Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

03c hfa's

623 views

Published on

per passar a classe

Published in: Education
  • Be the first to comment

03c hfa's

  1. 1. Grècia L’antiguitat clàssica escultura i ceràmica
  2. 2. Tres etapes Període hel·lenístic (del 323 aC fins al 31 aC) Orientalització i atomització dels centres artístics. Període clàssic (del 475 aC fins al 323 aC) Moment de màxima esplendor. Període arcaic (finals del segle VIII aC fins al 475 aC) Comencen a fixar-se els estils arquitectònics.
  3. 3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS MARBRE / BRONZE Materials: Marbre (talla) i bronze (fosa / cera perduda), encara que també utilitzen pedra calcària, fusta, or i ivori.
  4. 4. Segons el material que es faci servir s'utilitzaren unes eines o unes altres. Consisteix en treure o rebaixar la matèria sobrant d’un material dur. Els materials habituals als que s'aplica la tècnica de la talla són la pedra o la fusta. Pedra: el martell, el cisell, l’escarpra. Fusta: maces, gúbies , trepant. Les escultures realitzades amb la tècnica de la talla solen ser obres definitives, perquè aquesta tècnica no permet fer-ne rectificacions. TÈCNICA DE LA TALLA
  5. 5. TÈCNICA DE LA FOSA És la tècnica que s’utilitza per realitzar escultures en metall, principalment en bronze. El procés s’inicia amb la realització d’un model amb un material mal·leable (fang, guix, cera...) a partir del qual s'obté un motlle, amb el qual es reproduirà l’escultura en metall.
  6. 6. A. Model, de fang o guix. B. Recobert d’una capa de cera. C. Recobriment del mateix material refractari que el model. D. Eliminació de la cera tot escalfant el conjunt. E. Després s’hi aboca, per un orifici, el bronze fos que, en solidificar- se, adopta la forma del model inicial. F. Escultura de bronze. MÈTODE DE LA CERA PERDUDA
  7. 7. CARACTERÍSTIQUES GENERALS CÒPIES ROMANES La majoria d’escultures gregues ens han arribat a través de còpies romanes, no els originals.
  8. 8. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DUES TIPOLOGIES: EMBALUM RODÓ I RELLEU L’escultura exempta o d’embalum rodó i el relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars).
  9. 9. CARACTERÍSTIQUES GENERALS POLICROMIA Les escultures originals estaven policromades.
  10. 10. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA ANTROPOMÒRFICA Es representen figures humanes (fins i tot els déus tenen forma humana), i busquen un ideal de perfecció que combina bellesa física i equilibri espiritual.
  11. 11. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Partint de la influència oriental (egípcia sobretot) i el seu estatisme, evolucionen cap a una escultura que busca el moviment, el naturalisme i l’expressivitat.
  12. 12. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Dorífor de Policlet Apoxiomenos de Lisip El rostre està dividit en tres parts iguals: el front, el nas i el mentó. CÀNON 1/7 i CÀNON 1/8 Els cànons de 1/7 i 1/8 posen de manifest l’harmonia i la proporcionalitat en relació a l’ésser humà.
  13. 13. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Especial preocupació per la representació del moviment i el volum: contingut serè i equilibrat en el període clàssic i exagerat i expressiu, en l’hel·lenístic.
  14. 14. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Els escultors passen de ser artesans a tenir una consideració social important (signen les obres).
  15. 15. Dama d’Auxerre o Koré d’Auxerre 650-625 aC Museu del Louvre Període arcaic Kouros d'Anàvissos 530 aC Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Koré del pèplum 510-500 aC Museu de l'Acròpoli d'Atenes Auriga de Delfos, Pitagores de Reggio, 478-474 aC Museu del Santuari de Delfos Protoclàssic/ Estil sever Discòbol, Miró 460 aC Museu Nazionale Romano delle Terme Dorífor (7 caps), Policlet 450-420 aC Museu Vaticà de Roma, Museu Nacional de Nàpols Apoxiòmenos (8 caps), Lisip 340-325 aC Museu Vaticà, Roma Primer classicisme, s. V aC. Segon classicisme, s. IV aC. Hermes amb Dionís infant Praxíteles, 343 aC Museu Arqueològic d’Olímpia Hel·lenístic Victòria de Samotràcia Pitòcrit de Rodas 200-190 aC Museu del Louvre Laocoont i els seus fills Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes Segle II aC (bronze) / marbre del segle I aC Pati de Bellvedere, Museus Vaticans Zeus / Posidó Artemision 460-470 aC Museu Arqueològic. Atenes
  16. 16. Període arcaic Segles VIII – VI aC
  17. 17. KOUROI: Figures masculines. Els kouroi (en singular kouros = noi) Representen atletes nus a partir d’un model real idealitzat. KORAI: Figures femenines. Les korai (en singular koré = noia) Representen dones vestides amb túnica (pèplum / chiton / mant (himation)). Es creu que eren sacerdotesses o dames oferents. Dos tipus
  18. 18. Influència clara dels models orientals i egipcis
  19. 19. Frontalitat L’escultura està concebuda totalment per ser vista frontalment.
  20. 20. Simetria axial Un eix central divideix l'estàtua en dues meitats iguals.
  21. 21. Esquematisme i geometrització en les formes Realització de les formes del cos de forma esquemàtica i amb ús d’elements geomètrics.
  22. 22. Rigidesa / Estatisme Els peus estan sòlidament fixats a terra i, en els Kouroi, encara que es presenten avançant la cama esquerra, no s’aconsegueix cap sensació de moviment. Formes molt rígides, amb els braços pegats als costat, punys closos i mirada endavant. En les Korai, el cabell i el vestit cauen pesadament, sense moviment.
  23. 23. Hieratisme Posat sever i solemne, el rostre no deixa entreveure cap sentiment. Somriure arcaic Somriure estereotipat amb llavis arquejats cap amunt.
  24. 24. Ulls ametllats Lleugerament convergents amb mirada fixa.
  25. 25. Policromia
  26. 26. L’expressió plàstica i el moviment és més naturalista i el tractament de la pell és més delicat a mesura que ens apropem a l’època clàssica. Clara evolució
  27. 27. cos despullat anatomia sumament primària actitud de caminant avança la cama esquerra coll robust pits massissos cames musculoses els braços units al cos hieratisme els punys closos cabellera llarga que cau sobre les espatlles stefano o diadema somriure arcaic  Representació d’un jove atleta vencedor  Representació d’un déu?  Objecte bell dedicat a un déu.  Memorial d’un home. simetria axial ulls exageradament sortits i convergents cap avall frontalitat Kouros d’Anàvissos
  28. 28. Estàtua femenina que presenta els mateixos trets que les masculines, però es diferencien en què solien ser representades vestides. En les primeres, el cos quedava reduït a un cilindre, amb un lleuger bombament en el pit i amb cintura més estreta. Eren molt frontals, rígides i inexpressives i els cabells geomètrics. cos vestit amb túniques fins als peus cames juntes i peus junts hieratisme simetria axial frontalitat braç unit al cos i puny clos possiblement portava una ofrena somriure arcaic ulls exageradament sortits i convergents cap avall
  29. 29. Kouroi de Kleobis i Biton Museu Arqueològic de Delfos 610-590 aC. Marbre.
  30. 30. Kouros de Súnion Museu Arqueològic Nacional d’Atenes 600 aC. apx. 3,05 m. d’alçada. Marbre.
  31. 31. Dama d’Auxerre Musée du Louvre. París 650-640 aC. 75 cm. Pedra calcària de Creta.
  32. 32. Kouros d’Anàvissos Museu Arqueològic Nacional d’Atenes 530 aC. apx. 1,95 m. d’alçada. Marbre blanc.
  33. 33. Kore del pèplum Museu de l’Acròpolis d’Atenes 505 aC. apx. 1,21 m. d’alçada. Marbre de Paros amb restes de policromia.
  34. 34. Període sever Primera meitat del segle V aC
  35. 35. El nom prové de la severitat (expressions més serioses, sense somriure arcaic) i sobrietat de l’estil; és a dir, més intenció expressiva (rostre), però amb una austera forma externa. Varietat temàtica (atletes, aurigues, herois, déus). Varietat de materials (predomini de marbre i bronze). Més expressivitat dels sentiments: expressió de reflexiva serenitat als rostres. Continuen la frontalitat i la simetria, però es comença a trencar amb caps i peus lleugerament girats, plecs desiguals de túniques i vestits... Certa sensació de moviment: es trenquen la rigidesa i el hieratisme amb els braços desaferrats del cos, la torsió lateral del coll, la cama avançada i doblegada... Intent d’aconseguir equilibri, serenitat i dignitat en les figures representades. CARACTERÍSTIQUES
  36. 36. Auriga de Delfos Museu Arqueològic de Delfos 478-474 aC. 1,80 m. d’alçada. Bronze. Conjunt escultòric exempt realitzat en bronze que reunia els cavalls i el conductor de carros de curses, que és l’única resta que ens ha arribat.
  37. 37. Destaquen les incrustacions d’ònix i esmalt en els ulls. Actitud serena i elegància amb què cauen els plecs de la vestidura, semblen estries d’una columna. Figura dempeus sobre el carro. Amb cordes a les aixelles perquè no se li bufi el xitó. Aspecte serè del rostre; no té el somriure arcaic típic de l'estil arcaic precedent sinó l'aspecte serè. Llavis amb aliatge de coure per aconseguir una policroma rogenca. Amb la mà dreta agafa les regnes. Bronze (cera perduda). Disposició dels pues oblics al cos. Suau torsió del cos i del cap per aconseguir un lleu moviment i, així, trencar amb el hieratisme del període arcaic.
  38. 38. Zeus / Posidó Artemísion Museu Arqueològic Nacional d’Atenes 460-450 aC. 2,10 m. d’alçada. Bronze.
  39. 39. Dempeus Amb barba Moment de llançar amb la mà dreta un objecte (llamp o trident) Figura nua Aliatges de coure per a les pestanyes i els llavis Incrustacions dels ulls perdudes. Bronze (cera perduda) Volums anatòmics precisos Posició dinàmica, moviment centrífug Trenca amb la frontalitat del període arcaic
  40. 40. Bronzes de Riaze Museo Nazionale di Reggio di Calabria 460-430 aC. apx. 2,05 m. d’alçada. Bronze a la cera perduda.
  41. 41. No al hieratisme: suportant el cos en la cama dreta mentre que l’esquerra descansa lleugerament aixecada i flexionada. Els braços esquerres doblegats pels colzes, conserven restes del lligat d’un escut; els seus braços drets cauen al costat del cos amb naturalitat i tenen la mà tancada, amb el gest d’agafar una llança o una espasa. Llavis de coure Dents de plata Celles de plata Els ulls estaven fets amb materials compostos; marfil i calcaris per les còrnies i pasta vítria i potser àmbar per l’iris i les pupil·les. Dos homes madurs i vigorosos. Ambdós barbuts, dempeus, completament despullats. Gran naturalisme. Se li veuen les venes i els tendons dels braços, mans i peus. Barbes rinxolades d’estil jònic pesen 400 quilos Contrapposto
  42. 42. Es creu que, durant l’Antiguitat, els guerrers es van portar de Grècia a Roma i el naufragi del vaixell on anaven, les va fer anar al fons del mar. No se sap on eren els guerrers; els escriptors grecs diuen que hi havia escultures com aquestes als carrers i als temples de les seves ciutats; els romans les apreciaven molt i se les enduien a Roma; gairebé totes es van fondre en arribar a l’Edat Mitjana per aprofitar-ne el metall. Aparegueren, junts, a 7 o 8 metres de profunditat. Foren trobats el 1972 de manera fortuïta a les aigües de la mar Jònica, a uns tres-cents metres de la costa al territori de la Comune de Riace, a Calàbria.
  43. 43. La seva expressió és molt tranquil·la, fins i tot capficada: està atent al que passa però s'ho mira de lluny, sense passió pel combat.
  44. 44. Va tot nu, la qual cosa és impròpia per a la lluita amb armes, perquè el poden ferir; i és que la perfecció i la bellesa irradien una força tan gran que el fan ja vencedor; ningú no gosaria enfrontar-s’hi.
  45. 45. Període clàssic. Primer classicisme Segona meitat del segle V aC
  46. 46. Període de major esplendor. Es trenca definitivament amb la rigidesa arcaica i s’implanta un model que marcarà l’escultura per a sempre. Escultura naturalista, però amb un naturalisme idealitzat que busca un ideal de bellesa basat en la proporció i l’harmonia. Inventaren el cànon 1/7 per tractar d’aconseguir l’ideal de bellesa proporcionada. S’acaba amb la frontalitat i s’aconsegueix captar el moviment, però un moviment serè i contingut a partir del contrapposto, que trenca amb la rígida simetria anterior. Domini tècnic quasi total que permet canvis: els braços se separen del cos i es dobleguen, la roba suggereix les formes (“draps mullats”), els caps s’inclinen, detallisme... Estudi de l’anatomia i el moviment real de la musculatura. El tractament de la pell és molt més delicat. Augmenta l’expressivitat del personatge i s’intenta representar la seva personalitat i les emocions, però de forma continguda, sense excessos dramàtics. Se cerca l’equilibri entre ment i cos, per la qual cosa els moviments i l’expressivitat són continguts i serens. Els autors deixen de ser simples artesans i guanyen en prestigi: Miró, Policlet i Fídies. CARACTERÍSTIQUES
  47. 47. Discòbol Miró Museo Nazionale Romano. Roma 460 aC. 1,55 d’alt. Còpia en marbre d’un original de bronze.
  48. 48. Certa calma inexpressiva en el rostre. El rostre no transmet l’esforç que realitza l’atleta, manifesta serenitat. El somriure és encara semblant a l’expressió estereotipada dels kouroi. Els cabells, encara es representen geomètricament. Són com una mena de casc de rínxols que no es diferencien els uns dels altres. El costat dret del Discòbol és llis i tancat, està regit per una corba contínua. El costat l’esquerre és angular i obert i està regit per una ziga-zaga. Miró excel·lí sobretot com a bronzista. Còpia romana de marbre. A la còpia de marbre es va haver d’afegir un tronc per tal de suportar el pes de l’escultura. És la captació del moviment en l’instant fugaç de llançar el disc. Miró, amb el Discòbol, vol distanciar-se definitivament del hieratisme del període arcaic. Miró volia evitar la simetria. Moment de màxim equilibri de l’atleta, moment anterior al llançament del disc. Els músculs estan marcats i l’anatomia molt més ben representada.
  49. 49. Aquest tipus d’escultures es feien per homenatjar els vencedors dels jocs atlètics, però no guardava mai cap versemblança amb l’atleta. Els artistes grecs intentaven plasmar en les seves obres la bellesa ideal. Durant el segle V era vigent la teoria de Plató que deia que el món terrenal era el reflex imperfecte d’un món ideal supraterrenal.
  50. 50. Dorífor Policlet Museo Archeologico Nazional di Napoli 430 aC. 2,12m d’alt. Còpia de marbre d’un original de bronze.
  51. 51. El Dorífor és un noi que duu una llança i mostra l'equilibri perfecte. Totes les parts del seu cos tenen una relació correcta amb les altres i cadascuna guarda també una relació matemàtica i geomètrica amb el conjunt. Sembla que la unitat de mesura era el dit. El cap és la setena part del cos; el rostre està dividit en tres parts iguals: el front, el nas i el mentó; el peu és tres vegades el palmell de la mà; l'arc toràcic i el plec engonal són arcs d'un mateix cercle. La bellesa esdevé mesura i proporció. Policlet, el seu autor, va escriure un llibre, avui perdut, on explicava aquesta proporció perfecta. L’obra original era de bronze. El Dorífor és «qui porta la llança» . En ocasions és identificat com la representació ideal del mític heroi Aquil·les. Model perfecte de les proporcions del cos humà Cànon1/7
  52. 52. Contrapposto Expressió serena. Un home que es pren el triomf amb serenitat. Cos baronívol Suport lateral Equilibri perfecte. Cànon 1/7 Gran naturalisme Perfecció anatòmica. Figura en moviment amb una marxa tranquil·la que portava una llança amb la mà esquerra. Ideal de bellesa= proporció, mesura, equilibri, harmonia
  53. 53. Contrapposto Expressió serena. Un home que es pren el triomf amb serenitat. Cos baronívol Suport lateral Equilibri perfecte. Cànon 1/7 Gran naturalisme Perfecció anatòmica. Gran plasticitat en la representació dels cabells. Gest elegant de cenyir-se l’estefano Jove que es col·loca l’stefano Diadumen Policlet Museu Arqueològic Nacional d’Atenes 425 aC. Còpia de marbre d’un original de bronze.
  54. 54. Destacant els treballs de l’Acròpolis, especialment el Partenó (estàtues exemptes i relleus), però també és “l’escultor dels déus”. Fídies El gran escultor de l’Atenes clàssica
  55. 55. Atena Parthenos Fídies Originalment en el Partenó Segle V aC. Criselefantina (or i ivori)
  56. 56. Zeus Olímpic Fídies Originalment en el Temple de Zeus a Olímpia Segle V aC. Or, ivori i pedres precioses Una de les Set Meravelles del Món Clàssic.
  57. 57. Situada al bell mig de l’Acròpolis, es calcula que feia 15 metres. El seu nom significa 'la que combat en primera línia’. Atena Promacos Fídies Originalment al bell mig Acròpolis d’Atenes Segle V aC. Bronze
  58. 58. Frontons del Partenó Fídies British Museum I Museu de l’Acròpolis d’Atenes Segle V aC. Marbre
  59. 59. Mètopes del Partenó Fídies British Museum I Museu de l’Acròpolis d’Atenes Segle V aC. Marbre
  60. 60. Fris de les Panatenees. Partenó Fídies British Museum I Museu de l’Acròpolis d’Atenes Segle V aC. Marbre
  61. 61. Període clàssic. Segon classicisme Segle IV aC
  62. 62. Les Guerres del Peloponès acaben amb el període de major esplendor i l’hegemonia d’Atenes. Els ideals anatòmics es transformen i s’introdueix un cànon més esvelt: El cànon 1/8 de Lisip. Se n’accentuen els moviments i es comença a perdre la serenitat del primer classicisme. S’accentua el naturalisme en gestos i actituds, amb més realisme i mostrant actituds menys heroiques i més quotidianes, que fan les figures més lliures i menys majestuoses. Apareix el retrat com a gènere escultòric. Augmenta l’expressivitat, sobretot al rostre, i busca l’expressió dels sentiments (pathos) davant de la serenitat, l’equilibri i l’idealisme serè del primer classicisme. Composicions més complexes: L’art es torna més inquiet i desassossegat, igual que els temes tractats (temes més mòrbids i sensuals). S’introdueix el nu femení integral com a tema, i es crea un nou model anatòmic de dona diferent del masculí: Les Afrodites o Venus. Autors més importants: Praxíteles, Lisip i Scopes. Plena humanització dels déus. CARACTERÍSTIQUES
  63. 63. Hermes i Dionís Praxíteles Museu Arqueològic d'Olímpia. 350-330 aC. 2,13m d’alt. Marbre.
  64. 64. Tendresa amb què Hermes mira Dionís. Aquesta escultura era un exvot del temple d’Hera, a Olímpia. Fou trobada l’any 1877 en unes excavacions. Rectilini suport (tronc d’arbre cobert amb una túnica) Contrasta el dinamisme del cos amb la rigidesa del suport. Atenció als sentiment i a les emocions Naturalisme i delicadesa en el tractament anatòmic Gran expressivitat (rostre abstret) Esfumato Humanització dels déus (jove atleta) Corba praxiteliana (equilibri entre moviment i repòs) Lleu ondulació de malucs Possible original de marbre Superfícies blanques i suaus. Modelat molt polit sandàlies Totalment nu
  65. 65. Naixement de Venus. Uffizi. Sandro Botticelli Introducció del nu femení integral Afrodita de Cnidos Venus de Mèdici. Uffizi Còpia en marbre del segle I aC.
  66. 66. FauneApol·lo Sauròcton
  67. 67. Apoxiòmenos Lisip Museus Vaticans 340-330 aC. 2,05m d’alt. Còpia romana en marbre d’un original de bronze.
  68. 68. Els ideals anatòmics es transformen i s’introdueix un cànon més esvelt: “El cànon 1/8.”· Lisip és el primer retratista i l’escultor preferit d’Alexandre el Gran. Recolza el pes en una cama mentre l'altra està desplaçada cap a un costat. El cap és petit i està girat de forma semblant a la del Dorífor de Policlet,. Es tracta d'un atleta nu que es neteja d'oli amb l’estrígil.
  69. 69. Hèrcules Farnese Lisip Museus Arqueològic Nacional de Nàpols Segle IV aC. 3,17m d’alt. Còpia romana en marbre d’un original de bronze.
  70. 70. Mènades es pot traduir per "les que desvariegen" o "les dones posseïdes” Mènade Escopes de Paros Albertinum de Dresde Segle IV aC. Còpia romana de l’original grec perdut Gran expressivitat de rostres; arriba quasi al PATHOS, patetisme hel·lenístic . Moviment desbordant (composició pràcticament helicoïdal) Sacerdotessa del temple de Dionís en ple èxtasi.
  71. 71. Període hel·lenístic
  72. 72. La barreja de la influència oriental (colossalisme, monumentalitat, patetisme, nous temes) i la tradició clàssica porta a una nova forma de concebre l’art i l’escultura. Els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. El naturalisme continua, però es deixa de buscar la idealització per perseguir el realisme, i arriba a recrear-se en la plasmació dels defectes físics, d’allò lleig. Representen el moviment, però ja no de manera equilibrada, sinó intensa, amb difícils escorços que trenquen el plànol i transmeten la tensió i el dinamisme dels moments reproduïts. Les composicions es compliquen encara més i s’arriba a la teatralitat. Es busca la representació del volum, fins al punt de treballar els músculs al mínim detall de tal manera que hi ha efectes de clarobscur. Forta expressivitat: tendència a expressar els sentiments i la passió en els rostres (pathos) exageradament, en moments de forta intensitat, acompanyats per la tensió de la composició. Temes molt variats: temes anteriors més dramàtics, retrats psicològics, grups escultòrics, temes trivials de la vida quotidiana, temes grandiosos de déus i herois, al·legories... Es perd la unitat estilística de tota Grècia i sorgeixen escoles locals: Atenes, Pèrgam, Rodes, Alexandria... CARACTERÍSTIQUES
  73. 73. Escola d’Atenes
  74. 74. Afrodita de Melos Musée du Louvre. París 130-110 aC. 2,11 m. d’alçada. Marbre.
  75. 75. Destaca per la serenitat al rostre, la bellesa, i la corba praxitel·liana. Corba praxitel·liana, aquesta composició en “S” que li proporciona sensualitat i flexibilitat. Els plecs de la roba són flexibles. Es creu que amb una mà es subjectava la roba i amb l’altra sostenia una poma Esculpida en diversos blocs de marbre blanc units de manera invisible Moviment ondulant del cosElegant actitud Verisme anatòmic L'expressió transmet sensació de calma Modelat molt suau, la llum es difumina i produeix l’esfumato
  76. 76. Tors de Belvedere Apol·loni d’Atenes Museus Vaticans Segle I aC. Marbre.
  77. 77. Escena anecdòtica on es tracta el tema de la infantesa. Nen de l’espina Museus Capitolins. Roma Segle I aC. Bronze.
  78. 78. Escola de Pèrgam
  79. 79. Gigantomàquia / Altar de Zeus Pergamonmuseum. Berlín 180-190 aC. Marbre.
  80. 80. Maqueta de la ciutat de Pèrgam
  81. 81. planta de forma quasi quadrada (38,6 x 36 m.)columnata jònica Altar (ales) cossos laterals que enquadren ampla i elevada esglaonada Monumental (proporcions gegantines) Alt relleu (gigantomàquia) columnata jònica pati 2,30 x 1,20 m. d’alt Monument a la grandesa de la dinastia Atàlida
  82. 82. Alt relleu amb el tema de la Gigantomàquia figures que es retorcen dramàticament més de 100 m. de longitud molt volum escultòric 2,5 m. alçada lluita entre déus i gegants molt moviment i gran tensió musculatures en tensió expressions turmentades "pathos" fort efecte de clarobscur actituds i vestimentes agitades
  83. 83. Lluita d’ATENA i ALCIONEU
  84. 84. ZEUS en lluita contra els TITANS o GEGANTS
  85. 85. Escultures exemptes que tracten el tema relatiu a la invasió dels gals. Formava part dels monuments erigits per celebrar la gran victòria sobre els gals a l’Acropòlis de Pèrgam. Destaca la visió de patiment, el dolor dels rostres, però també de serenitat amb el que afronten el seu tràgic destí. Gal Moribund Museus Capitolins. Roma Segle III aC. Còpia romana d’un original grec de bronze. Gal suïcidant-se Museus Capitolins. Roma Segle III aC. Còpia romana d’un original grec de bronze.
  86. 86. Escola de Rodes
  87. 87. Representava Helios (déu del sol), realitzada en bronze per Cares de Lindo, i col·locada al port de Rodes. Tenia una torxa a la mà que servia de far a les naus que entraven en el port per sota de les seves cames. Fou destruïa per un moviment de terra i no es va tornar a esculpir. Colós de Rodes
  88. 88. Victòria de Samotràcia Atribuïda a Pitòcrit de Rodes Musée du Louvre. París 200-190 aC. 2,45 m. d’alçada. Marbre de Paros.
  89. 89. Pedestal en forma de proa d’un vaixell amb els bacs dels rems (23 blocs de marbre gris blavós procedents de Rodes) Descobert l’any 1875. 3,3metres d’alçada Moment en què es posa a la proa del navili, fent front al propi moviment del vaixell i a la força del vent. Vista frontal, el cos presenta una lleugera torsió, la figura es recargola i s’obre en les dues llargues corbes de les ales. Aquesta vestimenta, «Draps mullats», i el xitó ple de sensualitat, dota el cos de la Victòria d’una bellesa molt seductora. Va vestida amb un fi mantell (xitó) que, adherit al cos, deixa entreveure les seves elegants corbes femenines. La posició d’avançar de la cama dreta denota fermesa però, al mateix temps, confereix lleugeresa a la figura. Niké / Victòria personificada en la forma d'una deessa alada, que descendeix a la terra per honorar el guanyador (marbre de Paros). Descoberta l’any 1863. 2,45 m. d'alçada. Vista lateralment, s’observa una gran línia diagonal que enllaçaria des de la cama fins al cap, desgraciadament desaparegut. El dinamisme de la composició es complementa amb les múltiples i delicades corbes del vestit.
  90. 90. El 3 de setembre de 2013, el Louvre va llançar una crida a través d’internet «crowdfunding» per rebre donacions que li permetin finançar la restauració d’aquesta obra mestra. El cost de l’operació de restauració de la Victòria s’estimava en 4 milions d’euros, tres dels quals ja ha reunit el Louvre, gràcies a mecenatges. El projecte va culminar amb una exposició l’any 2015. Restauració: crowdfunding
  91. 91. Samothrahi –Samotràcia Petita illa al nord del mar Egeu, la figura de l’any 1863 i el pedestal l’any 1875; actualment, el conjunt original és al Museu del Louvre, París. Estava situat en un petit edifici al Santuari de Samotràcia i, de ben segur, era una d’aquelles innumerables ofrenes fetes al Santuari. Fou consagrada, sens dubte, en agraïment als déus després d’una victòria naval. Tot fa pensar que es va esculpir per celebrar els triomfs d’Antioc III el gran. La nau se situava sobre un estany a dos nivells. El superior, poc profund, és el que sostenia el vaixell. Mentre que l'inferior tenia grans pedres que suggerien la vora de la mar o potser el port. La Victòria es podria veure reflectida a l'estany. Monument commemoratiu erigit al Santuari de Samotràcia
  92. 92. Laocoont i els seus fills Agasandre, Polidor i Atenodor Musei Vaticani Segle III - II aC. 2,42 m. Còpia romana de Marbre
  93. 93. Narració que Virgili en fa a l’Eneida. Composició piramidal Diagonal que travessa tota l’ecultura La serp uneix les tres figures Els cossos dels fills són anatòmicament com el pare però a escala reduïda Cossos contorcionats. Moviment violent. Només pot ser contemplat frontalment El Laocoont va impressionar a Miquel Àngel quan l’estàtua es va trobar l’any 1506 Roma. El florentí quedà impressionat per la ràbia continguda (terribilità). Probablement va ser una font d’inspiració per al seu famós Moisès. En aquesta obra les serps s’enrotllen als cossos del pare i dels dos fills, el dolor de Laocoont no és només físic, sinó també psicològic en veure patir els seus fills. Anatomia musculosa. Gran tensió Pathos Representació del patiment
  94. 94. Se la considera l'escultura d'una sola peça més gran de totes les que han pervingut fins a nosaltres i des de l'antiguitat. Toro Farnese Apol·loni de Tralles i Taurisc de Tralles Museo Archeologico Nazional di Napoli 130 aC. 3,70m d’alt. Marbre Monumentalisme, dinamisme, expressivitat i teatralitat són característiques d’aquesta escultura i pròpies del període hel·lenístic.
  95. 95. Grècia L’antiguitat clàssica ceràmica Era una manifestació artística molt important i un producte dels pocs que exportaven. A les àmfores hi ha un conjunt de característiques úniques totes unides: les formes, el bon fer dels artesans i l’harmonia de colors. N’hi havia de gran diversitat i el seu nom depenia de la seva funció i de la seva forma.
  96. 96. Era una manifestació artística molt important i un producte dels pocs que exportaven. N’hi havia gran diversitat i el seu nom depenia de la seva funció i de la seva forma.
  97. 97. CERÀMICA GEOMÈTRICA Segles X-VIII aC. Sanefes geomètriques (línies paral·leles, triangles, formes romboïdals, etc., disposades en franges horitzontals i paral·leles
  98. 98. CERÀMICA GEOMÈTRICA Segles X-VIII aC. Decoració amb sanefes geomètriques i lineals disposades en franges. A partir del segle VIII aC. apareixen figures i animals esquematitzats.
  99. 99. CERÀMICA ARCAICA Segles VII – V aC. A partir del segle VII aC De mica en mica la figura humana pren protagonisme, cada vegada serà més gran i estarà representada amb més detallisme. Àmfora d'Eleusis De temàtica religiosa, ja que escenifica "L'Odissea".
  100. 100. A partir del segle VI aC. apareix una nova modalitat de ceràmica anomenada "de figures negres”. CERÀMICA ARCAICA Segles VII – V aC. Ceràmica de figures negres Han desaparegut les franges i la figura humana pren tot el protagonisme. Una escena a manera de quadre és representada al centre del recipient. Escenes amb figures negres sobre el fons roig dels recipients, que s’ajuden amb gravats fins i amb petits tocs en roig o en blanc. Els temes més abundants són els mitològics, aquells que narren llegendes sobre déus, herois i les relacions amb els mortals.
  101. 101. A poc a poc, al llarg de l’època clàssica, les escenes aniran guanyant naturalitat, moviment i expressivitat.
  102. 102. CERÀMICA CLÀSSICA Segles V aC. Ceràmica de figures roges Aquest estil fou suposadament inventat per Andròcides, pintor de l’Àtica. Tècnica consistent en dibuixar en roig o en gravar les figures damunt l'argila fresca, pintant tota la resta del recipient en negre. Els detalls es gravaven o es pintaven en negre damunt de les figures roges. El tema, sense oblidar les llegendes mitològiques, solia representar escenes relacionades amb la vida quotidiana, les competicions atlètiques i mostra una major preocupació pel realisme i el detall. A finals de l’època arcaica, apareix ja la modalitat de anomenada "de figures roges” que tindrà el màxim moment en l’època clàssica.
  103. 103. CERÀMICA CLÀSSICA Segles V aC. Domina la decoració de figures vermelles sobre fons negre. La representació escènica esdevé més complexa. Desataca la riquesa de moviments, l’ús d’escorços i una expressió més emotiva dels personatges.

×