Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01

Descartes

  • Login to see the comments

Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01

  1. 1. René DescartesRené Descartes Una aproximació al seu pensamentUna aproximació al seu pensament
  2. 2. Meditació I: De les coses que es poden posar en dubte Dubte sobre les opinions admeses fins llavors com a veritables Exercici de destrucció de les velles opinions Els sentits ens enganyen: no ens podem refiar d’aquells que ens han enganyat almenys un cop En els somnis em represento coses semblants a les de l’estat de vigília (no puc distingir amb claredat ambdós estats)
  3. 3. Meditació IEncara que les coses generals puguin ser imaginàries, caldrà admetre que hi ha coses simples i universals que existeixen Aritmètica i geometria tracten de coses simples i generals, certes i indubtables (despert o adormit, 2 + 3 = 5) Hipòtesi del Déu enganyador: qui m’assegura que Déu no ha volgut fer que m’equivoqui en raonar matemàticament? Déu és summament bo i seria contrari a la seva bondat que m’hagi creat de manera que sempre m’enganyi
  4. 4. Meditació I Com menys poderós sigui el creador, més probable serà que jo m’equivoqui sempre Tot i que hi ha moltes creences que sospito que són molt probables, he d’esforçar-me en jutjar-les falses Hipòtesi del geni maligne: escepticisme universal La seducció de les velles opinions és tan forta que em costa no recaure-hi
  5. 5. Meditació II: De la naturalesa de la ment humana; i que és més fàcil de conèixer que el cos Suposaré que tot el que veig és fals Jo sóc alguna cosa: “jo penso, jo sóc”, primer principi absolutament veritable La ment no pot tenir les propietats dels cossos Què sóc? Sóc una cosa que pensa (res cogitans), esperit, enteniment o raó
  6. 6. Meditació II El pensament és un atribut que em pertany: existeixo mentre estigui pensant El jo no depèn de res material per ser conegut Sóc jo qui dubta, qui entén, qui desitja, qui sent, qui percep Exemple de la cera: el que coneixem distintament en un bocí de cera no són les qualitats sensibles, que canvien
  7. 7. Meditació II No puc entendre la cera sense una ment humana Em conec jo mateix amb més claredat i distinció Encara que tot el que pensi sigui fals, n’hi ha prou amb pensar per ser (racionalisme) Diferència entre percepció sensible i coneixement racional: concebem els cossos només amb l’enteniment
  8. 8. Meditació III: De l’existència de Déu Sóc una cosa que pensa, dubta, afirma, nega, coneix, estima, odia, vol, no vol i sent Encara que les coses que penso no siguin res, el que és cert és que les penso Record del Déu enganyador, que posava en dubte les veritats matemàtiques Necessitat de demostrar l’existència de Déu abans de tirar endavant, per veure si pot ser enganyador
  9. 9. Meditació III Divisió dels pensaments: imatges (representen coses), volicions i judicis (efectuen accions) Les idees en si no poden ser falses: “tant se val que imagini una cabra o una quimera” Els judicis poden ser falsos (error de judici: pensar que les idees que hi ha en mi són semblants a les coses que hi ha fora de mi) Tipus d’idees: adventícies (sensibles), factícies (inventades) i innates (que tinc de naixement)
  10. 10. Meditació IIILes idees sensibles són involuntàries i s’assemblen als seus objectes, però hi ha casos en què són diferents (el sol l’experimento com a petit però l’astronomia diu el contrari) Fins ara havia cregut en l’existència de les coses externes per un impuls cec Les idees que representen substàncies contenen més realitat objectiva que les que representen modes o accidents Hi ha tanta realitat en la causa com en l’efecte
  11. 11. Meditació III El més perfecte no pot dependre del menys perfecte Tot el que es troba objectivament en la idea es troba efectivament en la causa Cal arribar a una idea primera la causa de la qual sigui un patró o model A part de la idea del jo, n’hi ha una que representa Déu
  12. 12. Meditació III Algunes de les idees clares i distintes que tinc poden provenir de mi La idea d’un Déu infinit no pot provenir de mi, atès que sóc finit Déu: substància infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, omnipotent i creadora Com jo no puc haver format aquesta idea, ha de provenir d’una substància infinita: Déu existeix
  13. 13. Meditació III Hi ha més realitat en la substància infinita que en la finita Déu: idea clara i distinta, amb més realitat representacional que cap altra, ésser amb totes les perfeccions No comprenc l’infinit, però la idea de Déu és la més clara i distinta D’on he rebut l’existència? Si fos totalment independent, jo seria Déu
  14. 14. Meditació III Hi ha d’haver una primera causa La idea de Déu és innata, com la marca del meu autor: la meva existència com un jo implica la de Déu No pot ser enganyador, ja que l’engany implica defecte i Déu és perfecte Moment de contemplar la bellesa de la llum divina, anticipació de la vida eterna
  15. 15. Meditació IV: De la veritat i la falsedat El coneixement del jo i de Déu és superior que el de les coses externes Déu no pot ser enganyador: puc tenir coneixements vertaders sobre el món L’error depèn de mi, la seva causa no és Déu No sóc capaç d’entendre els designis de Déu, que m’ha creat amb l’opció de l’error
  16. 16. Meditació IV Cal considerar la totalitat de la creació com a perfecta, no les criatures particulars Les causes de l’error són l’enteniment i la voluntat, concretament “el fet que no retinc la meva voluntat dins els límits de l’enteniment” Dualisme: no només existeixo com una cosa que pensa sinó que tinc alhora una idea de la naturalesa material La imperfecció és pròpia de l’ésser humà i del mal ús de la llibertat
  17. 17. Meditació IVÉs millor que algunes de les parts de l’univers tinguin defectes que un univers on tot sigui igual Déu m’ha donat la possibilitat de no fer mai un judici sobre coses que no sé clarament si són veritat No puc errar si mantinc la meva voluntat dins els marges del meu coneixement He après el que he d’evitar per no equivocar-me
  18. 18. Meditació V: De l’essència de les coses materials, i novament de l’existència de Déu Cal que ens desempalleguem dels dubtes i mirem si podem tenir algun coneixement sobre les coses materials Abans d’examinar si existeixen, hem de fer referència a les seves idees Idea d’extensió i les seves parts: longitud, llargada i profunditat Són idees no fingides, sinó amb una naturalesa immutable (en un triangle els seus angles equivalen a dos rectes), no són un pur no-res
  19. 19. Meditació VEn mi trobo la idea d’un ésser màximament perfecte, igual com hi trobo la d’una figura o un nombre Tendeixo a pensar que l’existència pot separar-se de l’essència de Déu (per tant, que puc pensar Déu com a no existent) Però no són separables, ja que no es pot concebre un Déu al qual li manqui l’existència (igual a com no és concebible una muntanya sense vall) És la necessitat de l’existència de Déu allò que determina el meu pensament a concebre’l així
  20. 20. Meditació V Sempre que pensi en l’ésser sobirà, li he d’atribuir totes les perfeccions (influència de Sant Anselm) La certesa de la resta de coses depèn de la veritat que hi ha un Déu existent, atès que la seva idea es presenta clarament i distintament Després de reconèixer que hi ha un Déu, reconec que totes les coses en depenen i que no és enganyador, per tant, el que conec clarament i distintament no pot ser fals
  21. 21. Meditació VI: De l’existència de les coses materials i de la distinció real entre l’ànima i el cos de l’home Em resta examinar si existeixen les coses materials Déu és capaç de produir totes les coses que puc concebre distintament El món extern es redueix a les nostres idees de les qualitats primàries (solidesa, extensió, figura, forma, moviment o repòs i número) Diferència entre la imaginació i la pura intel·lecció o concepció: imaginar objectes geomètrics implica un esforç que no s’ha de fer per concebre’ls La imaginació sembla que depèn d’alguna cosa no mental
  22. 22. Meditació VI Imagino també les qualitats secundàries, que es perceben per mitjà d’un sol sentit. Caldrà examinar què és sentir Puc fer esment de les sensacions externes i les internes Considerant les idees de les qualitats, calia concloure que podia percebre coses diferents del pensament: els cossos d’on provenien aquestes idees Encara que les idees que arriben pels sentits es presentessin en contra de la meva voluntat, això no provaria que procedissin de coses diferents de mi
  23. 23. Meditació VI Sóc una cosa que pensa: potser tingui un cos, però com tinc idees clares i distintes de mi mateix com a cosa pensant i del meu cos com a cosa extensa, sóc diferent del cos i puc existir sense ell Hi ha facultats que han d’existir en una substància extensa: tenim una facultat passiva de sentir però hi ha d’haver una facultat activa que produeixi les idees de les coses materials Aquesta facultat ha de trobar-se en una substància diferent de mi, que posseeixi formalment o eminentment la realitat objectiva de les idees
  24. 24. Meditació VIAquesta substància pot ser Déu, un cos o una substància més noble que els cossos Déu no ens pot enganyar, per tant, no ens envia directament aquestes idees ni indirectament per una altra criatura Déu m’ha donat una inclinació molt forta a creure que procedeixen de les coses materials, per tant, els cossos existeixen Les coses posseeixen realment les qualitats primàries d’extensió, figura i moviment, però no necessàriament les secundàries Dualisme cos/ment: analogia entre el pilot i la nau
  25. 25. Meditació VI Però les sensacions internes em mostren que estic unit estretament al meu cos: quan rebo una ferida sento dolor Des de petits cometem l’errada de pensar que les coses són com les veiem: per exemple, la magnitud del sol Les sensacions són útils, la qual cosa no vol dir que siguin vertaderes La meva naturalesa no coneix universalment totes les coses: som finits i tenim un coneixement limitat Com és que la bondat de Déu no evita que la naturalesa de l’ésser humà sigui fal·lible?
  26. 26. Meditació VILa ment és indivisible i el cos divisible: són del tot diferents Les sensacions es transmeten a la ment a través d’una glàndula del cervell (pineal) Rebutjo la incertesa sobre el fet que no puc distingir entre somni i vigília: la memòria sí que pot unir les coses que ens passen a la vigília, però no als somnis Puc lligar tots els esdeveniments de la vigília en un jo La vida humana, però, s’equivoca en coses particulars i per això reconeixem la feblesa de la nostra naturalesa

×