Revista Catalunya Octubre 110 any 2009

610 views

Published on

Revista Catalunya Octubre 110 any 2009

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
610
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya Octubre 110 any 2009

  1. 1. CatalunyaZ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Octubre 2009 • número 110 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat Disseny: Idren
  2. 2. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Assassinar Ferrer i Guàrdia cent anys després Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) l 13 de juliol de 1909 va ser E Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 assassinat Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat. El van FEDERACIONS COMARCALS acusar d’haver participat en els fets Anoia de juliol de 1909 a Barcelona i a al- Rambla Sant Isidre, 15, 1r tres localitats dels Països Cata- 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es lans, coneguts com a Setmana Baix Camp/Priorat Tràgica. Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus I Ferrer no es trobava ni tan sols a baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 Catalunya en aquelles dates. La Baix Llobregat sentència, però, s’havia de com- Cra. Esplugues, 46 plir. Calia assassinar-lo i fer des- 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 aparèixer així un home que des de la pedagogia havia intentat cons- Comerç, 5. 08840 Viladecans truir un ensenyament laic, racional, cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 científic, amb nens i nenes junts a l’aula, sense competitivitat, sense Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell exàmens ni càstigs ni premis... alli- Tel. i fax 977 66 09 32 berador en una paraula. És evident cgt.baix.penedes@gmail.com que el seu model no era perfecte i Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona algunes de les seves propostes, cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 com l’ensenyament únicament en Garraf-Penedès espanyol, eren completament Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat equivocades, però la novetat alli- Tel. i fax 93 893 42 61 beradora de la seva Escola Moder- Maresme na va ser acollida calorosament Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com per un proletariat que majoritària- ca alhora que l’Estat continua pa- demanem que demà les i els nos- ment sí que és pitjor que el mateix Tel. i fax 93 790 90 34 ment era anarcosindicalista i que gant l’escola de l’església (privada tres joves siguin res més que assassinat de Ferrer, avui quan de Vallès Oriental tenia clar que si volia aconseguir pura i privada concertada). Avui creients o competidors, dogmàtics tot allò que va passar en fa cent Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com algun dia una societat lliure calia com ahir, els gurus educatius, co- i insolidaris. Aquest abandona- anys. Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 començar per l’escola, per alliberar lumnistes reputats i patrons de di- les nenes i els nens dels capellans verses fundacions que es folraran FEDERACIONS INTERCOMARCALS i de l’Església, ama majoritària dels amb aquesta privatització, defen- Agurrelj centres educatius del país i, per sen les postures de l’escola priva- Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a tant, transmissora de coneixe- da (per tant religiosa) i en molts 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat ments i maneres de ser obscuran- dels casos, l’autoritat, la separació Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent tistes i dogmàtiques, masclistes i de sexes, etc., amb escassíssims Av. Catalunya, 2, 8è classistes. recursos. 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Posar en dubte aquest model en Potser l’únic que ha canviat és que mans dels amos i dels seus defen- la classe obrera (nosaltres) hem Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona sors era intolerable. No es podia abandonat les pràctiques allibera- cgttarragona@cgtcatalunya.cat permetre que l’educació fos allibe- dores centrades en l’ensenyament Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 radora perquè el que calia als i obviem, desconeixem, tanquem amos eren esclaus, no persones els ulls i ens fem els sords davant FEDERACIONS LOCALS que pensessin. Tal com avui ma- les pedagogies llibertàries actuals, Barcelona teix. alliberadores també avui. I aquest Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Avui, cent anys després, els amos i abandonament sí que és greu. Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 els seus gestors s’ho miren igual. Perquè si deixem l’escola en mans Manresa La LEC privatitza l’educació públi- dels capellans i dels empresaris no Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dillluns 14 de Colom, 3-5 setembre de 2009. Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals i Jordi Martí. Col·laboradors: Sabadell “Enemic de la desigualtat social, no Unió, 59 Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume em vaig limitar a lamentar-la en els 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com seus efectes, sinó que vaig voler Tel. i fax 93 745 01 97 Fortuño, Carlus Jové i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 exemplars. combatre-la en les seves causes” Terrassa Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Ramon Llull, 130-136 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat "LEscola Moderna", Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de Francesc Ferrer i Guàrdia Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Octubre de 2009
  3. 3. REPORTATGE El mestre és un guia, un El mètode educatiu havia de ser expositor d’idees i no un llibertari en els seus objectius i en els transmissor de veritats seus mitjans absolutes La pedagogia de Ferrer i Guàrdia Assassinat el 13 d’octubre de fa cent anys per crear escoles lliures Emili Cortavitarte Carral lupament de tots els individus i blicana, va entrar en contacte amb l’extinció de les relacions de poder. llibertaris com Malato i Grave i amb científics, professors universi-Les pedagogies -Integral taris, periodistes i polítics (Maeter-llibertàries de principi Aquest terme va ser utilitzat des link, Heaford, Painlevé, Naquet,del segle XX dels primers congressos de l’AIT Jaurés...) partidaris d’una educacióL’any 1898 es va crear un comitè (Ginebra, 1866; Lausana, 1868;...) i nova i en llibertat que es contrapo-pro ensenyament anarquista. pels principals teòrics llibertaris del sés a la instrucció educativa predo-Aquest comitè va estar integrat per segle XIX (Proudhon, Bakunin, minant (disciplina, programesKropotkin, Reclus, L. Michel, Ma- Kropotkin, Robin,...) Per al peda- anul·ladors de la personalitat ilato, Ardouin, Grave i Tolstoi (amb gog francès Paül Robin suposava el transmissors dels valors classistes ila seva experiència pedagògica Iàs- desenvolupament progressiu i ben conservadors, segregació...)naia Poliana). Van anar definint i equilibrat de la persona. Partia del Amb el llegat econòmic d’Ernesti-posant en pràctica uns models d’a- principi d’igualtat natural i es refe- ne Meunié, es va traslladar a Barce-prenentatge que s’oposaven fron- ria tant als factors físics com als lona per constituir escoles racionalstalment al control social al servei intel·lectuals o ètics, educació cor- i científiques. A l’agost de 1901 in-del capitalisme i de la societat de poral i desenvolupament intel·lec- augurà al carrer de Bailén l’Escolaclasses que presidia tots els siste- tual integrats. Moderna i començà a publicar elmes educatius estatals. Aquest aprenentatge integral havia butlletí de l’Escola Moderna. de tenir una projecció revolucionà--Inseparable de la revolució ria i atacar un dels fonaments de CaracterístiquesSense educar el poble explotat, l’estructura social capitalista: la di- pedagògiques deaquest no podia arribar a una revo- visió entre treball manual ilució alliberadora i, tanmateix, se- intel·lectual. Per Bakunin, l’educa- l’Escola Modernarien les mateixes transformacions ció integral correctament aplicada -Racionalisme i cientifismerevolucionàries que permetrien cul- comportarà que “en interès del tre- Per Ferrer i Guàrdia ser racional eraminar aquesta tasca educativa de ball i de la ciència, no hauran d’e- sinònim de científic i no dogmàtic,les classes populars. xistir ni obrers ni intel·lectuals, sim- suposava l’absència de dogmes i elSebastian Faure en la seva obra plement homes” lliure discurs de la raó. Tanmateix,L’Enciclopèdia anarquista, en trac- considerava “la ciència com l’ex-tar el terme educació planteja que -Específica clusiva mestra de la vida” i, com a“en complementar-se la revolució i El principi d’igualtat natural que tejar la imbricació d’allò individual daris d’un procés d’aprenentatge no conseqüència, l’educació raciona-l’educació, un revolucionari cons- defensaven els llibertaris no es amb allò col·lectiu. reduït a l’etapa infantil i juvenil. lista no podia afirmar ni negar rescient no pot desinteressar-se de l’e- podia confondre amb una apologia Calia fomentar una educació popu- que no fos demostrable científica-ducació, i un bon educador no pot de la homogeneïtzació de les perso- -Nova i en un medi social lliure lar i per a adults per desenvolupar la ment i comprensible racionalment.ignorar el que l’educació deu a la nes. L’educació llibertària havia de El canvi social havia de compren- seva capacitat cultural, tècnica irevolució”. promoure allò que és específic de dre totes les estructures de la convi- ideològica. -Neutralitat ideològica i compro- cada persona, allò que li fa ser ella. vència i les relacions polítiques i Les institucions escolars de l’èpo- mís social-Per a la llibertat i en llibertat El paper fonamental del mestre o de econòmiques. Era fonamental la ca, el control per part de l’església i L’escola racionalista en tant que an-La llibertat no havia de ser només la mestra havia de ser el d’ajudar a desaparició de les relacions d’auto- lEstat i el paper que reservaven a la tidogmàtica es veu obligada a mos-un objectiu, una meta; també un cadascú a descobrir les seves possi- ritat i explotació econòmica i social instrucció escolar dels infants de la trar les diverses opinions sobreinstrument, una fórmula, per acon- bilitats e interessos. i la implantació de relacions de so- classe treballadora van fer que els cada qüestió. El mestre es conver-seguir-la. El mètode educatiu havia lidaritat, igualitàries i de cooperació pensadors i teòrics llibertaris, però teix en guia, en expositor d’idees ide ser llibertari en els seus objectius -Moral i solidària econòmica. “Per a que les capaci- també les organitzacions sindicals no en transmissor de suposades ve-i en els seus mitjans. Segons Abad La nova educació llibertària havia tats individuals prosperin i no se de tendències antiautoritàries, de- ritats absolutes.de Santillan “no s’ha de limitar la de ser oposada a l’educació dogmà- les impedeixi donar tots els seus fensessin una escolarització no re- No obstant, l’escola racionalista ésllibertat per arribar a la llibertat” tica i sectària (oficial i religiosa) i fruits, és necessari... que els privile- duïda a les institucions escolars. una escola de classe i la pedagogiaL’ensenyament havia de respectar fidel a la moral natural, laica i ra- gis individuals, tant polítics com racionalista una pedagogia deel lliure desenvolupament de l’indi- cional que té les seves bases en dos econòmics, és a dir totes las clas- Ferrer i Guàrdia i rebel·lia (Solà) i un altre mitjà mésviduo. Segons el principi d’autore- valors inseparables (antitètics, però ses, siguin abolides” segons Baku- l’Escola Moderna per a l’acció insurreccional del pro-gulació: a nivell individual, cons- interdependents) com són la lliber- nin. letariat (Álvarez Junco) És per aixòtrucció de la personalitat autònoma; tat i la solidaritat. Malgrat, certes -Permanent i no reduïda a les ins- Francesc Ferrer i Guàrdia, durant el que s’estudia la lluita de la classea nivell social, construcció d’una posicions individualistes (Stirner) titucions escolars seu exili a París entre 1886 i 1901 obrera per al seu alliberament, l’ex-societat que possibiliti el desenvo- la majoria dels llibertaris van plan- Els llibertaris es van mostrar parti- motivat per la seva militància repu- plotació del capitalisme, la injustí-Catalunya. Octubre de 2009 3
  4. 4. REPORTATGEcia de la propietat privada,...-LaïcismeUna escola que negava tot tipus dedogma, lògicament, rebutjava tottipus de fe o de creença religiosabasada en referències sobrenatu-rals; i, especialment, la seva utilit-zació com a element educatiu.-Educació integralFerrer recull les idees de la pedago-gia llibertària, expressades perRobin, i les plasma tant teòricamentcom pràcticament. La potenciacióde tots els aspectes de la personali-tat humana (física, moral, intel·lec-tual, estètica, científica, social,...)La integració del treball manual ide l’intel·lectual, de saber i de fer.-Integració en l’entorn i metodo-logia activaL’infant es torna a enfrontar a la na-tura com ho van fer els seus avant-passats. En conseqüència, s’ha d’a-propar l’alumne a la natura,integrar-lo en el medi que l’envolta triarcal. L’Escola Moderna de Fe- lletí i la seva editorial, en la qual es amb sectors llibertaris i progressis- tractà la “Necessitat d’establir esco-(Reclús) L’educació racionalista rrer i Guàrdia va tenir un 40% d’a- van traduir i publicar obres de tes. Deixat en llibertat, després d’un les dintre dels sindicats obrers. Ma-cerca ajudar-lo en aquest camí, mit- lumnes femenines, a principi del Grave, Reclus, Elslander i també judici militar, dedicarà la majoria nera de portar-lo a efecte” El dicta-jançant una sèrie de mètodes actius: segle XX, i totes les escoles racio- d’Odón de Buen, Anselmo Loren- dels seus esforços a l’activitat edi- men de la ponència defensà lal’hipotètic-deductiu, el treball en nalistes i llibertàries van practicar la zo, Joan Montseny... que eren utilit- torial i a la coordinació de projectes fundació d’escoles en el si dels sin-equip, les excursions, l’observació coeducació. zades en el mateix centre i venudes pedagògics inspirats en l’Escola dicats, en les quals es faria servirdirecta, el rebuig del verbalisme,... a d’altres escoles seguidores del Moderna com a mètode “la divulgació racio- -Absència de premis i càstigs model racionalista. Com és fàcil nal dels coneixements científics i-Coeducació Segons Ferrer, els estímuls externs d’entendre, la nova experiència pe- La CNT i les escoles l’aplicació de l’ensenyament tècni-Front la legislació i la conducta do- a l’aprenentatge (exàmens, concur- dagògica es va trobar, al comença- racionalistes co-professional”, cosa per la qual esminant, l’escola racionalista va de- sos, notes,...) havien de ser substi- ment, òrfena de materials pedagò- recomanava la recaptació de quotesfensar la coeducació. Aquesta tuïts pels interns (interès, responsa- gics i textos adients als seus A més dels contactes amb Lorenzo especials. El congrés de Santsanava directament lligada al racio- bilitat, ètica,...) Ferrer va suprimir plantejaments. Una de les feines fo- i Montseny (Federico Urales), Fe- (1918) de la CNT catalana va apro-nalisme i al laïcisme (de fet es con- premis, càstigs, notes,... namentals de Ferrer va ser la d’im- rrer va finançar la publicació de La var un model tipus d’estatuts delssiderava l’església catòlica respon- pulsar una línia editorial adequada Huelga General i va establir fre- nous sindicats únics que en el seusable de la discriminació de les Altres aspectes de l’Escola Mo- a les necessitats de l’Escola Moder- qüents contactes amb el proletariat article 3r que plantejava: “Seràdones) i era profundament revolu- derna de Ferrer i Guàrdia na i del que posteriorment s’ano- català organitzat. En ser afusellat, el qüestió primordial d’aquest sindi-cionària, des d’un punt de vista so- L’Escola Moderna va desenvolupar menaran les escoles racionalistes. 13 d’octubre de 1909, després d’un cat establir escoles racionalistes percial, doncs atacava la societat pa- tasques editorials mitjançant el But- Però, segons Pere Solà “la nòmina nou judici militar en el qual se’l va a la més integral emancipació del dels llibres publicats i difosos per condemnar de fet per la seva activi- proletariat” l’Escola Moderna va des dels lli- tat pedagògica racional i lliure en- El congrés confederal de La Comè- bres de caire escolar fins a llibres front de l’obscurantisme de la ins- dia (Madrid, 1919) va continuar in- pensats per a nuclis d’obrers cons- trucció educativa de l’Estat i sistint sobre el tema “fora conve- cients”. Ferrer va comptar amb el l’església Catòlica i no per la seva nient que aquells sindicats que suport de professors universitaris participació activa a l’anomenada contin amb forces i mitjans fossin com Odón de Buen i Martínez Var- Setmana Tràgica, Ferrer esdevé un immediatament a la implantació de gas, científics de relleu internacio- exemple per Solidaritat Obrera. dites escoles” i es veié la necessi- nal com Reclus, activistes anarquis- I, en una acció d’anada i tornada tat de crear un comitè pro ensen- tes com Lorenzo (que era tipògraf i entre les pedagogies llibertàries i yança agregat al Comitè Nacional, s’encarregava de l’edició del But- Ferrer i Guàrdia, l’exemple de l’Es- d’una Normal Nacional que assor- lletí), advocats com Salas Anton... cola Moderna (tot i que la majoria tís de professorat les escoles sindi- Des de l’Escola Moderna es van fer de la seva clientela havien estat fills cals i d’implantar una quota obliga- tasques d’extensió cultural entre i filles de professionals liberals i fa- tòria. pares, mares, alumnes, seguidors i mílies acomodades) dintre del mo- Finalment, en el congrés de Sara- partidaris (tant entre el món cientí- viment anarquista i sindicalista re- gossa de 1936, es dedicà un extens fic i universitari com entre el prole- volucionari es va plasmar en una espai a l’educació dintre del Con- tariat més conscient i il·lustrat) en institució original: l’escola raciona- cepte confederal del Comunisme caps de setmana i procurant la vin- lista. Llibertari i es defensava “un ensen- culació entre les comunitats educa- L’escola racionalista era oposada i yament lliure, científic i igual per tives de les escoles laiques i racio- alternativa al sistema educatiu ofi- als dos sexes, dotat de tots els ele- nalistes. Les xerrades dominicals cial al qual es criticava per la seva ments precisos per exercitar-se en de caire científic van ser molt con- subjecció a les directrius estatals, la no importa quin ram de l’activitat corregudes. seva preocupació per seguir la regla productora i del saber humà” En 1906, Ferrer fou acusat d’insti- i la inutilitat del seu saber. L’escola gar l’intent de regicidi de Mateu oficial deformava, adaptava i pro- -Pedagogs i experiències d’educa- Morral. Va ser empresonat i l’Esco- duïa conformistes. Contràriament, ció racionalista i/o llibertària la Moderna clausurada. Arreu l’escola racionalista exposava i no Tot i les greus dificultats sòcio-polí- d’Europa es van suscitar movi- imposava, estudiava i analitzava, tiques (Setmana Tràgica, il·legalit- ments de suport. Ferrer era prou co- tot i respectant la lliure consciència zació de la CNT, I Guerra Mundial, negut en determinats àmbits ja que de l’alumne i, per tant, permetia la vagues generals de 1916 i 1917, formava part de la Lliga del Lliure- igualtat de condicions, formava in- pistolerisme patronal, dictadura de pensament (de la qual havia estat dividus renovadors i competents en Primo de Rivera) durant les dues secretari i assistia als seus congres- el treball i desenvolupava l’autono- primeres dècades del segle XX sos) de la maçoneria i, com he es- mia personal. mestres racionalistes i llibertaris i crit abans, tenia molts contactes El congrés fundacional de 1910, sindicats únics de la CNT desenvo- 4 Catalunya. Octubre de 2009
  5. 5. REPORTATGEluparan una important i difícil tasca curs; no obstant, durant el període Jódar, a Andalusia.de aprenentatge racional, laic i coe- que el sistema públic d’ensenya- Arribat el temps d’un sistema eco-ducatiu entre les classes populars. ment va dependre directament del nòmic socialitzat o col·lectivitzat,Entre d’altres podem citar: Samuel CENU es crearen al voltant de era necessària la participació delsTorner i la seva Escola Moderna a 128.000 places escolars (més de tècnics en les noves tasques pro-València; Alban Rosell, primer en 80% del dèficit), que sumades a les ductives i la formació tècnica dels ila Institución Libre de Enseñanza i habilitades pels ajuntaments per- de les treballadores de la col·lectivi-posteriorment Escola Moderna de meten assegurar que, tot i les difi- tat agrària o industrial. En la indús-Montgat (1904) i Escola Integral de cultats derivades de la guerra, pràc- tria: el departament de capacitacióSabadell (1906/9); Joan Roigé a ticament es va aconseguir de la fusta de Barcelona, l’EscolaL’Escola Llum de Sants i Escola l’objectiu. Tècnica d’òptica de la Indústria Vi-d’Esparreguera; Sánchez Rosa i les Tampoc la dotació i infraestructures driera de Barcelona, la Indústria fe-seves escoles racionalistes de de les noves places no es van poder rroviària de Catalunya, la Col·lecti-Xerès; Eleuterio Quintanilla i l’Es- fer com preveien els plans del vitat d’Auto-Transport de Alcanyís,cuela Neutra Graduada de Gijón; CENU, l’economia de guerra i les el taller-escola de la IndústriaRicardo Mella a Galícia; Torres circumstàncies del mateix conflicte Metal·lúrgica Socialitzada d’Ala-Tribó i l’Escola del Guinardó i de van obligar a situar els nous centres cant, l’Institut Obrer del sindicat deles col·lectivitats de Valls i de Móra en mansions particulars, fàbriques la Indústria Tèxtil i Fabril d’Alcoi,d’Ebre; Floreal Ocaña i l’Escola ra- o centres d’ensenyament privats l’Escola Politècnica Confederal decionalista de la Torrassa (l’Hospita- que van ser incautats i condicionats Madrid o l’Escola Professionallet); Puig i Elias i Escola Natura per a l’ensenyament públic. d’Arts i Oficis d’Elda (CNT-UGT)del Clot (sindicat tèxtil); Higinio La creació de noves places escolars En el camp: l’Escola de secretarisNoja i l’ Escola d’Alginet (Ribera unida a la mobilització al front de de col·lectivitats de València, laAlta)... batalla o a altres responsabilitats de Universitat Agrícola de Moncada,Aquesta educació alternativa s’am- molts professors i professores, l’Institut regional Agro-Pecuari deplià a d’altres mitjans d’educació comportaren la necessitat de trobar la Federació regional de pagesosno sistemàtics (ateneus, bibliote- els 3.000 mestres necessaris. Sota del Centro o l’Escola de Militantsques populars,...) les instruccions del CENU es no- de Monsó. menaren 2.000 interins, a l’octubre També s’incrementà la funció cul-El CENU i altres de 1936, que a l’any següent passa- tural, formativa i recreativa delsexperiències durant la ren a propietaris. ateneus llibertaris. Les activitats ar- El Servei de Material Escolar i Pe- tístiques foren fomentades per lesrevolució dagògic, creat a l’abril de 1937, fou Escoles d’Arts i Oficis de Membri-Els anys 30 (fins a principis del 39) CENU exerceix una autoritat abso- a l’Estat espanyol. l’encarregat de proveir els centres lla, Amposta, Blanes o Graus, l’Es-seran l’etapa daurada de les escoles luta en matèria docent i cultural i, a El Pla General d’Ensenyament docents de mobiliari, material fun- cola de dibuix de Silla, les vetlladesracionalistes i amb la llibertat que més, aquest s’encarregà de contro- tenia com a principis bàsics: educa- gible, científic i tècnic i eines de ta- culturals d’Arenys de Mar, Cretas,suposa la II República i l’expansió lar els edificis confiscats, “amb el ció per a tothom i en condicions ller. La Comissió del Llibre Esco- Mosqueruelas... La Federación Ibé-afiliativa de l’organització confede- concurs que calgui de les milícies d’igualtat, però amb llibertat per- lar, adscrita al Servei, vetllava pel rica de Juventudes Libertariasral el nombre d’escoles i ateneus es ciutadanes”, que fossin susceptibles què cada nen o nena desenvolupés foment i la millora dels llibres de (FIJL) amplificà la seva tasca edu-multiplicaran. La CNT, en els terri- de tenir un ús docent. les seves facultats i interessos; les text, així com establir les normes cativa amb ateneus, gires campes-toris on a més de derrotar l’aixeca- En setembre de 1936 es formà el facultats determinaven les possibi- generals i autoritzar els llibres pre- tres i excursions, concursos artís-ment feixista les classes populars i govern català de concentració, en el litats de cada alumne o alumna, la sentats per les editorials. tics, grups teatrals. Mujeres Libresles seves organitzacions van ser qual participà a CNT. Els comitès riquesa deixava de ser un condicio- El CENU va establir la coeducació fomentà l’emancipació com amestresses de la nova situació, va deixaren, en teoria, de tenir fun- nant en el procés d’aprenentatge; el de nens i nenes i de joves en tots els dones i com a treballadores en elshaver d’ampliar el seu model d’a- cions executives, moltes de les jun- sistema educatiu com a cos unifi- nivells de l’ensenyament “..per fo- Instituts de Mujeres Libres de Ma-prenentatge al conjunt de la pobla- tes i comitès sorgits al juliol des- cat, amb la suficient coordinació mentar la col·laboració espiritual, drid y València, el Casal de la Donació. És a dir, construir el sistema apareixeran i molts dels seus entre tots els nivells d’ensenyament fruit d’aquest tracte, i crear, així, en Treballadora de Barcelona.públic d’ensenyament. membres s’integraren en antics o per tal que tot el sistema educatiu l’escola un ambient més humanit- La CNT organitzà també colònies nous organismes republicans. El fos una obra única. zat i més sensible”, per primera ve- de refugiats col·lectives, en formaEl CENU Comitè de l’Escola Nova Unificada L’escolarització bàsica s’establí gada a l’Estat espanyol. de internat, i familiars, sota la su-Al juliol de 1936, la política catala- es transformà en Consell de l’Esco- entre els 0 i els 15 anys. Després hi Tanmateix s’establiren: cursos de pervisió d’un mestre. Se creà elna restà en bona mesura en mans de la Nova Unificada. No obstant, el havia múltiples opcions: escoles de cultura general per a treballadors, Consejo Nacional de la Infanciales organitzacions obreres, que for- protagonisme del CENU de setem- pre-aprenentatge, escoles d’apre- amb participació de professors uni- Evacuada per atendre i supervisarmaren una sèrie d’organismes bre de 1936 a maig de 1937 fou ab- nentatge, l’Escola del Treball o el versitaris i matrícula oberta; un pla el funcionament de les colònies: Al-col·legiats (amb representants de solut. Totes les mesures de la con- Politècnic Bàsic (ensenyament teò- general contra l’analfabetisme amb muñécar, Graus, Spartaco en Ar-totes les forces polítiques i sindicals selleria de Cultura (ensenyament ric-pràctic, oposat al batxillerat classes als sindicats, cooperatives, gentona, Escola de Militantsd’esquerres) per tal de donar res- del català, cursets per a analfabets, clàssic) Posteriorment, les Escoles hospitals,...; campanyes a les rà- Ramón Acín a València, l’Ascaso-posta als temes fonamentals: la nomenament de mestres, creació Tècniques o la Universitat. També dios, als sindicats i als ajuntaments Durruti de Lançà, la Món Nou,...guerra, l’economia, la producció in- d’escoles del CENU,...) portaven el els ensenyaments artístics superiors per fomentar la lectura i ensenyar adustrial, l’educació, l’autogovern... segell i l’informe del CENU. (Belles arts i Bells oficis) El Poli- llegir i escriure als analfabets a lesEntre ells, el Comitè de l’Escola Els fets de maig de 1937 van tenir tècnic d’adaptació, creat al gener de fàbriques, als tallers, al camp. PuigNova Unificada (CENU) com a conseqüència el reforçament 1937, oferia als treballadors i treba- i Elias, en la seva condició de presi-Lluís Companys, president de la de les institucions i dels poders exe- lladores la possibilitat d’accedir al dent del CENU, es va implicar di-Generalitat, i Ventura Gassol, con- cutius i l’ostracisme dels organis- nou sistema i d’integrar-se a la Uni- rectament i de fet va implicar laseller de Cultura, van signar la mes sorgits al caliu de la revolució. versitat. CNT i el CENU en les colònies in-constitució del CENU. En la intro- El CENU va passar a ser un “orga- L’aplicació d’aquest complex i am- fantils per als nens refugiats a Fi-ducció del decret s’afirmava que nisme assessor i informador” en biciós pla d’ensenyament no va gueres, Olot, Banyoles,...“La voluntat revolucionària del matèria d’ensenyament del Depar- poder fer-se efectiva per les cir- El model del CENU es va traslladarpoble ha suprimit l’escola de ten- tament de Cultura. Tanmateix es va cumstàncies històriques del mo- a l’Aragó i el País Valencià.dència confessional. És l’hora variar la composició del Consell: 3 ment, excepte en cert nivell delsd’una nova escola, inspirada en els representants de la UGT, 3 de la centres professionals i en les etapes Altres realitzacions pedagògiquesprincipis racionalistes del treball i CNT, 2 representants de la Genera- maternal i primària. Són dignes de menció les escolesde la fraternitat humana...” litat, 2 representants dels alumnes i Un dels reptes més importants amb lligades a las col·lectivitzacionsEl CENU estava constituït per qua- altres 4 membres, representants res- què es va trobar el CENU va ser la agrícoles (Serós, Amposta, Arenystre representants de la CNT (Puig i pectivament de les institucions es- plena escolarització. Calia escola- de Mar) o empreses col·lectivitza-Elias, Escorihuela, Fàbregas i colars. ritzar al voltant de 150.000 nens i des, a Catalunya; Calanda, Venci-Carsi), quatre representants de la nenes. La situació s’havia compli- llón, Alcorisa, Ballobar o Vall-de-FETE-UGT i quatre persones més Realitzacions del CENU cat amb l’abandonament gairebé roures, a Aragó; Benicarló, Xàtiva,nomenades per la Generalitat en re- El CENU elaborà una nova estruc- total de l’activitat escolar per part Uriel, Elx, Villena o Mislata, al Paíspresentació dels principals centres tura educativa pública. Per a molts de les ordres religioses. Evident- Valencià; Belvis del Jarama, Man-superiors. autors es tracta de l’única alternati- ment no es va aconseguir l’escola- zanares, Miralcampo o Cuenca, aDe juliol a setembre de 1936, el va revolucionària de l’ensenyament rització total a l’inici del primer Castella-La Mancha; Huéscar oCatalunya. Octubre de 2009 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA La burgesia i els amos de l’empresa tornaran Practicar un sindicalisme solidari, compromès, combatiu i de classe és ja una petita victòria a la càrrega amb més i una garantia de democràcia determinacióCGT denunciapúblicament lagestió de Algunes lliçons de la lluitapersonalerràtica i de classes a ESSA-Palauarbitrària al’Ajuntament deBarcelona Secció Sindical CGT Ajuntament de BarcelonaR etards en les oposicions, aug- ment del nombre d’interins itemporals, designació a dit dels cà-rrecs i contractació de personal através d’empreses s’han convertiten pràctica habitual. En una cartaoberta adreçada als gerents munici-pals i als presidents dels grups polí-tics municipals, la CGT denunciaun greu deteriorament de les condi-cions de treball a l’Ajuntament deBarcelona atribuïble a la mala ges-tió de recursos humans.La carta elaborada per la CGT de-nuncia la substitució dels funciona-ris per empreses contractistes que“no aporten res a la millor prestaciódel servei públic” i que en canvipressionen a la baixa sobre els sousi les condicions de treball dels tre-balladors que finalment presten elsserveis públics. CGT Sabadell desconcert, mantenint sempre el ciutat. La sisena i última lliçó és que elTambé es denuncien altres aspectes rumb correcte de la lluita. Més en- La quinta lliçó, i potser la més im- sindicalisme no ha mort. Aquest Pde la gestió de personal, com ara els oc abans del letàrgic agost cara quan al centre de treball hi ha portant, és que ESSA-Palau és la conflicte ens ha mostrat que el sin-retards quan no pràctica paralitza- els companys i companyes presència de sindicats grocs, ja que primera empresa del Vallès que es dicalisme continua sent una armació de les convocatòries d’oposi- d’ESSA-Palau van portar a tot i que en determinades fases del planta davant d’un ERO, la prime- valuosa per a la classe treballadora,cions, l’increment del nombre d’in- terme la lluita contra l’Expedient conflicte poden caminar amb no- ra que diu: “per aquí no passo, em útil i eficaç per a lluitar per unesterins o l’abús de la designació “a de Regulació d’Ocupació que pre- saltres, hem d’estar atentes, la lio a bufetades”. Aquesta és una condicions de vida més dignes. Ésdit” per als llocs tècnics i de co- tenia deixar al carrer dos cents CGT s’ha d’identificar per la seva lluita exemplar que ens ha de servir exemple també de la superioritatmandament. vint-i-tres treballadores. Aquest ar- pràctica assembleària i sempre de precedent per a la resta de sec- qual·litativa del sindicalisme com-Aquest mes l’Ajuntament va ser ticle pretén sintetitzar algunes de combativa. cions sindicals i per a la classe batiu i de classe vers el pactisme-notícia per la contractació directa les que, pensem, han estat les lli- Que cal la unitat dels moviments obrera en general. Els companys burocratisme i el sindicalismede la germana de la Princesa d’As- çons fonamentals que haurem de socials i les treballadores en lluita d’ESSA-Palau ens han mostrat que groc. Practicar un sindicalisme so-túries, la Telma Ortiz, per ocupar tenir en compte per a les properes seria la tercera lliçó. És imprescin- és possible aturar un ERO. Aquesta lidari, compromès, combatiu i deun lloc directiu de nova creació. Se- lluites. dible la unitat de classe. És a dir, la lluita mostra que les decisions de la classe és ja una petita victòria i unagons la CGT, aquest tipus d’actua- La primera lliçó és que és només unitat entre els treballadors dels burgesia no són fatals, irreversi- garantia de democràcia, participa-ció no és en absolut nova o excep- mitjançant la unitat, l’autoorganit- centres de treball, i el jovent preca- bles. Però el que encara és més im- ció i lluita, i per tant, d’avanç en lacional, i només la notorietat pública zació obrera i la lluita que podem ri autoorganitzat de la ciutat, que portant que això, que les treballa- correlació de forces de la lluita ded’aquest personatge ha fet trans- avançar cap a quotes més altes del són també treballadors. S’ha de dores tenim la força per incidir i classes en general, però també encendir una pràctica que mostra el procés de la lluita de classes. És trencar amb la inèrcia precedent, i poder prendre un trocet de justícia l’escenari concret on es desenvolu-menysteniment de l’Ajuntament de només mitjançant el camí de la crear ponts de solidaritat i con- al capital, que si ens ho proposem, pa. La confiança de la classe treba-Barcelona pels principis constitu- lluita i la confrontació que podem fluència, compartir les armes i les podem ja no sols presentar resis- lladora en el sindicalisme combatiucionals de publicitat, igualtat, mèrit avançar cap a un grau més alt de pràctiques militants de cadascú per tència, sinó guanyar. És un pas de es crea, també i sobretot, practicanti capacitat en la contractació de conscienciació de la classe treba- a que mai més una lluita quedi sola gegant que els treballadors d’ES- un sindicalisme combatiu, donant-personal per part de les administra- lladora. Conscienciació de que ella o aïllada a la nostra ciutat. SA-Palau siguin conscients de les li validesa pràctica en situacions icions. mateixa, amb les seves pròpies La quarta no és cap secret, la lluita seves forces i que coneixin i sàpi- escenaris concrets, mostrant comPer llegir la carta adreçada per la armes i recursos, pot presentar ba- serà llarga i dura. Els companys guen que en última instància seran de perjudicial és el pactisme i elCGT a l’Ajuntament, amb l’expli- talla i sortir victoriosa de l’enfron- d’ESSA-Palau han guanyat una ells qui aturarn o no un ERO, un sindicalisme groc. En definitiva,cació detallada del que es denuncia: tament. batalla, però no la guerra. No acomiadament, o simplement mostrant la viabilitat de la lluita i lawww.cgtbarcelona.org/ssab/?p=54 La segona, que és imprescindible i podem badar. Hem d’estar alerta aconseguirsn millores en les seves solidaritat com a únic camí per8 determinant el treball constant i de- perquè la burgesia, els amos de condicions de vida. Que sigui afrontar el conflicte amb unes mí- dicat de les nostres seccions sindi- l’empresa, tornaran a la càrrega conscient la resta de treballadores, nimes perspectives d’èxit. cals. És imprescindible que els de- amb més determinació, i haurem és la nostra feina. Perquè serà la Amb totes les seves contradiccions legats i els militants del nostre d’estar preparades, tant el nostre consienciació del subjecte i la seva i limitacions, els companys d’ES- sindicat facin de motor de la lluita, sindicat, com la resta d’organitza- capacitat d’incidència al conflicte SA-Palau ens han donat un exem- elaborant propostes, mantenint cions polítiques i juvenils de la ciu- –i aquí te un paper determinant els ple de dignitat, valentia i lluita. Si- unida i amb moral a la plantilla, tat. Hem de mantenir la constant de militants del nostre sindicat– la que guem dignes i continuem avançat! allunyant els discursos pactistes i solidaritat i lluita entre tots els ac- determinarà la balança en l’hora Contra la crisi, solidaritat, dignitat i derrotistes que provoquen por i tors polítics compromesos de la decisiva de la lluita. lluita!6 Catalunya. Octubre de 2009
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA ICMA de Rubí acomiada dotze treballadors en denegar-se-li un ERO pensat per acomiadar-los Secció Sindical CGT ICMA senta als delegats de personal un ca laboral de l’empresa? A finals de i Col.lectiu Catalunya ERO d’extinció de contractes labo- novembre de 2008, en una reunió rals que afecta a 12 treballadors. mantinguda amb el Director i res-I CMA és una empresa mitjana Després d’intenses negociacions ponsable de Recursos Humans del metall situada a Rubí, que es infructuoses en que l’empresa es d’ICMA SA., José Navarro Zarza, dedica a la construcció de mot- tanca a negociar qualsevol sortida l’empresa tancava amb un beneficilles bàsicament per a empreses del que no sigui l’extinció dels contrac- net de més de 500.000 euros i lessector de l’automoció. Al juny tes laborals, presenta l’expedient seves naus estaven lliures d’hipote-l’empresa presentava un ERO que d’extinció per causes objectives da- ca o càrrega fiscal, per a començarpretenia deixar en el carrer a 12 dels vant el Departament de Treball. inexplicablement al gener de 2009seus 31 treballadors. La CGT, ma- El contra informe presentat pels de- amb un refinançament del conti-joritària en l’empresa, va rebutjar legats de ICMA SA davant l’autori- nent (3 naus i 1 pàrquing) i el con-l’ERO i va demostrar que tot era tat laboral i la posterior mediació tingut (maquinària moderna). Quiuna estratègia per a desmantellar amb l’Inspector de torn, obliguen el sap si per sufragar a posteriori elsl’empresa. L’autoritat laboral no va Departament de Treball a dictami- acomiadaments de Ruffini (40 tre-aprovar l’ERO i la reacció de l’em- nar amb NUL·LITAT per defecte de balladors) i els d’Alumec (18 treba-presa ha estat acomiadar a 12 treba- forma el vergonyós informe pre- lladors). Per si això no fos prou sónlladors (11 afiliats a la CGT) men- sentat per l’empresa. Efectivament, beneficiaris dels 14 milions d’eurostre gaudien de les seves vacances, el 24 de juliol rebem via burofax facilitats al sector de l’automocióal·legant que l’acomiadament és per part de la Directora del Servei que no van aconseguir entrar en elper un ERO denegat. En el certifi- Territorial del Departamente de pla de competitivitat del sectorcat d’empresa s’apunta que la causa Treball, la Sra. Elisenda Giral i Ma- aprovat pel Ministeri d’Indústria ade l’acomiadament és per denegar- sana, l’informe dictaminant com Baix Llobregat. En el burofax d’a- extra i 2 mensualitats, sense poder principis de gener i que dirigeix ellos l’ERO, per aquesta causa els de- nul i favorable a les al·legacions comiadament l’empresa insta els percebre la prestació per atur a la Sr. Miguel Sebastián. Entre els be-neguen el cobrament de l’atur fins aportades pels delegats del sindicat treballadors a recollir el certificat qual tenen dret, i sense poder re- neficiaris hi figuren empreses comque surtin els judicis. L’empresa els llibertari, i l’11 d’agost amb data de d’empresa, la indemnització i la li- llançar la seva vida laboral, lligats ESSA Palau, Ruffini, Serra, Solda-deu el sou des del mes de juny més 25 de juliol 12 companys, dels quidació. Els companys passen el de mans a costa d’una resolució ju- dura, Vitron, Manufactures, Masla paga extra. Els treballadors estan quals 11 són afiliats a la CGT, 6 28 d’agost a recollir només el certi- dicial que trigarà mesos en resol- Plastic o Emtisa. Aquests 14 mi-en una situació insostenible, ja que majors de 50 anys, reben en els seus ficat d’empresa per a poder tramitar dre’s, amb els conseqüents proble- lions són addicionals als 225 mi-fins que surti el judici poden passar domicilis mentre gaudien de les la prestació de l’atur. Atur que no mes que això ocasiona, com el lions que ja van rebre les empreses5 o 6 mesos. seves vacances la carta d’extinció s’ha pogut tramitar ja que l’INEM poder plantar cara a les necessitats implantades a Catalunya del pla deICMA SA, empresa del “grup Ruf- de la seva relació laboral amb l’em- ho ha denegat, ja que l’empresa ha tan elementals com l’alimentació. competitivitat de l’automoció.fini”, situada en el Polígon Can presa. acomiadat improcedentment als Davant d’aquesta greu situació els Dins la campanya de suport, laJardí de Rubí, es dedica a la cons- Entre aquests companys hi ha dos seus treballadors al no respectar el companys han obert un compte de CGT va convocar una concentraciótrucció de motlles per a la fosa a delegats de personal de la CGT, dictamen de la Direcció del Servei solidaritat on fer aportacions soli- per a l’1 d’octubre a les portes depressió. Després d’un rigorós ERO Juan Domingo Vela Giner i Manuel del Departament de Treball. dàries, al núm. de compte: 2100- l’empresa ICMA de Rubí en solida-temporal comprès entre el 16 de fe- Murillo Martos, aquest últim Secre- Ens trobem doncs amb 12 com- 3144-24-2200070495 de La Caixa. ritat amb els 12 treballadors aco-brer fins al 5 de juliol de 2009, pre- tari d’Organització de la CGT del panys als quals se’ls deu 1 paga Però, quina és la situació econòmi- miadats.El 7 d’octubre la plantilla d’autobusos de TMB 500 empleats de la plantilla esconvoca aturades per un bon conveni i contra concentren contra l’ERO de Rocal’autoritarisme de la Direcció de l’empresa Col·lectiu Catalunya situació actual de l’empresa i les in- tencions de la direcció. Comitè Descansos Autobusos TMB sar en matèria de condicions labo- rals. De la mateixa manera, promo- ciona la creació de 600 nous llocs a jornada completa i, per tant, es podria posar un granet de sorra per sortir d’aquest panorama de des- E l 7 de setembre uns 500 emple- ats de Roca es van manifestar contra l’ERO davant la seu de Bar- Els sindicats creuen que l’empresa vol liquidar les plantes estatals de producció i lamenten que Roca jaE ls treballadors/es d’autobusos tornaran a parar el 7 d’octubrede 10:30 a 16:30h. per un bon con- de treball als mitjans de comunica- ció i quan se li consulta a la taula de negociació de conveni com seran trucció de feina. Per acabar de crispar més la situa- ció, la Direcció de TMB ha conti- celona, en el marc de la lluita dels treballadors i treballadores de ROCA contra els dos nous Expe- va presentar un ERO temporal de contractes a finals de l’any 2007, va proposar una regulació voluntàriaveni i contra l’autoritarisme de la aquests contractes (temporals o nuat amb l’obertura d’expedients dients de Regulació d’Ocupació per als treballadors més grans du-Direcció, i s’ajuntaran en Assem- fixos, a jornada completa o només sancionadors i les denuncies contra que vol presentar l’empresa a nivell rant l’any 2008 i en l’actualitat, lablea a les 12:30h a les Cotxeres de per caps de setmana) diu als repre- treballadors/es, fins i tot penals. de tot l’Estat, un d’extinció de con- pràctica totalitat de la plantilla deSants. sentants dels treballadors que ja Tots ells del Comitè de conveni. tractes (acomiadaments) a 713 tre- tots els centres que té Roca estàDesprés de dues aturades (al des- contestarà més endavant. I com no, D’aquesta manera, es cada dia més balladors i l’altre de 12 mesos de afectada per un altre ERO de sus-embre de 2008 i al juny de 2009) i marxa de vacances d’agost i encara evident que mentre, en la teoria, des durada, que s’aplicaria a partir de pensió temporal de contractes queacordar seguir intentant negociar es continua sense reunir… de l’Ajuntament del PSC-ICV, que febrer de 2010 a 234 treballadors finalitza el febrer del 2010. A bandaamb la Direcció de TMB, les coses Després de començar a negociar el s’anomenen d’esquerres, diuen que temporalment. Dels 713 acomiada- d’això, la companyia vol acomia-encara estan pitjor que al principi. proper conveni col·lectiu el passat 6 els treballadors/es no hem de pagar ments 341 serien a la factoria de dar 713 treballadors de Gavà i deLa Direcció de TMB ha mostrat la de maig de 2008, les negociacions la crisi, en la pràctica estan tractant Gavà. les dues plantes d’Alcalá de Hena-seva voluntat de imposar una part són una pura farsa on la Direcció es d’imposar a Autobusos de TMB la La cita, a la qual van assistir treba- res i de Guadaira.del conveni de manera unilateral i nega a posar pressupost per les mi- congelació de les condicions labo- lladors de les plantes de Gavà (Baix Per altra banda, el 16 de setembresense arribar a cap acord amb cap llores laborals i quan la jugada no li rals que els seus “amics” sindicals Llobregat), Alcalá de Henares (Ma- es va portar a terme una concentra-sindicat. surt anuncia que ho imposarà els hi de la UGT han dut a terme a la drid) i Alcalá de Guadaira (Sevilla), ció contra l’ERO a les portes de laD’aquesta manera la Direcció se- agradi o no als treballadors/es. SEAT. va ser convocada pels sindicats factoria de Roca de Gavà i una ma-gueix dient de cara a la galeria que La plantilla d’autobusos de TMB, CGT, CCOO i UGT el mateix dia nifestació fins a l’Ajuntament.està per negociar i, mentrestant, front a la situació de crisi, estima Més informació: que començaven les negociacionsenvia 3.800 burofax als treballadors que amb la seva proposta es crea- www.comitedescansos.blogpsot.co per l’expedient i va posar de mani- Més info:on els informa del que pensa impo- rien 500 nous llocs de treball fixes i m fest el malestar de la plantilla per la www.cgt-roca.comCatalunya. Octubre de 2009 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATLa CGT de Nou curs 2009-10:Catalunya i elseu IX Congrés La LEC dóna marc a unE Pepe Berlanga l pròxim mes de febrer de 2010 tindrà lloc el Congrés ordinari «pla de restriccions»de la CGT de Catalunya a la ciutat Federació d’Ensenyament El preu de l’estabilitat del profes-de Lleida, una localitat amb una CGT Catalunya sorat interí, per quan arribis a tenirgran càrrega emotiva per als confe- opció a una vacant, s’haurà de Aderals catalans. l final del curs passat des- pagar a costa d’una gran mobilitatAvui més que ahir la desmesurada prés d’un procés d’impor- geogràfica (dos Serveis Territo-dependència de les decisions adop- tants mobilitzacions la Llei rials). Aspecte aquest criticat reite-tades en àmbits allunyats del terri- d’Eduació de Catalunya era apro- radament per la CGT, que es reculltori determinen les nostres actua- vada al Parlament. Durant el dos en el decret de gestió de la borsacions, i massa sovint fem mesos de vacances, el Departa- d’interins, signat per tots els sindi-referències al que sacorda en altres ment d’Educació ha anat publicant cats de la mesa de negociació. Juntllocs. La globalització de les rela- al DOGC una sèrie de decrets, re- als processos de confirmacions acions laborals, al costat del fet que solucions i acords vinculats molt llocs de treball segons el criteri dela nostra representació sindical en directament amb alguns dels as- la direcció del centre, en l’adjudi-gran part se sustenta en empreses pectes més regressius de la LEC: cació provisional de vacants.dàmbit estatal, minimitza aquesta adjudicacions de llocs de treball El consens parlamentari dóna llumcircumstància. per interins i substituts a partir del verda a un mapa educatiu on l’es-Ara bé, la celebració dun Congrés 28 d’agost (amb l’aplicació i re- cola concertada té assegurat el ne-per als confederals té gran impor- ducció estricta en les substitucions goci al marge de qui governi en eltància. Així, el congrés es convoca per reducció de jornada); acord de futur. Cal plantar cara a cada pas deper la necessitat o conveniència de Govern per a la creació dels com- la política educativa del Departa-revisar les línies bàsiques dactua- plements retributius de responsabi- ment, en defensa dels llocs de tre-ció, examinar profundament pro- litats específiques de coordinació i sector públic. Mentre que les sub- síntesi de l’esperit de la LEC: falsa ball i les condicions laborals de totsblemes que afecten el desenvolupa- per dedicació lectiva especial; el vencions als centres privats con- autonomia de centre – jerarquitza- i totes, en defensa de l’ensenya-ment i funcionament del sindicat, Parlament publica en el DOGC del certats, tant en les partides ordinà- ció – augment de la precarització ment públic. L’enfortiment de l’es-tant internament com externament, 16 de juliol la LlEI 12/2009, del 10 ries com en les específiques, s’han laboral. Plantejades des de l’avís tructura de zones, ha de ser el puntreafirmar o modificar acords adop- de juliol, d’educació; supressió del vist incrementats en un 3%. que «probablement no es podran de partida des del qual CGT voltats en anteriors congressos i, en batxillerat nocturn en determinats Dins d’aquest «pla de política edu- cobrir sempre totes les reduccions plantejar al conjunt del professoratgeneral, reajustar i adoptar posi- centres IES; establiment de les fun- cativa de contenció econòmica», el de jornada», representen tancar les i a la resta d’organitzacions sindi-cions coherents i responsables tant cions de la direcció de les zones Departament d’Educació publica- portes a molts llocs de treball, a la cals, mantenir una postura de re-del procés orgànic en si com de educatives i creació de noves; prò- va al juliol el procediment telemà- vegada que pot esdevenir un ele- buig permanent a les directrius pri-lentorn social i polític que pugui rroga i ampliació dels ghettos esco- tic per l’adjudicació de vacants i ment de divisió en el treball en vatitzadores del govern. Treballantincidir en la presència i actuació lars per a immigrants. substitucions a partir del 28 d’agost equip dels claustres. I sobre tot sig- amb objectius reivindicatius queresponsable de lorganització. A on s’especificava com s’havien de nifica una actitud insolidària per recullin la realitat educativa delsalgú aquesta definició pot sonar-li 1.- Reduccions de plantilles i re- cobrir de manera estricta les reduc- part dels companys que assumei- centres públics:estranya, fins i tot massa pretencio- cursos als centres públics cions de jornada, suprimint el poc xin fer hores extres per qualsevol · No a les hores extres!sa, per a la seva tranquil·litat i el Segons les dades que el sindicat de excedent d’hores que fins ara que- de les vies proposades pel Departa- · Retirada de la sisena hora i desti-consol de consciència, no són pa- la CGT recollia dels centres pú- dava als centres quan es cobrien re- ment. nació del professorat de la sisenaraules sobre les quals pretengui blics a finals de juny, més de la duccions d’un terç amb mitges jor- per reduir les ràtios i millorar l’a-exercir el dret de propietat, això meitat (un 53%) patien alguna reta- nades. Però el problema de fons no - 3. Els nomenaments telemàtics tenció als i a les alumnes i a les fa-dèiem al juny de 1978 quan vam al- llada. De manera generalitzada està en la pèrdua d’aquesta engru- Pactats amb CCOO, USTEC, UGT mílies!birar la possibilitat de celebrar un (primària, secundària, AFA, na d’hores, sinó en la necessitat de i ASPEC), retallen en gran mesura · Augment de les plantilles de pro-primer congrés després de quaranta CRP,..) la comunicació de retalls reducció de ràtios i augment de re- l’opció dels substituts de triar llocs fessorat en funció de les noves ne-anys duna cruenta dictadura i, en en les recursos humans afectava a cursos humans que des de les esco- de treball. La suposada «rapidesa i cessitats educatives i democràcia ilactual situació, adquireixen plena projectes educatius (Punt Edu, ..), les públiques s’està reclamant en comoditat» de l’adjudicació tele- participació als centres. No a la je-vigència. aules d’acollida, o senzillament els darrers cursos. màtica deixa el professorat substi- rarquització!Aquest IX Congrés de la CGT de sobre el total de la plantilla. Un cop tut en mans d’un programa infor- · Redefinició de les veritables ne-Catalunya ha de servir per soterrar més, i també com sempre en mo- - 2. Les hores extres màtic amb un únic criteri en el cessitats de l’ensenyament públic.definitivament combats interns que ments de crisi, el repartiment de la Plasmades a les instruccions d’ini- procediment, l’ordenació del mu- · Els diners públics per a l’ensenya-no condueixen enlloc; per apartar misèria recau novament sobre el ci de curs són un bon exemple de nicipi, comarca i SSTT. ment públic!el menyspreu cap a qui pensa dife-rent, fins i tot en la pròpia organit-zació, ni per aquesta raó pretendre La CGT a Correos del Vallès ha denunciat al Ministeri de Fomentestar en possessió de la veritat ab-soluta, lúnica possible, siguem sin- davant el Defensor del Poble i la Comissió Europeacers. No disposem de totes les solu- Secció Sindical al llarg dels mesos de juliol i agost gost i el Ministeri, al que se li van nisteri de Foment no ha complertcions a un món tan complex, per CGT Correos Vallès comunicant que en 231 ocasions seguir enviant denúncies a l’agost, l’obligació d’adoptar mesures per aaixò és oportú recordar que lene- alguna secció de repartiment s’ha no va respondre a les mateixes. garantir el servei postal universal,mic es troba fora de la nostra casa,és sobre el sistema on hem de con-centrar totes les nostres ires i ener- L a CGT de Correos al Vallès ha denunciat davant el Defensor del Poble i davant la Comissió Eu- quedat sense repartir a Sabadell i, per tant, els ciutadans s’han quedat sense rebre els seus enviaments al A la CGT creiem que l’empresa Correos ha de ser advertida o san- cionada per haver deixat, segons que li atribueix l’article 37.3 de la Llei Postal i per això hem denun- ciat el cas davant dos organismes:gies. ropea, amb data 21 de setembre, al dia. les nostres dades, en 231 ocasions davant el Defensor del Poble, per-Per tot, hem de ser benèvols i per- Ministeri de Foment per no com- Per la seva banda, el Ministeri de a ciutadans de Sabadell sense ser- què hi ha hagut ciutadans que s’hanmetre la participació daquelles po- plir, segons el parer d’aquest Sindi- Foment es va posar en contacte vei, doncs l’article 17 de la Llei quedat sense rebre un servei bàsicsicions que, encara que minorità- cat, les seves obligacions d’inspec- amb CGT únicament mitjançant un Postal li obliga a garantir un repar- que ha de garantir-los l’Adminis-ries, també han de ser escoltades, el cionar i sancionar a Correos, que escrit de data 27.07.2009 en el qual timent diari a tots els ciutadans. De tració, i davant la Comissió Euro-mètode es troba regulat en els nos- no ha garantit un repartiment diari sol·licitava documentació addicio- la mateixa manera, creiem que el pea, perquè s’ha vulnerat la Lleitres estatuts. Si no ho féssim així, a tots els ciutadans de Sabadell du- nal i comunicava que donava tras- Ministeri de Foment ha d’inspec- Postal, que és la transposició a laseria començar a caminar amb mal rant els mesos de juliol i agost. llat dels escrits de denúncia que cionar el cas i, si escau, advertir a nostra normativa nacional de la Di-peu i només en les nostres mans CGT ha enviat vuit denúncies con- havia rebut a Correos. Correos no l’empresa o sancionar-la. rectiva de la Unió Europeaestà que això no passi. tra Correos al Ministeri de Foment va millorar el servei en el mes d’a- Pensem que, en aquest cas, el Mi- 97/67/CE.8 Catalunya. Octubre de 2009

×