ELS CONTES I LA MITOLOGIA
Íngrid Vila
Alba Vidal
Helena Jordà
Violeta Casadesús
Souad Khouli
Judit Soler
1r Batx.
INS Miqu...
LA BELLA DORMENT
LA BELLA DORMENT
En un país llunyà, uns reis, que havien desitjat molt tenir un fill, van tenir per fi una nena: l'Aurora. I la van
present...
Referències clàssiques !!
La primera referència és de la dolenta fada, Malèfica que no fou
convidada en les celebracions d...
El Judici de Paris
El mite del Judici de Paris comença quan Tetis I peleu , pares d'Aquil·les
celebren la festa de noces i...
La segona referència és,quan es celebra el
naixement de la Bella princesa i les Fades li
regalen una cosa bonica: una , la...
Pandora
Zeus va ordenar a Hefest que construís una bella figura a imitació de les
deesses. Tot seguit va encomanar als alt...
El flautista
d' Hamelín
El poble d' Hamelín va ser envaït per una plaga de ratolins. L'alcalde va oferir mil monedes d'or a
qui salvés el poble.
U...
Mitologia: l'origen de la
flauta
Expliquen que Pan es va enamorar de Siringa una nimfa
caçadora, un dia la va trobar per l...
També podem relacionar el conte amb el mite de
Màrsies i Apol·lo:
Màrsies va ser un sàtir nascut a Celea, a la font princi...
Orfeu, fill de Cal·líope, musa de la música, Amb la seva lira era capaç de domesticar els animals més
salvatges i els arbr...
ELS TRES PORQUETS
Significa la comunicació i l'alegria de
viure; demostra entusiasme i és molt
extrovertit. Transmet una gran
atracció als a...
Mite de Circe
La figura del porquet té una relació amb el mite de Circe, ja que ,després de
rebre calorosa i hospitalàriam...
Simbologia del llop
No tots els símbols del llop
són violents o
agressius, però en aquest
cas està relacionat amb la
feroc...
Comparació amb Ulisses
Ulisses, rei de Ítaca, va ser l' ingeniòs
grec que va construir “el cavall de
Troia”, i amb aquesta...
LA DITONA
Una dona desitjava tenir un fill i se'n va anar a veure una fetillera, que li va entregar
una llavor d'ordi i li digué: <<...
La rata, compadint-se'n, li va dir: <<Et pots qudar aquí, però hauràs de netejar la
casa i explicar-me contes>>. La Ditona...
Hades va raptar a Persèfone
per convertir-la amb la seva
dona. Demèter, mare de
Persèfone i deessa de
l'agricultura i la f...
Les aranyes i els
peixos
Les aranyes en aquest conte estan molt relacionades
amb el mite d'Aracne: Aracne, va néixer a Lid...
•La fetillera podia ser deessa o semideessa perquè tenia poders sobrenaturals. En la
mitologia tenim dues fetilleres molt ...
Les abelles
Un altre element afegit al mite
de Demèter són les abelles.
Aquestes simbolitzen el
principi vital, materialit...
Cupido i Nimfea
Irritat pels menyspreus de la
deessa Diana, Cupido va
agafar una fletxa i va apuntar al
cor de Diana. Però...
Eros i Psique
Psique, era tan bella que va ser adorada com si fos la mateixa Afrodita.
La deessa, gelosa, li va enviar el ...
La noia vagava, desesperada, per tota la terra,perseguida per Afrodita, que la
va sotmetre a feines molt dures: omplir un ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Els contes i la mitologia

1,658 views

Published on

Estudi de les alumnes de batxillerat sobre els contes i la mitologia.

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,658
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
437
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els contes i la mitologia

  1. 1. ELS CONTES I LA MITOLOGIA Íngrid Vila Alba Vidal Helena Jordà Violeta Casadesús Souad Khouli Judit Soler 1r Batx. INS Miquel Martí i Pol (Roda de Ter)
  2. 2. LA BELLA DORMENT LA BELLA DORMENT
  3. 3. En un país llunyà, uns reis, que havien desitjat molt tenir un fill, van tenir per fi una nena: l'Aurora. I la van presentar al seu poble. Un príncep hi va anar a portar un regal de naixement; era un hereu, i el seu pare, un amic del rei. L'un i l'altre van acordar les noces dels seus fills. També hi van anar tres fades a oferir els seus presents: la Flora, la bellesa; la Laura, una veu melodiosa; però, ai!... quan tocava el torn a la Primavera... Es presentà la fada Malèfica, a qui no havien convidat, i va proferir furiosa un malefici; quan fes setze anys, es punxaria amb un fus i moriria.Llavors, la Primavera aprofità el seu do per modificar l'embruix: agafaria només un son molt profund, fins que algú li fes el primer bes d'amor. Els reis, preocupats, van fer cremar tots els fusos del seu regne i van confiar la nena a les atencions de les fades, que vivien al bosc. En fer setze anys, les fades li van voler regalar un pastís i un vestit, però no es posaven pas d'acord en el color. Les fades, per desgràcia, no s'havien adonat que el reflex de les varetes pujava cel amunt per la xemeneia, i així és com les va veure la Malèfica. Mentrestant, l'Aurora anava cantant pel bosc, tot collint maduixes i jugant amb els animalons, amics seus: un xot, uns conillets, un ocellet... Passava el príncep dalt del cavall, la va sentir i s'hi apropà. I quan ella va recordar que no havia de parlar amb estranys, ja s'havien enamorat... L'Aurora li va dir que, si volia tornar a parlar amb ella, anés aquella nit a la cabana del bosc. El príncep hi va anar tot decidit a casar-se amb ella. A palau, per l'altre banda, feien els preparatius per a les noces acordades en néixer l'Aurora. Les fades, però, van fer adormir tothom per aturar-ho. Mentrestant, la Malèfica va entrar a la cabana i es va emportar la princesa a la torre del castell encantat, a fi que es punxés amb un fus i morís. I al príncep,m que va anar després a la cabana, el va fer agafar i el va tancar a la masmorra, per burlar-se del seu amor per la princesa i del bes d'amor. Les fades se'n van adonar, i van anar corrent amb les seves varetes per fer-lo sortir; així podria besar la princesa i aconseguiria alliberar-la. Després de lluitar amb els monstres del castell encantat, van tornar tots a palau i van poder celebrar aquelles noces que tant tothom havia esperat.
  4. 4. Referències clàssiques !! La primera referència és de la dolenta fada, Malèfica que no fou convidada en les celebracions del naixement de la bella dorment, i a causa d'aquest fet, Malèfica va proferir furiosa un malefici: quan fes setze anys, es punxaria amb un fus i moriria. Aquesta part fa referència el Judici de Paris. quan Tetis I peleu , pares d'Aquil·les celebren la festa de noces i no conviden la deessa erris, la qual sentí furiosa i quan estaven celebrant envià una poma d'or, la qual cosa va portar a la discussió de quina deessa se la queda, la deessa venus, Hera o Atena i com que no van arribar en cap a cord van fer que Paris, príncep i fill del Rei de Troia que triés la deessa que vol per quedar la poma d'or, i cada deessa li va oferir una cosa bonica per tal de que la triés per emportar-se la poma. La deessa Hera li va oferir ser el millor cavaller del món, la deessa Atena li Deessa va assegurar que si la triés guanyaria qualsevol guerra del món i la deessa Venus li va oferir l'amor de la jove més bella de tot el món, que és Helena.
  5. 5. El Judici de Paris El mite del Judici de Paris comença quan Tetis I peleu , pares d'Aquil·les celebren la festa de noces i no conviden la deessa erris, la qual sentí furiosa i quan estaven celebrant envià una poma d'or, la qual cosa va portar a la discussió de quina deessa se la queda, la deessa venus, Hera o Atena i com que no van arribar en cap a cord van fer que Paris, príncep i fill del Rei de Troia que triés la deessa que vol per quedar la poma d'or, i cada deessa li va oferir una cosa bonica per tal de que la triés per emportar-se la poma. La deessa Hera li va oferir ser el millor cavaller del món, la Deessa Atena li va assegurar que si la triés guanyaria qualsevol guerra del món i la deessa venus li va oferir l'amor de la jove més bella de tot el món, que és Helena
  6. 6. La segona referència és,quan es celebra el naixement de la Bella princesa i les Fades li regalen una cosa bonica: una , la bellesa , l'altre una veu melodiosa...i això fa referència el mite de Pandora, quan els Déus li regalen coses i objectes luxós.
  7. 7. Pandora Zeus va ordenar a Hefest que construís una bella figura a imitació de les deesses. Tot seguit va encomanar als altres déus que li donessin dons: Afrodita li va infondre l’encís, Atena el coneixement de les arts de la casa, Hermes li va donar la paraula, la curiositat i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona. Zeus fa tot això per castigar la humanitat, per haver utilitzat el foc, sense que ell els hi dóna permís. Després va oferir Pandora en matrimoni a Epimeteu, que la va acceptar captivat pels seus encisos, malgrat l’avís del seu germà Prometeu que es malfiés de qualsevol regal de Zeus. A casa d’Epimeteu Pandora va trobar una gerra. Ella, incapaç de retenir la seva curiositat, la va obrir i de seguida en van sortir tots els mals que Prometeu hi havia tancat. Quan va córrer a tancar-la, només quedava dins l’esperança. Des d’aleshores les malalties, el dolor i les calamitats persegueixen la humanitat sense repòs i el seu únic consol és l’esperança.
  8. 8. El flautista d' Hamelín
  9. 9. El poble d' Hamelín va ser envaït per una plaga de ratolins. L'alcalde va oferir mil monedes d'or a qui salvés el poble. Un dia ,un jove va presentar-se a la plaça i va anunciar que podia alliverar- los dels ratolins només tocant la seva flauta. El flautista va tocar la màgica melodia i va endur-se els ratolins fins al riu, on van morir tots ofegats. Però a l'hora de donar-li la recompensa només van pagar-li cent monede. El flautista molt enfadat va anunciar que ho pagarien car, ja que l'havien estafat. L'home va tornar a la plaça, va posar-se a tocar la flauta i tots els nens de la ciutat el van seguir. Només un nen coix, que va quedar-se enrere, es va salvar. Un dia, al camp va veure una cosa que brillava a terra: era la flauta! Va tocar la melodia del flautista i el terra va tremolar: la muntanya s'obrí i van aparèixer tots els nens. Feliços i contents, els nens van tornar al poble, on els pares van rebre'ls amb els braços oberts. L'alcalde havia après una bona lliçó.
  10. 10. Mitologia: l'origen de la flauta Expliquen que Pan es va enamorar de Siringa una nimfa caçadora, un dia la va trobar per la muntanya i la va començar a perseguir fins que la nimfa atemorida es va tirar al riu. Allà va demanar ajuda a les seves germanes, les quals la van convertir en un canyar. Quant Pan va arribar només va poder abraçar les canyes i aquestes en contacte del vent van fer un so que a Pan li va agradar tant que va decidir construir l'instrument al seu honor. La mitologia clàssica ens diu que Minerva, la deessa de les ciències i la saviesa, va ser la creadora de la dansa i de la música i que va ser la inventora de la flauta, també hi ha la versió que va ser creada per Pan. Pan era el semidéu protector dels pastors, caçadors i els animals domèstics. També era el déu de la fertilitat i la sexualitat masculina. Expliquen que Pan es va enamorar de Siringa una nimfa caçadora, un dia la va trobar per la muntanya i la va començar a perseguir fins que la nimfa atemorida es va tirar al riu. Allà va demanar ajuda a les seves germanes, les quals la van convertir en un canyar. Quant Pan va arribar només va poder abraçar les canyes i aquestes en contacte del vent van fer un so que a Pan li va agradar tant que va decidir construir l'instrument al seu honor. El Déu Pan
  11. 11. També podem relacionar el conte amb el mite de Màrsies i Apol·lo: Màrsies va ser un sàtir nascut a Celea, a la font principal del riu Meandre. Màrsies era un expert tocant l'aulos, una espècie de oboè doble fabricat amb canya. Havia trobat l'instrument al terra, on el va deixar la seva inventora Atena, després de què els altres déus es burlessin de com inflava les galtes en tocar-lo. Màrsies i Apol·lo Mite d'Apol·lo i Màrsies: Màrsies tocava la seva flauta als camperols, aquests van afirmar que ni el mateix Apol·lo era millor músic. Apol·lo es va enfadar molt. Així que Apol·lo, que tocava la lira, Màrsies en van enfrontar en un concurs musical, el guanyador podria tractar el perdedor com volgués. Les Muses i les Mides farien de jurat. Ela dos músics van tocar de manera tan perfecta que no es va poder decidir cap guanyador. Llavors Apol·lo va reptar el sàtir a tocar el seu instrument de cap per avall. Apol·lo va donar la volta a la seva lira i va tocar. Però Màrsies no podia fer el mateix amb la flauta i les Muses van declarar guanyador a Apol·lo. Apol·lo després de declarar-se guanyador, es va voler venjar d'ell per desafiar a una divinitat. El va penjar d'un pi i el va espellar viu. Apol·lo va clavar llavors la pell de Màrsies en un arbre i la seva sang va formar el riu Màrsies. Altres versions afirmen que el riu va néixer de les llàgrimes dels seus amics.
  12. 12. Orfeu, fill de Cal·líope, musa de la música, Amb la seva lira era capaç de domesticar els animals més salvatges i els arbres s'inclinaven al seu pas al sentir la seva música. Orfeu un dia passejant pel bosc va trobar-se dins d'un arbre la nimfa Eurídice, es van enamorar bojament i en la seva convertir en la seva esposa. Eurídice era molt feliç amb Orfeu, però sentia una gran atracció pel bosc així que un dia va entrar-hi. Allà va trobar-se amb un sàtir que va començar-la a perseguir. Eurídice molt espantava va marxar corrent, i sense adonar-se'n va trepitjar una serp verinosa, aquesta la va mossegar i va provocar la seva mort. Orfeu quan va assabentar-se de la mort de la seva esposa va quedar desesperat i no va voler conformar-se amb aquella mort. Volia anar-la buscar al mon dels morts. La llacuna Estígia separava el món dels vius de dels morts, les seves aigües infernals només es poden travessar a bord d'una barca conduïda per el barquer Caront. Orfeu amb el so de la seva lira va convèncer a Caront perquè el portés al món dels morts. Orfeu va entrar al reialme passant per la porta la qual guardava el gos Cèrber, que tenia tres caps i permetia entrar però no sortir. Orfeu va arribar a Hades, Déu dels inferns, que estava assegut al costat de Persèfone, la seva esposa. Va demanar que tornessin a Euridice al món dels vius, però Hades si negava rotundament. Finalment gràcies a la música de la seva lira i la compassió de Persèfone Orfeu va poder endur-se a la seva esposa, amb una condició: no podia girar-se a mirar-la fins que no fossin al món dels vius. Orfeu va fer tot el camí de tornada sense mirar Eurídice,però a l'ultim moment no va poder resistir a la temptació, i va girar la vista per mirar-la. En aquell moment Eurídice va desaparèixer per sempre més. Orfeu desolat va decidir no tocar mai més la seva lira, ni fixar-se amb cap altra dona. Va fer enfadar als ciutadans de la seva terra que necessitaven la seva música per sobreviure i un grup de dones van decidir assassinar-lo. Apol·lo al veure el que havien fet al seu fill va convertir les dones en roures i va agafar la lira d'Orfeu i la va convertir en constel·lació. Mite d'Orfeu i Eurídice
  13. 13. ELS TRES PORQUETS
  14. 14. Significa la comunicació i l'alegria de viure; demostra entusiasme i és molt extrovertit. Transmet una gran atracció als altres. Es relaciona amb el plaer i tot el que es confortable. Molt sociable i creatiu, aprecia l'art i la bellesa, i s'involucra voluntàriament en múltiples emocions o experiències. És el número de l'equilibri. Simbologia del número 3
  15. 15. Mite de Circe La figura del porquet té una relació amb el mite de Circe, ja que ,després de rebre calorosa i hospitalàriament als homes grecs d'Ulisses i convidar-los a un banquet, els va convertir a tots en porcs.
  16. 16. Simbologia del llop No tots els símbols del llop són violents o agressius, però en aquest cas està relacionat amb la ferocitat, amb l'habilitat de fer les coses curosament i amb silenci, i fins i tot, es relaciona amb la crueltat i la maldat. Símbol de por a la nit o a la foscor. A les llegendes de Grècia, el llop s'associa amb el Déu Apol·lo.
  17. 17. Comparació amb Ulisses Ulisses, rei de Ítaca, va ser l' ingeniòs grec que va construir “el cavall de Troia”, i amb aquesta trampa, els grecs van derrotar els troians. La semblança que hi trobo amb el porquet, que va construir la caseta de pedres, és que, amb les seves bones idees ,va aconseguir vèncer el llop.
  18. 18. LA DITONA
  19. 19. Una dona desitjava tenir un fill i se'n va anar a veure una fetillera, que li va entregar una llavor d'ordi i li digué: <<Enterra-la i espera't.>> Així ho va fer la dona i al cap de poc, en va sortir una planta amb una bonica poncella. Quan es va obrir, a dins va trobar una nena petitona com el dit polze. Li va dir Ditona. La bona dona li va preparar un llitet dins una closca de nou, i un plat ple d'aigua amb flors surant perquè la Ditona pogués jugar navegant sobre els pètals. Una nit va entrar un gripau tot lleig a la casa. Quan va veure la Ditona, plàcidament adormida, va pensar: <<Quina esposa més gentil per al meu fill!>>. I se la va endur. La Ditona es despertà damunt d'una fullla de nenúfar, enmig d'un riu. El gripau li presentà el fill -que per tota salutació va fer <<Rauc!>> -i li va parlar del casament. La nena no feia sinó plorar i vessar llàgrimes. Els peixos se'n van compadir i van tallar la tija de la fulla a mossegadetes perquè el corrent se l'endugués lluny d'allí. Un borinot la va veure i la va portat dalt d'una branca. Però els seus companys només feien que dir-li que la nena era molt lletja i la va abandonar al bosc. La Ditona va passar l'estiu i la tardor tota sola, però en arribar la gelor i la desolació de l'hivern, morta de gana i de fred, va buscar recer al cau d'una rata de camp.
  20. 20. La rata, compadint-se'n, li va dir: <<Et pots qudar aquí, però hauràs de netejar la casa i explicar-me contes>>. La Ditona ho va acceptar encantada. Un talp que viva al costat les visitava sovint. <<És ric, seria un bon marit>>, deia la rata a la nena. A ella el talp tant li era, però ella s'enamorà de la veu suau de la Ditona. Un dia, dins la galeria del tap van trobar una oreneta morta. La Ditona es va adonar, per, que el cor encara li bategava feblement i la va cuidar en secret. A la primavera, l'oreneta, ja recuperada, es disposava a marxar: <<Vine amb mi>>, va dir a la Ditona. Però la nena no gosava deixar la rata sola i es va quedar. La Ditona enyorava l'oreneta i això l'entristia. I encara es va sentit més melangiosa el dia que la rata li digué: <<El talp et vol per esposa, haurem de preparar el casament.>> La Ditona, amb llàgrimes als ulls, deia adéu al sol i a les flors que mai més no veuria, quan va tornar l'oreneta i li digué: <<Vine! Marxe, juntes a països més càlids.>> Aquest cop la Ditona no ho va dubtar: es va enfilar al llom de l'ocell i van emprendre el vol, amunt, ben amunt, lluny, ben lluny. Van aterrar en un prat curull de flors. En una flor la Ditona hi va trobar un homenet bondadós i alegre de la seva mateixa mida: era el rei de les flors. Es van casar i va ser una reina molt feliç.
  21. 21. Hades va raptar a Persèfone per convertir-la amb la seva dona. Demèter, mare de Persèfone i deessa de l'agricultura i la fertilitat, no va parar de buscar-la ni un sol moment. Al final la va trobar però Persèfone ja havia menjat sis grans d'una m'agrana i això volia dir que no podia tornar al món dels vius però Demèter tenia un gran poder i va aconseguir arribar a un tracte perquè pogués passar sis mesos al món els vius i sis mesos al món dels morts. Hades, Persèfone i Demèter Podem veure clarament que aquest conte està relacionat amb el mite d'Hades, Demèter i Persèfone ,ja que en tot el conte les plantes tenen un cert protagonisme, com per exemple el gallaret. També perquè rapten la Ditona i la mare es fa un fart de buscar-la tal i com explica el mite que he explicat abans. Veiem la importància del món subterrani que tant en el conte com en el mite hi té també una gran importància és sinònim de tristesa i empresonament.
  22. 22. Les aranyes i els peixos Les aranyes en aquest conte estan molt relacionades amb el mite d'Aracne: Aracne, va néixer a Lidia, era una famosa teixidora. Un dia va exhibir un tapís tan ben fet que tant ella, que era molt orgullosa, com tothom que el veia opinava que la seva habilitat superava fins i tot la de la deessa Atena. Aquesta, incrèdula, va baixar a la terra a veure el tapís en persona. Primer va adoptar la figura d'una velleta que va recomanar a l'Aracne que no fos tan orgullosa, ja que a Grècia el pecat de supèrbia es considerava gravíssim. La noia no en va fer cas i Atena va recuperar la seva forma veritable. Aleshores les dues van iniciar un concurs a veure qui feia el millor tapís. Després del concurs, però, Atena va clavar la seva llança al tapís d'Aracne i la noia, embogida, es va suicidar penjant-se d'un arbre. Però l' Atena, adonant-se que s'havia deixat dur per la gelosia, va decidir convertir-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, però alhora obres que mai ningú Els peixos, també son uns altres animals importants en aquest conte molt relacionats amb la mitologia: Venus i el seu fill Cupido van ser sorpreses pel monstre Tifó però Venus sabia que podrien escapar per l'aigua. Va agafar a Cupido i es van submergir dins l'aigua, on tots dos es van transformar en peixos. En el conte veiem com els peixos ajuden a la Ditona a escapar-se de les granotes ja que com hem dit simbolitzen a Afrodita i Cupido. Com sabem Afrodita és de la deessa de l'amor i per això els peixos van ajudar a la Ditona
  23. 23. •La fetillera podia ser deessa o semideessa perquè tenia poders sobrenaturals. En la mitologia tenim dues fetilleres molt importants: Medea i Circe que a més a més són parentes. Fetillera Medea: té moltes cares a la mitologia i se la coneix com la més dolenta: dona i fetillera, esposa i amant, filla, germana i mare. Medea és el símbol de la dona humiliada i venjadora. El seu espòs Jàson, l'abandona perquè vol casar-se amb la filla del rei de Corint, Meda es sent enganyada i menystinguda i actua en conseqüència. Primer assassina la seva rival (Princesa de Corint) i després mata els fills que ha tingut amb Jàson (s’els estima però la venjança la fa embogir). Finalment, desapareix fent servir les seves virtuts perquè no la trobin. Circe: era filla d'Hèlios i Perseis. Circe es va instal·lar a l'illa d'Eea (al mar Tirrè) on va construir un palau i es va dedicar a fer de fetillera. Quan Odisseu va desembarcar a l'illa de Circe, va enviar a uns quans companys a explorar-la, Circe els va acollir amistosament ,però després els hi va donar una poció per convertir-los en porcs, excepte d'un ,que es va escapar. Aquest va avisar a Odisseu i Odisseu va anar a veure Circe amb un antídot que l'hi havia donat Hermes. Odisseu va aconseguir seduir la fetillera i així Circe va fer que els companys d'Odisseu tornessin a tenir forma humana. La fetillera els va acollir durant un any fins que van seguir el seu viatge. Està relacionat perquè la Ditona la crea la fetillera ja que la mare d'aquesta ja és gran i no té marit per això va a demanar ajuda a la fetillera.
  24. 24. Les abelles Un altre element afegit al mite de Demèter són les abelles. Aquestes simbolitzen el principi vital, materialitzen l'ànima. En la religió grega, l'abella, de vegades, s’ identificava amb Demèter (deessa de la terra i de les collites) on representa l'ànima que un cop morta baixa als inferns.
  25. 25. Cupido i Nimfea Irritat pels menyspreus de la deessa Diana, Cupido va agafar una fletxa i va apuntar al cor de Diana. Però Diana va ser molt ràpida i es va apartar i la fletxa va travessar el ventre de Nimfea, una de les nimfes de Diana. Queixant-se i gemegant es va llançar al riu ja que s'havia enamorat de Cupido. Diana i les nimfes la van trobar i Diana no volia aquell destí per la nimfa i no va permetre que el seu cos es submergís. Sobre les ones de l'aigua, el va fer surar, i el va convertir en la flor; nenúfar que és de color blanc brillant, amb una tija majestuosa d'amples fulles verdes. Des de llavors, les aigües que envolten el nenúfar són tranquil·les i calmades. La relació és que gràcies al nenúfar la Ditona es salva ja que aquest flota i fa que les aigües estiguin tranquil·litzades perquè sinó la Ditona s'hagués enfonsat ja fos perquè la planta no flotaria o perquè les aigües estarien esbravades.
  26. 26. Eros i Psique Psique, era tan bella que va ser adorada com si fos la mateixa Afrodita. La deessa, gelosa, li va enviar el seu fill Eros per què la fes enamorar de l'home més lleig i dolent però Eros es va enamorar de la jove i va aconseguir que el seu pare l'abandonés al cim d'un turó ja que els homes s'espantaven de tanta bellesa. D'aquell cim el vent Cèfir la va portar a un palau on la servien moltes criades. De nit va arribar el seu marit (Eros), que la va fer feliç amb el seu amor, però amb la condició de que mai provés de veure el seu rostre, ja que si ho feia, el perdria. Tots els matins ell desapareixia amb l'alba. Un dia, Psique s'enyorava del seu pare i les seves germanes, que ja estaven casades, i va tornar a casa. Aleshores, les germanes, geloses de la seva felicitat, li van insinuar que potser el seu marit no es deixava veure perquè era monstruós. Al tornar a palau, Psique va amagar una llàntia sota el llit i, a la nit, mentre ell dormia, va il·luminar el rostre del seu marit que va resultar ser un jove guapíssim. Però li va caure una gota d'oli sobre Eros, aquest es va despertar i va desaparèixer a l'acte, per no haver obeït els seus consells.
  27. 27. La noia vagava, desesperada, per tota la terra,perseguida per Afrodita, que la va sotmetre a feines molt dures: omplir un atuell amb l'aigua d'una font que estava defensada per dos dracs, ajuntar piles de llavors diferents per després classificar-les, comptar els grans de sorra que hi havia en una petita duna... per últim, la va fer baixar als inferns a demanar-li a Persèfone un flascó, però no va poder resistir la temptació i el va obrir, quedant sotmesa a un somni etern. Eros, encara enamorat d'ella, després de buscar-la llargament, la va trobar i la va despertar amb un petó i, volant a l'Olimp li va demanar permís a Zeus per casar-se amb una mortal. El permís li va estar concedit. Zeus va obligar a Afrodita a reconciliar-se amb Psique que va aconseguir la immortalitat. Està relacionat amb el conte perquè aquest mite representa el final feliç i així acaba la Ditona. El princep s'enporta a la Ditona per viure una vida feliç junts.

×