1. Municipi Lector o com ajudar
els nostres fills a ser lectors
Joan Portell Rifà
Sant Vicenç dels Horts, 2014
Jo sóc allò que he llegit i allò
que estic disposat a llegir.
Jaume Cabré
2. Mirem què ens diuen les xifres:
- Estudi realitzat a 800 persones:
- 400 mestres i professors (amb formació)
- 400 alumnes de l’IOC (Institut Obert de Catalunya. Adults en procés
d’obtenció de l’ESO)
- Enquesta realitzada al llarg del 2010 on s’investiga els factors que
poden portar a una persona a ser lector o no.
3. 1 2 3
1
2
3
Mestres i professors Estudiants IOC
Et consideres bon lector?
SI NO ns/nc
Mestres i professors 66% 29% 5%
Estudiants IOC 46% 53% 1%
7. En l’estudi sobre els Hàbits de lectura dels infants y joves de
Catalunya, (Consell Català del Llibre Infantil y Juvenil en 2009),
una de les conclusions que es va destacar respecte a l’estudi
anterior realitzat el 2004-05 fou que:
– Existeix una clara millora de la implicació dels pares en
la lectura dels seus fills. Destaca el paper de la família
en la recomanació i obsequi de llibres (el 73,6% dels
nens enquestats van declarar que les seves famílies els
recomanen i regalen llibres)
8. Finlàndia, el nostre referent?
Els pares finlandesos creuen que la família
és més responsable que l’escola de
l’educació dels fills (55%)
MELGAREJO, J. (2005): El sistema educativo finlandés: la formación del
profesorado deprimaria y secundaria obligatoria. Barcelona, Universitat Ramon
Llull/Blanquerna.Tesis doctoral, Director: Francesc Pedró; Tutora: Montserrat
Castelló.
9. SUBSISTEMA SOCIOCULTURAL
És format por una xarxa d’institucions:
guarderies,
preescolar,
biblioteques,
centres esportius,
centres de formació musical,
corals,
esglésies,
cinemes, teatres, escoles de teatre,
serveis socials, etc.
10. El lector social s’ha d’apropar a la lectura amb:
– Estratègies que animin a llegir, a desenvolupar el denominat
gust per la lectura.
– Estratègies que amplien la lectura, que la vinculen a tot tipus
d'experiències.
– Provocar al voltant seu oportunitats lectores, situacions en les
quals la lectura sigui un complement.
– Motivar-lo perquè la lectura sigui un bé de consum cultural a
imatge i semblança de la música, el cinema o la roba.
– La lectura ha de ser identificadora de grup: jo llegeixo perquè
desitjo ser com el tu i ser dels teus.
12. Què és Municipi Lector?
Una proposta per a la difusió de la lectura a infants i
joves de qualsevol municipi. Hi poden estar
involucrades entitats de tota mena, ja siguin públiques
o privades, familiars o extrafamiliars, etc.
13. Objectius generals
Aconseguir un major nivell de lectura en els nens i
nenes del municipi.
Implicar a totes les entitats del municipi, així com a
tots els ciutadans, en l’assoliment de l’objectiu
anteriorment citat.
Assolir un compromís ferm per part de tota la
societat envers la lectura i el desenvolupament de la
mateixa.
Formar ciutadans compromesos i responsables.
14. Estructura del programa
LECTORS /
LECTORES
SOCIALS
PARES I MARES
ESCOLA / IES / CRPBIBLIOTECA
ClijCAT
Consell Català del Llibre Infantil
i juvenil
Departament de Cultura de
la Generalitat de Catalunya
ADMINISTRACIÓ
LOCAL
CONSELL DE LECTURA
15. Què fa la llar/l’escola/l’institut?
– Dinamitzar la lectura fora de l’àmbit de l’àrea de
llengua (gust per la lectura).
– Proposar activitats a l’entorn de la lectura.
– Coordinar-se amb la biblioteca a fi i efecte
d’optimitzar els recursos de la vila.
– Fer la feina coordinadament amb altres entitats com,
per exemple:
Lots temàtics
10 minuts de lectura diaris
Visites a la biblioteca
Aniversari lector…
16. Què fa la biblioteca?
– Ser el pal de paller pel que fa a la difusió i gestió del
fons de la biblioteca (competència informacional)
– Servir de punt de consulta.
– Ser punt de difusió i dinamització d’assessorament
per a pares i mares.
– Optimitzar les hores d’obertura de la biblioteca
d’acord amb les necessitats.
– Ser punt de trobada a tota persona lectora així com a
educadors i pares.
17. Què fan els pares i mares?
– Prendre un compromís ferm a l’entorn de la lectura.
– Formar part i participar activament de xerrades i
col·loquis a l’entorn de la importància de la lectura.
– Establir moments de lectura a casa.
– Participar del servei de préstec de la biblioteca i
assistir-hi.
– Formar part del Consell de Lectura.
18. I l’administració (Ajuntament i Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya)?
– Dotar econòmicament el projecte per a la seva
viabilitat.
– Es compromet a recolzar el projecte durant un
període prou llarg com per veure’n els fruits -5 anys-.
– Oferir els mitjans humans i materials de la biblioteca
per poder adequar les seves activitats a assolir els
objectius marcats en el projecte.
19. Què fa el Consell Català del Llibre Infantil i
Juvenil (ClijCAT: www.clijcat.cat)?
– Ofereix els professionals necessaris per a la gestió i dinamització del
projecte -1 persona-.
– Ofereix les eines per a l’adquisició del fons bàsic de la biblioteca.
– Vetlla pel bon funcionament del projecte Municipi Lector.
– Proposa i ofereix la possibilitat d’assistència i participació a les activitats
del poble a autors, il·lustradors...
– Avalua els progressos de l’aplicació del projecte.
– Gestiona els fons que el Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya dota per aquest programa, que suposa el 40% del cost total.
– Difon més enllà de Catalunya (CERLALC) aquest programa de motivació a
la lectura.
20. I els nens i nenes lectors/es?
Participen activament en les activitats del Programa.
Disposen d’assessorament i dinamització d’activitats
a l’entorn de la lectura, ja sigui a dins o a fora del
centre escolar.
Disposen d’una carpeta que serà la seva memòria
lectora.
21. El Consell de Lectura
És l’òrgan encarregat del seguiment de Municipi Lector.
És el responsable de gestionar i avaluar les activitats a curt,
mitjà i llarg termini, i aplicar els correctius necessaris per assolir
els objectius marcats.
Aquest seguiment s’efectua en reunions mensuals en les que
hi són presents els representants de totes les entitats que
formen part del Municipi Lector.
És format per representants de:
– AMPAS
– Centres educatius del Municipi
– Biblioteca
– ClijCAT
– Administració municipal
– ...
22. Resultats obtinguts:
Evolució de la puntuació mitjana dels centres a l’avaluació de sisè d’educació
primària durant el període 2009-2012 (llengua catalana i llengua castellana) i 2010-
2012 (llengua anglesa).
Variació de la puntuació mitjana ((any final-anyinicial)/any inicial)*100
Centres del
programa Municipi
Lector
Centres de nivell
de complexitat
mitjana (B)
Conjunt de
Catalunya
Competència
lingüística en llengua
catalana
+7% +4,4% +4,4%
Competència
lingüística en llengua
castellana
+4,9% +3,8% +3,8%
Competència
lingüística en llengua
anglesa
+8,4% +5,7% +6,3%
