1. DIAGONAL, TIC... BARCELONA
No opinarem sobre si el fet que s’ha consultat és, o no, adequat (no som ni polítics ni experts en urbanisme), però sí que
opinarem, com a professionals de la informàtica, sobre el procés tecnològic que s’ha seguit.
En la consulta sobre la remodelació de la Diagonal, han votat electrònicament més de 172.000 persones, però han estat notícia 4
incidències en el procés de vot que s’han d’analitzar una a una, per no qüestionar globalment el futur del vot electrònic ja que
dóna unes possibilitats de consulta al ciutadà fins ara impensables.
La primera notícia de la votació era que a primera hora del matí de dilluns el sistema no donava el temps de resposta adequat, i
l’alcalde no va poder votar. Aquest fenomen és molt freqüent en sistemes d’informació a Internet amb puntes d’accés molt
elevades i es pot anar a l’hemeroteca per veure com sistemes extraordinàriament sòlids de venda electrònica tenen problemes
les primeres hores de venda d’algun esdeveniment amb molta demanda. Potser havent-hi 6 dies per votar, va ser massa
arriscat posar la pressió dels mitjans de comunicació a la primera hora del primer dia de funcionament d’un sistema absolutament
innovador.
La segona notícia de la setmana va ser que algú havia suplantat la identitat (desconeixem la pena per aquest delicte) del senyor
Alberto Fernández, líder municipal del PP. En una situació de votació tradicional, si algú falsifica un DNI (i és molt fàcil fer una
falsificació ‘creïble’ amb materials casolans), i aquesta falsificació ‘cola’ a la mesa electoral, la reacció de la mesa quan vagi a votar
la persona que ha estat suplantada serà que no pot votar, perquè consta que ja ho fet. Així doncs, en aquest entorn de votació
tradicional, la persona suplantada no pot votar. En el cas que ens ocupa, la denúncia acabarà amb èxit, ja que ben segur es
trobarà al suplantador de la identitat del senyor Fernández. Si la suplantació es va fer telefònicament serà molt fàcil i, si ho va fer
per Internet, amb una mica més de feina per seguir el tràfic, però sens dubte s’arribarà al suplantador.
Com va poder votar el Sr. Fernández? Doncs a causa d’un avantatge del vot electrònic envers el tradicional. S’ha d’explicar que,
amb el sistema de la consulta de la Diagonal, és tècnicament factible retirar el vot no vàlid sense saber el seu contingut. El
contingut dels vots no es pot conèixer fins el tancament de les urnes electròniques ja que estan xifrats, i no es poden obrir sense
combinar 3 contrasenyes que tenien 3 persones diferents (Degà del Col·legi de Notaris, Degana de la Facultat d’Informàtica i
Secretari de l’Ajuntament), fet que desencadena la destrucció de les identificacions (que garanteix l’anonimat del vot) i també el
desxifrat del contingut dels vots. Remarcar que tot aquest procés va ser aprovat per tots els grups municipals excepte el PP.
La tercera gran notícia és idèntica a la segona... Algú va dir que hagués pogut votar per telèfon fent-se passar per la infanta
Cristina (delicte idèntic a l’anterior). Actualment fer el seguiment de l’origen de les trucades és un deure que tenen els proveïdors
de telecomunicacions, per motius de seguretat, i és molt fàcil identificar la procedència del vot.
En el fons de les notícies segona i tercera hi ha un fet greu que afecta als usos de la informàtica i les telecomunicacions, ja que
sembla que hi ha la creença que en els mitjans electrònics hi ha una impunitat i anonimat total, que fa que es puguin
fer accions que en el món real són delictes. Tenim molts exemples en els fòrums d’Internet amb amenaces, insults, bulling
electrònic i molta ‘bilis’ mal canalitzada. A l’administració pública hi ha molts casos ja resolts per la unitat especial dels Mossos
d’Esquadra (per cert, amb excel·lents professionals!!) amb condemnes als infractors, i és bo que se sàpiga que no hi ha ni
anonimat ni impunitat electrònica. En el cas de la consulta, es troba ‘normal’ la suplantació d’identitat, i no hi ha consciència que
és igual delicte i amb la mateixa pena que en el món real.
La quarta gran notícia va ser que el líder de CiU va necessitar 7 intents per votar. En aquest cas el problema va ser un cable que
s’havia desconnectat davant l’allau de periodistes que es van acumular en els pocs metres quadrats de la cabina. Probablement en
el futur d’aquestes consultes electròniques s’haurà de delimitar un espai de protecció al voltant dels punts de vot.
En resum, problemes inicials, suplantació d’identitat (delicte) i un cable han posat en qüestió un procés extremadament
innovador com la votació electrònica, tot i que hi havia un acord de tots els grups municipals excepte el PP. El procés de votació
electrònica de la consulta de la Diagonal és millorable, però no és justa ni proporcionada la campanya que hi hagut en contra de
fer consultes electròniques, ja que és un mecanisme que ens pot permetre fer consultes més freqüents per altres temes d’interès
social o de país, tot i que això últim pot no interessar a tothom per igual.
En projectes d’enginyeria que es desenvolupen en àrees més antigues de la tecnologia, la societat entén perfectament la diferència
entre un projecte preparat i un projecte afinat, i accepta els costos relacionats amb aquest afinament. Per posar un exemple, a
ningú no va estranyar que l’AVE circulés en proves durant mesos, abans d’explotar-lo comercialment. Qui accepta el cost de fer
proves similars en el cas dels projectes TIC d’alta complexitat? La resposta és que ningú i, encara més, es fa el fals supòsit que
aquests projectes poden passar del laboratori al funcionament afinat prement un botó.
Donem total recolzament a les persones que han liderat tecnològicament la consulta i al procés innovador que ha implicat la
consulta sobre la remodelació de la Diagonal, líder i pioner a tot el món per nombre de ciutadans consultats i per resultats de
participació assolits. Un cop analitzades les incidències inicials, magnificades de forma interessada i amb desconeixement de causa
des dels mitjans de comunicació, creiem que no són raó suficient per desacreditar globalment el procés tecnològic. Encara que
molts no vulguin, Barcelona serà referència mundial en experiències reals de democràcia electrònica.
Tot el nostre recolzament a la Sra. Pilar Conesa, qui va presentar la seva dimissió irrevocable, però que ens fa saber que està molt
animada, forta i satisfeta per la feina feta a la Gerència d'Organització i Sistemes d'Informació de l’Ajuntament de Barcelona. Pilar
va ser la primera presidenta del Cercle Fiber, i és una professional extraordinària, molt reconeguda i valorada en l’àmbit de les
tecnologies de la informació des de la seva participació en la informàtica dels Jocs Olímpics i el lideratge de la informàtica del Jocs
Paralímpics de Barcelona’92 (també líders i referència tecnològica en el seu moment).
Resulta descoratjador constatar que, també en l’àmbit de les TIC, quan la societat catalana excel·leix en algun sector o activitat,
enlloc de destacar els avenços que significa ser líders, destaquem els aspectes negatius i els riscos del canvi que impliquen.
R.Roy
President Cercle Fiber