Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Ciència Oberta i Viquipèdia

1,973 views

Published on

Presentació que acompanya la xerrada a la #Viquitrobada de Girona, 14/11/2015

Published in: Science
  • Be the first to comment

Ciència Oberta i Viquipèdia

  1. 1. Ciencia Oberta i Viquipèdia Miquel Duran Institut de Química Computacional i Catàlisi Universitat de Girona
  2. 2. La Biblioteca: “Public libraries play a central role in providing access to data and ensuring the freedom of digital knowledge.” “... need for free neutral access to digital knowledge and the role public libraries already play (and have always played) in keeping the gate to knowledge open.” http://blogs.lse.ac.uk/impactofsocialsciences/2014/10/17/libraries-and-the-freedom-of-knowledge/
  3. 3. Micro i mini CV Sóc professor de química física de la Universitat de Girona i investigador en química teòrica i computacional. Des de petit em vaig interessar per l'ús d'Internet a la comunicació científica i la docència, però va ser un curs d'il.lusionisme el que em va obrir un món meravellós per connectar màgia i ciència, i fins i tot per esdevenir mag aficionat. Entre d'altres coses que m'engresquen, organitzo la sèrie d'esdeveniments TEDxUdG, promoc el coneixement obert, em declaro científic amic dels MOOC, i vaig en BTT per conèixer món. Sembla mentida que la meva frase preferida sigui de "Le Petit Prince": “Tu sais, quand on est tellement triste, on aime les couchers de soleil”. De fet, el que és realment estrany és que vagi diguent en públic que "Jo sóc i jo i les meves circumstàncies digitals". Deu ser que Màgia, Ciència i Internet estan ben trabades. University professor. Research in Quantum Chemistry. Digital Science Communication, Magic and Science, MOOCs, TEDx events, Open Knowledge @miquelduran Wikipedia usuari:quelet
  4. 4. El País • El número pi conecta por sorpresa la física cuántica con las matemáticas • Esta constante aparece en las fórmulas asociadas a la mecánica cuántica para el cálculo del estado energético de los átomos de hidrógeno. http://elpais.com/elpais/2015/11/10/ciencia/1447159566_647384.html
  5. 5. Què és la ciència oberta? Open science is the movement to make scientific research, data and dissemination accessible to all levels of an inquiring society, amateur or professional. It encompasses practices such as publishing open research, campaigning for open access, encouraging scientists to practice open notebook science, and generally making it easier to publish and communicate scientific knowledge https://en.wikipedia.org/wiki/Open_science
  6. 6. https://www.fosteropenscience.eu
  7. 7. Ciència oberta, ciència pública • Modern communication brings science a little way back toward where it once came from: the people. Not everyone is happy about this and there are risks associated with Public Science 2.0; for example, sharing concepts, ideas, and data openly on the Internet can result in intellectual property abuse, and excessive engagement in social media may cause a loss of reputation among peers. However, when practiced skillfully, Public Science 2.0 is likely to inspire lay-people and researchers alike. https://edunoming.wordpress.com/2013/11/08/ciencia-oberta-ciencia-publica/
  8. 8. La Wikipedia i la Universitat: una creixent relació • By pretty much any logic, Wikipedia shouldn’t work: A vast website, built on the labor of volunteers, with very few tangible rewards and a fairly weird hierarchy • Where Wikipedia has poor- quality articles, we should regard it as a great opportunity, argues Martin Poulter. Researchers and educators, especially in social science, should get involved in improving the site both for its educational value and to promote their areas of study to a truly global audience. http://edunomia.net/diari/edunomia/arxius/2014/la-wikipedia-i-la-universitat-una-creixent-relacio.html
  9. 9. Ciència, científics i wikipedia: un tema engrescador en un món complex • Em fa mandra el multilingüisme. A la universitat l’anglès és la llengua franca. L’estimació per la llengua pròpia (el català, en aquest cas) té un límit. • Fer entrades de caire científic a la wikipedia costa. Per un cantó, per redactar amb precisió i sense equivocar-se (gens ni mica, per això som científics) és difícil. I per un altre, perquè la tasca és ingent http://edunomia.net/diari/edunomia/arxius/2015/ciencia-cientifics-i-wikipedia-un-tema-engrescador-en-un-mon-complex.html
  10. 10. Wikipedia i ciència oberta: algunes notes La democratització ha d’estar present en els dos sentits: que qualsevol persona pugui accedir al coneixement disponible i, si vol, també contribuir a crear-lo. L’ideal doblement democràtic, o bidireccional, pot semblar utòpic, tanmateix el projecte demostra dia a dia que és possible crear contingut de qualitat de manera oberta i col·lectiva. (Parreño i Benito, Valors) We need more diverse institutional forms so that researchers can find (or found) the kinds of organizations that best channel their passions into contributions that enrich us all https://edunoming.wordpress.com/2015/11/09/wikipedia-i-ciencia-oberta-algunes-notes/
  11. 11. Utopia? Scientific Utopia: I. Opening Scientific Communication Existing norms for scientific communication are rooted in anachronistic practices of bygone eras making them needlessly inefficient. We outline a path that moves away from the existing model of scientific communication to improve the efficiency in meeting the purpose of public science—knowledge accumulation. We call for six changes: (a) full embrace of digital communication; (b) open access to all published research; (c) disentangling publication from evaluation; (d) breaking the “one article, one journal” model with a grading system for evaluation and diversified dissemination outlets; (e) publishing peer review; and (f) allowing open, continuous peer review. The critical barriers to change are not technical or financial; they are social. Although scientists guard the status quo, they also have the power to change it. Psychological Inquiry: An International Journal for the Advancement of Psychological Theory /abstract content, Volume 23, Issue 3, 2012
  12. 12. Xoc cultural Segons Pinch la cultura acadèmica es basa en la reputació de la persona que signa l’estudi, sent aquest el responsable últim de la seva recerca. Va dir que els acadèmics no editen la Viquipèdia per diversos motius: No poden estar vigilant tota la vida els articles corresponents i no cobren per editar. També va destacar que conceptes com “no recerca original” i “conflicte d’interessos” xoca molt amb la cultura científica. Va deixar molt clar que els científics i investigadors cobren per fer estudis i ”papers”, però que no cobren per fer ”outreach” (difusió, divulgació) i que per això no en fan. Va reconèixer però, que la Viquipèdia és una bona eina per gestionar i classificar noves formes de coneixement, que no es mouen en papers acadèmics, però que té un risc real perquè un grup petit de persones controlen a nivell mundial la principal font d’informació. A Hinojo: https://www.wikimedia.cat/2015/09/04/viquipedia-i-ciencia-un-futur-en-obert/
  13. 13. Ciència i societat: la divulgació científica • Public Awareness of Science • Public Understanding of Science • Science Education • Scholarship • Citizen Science • Public Engagement with Science
  14. 14. How does society perceive scientists?
  15. 15. How we (scientists) can communicate (1/3) • By origin – Personal – Groupal – Corporate • By destination – Indexed Journals / Scholar Publications – Science journals for scientists (eg Scientific American) – Science General for the Public (eg Quo, La Recherche) – Communicacion of Science Culture – Citizens Outreach – Children's, Youth Outreach
  16. 16. • By medium – Paper – Multimedia/Radio & TV/Cinema – Internet – Webs – Blogs – Twitter – Other Social Media – Augmented Reality – Video streaming How we (scientists) can communicate (2/3)
  17. 17. How we (scientists) can communicate (3/3) • Personal – Shows – Theater – Performances • By direction – Unidirectional – Bidirectional – Multidireccional • By privacy level – Private – Semiprivate – Public • By message – Own personal: PhD / researcher blog – News curation on a particular field of science – News curation on policy, funding, etc. – Contributing to shared blog – Contributing to research group • Others
  18. 18. Purpose • Why, where, when? • Purpose – Branding – Marketing – Social Service – Cooperation & Volunteering – Building online presence • Some challenges – Language – Digital divides • Source of funding!
  19. 19. Demana la Comunicació de la Ciència competències digitals? Complexitats d’un Món 2.0!
  20. 20. Main tools to communicate digitally Social networks: facebook, instagram, linkedin, g+, etc. Microblogging: twitter (account/hashtag) Blogs (personal/groupal/collective) Personal/groupal portal Photo blogging (instagram/image vs twitter/text) Youtube/video Like in the real world!! Great blog: Xavier Lasauca’s https://lasequantic.wordpress.com
  21. 21. Should scientists be active in social networks? Do you realize that in the last 3 years… • Almost everyone has a smartphone • Video production and consumption is more easy than ever and sustainable • Bandwith is large enough both at home, at the university and at street level • Brands: Google instead of Coca-Cola, Appe vs IBM • These are to think about a change in assessing Science. • This is me and my digital circumstances
  22. 22. Però així, els científics comuniquen la seva recerca o divulguen el coneixement existent o nou?
  23. 23. Reptes Química: número de compostos existents segueix creixen Propietats: espectres, massa, geometria, reactivitat, densitat electrònica... Proteïnes Reaccions Etc.
  24. 24. La recerca • Recerca bàsica • Recerca aplicada • Recerca educativa • Recerca de la integració • Combinant jerarquia amb xarxa
  25. 25. Un cas: Cinètica Química 3r BioTech • Diferents nivells per a diferents temes • Possible millorar/completar entrades • Recursos Educacionals Oberts? • Flipped Classroom • Xoc de trens amb la Universitat clàssica i presencial
  26. 26. CERN: exemple de dades obertes? • Massa dades! • Recerca inútil? Recerca bàsica!
  27. 27. NYT & MOOCs (20/4/13) 2012: The Year of the MOOC
  28. 28. Flipping Chemistry Classrooms C&EN 25/3/2013
  29. 29. MOOCs (Massive Online Open Courses) • Recursos Educacionals Oberts • El fil d’aprenentatge • La interacció entre participants • Anotacions
  30. 30. TEDTalks i similars • Consulta (gairebé) lliure de videos • Idees que mereixen ser difoses
  31. 31. De Figshare a Altmetrics • Spoton London 2013 • Figshare: publicació en obert • Altmetrics: noves mètriques per a l’impacte de les publicacions acadèmiques
  32. 32. Però on deu ser la Wikipedia al Gartner Hype Cycle?
  33. 33. http://www.gartner.com/newsroom/id/3114217
  34. 34. Què podem fer per la Ciència a la Viquipèdia? • Els científics: – Fer servir llicències Creative Commons/coneixement obert – Conèixer i fer servir projectes associats a Wikipedia – Curar contingut, recerca de la integració – Crear entrades de nivell menys elevat • Els no científics: – Llegir i criticar la dificultat de les entrades – Crear contingut planer per a altres no científics – Traduir – Incrementar la cultura científica (+formació) • I els viquipedistes? – Ampliar la base d’editors, seguir conscienciant – Contribuir al canvi a les universitats, a l’educació
  35. 35. A favor de la ciència o en contra de la pseudociència? • Flors de Bach • Medicina Quàntica • Emocional vs racional • Aptitud vs actitud • “Wiki loves Scientists” vs “Scientists love Wikipedia”
  36. 36. • Moltes gràcies per la vostra atenció! • Presentació CC-BY-SA – http://slideshare.net/quelgir

×