TEMA 3. Els nacionalismes fins al 1914. 1r BATXILLERAT. HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DEL MÓN

807 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
807
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 3. Els nacionalismes fins al 1914. 1r BATXILLERAT. HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DEL MÓN

  1. 1. Tema 3 ELS NACIONALISMES FINS AL 1914 (Història del món contemporani. Ed. V. Vives. Tema 3; pàg. 5659, i tema 6, pàg. 116 i 118-119 -apartat 2.3-) Prof.: Rafael Palomero Caro INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ. BARCELONA L’autoria d’algunes diapositives correspon al professor Armand Figuera, de l’escola Súnion. S’hi indica en cada cas. Gràcies.
  2. 2. 1. El nacionalisme. Nació i estat 2
  3. 3. Els kurds, una nació sense Estat (dividida entre sis estats diferents) 3
  4. 4. 2. Nacionalisme i liberalisme de 1815 a 1871 2.1. Dos conceptes diferents de Nació 4
  5. 5. La concepció liberal de la nació a la Revolució Francesa - Sobirania nacional: la sobirania rau en la nació. -Identificació nació-ciutadania: - la nació està formada voluntàriament pels ciutadans. - El que uneix els ciutadans és un Estat i una constitució comuns. - No és un nacionalisme ètnic. -Estat i nació és el mateix: l’Estat-nació com a ideal (és a dir, “una sola nació en un sol Estat”) “Què és la nació? Un cos d’associats que viuen sota una llei comú i representats per una mateixa legislatura.” Emmanuel Joseph Sieyés UPF (Fréjus ( Provenza),1748-París 1836) 5
  6. 6. La concepció idealista i romàntica de la nació a Alemanya - Fonament no cívic, sinó étnico-cultural: la nació no es fonamenta en la llei de l’Estat, sinó en l’existència d’un esperit del poble (Volksgeist), que es manifesta en la llengua i la cultura. - Connotacions exclusivistes: la nacionalitat ve determinada per la pertinença a una llengua, cultura o ètnia comú. Això és una fet objectiu, independent de la voluntat de l’individu. Johann G. Herder (1744-1803) <<Qui ha estat educat en la mateixa llengua i ha après a expressar en ella la seva ànima, pertany al poble d’aquesta llengua>> <<l’Estat més natural és, alhora, un poble, amb un sol caràcter nacional>> Johann G. Fichte (1762-1814) <<Allà on es troba una llengua separada, hi existeix una nació separada, que té el dret de prendre al seu càrrec els seus propis afers i de 6 UPF governar-se per si mateixa>>
  7. 7. Estats i nacions a l’Europa actual (mapa simplificat) 7
  8. 8. Súnion L’aparició dels moviments nacionalistes L’aparició del nacionalisme es veu influenciat per: - Els ideals de la Revolució francesa: la Declaració dels Drets dels ciutadans, en especial el dret a la llibertat - L’imperialisme napoleònic: rebuig a l’ocupació - El Romanticisme: l’afirmació de l’individualisme Durant la Restauració (1815-1848): Durant la Restauració (1815-1848): El nacionalisme es converteix en un corrent ideològic Dret a constituir Estats-nació (Estat que s’identifica amb una única nació) Llengua, història, territori, arrels ètniques... Dues tendències: - Liberal-progressista, inspirada en els ideals de la Revolució francesa - Liberal-conservadora, d’origen alemany, inspirada en els ideals del Romanticisme 8
  9. 9. Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 1.- La llengua (el basc o euskera). 9
  10. 10. Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 2.- La bandera. Als EUA és un signe d’unió nacional. És present a gairebé totes les cases (Foto: casa de la família Dempsey, a Collegeville, Pennsylvania, agost del 2007) 10
  11. 11. Però totes les banderes han estat inventades en algun moment. La ikurriña basca només té un segle.. 11
  12. 12. Una bandera inventada on no n’hi havia: La Rioja (durant la creació de les comunitats autònomes durant la transició cap a la democràcia) (Foto: Ajuntament de Nájera, La Rioja, abril de 2006) 12
  13. 13. Què marca aquesta “bandera”? (foto: terrat d’una casa de l’Eixample de Barcelona) 13
  14. 14. Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 3. La religió (el lloc sagrat: Aránzazu). 14
  15. 15. La llengua i la religió com a signe d’identitat nacional. El cas de Flandes 15
  16. 16. Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 4.- La història (Gernika: el roure, la Casa de Juntes). 16
  17. 17. EUA: els pares fundadors de la pàtria (Declaració d’independència a Philadelphia; Washington al Congrés i B. Franklin, al Franklin Memorial de Washington) 17
  18. 18. La invenció de la història nacional. Els pares fundadors: Guifrè el Pilós (Catalunya), Don Pelayo (Espanya) 18
  19. 19. El “naixement d’Espanya”: la llegenda de Don Pelayo Batalla de Covadonga (Astúries) Tomba de don Pelayo a Covadonga 19
  20. 20. Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 5.- Els costums (l’Olentzero, el “Papà Noel” del País Basc; els castellers) 20
  21. 21. Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 5.- Els costums (la txapela; Tolosa, Guipúzcoa, novembre 2012) 21
  22. 22. Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 6.- L’”enemic”: la confrontació com a reforç de la pròpia identitat (LA VANGUARDIA, 12.07.2010) 22
  23. 23. L’”enemic”: la confrontació com a reforç de la pròpia identitat (campanya de boicot al cava català el Nadal del 2005) 23
  24. 24. Continuació de la campanya de boicot al cava català el Nadal del 2006 (Casp, Saragossa, desembre 2006). En aquesta botiga, però, també venien cava català. 24
  25. 25. 6.- L’”enemic”: la confrontació com a reforç de la pròpia identitat. Vitòria: monument a la batalla de Vitòria (1813), en què “els espanyols van derrotar els francesos” 25
  26. 26. 6.- L’”enemic”: la confrontació com a reforç de la pròpia identitat (Vitòria, monument a la batalla de Vitòria (1813), en què “els espanyols van derrotar els francesos” 26
  27. 27. Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 6.- El xovinisme (creença en la superioritat de la nació pròpia): l’expansió colonial al segle XIX era un instrument de reafirmació de la vàlua del propi país (Vitòria, monument a Iradier, explorador de Río Muni, actual Guinea Equatorial) 27
  28. 28. 2.2 Causes de l’expansió del nacionalisme 28
  29. 29. Europa durant l’època napoleònica 29
  30. 30. L’Europa del 1815 (Congrés de Viena) 30
  31. 31. Les eines nacionalitzadores: 1.- L’escola (escola de noies de Florac, Causses-Cévennes, França) 31
  32. 32. Les eines nacionalitzadores: 2.- La caserna (el servei militar obligatori) (caserna de Thouard, Deux-Sèvres, França) 32
  33. 33. Les eines nacionalitzadores: 3.- La guerra contra altres països (monument als combatents de la guerra francoprussiana, Thouard, Deux-Sèvres, França) 33
  34. 34. Les eines nacionalitzadores: 3.- La guerra contra altres països (monument als combatents de la primera guerra mundial a Vernon, Normandia, França) 34
  35. 35. El cas d’Espanya: les guerres civils (monument a “Los Caídos”, Cirauqui, Navarra, 2005!) 35
  36. 36. 2.3 Els moviments liberalnacionalistes de les revolucions de 1820, 1830 i 1848 36
  37. 37. La independència de Bèlgica (1830) 37
  38. 38. 2.4 La unificació italiana 38
  39. 39. Súnion La unificació d’Itàlia (1859 - 1870) La unificació d’Itàlia (1859 - 1870) Existien 8 estats italians L’Estat unificador va ser - Piemont-Sardenya, Estats Pontificis, el Regne de les Dues Sicílies, Vèneto i Llombardia (inclosos dins l’Imperi d’Àustria-Hongria), - Parma, Mòdena i Toscana El Regne de Piemont (la zona més industrialitzada d’Itàlia) Suport de la burgesia del nord d’Itàlia Víctor Manuel II de Savoia, rei del Piemont Amb uns protagonistes Cavour, primer ministre del Piemont Garibaldi, republicà Cavour 39 Garibaldi
  40. 40. Súnion Itàlia: etapes de la unificació Itàlia: etapes de la unificació LLOMBARDIA LLOMBARDIA PIEMONT 1ª Annexió de la Llombardia, Parma, Mòdena i Toscana (guerra contra Àustria, 1859). VÈNETO PARMA PARMA MÒDENA MÒDENA 2ª Annexió del Regne de les Dues Sicílies per Garibaldi (Expedició dels mil, 1860) TOSCANA TOSCANA ESTATS PONTIFICIS REGNE DE LES DUES SICÍLIES 3ª Annexió del Vèneto (durant la guerra austro-prussiana, 1866) 4ª Annexió dels Estats Pontificis (durant la guerra franco-prussiana, 1871) 40 Audició d’A. Figuera: http://www.youtube.com/watch?v=U-lQh2ho13g&feature=player_embedded
  41. 41. 2.4 La unificació alemanya 41
  42. 42. Veure Fronter Alemanya el 1815 42
  43. 43. Súnion La unificació d’Alemanya (1860 - 1870) La unificació d’Alemanya (1860 - 1870) Confederació Germànica Existien 38 estats que formaven la Precedents L’Estat unificador va ser - Creació del Zollverein (mercat comú alemany), el 1834. - Revolució del 1848: el rei de Prússia no va acceptar ser rei liberal d’una Alemanya unida - Creació d’una única xarxa de ferrocarril alemanya El Regne de Prússia Guillem I de Prússia Suport de la burgesia industrial i dels terratinents de Prússia (junkers) Amb uns protagonistes Otto von Bismarck (“el canceller de ferro”) Procés de la unificació: tres guerres contra Procés de la unificació: tres guerres contra països estrangers, provocades per Bismarck països estrangers, provocades per Bismarck 1864, guerra contra Dinamarca 1866, guerra contra Àustria 1870, guerra contra França Bismarck 43
  44. 44. Súnion La guerra, el mitjà per unificar Alemanya "No és en el liberalisme prussià, sinó més aviat en la força i la potència de Prússia on Alemanya té els ulls posats. Baviera, Wüttemberg i Baden poden lliurarse al liberalisme; però ningú no els assignarà el paper de Prússia; Prússia ha de reunir les seves forces i esperar el moment oportú. Les fronteres que el Congrés de Viena ens va donar no són correctes. Aquest no és un tema ni per fer discursos ni per buscar el vot de la majoria; les grans qüestions del nostre temps (...) es resoldran pel ferro i la sang." Bismarck, Pensaments i records, 1899. 44
  45. 45. Súnion La unificació d’Alemanya Etapes: 1ª.- 1864: guerra contra Dinamarca (la “qüestió dels ducats”) 2ª.- 1866: guerra contra Àustria (unificació del Nord d’Alemanya) Audició del prof. A. Figuera: http://www.youtube.com/watch?v=hh2Aeyp-6z8&feature=player_embedded 3ª.- 1870: guerra contra França: - annexió d’Alsàcia i Lorena. - creació de l’Imperi 45 alemany (II Reich)
  46. 46. 3 Els moviments nacionalistes de 1871 a 1914 46
  47. 47. 3.1 L’imperi austro-hongarès 47
  48. 48. L’imperi d’Àustria-Hongria. Les nacionalitats 48
  49. 49. L’imperi d’Àustria-Hongria el 1867 49
  50. 50. 3.2 Els Balcans. La decadència de l’imperi turc 50
  51. 51. L’imperi turc el 1815 i el 1829 51
  52. 52. L’imperi turc el 1878 i el 1914 52
  53. 53. 3.3 L’imperi rus 53
  54. 54. L’expansió de l’Imperi rus (de 1689 a 1910) 54
  55. 55. Polònia, una nació sense estat 55
  56. 56. Europa: de 1815 (Congrés de Viena) fins a 1914 (inici de la Primera Guerra Mundial) 56
  57. 57. 57

×