Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Les raons econòmiques perl’Estat PropiNovembre 2012
Índex  L’Estat Propi: Necessari i Urgent      L’espoli fiscal      L’aïllament sistemàtic i planificat      Espanya ens...
Un territori té dèficit fiscal quan els seus ciutadans i empreses      paguen més impostos que la despesa pública que rebe...
El dèficit fiscal que pateix Catalunya ha crescut al llarg dels         darrers 20 anys, tant en import com en percentatge...
El sistema de finançament provoca que Catalunya passi de la 3ª posició           en recursos tributaris generats, a la 11ª...
Catalunya ha aportat a Espanya molts més diners que Europa en   els darrers 25 anys        Fons aportats anualment per Cat...
Les retallades per la crisi no existirien si no patíssim el dèficitfiscal                  Retallades                     ...
La magnitud del dèficit fiscal català s’entén millor quan es compara amb el cost de grans infraestructures                ...
De cada 100 € d’impostos que es paguen a Catalunya, 95 € van    directament a l’Estat i només 5 € van a la Generalitat    ...
Espanya rep, a més, 15 € procedents de fons socials europeus    (període 1986-2010)             Catalunya                 ...
Dels 110 € rebuts, Espanya retorna 55 € a la Generalitat, es gasta 35 € en    millorar el nivell de vida d’altres CCAA, i ...
Per tant, per cada 100 € d’impostos pagats pels catalans, la    Generalitat rep només 60 €.             Catalunya         ...
En conseqüència, la Generalitat ha d’endeutar-se en 24 € per a    poder fer front a les despeses del seu pressupost       ...
Els interessos creixents que ha de pagar la Generalitat, fan que    cada cop pugui dedicar menys diners als catalans      ...
Índex  L’Estat Propi: Necessari i Urgent      L’espoli fiscal      L’aïllament sistemàtic i planificat      Espanya ens...
Espanya ha malgastat ingents quantitats de diners eninfraestructures faraòniques no rendibles              AVEs, Aeroports...
En els últims 20 anys s’han construït 800 Km d’autovia a Madrid,      però només 20 Km a BarcelonaFont: Guia Michelín     ...
En 8 anys s’han construït 809 km d’autovia gratuïta de Gijón aSevilla, mentre a l’autovia A-2 s’han fet només 8 km        ...
Catalunya és la Comunitat Autònoma amb la pitjor relació entrequilòmetres d’autovia i quilòmetres d’autopista   Ranking de...
Els convenis signats per l’Estat Espanyol amb nombrosos      països exclouen l’aeroport d’El Prat com a destí directe     ...
Només el 24% de les companyies aèries que operen vols  intercontinentals amb Espanya ho fan des d’aeroports catalans      ...
Espanya té 48 aeroports, dels quals només 9 tenen beneficisFont: Ministeri de Foment, 2009                                22
Alemanya, amb el triple del PIB d’Espanya i 40 milions mésd’habitants, només té 38 aeroports, 10 menys que Espanya        ...
Cap país europeu te més kilòmetres de tren d’alta velocitat queEspanya             Quilòmetres de tren d’alta velocitat, e...
El traspàs de rodalies a la Generalitat el 1 de gener de 2010      només comprenia els horaris, preus, informació i neteja...
A data de febrer de 2012, Foment només havia invertit el 9% del       Pla de Rodalies 2008-2015 per Catalunya        Inver...
La Unió Europea ha projectat un eix ferroviari de mercaderiesque recorri Europa, passant pel corredor mediterrani      Pro...
Malgrat això, l’Estat vol desenvolupar un eix ferroviari que creuiel Pirineu, un trajecte molt més car que el corredor med...
Índex  L’Estat Propi: Necessari i Urgent      L’espoli fiscal      L’aïllament sistemàtic i planificat      Espanya ens...
El teixit empresarial català es caracteritza per tenir un elevat nombre de petites empreses                     Distribuci...
L’estratègia empresarial d’Espanya no és l’estratègia quenecessita Catalunya                                              ...
Catalunya aporta una part molt important dels fons que van    destinats al fons de reserva de la Seguretat Social         ...
Dit d’una altra forma, Catalunya està finançant les pensions de    part d’Espanya, aportant més el 29% del fons de reserva...
El 88% del Fons de Reserva de les Pensions està actualment     invertit en deute espanyol, que es troba en una situació de...
Aquest risc és cada cop més elevat, com mostra la degradació de la qualificació del deute públic espanyol                 ...
El Govern català no té competències rellevants d’àmbiteconòmic. Totes depenen del Govern Central Competències exclusives d...
La mala gestió ha dut Espanya a una situació econòmica  dramàtica                                                         ...
Índex  L’Estat Propi: Necessari i Urgent  L’Estat Propi: Legítim i Legal  L’Estat Propi: Possible i Imminent  L’Estat Prop...
El Principat de Catalunya era una entitat de Dret InternacionalPúblic   Fins el 1716, el Principat de Catalunya havia est...
La sobirania de Catalunya va ser suprimida mitjançant el Decretde Nova Planta (1716), un acte il·legítim i il·legal   La ...
Malgrat el sotmetiment de Catalunya a les autoritats espanyoles,Catalunya ha contribuït a l’estabilitat de l’Estat espanyo...
El Principat de Catalunya mai ha acceptat la supressió de la sevasobirania, institucions i autogovern   Malgrat haver dem...
L’Estat Espanyol discrimina clarament als catalans en l’estructuradiplomàtica de l’Estat  Origen dels diplomàtics amb rang...
L’Estat Espanyol també discrimina als catalans en el Govern del’Estat       Origen dels ministres espanyols               ...
La independència no s’ha de plantejar com la secessió de part del territoride l’Estat espanyol, sinó com la restitució de ...
La majoria de països europeus s’han independitzat els darrers anys                      A Europa, 28 nous països van sorgi...
Eslovènia va declarar unilateralment la independènciai en 10 dies va ser reconeguda    23 de maig de 1991                 ...
Índex  L’Estat Propi: Necessari i Urgent  L’Estat Propi: Legítim i Legal  L’Estat Propi: Possible i Imminent  L’Estat Prop...
El nombre d’Estats al món ha experimentat un extraordinari     creixement en només 60 anys                                ...
L’augment del comerç internacional entre països està viabilitzant     el naixement de petits nous Estats                  ...
Al llarg del període 2007-2012, diferents entitats han realitzat      enquestes sobre el suport dels catalans a l’Estat Pr...
Comparant totes les enquestes, es constata un clar creixement      del suport social al “Sí”                              ...
Si aquesta evolució es manté, el “Sí” superarà el 70% dels vots el      2013                                            Ex...
El procés cap a l’Estat Propi requereix compaginar accionsd’àmbit polític amb accions d’àmbit operatiu (estructures dEstat...
En primer lloc, cal dur a terme accions polítiques proactives pera fer créixer el suport social a l’Estat Propi           ...
En paral·lel, cal donar a conèixer internacionalment el procés capa l’Estat Propi, teixir aliances i pactar el reconeixeme...
En paral·lel, cal donar a conèixer internacionalment la situacióactual de Catalunya i el procés cap a l’Estat Propi   Via...
Abans de la proclamació de l’Estat Català, cal dur a terme unconjunt d’Actes de Sobirania                                 ...
Abans de la proclamació de l’Estat Català, cal dur a terme unconjunt d’Actes de Sobirania   Un acte de sobirania és aquel...
Entre els Actes de Sobirania hi haurà l’intent de fer unreferèndum o una consulta al poble de Catalunya                   ...
El següent pas és la proclamació de l’Estat Català des delParlament de Catalunya                                          ...
La proclamació ha d’anar precedida d’una votació en seuparlamentària, on els representants han de tenir llibertat de vot ...
Cal gestionar amb eficiència i rapidesa els mecanismes defuncionament del nou Estat en els primers mesos                  ...
Segons el Conveni de Viena de 1978, l’Estat Català heretarà   automàticament els tractats internacionals signats per Espan...
Catalunya continuarà formant part de la UE, perquè és el  que més interessarà a Catalunya, a Espanya i a Europa     Intere...
Cal també recordar que varis països que no estan dins la Unió  Europea no tenen cap aranzel amb la Unió Europea        No...
Catalunya continuarà utilitzant l’euro   Mònaco, El Vaticà, Andorra i Montenegro utilitzen l’euro com a moneda i no    fo...
Índex  L’Estat Propi: Necessari i Urgent  L’Estat Propi: Legítim i Legal  L’Estat Propi: Possible i Imminent  L’Estat Prop...
L’Informe Global de competitivitat del World Economic Forum  qualifica els països en funció de la seva competitivitat     ...
Segons aquest informe, 8 dels 20 Estats amb major competitivitat del  món són Estats europeus petits                   Ran...
L’Institut IMD publica un altre ranking on també 8 dels 20 Estats amb major competitivitat del món són Estats europeus pet...
Catalunya té una superfície semblant a la d’alguns dels països       europeus més competitius                 Països europ...
Catalunya té també una població semblant a la d’alguns dels        països europeus més competitius                        ...
Els països més petits de la Unió Europea han crescut persistentment molt per sobre dels països grans                 Creix...
Els Estats europeus que s’han independitzat recentment han crescut més del doble que la mitjana de la Unió Europea        ...
Els països més petits de la Unió Europea són també els que  estan sortint més aviat de la crisi                           ...
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Les raons econòmiques per l'Estat Propi
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Les raons econòmiques per l'Estat Propi

5,693 views

Published on

Published in: News & Politics
  • Be the first to comment

Les raons econòmiques per l'Estat Propi

  1. 1. Les raons econòmiques perl’Estat PropiNovembre 2012
  2. 2. Índex L’Estat Propi: Necessari i Urgent  L’espoli fiscal  L’aïllament sistemàtic i planificat  Espanya ens frena L’Estat Propi: Legítim i Legal L’Estat Propi: Possible i Imminent L’Estat Propi: Pròsper i Avançat 2
  3. 3. Un territori té dèficit fiscal quan els seus ciutadans i empreses paguen més impostos que la despesa pública que reben Impostos pagats per ciutadans i empreses  Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)  IVA  Impost de societats  Impost d’hidrocarburs … Balança fiscal Si els impostos són superiors a la despesa pública rebuda, el territori pateix dèficit fiscal Balança fiscal Dèficit fiscal Despesa pública rebuda negativa  Infraestructures (carreteres, aeroports, trens, hospitals, …)  Transferències a l’Administració del Territori …Font: CEC Espoli del Països Catalans 22.10.2008, Elisenda Paluzie 3
  4. 4. El dèficit fiscal que pateix Catalunya ha crescut al llarg dels darrers 20 anys, tant en import com en percentatge Dèficit fiscal de Catalunya Dèficit fiscal de Catalunya (milers de milions d’euros) (% sobre el Producte Interior Brut) 16.500 milions 17.2 d’euros anuals 15.9 16.4 10.0% 10.0% 8.9% 13.7 13.6 14.5 8.5%8.7% 8.3%8.1% 8.4% 8.2% 7.8% 7.4% 14.2 7.4% 8.6% 7.3% 7.2% 8.5% 6.7% 7.9% 7.9% 13.0 7.6% 7.6% 6.9% 6.7% 6.7% 8.1 7.3 7.0 8.6 6.5 8.5 6.0 4.9 7.1 6.7 6.8 3.5 2.5 5.2 8,4 % sobre el PIB 4.1 2.9 2001 2006 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2002 2003 2004 2005 2007 2008 2009 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 45,2 milions d’euros cada diaFont: Grup de Treball per l’actualització de la balança fiscal de Catalunya, 2005 i 2008.Mètode de càlcul: Flux monetari (s’atribueix la despesa al territori on es materialitza, és a dir, l’activitat del sector públic beneficia a un territori) 4
  5. 5. El sistema de finançament provoca que Catalunya passi de la 3ª posició en recursos tributaris generats, a la 11ª posició Posició relativa de cada CCAA en recursos tributaris (euros, any 2006) Abans del repartiment Després del repartiment (anivellament) (anivellament) Madrid 141 Extremadura 125 Balears 132 Castella-Lleó 119 Catalunya 121 La Rioja 118 Aragó 114 Cantabria 117 Cantabria 102 Aragó 116 La Rioja 102 Galícia 114 Astúries 100 Astúries 113 Valencia 98 Castella la Manxa 109 Castella-Lleó 95 Andalusia 102 Galícia 85 Canàries 95 Múrcia 81 Catalunya 94 Andalusia 80 Múrcia 91 Castella la Manxa 80 Valencia 90 Extremadura 68 Madrid 89 Canàries 42 Balears 80Fonts: Generalitat de Catalunya, abril del 2009 5
  6. 6. Catalunya ha aportat a Espanya molts més diners que Europa en els darrers 25 anys Fons aportats anualment per Catalunya i la Fons acumulats aportats per Catalunya i la UE a Espanya UE a Espanya (milers de milions d’euros) (milers de milions d’euros) 231 Dèficit fiscal català Catalunya Fons de cohesió de la UE 150 81 87 130 63 102 45 49 32 38 33 27 18 58 18 19 UE 6 25 6 1986 -… 1991 -… 1996 -… 2001 -… 2006 -… 1986 -… 1991 -… 1996 -… 2001 -… 2006 -… El 2014, Espanya deixarà de ser receptora neta de fons de la Unió Europea, però Catalunya seguirà pagantFont: Generalitat de Catalunya. Fons cohesió, Juan Carlos Martínez Lázaro en Economía Española. Resultatsde la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009 6
  7. 7. Les retallades per la crisi no existirien si no patíssim el dèficitfiscal Retallades Estalvi Dies d’espoli ►Retallades sous ►320 milions € ►7 dies funcionaris ►Retallades en sanitat ►621 milions € ►14 dies ►Retallades a universitats ►144 milions € ►3 dies Fonts: Generalitat de Catalunya 5/1/2009, Dades actualitzades 2012. 7
  8. 8. La magnitud del dèficit fiscal català s’entén millor quan es compara amb el cost de grans infraestructures Dies en què es podria Infraestructura Cost pagar amb els diners del dèficit fiscal ►15 centres educatius ►60 milions € ►Poc més d’1 dia ►Un nou hospital ►70 milions € ►1 dia i mig com el de Rubí ►Desdoblar l’Eix ►708 milions € ►16 dies TransversalFonts: Generalitat de Catalunya 5/1/2009, Observatori del Finançamentde Catalunya .Dades actualitzades 2012. 8
  9. 9. De cada 100 € d’impostos que es paguen a Catalunya, 95 € van directament a l’Estat i només 5 € van a la Generalitat Impostos principals • IVA • IRPF • Societats • Especials Catalunya 5€ 95 € Estat espanyolFont: Anàlisi del CCN basat en dades de “Resultats de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-05”, Grup de Treball per a l’actualització de laBalança Fiscal de Catalunya, 2008, “Pressupost de la Generalitat de Catalunya, 2011”, “Fons de Cohesió”, Juan Carlos Martínez Lázaro 9
  10. 10. Espanya rep, a més, 15 € procedents de fons socials europeus (període 1986-2010) Catalunya 5€ 95 € Unió Europea Estat espanyol 15 €Font: Anàlisi del CCN basat en dades de “Resultats de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-05”, Grup de Treball per a l’actualització de laBalança Fiscal de Catalunya, 2008, “Pressupost de la Generalitat de Catalunya, 2011”, “Fons de Cohesió”, Juan Carlos Martínez Lázaro 10
  11. 11. Dels 110 € rebuts, Espanya retorna 55 € a la Generalitat, es gasta 35 € en millorar el nivell de vida d’altres CCAA, i 20 € en inversions inútils Inversions inútils • AVE (50.000 milions) • Autovies injustificables (35.000 milions) • Aeroports sense pla de viabilitat (6.000 milions) • PER, excés de funcionaris , ministeris sense feina Catalunya Inversions inútils 5€ 55 € 95 € Altres CCAA sense dèficit Unió Europea fiscal Estat espanyol 20 € 15 € 35 €Font: Anàlisi del CCN basat en dades de “Resultats de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-05”, Grup de Treball per a l’actualització de laBalança Fiscal de Catalunya, 2008, “Pressupost de la Generalitat de Catalunya, 2011”, “Fons de Cohesió”, Juan Carlos Martínez Lázaro 11
  12. 12. Per tant, per cada 100 € d’impostos pagats pels catalans, la Generalitat rep només 60 €. Catalunya Inversions inútils 5€ 55 € 95 € Altres CCAA sense dèficit Unió Europea fiscal Estat espanyol 20 € 15 € 35 €Font: Anàlisi del CCN basat en dades de “Resultats de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-05”, Grup de Treball per a l’actualització de laBalança Fiscal de Catalunya, 2008, “Pressupost de la Generalitat de Catalunya, 2011”, “Fons de Cohesió”, Juan Carlos Martínez Lázaro 12
  13. 13. En conseqüència, la Generalitat ha d’endeutar-se en 24 € per a poder fer front a les despeses del seu pressupost Entitats financeres, particulars, ... Catalunya 24 € Inversions inútils 5€ 55 € 95 € Altres CCAA sense dèficit Unió Europea fiscal Estat espanyol 20 € 15 € 35 €Font: Anàlisi del CCN basat en dades de “Resultats de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-05”, Grup de Treball per a l’actualització de laBalança Fiscal de Catalunya, 2008, “Pressupost de la Generalitat de Catalunya, 2011”, “Fons de Cohesió”, Juan Carlos Martínez Lázaro 13
  14. 14. Els interessos creixents que ha de pagar la Generalitat, fan que cada cop pugui dedicar menys diners als catalans Entitats financeres, particulars, Interessos i amortització ... del deute Catalunya 24 € Inversions inútils 5€ 55 € 95 € Altres CCAA sense dèficit Unió Europea fiscal Estat espanyol 20 € 15 € 35 €Font: Anàlisi del CCN basat en dades de “Resultats de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-05”, Grup de Treball per a l’actualització de laBalança Fiscal de Catalunya, 2008, “Pressupost de la Generalitat de Catalunya, 2011”, “Fons de Cohesió”, Juan Carlos Martínez Lázaro 14
  15. 15. Índex L’Estat Propi: Necessari i Urgent  L’espoli fiscal  L’aïllament sistemàtic i planificat  Espanya ens frena L’Estat Propi: Legítim i Legal L’Estat Propi: Possible i Imminent L’Estat Propi: Pròsper i Avançat 15
  16. 16. Espanya ha malgastat ingents quantitats de diners eninfraestructures faraòniques no rendibles AVEs, Aeroports, Autovies i autopistes 16
  17. 17. En els últims 20 anys s’han construït 800 Km d’autovia a Madrid, però només 20 Km a BarcelonaFont: Guia Michelín 17
  18. 18. En 8 anys s’han construït 809 km d’autovia gratuïta de Gijón aSevilla, mentre a l’autovia A-2 s’han fet només 8 km A-2 l’autovia fantasma Des del març del 2004 només s’han fet vuit quilòmetres que van de Caldes de Malavella a Fornells de la Selva del desdoblament previst de la N-II a les comarques gironines. Aprox. 0,8 km / any L’autovia Ruta de la Plata De Gijón a Sevilla l’autovia A-66 té 809 km. S’acabarà l’any 2014 –falten 49 Km- després de 10 anys d’obres. Aprox. 81 km / any Font: Dir. Gral de Carreteras. Ministerio de Fomento 18
  19. 19. Catalunya és la Comunitat Autònoma amb la pitjor relació entrequilòmetres d’autovia i quilòmetres d’autopista Ranking de Comunitats Autònomes en Ranking de Comunitats Autònomes en quilòmetres d’autovies gratuïtes quilòmetres d’autopistes de peatge Andalucía 2,121 Catalunya 657 Castilla León 1,715 País Valencià 367 Cast La Mancha 1,314 Galicia 327 País Valencià 724 Castilla León 275 Extremadura 640 País Vasco 240 Madrid 608 Cast. La Mancha 239 Galicia 579 Andalucía 197 Catalunya 510 Aragón 157 Aragón 508 Madrid 144 Murcia 382 Navarra 138 Asturias 365 Rioja 119 Pais Vasco 270 Murcia 115 Canarias 217 Asturias 22 Cantabria 214 Balears 0 Navarra 207 Canarias 0 Balears 94 Cantabria 0 Rioja 40 Extremadura 0 Font: Ministerio de Fomento 19
  20. 20. Els convenis signats per l’Estat Espanyol amb nombrosos països exclouen l’aeroport d’El Prat com a destí directe Països amb els que és obligatori l’ús de l’aeroport de Madrid 1950 - 1959 1960 - 1969 1970 - 1979 1980 - 1989 1990 - 2000 Perú, 1954 República Bolívia, 1974 Canadà, 1988 El Salvador, 1997 Dominicana, 1968 Costa Rica, 1979 Guatemala, 1971 Mèxic, 1978 Amèrica Uruguai, 1979 Xile, 1974 EEUU (Miami i San Juan de Puerto Rico), 1973 Kuwait, 1979 Corea, 1989 Iran, 1996 Pakistan, 1979 Índia, 1987 Malàisia, 1993 Àsia Síria, 1979 Iraq, 1980 Tailàndia, 1979 Japó, 1980 Costa dIvori, 1976 Kenya, 1981 Mali, 1990 Gabon, 1976 Àfrica Guinea Equatorial, 1971 Nigèria, 1975 Sierra Leone, 1976 Europa URSS, 1976 Croàcia, 1997Font: “L’estat espanyol contra Catalunya: la prohibició d’ús dels aeroports catalans en els ConvenisInternacionals acordats per l’estat espanyol”, Cercle d’Estudis Sobiranistes, 19/2/2008 20
  21. 21. Només el 24% de les companyies aèries que operen vols intercontinentals amb Espanya ho fan des d’aeroports catalans Distribució de les companyies que operen vols intercontinentals amb Espanya Operen amb altres 0% 0% 0%aeroports espanyols 5% 16% 33% 52% 70% Operen amb 93% 94% 60% Barajas 40% 48% 25% 27% 24% Operen amb El 7% 6% Prat, Girona, Reus Amèrica del Amèrica Amèrica del Àfrica Àsia Total Sud Central Nord En el cas de Llatinoamèrica, només el 7% de les companyies connecten directament amb aeroports catalans Font: Estudi del CCN, basat en dades Aena, 2011 21
  22. 22. Espanya té 48 aeroports, dels quals només 9 tenen beneficisFont: Ministeri de Foment, 2009 22
  23. 23. Alemanya, amb el triple del PIB d’Espanya i 40 milions mésd’habitants, només té 38 aeroports, 10 menys que Espanya 23
  24. 24. Cap país europeu te més kilòmetres de tren d’alta velocitat queEspanya Quilòmetres de tren d’alta velocitat, en servei i en construcció Xina 10,025 Espanya 3,744 Japó 2,496 França 2,106 Alemanya 1,410 Itàlia 1,015 Turquia 745 Corea del Sud 412 Taiwan 345 Bèlgica 209 Holanda 120 Regne Unit 113 Suïssa 107 24
  25. 25. El traspàs de rodalies a la Generalitat el 1 de gener de 2010 només comprenia els horaris, preus, informació i neteja Competències de rodalies transferides a la Generalitat Trens Vies Estacions Instal·lacions ferroviàries Horaris  Preus  Informació  Neteja Font: El Punt, 3/1/2010, 16/1/2010 25
  26. 26. A data de febrer de 2012, Foment només havia invertit el 9% del Pla de Rodalies 2008-2015 per Catalunya Inversió prevista i real del Ministeri de Foment en el Pla de Rodalies 2008-2015 de Catalunya (milions d’euros) Mentrestant, Foment ha invertit:  2.332 milions a lAVE Madrid-Galícia  3.829 milions a la línia Madrid-Extremadura Només un 8,8%  4.000 milions entre Madrid i Astúries 4,000 352 Inversió prevista Inversió executadaFont: Declaracions del Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder , Avui, Maig 2011 26
  27. 27. La Unió Europea ha projectat un eix ferroviari de mercaderiesque recorri Europa, passant pel corredor mediterrani Projecte europeu 27
  28. 28. Malgrat això, l’Estat vol desenvolupar un eix ferroviari que creuiel Pirineu, un trajecte molt més car que el corredor mediterrani Proposta espanyola L’Estat prioritza les inversions basant-se en criteris polítics, no en criteris econòmics ni de rendibilitat 28
  29. 29. Índex L’Estat Propi: Necessari i Urgent  L’espoli fiscal  L’aïllament sistemàtic i planificat  Espanya ens frena L’Estat Propi: Legítim i Legal L’Estat Propi: Possible i Imminent L’Estat Propi: Pròsper i Avançat 29
  30. 30. El teixit empresarial català es caracteritza per tenir un elevat nombre de petites empreses Distribució de les empreses catalanes en funció del nombre de treballadors (2010) Autònoms 54.2% Micro 39.5% (1 - 9 treballadors) Petita 5.1% (10 - 49 treballadors) Mitjana 1.0% (50 - 199 treballadors) Gran 0.4% (> 200 treballadors) Total 100% El 94% de les empreses catalanes tenen menys de 10 treballadors El 99% de les empreses catalanes tenen menys de 50 treballadorsFont: IDESCAT i ACC10, 2010 30
  31. 31. L’estratègia empresarial d’Espanya no és l’estratègia quenecessita Catalunya Possible enfocament de Estratègia d’Espanya Catalunya Ser líders de la gran banca  Ser la porta logística d’Àsia amb europea o mundial transformació de qualitat Subministradors de serveis  Ser líders en per Amèrica Llatina biomèdica, farmacèutica i Ser la Florida del sud agroalimentari d’Europa  La fàbrica de petits bens de qualitat per tot el mon  Líders en turisme cultural i de qualitat Els enfocaments són molt diferents, i per tant, on posarà l’estat espanyol els recursos de que disposa? 31
  32. 32. Catalunya aporta una part molt important dels fons que van destinats al fons de reserva de la Seguretat Social Aportació al fons de reserva de la Seg. Social (2006 al 2009) (milers de milions d’euros) 47 66 19 Aportat per Aportat per la Fons de reserva estatal Catalunya resta de lEstatFont: “Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009”. Dept.d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya. Març de 2012 32
  33. 33. Dit d’una altra forma, Catalunya està finançant les pensions de part d’Espanya, aportant més el 29% del fons de reserva estatal Comparativa entre població i aportació al fons de reserva estatal de la Seg. Social Resta de l’Estat 71% Espanyol 84% Catalunya, amb un 16% de la població de l’Estat, aporta el 29% del fons de reserva estatal de la Seguretat Social Catalunya 29% 16% Població Aportació al fons de reserva estatalFont: “Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009”. Dept.d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya. Març de 2012 33
  34. 34. El 88% del Fons de Reserva de les Pensions està actualment invertit en deute espanyol, que es troba en una situació de risc Distribució del Fons de Reserva en funció d’on està invertit Actius financers 12.1% estrangers 23.2% El pes dels actius espanyols és cada cop major Actius financers 87.9% 76.8% espanyols 2009 2010Font: “Fondo de Reserva de la Seguridad Social, Informe a las CortesGenerales”, 2010, Ministerio de Trabajo e Inmigración 34
  35. 35. Aquest risc és cada cop més elevat, com mostra la degradació de la qualificació del deute públic espanyol 2010 2011 2012 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 Aa1 Aa2 A1 A3 AA AA- A BBB+ AA+ AA+ AA- AA- A AFont: Moody’s, Standard & Poors, Fitch 35
  36. 36. El Govern català no té competències rellevants d’àmbiteconòmic. Totes depenen del Govern Central Competències exclusives del Polítiques que NO pot definir el Govern Català Govern Central  Contractes laborals, acomiadaments, expedients de regulació Legislació laboral d’ocupació, autònoms, subsidi d’atur, formació  Constitució, fusió, absorció, liquidació i dissolució de societats Legislació mercantil mercantils, llei concursal  Apujar, baixar o modificar l’impost de societats, IRFP, IVA, impostHisenda general i deute de l’Estat sobre els hirdocarburs, impost sobre el tabac, ...  Modificar les cotitzacions a càrrec de treballadors i a càrrec Seguretat Social d’empreses, pensions, ...  Aeroports, espai aeri, trànsit i transport aeri, ferrocarrils i transports Grans infrastructures terrestres que cobreixin més d’una CCAA, correus i telecomunicaciones, cables aeris i submarins, radiocomunicació Ordenació de crèdit, banca y  Bancs i caixes, institucions de crèdit, asseguradores, Comissió assegurances Nacional del Mercat de Valors, … Règim duaner i aranzelari  Acords internacionals amb altres països europeus 36
  37. 37. La mala gestió ha dut Espanya a una situació econòmica dramàtica 5,3 milions d’aturats Retrocés del PIB del - 376.945 empreses 1,7% (previst 2012) i tancades acumulat -3,3% Caiguda del consum privat +3 milions de cases per del 4% 2011 vendre 2011 27.421 milions d’euros en 88,3% de les PIMES sense pagament d’interessos crèdit Dèficit públic del 10-11% del PIBFonts: INE, El Mundo, El País, Eurostat, IdesCat, Presupuestos Generales del Estado2011, OECD, http://www.elmundo.es/elmundo/2011/11/17/suvivienda/1321546929.html 37
  38. 38. Índex L’Estat Propi: Necessari i Urgent L’Estat Propi: Legítim i Legal L’Estat Propi: Possible i Imminent L’Estat Propi: Pròsper i Avançat 38
  39. 39. El Principat de Catalunya era una entitat de Dret InternacionalPúblic Fins el 1716, el Principat de Catalunya havia estat una entitat de Dret Internacional Públic. Com a tal estava dotat de subjectivitat internacional, i així era notori i estava reconegut per la resta de membres de la Societat Europea d’Estats, de la qual Catalunya en formava part. La sobirania de Catalunya era plena i originària, és a dir, no estava subjecte a cap acte previ, ni depenia de la voluntat sobirana de cap altre entitat estrangera, ... ... i així gaudia de totes les manifestacions pròpies de la subjectivitat internacional (ius legationis, ius contrahendi...). 39
  40. 40. La sobirania de Catalunya va ser suprimida mitjançant el Decretde Nova Planta (1716), un acte il·legítim i il·legal La sobirania de Catalunya va ser suprimida mitjançant el Decret de Nova Planta (1716) Aquest decret suposà la dissolució de la Monarquia Hispànica i la nostra annexió a la Corona de Castella per dret de conquesta Aquest mode d’adquisició de la sobirania està avui proscrit pel Dret Internacional Aquell Decret va ser un acte il·legítim i il·legal, ja que vulnerava:  El testament de Carles II  L’article XIII del Tractat d’Utrecht  Les constitucions catalanes  El jurament a Corts de Felip V  Les capitulacions de Barcelona  Els usos i costums de la guerra Però sobre tot, era il·legal perquè la sobirania d’un Estat no pot ser suprimida per la voluntat d’un altre Estat El Dret Internacional contemporani reafirma la il·legalitat de la nostra annexió  Avui el principi d’igualtat sobirana dels Estats, contingut a l’article 2.1 de la Carta de les Nacions Unides és un principi estructural del Dret Internacional, i com a tal té efectes erga omnes. A més, la Guerra de Successió Espanyola va esdevenir en guerra d’agressió, igualment proscrita pel Dret Internacional contemporani 40
  41. 41. Malgrat el sotmetiment de Catalunya a les autoritats espanyoles,Catalunya ha contribuït a l’estabilitat de l’Estat espanyol La dominació del poble de Catalunya ha tingut diverses manifestacions, entre les quals:  L’ocupació militar de Catalunya i el seu sotmetiment a una autoritat forana  La uniformització jurídica i el sotmetiment de Catalunya a les lleis, usos i costums de Castella  L’assimilació cultural, la repressió lingüística i la proscripció de l’ús públic de la nostra llengua  El nostre sotmetiment al dret d’estrangeria que ens imposa un règim de segregació institucional  El bloqueig econòmic, laïllament físic i l’embargament fiscal (altrament dit espoli fiscal)  La nostra negació com a poble i el sotmetiment constant de la nostra voluntat a interessos aliens Des de sempre, Catalunya ha estat decisiva per a la estabilitat política i econòmica de l’Estat espanyol Es va destacar molt especialment en la defensa de la democràcia i de les seves institucions representatives durant la Guerra Civil i la restitució de la democràcia el 1978 41
  42. 42. El Principat de Catalunya mai ha acceptat la supressió de la sevasobirania, institucions i autogovern Malgrat haver demostrat una actitud constructiva i pragmàtica fins a l’últim moment, el Principat de Catalunya mai ha acceptat la supressió de la seva sobirania, institucions i autogovern, tal i com ho demostren tot un conjunt d’esdeveniments: Any Esdeveniment 1760 Memorial de Greuges 1869 Pacte de Tortosa 1883 Projecte de Constitució de l’Estat Català 1885 Memorial de Greuges de Valentí Almirall 1888 Missatge d’Àngel Guimerà a la reina regent 1892 Bases de Manresa 1902 Missatge de Joan Maragall a Alfons XIII 1907 Programa del Tívoli de Prat de la Riba 1931 Projecte de constitució catalana de Macià 1934 Proclamació de l’Estat català 1977 Restitució de la Generalitat de Catalunya 2006 Projecte d’Estatut d’autonomia 2012 Proposta de pacte fiscal 42
  43. 43. L’Estat Espanyol discrimina clarament als catalans en l’estructuradiplomàtica de l’Estat Origen dels diplomàtics amb rang d’ambaixador (2007) 43
  44. 44. L’Estat Espanyol també discrimina als catalans en el Govern del’Estat Origen dels ministres espanyols (1975 - 2008) 44
  45. 45. La independència no s’ha de plantejar com la secessió de part del territoride l’Estat espanyol, sinó com la restitució de la sobirania de Catalunya La voluntat de restituir la nostra sobirania es fonamenta en:  L’evidència de que la nostra idiosincràsia mai ha tingut cabuda a l’Estat espanyol que posa en greu perill la pervivència de la nostra identitat nacional i cultural  La prevaricadora gestió dels nostres recursos mitjançant un sistema de repartiment de rendes i un sistema de polítiques públiques que discriminen per raó didentitat nacional  La recentralització administrativa de l’Estat i la intervenció de les nostres institucions polítiques sota pretext d’un endeutament públic induït per un règim fiscal amb caràcter confiscador 45
  46. 46. La majoria de països europeus s’han independitzat els darrers anys A Europa, 28 nous països van sorgir durant el segle XX, 15 d’ells en els darrers 21 anys, i 4 d’ells des de l’any 2000(Font: Carles Lladó. Catalunya: estat de la nació. 2008) 46
  47. 47. Eslovènia va declarar unilateralment la independènciai en 10 dies va ser reconeguda 23 de maig de 1991  Els dotze membres de la UE i els EEUU van declarar que mai reconeixerien Eslovènia i que mai seria part d’Europa 25 de maig de 1991  Eslovènia declara unilateralment la independència  Alemanya i EEUU declaren que la independència 4 de juny de 1991 d’Eslovènia és inevitable vist el comportament de Iugoslàvia  Eslovènia presideix la UE, i té un atur inferior a la mitjana 2008 europeaFont: 2010, Vilaweb, Vicenç Partal 28-6-2011 47
  48. 48. Índex L’Estat Propi: Necessari i Urgent L’Estat Propi: Legítim i Legal L’Estat Propi: Possible i Imminent L’Estat Propi: Pròsper i Avançat 48
  49. 49. El nombre d’Estats al món ha experimentat un extraordinari creixement en només 60 anys Evolució del nombre d’Estats al món x 2,6 196 74 1945 2011Font: “Trade, Growth and the Size of Countries”, Alberto Alesina, EnricoSpolaore, Romain Wacziarg 49
  50. 50. L’augment del comerç internacional entre països està viabilitzant el naixement de petits nous Estats Evolució del nombre de d’Estats i del grau d’obertura comercial de l’economia 160 0.7 140 Comerç exterior 0.6 respecte PIB 120 0.5 100 Nombre 0.4 Comerç exterior d’Estats respecte PIB (exclosa Àfrica 80 Nombre d’Estats (promig de 61 països) subsahariana) 0.3 60 0.2 40 20 0.1 0 0.0 1950 1960 1970 1980 1990Font: “Trade, Growth and the Size of Countries”, Alberto Alesina, EnricoSpolaore, Romain Wacziarg 50
  51. 51. Al llarg del període 2007-2012, diferents entitats han realitzat enquestes sobre el suport dels catalans a l’Estat Propi Institucions públiques Diaris Televisions i ràdiosFont:Viquipèdia,http://ca.wikipedia.org/wiki/Estudis_del_suport_social_a_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya 51
  52. 52. Comparant totes les enquestes, es constata un clar creixement del suport social al “Sí” Evolució dels vots favorables al “Sí” respecte el total de vots vàlids (“Sí” i “No”) 80% Sí 70% 60% 50% 40% 30% Línea de tendència, amb un nivell 20% de correlació (R2) de 0,71 10% 0%Font: Anàlisi del CCN en base a dades de Viquipèdia, ICPS, CEO, Baròmetre, Ara, La Vanguardia, El Periódico, TV3, RAC1, SERNota: anàlisi excloent els resultats de l’enquesta de la UOC, per ser estadísticament dispars amb la resta 52
  53. 53. Si aquesta evolució es manté, el “Sí” superarà el 70% dels vots el 2013 Extrapolació als anys 2013 i 2014 dels vots al “Sí” respecte el total de vots vàlids (“Sí” i “No”) 79.3% 72.4% 65.9% 59.1% 49.4% 46.1% Sí 2009 2010 2011 2012 2013 2014 (estimat) (estimat)Font: Anàlisi del CCN en base a dades de Viquipèdia, ICPS, CEO, Baròmetre, Ara, La Vanguardia, El Periódico, TV3, RAC1, SERNota: anàlisi excloent els resultats de l’enquesta de la UOC, per ser estadísticament dispars amb la resta 53
  54. 54. El procés cap a l’Estat Propi requereix compaginar accionsd’àmbit polític amb accions d’àmbit operatiu (estructures dEstat) Actes de Primers mesos com a Generar suport social sobirania Estat independent Proclamació de la Àmbit polític independència Internacionalitzar el procés, teixir aliances Reconeixement internac. amb països clau i pactar amb ells el de l’Estat Català reconeixement de lEstat Català Definir processos de transició claus Àmbit Definir funcions necessàries operatiu (estructures Designar, supervisar i coordinar persones clau i equips de treball dEstat) Desenvolupar sistemes d’informació 54
  55. 55. En primer lloc, cal dur a terme accions polítiques proactives pera fer créixer el suport social a l’Estat Propi Acte de Primers mesos com a Generar suport social sobirania Estat independent Proclamació de la Àmbit polític independència Internacionalitzar el procés, teixir aliances Reconeixement internac. amb països clau i pactar amb ells el de l’Estat Català reconeixement de lEstat Català Definir processos de transició claus Definir funcions Àmbit operatiu necessàries (estructures dEstat) Designar, supervisar i coordinar persones clau i equips de treball Desenvolupar sistemes d’informació 55
  56. 56. En paral·lel, cal donar a conèixer internacionalment el procés capa l’Estat Propi, teixir aliances i pactar el reconeixement Acte de Primers mesos com a Generar suport social sobirania Estat independent Proclamació de la Àmbit polític independència Internacionalitzar el procés, teixir aliances Reconeixement internac. amb països clau i pactar amb ells el de l’Estat Català reconeixement de lEstat Català Definir processos de transició claus Definir funcions Àmbit operatiu necessàries (estructures dEstat) Designar, supervisar i coordinar persones clau i equips de treball Desenvolupar sistemes d’informació 56
  57. 57. En paral·lel, cal donar a conèixer internacionalment la situacióactual de Catalunya i el procés cap a l’Estat Propi Viatges del President de la Generalitat a l’estranger, amb reunions amb líders polítics dels països visitats i aprofitant per fer entrevistes a mitjans de referència Trobades amb ambaixadors d’altres països clau per pactar el reconeixement previ a la proclamació:  Israel, EEUU, Alemanya, UK, USA Contactes amb periodistes internacionals de renom per a que escriguin articles sobre el camí de Catalunya cap a l’Estat Propi 57
  58. 58. Abans de la proclamació de l’Estat Català, cal dur a terme unconjunt d’Actes de Sobirania Actes de Primers mesos com a Generar suport social sobirania Estat independent Proclamació de la Àmbit polític independència Internacionalitzar el procés, teixir aliances Reconeixement internac. amb països clau i pactar amb ells el de l’Estat Català reconeixement de lEstat Català Definir processos de transició claus Definir funcions Àmbit operatiu necessàries (estructures dEstat) Designar, supervisar i coordinar persones clau i equips de treball Desenvolupar sistemes d’informació 58
  59. 59. Abans de la proclamació de l’Estat Català, cal dur a terme unconjunt d’Actes de Sobirania Un acte de sobirania és aquell procés que a ulls de la comunitat internacional, mostri de forma democràtica, decidida i majoritària, la voluntat del poble català a esdevenir un Estat Hi ha diferents actes de sobirania:  Manifestacions multitudinàries amb un lema clar a favor de l’Estat Propi  Referèndum amb garanties democràtiques, vinculant o no, però en el qual hagi votat més del 50% i doni un suport clarament majoritari  Eleccions al Parlament amb la Declaració Unilateral d’Independència en els programes  Un govern de concentració clarament majoritari emprenent un programa Constituent  Desacatar l’ordenament constitucional 59
  60. 60. Entre els Actes de Sobirania hi haurà l’intent de fer unreferèndum o una consulta al poble de Catalunya Actes de Primers mesos com a Generar suport social sobirania Estat independent Proclamació de la Àmbit polític independència Internacionalitzar el procés, teixir aliances Reconeixement internac. amb països clau i pactar amb ells el de l’Estat Català reconeixement de lEstat Català Sol·licitud de Presentació de Noves eleccions catalanes amb referèndum i Aprovació de la recurs d’incons- la proclamació unilateral de laEleccions denegació per Llei de Consultes titucionalitat per independència en els programes25N l’Estat al Parlament part de l’Estat Espanyol Espanyol Espanya no pot impedir un procés pacífic i democràtic 60
  61. 61. El següent pas és la proclamació de l’Estat Català des delParlament de Catalunya Acte de Primers mesos com a Generar suport social sobirania Estat independent Proclamació de la Àmbit polític independència Internacionalitzar el procés, teixir aliances Reconeixement internac. amb països clau i pactar amb ells el de l’Estat Català reconeixement de lEstat Català Definir processos de transició claus Definir funcions Àmbit operatiu necessàries (estructures dEstat) Designar, supervisar i coordinar persones clau i equips de treball Desenvolupar sistemes d’informació 61
  62. 62. La proclamació ha d’anar precedida d’una votació en seuparlamentària, on els representants han de tenir llibertat de vot La proclamació d’independència és una acte unilateral que només pot formalitzar el President de la Generalitat  Això no obstant, s’hi poden afegir municipis, consells comarcals, diputacions i les entitats socials que ho considerin oportú La proclamació ha d’anar precedida d’una votació en seu parlamentària, on els representants han de tenir llibertat de vot  El vot ha de ser públic  L’aprovació de la declaració requereix de majoria simple 62
  63. 63. Cal gestionar amb eficiència i rapidesa els mecanismes defuncionament del nou Estat en els primers mesos Acte de Primers mesos com a Generar suport social sobirania Estat independent Proclamació de la Àmbit polític independència Internacionalitzar el procés, teixir aliances Reconeixement internac. amb països clau i pactar amb ells el de l’Estat Català reconeixement de lEstat Català  Decret de restitució de la sobirania de Catalunya  Atorgament al President d’amplis poders relatius a la sobirania nacional durant el procés constituent, sota control Parlamentari Legal  Decret d’aplicació directe i transitòria de lleis espanyoles fins ser derogades o modificades per lleis catalanes  Decret de gestió tributària Fiscal  Recaptar tots els impostos (Hisenda catalana)  Garantir el pagament a funcionaris, pensionistes i aturats Àmbits Econòmic  Garantir el pagament als proveïdors de la Generalitat Energètic i  Assegurar el subministrament de benzina, aigua, gas, electricitat, telefonia comunicacions i Internet  Assegurar la seguretat als carrers Seguretat  Assegurar el control a llocs clau  Garantir la prestació dels serveis socials a la ciutadania Social 63
  64. 64. Segons el Conveni de Viena de 1978, l’Estat Català heretarà automàticament els tractats internacionals signats per Espanya  Els Estats successors dun Estat previ passen a ser automàticament membres de les instàncies internacionals a les quals estava adscrit lEstat escindit  Tot tractat en vigor en data de successió continua en vigor respecte a cada Estat successor que es formi  Catalunya heretarà el tractat de Schengen, que permet el lliure moviment de persones, bens, viatgers i capitals entre els països signants del tractatFont: “Catalunya independent en el si de la Unió Europea”, Dr. Antoni Abat iNinet, Professor visitant a la Law School de la Univ. de Stanford, Califòrnia 64
  65. 65. Catalunya continuarà formant part de la UE, perquè és el que més interessarà a Catalunya, a Espanya i a Europa Interessarà a  La major part de les exportacions d’Espanya van a Europa per carretera Espanya a través de Catalunya  Espanya ven gairebé tant a Catalunya com Catalunya ven a Espanya  Catalunya serà un contribuïdor net a la UE Interessarà a  La UE vol guanyar països, no perdre’ls Europa  Els països europeus tenen centenars de multinacionals a Catalunya  Europa voldrà que Catalunya retorni part del deute espanyol, i Catalunya només ho farà quan sigui reconeguda per Espanya  Mentre l’Estat Català no sigui reconegut per Espanya, continuarà formant part de la UE Procés transitori  Mentre negocia l’adhesió, Catalunya signarà acords bilaterals de lliure comerç amb la UE, pels quals no cal unanimitat a la UEFont: Anàlisi del CCN 65
  66. 66. Cal també recordar que varis països que no estan dins la Unió Europea no tenen cap aranzel amb la Unió Europea  Noruega, Islàndia i Liechtenstein no estan dins la Unió Europea ...  ... però formen part de l’Espai Econòmic Europeu (European Economic Area), ...  ... i per tant, no tenen cap tipus d’aranzel amb els països de la Unió EuropeaFont: Wikipedia (http://en.wikipedia.org/wiki/European_Economic_Area) 66
  67. 67. Catalunya continuarà utilitzant l’euro Mònaco, El Vaticà, Andorra i Montenegro utilitzen l’euro com a moneda i no formen part ni de la Unió Monetària, ni de la Unió Europea Panamà, Equador, El Salvador, Timor Est, i les illes Marsall utilitzen el dòlar americà com a moneda, i no han demanat permís per fer-ho L’Estat Català pot decidir utilitzar l’euro, independentment de si pertany o no a la Unió Europea 67
  68. 68. Índex L’Estat Propi: Necessari i Urgent L’Estat Propi: Legítim i Legal L’Estat Propi: Possible i Imminent L’Estat Propi: Pròsper i Avançat 68
  69. 69. L’Informe Global de competitivitat del World Economic Forum qualifica els països en funció de la seva competitivitat Els 12 pilars de la competitivitat  Institucions  Infraestructures Requeriments bàsics  Entorn macroeconòmic  Salut i educació primària  Educació i formació superior  Eficiència del mercat de bens  Eficiència del mercat laboral Factors d’eficiència  Desenvolupament del mercat financer  Situació tecnològica  Mida del mercat Factors d’innovació i  Sofisticació de negoci sofisticació  InnovacióFont: “The Global Competitiveness Report 2011–2012”, Professor Xavier Sala-i-Martin, Columbia University, Chief Advisor of the Centrefor Global Competitiveness and Performance. World Economic Forum. Geneva, Switzerland 2011 69
  70. 70. Segons aquest informe, 8 dels 20 Estats amb major competitivitat del món són Estats europeus petits Ranking del “Global Competitiveness Index 2011-2012” Suïssa 5.74 Singapur 5.63 Suècia 5.61 Finlàndia 5.47 Estats Units 5.43 Alemanya 5.41 Holanda 5.41 Dinamarca 5.40 Japó 5.40 Gran Bretanya 5.39 Hong Kong 5.36 Canadà 5.33 Taiwan 5.26 Qatar 5.24 El ranking demostra que no Bèlgica 5.20 cal ser un país gran per a ser Noruega 5.18 competitiu Aràbia Saudí 5.17 França 5.14 Àustria 5.14 Austràlia 5.11Font: “The Global Competitiveness Report 2011–2012”, Professor Xavier Sala-i-Martin, Columbia University, Chief Advisor of the Centrefor Global Competitiveness and Performance. World Economic Forum. Geneva, Switzerland 2011 70
  71. 71. L’Institut IMD publica un altre ranking on també 8 dels 20 Estats amb major competitivitat del món són Estats europeus petits Ranking del “World Competitiveness Scoreboard 2011” Hong Kong 100.0 Estats Units 100.0 Singapur 98.6 Suècia 94.1 Suïssa 92.6 Taiwan 92.0 Canadà 90.8 Qatar 90.2 Austràlia 89.3 Alemanya 87.8 Luxemburg 86.5 Dinamarca 86.4 Noruega 86.3 Holanda 85.7 Finlàndia 84.4 Malàsia 84.1 Israel 81.6 Àustria 81.6 Xina 81.1 Gran Bretanya 80.3Font: “The World Competitiveness Scoreboard 2011”, Lausanne’sInstitute for Management Development (IMD) 71
  72. 72. Catalunya té una superfície semblant a la d’alguns dels països europeus més competitius Països europeus amb dimensions semblants a les de Catalunya (superfície en milers de km2) Irlanda 70 Lituània 65 Letònia 65 Croàcia 57 Bòsnia 51 Eslovàquia 49 Estònia 45 Dinamarca 43 Holanda 42 Suïssa 41 Moldàvia 34 Catalunya 32 Bèlgica Catalunya té una superfície semblant 31 a la de Dinamarca, Holanda, Suïssa i Albània 29 Bèlgica Macedònia 26 Eslovènia 20 Montenegro 14 Xipre 9Font: Wikipedia, 2011 72
  73. 73. Catalunya té també una població semblant a la d’alguns dels països europeus més competitius Ranking de Països europeus en funció de la seva població (milions d’habitants) Alemanya 83.3 Gran Bretanya 61.1 França 59.8 Itàlia 58.8 Espanya (inclosa Catalunya) 45.1 Polònia 38.6 Rumania 21.7 Holanda 16.3 Grècia 10.6 Portugal 10.4 Bèlgica 10.3 República Txeca 10.3 Hungria 10.1 Suècia 9.1 Àustria 8.2 Bulgària 7.6 Suïssa 7.5 Sèrbia 7.5 Catalunya 7.2 Dinamarca 5.6 Eslovàquia 5.4 Catalunya té una població semblant a la de Finlàndia 5.2 Suècia i Suïssa, i superior a la de Noruega 4.5 Croàcia 4.4 Dinamarca, Finlàndia i Noruega Moldàvia 4.4 Irlanda 4.2 Bòsnia 3.8 Lituània 3.6 Albània 3.6 Letònia 2.4 Macedònia 2.1 Eslovènia 1.9 Estònia 1.4Nota: no s’han inclòs els països amb menys d’un milió d’habitantsFont: Wikipedia, 2011 73
  74. 74. Els països més petits de la Unió Europea han crescut persistentment molt per sobre dels països grans Creixement del PIB dels països de la Unió Europea 5% Els països més petits han Països amb població crescut més en tots els anys del període 2002-2007 4% entre 4,6 i 10,5 milions 3% 2% Països amb població superior a 38 milions 1% 0% 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Font: Eurostat 74
  75. 75. Els Estats europeus que s’han independitzat recentment han crescut més del doble que la mitjana de la Unió Europea Creixement del PIB 9% 8% Països europeus independitzats recentment 7% (Txèquia, Eslovàquia, Croàcia, L etònia, Eslovènia, Estònia) 6% 5% 4% 3% Promig dels països de la Unió Europea 2% 1% 0% 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006Font: Eurostat 75
  76. 76. Els països més petits de la Unió Europea són també els que estan sortint més aviat de la crisi Creixement del PIB en el 2on trimestre de 2011 respecte població 4.0% Lituània Els països petits estan experimentant 3.0% creixements trimestrals per sobre del 0,7% Creixement del PIB en el 2on Letòniatrimestre de 2011 2.0% Estònia Irlanda Finlàndia Els països grans estan experimentant Àustria creixements trimestrals per sota del 0,3% 1.0% Suècia Bèlgica Regne Unit Eslovàquia Espanya Itàlia Alemanya França 0.0% 0 20 40 60 80 Població (milions d’habitants) Font: El Punt-Avui, 19/09/11 76

×