1.
ACTIVITATS
UNITAT 2B. ELS TRETS DEL TEXT
1. CD o CI
a. els seus fills = CD;  El pare els acaricia.
b. a la meva cosina = CI;  Li vas fer un petó.
c. aquella gent de la sala = CD;  La van expulsar de la sala / Van expulsar-la
de la sala.
d. les teves germanes = CD;  No les han convidades?
e. els manifestants = CD;  Els van agredir. / Van agredir-los.
f. als pobres manifestants =CI;  Els van clavar una bona pallisa. / Van clavar-
los una bona pallisa.
g. als seus veïns = CI;  Els han complicat la vida.
h. a les seves companyes = CI;  Els concediran una medalla.
i. les seves amigues = CD;  Les han condecorades.
Només hem hagut de posar la preposició a les oracions b, f, g i h.
2. CD definits o indefinits
a. tothom diu que fa gràcia, però ella creu que no en fa
 SN indef., CD de fa; es pronominalitza en.
Reconstrucció: tothom diu que fa gràcia, però ella creu que no fa gràcia
b. Què en fareu, del testament? L’anulareu o en redactareu un de nou?
Reconstrucció: ...anul·lareu el testament o redactareu un testament nou?
 el testament és SN definit, CD d’anul·lareu, es pronominalitza el;
i un testament nou és SN indefinit CD de redactareu, que es pronominalitza en
(però repetim el determinant indefinit un fins i tot després de la
pronominalització).
c. L’Ernest feia molt temps que buscava parella: buscava una dona que el
mantingués.
Reconstrucció: ...buscava una noia que mantingués l’Ernest
 l’Ernest és SN def. CD de mantingués.
d. Un poema tan bonic no podrem oblidar-lo mai!
Reconstrucció: ...no podrem oblidar el poema mai!
 el poema és SN def. CD d’oblidar.
e. Si em dónes una samarreta blanca, te la pintaré.
Reconstrucció: ,... et pintaré la samarreta.
 la samarreta és SN def. CD de pintaré.
f. Busca el botó que t’ha caigut i cus-te’l tu mateix.
Reconstrucció: ...i cus-te el botó tu mateix.
 el botó és SN def. CD de cus.
g. Diu que aquesta sopa de carbassa li fa venir singlot si se la menja freda.
Reconstrucció: ...li fa venir el singlot si es menja freda aquesta sopa de carbassa
 aquesta sopa de carbassa és SN def. CD de menja.
h. Si t’agraden els caquis, te’n puc donar uns quants.
Reconstrucció: ,...et puc donar uns quants caquis.
 uns quants caquis és SN indef. CD de donar, i per això repetim el determinant
uns quants després de la pronominalització.

2.
3. CD sense preposició
a. Consultaré la meva metgessa.
b. Va acariciar el gos
c. Va animar el seu equip
d. Va retratar el seu pare
e. La gossa va mossegar la minyona
f. Han denunciat el llogater
g. La notícia d’aquest atemptat va commocionar el món.
h. L’hospital està preparat per afrontar les emergències.
 Fixeu-vos que a les frases proposades, la metgessa, el gos, el seu equip, el seu pare, la
minyona, el llogater, el món i a les emergències no són CD: perquè, 1) la frase ja té un altre
CD; i 2) van introduïts per la preposició a (el CD mai pot portar preposició, excepte quan és
de persona i està format per un pronom personal).
En canvi, en les solucions, el que abans no era CD ara ja ho és, perquè ha desaparegut la
preposició.
4. ATRIBUTIU o PREDICATIU
a. Es posava nerviosa fàcilment i aquell dia s’hi va posar molt perquè anava
molt endarrerida de feina. CPred.
b. Aquesta llet no és agra, però si la deixes fora de la nevera s’hi tornarà de
seguida. CPred.
c. El fill de l’Ignasi és manyà, però el seu nét ja no ho és: no ha volgut seguir la
tradició familiar. CAtributiu o Atribut.
d. La màquina ha quedat inservible. Hi va quedar el dia que vam tenir una
pujada de tensió elèctrica. CPred.
e. Dius que l’Eulàlia anava beguda? No m’estranya: sempre hi va! CPred.
f. L’Ot és borni; però per més que ho sigui, t’asseguro que no es perd cap
detall. CAtr o Atr.
g. La Núria es veu molt satisfeta; s’hi veu d’ençà que ha trobat xicot CPred.
h. Els de la classe de primer anaven tots disfressats; els de segon, en canvi, no
hi van voler anar!
 Fixeu-vos que les oracions amb CPred tenen un predicat verbal perquè el verb
té significat per ell mateix. En canvi, en les oracions que tenen un CAtr, el verb
només serveix de còpula, d’enllaç, i no té significat per ell mateix.
5. TIPUS DE VERBS I ELS COMPLEMENTS VERBALS CORRESPONENTS
a. a la causa ecologista = SPrep, en funció de CRV.
 Hi ha contribuït
b. en coses molt estranyes = SPrep (CRV).
 Hi ha pensat
c. escapçat = SAdj (CPred).
 Hi vaig trobar el càntir
d. poc solidària = SAdj (CPred).
 La Meritxell s’hi mostra.
e. engegat (SAdj = CPred).
 El televisor hi ha quedat.
f. delegat de curs = SN (Atr.)
 L’Esteve ho és.
g. a l’altra punta = SPrep (CClloc)
 Diu que ja hi és.
h. fàcil de solucionar = SAdj (Atr.)
 Això sí que ho és.
i. ben abatuda = SAdj (Atr.)
 Després de tant traginar sacs, ho està.
j. a Sóller = SPrep (CClloc)

3.
 Els últims anys en Guillem s’hi estava / hi residia.
DETALLS INTERESSANTS:
1r: contribuir i pensar en aquests exemples són verbs que regeixen (obliguen la
presència d’) una preposició.
2n: trobar és un verb predicatiu transitiu (permet la presència d’un CD = càntir).
3r: mostrar és un transitiu; però mostrar-se és pronominal i sempre portarà un CPred.
4t: quedar, ser (ésser) i estar-se són verbs predicatius intransitius; és a dir, no podran
portar mai CD.
5è: I, com ja sabeu, ser (ésser) i estar són verbs copulatius o atributius.
6è: com ja us explica el llibre, a vegades el verb ésser perd la funció de còpula i
posseeix significat propi, com passa a g), on significa “trobar-se en un lloc”. Una cosa
semblant passa a l’oració j.
PER AIXÒ, QUAN DIEM QUE *Els ous estan a la nevera o El Miquel està a casa
del Marc, estem utilitzant el verb estar de manera incorrecta, ja que davant de locatiu, hem
d’utilitzar el verb ésser. Així, hauríem de dir Els ous són a la nevera.
Tanmateix, quan té el significat de “residir”, podem utilitzar el verb estar-se: El Miquel s’està
a casa del Marc, oració que significa que el Miquel no és a casa del Marc de visita o a passar-
hi l’estona, sinó que viu allí.
6. CV i llur pronominalització
a. Aquest home sempre hi somia CPred
b. Doneu-ne a tothom CD indef.
c. L’Alfred ho sembla. Atr.
d. Els polonesos també hi mengen CCManera
e. Dóna’ls això CI
f. Ecs! Realment en fa CD indef.
g. Res del que explica no ho és. Atr
h. Aquest matí ens ho ha dit CD neutre (=OSubordinada)
i. Ella també en durà per berenar. CD indef.
j. Hi escriuràs la capçalera CCManera
7. Combinació de pronoms
Els complements verbals són:
a. CD, el cap  el = l’; i CClloc, dins la rentadora  hi
b. CI, a la Maria  li; i CRV, de la reconstrucció de l’ermita  en = ‘n
c. CDindef, feina  en; i CI, a l’Esteve  li
d. CDindef, pingüins  en = n’; i CClloc, al pol Nord  hi
e. CD, la Sònia  la; CRV, a tirar endavant  hi
f. CD, el perdó  el; CI, a les seves filles  els
g. CI, a les secretàries  els = los; CDneutre, que vinguin  ho
h. CD, el seu fill  el = l’; CRV, en un tirà  hi
i. CD, tota la santa vida  la; CRV, a elaborar un diccionari etimològic  hi
j. CD, els detinguts  els = los; CRV, a declarar davant la jutgessa  hi
k. CD, la plataforma reivindicativa  la; CCManera, amb entusiasme  hi
La substitució i combinació quedaria així:
a. La Joana l’hi ha ficat.
b. Li n’hem parlat
c. No li’n va trobar o no van trobar-li’n
d. Encara n’hi busca
e. La hi animarem
f. Els el negaren
g. Digueu-los-ho
h. L’hi han convertit
i. Aquell sant baró la hi va consagrar o va consagrar-la-hi

4.
j. Els hi van obligar o van obligar-los-hi.
k. La Soledat la hi presentava.
8. CV i combinació de pronoms
Els complements verbals substituïbles són:
a. CD, (un) escarabat  en = n’ ; CClloc, sota la paella  hi
b. CD, la gent  la; CCmanera, amb molta delicadesa  hi
c. CD, la bossa de les escombraries  la; CClloc, al carrer  hi
d. CD, les mans  les; CPred, brutes  hi
e. CD, els seus fills  els; CRV, a un ritme trepidant  hi
f. CD, els peus  els; CPred, plans  hi
g. CD, els descontents  els; CRV, a rebel·lar-se  hi
h. CD, (tres) ous  en = n’ ; CClloc, damunt la palla  hi
i. 1. CClloc, a València  hi // i.2. CCinstrument/mitjà, amb tren  hi
j. 1. CD, allò  ho // j.2. CCloc, del pou  en = n’
k. 1. CD, vestits arnats  en = n’ // k.2. CClloc, de l’armari  en = n’
En el cas de k1, també estaria bé substituir parcialment el CD.
Les oracions amb els complements verbals substituïts quedarien així:
a. L’Anna Maria n’hi ha trobat un.
b. La hi ha tractada (o tractat)
c. La hi ha baixada (o baixat)
d. Sempre les hi porta
e. Els hi han acostumat(s)
f. Els hi tinc
g. Els hi han impulsat(s)
h. La gallina n’hi ha postos (posts o post) tres
i. 1. Hi ha anat amb tren // i.2. Hi ha anat a València
j. 1. Ho hem extret del pou // j.2. N’hem extret allò.
k. 1. N’hem tret de l’armari // k.2. N’hem trets (o tret) vestits arnats.
En el cas de k1, també estaria bé substituir parcialment el CD:
k.1. N’hem tret d’arnats de l’armari (substituint només vestits).
9. Possibles solucions
a. Els periodistes callen davant escàndols com aquest
b. Se n’ha anat perquè l’afer (l’assumpte) fa pudor de socarrim
c. Ha relliscat amb una pela de plàtan i ha caigut a terra
d. Que no se n’havia d’anar demà al matí?
e. He pujat a la teulada per canviar una teula trencada.
f. Us han vist baixant d’un tren en marxa.
g. La moto ha sortit de la carretera
h. Aquest matí, abans d’anar-se’n cap a casa seva, ha passat per aquí.
i. Aqueta tarda, en Pere ha vingut amb nosaltres perquè li donessin la
informació, però no la hi han donada
j. Afanyeu-vos, que començarem a dos quart de quatre, i una hora passa volant.
k. Seu (o asseu-te); jo no estic gens cansada.
l. La Mercè no hi sent bé: és mig sorda
m. Ahir al matí aquest noi parlava pels descosits: no hi havia manera que callés.
n. Amb aquelles ulleres no hi veig prou bé.