Revista Catalunya 68 octubre 2005

Revista Catalunya 68 octubre 2005
Catalunya ◗ Octubre 2005 • número 68 • 0,50 euros • www.cgtcatalunya.org
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) Sobre civisme i incivisme i altres mentides mediàtiques • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Agafem de la xarxa un fragment Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 d’un text que no podia dir millor el que pensem sobre el civisme i l’inci- FEDERACIONS COMARCALS visme que el poderet s’ha posat a la Anoia boca aquest estiu per no xerrar d’al- Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada tres coses per a les quals no té parau- Tel. i fax 93 804 29 85 les. El text és de l’Assemblea de Baix Camp/Priorat Miles de Viviendas (www.sindomi- Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net nio.net/miles) i anava destinat a pu- Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 blicar-se al diari de la Barceloneta. Baix Llobregat “Aquest estiu ha estat marcat per Cra. Esplugues, 46 una campanya mediàtica demagògi- 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 ca i insistent de criminalització de Baix Penedès qualsevol forma de pobresa o de dis- Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell sidència política. Hem llegit que Tel. i fax 977 66 09 32 Barcelona està infestada de borrat- Barcelonès Nord Alfons XII, 109 xos, captaires i okupes incívics que 08912 Badalona són els culpables de tots els mals de cgt_bn@wanadoo.es Tel. i fax 93 383 18 03 la ciutat. Aquesta campanya ha estat Garraf-Penedès orquestrada des de les institucions Lepant, 23, baixos polítiques catalanes, amb informes 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org Tel. i fax 93 893 42 61 filtrats directament a la premsa des parc turístic, saturada i amb proble- traducció de qualsevol forma de po- moviments socials ens oposem fron- Maresme de Delegació de Govern, i ha om- mes reals sense resoldre com l’ha- bresa en incivisme. Aquesta cam- talment des de l’acció política i des Plaça Cuba, 18, 2n plert el buit mediàtic de l’agost. bitatge, l’exclusió social i la pobresa. panya, que demostra la complicitat de la creació de xarxes alternatives 08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com Tel. i fax 93 790 90 34 L’objectiu d’aquesta insistència gai- L’única solució que els queda És absoluta entre la premsa i les institu- de consum, cultura i vida. Vallès Oriental rebé feixista en el model de la neteja, acusar d’incívics tots aquells que no cions polítiques, engloba sota l’eti- (...)L’okupació no és una estètica Gaietà Vinzia, 15-17, baixos el silenci i el civisme és contrarestar encaixen amb la marca i preparar queta de l’incivisme tots aquells que ni l’activitat de quatre joves incívics 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 el fracàs d’un model de ciutat, que té l’opinió pública per una escalada de amb la seva simple presència posen i violents sinó una forma de lluita el seu punt àlgid en la crisi del repressió de la mà dels Mossos d’Es- en qüestió la façana ‘cool’ de Barce- política amb una història ja molt llar- FEDERACIONS INTERCOMARCALS Fòrum de les Cultures. Tots els habi- quadra. (...) lona i alhora pretén minar la legiti- ga que intenta alliberar espais per a tants de Barcelona tenen clar que el Sants i Gràcia són els darrers mitat dels moviments socials. El l’autogestió, l’autonomia i la crítica Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a Fòrum 2004 només pretenia vendre exemples, però també tenim la cons- debat sobre el civisme i l’incivisme en aquesta ciutat hipòcrita. 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es una ciutat a partir d’uns valors tergi- trucció mediàtica totalment falsa i pretén tapar amb una cortina de fum Civisme: m. sing. Zel pels interes- Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 versats. La ciutat ja està venuda però paranoica sobre la presència de el problema polític de fons: la crea- sos i per les institucions de la pàtria Ponent Av. Catalunya, 8è , 2 ningú no s’ha cregut la mentida. El cèl·lules terroristes anarquistes ita- ció d’un model urbà a Barcelona que (Diccionari de la Gran Enciclopèdia 25002 Lleida - lleida@cgt.es resultat: una ciutat convertida en un lianes a Barcelona, i la permanent genera exclusió i pobresa i al qual els Catalana)”. Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Homo homini lupus est Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es ■ Txema Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Manresa Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí Colom, 3-5 08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net Tel. i fax 93 588 17 96 Sabadell Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Terrassa Ramon Llull, 130-136 08224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Dídac, Josep, Carlus, Josep, Xavi, Jordi tancat dimarts 20 de setembre del 2005. Castellar del Vallès i Òscar. Col·laboren en aquest número: Laia Altarriba, Lucas Marco, “La Burxa”, “L’Accent”, Pedrissos, 9 bis 08211 Castellar del Vallès Qui Deu a Qui?, Meritxell Sánchez Amat, Pere Roca, Nieves Alonso, Josep M. Loste, Mariona cgt_castellar@terra.es Parra Casanova, Plataforma Popular Contra el Pla Caufec, AEEC, Gepec, Les Filles de Llith, Pep “Veig en somnis els Tel. i fax 93 714 21 21 Riera, Enric Rovira, Acció Antifeixista, Col·lectiu Taifa, Pep Juárez, Carlos Navarro, federacions i vençuts / cent mil Sallent seccions sindicals de CGT. Portada: Carlos Undergroove. Fotografies: Oriol Clavera, Mireia crucificats nus. Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es Bordonada, Mariona Parra, Pau Juvillà, Indymedia Barcelona, “La Burxa”, Josep Puigdollers, . Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Any de pedres Il·lustracions: Txema. Tirada: 9.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció trenta-nou” Olesa de Montserrat i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es “Argelers”, cançó de Xot Tel. 93 778 04 93 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. amb lletra de Xavi Grimau 2 Catalunya. Octubre de 2005
REPORTATGE Des que Chávez va Avenços en salut, educació i fer possible accedir al poder, la gestió obrera són elements ocults en la al 1998, les estructures informació que ens arriba de Veneçuela econòmiques es mantenen VENEÇUELA AVUI Revolució bolivariana? en una transició cap al socialisme que no sap quant de temps reque- rirà, tot i que defensa que no ha d’a- cabar mai, que cal fer sempre revo- lució dins la revolució. I també es referia especialment a aquest socialisme del segle XXI que volen construir al país, una proposta que ha formulat després de guanyar el referèndum de l’agost del 2004 i que ha deixat l’oposició desarticu- lada. I és que, tot i que el perill d’una intervenció militar imperia- lista o el magnicidi no són descarta- bles, les forces polítiques que s’o- posen al procés estan força deslegitimades als ulls de la major part de la població, cosa que ha re- forçat el procés però, alhora, n’ha fet aflorar les contradiccions, sobretot entre aquells que es limita- rien a fer una política assistencialis- ta -molts dels quals ocupen càrrecs importants a l’administració- i aquells que volen aprofundir-lo -els militants de base dels barris i del camp, juntament amb Chávez. El procés als barris populars Si la major part d’habitants de les Camperols de la cooperativa Barranquilla, a l'Estat de Zulia (zona Sur del Lago Maracaibo). comunitats empobrides de les prin- Text: Laia Altarriba i Piguillem parlar d’una veritable revolució. ni cap gran empresa -a part del que fins fa poc no tenien accés a aquests cipals ciutats del país i del camp (Caracas); Fotos: Oriol Clavera Certament, les estructures del siste- s’ha anomenat renacionalització de serveis. estan a favor del procés i del presi- ma polític i econòmic del país con- PDVSA després de l’aturada petro- El mateix president Hugo Chá- dent és perquè han vist com la seva L a revolució anomenada bo- tinuen bàsicament intactes des que liera del 2002-2003-, tot i que s’ha vez és ben conscient que el procés vida millorava qualitativament els livariana que viu Veneçuela Chávez va accedir al poder el 1998: fet una innegable política social que només acaba de començar a cami- darrers anys. L’exemple el podem és, sens dubte, un procés la major part de la riquesa continua està portant l’educació i la salut a nar, i en el seu programa dominical trobar en qualsevol dels barris que singular, fins al punt que alguna en mans de la minoria de la pobla- les comunitats on viuen la majoria “Aló Presidente” del passat 10 de gent posa en dubte que es pugui ció i no s’ha nacionalitzat la banca de veneçolanes i veneçolans i que juliol reconeixia que el país es troba continua a la pàgina 4 > OPINIÓ: Un procés complex cap a la Revolució Josep Manel Busqueta, com es fa una Revolució?, o millor, perances. Una població que massi- especuladora del latifundi i l’em- perestructura capitalista. És la con- economista (Palacio de Miraflores) com es transforma la societat en el vament va prendre els carrers per presa capitalista contra la propietat cepció d’un contrapoder total que marc del capitalisme global? avortar un cop d’estat, a l’abril del col·lectiva i el dret a la sobirania subsumeix l’estat contra l’estructu- H i ha tantes coses per explicar del que succeeix a Veneçuela avui. Aquest país es un veritable la- Els llindars del consum mediàti- cament construïts, l’individualisme brutal, els valor de l’èxit capitalis- 2002, gestat pels EUA amb els seus aliats destacats, entre ells el PP. alimentària. Dins l’Estat, col·lapsa la visió tradicional pròpia de l’estadista corrupte i aprofitat, que ara es ra granítica al servei del capitalisme pròpia de l’estat tradicional. El cert és que tot això es viu al boratori d’experiències, als barris, ta... tot això no s’esborra d’un dia La lluita, per tant, és constant; és posa boina roja, amb el revolucio- carrer. Aquí no val la mentida del als carrers, a les escoles, al Palau per l’altre perquè, de cop i volta, una guerra total que abasta tots els nari que pretén fer de l’Estat una "centre", ni de la "neutralitat", aquí presidencial, a les cooperatives. La una part important de la població, camps, des dels macroeconòmics palanca de transformació. L’esta- tothom s’ha de mullar, millor dit complexitat és terrible i no només en aquest cas la veneçolana, justa- fins a la microfísica dels comporta- dista inserit en la ‘realpolitic’ i que enfangar. Pels que es decanten pel la complexitat sinó també les con- ment la part més desposseïda d’a- ments individuals. considera la necessitat del pacte i la suport al procés tampoc hi ha treva tradiccions. Ara bé, com deia questa, la que mai no ha tingut Són dues concepcions antagòni- governabilitat, que implica la nego- perquè, per desgràcia per a tots no- aquell, de les contradiccions en accés a res en aqueta societat, deci- ques les que col·lapsen, justament ciació amb la patronal, Fedecáma- saltres, l’home no és bo per natura- neix la vida. deixi dir prou i catalitzar a través és la lluita de classes vista en un ras i les multinacionals; i l’estadista lesa i la revolució no és un fet con- La pregunta que hauríem de res- d’una persona, Hugo Chávez, tot el sentit ampli: el capital contra els que vol ser l’escletxa per on penetra sumat, és un procés constituent que pondre per poder jutjar el procés és: seu descontent i totes les seves es- desposseïts. És la propietat privada el poder popular per destruir la su- es lluita cada dia. Catalunya. Octubre de 2005 3
REPORTATGE La resposta > ve de la pàgina 3 armada dels s’enfilen pels ‘cerros’ que envolten Caracas. Abans barris on no entra- terratinents ven ni les ambulàncies, avui en dia qualsevol veí o veïna té un consul- Laia Altarriba i Piguillem, tori mèdic al costat de casa, on pot Caracas acudir a qualsevol hora en cas d’e- mergència. Els metges viuen al mateix consultori i tenen el suport dels comitès de salut formats per una vintena persones de la comunitat -la majoria dones-, que s’enca- rreguen d’ajudar-los en les visites periòdiques que fan a totes les fa- mílies de la comunitat, en detectar els problemes de salut principals o en organitzar tallers de salut se- xual, per exemple. La majoria d’a- quests metges són cubans, perquè la major part dels veneçolans pre- fereixen treballar en clíniques pri- L a Llei de terres que va aprovar el Parlament veneçolà l’any 2001 ha comportat un augment de vades que a les comunitats. Aquest projecte forma part de l’anomenada Misión Barrio Adentro 1, un Una imatge de la Misión Robinson, on s’educa gent de totes les edats per tal que desaparegui l’analfabetisme. coordinadora d’UNT, la principal d’UNT, però, defensen que cal prioritaris del govern: aconseguir la violència contra els camperols. programa paral·lel a l’Estat que vol central sindical que participa del combinar la cogestió amb el con- la sobirania alimentària, en un país És la resposta dels sectors més re- portar la salut a tots els habitants, procés revolucionari, alerta sobre trol obrer: “El control obrer és un que té una gran part de les terres accionaris dels terratinents del país sobretot als de les comunitats po- el paper que han de tenir les coope- element que, sense que t’involucris ocioses però que importa el 70% davant d’una possible pèrdua de te- bres. Aquest any, però, el govern ja ratives aquest procés de transició: en l’empresa, en controles la pro- del que menja. Però no tots els rres, que la llei estipula que, si no ha anat més enllà amb l’inici de la “Amb el cooperativisme es crea ducció. En canvi, la cogestió invo- camperols han aconseguit un tros s’estan treballant, han de passar a Misión Barrio Adentro 2, que una propietat social, una certa cul- lucra el treballador però sense que de terra i recursos per treballar-la. I mans dels camperols. El Frente construirà 600 centres de diagnòs- tura col·lectiva, trenca amb una ell tingui el control de l’empresa, i és que la revolució bolivariana està Nacional Campesino Ezequiel Za- tic integral arreu del país, i Barrio certa lògica del capitalisme, però en aquest cas el que fa és ajudar trobant molts obstacles al camp. mora denuncia que ja són més de Adentro 3, que construirà hospitals quan estàs emmarcat en la distribu- l’empresa a sortir d’un moment de D’una banda, hi ha la resposta vio- 140 camperols els que han mort en als barris i pobles. ció has de fer competència i si cal crisi en què es pot trobar. Per això lenta dels terratinents i d’una altra mans de la violència dels terrati- Aquest missió i la resta que destruiràs una altra cooperativa per nosaltres defensem la cogestió, banda, el procés també topa amb nents des de l’aprovació de la llei. s’han creat s’han d’entendre com enfortir la teva. I si a això hi afe- que es combina amb el control obstacles interns. Sembla que la La major part han estat assassinats un pla de xoc del govern per cobrir gim que aquí a Veneçuela algunes obrer”. Cinquena República arrossega pel que s’anomenen sicaris -assas- les necessitats bàsiques de la po- cooperatives són empreses disfres- moltes dinàmiques de l’anterior sins a sou-, però també n’hi ha que blació: sanitat, educació i alimen- sades, doncs s’està desvirtuant el Dificultats al camp règim. Per tal de canviar la situa- han mort en mans dels mateixos la- tació. Però és cert que de moment que és una cooperativa. A més, cal ció, els camperols s’estan organit- tifundistes. són sobretot el que a Veneçuela tenir present que una cooperativa Una de les zones de Veneçuela on zant. El Frente Nacional Campesi- A la cooperativa de Santa Elena anomenen ‘pañitos calientes’, fi- en ella mateixa no és un fi per as- el conflicte entre els que defensen no Ezequiel Zamora va prendre els de Arenales -a l’estat de Mérida- fa nançats principalment amb els be- solir el socialisme”. Més enllà del el procés i els que ho deixarien tot carrers de Caracas el passat 10 de un any van perdre un company en neficis que els dóna el petroli. No cooperativisme, Luis Primo defen- com estava abans de Chávez és el juliol. Era una de les primeres mo- mans de Sioly Torres, la propietària es pot menystenir, però, que s’han sa que “la transició al socialisme ‘llano’, on centenars de milers d’- bilitzacions organitzades per per- de les terres que ja havien aconse- impulsat de manera que fomenten requereix assenyalar quins són els hectàrees de terra estan concentra- sones i col·lectius que participen guit per a treballar. Era el 14 d’abril la participació i autoorganització elements que tu crearàs durant des en mans dels terratinents. del procés bolivarià amb l’objectiu de 2004 i es dirigien a les terres de les comunitats per fer-les possi- aquesta transició. M’explico: du- L’any 2000 s’aprovava la Llei de de pressionar públicament el go- quan es va presentar la terratinent bles. rant la transició hi haurà un mercat terres que tenia per objectiu esta- vern. La intenció era arrencar un amb un grup d’homes armats. capitalista, però jo he d’anar des- blir “les bases del desenvolupa- compromís de Miraflores -la seu Sense dubtar-ho, Sioly va treure Socialisme del segle truint aquest mercat capitalista, he ment integral i sostenible, ente- de la presidència- perquè les perso- una arma i va disparar contra un XXI: la gran incògnita d’anar destruint la propietat priva- nent-lo com el mitjà fonamental nes que ocupen càrrecs siguin es- dels camperols, Jesús Antonio da. Però si vaig destruint, també he per al desenvolupament humà i el collits pels camperols, que es creïn Guerrero López, que va morir a La proposta de futur que més es fa d’anar creant un mercat social, un creixement econòmic del sector comitès de defensa agraris on hi l’acte. En aquest cas, més de 40 sentir a Veneçuela és la construcció altre tipus de mercat perquè les co- agrari dins d’una distribució justa participin ells, que es desarmi els testimonis van permetre l’empre- del socialisme del segle XXI, tot i operatives acudeixin de forma or- de la riquesa i una planificació es- latifundistes i que s’investiguin sonament de l’autora de l’assassi- que ningú ha concretat exactament ganitzada a aquest mercat”. tratègica, democràtica i participati- tots els assassinats que hi ha hagut. nat. què significa. El govern ha co- Una altra de les propostes que va, eliminant el latifundi com a sis- El govern s’hi va comprometre. El cas de Luis Mora és diferent. mençat a impulsar la creació de co- existeixen al país és la cogestió de tema contrari a la justícia, a Caldrà veure els propers mesos Ell era un dirigent comunitari molt operatives -donant formació i crè- les empreses entre els treballadors i l’interès general i a la pau social al com actua. actiu, també de Mérida, que feia dits- com un pas cap a aquest l’Estat. Ja existeixen algunes expe- camp”. La Llei no és només una Malgrat totes aquestes dificul- poc que havia començat a muntar socialisme. Però Luis Primo, de la riències en aquest sentit. Des declaració de bones intencions, i tats amb què topa la revolució boli- una cooperativa amb un grup de preveu diverses mesures per tal variana a les ciutats i al camp, Ve- camperols. Luis Mora rebia ame- d’acabar amb el latifundi, sobretot neçuela ha obert una escletxa. I és naces constantment, fins al punt recuperar les terres de l’Estat que que quan ens asseguraven que que durant un any un grup de 10 durant les darreres dècades s’han havia arribat la fi de la història i companys dormia cada nit a casa apropiat il·legalment alguns terrati- que el temps de les revolucions ja d’ell. Però la tarda del 4 de febrer nents -que en són moltes- i també havia passat, hi ha un president que de 2002 estava a casa sol amb dos expropiar aquelles que els grans afirma que no tindria cap sentit dels seus fills i van aparèixer dos propietaris tenen improductives -a haver optat pel canvi revolucionari homes demanant aigua; quan els canvi, però, d’una indemnització- i si el model econòmic imperant se- van obrir la porta van descarregar 9 donar-les a cooperatives de campe- guís vigent: “hauríem perdut el trets sobre Luis. Ell va morir a l’ac- rols perquè les treballin. temps miserablement si al final de te i un dels dos fills de 8 anys va Hi ha camperols que ja s’han or- tot això quedés intacte el model patir un vessament cerebral per la ganitzat en cooperatives i han ob- econòmic capitalista i neoliberal impressió del crim i va morir al cap tingut una carta agrària i crèdits del que va portar la majoria de veneço- d’un any. Els dos autors materials govern per començar a treballar la lans a la pobresa. Hauríem perdut del crim estan empresonats, però se terra. D’aquesta manera, han pogut el temps i la vida. I no estem dispo- sospita que darrere d’ells hi havia sortir de la pobresa extrema en què sats a perdre la vida sinó a donar-la Néstor Montiel, un terratinent que vivien, no dependre de cap terrati- en benefici de les grans majories i continua en llibertat. Venepal, una fàbrica paperera gestionada pels treballadorsi les treballadores. nent i contribuir a un dels objectius la seva esperança de dignitat”. 4 Catalunya. Octubre de 2005
REPORTATGE Entrevista a Edgar Pérez, Proyecto Nuestra América ‘La revolució la fan els pobles, des de la seva quotidianitat’ Al barri de La Vega de la ciutat de Caracas, ment de Bolívar i del pensament marxista, Edgar Pérez, conegut com el Gordo Edgar, la lluita social i política des de la base es trobem que també existeix el pensament lli- una persona clau en les lluites comunitàries produeix des de molt abans de l’arribada bertari en aquest procés de transformació de la Vega, sobre la situació actual del pro- del govern revolucionari de Chávez al social que està experimentant Veneçuela. cés i sobre la relació entre la comunitat i 1998. A banda de la influència del pensa- En aquesta entrevista, conversem amb l'Estat en aquesta revolució del segle XXI. Text: Lucas Marco (Caracas); o és ensenyar la gent a llegir i es- cies sindicals les proposen aquests Foto: Oriol Clavera criure per anar al gran mercat del companys. Hi ha una derrota del treball a ser explotats. Creiem que pensament llibertari després de la -V eneçuela entra en una cal formar a la gent per a la lliber- Guerra Civil espanyola; tot i el gran etapa de consolidació tat; l’educació ha de donar un pen- avanç, hi ha una derrota per la traï- després del referèn- sament llibertari perquè la gent s’e- ció dels marxistes i per no tenir dum del passat agost de 2004, en mancipi per a canviar la seva moltes coses clares. Qualsevol mè- la qual Chávez ha proposat la situació. tode d’anàlisi d’un llibertari és un construcció del socialisme del -Quin és la relació que teniu amb mètode d’anàlisi marxista. Ara, que segle XXI. Què opines sobre l’Estat i les institucions? no estiguem d’acord en la metodo- aquesta proposta i sobre el camí -De relació n’hi ha molt poca. No- logia i en la concepció final és una que està agafant el procés? saltres fem programes, hi anem per- altra cosa. Aquí hi ha certs grups -És cert que després del referèn- què l’Estat transfereixi els recursos, que es mouen sota aquests criteris i dum, el govern s’ha consolidat molt però intentem cada vegada més reque avui dia, després de la caiguda més. I s’ha començat a debatre duir la nostra relació amb l’Estat. del socialisme real, cobren més ac- sobre el socialisme, que per a mi és Parlem de no tenir dependència. En tualitat. La concepció del partit un debat molt important. Creiem un primer moment hem de fer co- únic d’avantguarda va fracassar. que aquest socialisme cal construir- gestió entre l’Estat i les comunitats, Jo no crec en l’Estat com a tal, lo de nou, perquè el que es va viure però la idea és com ho transformem però m’ha tocat defensar aquest a l’Europa del socialisme real final- en autogestió. Això ens permet Estat perquè sóc un llibertari en el ment va fracassar. En passar el tenir independència política. Nosal- context del Carib, i em situo dintre temps, ens hem adonat que ens van tres diem que sense independència de la meva realitat. No puc ser vendre un socialisme que no va ser, econòmica no hi ha independència dogmàtic, el dogmatisme que han que simplement va existir un capi- política. tingut els marxistes en un moment talisme d’Estat que va generar -Quins són actualment les vostres donat també l’han tingut els anar- coses negatives i positives. Davant crítiques cap al procés i cap a les quistes, i ha estat molt dolent voler d’aquesta derrota, hem d’analitzar institucions? exportar aquesta visió del món a tot el que està succeint i com reprendre -Critiquem com s’ha fet la presa de arreu. Hem de construir la nostra el camí. En aquest costat del món, decisions. En la qüestió electoral, pròpia visió llibertària perquè tenim com a ‘pachamericans’ plantegem continua funcionant el clientelisme una dinàmica cultural totalment di- que hem de tornar a construir i el partidisme. Això ha comportat ferent a Europa. A Europa es parla aquest concepte. També hem de un gran desànim, ja que la gent que del proletariat com el subjecte de la discutir quina perspectiva prenem Edgar Pérez, conegut com el Gordo Edgar, una persona clau en les lluites s’ha imposat no està al costat del Revolució, però a Veneçuela no es des de les comunitats, ja que des de comunitàries del barri de la Vega, a Caracas. poble; és el cas de governadors, al- pot parlar del proletariat, perquè l'Estat es pot tenir una perspectiva cació i tot aquest tipus de coses. vertit en la nova casta social que va caldes, regidors, juntes parroquials, Veneçuela depenia del cacau i del que serà totalment diferent de la Creiem que les línies polítiques entrar a dominar. Parlem d’avant- etc. La gent ha anat a votar perquè cafè, i després de la renda petrolie- que nosaltres veiem en la nostra hem de construir-les des de la co- guarda col·lectiva, del treball que creuen en el president, que és l’únic ra; aquí no hi ha desenvolupament construcció diària. En aquesta revo- munitat. Sabem que cap estat s’au- s’està generant des de les comuni- que penso que té el suport total de industrial a diferència dels països lució, després de la consolidació todestrueix, sinó que més aviat es tats. Som una tendència majorità- la població. Creiem que amb l’or- europeus. Aquí, a Veneçuela, el del govern, hi ha perills que sempre consolidada, per tant nosaltres pen- ria, no pertanyem a partits, però ganització canviarem tot aquest subjecte actiu de la Revolució és han estat latents, ja que alhora sem que hem d’autoorganitzar-nos tenim criteris polítics i ideològics tipus de coses perquè els elegits si- una altra cosa, te’l trobes a la comu- s’està consolidant la dreta del partit per destruir aquest Estat. ben clars. El nostre treball col·lectiu guin subjectes que surtin realment nitat, on hi ha tots els desposseïts. del govern, a més de la burocràcia. -Com s’articula el vostre treball es basa també en la lluita per una d’una dinàmica assembleària i de- D’altra banda, veiem que els Creiem que aquests són els enemics des de les bases dels barris? Quin societat més equitativa i més justa. mocràtica de les comunitats. plantejaments d’alguns marxistes fonamentals de la revolució, i ha estat l’impacte de les missions Sobre les missions, cal deixar -Com s’ha desenvolupat el pensa- crítics, com Gramsci o Rosa Lu- creiem que no hi ha revolució des en les comunitats? una cosa ben clara: els projectes so- ment llibertari a Veneçuela? xemburg, s’ajusten molt més a la del govern. El govern ajuda i fa -Pel que fa a l’articulació, hem vist cials del govern són la demanda -El pensament llibertari va tenir realitat, i que en algun moment van propostes, però la revolució la fan que el moviment popular és majori- històrica del moviment popular. certa importància en el seu mo- ser condemnats com a revisionistes els pobles assumint la construcció tari, però com que aquesta majoria Ens sembla molt bé tenir un Mercal ment, com ho va tenir també el pen- o traïdors per la visió que es tenia des de la seva quotidianitat. Aquí no està articulada, no podem fer (distribució d’aliments bàsics a sament marxista. Aquí a Veneçuela, del marxisme. Avui dia reivindi- hem d’aprofundir aquest aspecte una política més contundent, però preus populars impulsada pel go- després de la Guerra Civil espanyo- quem que tota aquesta filosofia i perquè les institucions que teníem ho estem intentant. Formo part del vern), un Barrio Adentro, les mis- la, va venir molta gent d’aquelles tots aquests pensadors tenen coses fins ara no es poden transformar. moviment Proyecto Nuestra Amé- sions educatives -Robinson, Rivas, latituds, i va ser quan es van crear bones i coses dolentes. Tant en el Són institucions burgeses creades rica, que és un moviment de movi- la Universitat-, etc. No obstant, els primers sindicats llatinoameri- marxisme com en l’anarquisme hi per no donar respostes al poble i no ments. No volem construir un partit creiem que amb això no n’hi ha cans, i fins i tot nord-americans. Els ha coses que no funcionen, hem de estan a l’altura del procés que o seguir parlant de l’avantguarda prou, hem de lluitar per canviar el màrtirs de Chicago són màrtirs de fer una revisió. Rosa Luxemburg, estem vivint. Hem de generar una única en la qual no creiem, ja que nostre país. Hi ha un accés a l’edu- l’anarquisme, a l’Argentina van or- Gramsci, amb la lluita contrahe- forma política diferent, una nova després de la caiguda del socialis- cació, però hem de revisar quin ganitzar els sindicats amb molta gemònica ens han servit per a fer forma de cultura política. Per a no- me real ens vam adonar que aques- tipus d’educació s’està donant, si és força. Passant per Xile, Veneçuela, una anàlisi més profunda de la saltres, la política és la salut, l’edu- ta avantguarda única s’havia con- realment llibertària i revolucionària succeeix que les primeres experièn- història arrelada a la comunitat. Catalunya. Octubre de 2005 5
TREBALL-ECONOMIA El tripartit no La subcontractació multiplica per tres atura el procés el risc de patir un accident amb baixa privatitzador de la mèdica en el lloc de treball sanitat de CiU Repressió sindical a Mahle Nova campanya contra E l company Fredi, delegat de CGT a Mahle (a la comarca del Garraf), va ser sancionat amb 28 dies d’ocupació i sou per “baix la subcontractació rendiment” com a manera de seguir Secretari d’Acció Sindical pressionant i obstruint la seva acti- de la CGT vitat sindical a l’empresa. El 15 de S setembre va tenir lloc el judici pel ota el lema "Que no te la cas al jutjat social 13 de Barcelona, fotin", la Confederació Ge- per la qual cosa la CGT va convo- neral del Treball (CGT) co- car una concentració al jutjat. menta una campanya estatal contra la subcontractació en resposta a la Indústries previsió que aquest serà un dels principals punts de la pròxima re- Regard, un forma laboral. Des del sindicat es defineix la subcontractació com a acord per “adhesiu universal econòmic que evitar-ne el manté tot enganxat i ben enganxat i funcionant i que està composat tancament per explotació, precarietat, insegu- retat, violació de drets i alta sinis- E l Comitè d’Empresa dIndús- tries Regard, format majorità- riament per CGT, reclama als ac- tralitat". Actualment es pot trobar en un mateix centre de treball el treballa- cionistes de l’empresa que dor o treballadora de la plantilla, aparquin les seves diferències i fa- fix i amb les prestacions socials ballador o la treballadora precària. ris utilitzant el contracte fi d’obra. “la lògica del benefici a qualsevol cilitin un acord que eviti el tanca- que han sobreviscut, junt amb tre- Com a conseqüència de la sub- El subcontractat veu d’aquesta preu és incompatible amb el dret a ment de l’empresa. balladores o treballadors de con- contractació perdem treballs direc- manera com es degraden les seves la vida. No hem de permetre que Indústries Regard, empresa si- tractes o subcontractes amb dife- tes, regulats per conveni col·lectiu i condicions personals. Aquest tre- ens matin en el nostre lloc de tre- tuada en el polígon Salvatella de rents condiciones laborals i condicions salarials, de jornada i ballador precari pateix horaris de ball”. Segons estadístiques ofi- Barberà del Vallès que fabrica vàl- salarials. La realitat laboral actual sindicals molt superiors als nous treball interminables, incertesa la- cials, la subcontractació multiplica vules i petites peces per cromar en és la coexistència de treballadors i treballs no directes. Aquest nou boral, enduriment de ritmes de pro- per tres el risc de patir un accident plàstic, va presentar a principis de treballadores de diferents catego- mètode de treball afavoreix la con- ducció i falta de formació. Tot això amb baixa mèdica en el lloc de tre- setembre concurs de creditors. ries, uns amb més drets i altres tractació sense el requisit formal porta a quadres d’ansietat, estrès, ball. L’any 2003, el 51% dels Hi ha discrepàncies sobre la amb bastant menys. Aquesta del contracte i evita responsabilitat augment de la sinistralitat... morts en el treball ho feien per a venda de l’empresa a Caparo, un tendència ens condueix a un mer- jurídica als empresaris mitjançant La sinistralitat laboral consti- les subcontractes. grup de capital indi de Londres. cat laboral futur que, si no som ca- el constant canvi de nom i obertura tueix una lacra social de primer Davant de tot així, els treballa- Catalana d’Iniciatives vol que paços d’aturar-lo, el treballador o i tancament d’empreses. La sub- ordre. Aquesta és causada per qui dors i les treballadores “hem d’es- abans de fer l’operació amb Caparo treballadora de plantilla amb tots contractació viola els drets fona- organitza el treball, els empresaris i tar informats, denunciar l’incom- la resta dels accionistes adquireixin els seus drets és una espècie a ex- mentals d’organització i sindicació les lleis que els garanteixen la seva pliment de les normatives i la seva participació. Davant aques- tingir que serà substituïda pel tre- i provoca acomiadaments arbitra- actuació unilateral. Segons la CGT autoorganitzar-nos”, segons CGT. ta situació CGT i el Comitè d’Em- presa exigeixen als accionistes un acord per evitar el tancament. OPINIÓ: ICS: la Generalitat continua apostant per la privatització El Metall de Federació de Sanitat de la CGT entén que la llei possibilitaria l’ato- sanitat catalana és realment de vern d’”esquerres” de què acabes- de Catalunya CCOO es (cgt_federaciosanitat@hotmail.com) mització de l’ICS en múltiples empreses, faria que convisquessin tres 400.000 milions? A quins pactes de silencia van arribar CiU i el sin amb la situació creada pels anys de govern de CiU. cobreix... de merda E l Govern de la Generalitat vol impulsar un projecte de llei que ha de convertir l’Institut Català categories d'empleats (estatutaris, laborals i funcionaris), i no contri- buiria a fer més transparent el sis- PSC en els anys 90 per no permetre una comissió del Parlament de Catalunya que acabés amb les co- Abans de la reforma de l’ICS s’han anat privatitzant de forma paulatina diversos serveis, ara amb de la Salut (que gestiona els hospi- tema, sinó tot el contrari. rrupteles del sistema sanitari? la nova reforma tot el servei sanita- E l divendres 9 de setembre, Vi- cente Rocosa, secretari general de la Federació Metal·lúrgica de tals i ambulatoris públics de Cata- lunya) en una empresa pública, l’esborrany del projecte es pot con- Per a la Federació de Sanitat de la CGT, l’única finalitat de la reforma és precaritzar encara més les Quins interessos ho van impedir? En les respostes a aquests inte- rrogants es troben les veritables ri serà privatitzable, es podran prendre mesures mercantilistes convertint la sanitat en un gran ne- CCOO de Catalunya va assistir sultar a www.gencat.net/ics. condicions laborals i aconseguir causes del procés de deteriorament goci. Així mateix, si s’aprova al com a testimoni de l¡empresa SAS Davant el seu contingut, la Pla- una major capacitat d'endeutament de la sanitat, i no en el suposat cost Parlament, suposarà nous efectes en el judici a què l¡empresa va por- taforma en Defensa de la Sanitat per a l’ICS. que segons l’Administració supo- negatius per a usuaris i treballadors tar el Comitè de Vaga acusant-los Pública (de la qual forma part la Durant molts anys, s’ha permès saria el fet que uns treballadors tin- de la sanitat. de vaga il·legal. Rocosa va declarar CGT) adverteix que per assolir els el deteriorament i burocratització, guin treball fix i plaça estatutària, Des de la CGT seguim lluitant a favor de SAS-Abrera adduint que objectius amb què es justifica la re- dues cares de la mateixa moneda, mentre que el 40% pateixen treball en defensa de la sanitat pública, les aturades no tenien el suport de forma (“desenvolupar una gestió de la sanitat pública catalana, per precari en males condicions. d’una sanitat de qualitat i amb ges- la Federació (mireu “Catalunya” empresarial pública, moderna, justificar les mesures que ara el go- No es soluciona el dèficit reta- tió pública, d’un increment dels 67) . Si la Resolució Judicial decla- autònoma, oberta a la comunitat, vern tripartit està adoptant, i que llant les pensions als jubilats, ni co- pressupostos destinats a la salut i la ra finalment il·legal la vaga, no amb participació dels professio- poden acabar amb la reconversió brant quotes als pensionistes per sanitat. només els companys de SAS no nals, l’establiment d’aliances amb de l'ICS en empresa pública amb determinats serveis. No som nosal- Contra la reconversió de l’ICS tindrien la possibilitat de ser read- altres proveïdors i una elevada des- criteris de gestió privada. tres, els treballadors i les treballa- en empresa pública, cridem a la mesos sinó que a més l’empresa centralització de la presa de deci- Per què no s’ha fet una auditoria dores, els i les responsables, però mobilització, contra la precarietat i podria acomiadar procedentment sions en els nivells més propers als que hagués permès detectar les malgrat això estem veient, una ve- la laboralització de les places, exi- qualsevol dels treballadors o treba- ciutadans") no fa falta convertir-se causes de l’enorme dèficit de la sa- gada més, com es defrauden les es- gim places estatutàries ja. lladors que va seguir les aturades. en empresa pública. Al contrari, nitat a Catalunya? El dèficit de la perances dipositades en el nou go- Informació: www.nofijos.com 6 Catalunya. Octubre de 2005
TREBALL-ECONOMIA Entrevista a Marco Arenas, delegat en el Comitè El 1994, la regidora d’Educació i empresària de l’educació infantil privada, Dolores García Broch, d’Empresa d’Iberia per CGT les va ofegar econòmicament L’educació infantil a València: ‘El nostre objectiu història del desmantellament d’una xarxa pública progressista és implantar-nos Sindicat d’Ensenyament de la CGT del País Valencià Finalment en el 2003 es va in- terposar una nova demanda amb a Iberia’ El Patronat d’Escoles Infantils de la ciutat de València, igual que altres constituïts a líinici de la tran- sició política, va suposar una ex- l’objecte d’exigir les indemnitzacions per danys i perjudicis laborals i professionals que legalment corresponen als treballadors afectats. Josep Garganté periència educativa innovadora Les conseqüències de la deci- de gran prestigi i de planteja- sió política de privatitzar la -Q uant de temps duu ments cooperatius singulars, arri- Xarxa social de “escoletes” de la Secció Sindical de bant a completar una xarxa díini- València no van ser només nefas- CGT a Iberia i ciativa social de més de 30 tes des del punt de vista laboral quina és la relació de forces amb centres repartits en la majoria (deixant en el carrer a nombrosos els altres sindicats? Esteu crei- dels barris de la ciutat. Eixes ex- especialistes del sector i condem- xent a l’aeroport? periències pedagògiques van ser nant a la lenta agonia a molts al- -La Secció Sindical de CGT a Ibe- arreplegades en el mateix disseny tres que van poder mantindre lo- ria Barcelona la vam constituir al de la nova etapa d’Educació In- cals llogats i que finalment van setembre del 2003, un mes abans fantil impulsada per la LOGSE i abandonar), sinó que professio- de les eleccions sindicals. A pesar que encara hui segueixen vigents nalment els van afonar veient-se de no tenir afiliats, ni cap tipus en el nostre sistema educatiu. abocats a situacions de forta pre- d’infraestructura que no fos la que A diferència del suport rebut carietat i dificultat de reinserció sempre ens ha brindat el Sindicat pels ajuntaments díaltres ciutats laboral en casos d’avançada edat de Transports, vam aconseguir un (Granada, Barcelona, etc.), a i pròxima jubilació. delegat al Comitè. El Comitè està València les “escoletes” van ser Per a Rosario Abellán, porta- format per UGT (10), CCOO (9), condemnades en 1994 al tanca- veu dels treballadors i les treba- USO (2), CTA (2), Asetma (1) i no- ment o lenta desaparició per part lladores de les “escoletes” que saltres. El nostre primer objectiu és del nou Ajuntament conservador han mantingut durant estos quasi implantar-nos a Iberia mitjançant el d’avions) de les empreses amb con- treball realitzat dóna els seus fruits i encapçalat per la llavors regidora 12 anys la seua demanda contra treball quotidià i la transparència de veni propi. a poc a poc la gent es va assaben- d’Educació i coneguda empresà- l’Ajuntament, l’actuació del go- la nostra gestió. També s’han obert Es van desconvocar les vagues tant que alguns sindicats existim ria del sector privat d’educació vern del PP-UV va ser “una ca- possibilitats de crear CGT en altres després d’arribar a un acord que per millorar les condicions de tre- infantil, Dolores García Broch, nallada profundament antide- empreses a curt termini. Les possi- aquest conveni es firmaria abans de ball del col·lectiu, i no perquè uns qui va ordenar sense previ avís mocràtica” ja que “hi havia un bilitats de creixement són grans te- l’1 de juny d’aquest any i seria més quants visquin molt bé. als afectats la retirada total de les projecte social d’educació infan- nint en compte la quantitat d’em- baix que el d’Iberia, però bastant -Com és la situació del sector? subvencions municipals a les 23 til de 0-3 anys en els barris de preses i el nivell de precarietat. més alt que l’estatut dels treballa- Com ha afectat la creació de lí- cooperatives beneficiades, proce- València que funcionava molt bé -Quina és la dinàmica que seguiu dors (la referència era el segon con- nies de vol barates en les condi- dint així mateix al desmantella- i ara les famílies si volen escoles a nivell organitzatiu? veni de l’empresa Eurohandling). cions de treball? ment del Patronat sense respectar díeste nivell de qualitat educativa -A nivell organitzatiu la nostra La situació ara és d’espera, hem -La situació del sector és d’incerte- les vies legals (unilateralment i ho tenen que pagar, cosa que forma de funcionar depèn molt de d’estar alerta per si la patronal no sa respecte a quines empreses en- sense convocar al Consell Edu- moltes no poden”. les circumstàncies puntuals de la vol signar abans d’aquesta data o trarien finalment a treballar i amb catiu Infantil), el que va ser de- Finalment, al mes de setembre gent més implicada. Localment, in- bé per si els grans sindicats prete- quines condicions (per això eren les clarat 3 anys més tard il·legal pel síha celebrat el juí contra l’Ajun- formem de la nostra postura a tra- nen signar condicions de treball per vagues). Les línies de baix cost han Tribunal Superior de Justícia de tament que treballadors d’Esco- vés de fulles soltes i mirem la pos- sota de l’esmentat. L’experiència obligat a canviar la mentalitat del la Comunitat Valenciana les Infantils cooperatives (“esco- sibilitat de treure una revista. I a ens diu que devem mirar amb cura que significa volar, si abans era una (TSJCV). letes”) de l’extint Patronat de la nivell estatal, mantenim reunions en ambdues direccions. mica car i especial (i amb alguna La sentència del TSJCV va ser ciutat han promogut -després de periòdiques amb les seccions de la -Quines són les principals de- qualitat) ara és una mica quotidià, i recorreguda immediatament per quasi 12 anys de procediments resta de l’Estat (Madrid, Màlaga, mandes dels treballadors d’Ibe- això sempre significa reduir la qua- l’Ajuntament davant del Tribunal legals guanyats- per a reclamar Palma, etc.). ria i com enfoqueu el futur de la litat del vol, ja sigui suprimint men- Suprem de líEstat, el qual va fa- les indemnitzacions que els co- -Explica’ns què ha significat l’úl- secció? jars o reduint costos laborals arri- llar 5 anys després a favor dels rresponen per danys i perjudicis tima amenaça de vaga per al mes -Les demandes dels treballadors bant a l’extrem de reduir fins i tot treballadors i les treballadores, laborals i professionals durant els de maig i quines eren les deman- d’Iberia no són diferents a les de la factors de seguretat o d’higiene. reprenent en la seua resolució al 3 anys de tancament il·legal del des. Com ha quedat la situació? resta de treballadors de qualsevol Molta gent no s’explica com govern municipal per la falta de Patronat per part del govern mu- -Les convocatòries de vaga dels sector: acabar amb la precarietat. A poden existir vols a 20 euros, uns bases per al recurs de la sentèn- nicipal del PP i UV. Informarem dies 29 d’abril i 4 de maig es devien Iberia passen de 4 a 5 anys per ser quants són de promoció, i això és cia. del resultat de la sentència. a la falta d’un Conveni de sector fix a temps parcial i després tres o solament màrqueting, però la majo- que reguli les condicions de treball quatre fins a ser fix a temps com- ria s’expliquen tenint els treballa- en els aeroports de tot l’Estat. Les plet. Jo mateix vaig entrar-hi a tre- dors sense cobrar, doncs se’ls diu Assemblea Ple Estatal empreses més grans com Iberia, Air ballar l’1 d’abril del 98 i sóc fix a que estan de pràctiques, o bé co- d’Ensenyament de Sindicats Europa o Eurohandling tenen con- temps parcial de finals del 2002. bren el que cobrava algú a la dèca- veni propi, però la resta no tenien Després hi ha demandes més es- da dels 80 per fer aquest mateix tre- de la CGT de Metal·lúrgics més garanties que els mínims de pecífiques que van des de la rotació ball. És a dir moltes empreses de Catalunya de la CGT l’Estatut dels Treballadors. Amb la de la feina que cal desenvolupar, baix cost és com si haguessin con- liberalització del mercat, moltes com l’estat del material amb el qual gelat el sou dels seus treballadors El 30 de setembre, 18 hores, a El Ple de Sindicats Estatal de la més empreses van entrar a treballar hem de treballar, doncs moltes ve- els últims vint anys. S’imagina algú Via Laietana. Es parlarà de: 1. Indústria Metal·lúrgica tindrà als aeroports i aquests treballadors gades no compleixen els mínims cobrant el mateix que el 1985 en Valoració del curs 2004-05; 2. Si- lloc els dies 21 i 22 d’octubre de han d’estar regulats amb un conve- requisits de seguretat. l’actualitat amb pisos de 35 mi- tuació a cada sector (universitat, 2005, a Madrid, al saló d’actes ni que els garanteixi unes condi- El futur de la secció és encoratja- lions? Hi ha gent cobrant 550 euros privada, pública, educadors/es, del local de CGT del carrer d’A- cions de treball similars a les que dor, encara que ara com ara tenim per 12 pagues quan alguns dels bressol,...); i 3. Perspectives pel lenza, 13. Podeu demanar més tenim actualment els treballadors una implantació mínima. La majo- convenis signats passen dels 1.400 curs 2005-06: noves lleis d’edu- informació a l’adreça ectrònica del handling (càrrega i descàrrega ria som gent menor de 30 anys, el si els repartim en 12 pagues. cació, eleccions sindicals... metalmadrid@cgt.es Catalunya. Octubre de 2005 7
TREBALL-ECONOMIA Indefensos davant la ira dels usuairs i usuàries Caos a la línia 2 Telefònica respon les del Metro de Barcelona per la vagues amb acomiadaments normativa de CGT, Sindicat Federal de jutge i part, i decideix “il·legalit- Telefònica venda de bitllets zar” les vagues, quan el marc jurí- dic estableix clarament que cap L a CGT va convocar dues vaga és il·legal fins que un jutge Col·lectiu Catalunya vagues a Telefònica per als dictamini el contrari. departaments d’operacions En la vaga s’ha denunciat l’as- A causa de la nova norma que només permet la venda de bitllets amb màquines, alguns treba- (GMO) i Negocis i Professionals (Comercial), que van començar els dies 28 de juny i l’1 de juliol i que setjament i la repressió per part de Telefònica, que com a única sorti- da per solucionar els problemes la- lladors i treballadores de la línia 2 per elevat seguiment han estat po- borals que està tenint amb la seva del Metro i la Secció Sindical de sant en perill la qualitat del servei plantilla, el que va fer va ser repri- CGT en el Metro de Barcelona han de l’empresa. mir als seus empleats. denunciat que el nou sistema de Les vagues van tenir un segui- Segons la CGT, “el Sr. Alierta - compra en taquilles els deixa inde- ment mitjà del 51%, i en el cas avui el major accionista privat, fensos davant la ira dels usuaris. concret de l’aturada a GMO (Grup amb més de 600.000 accions de Les treballadores i els treballa- Operatiu Mòbil) la participació va Telefònica, i imputat pel fiscal an- dors no estan autoritzats a vendre arribar el 90% en les principals ticorrupció amb petició de 4,5 anys bitllets a mà i han de patrullar les ciutats. de presó- i la seva banda es folren a andanes. Quan tornen dels seus A més de la convocatòria de costa de la salut dels treballadors i passejos de rigor, troben grups de vaga realitzada per la CGT, hi treballadores que de 75.000 que hi passatgers enfurismats perquè la havia altres dues convocatòries havia fa deu anys han passat a màquina no funciona, o perquè no més de vaga realitzades, una pels 31.000. Aquesta reducció de perso- té canvi, o perquè els han intentat comitès d’empresa de Madrid i nal, així com la progressiva pèrdua robar, i qui paga les conseqüències Barcelona a petició de les assem- de la seguretat i la salut en el tre- són els treballadors i les treballado- blees de treballadors, i una altra ball, contribueix a una decadència res del metro, alguns dels quals han convocatòria per al departament important en l’atenció i la qualitat sofert amenaces i fins i tot agres- d’Infraestructures realitzada pel del servei que es presta a la cliente- sions. Mentre, els seus companys sindicat AST a nivell estatal. La la”. de les altres línies viuen amb por i Direcció de Telefònica, amb la fi- Així, sota unes condicions de desconfiança l’espera que el nou nalitat d’acoquinar els vaguistes i treball que en molts casos arriben a conveni s’instauri. Fonts de Trans- impedir el dret fonamental de vaga rents de Telefònica: Comercial i seu grup de treball. ser insuportables, ja que l’empresa ports Metropolitans de Barcelona va declarar il·legals totes les con- Infraestructures, tenen un mateix En el cas de la vaga dels opera- utilitza uns mètodes clarament au- avancen que la implantació de les vocatòries, si bé la CGT va esqui- objectiu: rebutjar l’abandonament dors i encarregats dels GMO es toritaris, sembrant el terror com en noves mesures serà paulatina. var la prohibició ja que va procedir que l’empresa fa de les seves res- pretén substituir l’actual acord “vi- el cas dels acomiadaments, les i els L’any que ve serà el torn de la línia a modificar les seves amb la finali- ponsabilitats sobre la Seguretat i gent i aplicable” per un nou acord a empleats de Telefònica van denun- 5, al següent la 1 o la 3 i en 2008 la tat d’evitar la desmobilització dels Salut dels treballadors i les treba- la baixa consensuat entre empresa- ciar la pressió i repressió a la qual que falti. vaguistes, a pesar d’estar con- lladores. CCOO-UGT perquè els treballs es veuen sotmesos per una empre- Per a TMB el nou sistema con- vençuts de la seva legalitat. En el cas de Comercial, les prò- que anteriorment es realitzaven sa que no concedeix el més mínim sisteix simplement que les màqui- L’objectiu fonamental de les di- pies reavaluacions dels Riscos Psi- acompanyats per tenir un tipus de valor a la seva plantilla. nes facin totes les funcions possi- verses convocatòries de vaga era cosocials (segons nota tècnica de risc elevat: treballs en altura, risc Per tot això, a més de seguir rei- bles i les i els empleats vigilin la exigir a l’empresa el respecte de la prevenció 443 del INSHT) que el elèctric o treballs sense llum diür- vindicant una Telefònica que presti clientela. Si hem de fer cas dels te- salut laboral i els acords signats en servei de prevenció de l’empresa ja na, a partir d’ara es realitzin en so- un servei de qualitat, sent això pos- mors dels empleats i empleades i aquest aspecte, ja que als treballa- havia realitzat l’any 2003, demos- litari. sible solament si es manté una ocu- per les cues que es formen, molts dors en GMO se’ls obliga a viatjar tren que tres dels set factors analit- La resposta de l’empresa per im- pació estable i en condicions de usuaris no pensen el mateix que sols en condicions de perillositat, zats es troben en nivell Nociu, el pedir el dret de vaga va ser lliurar a treball dignes, la Confederació Ge- l’empresa. incomplint l’empresa un acord sig- que indica un alt grau d’estrès la- mitjan agost una carta d’acomiada- neral del Treball es va mobilitzat Hi ha problemes en totes les es- nat per ells, i en Negocis i Profes- boral, produït fonamentalment per ment a 10 persones per formar part per la readmissió dels companys tacions, però la cosa es complica sionals els riscos psicosocials estan l’excés de treball, falta de formació dels comitès de vaga de Madrid i acomiadats, participant i/o organit- especialment en algunes segons de- en el grau de nocivitat, molt per de qualitat, torns que fan irreconci- Barcelona. Es tracta d’un claríssim zant concentracions, actes de pro- núncia la Secció Sindical de CGT sobre del recomanat. liables la reconciliació de la vida cas de coaccionar amb expedients testa, campanya de suport i infor- en el Metro. Quan molta gent usa Encara que les vagues es desen- familiar i laboral, a més de la nul·la el dret fonamental a la vaga, en el mació, per tot el territoti de l’Estat les màquines, aquestes es paralit- voluparen en dos sectors molt dife- participació en les decisions del qual la pròpia empresa s’erigeix en espanyol. zen o es queden sense canvi. Aquests problemes s’aguditzen en alguns sectors de la societat com les persones amb disminucions fí- Canvis en els reglaments L’Estat espanyol, el que siques o les mares o pares amb ca- rrets que es queden tancats de ve- de la Seguretat Social més ha abaratit el cost de gades en segons quin pas i es poden passar una bona estona Redacció la Inspecció de Treball encara que l’acomiadament des de 1988 sense poder sortir. hi hagués activitat laboral sense Les zones més calentes d’aquesta problemàtica són les estacions on convergeixen diverses línies E l Consell de Ministres va aprovar, el passat 2 de setembre, la modificació de reglaments afiliació; actualment, aquestes cotitzacions no generaven dret a prestacions per als treballadors i P er desgràcia aquest abaratiment no ha estat una imposi- ció, sinó que en la majoria de les 33%. Com més s’ha reduït a l’Es- tat espanyol la protecció contra l’acomiadament dels treballadors i com Catalunya o Clot, on hi ha que afecten la inscripció d’empre- les treballadores. ocasions els acords que hi ha por- les treballadores fixes, més ha dues estacions i l’enllaç amb ses i l’afiliació dels treballadors i Pel que fa a les prestacions per tat s’han signat entre govern, pa- crescut la temporalitat en els con- Renfe. Estem parlant que coinci- les treballadores, cotització a la accidents de treball i malaltia pro- tronal i sindicalisme oficial majo- tractes. deixen sovint un centenar de pas- Seguretat Social, recaptació i acci- fessional a partir d’ara, en cas ritari (CCOO-UGT). Per contra, en aquelles èpoques satgers i només hi ha una persona dents laborals. d’accident es reconeixeran al tre- A més, aquest abaratiment, en en les quals el cost de l’acomiada- per a atendre’ls. Si es bloquegen A partir d’ara es reconeixeran al ballador les prestacions encara contra de l’al·legat per signar-lo, ment no es va modificar, com les màquines expenedores en treballador o la treballadora amb que “il·legalment” no estigués no ha tingut cap incidència sobre entre els anys 1998 i 2003, la tem- aquest moment es produeixen si- caràcter retroactiu les cotitzacions donat d’alta. la taxa de temporalitat estatal, ac- poralitat es va mantenir més o tuacions caòtiques. efectuades per un requeriment de tualment situada en l’entorn del menys estable 8 Catalunya. Octubre de 2005

Revista Catalunya 68 octubre 2005

Recommended

More Related Content

Slideshows for you(18)

Similar to Revista Catalunya 68 octubre 2005 (20)

More from Revista Catalunya(16)

Recently uploaded(12)

Revista Catalunya 68 octubre 2005