Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt

Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya ◗ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Maig 2006 • número 75 • 0,50 euros www.cgtcatalunya.org
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) Ni un euro a l’exèrcit, fem objecció fiscal!!! • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona ada any, quan arriben lat abastament i fins i tot en aquets Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS C aquestes dates, el Ministeri d’Hisenda del Govern espanyol ens recorda que tenim una número de la revista incloem un reportatge que evidentment quedarà superat per les notícies que durant Anoia cita i el deure de pagar els nostres aquests dies estem sentint. No Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada impostos per tal de col·laborar amb sabem quin dia sortirà al carrer la Tel. i fax 93 804 29 85 el progrés i desenvolupament del notícia però sí que tenim el con- Baix Camp/Priorat país. I com cada any, l’Estat ha ela- venciment que quan arribi el “Cata- Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net borat uns pressupostos dels quals lunya” a casa vostra, és molt possi- Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 una bona part van destinats a des- ble que ja estigui aprovada. Baix Llobregat peses militars. Tal com recull el De totes formes, el material no Cra. Esplugues, 46 Centre d’Estudis per la Pau, la des- perd el seu interès ni la seva utilitat, 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 pesa militar aquest any s’ha incre- tot el contrari. Ara bé, el que ens Baix Penedès mentat en un 6,13%. Si tenim en caldrà serà informar-nos bé a tra- Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell compte que l’IPC està previst en un vés dels altres mitjans de contrain- Tel. i fax 977 66 09 32 2%, la xifra és realment alta. En tot formació i no creure’ns el que se- Barcelonès Nord Alfons XII, 109 08912 Badalona cas, resulta complicat analitzar es- trictament quina quantitat de diners postos de l’Estat cap a un projecte Arriba la gurament ens diran els qui ja saben el que volen: negar-nos, ex- Reforma? cgt_bn@wanadoo.es Tel. i fax 93 383 18 03 es destinen a despeses militars, ja alternatiu i solidari. plotar-nos, maltractar-nos i quan Garraf-Penedès que hi ha moltes partides que no Entenem que aquests diners no servim per a res, llençar-nos al Lepant, 23, baixos són pròpiament del Ministeri de De- que estan pressupostats al Ministe- costat de la seva carretera només 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org Tel. i fax 93 893 42 61 fensa i que estan relacionades di- ri de Defensa no tenen com a ob- D’altra banda, mentre aquest apta pèr a qui no gosi aixecar la Maresme rectament amb la guerra (partides jectiu defensar-nos de ningú ni de número del “Catalunya” arribava a veu. Plaça Cuba, 18, 2n del Ministeri de l’Interior o del Minis- res sinó contribuir a augmentar la la impremta, ens arribava la notícia La nostra veu, la de la CGT, res- 08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com Tel. i fax 93 790 90 34 teri de Ciència i Tecnologia per maquinària de guerra. No estem que era imminent l’aprovació d’a- sonarà a tallers, centres de treball, Vallès Oriental exemple). Per les mateixes dates i parlant, doncs, d’estalviar-nos uns questa nova reforma laboral que oficines, fàbriques, carrers, barris i Gaietà Vinzia, 15-17, baixos ja des de fa prop de 25 anys s’im- diners en impostos, sinó de desviar les patronals, el Govern i els sindi- pobles. Non ens faran callar i no 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 pulsen en molts punts de l’Estat es- els diners de la guerra cap a projec- cats domesticats estan preparant esperarem a mobilitzar-nos per la panyol campanyes per tal de de- tes solidaris. des de fa molts mesos. N’hem par- dignitat, la llibertat i la justícia. FEDERACIONS INTERCOMARCALS nunciar que una bona part dels Girona nostres impostos (ja siguin els directes o els indirectes) contribuei- La millor imatge del mes Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 xen a finançar els exèrcits i la ma- quinària de la guerra. Aquesta El Clos ‘proper a la gent’, Ponent Av. Catalunya, 8è , 2 denúncia es concreta en les cam- promotor també de l’exclusió 25002 Lleida - lleida@cgt.es panyes per promoure que la gent Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 faci objecció fiscal. Com podríem L’alcalde de Barcelona és un dels un mínim de llibertat”. Ignorant de Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a definir l’objecció fiscal? Dit de personatges polítics que més bé la història de la seva pròpia ciutat, 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es forma breu i senzilla, l’objecció fis- representa la il·Lustració de la Clos ha volgut construir una imat- Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 cal és una forma de desobediència dreta que s’autoanomena esque- ge de líder proper a la gent i l’ha civil amb la qual es pretén aconse- rra iq eu té en el posat liberal la aconseguit en certa manera amb FEDERACIONS LOCALS guir que es respecti el dret indivi- seva màxima expressió. Al costat les seves involuntàries equivoca- Barcelona dual a l’objecció de consciència a d’aquest liberalisme de posat teli- cions lingüístiques i el seu posat Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org les despeses militars. A nivell tèc- visiu, s’hi construeix l’exclusió que bonhomiós. El seu paper real, Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 nic, del que es tracta és de desviar no es pot aturar “perquè és con- però és el de constructor neces- Manresa de l’impost sobre la renda una seqüència del mercat”, que és “la sari per al sistema del consenti- Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgt.es quantitat fixa de diners o el percen- menys dolenta de les realitats ment de les classes mitjanes de la Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 tatge que correspon al Ministeri de possibles” i l’”únic sistema que ha seva total anul·lació. El cartell el Rubí Defensa d’acord amb els pressu- demostrat que pot funcionar amb retrata com a tal Colom, 3-5 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dijous 20 d’abril del Sabadell 2006. Unió, 59 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Joan Rosich, Pau Juvillà, 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Patrícia Carles, Vicent Canet, Jose Cabrejas, Jordi Martí, Josep Estivill, Xavi Roijals i Òscar Tel. i fax 93 745 01 97 “Passa un obrer amb el paquet Purqueras. Col·laboren en aquest número: Rafael Cid, Roger Cremades, Rodeja, Joan Terrassa Ramon Ferrandis, Miquel-Dídac Piñero, Mariona Parra, Pep Juárez, Fundació per la Pau, Tarragona del dinar. / Hi ha un pobre Ramon Llull, 130-136 assegut a terra. / Dos industrials 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Patrimoni de la Pau, Kaosenlared.com, Joan Cañigueral, Antonio Aranda, federacions i seccions sin- Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 dicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau, Mireia Bordonada, Joan Ramon Ferrandis i Gabriel prenen cafè i reflexionen sobre el Castellar del Vallès Serra. Il·lustracions: . Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció comerç / L’Estat és una gran Pedrissos, 9 bis i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. paraula” 08211 Castellar del Vallès cgt_castellar@terra.es Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es Tel. i fax 93 714 21 21 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. “Passa un obrer” de Joan Brossa Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Olesa de Montserrat - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob - Tel. 93 778 04 93 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Catalunya. Maig de 2006
REPORTATGE La Patronal torna dictar la normativa laboral al No tardarà massa a aprovar-se després d’un llarg procés que deixarà pitjors condicions costat dels sindicats que per a la classe obrera de tot l’Estat li signen tot i tot i tot REFORMA LABORAL La que ve, la del 2004-2006, l'última Reforma Laboral? “la capacitat empresarial per a realitzar contractacions i acomiadaments i organitzar el procés productiu mitjançant la utilització de serveis d’altres empreses”; “la flexibilitat interna com la capacitat empresarial de modificar les condicions d’ocupació i l’organització del treball dintre de la pròpia empresa mitjançant la mobilitat fun- cional, la mobilitat geogràfica i la modificació de les condicions laborals i del temps de treball”; apun- tant així mateix en el capítol quart que “l’alta dosi de pacificació social de les relacions laborals, propi- ciada per un procés continuat de concertació, al costat de la modera- ció salarial, han estat factors claus per al creixement de l’ocupació”, si bé reconeix que “el creixement de l’ocupació basada en la moderació salarial ha suposat un baix creixement dels salaris en amplis grups de treballadors”; d’altra banda, “valo- ra positivament les reformes laborals de 1994, 1997 i 2002, a pesar de reconèixer” l’alta taxa de temporalitat resultant, la reducció de la durada mitjana dels contractes temporals i l’excessiva dedicació de recursos públics a bonificacions em- Fotos: Dídac Salau; text: Emili protecció social, salari mínim, amb l’objectiu d’aconseguir “un És digne d’esmentar que després presarials de contractes que Cortavitarte i Pepe Berlanga, igualtat d'oportunitats, participació model de creixement equilibrat i de la signatura, el màxim represen- s’haguessin realitzat de totes mane- secretaris generals de la Federació d’Ensenyament i de la Federació de dels treballadors... Les diferents va- durador basat en la millora de la tant de CCOO, el seu secretari ge- res, en particular, el contracte “d’o- Banca de la CGT de Catalunya loracions van mostrar els “nombro- productivitat” compatible amb neral José María Fidalgo, va confir- bra i servei”. sos punts de coincidència”. “més nivells de qualitat en l’ocupa- mar: “com que el mercat laboral és Quant a les propostes plantejades 12 de maig, Caldera anuncia en ció, benestar social, cohesió territo- un reflex de l’aparell productiu és per aquest informe, són destaca- Cronologia el Parlament la voluntat del govern rial i sostenibilitat ambiental”. necessari reforçar-lo millorant la bles: necessitat de potenciar les de negociar amb els agents socials i Es va projectar una gran re- productivitat i la competitivitat ETT; nova regulació de l’acomia- El 14 de març 2004, contra tot arribar a un “gran pacte per la com- llevància a la signatura en subscriu- sense perjudicar els drets”. Després dament reduint-ne el cost i agilitant pronòstic, victòria electoral socia- petitivitat i l’ocupació estable”. re’s en el Saló de Columnes del van seguir molts mesos d’opacitat, el procediment administratiu i judi- lista, José Luis Rodríguez Zapatero 13 de maig, entrevista entre Za- Palau de la Moncloa, on a l’octubre de negociació sense revelar propos- cial; agilitar i modernitzar la nego- és triat president del Govern, ins- patero i Cuevas. El president de la de 1977 es van subscriure els Pac- tes ni resultats i amb el govern cen- ciació col·lectiva; considerar de taurant un terme identitari del seu CEOE va expressar la seva coin- tes de la Moncloa, de tan trist re- tral actuant en alguns temes (immi- forma integrada la prestació per mandat amb “tarannà”. En adequa- cidència amb el del Govern en la cord i que tant van perjudicar la gració, SMI...). atur i la indemnització per rescissió ció d'aquest terme al diàleg social, necessitat d’enfortir “la competiti- classe obrera, en destruir les mobi- En aquest interval, el govern va del contracte laboral. anuncia que “no s’imposarà cap re- vitat de les empreses i la creació de litzacions populars i propiciar la re- encarregar a una Comissió d’Ex- A conseqüència d’aquest am- forma laboral” per a no obstaculit- més ocupació i de més qualitat”. forma pactada de la dictadura fran- perts l’elaboració d’un informe tèc- bient, el 4 de març se signa l’Acord zar l'enteniment, ja que és “millor 14 de maig, Caldera va comuni- quista. nic per a ser utilitzat com a base Interconfederal de Negociació la negociació entre interlocutors so- car a la Comissió Social del Con- El temari del diàleg social cons- dels canvis a introduir. Aquest in- Col·lectiva (AINC), on no hi falta cials”. grés el pla i els continguts de la ne- tava de 13 elements: temporalitat, forme va veure la llum l’1 de febrer cap dels agents socials i es fixen les 29 d'abril, visita del ministre de gociació social. promoció de l’ocupació, immi- de 2005 amb el títol: “Més i millor bases de la negociació col·lectiva Treball i els seus principals secreta- 8 de juliol, Zapatero va signar grants, formació, reforma de l’I- ocupació en un nou escenari socio- per al 2005 vinculant el salari a ris d’Estat als dirigents de CCOO i amb els màxims representants de NEM, inspecció de treball, política econòmic: per una flexibilitat i se- l’IPC previst i millorant la produc- UGT. El diàleg social es va centrar CCOO, UGT, CEOE i CEPYME industrial, SMI, participació dels guretat laborals efectives”. tivitat. en: mercat de treball, negociació una declaració política conjunta treballadors en les empreses, acci- El contingut d’aquest informe A l’abril de 2005, la CEOE plan- col·lectiva, sinistralitat laboral, im- (Declaració per al Diàleg Social) dents laborals, negociació col·lecti- aborda en cinc capítols temes com: migració, formació, contractació, per a obrir un procés negociador va, agents socials i pensions. la flexibilitat externa entesa com continua a la pàgina 4 > Catalunya. Maig de 2006 3
REPORTATGE > ve de la pàgina 3 teja en la taula del “Mercat Labo- ral” la seva primera proposta oficial consistent en un nou contracte estable més llarg en el temps que els eventuals però sense arribar a ser indefinit, vinculat a la producció d'un determinat producte (per exemple, un model de cotxe) i ca- nalitzat a través de la negociació col·lectiva. El problema era important perquè convertia els sindicats signants en cogestors dels contractes lligats a la producció i de la su- pressió de les barreres legals per a l'acomiadament. En aquest tipus de contracte els dies màxims d'indem- nització perdien importància, les antiguitats dels nous contractats se- rien pràcticament irrellevants. El següent mes, maig de 2005, CCOO i UGT presenten les propostes sindicals unitàries que s'articula- ven en 4 eixos: reduir la temporalitat, eliminar els elements perversos (sinistralitat i eventualitat) de la subcontractació en cadena, establir polítiques d'igualtat laboral home- dona i assegurar la protecció davant la falta d'ocupació. 18 octubre 2005, el Govern socialista va presentar un Document per a la Taula de diàleg social sobre mercat de treball de 18 folis amb el Aquest cop, la indignació de les Propostes del o que canviïn d'empresa sense passar per l'atur i als contractes. qual pretenia donar un impuls al procés negociador i situar-se en una treballadores i els treballadors Govern, les CCOO i UGT: mantenir el contracte ordinari; el contracte de fo- “posició intermèdia” sobre la base ment, per als col·lectius amb més que pretenia reduir l'alta temporali- s’ha de convertir en lluita patronals i els atur i temporalitat; i recuperar la tat dels contractes (5,1 MM són conversió de contractes temporals a eventuals, el 34%), proposant com sindicats foment de l'ocupació (que es va ex- a mesures ampliar els col·lectius als tingir al desembre de 2003). quals s'apliqui el contracte de fo- nou contracte indefinit amb una in- valoració d'aquest tipus d'acomia- institucionals CEOE i CEPYME: eliminar el ment “de l'ocupació” que contem- demnització per acomiadament im- daments; ampliació de l'àmbit d'ac- contracte indefinit ordinari, mante- pla la indemnització de 33 en lloc procedent de 33 dies amb un tuació de les ETT... nint els drets que ara tenen; univer- de 45 dies per any treballat; rebai- màxim de 24 mensualitats; passar a La resposta dels sindicats més re- CONTRACTES INDEFINITS salitzar el de foment de l'ocupació, xar el marge d'intervenció dels jut- fixos els contractes eventuals suc- presentatius tampoc es va fer espe- que passaria a ser el contracte inde- ges per a decidir si un acomiada- cessius en contractes i subcontrac- rar, van considerar que el text del Legislació actual: contracte ordi- finit tipus; incentius fiscals i quotes ment per causes objectives tacions amb la condició que la in- govern vulnerava la Declaració per nari (en cas d'acomiadament, in- a la SS per a la contractació indefi- (econòmiques, organitzatives o demnització per acomiadament al Diàleg Social de juliol de 2004 i demnització de 45 dies per any tre- nida. productives) s'ajusta a dret; reduir sigui de 8 i 33 dies, depenent del qualificaven les propostes com a ballat) i contracte de foment de les cotitzacions empresarials a la temps que es dugui treballant; re- reforma de l'acomiadament perquè l'ocupació (per acomiadament, in- TEMPORALITAT Seguretat Social en un 0,5% d'aquí buig a qualsevol responsabilitat canvia de manera significativa les demnització màxima de 33 dies per al 2008; augmentar l'àmbit d'inter- subsidiària de l'empresa principal regles de la contractació i l'acomia- any treballat, amb un límit de 12 Legislació: encadenament il·limitat venció del Fons de Garantia Sala- respecte a les subcontractacions; re- dament. mesos) destinat a certs col·lectius dels contractes individuals si se’n rial (FOGASA) per a assumir la in- ducció en tres punts de la cotització Des de llavors, més opacitat; a (majors 45 anys, discapacitats, demostra la causalitat; i, molta tipo- demnització en empreses de menys empresarial a la seguretat social; pesar del compromís de CCOO i dones en certes situacions...). logia d'eventuals: formatius, d'inde 50 treballadors (en l'actualitat millorar la contractació a temps UGT “d'informació, negociació i El Govern: proposa mantenir el serció, de relleu, d’interinatge, par- menys de 25) en cas d'acomiada- parcial en canvi de major flexibili- unitat d'acció”, no són precisament contracte ordinari i ampliar el con- cial... ments improcedents. tat en el temps de treball; supressió les seves seccions sindicals o fede- tracte de foment de l'ocupació (in- Govern: convertir en fix qui Dies més tard, 25 d’octubre de l'autorització administrativa en racions sectorials i territorials les demnització màxima de 33 dies, hagi encadenat 2 o més contractes 2005, la CEOE va contestar a les acomiadaments col·lectius; revisar que estan fent un esforç d'explica- amb un límit de 12 mesos) als deso- temporals durant més de 2 anys, en propostes del govern amb un docu- les causes de l'acomiadament ob- ció entre la seva pròpia afiliació i el cupats, d’1 mes almenys, als tem- un període de 3; consolidar la con- ment de 44 pàgines proposant un jectiu; no intervenció del jutge en la conjunt de la classe treballadora. porals que ja estiguin en l'empresa tractació temporal a través de les ETT; i baixar les sobrecotitzacions dels contractes temporals. Sindicats: precisar les causes del contracte temporal i limitar la per- manència dels eventuals, que de su- perar-la es convertirien en fixos; incrementar la cotització dels contractes temporals. Patronals: mantenir els contractes temporals lligats als cicles pro- ductius, acceptant limitacions en la seva durada. CONTRACTES I SUBCONTRACTES Legislació: contractes d'obra o servei, existeixen sentències que limi- 4 Catalunya. Maig de 2006
REPORTATGE ten el contracte d'obra a la durada ESTÍMULS PER A LA causals, és a dir la seva naturalesa, del contracte entre diferents em- CONTRACTACIÓ justificació i objectiu responen a Preparar-nos per plantar cara preses. una causa, per contra, les parts ne- Govern: desvincula el contracte Legislació: incentius en els con- gociadores insisteixen fins a la pa- d'obra i servei dels contractes i pro- tractes de foment de l'ocupació i ranoia a regular la contractació posa dos nous models de contracte per la conversió de temporals en eventual en comptes d'ampliar les per a aquesta activitat, establint fixos; el límit del cobrament d'in- causes del contracte indefinit. una causa d'acomiadament au- centius són 2 anys. A pesar d'això, amb posicions tomàtic en cas de finalització del Govern: bonificacions només al cada vegada més allunyades entre servei; indemnització en funció de contracte de foment de l'ocupació, els interlocutors socials, el govern l'antiguitat (10 dies 1 any, 15 dies 2 augmentar de 2 a 4 anys el període va continuar desenvolupant part anys, 20 dies 3 anys) per a la percepció d'incentius a les dels seus compromisos: la llei d'i- Sindicats: exigeixen definir les empreses (tot el període de con- gualtat d'oportunitats home-dona contractes i les subcontractes, in- tracte en els casos de majors de 45 (contestada pels empresaris), que crementar la responsabilitat de anys i discapacitats); més bonifica- pretén que sigui d'aplicació obliga- l'empresa principal i limitar la sub- ció als contractes parcials; cotitza- da a les empreses de més de 250 contractació en determinats sectors cions: reduir mig punt la cotització treballadors i que reserva per a les (construcció, obres públiques). d’atur en 2 anys i de 0,1 en el FO- dones el 40% dels llocs en els con- Patronals: un contracte “més GASA (quedaria en 0,3%). sells d'administració; ampliar el flexible que respongui a les neces- Patronals: simplificar les boni- període de paternitat en 8 dies més sitats empresarials” per als treba- ficacions i finançar-les amb impos- (actualment són 2); acumulació del lladors de contractes, que no serà tos generals; reduir les cotitzacions temps de lactància; ampliar la jor- indefinit (de foment de l'ocupació) empresarials a l'atur 3 punts en 3 nada reduïda fins als 8 anys d'edat fins als 4 anys (acomiadament au- anys; reduir la seva aportació al per a cura d'un menor; acord sobre tomàtic amb preavís de 15 dies i Fons de Garantia Salarial al 0,1% formació per a l'ocupació que uni- Secretariat Permanent de la la “llei” i molt menys la justícia so- indemnització de 8 dies de salari (ara 0,4%); eliminar les sobrecà- fica la formació contínua amb l'o- Confederació General del Treball cial, a on es troba el vertader pro- en el primer any, 20 en el 2º, 36 en rregues de la contractació tempo- cupacional, dotant-la de 2.213 MM blema dels milions de persones as- el 3º, 56 en el 4º); i una responsabi- ral; reduir les cotitzacions per con- d'euros per al 2006; futura llei d'a- La Reforma Laboral que es nego- salariades, és a dir del mercat de litat limitada per a la contracta rela- tingències comunes. tenció a persones dependents. cia no soluciona els problemes de treball i és la prohibició sense em- cionada directament amb l'empre- Sindicats: que es bonifiqui úni- Mentrestant els sindicats defen- les persones assalariades. Es refor- buts de l'immens frau i il·legalitat sa principal. cament la contractació indefinida saven que no volien acomiada- ma per a universalitzar un contrac- en el qual es basen els actuals inicial i la dels desocupats amb es- ments més barats ni incrementar la te indefinit més barat en el seu aco- modes de producció: les contractes ACOMIADAMENT pecials dificultats i que s'elevin les temporalitat. En resposta, els em- miadament i es transfereixen i subcontractes i l'externalització cotitzacions per atur en els contrac- presaris no desitjaven tornar “a la –encara més-, fons públics (incen- del treball per part de les Grans Legislació: els acomiadaments in- tes temporals; eliminar els incen- rigidesa en el mercat de treball” ni tius) als empresaris, al mateix Empreses a aquest nou “esclavis- dividuals objectius per causes tius a la conversió. deixar en mans del govern la solu- temps que es rebaixen les seves co- me” social que condemna al treba- econòmiques, tècniques, producti- ció de la reforma laboral i que, en titzacions. Aquesta Reforma, des llador a la permanent inseguretat i ves,... poden ser desestimats pels IGUALTA HOME.DONA aquesta tessitura, era preferible del document presentat ahir pel introdueix un factor de por perma- jutges i declarar-los nuls quan in- deixar-ho tot com estava. Paral·le- Govern a Empresaris i Sindicats nent davant el xantatge de l'exter- compleixen els requisits formals; El govern vol plans d'igualtat lament, la discussió de l’Estatut de majoritaris, sí que assegura una mà nalització i/o de la deslocalització certs requisits previs en els aco- (home-dona) en totes les empreses Catalunya; l’Opa “a la catalana” de d'obra flexible i predictible en el fora de les fronteres de l'estat: “ miadaments (l'autorització admi- de determinada grandària (250 tre- Gas Natural contra Endesa; la de- seu cost a l'empresariat . sinó se cedeix a treballar més, nistrativa en els col·lectius, l'auto- balladors/es); els sindicats propo- volució del patrimoni històric a la És la Reforma que garanteix la guanyar menys i no tenir drets fo- ritat judicial en les causes sen donar prioritat a les dones en UGT;... rendibilitat empresarial i manté les namentals, tant individuals, com econòmiques,...); el FOGASA as- l'accés al treball, en igualtat de mè- Doncs, malgrat tot això, i quan bases d'unes relacions laborals des- col·lectius, externalitzo l'activitat a sumeix el 40% de la indemnització rits; les patronals on s'impulsi la semblava que no hi havia solució regulades i precaritzades , al ma- les contractes o el deslocalitzo a al- en cas d'acomiadament en les em- igualtat però sense mesures legals possible, ens despertem amb l'a- teix temps que crea les condicions tres països”. preses de menys de 25 treballa- obligatòries. nunci que patronal i sindicats ac- als empresaris per a ser “més com- Retòrica, el bon tarannà i el con- dors. cepten la reforma tal com l'ha ela- petitius”, és a dir, que se'ls assegu- sens, li sobren al document del Go- Govern: eliminar la causa de Conclusions borada el govern i que ha de ra les seves taxes de beneficis, els vern. Però aquesta retòrica, con- nul·litat per incompliment d'obli- signar-se ràpidament. quals han augmentat 5 vegades sens, i pacte social, han estat de gacions formals de l'empresari en Les posicions semblaven molt més que els salaris. forma permanent i persistent en l'acomiadament objectiu indivi- allunyades, la possibilitat d'un En què consisteix El Govern en la seva proposta, el totes les Reformes Laborals que dual, que passaria a ser improce- acord entre les parts del sindicat i aquesta proposta? que conserva de “progressista” és des de 1980 (Estatut dels Treballa- dent; limitar el paper dels jutges a la patronal no era possible. El que el famós “tarannà Zapatero ”: tot dors), fins a la Reforma del 2001 l'analitzar les causes d'acomiada- ho distorsionava era la postura in- A costa d'un tractament més a fons ha de fer-se davall el consens i el del PP, s'han produït en el model de ment; igualar les causes de l'aco- termèdia del govern i el canvi d'ac- quan sigui subscrita i pública, diàleg. Relacions Laborals en l'Estat Es- miadament col·lectiu i individual titud respecte que no aprovarien podem anticipar que una part im- En les mesures concretes, en panyol. (art. 51 i 52 c ET); flexibilitzar la res en matèria laboral que no esti- portant de les reclamacions dels aquestes que afecten la vida quoti- CGT s'oposa a aquesta nova Re- sortida del lloc de treball sense “in- gués prèviament pactat. Era xo- empresaris s'han vist acomplertes: diana de milions de persones assa- forma Laboral, perquè la mateixa, tromissions regulades”; el FOGA- cant, per no dir vergonyós, escoltar reducció de fins a un punt de les lariades, es troba la realitat : dos no és sinó una altra manera –Ara SA assumirà el 40 per cent de les en boca dels empresaris com desit- cotitzacions a l’assegurança d'atur tipus de contractes, els antics inde- adaptada a l'economia global i a la indemnitzacions de les empreses gen acomiadaments més barats (passant del 6 al 5%), rebaixa de finits, denominats “ordinaris” que competitivitat -, d'eliminar, dismi- de menys de cinquanta treballa- mentre blinden els dels seus direc- les quotes del Fons de Garantia Sa- ja només afecten menys del 50% nuir i violar, els drets laborals i so- dors;... tius. Les posicions partidàries de larial (FOGASA) un 50% (del 0,4 de la població assalariada ocupada cials que tenim els treballadors i Patronals: acomiadament lliure legislar per a aprofitar el bon mo- al 0,2%), reforç de la Inspecció de i que el seu cost indemnitzatori és treballadores. Les anteriors refor- mitjançant l'eliminació dels requi- ment de l'economia espanyola eren Treball per a evitar l'encadenament de 45 dies. I els nous contractes, mes Laborals en els 30 anys de re- sits en els acomiadaments (l'auto- cada vegada més grans entre els de contractes temporals, redefini- denominats de foment d'ocupació, lacions laborals “democràtiques”, rització administrativa en els membres del govern. Aquest era el ció del contracte d'obra i servei, els de 33 dies en cas d'acomiada- han assegurat una democràcia in- col·lectius, l'autoritat judicial en les perill. potenciació del contracte de foment i subvencionant-los als em- vertida: els límits cada vegada ma- causes econòmiques,...); eliminar En aquest ambient, hauríem de ment d'ocupació (indemnització de presaris, -a través dels incentius jors per al treball i la llibertat abso- la intervenció dels jutges en els reflexionar sobre la utilització que 33 dies davant els 45 del contracte que s'incrementin -, més d'un terç luta per al capital. acomiadaments individuals objec- les empreses estan realitzant de la indefinit), que passarà a ser l'únic del cost anual de tal contracte. Ara, La nostra Confederació General tius; FOGASA 40% de les indem- contractació temporal ja que, cada amb bonificacions, ampliant els qualsevol persona que entre al del Treball, crida a tots i totes els i nitzacions per acomiadaments im- vegada més, la utilitzen per a am- col·lectius als quals s'aplicarà mercat laboral, tindrà la garantia les assalariats i assalariades i a la procedents i objectius en empreses plificar els períodes de prova legal- aquesta modalitat (actualment li- d'aquest “contracte de foment d'o- ciutadania a rebutjar aquesta Re- de menys de 50 treballadors. ment establerts i l’Estat espanyol mitat a dones i majors de 45 anys), cupació” barat en el seu cost i en- forma Laboral, el mateix que dià- Els sindicats: que les normes es troba molt allunyat dels índexs ampliació de les bonificacions a cara més barat en el seu acomiada- riament ens oposem i enfrontem a quedin com estan en l'actualitat i dels seus socis europeus (Portugal l'ocupació estable de 2 a 4 anys i ment. Més del 50% de la població les deslocalitzacions , a les conge- més autonomia en la negociació només té un 12% de temporals). permetre als comitès d'empresa el activa es troba precaritzada labo- lacions salarials, als Expedients de col·lectiva per a regular les reduc- D'altra banda, en l'ordenament la- control de les condicions laborals ralment i socialment. Regulació d’Ocupació , a la pèrdua cions de plantilles. boral els contractes de treball són de les subcontractacions. El Govern no s'atreveix a posar de drets democràtics. Catalunya. Maig de 2006 5
TREBALL-ECONOMIA Malgrat les escomeses, la CGT Només els qui lluiten passen a trobar-se en el punt de mira dels poderosos que no volen continua lluitant prescindir de la seva forma despòtica d’existir contra la injustícia Solidaritat amb Els tres delegats de la guanyen el judici i aconsegueixen la readmissió Ángel Luis L a sentència dictada en el procés d’acomiadament d’Ángel Luis García, afiliat de CGT, delegat a Victòria a SAS i readmissió Atento i secretari d’Acció Sindical del Confedral estatal, ha estat des- favorable. És per això que el Sindi- cat de Transports i Comunicacions dels tres acomiadats de Madrid ha acordat el manteni- ment del compte de solidaritat Secció Sindical SAS i Antonio 2.000.000 d’euros que li va impo- oberta amb el company. Les apor- Aranda sar Seat en no haver-li subministrat tacions es poden fer al Banc San- taulers de control durant les diver- D tander, 0049 1837 56 2010349225. esprés que el passat dia 23 ses jornades de vaga del 19 i 20 de de març tingués lloc el ju- maig i del 2 de juny del 2005 i dici per la demanda pre- haver-se vist obligada a aturar la El 29 de març, sentada pels tres membres de CGT cadena de muntatge diverses vega- el SFF-CGT, i del Comitè d’Empresa acomiadats per SAS Autosystemtechnik des amb la consegüent disminució de producció en els models de contra la d’Abrera, la sentència emesa per la Seat: León, Córdoba i Ibiza. jutgessa del Jutjat del Social 4 de Amb aquests acomiadaments, repressió a Barcelona va estimar la demanda pretenien donar un escarment, cer- Renfe Operadora presentada pels acomiadats i va dictar: cant caps de turc sobre els que des- carregar la seva ira, però l’única “... Declaro la improcedencia de cosa que van demostrar amb E l SFF-CGT es va mobilitzar amb concentracions el dia 29 de març a tot l’Estat, com a respos- los despidos de los demandantes, condenando a la empresa deman- dada a estar y pasar por esta decla- aquesta actitud és la confirmació que els treballadors tenien i tenen raó, quan deien i continuen dient ta davant la campanya de repressió ración...”. que la gestió d’aquesta empresa que Renfe-Operadora exerceix Com a proves documentals, està controlada per persones auto- sobre els seus treballadors i per a l’empresa va aportar durant el judi- ritàries i radicals que no escolten i protestar pels expedients oberts als ci els atestats fets per la guàrdia no atenen a raons. treballadors, que formant part d’un civil els dies de vaga, mitjançant representació dels treballadors i la seus domicilis les cartes d’acomia- En la carta d’acomiadament Comitè de Vaga a Biscaia van ser els quals volien provar que els aco- direcció de l’empresa. dament. SAS els acusa de convocar i realit- sancionats amb 120 dies d’ocupa- miadats havien insultat i amenaçat Com una prova més de l’assetja- Des de llavors, les diferents zar vaga il·legal i de tenir defectes ció i sou. als treballadors que volien entrar a ment a què estan sent sotmesos els dates assenyalades perquè se cele- de forma en la convocatòria, però Durant els últims anys, Rodalies treballar, impedint-los a molts membres de la Secció Sindical de brés el judici (9 de setembre, 15 de la pròpia empresa no espera que de Renfe ha optat per una política d’ells l’entrada. Però com queda la CGT a l’empresa SAS, hem novembre i 8 de març) es van anar surti la sentència del judici en què d’abaratiment de costos basada en palès en la sentència, en el cas que d’explicar que l’endemà de la cele- ajornant a causa dels diferents es- es jutgen aquests fets, sentència la retallada de prestació de serveis fossin certs tals fets: bració del judici, i coincidint amb tratagemes utilitzades per l’empre- que dóna la raó als treballadors i en en les seves estacions de viatgers. “... no consta la identidad de los l’inici del procés electoral convo- sa per a allargar tot el procés i que la que queda palès que no hi ha Aquesta retallada, que qualsevol miembros del Comité que realiza- cat per CCOO a l’empresa (aco- els 3 acomiadats seguissin al carrer motiu d’il·legalitat en les diferents ciutadà pot percebre a primera ron tales manifestaciones, y, en miadats els tres membres de la sense poder exercir el seu dret de vagues realitzades. vista, està comportant que Renfe concreto, si fueron en realidad los CGT), la direcció de SAS va lliurar representació dels treballadors. També s’acusa els acomiadats canviï el seu personal propi de tres actores” al secretari general de la Secció Aquest és un clar exemple d’as- d’amenaçar, insultar i impedir el venda de bitllets per a substituir-lo “... tampoco las manifestaciones Sindical de la CGT l’obertura d’un setjament contra els treballadors i pas a la porta de l’empresa al per- per empreses de seguretat, empre- del Atestado... prueba que fueran expedient disciplinari per realitzar de discriminació sindical, ja que sonal que volia entrar a treballar, ses subcontractistes (cafè, periòdic los demandantes”. assemblees informatives als treba- els 3 membres de la CGT seguien quan l’empresa sap que els treba- i bitllets) i/o màquines d’autovenda Amb aquesta sentència es de- lladors. acomiadats, en canvi els 4 mem- lladors de producció no es van pre- i torniquets de control que han con- mostra el que des d’un principi han bres del comitè d’empresa de sentar a treballar, i en canvi sí que vertit en autèntiques gàbies les es- defensat els tres acomiadats, la Història i resum dels CCOO que també ho estaven pels es va presentar el personal directiu tacions. El que contribueix de secció sindical de la CGT a SAS i fets mateixos motius van ser readme- i va poder accedir al centre de tre- forma determinant a l’augment de tot el conjunt de la CGT: les acusa- sos el passat mes de desembre des- ball sense cap problema, fet de- la inseguretat, a la deterioració de cions de l’empresa no tenien cap Els tres membres de la Confedera- prés d’arribar a un acord amb la di- mostrat en l’acta d’Inspecció de la qualitat del servei i a la falta base i aquests acomiadaments es ció General del Treball i del Co- recció de SAS. Treball que identifica fins a 36 per- d’informació al viatger. van dur a terme com a venjança mitè d’Empresa estaven acomia- L’acomiadament de 7 membres sones en la cadena de muntatge A les taquilles de Rodalies de contra aquells que van intentar dats des del passat 22 de juny del del Comitè de Vaga (3 de CGT, 4 sense ser aquest el seu lloc de tre- Bilbao, els treballadors fa anys que exercir el dret de vaga per a defen- 2005, quan la direcció de l’empre- de CCOO) va ser una represàlia i ball, i per la qual s’ha sancionat a estan enfrontats a l’empresa amb sar els seus drets i perquè es com- sa en una clara mostra d’autorita- una venjança per part de la direcció SAS amb una multa de 50.000 un conflicte, sense que la prefectu- plissin els acords signats entre la risme els va enviar per burofax als de SAS a causa de la multa de euros. ra de Renfe (amb el suport d’UGT- CCOO i els pactes de fireta) s’hagi dignat a reunir-se per negociar res. La Inspecció de Treball torna a sancionar l’empresa SAS Abrera Un suposat defecte de forma en la convocatòria d’unes aturades va servir a la prefectura de Renfe- Operadora de pretext per a sancio- U n cop més, Inspecció de Tre- ball ha sancionat l’empresa SAS d’Abrera (proveïdora de blees informatives, van ser expul- sats de les instal·lacions de l’empresa pel responsable de Recursos per ells mateixos com a afiliats i membres de al Secció Sindical de CGT. Inspecció diu també que “la una acta d’Inspecció de Treball contundent, que descriu clarament la situació de persecució a què es nar immediatament els membres Seat) per vulnerar els drets fona- Humans i per tres membres de se- seva funció de representativitat no veuen sotmesos els treballadors del Comitè de Vaga amb quatre mentals dels treballadors i les tre- guretat privada. pot ser anul·lada per voluntat uni- d’aquesta empresa. mesos de feina i sou i la reclamació balladores; en aquest cas, la sanció L’acta d’Inspecció de Treball diu lateral de l’empresari; (...) Els fets Aquesta nova falta de l’empresa de deu milions d’euros per danys i es deu a la denúncia interposada que el 29 de juny l’ empresa no els relatats constitueixen infracció al es contempla com a sanció molt perjudicis a la “marca Renfe”, que pels tres acomiadats per SAS. El va permetre accedir a las instal·la- disposat a l’article 8.1.b de la Llei greu i pot arribar fins als 90.000 no al servei públic ferroviari que és passat 29 de juny del 2005, quan es cions a fi d’estar presents en las as- Orgànica de Llibertat Sindical.” euros de multa. el que li hauria de preocupar. disposaven a participar en assem- semblees informatives convocades De nou tenim a les nostres mans 6 Catalunya. Maig de 2006
TREBALL-ECONOMIA Entrevista a la Secció Sindical de CGT a Metro de Barcelona LA MIRADA INDISCRETA ‘Tots els militants han Dos anys amb ZP d’assumir responsabilitats’ Emili Cortavitarte Carral Josep Garganté presa. A pesar que sembli un foment de les hores extres, no ho és. S ’han complert els dos primers anys de govern socialista. Tot i les circumstàncies en les quals es -Q uan i com s’inicia la Almenys en la nostra empresa es va produir la victòria electoral Secció Sindical de contracten treballadors per a l’es- (pocs dies després de la matança de CGT Metro de tiu, sempre per sota dels necessa- l’11-M, enmig d’una virulenta TMB? ris, tenint en compte que aquests campanya mediàtica del PP per fer- -A partir de l’any 1975, ja existia companys supliran fent hores extra ne responsable a ETA i amb una un nucli de militants de CNT que els llocs que falten, ja que a 8’50 resposta popular fastiguejada de participen i surten triats per a un euros els surt més barat. Amb els mentides i supèrbies), el secretari comitè de delegats que treballen de nous preus això ja no és així i d’organització del PSOE ha quali- forma assembleària. L’any 1977, estem segurs que el nombre de ficat el govern de reformista, mo- amb les legalitzacions sindicals es contractats pujaran. De fet, el nom- derat i centrat. constitueix oficialment la Secció bre d’hores extra està baixant i és Aquesta declaració té una evi- Sindical de CNT al Metro. El pri- l’empresa la que les està reduint. A dent clau electoralista, a la recerca mer pas que dóna l’acabada de més, en el sector del transport és del disputat vot de les anomenades constituir Secció Sindical és ocu- una sentència important que ja ha classes mitjanes -que hom conside- par un local dintre de l’empresa. tingut repercussions en algunes ra tanmateix moderades i centra- En aquell moment d’eclosió sindi- empreses o que quan arribin els des- confrontant aquestes actituds cal, l’afiliació va arribar fins a 400 convenis provincials i sectorials amb les posicions negatives i tan- companys i companyes d’una CGT sempre ha estat destacable. -La vostra denúncia i sentència serà més utilitzada. cades de la dreta. No obstant, és plantilla de 3.500 persones. -Sabem que l’any passat no vau favorable del preu de l’hora or- -Quina és la manera de treballar una valoració plena d’encert, atès -En tots aquests anys, com ha signar el Conveni. Quins van ser dinària en relació a l’hora extra de la vostra Secció Sindical (but- que així (moderada i reformista) ha evolucionat el treball al Metro i els motius per negar-vos-hi i qui- ha tingut grans repercussions... lletí, assemblees, etc.? estat la gestió de Zapatero. com ha estat la vostra resposta? nes conseqüències està portant la -En la Secció Sindical hi ha com- -La CGT al Metro funciona per as- Després d’uns primers focs d’en- -Com en tot el món del treball, l’e- signatura d’aquest Conveni? panys que coneixen els temes jurí- semblees, reunions o com vulgueu cenalls força vistosos i efectistes volució ha estat de menys drets a -L’últim Conveni es va signar el 28 dics i van comprovar que la juris- anomenar-les, obertes a tota l’afi- com la paritat home-dona en el go- més fins a cert moment, a mitjans de novembre del 2004 després prudència en matèria de salari liació. D’aquesta manera, se sap vern o la retirada de les tropes d’I- dels 80, en què la direcció de d’un nyap de referèndum, en què ordinari s’encaminava cap a la perfectament quan i com es fan. raq; altres mesures de talant pro- Metro entra en la dinàmica de re- va guanyar el sí per 800 vots contra consideració que era salari ordinari Tots els dilluns ens reunim i els úl- gressista com els matrimonis i el ducció de personal i retallada de 500 vots del no. Els 300 vots de di- (preu hora ordinària) no només el tims dilluns de cada mes fem as- dret d’adopció dels homosexuals, drets. ferència corresponen al col·lectiu sou base i les primes fixes de les 12 semblea general. A més, si la situa- l’acceleració dels processos de di- El nostre punt d’inflexió es va de companys que s’anaven a jubi- mensualitats dividides per les ció ho demana es fan assemblees vorci,... han donat molt joc als sec- produir entre els anys 1993 i 1997, lar amb la jubilació parcial aplica- hores pactades a l’any, sinó tots els extraordinàries. La nostra caracte- tors més reaccionaris que han tor- on vam mantenir i encapçalar un da si se signava el Conveni. El conceptes retributius, fixos i varia- rística històrica ha estat i segueix nat a mostrar la seva força als conflicte amb més de 50 dies de Conveni portava un Nou Model bles -incloses les pagues extra i les sent la rotació en els càrrecs, tant púlpits, als carrers, a les ones hert- vaga contra la supressió de la jubi- Organitzatiu (NMO) que varia tot ajudes directes (ajudes al transport, en la Secció Sindical (cada any zianes, a les televisions i han fet re- lació que teníem als 60 anys pac- el sistema de treball i de remunera- ajudes per fills, etc). Després d’a- canviem de secretari) com en els cular i prendre un to cada vegada tats en Conveni. Allò va acabar una ció de l’empresa, l’aplicació i de- nalitzar algunes sentències i fer els càrrecs que tenim en el Comitè més gris i moderat al govern. vegada més amb la traïció de senvolupament concret quedava càlculs en relació a la nostra situa- d’Empresa (cada set mesos can- Les crides en defensa de la unitat CCOO i UGT, però el prestigi i la com un xec en blanc en mans de la ció, vam descobrir que ens estaven viem el president, que és de CGT). d’Espanya (contra l’Estatut) o con- coherència que vam mantenir a direcció, desregularitzant tots els prenent el pèl, ja que l’hora extra També intentem convocar assem- tra la persecució de l’Església catò- pesar dels atacs rebuts (tenim un pactes i deixant tota la flexibilitat no pot estar per sota del preu de l’- blees generals de treballadors des lica i la moral cristiana (pels matri- company condemnat a dos anys de en mans dels diferents caps. Tal hora ordinària (tal com diu la Llei). del Comitè d’Empresa. Llancem monis gais i la LOCE) s’han saldat presó per atemptat “a l’autoritat”) com prevèiem, l’aplicació d’aquest Al Metro, on pel nostre tipus de comunicats puntuals amb informa- amb veus internes del PSOE que es ens ha situat en una situació que els nou model és un caos en què els treball hi ha vegades que les hores ció concreta i intentem publicar mostraven més espanyoles o més treballadors ens demostren la seva treballadors i les treballadores so- extra són inevitables, les estaven cada mes un butlletí el màxim de papistes que ningú. confiança amb la seva afiliació i el freixen autèntiques agressions als pagant a 8’50 euros -segons el que complet i extens anomenat “Metro I què ha passat a nivell socioe- seu vot. Duem tres legislatures (12 seus drets, els caps s’han convertit s’ha pactat en Conveni- i pels nos- de paper”, encara que no sempre conòmic? Cal dir que les xifres anys) i som el sindicat amb més en virreis i provoquen que esti- tres càlculs l’hora ordinària estava aconseguim la periodicitat desitja- macro han estat favorables, però ho delegats i amb majoria relativa al guem donant un servei desastrós entre 16 i 23 euros, per tant deci- da. Intentem que la informació i la haguessin estat igual atesa la coin- Comitè, ja que tenim afiliats 340 per la incapacitat manifesta d’or- dim interposar conflicte col·lectiu, nostra opinió arribin a tots els tre- cidència d’uns i altres en el poc pes companys i companyes d’una ganitzar el treball i l’obsessió ma- que guanyem “sense baixar de balladors, amb la intranet de l’em- decisori dels governs en qüestió plantilla de 2.500. Per altra banda, laltissa de reduir despeses de per- l’autobús” i que ni tan sols va ser presa, i ara estem intentant confec- econòmica. No obstant, no s’han la nostra participació orgànica a sonal. recorregut per la direcció de l’em- cionar una pàgina web. capgirat, ni tan sols han variat de manera perceptible, les xifres de contractació estable, de precarietat, CGT prepara una gran mobilització estatal a Madrid el 10 de juny de sinistralitat, d’atur... Tampoc han minvat les diferències de re- Després d’una profunda anàlisi ble, reivindicativa i mobilitzadora següent acord: “La convocatòria una resposta organitzada i reivindi- cursos en la societat espanyola, ni sobre els problemes socials i sindi- a tan aberrant realitat, especial- d’una mobilització en la qual con- cativa davant les agressions en els les distàncies entre rics i pobres i cals de la nostra societat, que no ment quan els/les treballadors/es flueixin i es reforcin totes i cadas- nostres drets laborals i socials. tot indica que les desviacions de només persisteixen sinó que s’agu- (actius/ves, aturats/des, precaris/es, cuna de les lluites i de les accions Amb la mobilització no només es fons públics cap a empreses priva- ditzen, i tenint molt present la res- exclosos/es...) necessitem verte- reivindicatives desenvolupades pel pretenen plasmar les lluites de l’or- des s’aniran engreixant a la sanitat i posta articulada des de totes les brar la nostra capacitat/necessitat conjunt de l’organització. Aquesta ganització en els últims mesos, l’ensenyament. lluites en les quals la CGT està im- de donar resposta a tanta injustícia acció es concretarà en: sinó també engegar l’articulació Aquest any s’han de posar sobre mersa, que no només no cessen social. A Madrid, el proper 10 de juny, visible d’una resposta conjunta la taula la reforma laboral i la llei sinó que no paren de multiplicar- D’acord amb l’anterior i com a xpressarem el caràcter reivindica- sostinguda i ferma en defensa dels d’igualtat i dependència que poden se, la Plenària Confederal del 9 de continuació lògica de tot el treball tiu i combatiu de la CGT, amb la drets de la classe treballadora, atès donar-nos el definitiu to social de març va decidir convocar una realitzat durant els últims mesos, la voluntat de donar, al conjunt de la que les causes de cadascuna de les ZP. També la gestió de la treva acció que doni una resposta visi- Plenària Confederal adoptava el societat, l’oportunitat de vertebrar lluites són profundes i comunes. d’ETA emmarcarà la seva capacitat. Catalunya. Maig de 2006 7

Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt

Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt

Recommended

More Related Content

Slideshows for you(20)

Similar to Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt(16)

More from Revista Catalunya(20)

Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt