1. Sessió de treball amb les direccions de les escoles de la demarcació
territorial del servei educatiu.
Juny de 2013
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Inspecció d’Educació
Baix Llobregat
L’impuls de la lectura:L’impuls de la lectura:
sistematització d’estratègiessistematització d’estratègies
lectoreslectores
2. Objectius de la sessióObjectius de la sessió
1. Impulsar la millora qualitativa del temps de
lectura al centre.
2. Presentar l’estudi Aproximació a les
pràctiques lectores de les escoles
3. Incorporar propostes de millora a les
pràctiques lectores de l’escola.
3. Com ho farem?Com ho farem?
1. Concepte de competència comunicativa i lingüística
2. Informes de diagnosi
3. Aproximació a les pràctiques lectores de la demarcació
4. Propostes de millora a les pràctiques lectores de l’escola
5. Eines de diagnosi
6. El temps de lectura
4. 1. Competència comunicativa i lingüística1. Competència comunicativa i lingüística
Competència comunicativa i lingüística
és saber
•Expressar fets, conceptes, emocions, sentiments...
•Interactuar en contextos socials i culturals diversos
•Interpretar de forma significativa la informació que es rep
•Desenvolupar capacitats per generar informació amb noves idees
•Avaluar la informació més enllà del seu significat
•Utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la informació i la comunicació
implica
•Diferent domini de llengües
•Tant oralment com per escrit
•En múltiples suports
•Amb el complement dels llenguatges audiovisuals
•En varietat de contextos i finalitats
•Com a eina per aprendre a aprendre
PARLAR
ESCOLTAR
LLEGIR
ESCRIURE
Ensenyar a transferir Situacions reals i
contextualitzades
Desenvolupament personal,
social i professional
per al
SABER SABER FER
SABER SER I
SABER ESTAR
Coneixements Discurs coherent en un
debat
Defensar l’opinió de forma
justificada i respectuosa
En qualitat i eficàcia
Fets/conceptes
Articulat en un patró lingüístic determinat (sistema
de la llengua)
- Registre i estratègies interactives
5. Les tres branques de la competència lectoraLes tres branques de la competència lectora
Saber llegir
L’aprenentatge de la lectura com a desenvolupament de la
capacitat de llegir, de comprendre i d’interpretar textos.
Llegir per aprendre
L’ús de la lectura per a l’aprenentatge, desenvolupant la
capacitat d’utilitzar la lectura com a eina d’accés a la
informació, la descoberta i l’ampliació de coneixements.
El gust per llegir
L’hàbit lector afavoreix el creixement personal i
l’aprenentatge al llarg de la vida.
6. El gust per llegirEl gust per llegir
A. Adquisició d’un HÀBIT basat en el gaudi
B. Element clau per:
a) Adquisició de coneixement
b) Desenvolupament personal al llarg de la vida
I l’animació lectora?
A. Conjunt d’ACCIONS.
B. Trobada satisfactòria(dels infants amb la lectura).
C. NO una intervenció puntual.
D. SÍ objecte de planificació procés educatiu.
E. Objectiu: desvetllar el GUST PER LLEGIR.
7. Àmbits d’accés a la lectura:
1.la lectura autònoma,
2.la lectura compartida,
3.la lectura al voltant de les àrees curriculars,
4.la lectura guiada.
8. 1. Facilitar un temps per llegir
2. Lectura en veu alta, dramatització
3. Discussió compartida
4. Participació en premis literaris
5. Fer exposicions
6. Lots de llibres específics
7. Tenir en compte el cànon infantil (lectures
prescriptives)
8. Accés a un fons ampli i variat de llibres
9. Disposar d’eines per a orientar en la tria
10. La biblioteca escolar
11. La biblioteca pública
9. 2. Informes de diagnosi2. Informes de diagnosi
Els estudis elaborats per
institucions vinculades al
món educatiu permeten
fer una diagnosi del
sistema educatiu català
que revela mancances i el
situa encara lluny dels
objectius fixats per la UE
per al 2020.
10. Percentatge d’alumnat que hi ha en cada nivell dePercentatge d’alumnat que hi ha en cada nivell de
l’escala de comprensió lectoral’escala de comprensió lectora
Nivells <1 1 2 3 4 5 6
Catalunya 1 13 24 35 23 4 0
Espanya 1 19 27 33 18 3 0
OCDE 1 18 24 29 21 7 1
Poc alumnat situat en els nivells superiors, tot i que els resultats són millors
que els de la mitjana espanyola.
Poc alumnat situat en els nivells baixos de competència lectora si el
comparem amb el de l’OCDE i amb la mitjana espanyola.
11. 1. Objectiu: Conèixer les pràctiques de lectura que es fan de manera
habitual a les escoles de la demarcació.
2. Centres: 28 centres
• 27 d’educació infantil i primària i 1 d’educació especial
• 23 públics i 5 concertats
• 3 escoles no tenen cicle superior
3. Les pràctiques fa referència essencialment al llegir per aprendre i
el gust per llegir.
4. A les 10 pràctiques lectores reconegudes inicialment al full de
recollida de dades s’ha incorporat una onzena: la biblioteca
escolar, que ha estat reconeguda de manera generalitzada per les
escoles a l’apartat Altres.
3. Aproximació a les pràctiques lectores3. Aproximació a les pràctiques lectores
de les escolesde les escoles
19. Les pràctiques lectores: altres (21)Les pràctiques lectores: altres (21)
•Padrins d’escriptura (1)
•Ens veiem a la xarxa (2)
•Temps de lectura (6)
•Teatre (3)
•Visites a la biblioteca pública (3)
•Sessions amb les famílies (1)
•Maletes viatgeres (5)
•ILEC (4)
•Llibre belluguet (2)
•Bibliopati (2)
•Biblioteca extraescolar (1)
•Agrupaments de comprensió lectora (1)
•Reforç individual a la lectura (2)
•Jocs de lectura (3)
•Racons de lectura (1)
•Pla de compressió lectora (1)
•Discussió compartida (2)
20. ConclusionsConclusions
1. Les actuacions relacionades amb la lectura són, globalment, una
pràctica estesa a les escoles de la demarcació.
2. Equilibri global en l’impacte de les pràctiques lectores en els
diferents cicles.
3. Destaca l’impacte de pràctiques i estratègies directament
implicades en el desenvolupament curricular.
4. Diversificació de pràctiques lectores, ja que a banda de les 10
inicialment reconegudes en el full de recollida de dades els centres
en reconeixen 18 més.
5. Quant a l’àmbit d’accés a la lectura als centres s’observa un
predomini de les pràctiques lectores relacionades amb la lectura
compartida i amb la lectura des de les àrees curriculars en
detriment de la lectura autònoma i de la lectura guiada.
21. 6. Importància de la biblioteca escolar en la dinàmica interna dels
centres.
7. Poca rellevància a les col•laboracions externes. És la pràctica
menys reconeguda a tots els cicles educatius.
8. Elevat nombre de centres que reconeixen realitzar pràctiques
lectores relacionades amb la lectura des de les àrees curriculars i
l’obtenció i tractament de la informació.
9. Compte amb cicle superior. No hi ha una gradació a l’alça de
certes activitats, de manera que l’impacte a cicle superior és
menor que a cicle inicial i, sobretot, a cicle mitjà.
Accés al document
22. 4. Propostes de millora: Idees força4. Propostes de millora: Idees força
1. Per planificar les actuacions de cada centres s’ha de
partir d’una bona diagnosi.
2. Cal que l’equip directiu i l’equip docent es marquin
unes fites de progrés i es responsabilitzin
d’aconseguir-les.
23. 5. Eines de diagnosi5. Eines de diagnosi
1. Les eines de diagnosi recollides al web de l’AIL
(Aprenentatge inicial de la lectura)
2. Anàlisi dels resultats de les proves diagnòstiques
3. Eines de diagnosi del Pla de Lectura de Centre
oSaber llegir
oLlegir per aprendre
oGust per llegir
24. 6. Temps de lectura6. Temps de lectura
Presentació del document de supervisió
1. Marc normatiu
2. Aspectes de la supervisió:
• Implantació:
• Organització
• Franja horària
• Durada i distribució de l’activitat
• Constància documental
• Característiques de la sessió
26. Documentació: webgrafiaDocumentació: webgrafia
1. L’impuls a la lectura
2. Biblioteca escolar III. El Pla de Lectura de Centre (materials de
formació)
3. Biblioteca escolar II. Competència informacional (materials de
formació)
4. El gust per llegir des de la biblioteca escolar (materials de formació)
5. La promoció de la lectura al cicle mitjà
6. Banc de recursos: la lectura font de plaer i de coneixement
7. Orientacions per a l’anàlisi de llibres de literatura infantil
28. Trobareu més informació a:Trobareu més informació a:
reporteducacio.catreporteducacio.cat
Moltes gràciesMoltes gràcies
BiblioreportBiblioreport
Editor's Notes
Com es pot fomentar el gust per la lectura? Exemples d’algunes estratègies (1-7). Bona part d’aquestes estratègies/activitats es recullen a l’estudi. Orientacions per al suport al desenvolupament de les estratègies que fomenten el gust per la lectura (8-11) Parlar dels tríptics i de l’oferta de les biblioteques públiques. L’exemple de la biblioteca de Sant Vicenç dels Horts.