Revista Catalunya 104 Gener 2009

535 views

Published on

Gener 2009

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
535
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya 104 Gener 2009

  1. 1. Catalunya Grècia, bressol dew Òrgan dexpressió de la CGT de Catalunya • Gener 2009 • número 104 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat ’ www.cgtcatalunya.cat la demo(a)cràcia Muntatge: Josep Llunas
  2. 2. Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Cap a la mobilització Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS contra la crisi i les • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries seves conseqüències Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS Anoia Davant de la situació actual dem - ’ Rambla Sant Isidre, 15, 1r pitjorament de les condicions labo- 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es rals i socials de la classe treballa- Baix Camp/Priorat dora que es concreta en els Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus continus acomiadaments o expe- baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 dients de regulació d’ocupació Baix Llobregat temporal com a conseqüència Cra. Esplugues, 46 duna crisi generada per lespecu - ’ ’ 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 lació capitalista. Davant de la degradació que es Comerç, 5. 08840 Viladecans plasma en aspectes socials com cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Habitatge, Salut o Ensenyament i afecten la nostra vida diària. Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell A la CGT entenem que no hem Tel. i fax 977 66 09 32 de permetre que les conseqüèn- cgt.baix.penedes@gmail.com cies de la crisi d’especulació finan - Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona cera recaiguin sobre la classe tre- cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 balladora. A més, la veritable crisi Garraf-Penedès és la dels salaris, que en els últims 20 anys shan anat reduint mentre ’ Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 93 893 42 61 s’incrementaven, de manera es - Maresme candalosa, els beneficis de les em- Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com preses. D’altra banda, aquestes ció. L’administració és qui resol els tat, ensenyament,...) i en defensa la crisi la paguin els bancs i els rics, Tel. i fax 93 790 90 34 utilitzen la psicosi de crisi per rees- expedients i per tant, és a ella a qui de la renda bàsica ciutadana. Que no la classe treballadora! Vallès Oriental tructurar les seves empreses, em- hem d’exigir que rebutgi els plante - Francesc Macià, 51 pitjorant encara més les condicions jaments de les empreses. Aquesta Agurrelj 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 de treball i perseguint una major crisi lhan de pagar els empresaris ’ flexibilitat en línia amb laberrant ’ amb els beneficis obtinguts en els FEDERACIONS INTERCOMARCALS Directiva Europea de les 65 hores últims anys i com una forma de de- que es vota avui en el EuroParla- volució dels abundants ajuts pú- Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a ment. blics rebuts. 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat A la CGT afirmem que la frag- Per això, la CGT cridem a tota la Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent mentació de la lluita empresa a ciutadania a lluitar tant en el seu Av. Catalunya, 2, 8è empresa no és la solució. La res- lloc de treball, com en les mobilit- 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 posta necessària davant daquest ’ zacions que es convoquin contra atac ha d’aglutinar les lluites al els ERO, els acomiadaments i les Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona camí cap a una vaga general on Directiva de les 65 hores, de la cgttarragona@cgtcatalunya.cat convergeixin treballadors, estu- Vergonya (retorn dels immigrants), Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 diants, immigrants i altres col·lec- Bolkenestein i Pla Bolonya, i en de- tius afectats per la crisi i les políti- fensa del repartiment del treball i la FEDERACIONS LOCALS ques antisocials dels governs i riquesa, per les 35 hores setma- Barcelona empresaris. nals, per la millora dels drets so- Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Des de la CGT de Catalunya cials (ajuts per lhabitatge i atur in- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 fem una crida al conjunt dels ciuta- definit pels afectats per la crisi), en Manresa dans de Catalunya a la mobilitza- defensa dels serveis públics (sani- Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilluns 25 de Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia desembre del 2009. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: Àlex Tisminetzky, Rafael Cid, Raimundo Viejo, Roger Cremades “Si només els rics estudien, només Sabadell Rodeja, Ferran Aisa, Joseba Quimera, Ernesto Laguna, Grup Surrealista d’Atenes, Laura Rosich, els rics sabran, ens enganyaran amb Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Kaosenlared, CNT França, Pep Juárez, Pilar Palacio, Enric Duran, federacions i seccions sindicals de qualsevol cosa: unes mamelles en Tel. i fax 93 745 01 97 CGT. Fotografies: Laura Rosich, Joan Ramon Ferrandis i Dídac Salau. Il·lustracions: Azagra, cromo, uns culs fotografiats, Terrassa Latuff i Agurrelj. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán Mozzer’. Redacció i subs- ‘ quatre paraules solemnes Ramon Llull, 130-136 cripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions i un futbol manipulat” 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat No el coneixia de res, de Raimon. “ ” No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Gener de 2009
  3. 3. REPORTATGE La LEC i el Pla Bolonya són estratègies comunes per mercantilitzar Pla Bolonya: elitilitzar l’ensenyament l’ensenyament a base de fer imprescindibles títols superiors caríssims només aptes per rics ATUREM BOLONYA Per què les i els estudiants han ocupat facultats i es mobilizen? Col.lectiu Catalunya, sobre textos agafats dEnfocant.net iEspecialbolonya.wordpress.comL a vaga destudiants i les ocu- pacions de diverses univer- sitats han posat en el centredatenció la qüestió de lanomenat"Pla Bolonya", que és com es co-neix a lanomenat Espai EuropeudEnsenyament Superior (o EEES).Vist des de fora, tenim la impressióque es tracta de reformar els estudisuniversitaris des dun punt de vistaneoliberal i posar la Universitat alservei de lempresa capitalista.Podem tenir-ne un indici en el fet,per exemple, que les universitatscatalanes no depenen de la Conse-lleria dEducació, sinó del Departa-ment dInnovació, Universitats iEmpresa, que té com a competèn-cies: comerç interior, artesania, tu-risme, indústria, seguretat indus-trial, innovació i haurà de ser obligatori haver cursat diants, dels professors o de la socie- versió privada. Una via per reduir sant… però que en la seva majoriainternacionalització, universitats i aquests màsters. És evident que una tat (entesa com alguna cosa més aquest finançament públic seria in- és de titularitat estatal: per això shafoment de la recerca. reforma daquest tipus del sistema ’ que sector empresarial). És una re- crementar el cost dels estudis pels de “liberalitzar”… amb el beneplà - El pla Bolonya té una sèrie de ca- educatiu superior, que obstaculitza forma al servei de la patronal. Els estudiants de grau i postgrau (taxes, cit dels Governs estatals. Tradicio-racterístiques que són les que han el seu accés per a les classes menys seus objectius són dos: En primer preu del crèdit,...) nalment laccés a leducació supe-ocasionat aquesta onada de protes- privilegiades, no podia passar sense lloc produir treballadors més barats Per què? Perquè la UE vol ser rior i la lluita per la democratitzaciótes i docupacions. En primer lloc resposta. i flexibles mitjançant la rebaixa competitiva i això passa per fabri- en el seu accés (per exemple ambla divisió tradicional entre estudis Un llarg llistat de mobilitzacions dels continguts i per tant, de les car treballadors més barats i flexi- programes de beques) es relacionauniversitaris de diplomatura i de lli- que sha saldat de moment amb sis competències professionals dels es- bles tal com diu explícitament lEs- amb el fet que tenir un títol univer-cenciatura desapareix, ara es faran expulsions destudiants de la Uni- tudiants de grau, el què comportarà tratègia de Lisboa. Perquè el sitari permetia accedir a millorsestudis de grau (quatre anys) a totes versitat Autònoma de Barcelona. probablement salaris més baixos i mercat de lensenyament és un ne- llocs de treball (a més de ladquisi-les carreres, amb matèries transver- Però per tal de fer-nos una idea més traspassar el cost de la formació goci molt sucós: a nivell mundial, ció de coneixements i capacitat crí-sals i amb llargues pràctiques (no detallada presentem un resum de dins de lempresa des de lempresa ’ la despesa pública en educació tica). Bolonya suposa un canvi deremunerades) a les empreses. Tot el les principals característiques del a l’estudiant/futur treballador, pro - lany 2005 va ser de dos bilions de paradigma radical.que estigui per sobre daquesta for- pla extret del lloc web Especialbo- duint un abaratiment del cost de la dòlars, més del doble que el mercatmació (segons cicles, doctorats, lonya.wordpress.com. mà d’obra. En segon lloc, liberalit - mundial de lautomòbil. Durant Està totalmentpostgraus, etc.) es farà a base de zar el mercat de serveis educatius i lany 2025, 160 milions de joves implantat l’Espaimàsters, el cost dels quals ja no L’objectiu real de reduir la presència de l’Estat com a cursaran estudis superiors en tot elhaurà de ser subvencionat per les- proveïdor del servei públic. Com es món. Actualment són 84 milions. Europeu d’Ensenyament Bolonya? Superior?tat sinó per finançament privat, en farà això? per una banda, restrin- Leducació superior, consideradaconsiderar-se formació especialit- El Procés de Bolonya o la construc- gint el finançament públic via re- com a mercaderia està en el punt dezada. ció de lEEES no és una reforma ducció dels pressuposts de les uni- mira de les empreses multinacio- Que està succeint als països on El problema està en el fet que per que respongui a les necessitats de versitats i el destinat a beques i fent nals, que veuen aquest sector com sestà aplicant? Les directrius pri - ’exercir a determinades professions lensenyament superior, dels estu- la universitat atractiva per a la in- una font de beneficis molt interes- vatitzadores recollides al protocolCatalunya. Gener de 2009 3
  4. 4. REPORTATGEde Bolonya de lany 1999 sestan ’ ’ teoria”, fa un màster i per tant no els promociona. Enlloc de beca esaplicant amb noms diferents i per sols és triplica el preu sinó que no té podrà accedir a préstecs “suaus”,governs de tota mena de tota Euro- accés a cap beca segons el seu ni- però préstecs al cap i a la fí que s-pa. Ara bé, no a tot arreu les noves vell de renda, a diferència dels seus hauran de retornar un cop finalit-legislacions que instauren les mesu- companys de classe. zats els estudis. La filosofia d’unares del pla Bolonya han tingut la Les conclusions serien: en primer beca és que tens dret a accedir alsmateixa acceptació, com per exem- lloc, l’aplicació de Bolonya ha co - estudis superiors, encara que a casaple en el cas francès i grec, on shan mençat pel sector de serveis educa- no hi hagi recursos econòmics. Latrobat fortes protestes. tius més rentables, en contra de filosofia del préstec és: això ho fas qualsevol criteri acadèmic. Els perquè vols, no és necessari i perQuè passa a on s’ha Màsters no són una veritable espe- tant no hem dafavorir el dret a le - ’ ’aplicat el Pla Pilot? cialització pel fet que inclouen els ducació superior a les rendes més continguts abans compresos a les baixes. Això és el mercat educatiu.Abans dimplementar el procés de ’ llicenciatures. A més als Màsters,Bolonya es varen posar en marxa només es podrà accedir prèvia se- L’accés al món del teballdiferents “plans pilot” per tal de lecció per expedient i currículumveure tant la reacció dels estudiants ...i el preu és tres vegades superior Probablement, els estudiants gra-com els problemes que podria por- al que es paga ara a la llicenciatura. duats Bolonya cobraran menys per-tar la seva aplicació. A canvi, a les Per tant, sense opció a beca un altre què: tindran menys continguts i ha-universitats que els han implemen- filtre seran les possibilitats econò- bilitats professionals específiques;tat, se les ha dotat dun extra pres - ’ miques de l’estudiant: o s’endeuta no tindran una categoria laboral re-supostari, és per això que moltes amb préstecs o li toca la loteria i pot coneguda com sí succeeix amb elsuniversitats es varen oferir per par- optar a les anomenades beques llicenciats.ticipar independentment de si es dexcel·lència (FPU, FPI, FI, PIF, ’ I probablement les mateixespodia fer amb garanties, és a dir, a ...), molt rares. competències seran reconegudes entota velocitat. Una de les universi- diferents convenis i això dificultaràtats pioneres ha estat la UAB (Uni- Com afecta la butxaca lorganització dels futurs treballa-versitat Autònoma de Barcelona), dels estudiants? dors i la pressió sindical per a mi-malgrat que el seu claustre es va de- llorar les seves condicions salarialsclarar insubmís a laplicació de la ’ habilitats "transversals" (com parlar han començat a impartir Màsters És el mateix una beca-préstec que i de treball, diversificades artificial-Llei dOrdenació Universitària que en públic) sense mitjans materials Oficials amb crèdits ECTS de dos una beca? Òbviament, no. Laplica - ’ ment.començava a regular aquests canvis ni humans suficients, condueix a anys de durada. Els dos primers ció de Bolonya suposa un incre-(insubmissió conculcada pel Rector treballs de grup amb més de 20 per- anys del vell doctorat es substituei- ment del preu que un estudiant A quina lògica responmitjançant circulars vergonyoses sones, amb serioses dificultats per xen per un màster amb places limi- havia de pagar per accedir a un títol això?als professors). Des del curs coordinar-se (s’ha de tenir en tades al qual saccedeix en funció ’ universitari, amb lagreujant de que ’2004/2005 a la UAB són onze lli- compte el temps que treu fer els de l’expedient acadèmic i del currí - el que abans era segon cicle es con- Bolonya neix en la lògica de la teo-cenciatures les que han començat a controls de lectura, treballar, des- culum, és per això que hi ha pre- verteix ara en posgrau” i per tant, “ ria del capital humà. Els modelsaplicar plans pilots. plaçar-se...) i amb una extensió mà- inscripció. Aquests màsters per tant sel considera com els antics docto - ’ educatius de ledat dor del capita- A grans trets, pel que fa al Grau a xima de dues planes!. Classes parti- ara capten a antics llicenciats. Com rats a efectes de càlcul del preu de lisme ja no serveixen. En lera de lamoltes facultats han fet coincidir cipatives? Debats de més de 100 que el primer any del màster sol ser matrícula (més car). Fins ara les be- tercera revolució industrial, els co-laplicació dels crèdits ECTS (crè - ’ persones a on savalua la participa - ’ un refregit d’assignatures del segon ques de règim general per universi- neixements bàsics que adquireix undits europeus) amb una revolució “ ció encara que no hi hagi temps ma- cicle de Llicenciatura no es pot de- taris del MEC i de la Generalitat es treballador queden caducs en pocspedagògica” inspirada en els princi - terial per a tothom. Caldria fer des- manar que facin una altre vegada concedien segons el nivell de renda anys, liquidats pel dinamisme tec-pis de la LOU i el procés de Bolo- doblaments i, per tant, professorat i lassignatura, hi ha un reconeixe - ’ “ i havent assolit un mínim de crèdits. nològic i de les estructures econò-nya en general: el pes recau sobre això ara per ara no hi és per manca ment” de crèdits (és a dir, pagar La voluntat dequiparar el Grau miques i productives.lesforç de lestudiant amb algunes ’ ’ de finançament. taxes). En el cas de que la persona amb els estudis de diplomatura o Les empreses arriben a la conclu-temptatives davaluació continua - “ en qüestió no sigui de la mateixa lli- llicenciatura i deixant fora daques- sió que el que els interessa és queda”, que malgrat les entregues pe - Pel que fa als màsters cenciatura, fa aquestes assignatures ta consideració als estudis de pos- els models educatius reglats en llocriòdiques setmanals de controls de a les classes de segon cicle de lli- grau invalida el poder rebre una de donar continguts als futurs titu-lectures i avaluacions, continua A banda dels Plans Pilot, l’imple - cenciatura (que encara n’hi han) beca per aquests últims estudis. lats, els entrenin, en una sèrie desense poder-se escapar del tradicio- mentació de lEEES veritablement però a un preu sensiblement més Això és un nou camp de negoci pels competències bàsiques o aptitudsnal examen final. L’obsessió pel sha començat "per dalt. És a dir, ’ ” elevat al que han pagat els seus bancs, coberts per les institucions (treball en equip, capacitat de sínte-treball en grup i lentrenament en ’ abans de tenir graduats Bolonya, companys de classe donat que en “ públiques com la Generalitat que si… ).Mentre es desocupen diverses facultats i el rectorat de la UAB, es manté l’ocupaciódel rectorat de la UB com a element aglutinador de la lluita contra el Pla Bolonya Col·lectiu Catalunya premsa i a continuació es va obrir el pulsions que poden ser considerades el de la repressió i criminalització no per a sancionar unes conductes micròfon als moviments socials com a gravíssimes, que s’han dut a que pateix ara mateix el moviment determinades, com havien mantin-Estudiants de diferents universitats (entre ells la CGT) perquè puguessin terme utilitzant un reglament fran- estudiantil. Per a tractar a aquest da- gut fins ara.catalanes van acordar ocupar con- transmetre els seus missatges. En la quista del 1954 i que suposen un fre rrer punt va intervenir un dels estu- Les intervencions van finalitzarjuntament el rectorat de ledifici his - ’ roda de premsa davant del rectorat al diàleg i un atac al conjunt del mo- diants de la UAB que fins fa poc es- acompanyades de crits contra el pro-tòric de la Universitat de Barcelona ocupat de la UB hi van parlar repre- viment estudiantil. tava amenaçat dexpulsió. ’ cés de Bolonya, contra la privatitza-durant les festes de Nadal i organit- sentants de les universitats de Barce- Làmplia representació destu- Aquest estudiant va fer públic que ció de les universitats públiques i de-zar-hi diverses activitats. Així ho lona (UB, UPC, UPF i UAB), repre- diants de totes les facultats de les di- a la taula de negociacions del dia 18 manant la dimissió del consellervan anunciar en una roda de premsa sentants del professorat de la UPF i ferents universitats i de represen- a la UAB, es va decidir fer efectiva Huguet.realitzada el dia 19 de desembre a dels sindicats, convidant a tothom, tants dels diferents col·lectius i de manera immediata la resolució deles portes de UB en la què van tornar activistes, col·lectius i moviments moviments socials que conformen 6 expulsions i 22 amonestacions pú- Sobre el tema dels 6 estudiantsa rebutjar el procés de Bolonya i van socials a anar a la UB i a seguir el teixit associatiu de Catalunya, als bliques a estudiants mobilitzats en expulsats i els 22 expedientats percondemnar les paraules del conse- donar suport a aquesta lluita dels es- quals sels havia estès una invitació ’ contra del procés de Bolonya. L’im - la UAB, podeu anar al web:ller Huguet i les darreres accions tudiants que té una intensitat que no a l’acte, va exemplificar el suport a mediatesa de laplicació es va argu - ’ www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-dels Mossos. es veia des de feia molts anys, més la lluita estudiantil en contra del pro- mentar com a conseqüència directa ticle2490 El divendres 19 a les 19h va ser el quan aquesta lluita està sent forta- cés de Bolonya, en el ben entès que de les mobilitzacions arreu de lEstat ’ www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-moment en que vàries facultats ocu- ment criminalitzada a nivell medià- es tracta d’una lluita per preservar la espanyol. ticle2494pades de les diferents universitats de tic. A més, es demanava la retirada universitat pública i en conseqüèn- Es va fer palès per les circumstàn-Barcelona es van traslladar al Recto- de les 6 expulsions que el Rectorat cia duna lluita pel benefici de tota la ’ cies de lacceleració de la resolució, ’ Més informació sobre la lluitarat de la UB per mantenir locupació ’ de la UAB ha decidit finalment dur a societat. i pels motius i justificacions donades contra Bolonya:d’aquest edifici, que ja estava ocupat terme a estudiants que es van mobi- Els punts que es van tractar van durant les negociacions, que aquests especialbolonya.wordpress.com/des del 20 de novembre, durant tot el litzar el curs passat contra Bolonya ser l’estat tant l’estat de les mobilit - expedients tenen com a objectiu a tancadaalacentral.blogspot.com/Nadal. Es va realitzar una roda de en el campus de la UAB. Unes ex- zacions i dels esglaons assolits, com reprimir el moviment estudiantil, i ocupemlesaulesuab.wordpress.com/4 Catalunya. Gener de 2009
  5. 5. REPORTATGE La lluita contra la LEC, la lluita contra Bolonya: la mateixa lluita En defensa de l’ensenyament públic: ara a la universitat! Federació d’Ensenyament CGT CatalunyaE n els últims temps estem as- sistint a la implementació de lEspai Europeu dEducació ’ ’Superior popularment conegut comPla Bolonya, amb lexcusa de dur a ’terme una reforma del sistema uni-versitari. Tot aquest procés, que sha fet ’d’esquenes a la comunitat universi -tària i a la resta de la societat, com-porta un increment del pes de l’em -presa privada en l’educaciósuperior incidint, entre d’altres, enplans d’estudi, en les carreres ques’impartiran, en una multiplicacióde màsters i cursos privats i en laorientació de la recerca. Paral·lelament els canvis en l’es -tructura dels plans destudi suposa - ’ rectiva del retorn). crítica i pensament obert sembla pies del franquisme: intervencions i dels i les estudiants ens ensenyaran concentrar bona part de la for- -El model d’autonomia università - allunyada de les fotografies que càrregues policials, criminalització que això és possible. És per això,mació en l’àmbit del postgrau, ria està quedant enrere. Les univer- avui podríem prendre en els dife- mediàtica i mesures sancionadores, que requerim a la comunitat univer-seguint un model anglosaxó forta- sitats estan claudicant davant de di- rents campus, on els nous temps com són les 15 denúncies penals i sitària i als treballadors/es de l’en -ment elitista. rectrius arribades des d’instàncies ens volen oferir escenaris "orde- 28 expedients sancionadors promo- senyament que facin seves i impul- La mateixa "lògica neoliberal" governamentals (autonòmiques, es- nats", jerarquies inqüestionables i guts per la UAB. Aquestes mesures sin les següents exigències:que ens ha portat a la crisi econòmi- tatals o europees), des de partits po- estaments disciplinats. són impulsades pels equips de go-ca actual s’imposa a les universitats lítics o des de grups de pressió em- -Des dels òrgans de govern de les vern i emparades pels poders polí- 1. Una moratòria per a totes aque-públiques i ens mostra com les polí- presarials, tots ells equiparats, en universitats i des de la mateixa Ge- tics. Els mitjans de comunicació lles decisions que no hagin estat su-tiques que són dutes endavant no es una equació sui géneris, amb "la so- neralitat es fan discursos de diàleg i transmeten lalarma davant el sug - ’ ficientment explicades, argumenta-corresponen als discursos i princi- cietat". I en consonància amb la des, debatudes i consensuades,pis proclamats. sintonia, mil vegades repetida, de encara que hagin estat confirmades Aquesta reforma del sistema uni- que no es poden deixar les universi- per certs òrgans de govern.versitari pretén la reconversió mer- tats en mans dinteressos corpora - ’cantil de les universitats, la qual tius del professorat o l’alumnat, les 2. Que s’obri un veritable procéscosa és símptoma de l’agreujament universitats són governades pel Mi- participatiu per tal que el conjunt dedun problema que té arrels de ca - ’ nisterio de Ciencia e Innovación di- la societat pugui decidir de maneraràcter social, econòmic i polític. El rigit per una persona de la Junta informada sobre com ha de ser laprocés de Bolonya no pot suposar Executiva de la CEOE i, a Catalu- universitat publica i quin ha de serde cap manera la desaparició de nya, per un Departament dInnova - ’ el seu encaix en el conjunt de l’en -l’autonomia acadèmica enfront del ció, Universitats i Empresa. senyament.mercat. Les universitats han de ser -L’espai universitari és un lloc onfinançades amb criteris autònoms cada cop és més normal el recurs a 3. Laturada de tot intent de dur en - ’(interessos de la raó i no del mercat) la força dels Cossos Policials i de davant mesures repressives i l’a -i no amb criteris de rendibilitat eco- les Empreses de Seguretat privada. nul·lació immediata dels actuals ex-nòmica. La mediació, el diàleg i les deci- pedients sancionadors contra grups A la pràctica s’està fent de les sions consensuades han estat reem- o persones que mantenen un esperituniversitats un lloc on les decisions plaçades per l’exercici autoritari del crític i que actuen en conseqüència,s’oculten, la desinformació és la poder. Se’ns diu que la força tan perquè si ara poden formar part deregla, la crítica està penalitzada i el sols saplica per tal dassegurar el ’ ’ de bones intencions, i sobretot de geriment de que existeixen possi- l’alumnat, després poden afectar adiàleg es redueix al monòleg. És un funcionament "normal" dels òrgans respecte a la legalitat. Però el voca- bles agents subversius o suposades personal precari, i després a altresavanç d’una normalitat que s’as - universitaris, però el seu ús com- bulari és equívoc ("nova carrera amenaces i reprodueixen cegament estaments, i algun dia potser perillisenta dia a dia, i que cal continuar porta lesions a membres de la co- acadèmica" per a parlar de reestruc- les versions de les autoritats institu- la llibertat de càtedra, així que espe-denunciant: munitat universitària i un estat turació de plantilla, "excel·lència" cionals. rem no haver de dir Ara vénen per “-El govern de les universitats es dexcepció que sestà convertint en ’ ’ per a parlar d’habilitats de gestió, Per tot això, creiem que ja és mi però ja no queda ningú quebasa cada vegada més en decisions permanent. Sota aquestes pràcti- "mèrits" per a parlar de lenginy a ’ hora de començar a observar el què pugui alçar la veu”.centralitzades, per sobre d’una des - ques es disfressen d’ordre públic l’hora de vendre’s a l’empresa pri - succeeix al nostre voltant. És ne-concertada i desinformada comuni- conflictes darrel política com lac - ’ ’ vada). Però a la pràctica, la legalitat cessari recobrar la lucidesa que 4. La dimissió d’aquells càrrecs po -tat universitària. El secretisme de tual. Un bon exemple daixò és la ’ es canvia o s’obvia a conveniència. sens suposa als i les treballadores ’ lítics i de govern de les universitatscertes decisions preses en espais criminalització que estan patint les I sempre safirma que únicament es ’ de l’ensenyament, i no oblidar que que hagin tingut responsabilitats enaliens al món educatiu no pretén la ocupacions promogudes per amplis pot seguir una trajectòria, la de les l’espai universitari ha de ser un lloc l’espiral repressiva contra el movi -transparència, ni facilitar explica- col·lectius destudiants a tot lEstat. ’ ’ decisions del Govern, en un clar social obert, públic i transparent, on ment estudiantil i que de momentcions a la societat, sinó seguir el lle- -La nova imatge dels espais univer- exemple real de fe en un "pensa- també hi tingui cabuda la crítica a ha resultat en 6 expulsions dalum - ’gat d’altres formes de fer política, sitaris està adoptant lestètica dels ’ ment únic". les autoritats i a les normes. Creiem nes de la UAB i 15 denúncies pe-reproduint el fosc model de govern recintes protegits per cordons d’a - -La contenció de l’alumnat crític que cal impedir que el model d’U - nals també contra estudiants d’a -europeu (Tractat de Lisboa, Direc- gents uniformats. La idea duniver - ’ que es mobilitza sha dut a terme a ’ niversitat que sestà gestant sigui ’ questa universitat.tiva de les 65 hores setmanals, Di- sitat com espai de debat, reflexió través de formes repressives prò- definitivament normal. La lluita www.cgtcatalunya.cat/cgtense/Catalunya. Gener de 2009 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA CGT mantindrà i intensificarà les seves campanyes El nou document de la directiva europea i mobilitzacions sobre temps de treball continua defensant la flexibilització del mercat de treballManifest dels Els paranys de la El Parlament Europeu no n’aprova les parts més polèmiquesBombers deBarcelona proposta de “Directiva Coordinadora de Conveni: CGT,D CCOO, ASI, UGT, PBB sobre temps de treball” emanen un Cos de Bombers digne per la ciutat de Barcelo-na. Les principals queixes rauen enla manca d’inversions per material,manteniment de les dependències i Evehicles (cascos amb la vida útilcaducada, locals en estat lamenta- Secretariat Permanent - CGTble, vehicles de més de 17 anysd’antiguitat…) L’altre qüestió que l debat en el Parlament Eu-genera les protestes és el preu re- ropeu sobre la proposta deduït que cobren en concepte de pe- nova “directiva sobre tempsrillositat i d’hores extres, que no de treball” ha donat com a resultatestà equiparat al dels Bombers de una situació enganyosa en la qualla Generalitat. els poders polítics i els mitjans de comunicació ressalten els aspectesMANIFEST DELS BOMBERS socialment més positius però ca-DE BARCELONA llen i amaguen, alguns altres con- tinguts fonamentals que no obstantBenvolguts/des ciutadans/es: això, es poden considerar total- ment lesius per als interessos de laEls Bombers de Barcelona majoria. La modificació del text que pre-Manifestem tenia possibilitar jornades de 65Que ens trobem en una situació de hores i una nova redacció que pro-precarietat laboral que alhora afec- pugna eliminar la possibilitat ac-ta a la seguretat de tot ciutadà/ana. tual que determinats països perme-Que els Bombers de Barcelona tin acords individuals de jornadasempre hem servit la ciutadania (opting out), constitueixen dos as-amb il·lusió, altruisme i la satisfac- pectes de limitació sobre una pos-ció de poder ajudar a les persones. sible flexibilització absoluta del temps de treball.Rebutgem Però si mirem amb detenimentLa política restrictiva de l’Ajunta- el conjunt de modificacions ini-ment de Barcelona, el qual ha des- cialment aprovades pel Parlamentcuidat i abandonat el seu cos de europeu en la votació del dimecresbombers fins a situar-lo a la cua 17 de desembre, veiem que ensd’Espanya pel que fa a condicions trobem amb un nou document quelaborals. segueix propugant la flexibilitza-La política repressiva que l’Ajunta- ció de la jornada de treball i que se-ment de Barcelona està duent a gueix intentant legislar en la matei-terme contra els Bombers de Bar- xa direcció inicial: la subordinació ofert, es planteja un possible límit en els quals la Comissió Europea i defensa d’unes condicions dignescelona, amb sancions i seguiments de la vida dels treballadors i treba- màxim de “fins a 60 h. setmanals” el Parlament iniciaran un procés de treball enfront d’una situaciópolicials que atempten contra el lladores als dictats de les empreses; en períodes de 3 mesos. intern de debat per a dotar d’un degradada en la qual l’única for-dret a la llibertat d’expressió. empitjorant l’actual regulació del - Encara que en alguns casos com nou redactat definitiu a aquesta mula dels poders públics i econò- temps de treball. el dels metges sembla que s’esta- proposta de directiva pel que fins a mics sembla ser la de privatitzar,Reivindiquem - Si fins a ara el còmput de la jor- bleix una consideració del temps aquest moment i amb un nou text flexibilitzar i precaritzar.Inversions per tal d’evitar el dete- nada de 48 hores era sobre perío- de guàrdia com a temps de treball no sabrem com es regularà final- Per això i des de la perspectivariorament i millorar les instal·la- des de 4 mesos, ara es planteja efectiu, segueixen quedant altres ment. En el resultat de la votació del repartiment del treball i de la ri-cions, els vehicles, els equips i les sobre un còmput anual amb tot el col·lectius de treballadors la situa- del parlament europeu, la CGT, quesa la Confederació General deleines indispensables per tal de marge de flexibilitat que això com- ció dels quals no queda igualment troba enormes motius per a la pre- Treball mantindrà i intensificarà lapoder oferir un servei segur i de porta. clarificada. ocupació i sobretot motius per se- seva actual campanya de mobilit-qualitat a la ciutat. - Dintre del marge de flexibilitat - S’inicia ara un període de 90 dies guir lluitant i mobilitzant-nos en zacions.El cos de bombers que la ciutat esmereix.Equiparació amb les condicions la-borals dels Bombers de la Genera- El Parlament Europeu rebutja la directiva de la jornada laborallitat de Catalunya. de 65 hores i nosaltres continuem reivindicant-ne 35 o menysExigim als nostres representants Kaos en la Red de la Directiva, contradint el pacte ciliador de la CES. cions menors, sinó i sobretot per a Ei poders públics arribat per la majoria dels governs No obstant això, poc es pot con- seguir donant passos en una exi-Que portin a terme les mesures n una esperada i tibant votació, de l’Europa del capital. fiar en un parlament com l’euro- gència urgent per a plantar cara aexecutives i legislatives necessà- l’Eurocambra va rebutjar el 17 Un fet que només s’explica per peu, la funció del qual i composi- l’atur creixent producte de la crisiries per a posar en pràctica les rei- de desembre la directiva comunità- l’enorme impopularitat d’una me- ció és part de l’estructura de poder del capitalisme: escala mòbil d’ho-vindicacions exposades anterior- ria que hagués permès ampliar la sura tan regressiva i la contestació del capital europeu. res de treball o, el que seria el ma-ment. jornada laboral de 48 fins a 65 social que ha estat objecte, en la Caldrà seguir mobilitzant-se no teix com primer pas cap a això, jor-I convidem a la ciutadania a que hores setmanals en tota la Unió qual han jugat un paper molt desta- només per a bandejar definitiva- nada màxima de trenta-cinc horesamb la seva signatura faci seu Europea. El Parlament europeu va cat els activistes i col·lectius alter- ment la possibilitat que la directiva setmanals sense cap mena de re-aquest manifest. rebutjar per majoria el text actual natius al sindicalisme oficial i con- ressuciti amb algunes modifica- ducció salarial!6 Catalunya. Gener 2009
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA CGT ocupa el Departament LA MIRADA de Treball contra els ERO INDISCRETA Violències en la i les seixanta-cinc hores Guerra Civil Emili Cortavitarte CarralU En els darrers mesos s’han publicat Col·lectiu Catalunya una sèrie de llibres relacionats amb la violència exercida durant la na vintena de delegats de Guerra Civil per persones o orga- la CGT, representants dels nismes (fonamentalment la FAI) treballadors i treballadores del moviment llibertari de l’època:de deu empreses (entre elles, Nis- “L’òmnibus de la mort” de Tonisan, Funosa, SEAT, DHL, Accio- Orensanz, “Diari d’un pistoler de lana, Inoxfil i Malhe) van protago- FAI” de Miquel Mir, “Joan Garcianitzar el 17 de desembre un Oliver, retrat d’un revolucionaritancament simbòlic a la seu dels sindicalista” de Lluís Alegret, “Elserveis territorials del Departament silenci de les campanes” de Jordide Treball a Barcelona. Amb Albertí...aquesta acció van denunciar els No obstant, la revifalla de publi-acomiadaments, tancaments i ex- cacions sobre la història del movi-pedients de regulació d’ocupació ment llibertari no només té aquestaque s’acumulen contra la classe tendència. S’han editat també: eltreballadora a Catalunya, així com descatalogat “El eco de los pasos”la degradació de les condicions la- de Joan García Oliver, “Escola deborals. La tancada es va desenvo- rebel·lia” sobre Salvador Seguí,lupar entre les 11 i les 14 hores, “Solidaridad Obrera y el periodis-mentre a les portes de l’edifici es mo ácrata” de Francisco Madrid;concentraven una setantena de per- de prolongació de la jornada de l’han de pagar els empresaris amb la Casa del Mar a partir de les 9.30 “Joan Peiró, afusellat” de Josepsones. En acabar l’acció es van treball fins a 65 hores, que ha que- els beneficis obtinguts en els úl- h., en aquell 17 de desembre en Benet, i d’altres.llençar per les finestres munts de dat temporalment aplaçada, la tims anys: serà només el retorn que en el Parlament Europeu es No podem dir, doncs, que espapers extrets de les papereres dels CGT reclamava, per afrontar la d’una part dels enormes ajuts pú- votava la proposta de Directiva de tracti d’un oportunisme o d’un re-despatxos del Departament de Tre- crisi, el repartiment del treball i de blics que han rebut. les 65 hores, com una acció més de visionisme històric al caliu de la re-ball, simbolitzant els ERO que la riquesa i la reducció de la jorna- L’acció es va portar a terme des- la campanya que s’està desenvolu- cuperació de la memòria històrica.s’estan portant a terme i que consi- da laboral a 35 hores setmanals per prés de l’assemblea realitzada per pant contra aquesta directiva euro- Fóra una tàctica d’autodefensaderen que el que s’hauria de fer llei i sense disminució de salari. El la Campanya “Que la crisi la pa- pea. massa fàcil, encara que alguna deamb ells és llençar-los a la papere- sindicat exigeix també a l’adminis- guin els rics”, en la qual participa Podeu veure fotografies, videos i les obres del primer grup esmentatra. tració catalana que rebutgi els la CGT conjuntament amb altres manifest repartit en el web: té un to força tremendista. Coincidint amb la votació al plantejaments de les empreses i no organitzacions sindicals i col·lec- www.cgtcatalunya.cat/spip.php? Cal desprendre’s d’una sèrie deParlament Europeu de la directiva aprovi cap més ERO. Aquesta crisi tius socials, assemblea realitzada a article2489 mites per justificar tota acció arma- da tals com la violència popular o espontània exercida pel poble enConcentració contra la prolongació il·legal de la jornada laboral al armes. O l’espontaneïsme de les masses fent justícia popular contraBanc de Santander aprofitant el clima de por provocat per la crisi la repressió classista soferta durant dècades. Hi va haver autodefensa Secció Sindical CGT SCH i alternativament, una jornada parti- front el cop d’estat dels militars so- Col·lectiu Catalunya da de 8 a 17 h. de dilluns a diven- llevats, hi va haver enfrontamentsL dres. En qualsevol cas, el conveni armats al front i als territoris allibe- a CGT es va concentrar el 26 col·lectiu estableix que la jornada rats del feixisme, hi va haver de- de novembre davant les ofici- màxima anual per a tots els treba- fensa legítima de la revolució i delsnes principals del Banc Santander lladors serà de 1700 hores. Però la drets socials i laborals del poble...a Madrid i Barcelona i va denun- majoria dels treballadors i treballa- Però, també violència indiscrimi-ciar davant les inspeccions provin- dores al Banc Santander són obli- nada, judicis sense garanties, assas-cials de treball la imposició per als gats a realitzar una mitjana de 800 sinats...i no només provinent d’in-treballadors de lesmentat banc de hores més a l’any, fins a un total de controlats o delinqüents. Joan Peiróla prolongació de la jornada labo- 2.500. No es tracta de casos aïllats, ho va denunciar a “Perill a la rera-ral de manera il·legal. és una estratègia perfectament dis- guarda”, en una sèrie d’articles pu- Cada any la plantilla del Banc senyada, al més alt nivell, per la di- blicats entre juliol i octubre deSantander és forçada a realitzar un recció del banc i s’imposa als tre- 1936.mínim de 5 milions d’hores fora de balladors mitjançant amenaces i En qualsevol cas, i front certesla seva jornada laboral però sense represàlies. Els qui es neguen a tendències revisionistes, les violèn-abonar aquestes hores als treballa- perllongar de manera il·legal la jor- cies d’un i d’altre bàndol van serdors ni cotitzar-les a la Seguretat nada laboral i a treballar sense co- clarament asimètriques. Els morts iSocial o declarar-les a Hisenda, un brar són degradats, traslladats a desapareguts per la violència fran-frau que equival a la destrucció de oficines allunyades dels seus llocs quista van ser molt més nombrososmés de 3.000 llocs de treball. En de residència o, en el cas dels em- i d’una manera més sistemàtica iparticular, simposa un horari que pleats amb poca antiguitat, aco- Hisenda. Així mateix, les repercus- que preveu guanyar 10.000 mi- duradora en el temps. Mentre lacomença a les 8 del matí i finalitza miadats. sions sobre l’ocupació són evi- lions d’euros en 2008 i que durant violència injustificada del que ano-passades les 8 de la tarda. Aquest A més a més, el Banc Santander dents, ja que anualment el conjunt els últims anys ha acumulat uns menem bàndol republicà es va con-horari significa una flagrant vulne- no abona als seus empleats el de la plantilla Santander realitza immensos beneficis. Per tot això, centrar en els primers mesos de laració del conveni col·lectiu de la major temps treballat, el que sens més de 5 milions d’hores extraor- la CGT entén que els sindicats i els guerra.banca privada, on s’estableixen dubte és un frau, que afecta també dinàries, el que suposa la destruc- diferents àmbits de l’administració Com escriu Javier Rodrigo, auns horaris molt concrets amb una a les arques de l’Estat, atès que ció de més de 3.000 llocs de tre- de l’Estat implicats en tot l’expo- “Hasta la raíz”, Franco ha estat eljornada intensiva durant els mesos limpagament d’aquests diners im- ball. sat, han de treballar conjuntament dictador que, en temps de pau, hadoctubre a abril de 8 a 15 hores plica que tampoc es cotitzen a la Aquest frau resulta més escan- per fer que les lleis es compleixin, necessitat més morts per mantenir-(fins a les 13,30h els dissabtes) i, Seguretat Social ni es declaren a dalós en tractar-se d’una empresa també al Banc Santander. se al poder.Catalunya. Gener 2009 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT Nissan: s’atura l’ERO i els acomiadaments a canviAprofitant queel Pisuerga d’una suspensió temporalpassa perValladolid S Pepe BerlangaR Col·lectiu Catalunya ecentment, llegint una publi- ball que lempresa té integrats a les cació dun col·legi professio- embla que s’ha obert un pa- factories de Nissan a la Zona Fran-nal, em vaig trobar uns consells rèntesi a Nissan en el con- ca i Montcada i Reixac. Lempresaque em van produir un esgarrifós flicte laboral que va provo- addueix una baixada de producciósotrac i que diuen molt poc a favor car el 13 d’octubre amb l’anunci dun 40% a causa de la reestructu-de la representació oficial daquesta de l’acomiadament de 1.680 treba- ració de Nissan.associació. Agreujat perquè a més lladors de les plantes de la Zona Acciona té tres divisions de ser-apareixia en leditorial, és a dir, la Franca i Montcada i Reixac. veis: muntatge, neteja i logística.línia dopinió de la publicació. Després de dos mesos de con- Doncs amb lERO preveu retallarL’esrivent sentenciava emplaçant- frontació i mobilitzacions, les últi- 117 llocs de feina del sector de lase davant la tesitura que anés un mes de les quals havien estat les logística dels 134 que té Acciona asignificatiu càrrec ministerial. manifestacions de 3.000 treballa- Nissan. De fet, segons fonts sindi-Aquest autor, entre “altres perles”, dors de Nissan a Barcelona el 18 cals, a Montcada lERO afectarà 21exposava: “en primer lloc em situa- de novembre i el 26 de novembre dels 38 empleats. A la Zona Fran-ria a lany que estem, moblidaria entre la plaça de Catalunya de Bar- ca, del sector de la neteja acomia-dels anys 80 i 90 i em faria càrrec celona i la seu de la Conselleria daran 39 de la seixantena demple-que les coses han canviat: el mercat dIndústria de la Generalitat, en la ats. Pel que fa al sector dede productes és global i cada país que van participar uns 3.300 treba- muntatge i logística, la retalladacompeteix amb les seves pròpies lladors de les plantilles de Nissan, tinguin més de 53 anys. Els sindi- cord, podeu anar al bloc CGT Nis- afectarà 259 dels 460 empleats queregles del joc… pretendre una se- Seat i Acciona, el dia 5 de desem- cats han desconvocat les mobilit- san: cgtnissan.blogspot.com/ en formen part.guretat en locupació quan les em- bre sindicats i direcció de Nissan zacions previstes, com la de Ma- Els sindicats temen que elpreses estan en un mercat implaca- van arribar, amb la mediació del drid, però reclamen un pla Acciona també presenta col·lectiu més afectat per aquestable i voraç és un contrasentit”. Departament de Treball, a un acord industrial de futur per a les plantes retallada siguin els prop de 170Tanta barra es manifestava sense el per asseure’s a negociar sobre el catalanes. empleats subrogats duna altra em- un EROmés mínim enrogiment, pretenent futur de les plantes de Barcelona. La Secció Sindical de la CGT va La frenada de Nissan ja sha traslla- presa, que tenen un sou més alt. Depontificar. En aquest recorregut Aquest acord va implicar la sus- comptar amb el suport dels treba- dat als proveïdors que tenen la fet, la seva dependència és tan granoblidava que lEstat espanyol és pensió de la manifestació prevista lladors per poder signar l’actual multinacional japonesa com a únic que també han fet aturades de pro-l’estat europeu amb més precarietat pels treballadors de Nissan davant acord, tal i com s’havia acordat en o principal client, que han imitat ducció tres dies a la setmana i hanlaboral entre els joves. Així, més del Congrés dels Diputats. la passada assemblea general rea- Nissan en retallar plantilla i pro- eliminat el torn de nit.del 45% dels treballadors dentre La direcció de la multinacional litzada al Prat de Llobregat el 24 de ducció. Després dEsteban Ikeda,25 i 29 anys tenen un contracte japonesa i el Comitè d’Empresa novembre, on es va decidir que no Estampaciones Sabadell i Ficosa, Samplia lERO detemporal. Segons recollia un periò- van pactar el canvi de l’expedient se signaria res sense abans sotme- Acciona va presentar un expedientdic dampli tiratge, a Espanya, Po- de regulació d’extinció per un de tre-ho a la votació dels treballa- de regulació docupació per aco- Esteban Ikedalònia o Portugal, la majoria dels temporal, que afectarà 3.500 per- dors/es. Per això, la CGT, complint miadar 322 empleats, la meitat de Esteban Ikeda, que, amb una plan-joves amb contractes temporals sones, el 87,5% de la plantilla, fins i acatant el que en aquella assem- la plantilla que treballa per a Nis- tilla de 260 persones, fabrica a lapreferirien treballar en una ocupa- a un màxim de 75 dies per treballa- blea es va dir, no va signar l’acord san. Lempresa proveïdora de ser- seva factoria del Prat els seientsció fixa però no han pogut trobar- dor, de manera rotatòria, des de fins que una assemblea dafiliats veis de logística, muntatge i neteja dels tot terreny Pathfinder de Nis-la. Daltra banda, Romania, Estò- l’11 de desembre fins al 31 de realitzada el dia 12 va acordar re- de la multinacional japonesa ha co- san, havia plantejat inicialment 95nia, Irlanda, Malta, Lituània, març. Les parts es van comprome- flectir la signatura de la CGT en piat el seu ajust argumentant-lo acomiadaments, que va elevar fi-Bulgària, Regne Unit, Letònia i Es- tre a obrir una taula de negociació l’acord, respectant així la decisió amb les mateixes causes: organit- nalment fins als 108 després que lalovàquia són els estats de la Unió el 7 de gener per parlar del pla de de la majoria. zatives i productives. Esteban multinacional japonesa presentésEuropea que enregistren les taxes futur, el projecte industrial i les ne- El 16 de desembre la multina- Ikeda, que té com a principal client el seu expedient. Al mateix temps,de temporalitat més baixes entre cessitats de la plantilla. cional va retirar la petició d’ERO Nissan, ha plantejat un ERO per la companyia va presentar una sus-els joves (al voltant del 10%). Segons l’acord, durant tres per acomiadar 1.680 treballadors i acomiadar 108 treballadors de la pensió de caràcter temporal queIgualment, en la franja dedat entre mesos Nissan no adoptarà mesures en va presentar una de suspensió seva planta del Prat, on treballen afecta la resta de la plantilla i que15 i 24 anys aquest Regne dEspan- traumàtiques ni farà cap acomiada- de tres mesos per a 3.500 empleats. 260 persones. preveu 19 dies daturada producti-ya ocupa els primers llocs en el ment i els sindicats no convocaran Així es donava per acabat el perío- La direcció dAcciona va infor- va per adaptar la fàbrica a la caigu-rànquing de precarietat laboral (el mobilitzacions. A més, l’acord fir- de de consulta. El Comitè ja va ad- mar els sindicats que havia presen- da de la demanda.66,1% dels treballadors), encara mat ahir inclou que la direcció de vertir que no signarà aquest expe- tat un expedient que afectava 322 Estampaciones Sabadell –que haque en aquest cas el superi Polònia l’empresa complementarà les pres- dient temporal perquè no inclou dels 629 treballadors que té aques- proposat un expedient de regulació(67,3%). Mentre la mitjana comu- tacions per desocupació que perce- cap concreció sobre un pla indus- ta empresa. Del total de la plantilla, temporal per a 226 treballadors–,nitària és del 40,9%. Per això no és bin les persones afectades per trial. D’aquesta manera, haurà de 277 llocs de treball són indefinits, Visteon, Delphi i Ficosa són altresestrany que sorgeixin notícies com l’ERO temporal fins al 90% del ser Treball qui resolgui sobre la 160 tenen un contracte dobra i ser- de les companyies que ja han estatla que anunciava que un jove havia seu salari individual brut. La sus- suspensió de contractes. vei, i la resta són temporals. La re- afectades per la reestructuració deguanyat un premi al contracte de pensió exclourà els empleats que Per veure el contingut de l’a- tallada afectarà els centres de tre- Nissan.durada més breu, duna hora imitja. Aquest individu tan distingittambé diu que, per solucionar la-tur, “idearia un contracte temporal LERO de Ceràmiques del Foix acaba amb 58 acomiadamentsde fins a tres anys, amb una indem-nització pactada duns quinze dies Secció Sindical CGT Ceràmiques del Foix que suposava minació sindical per lacomiada- Després dels ERO de Gavà-Vila- Ceràmiques del Foixper any treballat en el cas de no ser lacomiadament de 58 treballadors ment de 5 dels 9 afiliats que té a decans, Alcalá de Guadaira o Cerà- Erenovat…”. Alguns continuen obs- amb una indemnització de 33 dies lempresa. miques del Foix, lempresa ha de-tinant-se a aprofitar la mínima oca- l Grup Roca segueix estirant per any treballat fins a 20 mensua- El Grup Roca porta a terme una cidit presentar-ne un altre a Dossió per no només culpabilizar els de la cadena. Així, finalment litats. La CGT no va signar lERO sistemàtica campanya de neteja Hermanas (Sevilla). L’enemic enstreballadors de la mala situació lERO que va presentar per aco- sinó que va presentar un recurs en per tot el país, acomiadant treballa- espera a la cambra de bany. Laeconòmica, sinó que pretenen arre- miadar 72 treballadors va acabar contra per considerar-lo fraudu- dors i deslocalitzant la producció a seva boca és una immensa i insa-glar-ho tot precarizant encara més finalment amb la signatura per part lent, i estudia ara la possibilitat de llocs on els drets laborals estan re- ciable boca dentada en forma deles relacions laborals. dUGT i CCOO dun acord amb presentar una demanda per discri- tallats o simplement no nhi ha. tassa de vàter. 8 Catalunya. Gener 2009

×