TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT

2,378 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT

  1. 1. Tema 5 EL SECTOR PRIMARI (Geografia, ed. Vicens Vives, tema 5) INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ Professor: Rafael Palomero Caro (Alguns materials han estat elaborats pels alumnes de 2n de batxillerat del curs 2011-2012) 1
  2. 2. 2 1. DE L'AGRICULTURA TRADICIONAL A1. DE L'AGRICULTURA TRADICIONAL A L'AGRICULTURA DE MERCATL'AGRICULTURA DE MERCAT
  3. 3. 1. De l'1. De l'economia de subsistènciaeconomia de subsistència aa l'l'economiaeconomia de mercatde mercat Segle XIX utilització de noves tècniques agrícoles Augmenta la producció agrària Sobra capital per invertir en indústria i per adquirir nous productes Pas a l'economia de mercat 3
  4. 4. La capitalització del camp 4
  5. 5. 5
  6. 6. Avui dia els pagesos abandonen l'agricultura tradicional, destinada al consum propi, per dedicar-se al mercat El resultat és una transformació de la població rural Per adaptar-se a l'economia de mercat, els agricultorsPer adaptar-se a l'economia de mercat, els agricultors han adoptat noves tecnologies i han fet un esforç de capitalització 6
  7. 7. 7 Municipi de Lladurs, Solsonès (octubre del 2011)
  8. 8. 8 Hort del mas Can Villaró de la Llena (Lladurs, Solsonès, 10/2011)
  9. 9. 9 Corral del mas Can Villaró de la Llena (Lladurs, Solsonès, 10/2011)
  10. 10. 10 1.2. Població rural i població agrària
  11. 11. La població agrària va anar disminuint a causa de la mecanització dels treballs agrícoles i de la baixa rendibilitat A les darreres dècades dels segles XX es va produir un èxode rural massiu. 11
  12. 12. La població activa agrària té una mitjana d’edat superior als 40 anys. Als darrers anys ha augmentat la població dels pobles petits, però la majoria ja no treballa al sector primari 12
  13. 13. 13
  14. 14. 14
  15. 15. 15
  16. 16. 16
  17. 17. SUPERFÍCIE AGRÀRIA ÚTIL (SAU) 17,5 milions d’ha 6,9 milions d’ha 17
  18. 18. Terres de conreu Secà: 78% Regadiu: 22% 18
  19. 19. En els darrers anys… Les terres de conreu han baixat un 12,5% El terreny forestal ha augmentat un 9,1% 19
  20. 20. Tendències actuals • Abandonament de terres menys productives. • Augment de la superfície destinada a la ramaderia. • Augment de la superfície destinada a usos residencials i infraestructures. 20
  21. 21. 21 1.5. La terra i l’estructura de les explotacions agràries
  22. 22. Petita explotació o minifundi • Petites dimensions (< 10 ha) • A la meitat nord de la Península i als dos arxipèlags. • Degut a la petita dimensió, és difícil la seva mecanització i escàs el volum de producció. • Rendibles només en una agricultura intensiva o molt científica. 22
  23. 23. Explotacions< 5 ha 51,8% del total d’explotacions i només un 4.74% de la superfície 23
  24. 24. Gran explotació o latifundi • Grans dimensions ( > 100 ha) • Normalment: agricultura extensiva • Extremadura, Castella-La Manxa i Andalusia. • Cracterístiques: - Intensa mecanització - Collites abundants - Agricultura comercial - Grans beneficis. 24
  25. 25. Explotacions >100 ha 4,63% del total d’explotacions i un 55,49% de la superfície 25
  26. 26. Explotacions mitjanes • Han augmentat les explotacions mitjanes (30 ha). • La UE les ha afavorit per tal de fomentar l’agricultura intensiva, fer-hi productes de qualitat i proveir el mercat. • Incentius als reagrupament de parcel·les d’una mateixa explotació. 26
  27. 27. 27
  28. 28. 2.1. La política agrària comunitària (PAC) • Objectiu inicial: proveir els països comunitaris i elevar les rendes agràries (els ingressos dels pagesos).. • La PAC modificà la seva orientació el 2003: -Més competitivitat -Millor adaptació a la demanda -Restricció progressiva de les ajudes econòmiques 28
  29. 29. Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural (2007 – 2013) • Tres objectius essencials: -Augmentar la productivitat -Desenvolupar la industria agroalimentària -Millorar el medi ambient 29
  30. 30. 2.2. La producció agrícola 30
  31. 31. 2.3. La producció ramadera - Espanya és el segon país de la UE en ramaderia. - Es tracta d’un sector tecnificat i molt relacionat amb la indústria transformadora. 31
  32. 32. Bestiar boví Avicultura Bestiar porqui Bestiar oví Destaquen quatre tipus de bestiar: 32
  33. 33. 2.4. La comercialització dels productes agraris • La comercialització òptima dels productes agraris depèn del grau de desenvolupament de la indústria agroalimentària. • Les indústries agroalimentàries es concentren en mans d’empreses multinacionals. • El vi es un dels productes més rellevants de la producció agroalimentària espanyola. 33
  34. 34. 3. ELS PAISATGES AGRARIS D’ESPANYA 3.1 El paisatge agrari 34
  35. 35. Factors naturals determinants El clima El relleu 35
  36. 36. Elements del paisatge agrari • Tipus de cobertura vegetal de les zones conreades. • La grandària i el tipus d’explotació. • Presència de ramaderia estabulada o en llibertat. 36
  37. 37. Altres elements del paisatge agrari • L’hàbitat humà i les comunicacions 37
  38. 38. Paisatges agraris espanyols 38
  39. 39. • Els paisatges atlàntics són propis dels espais litorals i prelitorals de la cornisa cantàbrica i gallega. • Predomini de zones muntanyoses relleu accidentat. 3.2. Paisatge agrari atlàntic
  40. 40. • El clima és oceànic i plujós, amb temperatures suaus que afavoreixen a la gran presència de prats i boscos caducifolis. CLIMOGRAMA de Lugo Temperatura mitjana anual: 11,4° . Amplitud tèrmica: 1,7°. Precipitacions abundants: 1.083 mm. Distribució regular de les precipitacions a excepció de l’estiu.
  41. 41. Vegetació: - Prats - Boscos caducifolis: faig, bedoll, auró, til·ler. - Pins i eucaliptus (sovint repoblats)
  42. 42. Agricultura • L’agricultura ocupa poca extensió a causa de la utilització de les terres per la pastura. • El policonreu està orientat a l’autoconsum. • El principal monoconreu és el blat de moro per a farratge. També predomina la presència de pomeres per a la producció de sidra.
  43. 43. • La ramaderia es dedica principalment a la cria de bestiar boví per obtenir llet. • La cabanya ramadera s’ha incrementat en qualitat i quantitat. • A Galícia la producció es destina sobretot a la carn. Ramaderia
  44. 44. • Predomina el minifundio, en especial a Galícia. • Les explotacions ramaderes són petites en superfície i en nombre de caps de bestiar, per la qual cosa solen ser poc rendibles. Estructura agrària
  45. 45. • La població agrària viu dispersa en cases aïllades o en pobles petits. Poblament
  46. 46. • Ocupa el litoral i prelitoral de les regions mediterrànies i la major part de les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir. • Es caracteritza per: - Un relleu accidentat però amb planes litorals i valls amb sòls fèrtils. - Terrenys forestals poc productius. 3.3. Paisatge agrari mediterrani
  47. 47. El clima es caracteritza per - precipitacions escasses, amb sequera estival accentuada. - temperatures suaus a l’hivern i elevades a l’estiu (forta evaporació i dèficit hídric).
  48. 48. Els principals conreus com els cereals, la vinya i l’olivera. Agricultura de secà
  49. 49. Es practica a les zones on les temperatures són més suaus i els sòls fèrtils. Els principals conreus són les hortalisses i els cítrics. Agricultura de regadiu
  50. 50. - Bestiar oví i cabrum  extensiva a les zones de secà. - Bestiar boví i porquí  intensiva a Catalunya. - Bestiar porquí  extensiva a les dehesas d’Extremadura i Andalusia. Ramaderia
  51. 51. - Predomini de les explotacions de secà de dimensions mitjanes, excepte a Andalusia occidental, on predomina el latifundi. - A les planes litorals les explotacions són de dimensions petites, conreades de forma intensiva. . Estructura agrària
  52. 52. La població, molt nombrosa, tendeix a concentrar-se en pobles grans, tot i que també hi ha hàbitats dispersos. Poblament
  53. 53. 3.4. Paisatge agrari d’interior • Comprèn les terres interiors de Castellà i Lleó, Castella-La Manxa i alguns sectors de les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir • Clima mediterrani amb tendència continental: altes temperatures a l’estiu i hiverns freds; precipitacions escasses. • Conreus: predomini dels cereals (rotacions de tipus biennal o triennal) i de la vinya. • Al costat dels rius hi ha zones de regadiu.
  54. 54. • Ramaderia: - predomini del bestiar oví a les zones de secà; - explotacions intensives (aviram, porquí i boví) a prop de les ciutats. - ramaderia extensiva industrial (bestiar porquí, oví i boví) a les dehesas d’Extremadura, Salamanca i Sierra Morena.. • Estructura de la propietat: - Predomini de la mitjana i petita propietat; - latifundis a la zona de les dehesas i a la Manxa. • Hàbitat: concentrat; població escassa i envellida.
  55. 55. PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA 3.5. Paisatge agrari de muntanya
  56. 56. • Situació: altituds baixes i mitjanes del nord peninsular i altituds elevades i mitjanes del sud. • Clima: - Temperatures baixes. - Precipitacions amb forma de neu. - Fort contrast entre els vessants sud (més càlid) i el nord (temperatures molt baixes). • Explotació forestal: aprofitament de faigs i castanyers. Són espècies de creixement lent, per això s’hi ha estes la repoblació de pins i eucaliptus. • Ramaderia: ovina i bovina, criada de manera extensiva.
  57. 57. • Estructura de la propietat: petites propietats d’àrees conreades a les valls i al peu de les muntanyes, mentre que moltes superfícies forestals continuen sent de propietat municipal o mancomunada entre uns quants municipis. • Poblament: concentrat a les valls; població escassa i envellida. • Paisatge: - Les valls estan molt parcel·lades i separades per tanques i camins amb arbres. - Molt transformat per l’impacte del turisme, que sovint s’ha convertit en el sector econòmic bàsic.
  58. 58. Factors físics • L'arxipèlag te un relleu abrupte, d’origen volcànic. • Clima: càlid subtropical. • Pluviositat escassa. • Temperatures suaus tot l’any. 3.6. Paisatge agrari de les Canàries
  59. 59. Sistemes agrícoles • El producte principal és el plàtan. • El segon producte és el tomàquet d'exportació. • El tercer producte és la patata. • VIDEO: Paisatge agrari a Lanzarote (1:35m; 5/14): http://www.youtube.com/watch?v=RMUeexaGbLo
  60. 60. Sistemes ramaders
  61. 61. Estructura de la propietat • Predomina la propietat petita a l’interior (economia de subsistència). • Propietats extenses a la costa (agricultura comercial) Explotació forestal • Bona part de la superfície forestal esta protegida, especialment els boscos de pi canari i la laurisilva.
  62. 62. Lèxic • Calador: lloc on les captures són més abundants i treballen els vaixells de pesca. • Plataforma continental: zona marítima amb una profunditat inferior a 300 m. • Aigües territorials: franja marítima que envolta el litoral d’un país i sobre la qual l’Estat hi exerceix la seva sobirania. 4. L’ACTIVITAT PESQUERA
  63. 63. 63 LA PESCA A ESPANYA
  64. 64. Els caladors dels vaixells de pesca espanyols La pesca és actualment una activitat molt regulada per la Unió Europea, que ha obligat a reduir extraordinàriament la dimensió de la flota i el nombre de captures. A Espanya, les plataformes continentals no són gaire aptes per pescar- hi: escassa extensió, esgotament de la pesca, aigua massa salada i massa càlida. En conseqüència, es busquen caladors rics en altres llocs: • Mar del Nord • Terranova • Àfrica: costa oriental de Canàries (corrent marí fred), canal de Moçambic i costes de Somàlia. • Amèrica Llatina: Atlàntic sudoccidental.
  65. 65. Zones de pesca d’Espanya
  66. 66. A la façana marítima, a la plana litoral i als Agricultura cursos baixos dels rius intensiva 5. EL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA 5.1. L’agricultura
  67. 67. Al Baix Ebre, al Montsià i al Delta
  68. 68. A les terres interiors, especialment al Segrià Fruticultura en explotacions petites, però molt capitalitzades, organitzades en cooperatives.
  69. 69. A les zones més humides de Girona i a les comarques del Prepirineu El conreus estan dedicats prioritàriament a la producció de farratges i blat de moro i es destinen bàsicament a la ramaderia.
  70. 70. A les terres litorals i prelitorals de secà i a les terres de l’interior Cereals Vinya Olivera
  71. 71. A les comarques de Tarragona Avellaner Garrofer
  72. 72. 72
  73. 73. La ramaderia aporta el 59% de la producció agrària
  74. 74. A les zones de muntanya predomina la ramaderia extensiva als prats
  75. 75. La majoria de les explotacions ramaderes són estabulades i intensives
  76. 76. En el conjunt d’Espanya, Catalunya destaca en els sectors porquí i boví
  77. 77. Catalunya té un consum de peix per càpita elevat , però depèn de la importació massiva i de l’aqüicultura per proveir-se de peix fresc a un preu assequible.
  78. 78. L’aqüicultura té moltes possibilitats de convertir-se en un sector amb futur. Es calcula que proveirà d’ entre el 50% i el 80 % del peix consumit a Catalunya el 2020.
  79. 79. 80 Port de Palamós (octubre del 2011)

×