http://puntviladecans.blogspot.com                                                                                        ...
Plataforma Aturem Eurovegas. Salvem el Delta del LlobregatLes entitats signants, davant els rumors i informacions pe-     ...
Acompanyar la mort,                                                una assignatura pendentA             quests darrers dos...
Els noms de les deodates                                     de la Mare de Déu de SalesA             rran de la identifica...
Los iaioflautas                                                    S                                                      ...
Castells per                                             Que plourà, avui?      Sant Jordi                                ...
Per Sant Jordi,                                                                      allibera un llibre!                  ...
El conflicto de la Peña BéticaLa Peña Bética, una entitat ben co-neguda per la seva múltiple activitati per la seva actitu...
Eurovegas marxa enrereHe escrit un conte de ciència ficció. Imagino el temps a l’inrevès, marxa enrere, i per tant també v...
L’Arxiu Municipal prepara una exposició sobre                         la nevada de l’any 1962  Enguany es compleixen 50 an...
la mirada aguda                                                                      secció a càrrec d’Eio Ramon          ...
Recerca històrica            Notes per a l’estudi de la repressió                       franquista a Viladecans“En el dia ...
poder perquè era l’encarregada                els dos primers i el 6 de juny de        primera Comissió Gestora Mu-d’emetr...
Històries viladecanenques                                                                  secció a càrrec d’Andreu Comell...
cals ja eren cosa i res-    dre la fe, l’home està rematant la                     50 anys                                ...
conèixer càrrec del Grup Tres Torres                                                                   secció a           ...
tampoc en la seva forma normativa, sinó que les                                        Balletbò, Bassolas, Clavé, Pau, Bor...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Punt de Trobada número 54, abril 2012

853 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
853
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
290
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Punt de Trobada número 54, abril 2012

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 54 Any 6 15 d’abril de 2012 Publicació independent d’informació i opinió Eurovegas, la ciutat sobre la sorra En el moment d’escriure aquestes ratlles, no sabem encara quin serà l’emplaçament d’aquesta mena de parc temàtic per a adults, basat en el joc, i vinculat a la prostitució, a la droga i al consum desafo- rat, que es diu Eurovegas i que recorda ben bé aquella òpera de Bertold Brecht, amb música de Kurt Weill, que es deia Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny. Però sigui quina sigui la decisió, s’han posat ja en evidència dues qüestions importants: 1. Els valors econòmics, socials i polítics que han portat a la crisi (l’especulació financera, la construc- ció desvinculada a la necessitat real d’habitatge, el desequilibri territorial, la dependència d’altri, la immediatesa del guany, la desregulació del capital, la progressiva desigualtat social) continuen sent el punt de referència dels qui governen en contra de tota sensatesa. 2. Un projecte d’aquestes dimensions, que afecta l’entorn immediat de la zona més poblada de Catalunya, i que inclou modificacions legals discriminatòries i inconstitucionals, es planifica i es negocia al marge de la població que se’n veurà afectada, deslegitimant així el sistema democràctic, un sistema que es troba en el punt més baix de participació real i de prestigi des de la transició. Molta gent viu amb angoixa l’atur i la precarietat econòmica. La reforma laboral i la retallada dels serveis públics estan destruint molts llocs de treball, amb el vist-i-plau d’uns governs europeus que continuen emmirallats amb el lliure mercat com a déu salvador de l’economia dels més forts. Però Eurovegas es vol construir sobre la sorra del delta, i sobre la sorra de la precarietat i de la dependèn- cia d’un personatge tan tèrbol com Sheldon Adelson. Des del Punt de Trobada apostem per l’economia solidària (de servei a les persones, basada en la re- distribució i en la solidaritat, també entre pobles). Per aquests motius, i per uns quants més, la nostra publicació s’ha adherit al manifest elaborat per la Plataforma Aturem Eurovegas, que trobareu a la plana 2. Sumari Equip de redacció 2 Manifest de la plataforma Aturem Eurovegas Anna Besora M. Carmen Castellano 3 Acompanyar la mort, una assignatura pendent. Mercè Solé Maria Comas 4 Els noms de les deodates. Josep Lligadas Josep Lligadas Miguel de la Rubia 5 Los iaioflautas. Manuel González Mercè Solé 5 Aprendre a cosir des de la solidaritat. Mercè Solé (els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en 6 Castells per Sant Jordi. Joan Sánchez aquest butlletí es puguin expressar). 6 Que plourà, avui? Jordi Mazon La distribució d’aquest butlletí es fa 6 Viladecans compta amb una associació de pessebristes per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 7 Per Sant Jordi, allibera un llibre! Isaac Martínez comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 8 El conflicte de la Peña Bética. Junta de l’entitat nos arribar la seva adreça. Gràcies. 9 Eurovegas marxa enrere. José Luis Atienza Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar 11 La mirada aguda: Capó reial. Eio Ramon signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de 12 Recerca històrica: Notes per a l’estudi de la repressió fran- tenir abans del dia 8 de cada mes. quista a Viladecans. Manuel Luengo El nostre correu electrònic: 14 Històries viladecanenques: Celestino Bravo, el barris de puntviladecans@telefonica.net Ponent i el seu temple (i 3ª part). Andreu Comellas El nostre bloc: 16 Conèixer Viladecans: De Joans, Joseps i ases, n’hi ha a http://puntviladecans.blogspot.com Segueix-nos al Facebook totes les cases. Jaume Lligadas
  2. 2. Plataforma Aturem Eurovegas. Salvem el Delta del LlobregatLes entitats signants, davant els rumors i informacions pe- El projecte produiria una gran afectació en espècies enriodístiques sobre el projecte anomenat “Eurovegas” que risc de flora i fauna, especialment ocells, i sobre ecosis-el Govern de la Generalitat estaria negociant amb el multi- temes de protecció prioritària, ja fos per afectació directamilionari nord-americà Sheldon Adelson (Las Vegas Sands i/o per contaminació atmosfèrica, acústica o lumínica.Co.), consistent a construir un macro-complex de joc i oci, a No és possible desenvolupar aquest projecte sense vul-l’àrea metropolitana de Barcelona, molt probablement a la nerar la legislació europea.zona agrícola del Delta del Llobregat, • A l’aqüífer situat sota el Delta del Llobregat s’emma-MANIFESTEN la seva oposició a l’esmentat projecte per les gatzema un volum d’aigua equivalent al pantà de Sau,següents raons: constituint una de les reserves d’aigua més importants• El projecte Eurovegas aprofundeix en un model de de Catalunya, que evita durant les sequeres recurrents creixement econòmic basat en l’especulació urbanísti- del nostre país les restriccions a Barcelona i a la seva ca i financera. El projecte podria representar una de les àrea metropolitana. Amb el canvi climàtic cada cop més majors inversions de la història de Catalunya en aquest accentuat, resulta irresponsable pensar en construir un sentit, portant-nos a perpetuar un model que es troba complex que seria un immens consumidor d’aigua dol- entre les causes principals de la crisi econòmica que pa- ça (camps de golf, hotels,…) i afectaria la recàrrega de teix el nostre país. l’aqüífer.• Al contrari del que ens volen fer creure des del Govern • Aquest tipus d’instal·lacions són enormes consumido- de la Generalitat, el negoci principal d’EuroVegas serà el res d’energia. Augmentar el consum elèctric ens allunya joc, i no altres sectors com el de les convencions. Segons de la necessària apagada de les centrals nuclears, i ens l’informe anual de Las Vegas Sands (Annual Report torna més dependents del petroli, fomentant de manera 2010)1, el 75% dels ingressos de l’empresa provenen del irresponsable el canvi climàtic. joc als casinos, mentre que els ingressos en hotels, con- • No ens podem permetre perdre el Parc Agrari, una de vencions i altres no arriben al 25%. les terres més fèrtils de la Mediterrània al costat mateix• El negoci del joc i el model d’oci que comporta tan sols de Barcelona. És imprescindible per a garantir la segu- genera beneficis a la multinacional implicada, sense retat alimentària de la població i no empitjorar la depen- aportar beneficis reals als territoris propers ni a les seves dència de les importacions d’aliments de l’exterior per empreses. L’Estat de Nevada, on es troba Las Vegas, és al consum quotidià. el primer en taxes d’atur i el tercer en criminalitat vio- • El secretisme amb el que el Govern de Catalunya ne- lenta de tots els EUA. gocia amb l’empresa responsable del projecte suposa• El model de mega-casinos porta associat inevitablement una actitud indigna d’un govern democràtic. S’està fent greus efectes secundaris, com l’augment de la corrup- d’esquena al territori i sense donar informació veraç i ció, les màfies, les drogues, la prostitució i les ludopa- contrastada a la ciutadania, ni als i les representants dels ties. Reconeguts experts en la matèria (com Roberto Sa- possibles ajuntaments afectats. viano) han alertat que Eurovegas suposarà un fort pol • Satisfer les exigències de modificacions legals a mida, d’atracció per a la màfia internacional. en una mena de subhasta a la baixa de deures legals,• És poc creïble que Eurovegas pugui aportar els 260.000 seria una intolerable submissió de l’Estat de Dret, en un llocs de treball que es prometen. Segons l’informe anu- comportament propi d’una “república bananera” al ser- al de Las Vegas Sands Co. (Annual Report 2010)1, els vei dels interessos d’una gran empresa multinacional. quatre megacomplexos que té actualment la companyia Les exempcions d’impostos i de contribució a la Segure- al món, donen feina només a 36.000 persones. De fet, tat Social que planteja el promotor són un insult per als tot el sector del turisme (hostaleria i restauració) a Ca- milers de petits empresaris i emprenedors que cada dia talunya ocupa a un màxim de 350.000 persones en els lluiten per tirar endavant uns negocis que aporten, con- aproximadament 500.000 llits hotelers. Les xifres que vé no oblidar-ho, la majoria de llocs de treball del país. es prometen per Eurovegas són, senzillament, impossi- Nosaltres, les entitats sota-signants, considerem que la im- bles. És lamentable com s’està utilitzant la desesperació plantació del macrocomplex anomenat Eurovegas repre- de la població a l’atur per a justificar socialment aquest senta un model de desenvolupament insostenible, abso- projecte. lutament oposat a un model socioeconòmic que contempli• La ubicació d’Eurovegas al Delta del Llobregat vulnera- dos aspectes irrenunciables: satisfer les necessitats socials ria la planificació urbanística i territorial que s’hi ha de- de treball, serveis públics i benestar, alhora que es conser- senvolupat els darrers trenta anys. El Baix Llobregat ha va el territori per a les generacions futures. Apostem per contribuït al desenvolupament de Catalunya, aportant desterrar la cultura de l’economia especulativa i per fomen- el seu territori per ubicar les majors infraestructures de tar la de l’economia productiva i ecologicament sostenible tot el país, i en canvi pateix els índexs d’atur més elevats que és l’única que serà viable socialment i ambientalment i els últims en renda familiar. a llarg termini.• La construcció d’Eurovegas causaria greus impactes Per tot això diem: Eurovegas, ni aquí ni enlloc! ambientals sobre tots els espais naturals conservats en Catalunya, 21 de Març de 2012 virtut dels seus valors naturals excepcionals, i que estan protegits segons la legislació catalana i europea vigent.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 54 - Abril 2012 2
  3. 3. Acompanyar la mort, una assignatura pendentA quests darrers dos me- 4. El servei d’infermeria domi- sos hem viscut a casa ciliària, importantíssim en aques- la mort del meu sogre. ta mena d’atenció, ens va comu- Tenia 88 anys i, tot i nicar que per les retallades elspatir un ampli repertori de malal- malalts crònics ja no tenen unaties de diversa gravetat, mantenia professional de referència, sinóuna acceptable qualitat de vida. que el servei és rotatori. O siguiEl fred i la grip A el van deixar en que pot ser que les cures les faciun estat d’extrema feblesa que fi- cada dia una persona diferent.nalitzà en la mort. Han estat dos 5. En un cert moment, ens vammesos intensos, com us podeu interessar per revisar el grau deimaginar, per l’impacte afectiu de dependència concedit al malalt.la mort d’una persona estimada i Tots els treballadors socials con-per l’atenció i dedicació que ne- sultats coincideixen que des de facessitava. un parell de mesos qualsevol can-He de dir que durant tot el procés vi o revisió de la situació d’unahem estat en contacte amb molts persona que cobra una prestacióprofessionals de la salut, tant de de la llei de la dependència com-l’ambulatori com de l’hospital, al- porta una aturada automàticaguns dels quals vorejaven l’excel· de la prestació, que es reprèn allència. Dit això, però, aquest contacte m’ha permès cap d’uns quants mesos. Dit d’una altra manera,observar algunes coses: sembla que les persones en situació més vulne-1. Els serveis d’urgència estan col·lapsadíssims: rable de Catalunya financen la Generalitat. box amb doble ocupació, passadissos plens. Cap Amb tot això, està clar que les retallades tenen una seient per als familiars i ni un lloc per deixar un clara repercussió en la qualitat de l’atenció tot i que got d’aigua. I al costat d’això, el personal certa- de moment el personal intenta fer-hi tot el possible. ment feia tot el que podia, però, ben segur, amb Però crec que a més d’això estaria bé comptar amb un gran estrès que un dia o altre els passarà fac- una unitat especialitzada de què disposen alguns tura i que no deu contribuir precisament a fer hospitals i que facilita l’atenció a gent gran en situ- millor la seva feina. ació propera a la mort.2. L’equipament de l’hospital potser està pensat Crec que és millor que més aviat s’ajudi pacient i per promoure la mútua cooperació i solidaritat familiars a assumir la mort i tot el que significa, que entre els malalts i els familiars d’una mateixa no pas continuar amb la consigna d’una recuperació habitació: no tots els llits tenen un seient ni tan mèdica poc probable i molt medicalitzada. La mort, sols una taula per dinar. En una habitació ens ho a certes edats, és un procés natural, que ha d’estar havíem d’anar passant els uns als altres. acompanyat i ben atès, amb cures pal·liatives per3. La coordinació entre hospital i ambulatori, si evitar patiments inútils, però que potser necessita més no en malalts terminals, no és prou bona. Si d’uns recursos una mica diferents i de criteris mè- entres d’urgències a l’hospital i surts amb el mis- dics també adaptats a aquesta situació, que evitin satge “no cal que torni perquè ja no hi podem ingressos innecessaris i ajudin a una millor atenció fer res”, hauries d’anar a casa amb orientacions familiar i professional en el domicili. clares d’atenció al malalt. Ens hem trobat, tam- És un suggeriment, que ve acompanyat d’un im- bé, que els diversos professionals no coincidien mens agraïment a tots els professionals de la salut a l’hora d’enfocar el que calia fer, i això crea an- que ens van fer costat en tot el procés. goixa. Per moments vam estar atrapats en una Mercè Solé mena de tirabuixó impossible de derivació mú- tua: de l’hospital a l’ambulatori i de l’ambulatori a l’hospital.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 54 - Abril 2012 3
  4. 4. Els noms de les deodates de la Mare de Déu de SalesA rran de la identificació de les pintures de l’ermita de la Mare de Déu de Sales, ha sortit als diaris una història ja cone- guda però que així s’ha fet més popular:la història de la comunitat de “deodates” que es vaestablir a l’ermita entorn de l’any 1275 o una micaabans.Dit en general, un deodat o deodata–també anomenat “donat” o donata”– era una per-sona que es consagrava a Déu mitjançant la profes-sió de vots temporals (és a dir, que no eren neces-sàriament per tota la vida) per viure en solitari o encomunitat una vida d’austeritat i pregària, i dedi-car-se al servei d’una capella o santuari.A Sales aquesta dedicació es concretava d’una ma- nitat de deodates. Sorprèn, trobar-se una comunitatnera específica: eren dones, i vivien en comunitat. de dones soles en un lloc tan desprotegit. Però el fetI això els dóna unes característiques, i un interès, és que els documents parlen de com s’encarregavenespecials. Les comunitats de deodates, en efecte, es- amb dedicació i bon servei del culte de l’ermita, itaven formades normalment per dones de la noble- com també administraven les terres i els béns quesa o de posició benestant, que optaven per viure en havien aportat com a dot o que havien rebut comcomunitat i consagrades a Déu, però sense sotme- a donatiu.tre’s a les normes estrictes d’un orde religiós. De fet, L’experiència, però, va acabar, perquè era difícil deen aquell món medieval en què les dones havien de mantenir una illa d’una certa llibertat en aquellsviure sotmeses al marit o bé entrar en un convent, temps. Però en tot cas, val la pena recordar, i aquestaquesta era una molt bona sortida per poder gaudir és l’objectiu del present article, els noms d’algunesd’una vida més lliure del que era habitual. Havien de les dones que van formar part de la comunitatde tenir, això sí, un esperit religiós suficientment en algun moment, recollits sobretot a partir de lessòlid, i, si venien de classe alta, capacitat per des- recerques de Dolors Sanahuja. Són aquests: Ròmiaprendre’s de certs luxes. Però el cas és que aquesta Mira, Guillema Mira, Ròmia Pastaler, Gueraua deforma de vida va prosperar a diversos llocs del nos- Queralt, Elisenda Moragues, Elisenda de Palau,tre entorn, igual com en altres països d’Europa. Sibil·la Figueres, Sibil·la de Sala. Uns noms que sónA l’ermita de la Mare de Déu de Sales, doncs, s’hi va tot un honor en la nostra història ciutadana.establir, durant uns seixanta anys, una petita comu- Josep Lligadas Vendrell Que vols tenir l’honor de ser… Mamutaire d’Honor? El teu comerç, la teva entitat, la teva associació, la teva família, o tu mateix personalment, pots tenir un gran honor: Figurar a la llista dels que fan possible que el nostre gran símbol, el Mamut de Viladecans, pugui continuar sortint per la Festa Major i pugui ser un referent de la nostra vida ciutadana. Com ho pots fer? És molt senzill. Es tracta que facis una aportació de 50 €, i et lliurarem el diploma de Mamutaire d’Honor perquè el puguis lluir en un lloc ben visible. I després, a principis de setembre, pocs dies abans de la Festa Major, el Mamut et vindrà a visitar i et portarà un plec de mocadors seus, perquè els puguis repartir a qui vulguis. Si vols ser Mamutaire d’Honor, envia’ns un correu amb les teves dades aquesta adreça: mamutviladecans@gmail.com i ens posarem en contacte amb tu.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 54 - Abril 2012 4
  5. 5. Los iaioflautas S omos la generación a la que le tocó luchar por tener una democracia y ciertos derechos como la salud, la enseñanza, el derecho a una vivienda, el derecho de asociación, tanto política como sindical o cualquier tipo de organización que necesitan los seres huma- nos para sentirse como tales. Los iaioflautas salimos a la calle, ocupamos lugares como bancos, centros empresariales y otros cen- tros de poder para defender las conquistas sociales que nadie nos regaló. Estas, se ganaron a fuerza de luchas en las cuales muchos compañeros sufrieron cárcel, despidos, palizas y otros muchos se queda- ron en el camino. Los iaioflautas nos solidarizamos con los miles de jóvenes que se llaman indignados y asumimos sus reivindicaciones. Nosotros también estamos indig- nados, estamos en contra de la sociedad que quie- re imponernos formas de vida mucho más duras que las que tenemos hoy. Estamos en contra de la política de sumisión al poder económico, queremos que las generaciones futuras no sean esclavas o esclavos y tengan una vida digna. Manuel González Aprendre a cosir des de la solidaritat És la proposta que ens fa l’Associació Viladecans pel Sahara. Es tracta d’un curs de costura “de supervi- vència”, és a dir aquelles tècniques bàsiques que ens permeten posar-nos a la mida una peça de roba, fer una vora, canviar una cremallera o aprendre a cosir a màquina. Especialment indicat per a les dones que, com jo, de petita, ens miràvem la costura per damunt l’espatlla i a qui ens ha costat reconèixer-li el valor que té i que suem quan hem de fer alguna cosa més enllà de cosir un botó. I, és clar, en general per a tot el gè- nere masculí, a qui, llevat d’honrosíssimes excepcions, bona falta els fa. A part d’aprendre qüestions bàsiques per a l’economia familiar, col·laborareu amb el pobla saharià, ja que els diners obtinguts amb les inscripcions es destinaran a activitats solidàries. Mercè Solé Per a més informació: www.viladecanspelsahara.entitatsviladecans.orgViladecans Punt de Trobada - Núm. 54 - Abril 2012 5
  6. 6. Castells per Que plourà, avui? Sant Jordi E ls amics del Punt de Trobada em demanen que pre- senti una mica el meu darrer llibre, titulat Que plourà, avui? Totes les claus per entendre el temps at- mosfèric, que va sortir el passat més de març publi- cat per Publicacions de la Universitat de Barcelona, dins de la col·lecció Catàlisi. Ho faig amb molt de gust. «Que plourà, avui?» és, probablement, una de les pregun- tes que més s’han formulat els éssers humans des dels seus orígens. Malgrat que durant segles han intentat respondre- la observant diferents indicis, no sempre ha estat fàcil pro- nosticar el temps at- mosfèric. Més enllà E de ser una pregunta nguany amb motiu de les de cortesia, saber si Festes del Barri de Sant plourà o no planteja Jordi, i en honor a aquesta un important rep- festa tant nostrada, gaudi- te científic, ja que rem d’una actuació castellera a la d’aquesta previsió Plaça Saint Herblain, el proper diu- depèn l’activitat menge 22 d’abril entorn a les 13:15 econòmica d’un am- hores del migdia. Comptarem amb pli sector de la soci- la presència de les colles castelleres etat. dels Castellers de Sant Feliu i els Ti- Aquest llibre aporta rallongues de Manresa, que seran alguns arguments els amfitrions en el que serà l’estre- per respondre la na de la Plaça Saint Herblain, com a pregunta del títol. nova plaça castellera. Per una banda, ex- Joan Sanchez Escamilla posa els principals factors que regulen el clima i els efectes que la meteorologia té sobre els éssers vius, els ecosistemes Viladecans i alguns àmbits tècnics, com l’aeronàutica; per l’altra, expli- ca l’impacte que l’activitat humana produeix en l’atmosfera compta amb una i les alteracions que hi tenen lloc per aquesta causa. He mi- Associació de rat d’escriure’l amb claredat i de forma divulgativa alhora que amb rigor científic, i crec que pot ser una bona eina per Pessebristes acostar-se al medi atmosfèric i conèixer fins a quin punt la meteorologia influeix en les nostres vides. Sí, senyor. Recent estrenada, a l’om- El llibre conté una pàgina web associada en la qual el lector bra del Centre Cultural Sant Joan, i pot descarregar-se els gràfics i el material que al llarg del amb ganes d’estendre entre nosal- llibre es va apuntant. Per aquells que vulgueu fer un tastet www.publicacions.ub.edu/liberweb/PlouraAvui tres aquest art tan casolà i de tanta al llibre i veure les fotografies i il·lustracions el web és : tradició. Ja anuncien un taller de pessebrisme per a després d’estiu. El dissabte 21 d’abril es farà la presentació a la llibreria Els És una bona notícia... Ara només els Nou Rals, on a més a més farem alguns experiments per falta que ells mateixos s’animin a ex- entendre la física de l’atmosfera. El dia de Sant Jordi també plicar-nos què fan! hi seré signant llibres amb d’altres autors locals. Jordi MazonViladecans Punt de Trobada - Núm. 54 - Abril 2012 6
  7. 7. Per Sant Jordi, allibera un llibre! A mb motiu de Sant Jor- Establiments col·laboradors de la di, els Serveis Locals campanya Allibera un llibre i dóna-li de Català de Castellde- un lector: fels i de Viladecans or- Casa Farrera ganitzen la campanya Allibera un c. Sol, 62 llibre i dóna-li un lector, que fomen- El Racó de l’Illa ta l’hàbit de la lectura a través de c. Doctor Reig, 65 l’intercanvi d’un llibre usat que mereixi ser rellegit. El Racó del Cafè c. Salvador Baroné, 61 Tradicionalment, per Sant Jordi, es regala un llibre a la persona es- Esports Castelló timada. La iniciativa d’enguany c. Sol, 12 pretén fer extensiva aquesta tra- Estudi Fotogràfic Santiago Vicedo dició a una persona anònima, ofe- c. Sant Climent,1 rint-li un llibre que ja hàgim llegit Floristeries Raquel i que tinguem a casa. A canvi, tota c. Jaume Abril, 26 persona que cedeixi un llibre po- Forn del Mig drà escollir el que més li agradi c. Àngel Guimerà, 6 d’entre el fons que es generi. A La Xerradeta banda, per consolidar la comuni- c. Major, 51 cació establerta entre el donant i el receptor de cada llibre, proposem Llibreria Els Nou Rals que cada llibre contingui una nota c. Sant Joan, 19 per al relector. Mari, les il·lusions per a nens La campanya, que desitja allibe- pl. de les Palmeres, 2 rar per Sant Jordi les emocions i Mobles Aran coneixement que els llibres em- c. Doctor Reig, 14 magatzemen a les prestatgeries, av. del Molí, 28-32 té un funcionament ben senzill: Modes Constanci cedeixes un llibre a un fons i te c. Jaume Abril, 33 n’endus el que més t’agradi per Novetats per a nens la Diada. Com més persones s’hi c. Àngel Guimerà, 5 animin més oferta tindràs per es- collir. Vilavet av. Llorenç Puig Tomàs, 24 Isaac Martínez i Espinal Què cal fer per participar-hi? • Del 10 al 19 d’abril cedeix el teu llibre* al SLC de Viladecans (de dilluns a divendres de 9 a 15 h) o al SLC de Castelldefels (de dilluns a divendres  9.30 a 13 h). Et donarem un val que podràs bescanviar per un altre llibre. T’agrairem que quan facis la donació deixis una nota per al següent lector. • El dia 20 d’abril publicarem a www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya els llibres que s’hagin alliberat i els comerços on es podran recollir. • La Diada de Sant Jordi entrega el val i recull el llibre que vulguis a l’establiment col·laborador on es- tigui dipositat dins del seu horari comercial. * Es poden cedir llibres en català (de narrativa, poesia o teatre) que estiguin en bon estat i que l’edició tingui com a màxim 10 anys. Un llibre reneix en cedir-lo i reviu en llegir-lo. Anima-t’hi!Viladecans Punt de Trobada - Núm. 54 - Abril 2012 7
  8. 8. El conflicto de la Peña BéticaLa Peña Bética, una entitat ben co-neguda per la seva múltiple activitati per la seva actitud de col·laboracióamb tothom, ens ha fet arribar la se-güent carta, que us transcrivim.L a gran familia de la Peña Bética de Gavá y Viladecans les informa de que actualmente nosubicamos en la c/ Jaume Balmesde Viladecans, donde nos gus-taría seguir durante mucho mástiempo, pero la realidad es otramuy distinta. No sabemos toda-vía cual será nuestro destino fi-nal.Estamos inmersos en un urgen-te traslado, provocado por elAyuntamiento de Viladecans y compartiendo espacio y afición, el fin de la misma por culpa deel propietario del edificio, ya que amig@s compartiendo mantel y un cambio que es inviable.por intereses económicos tanto el cuchara, alegrías y preocupaci- Agradecemos el apoyo que l@sAyuntamiento como el propieta- ones... donde los niñ@s en lugar ciudadan@s y entidades de Vi-rio, contractualmente, no han lle- de ver la tele comparten colores y ladecans están demostrando engado a un acuerdo. Con lo cual, balones, bocadillos y xuxes ... Si estos días a nuestra peña. En esela Peña Bética está sufriendo en alguien no conoce nuestra Peña sentido queremos comunicarosestos momentos una situación de Bética que nos vea en el facebook que si alguien de vosotr@s, tieneincomprensión, y se vé en medio o página web y entenderá real- voluntad de acompañarnos ende un conflicto que nunca origi- mente cual es nuestra necesidad. este largo y difícil camino paranó ella. Necesitamos un espacio para conseguir una solución más ade-Siendo una entidad de 27 años compartir todas nuestras ilusio- cuada, le invitamos a nuestrade antiguedad y afianzada cul- nes. gran família... a nuestra Peña.turalmente en Viladecans, for-mando parte de todos los actos Hemos pedido al Ayuntamien- SOLO BUSCAMOS UNA SOLU-y dinamizaciones culturales de to que nos ayude y asesore en la CIÓN Y ALTERNATIVA POSI-esta ciudad, nos vemos en peli- búsqueda de otro lugar donde BLE, NECESITAMOS QUE NOSgro, por que la solución que se podamos estar y que se pueda ESCUCHEN!nos ha planteado no es adecua- adaptar a nuestras necesidades, Les saludamos atentamente.da a nuestras necesidades, como ya que en el centro propuesto, nuestras actividades no podrían CCA PEÑA BÉTICAentidad, en un espacio más redu- desarrollarse íntegramente Tam- GAVÀ Y VILADECANScido. Contamos con una escuelade más de 75 niños y niñas, coro poco podríamos tener un espacio Junta Directivarociero, guitarristas, escuela de de reunión social donde compar-dibujo y pintura, actividades que tir inquietudes entre todos los so-acogen el intercambio cultural cios y socias, algo que se realizay generacional,... y sobre todo diariamente (trato familiar) y se reduciría nuestro actual desarro- CCA PEÑA BÉTICAuna GRAN FAMÍLIA que acogea tod@s sus soci@s con gran ca- llo. Hemos de velar porque la en- GAVÀ VILADECANSriño. Damos un servicio con muy tidad no sufra deterioro y no sea Tel. 936375600poca inversión, niñ@s y padresViladecans Punt de Trobada - Núm. 54 - Abril 2012 8
  9. 9. Eurovegas marxa enrereHe escrit un conte de ciència ficció. Imagino el temps a l’inrevès, marxa enrere, i per tant també va a l’inrevésl’ordre en què passen les coses. Els morts ressusciten, la gent es rejoveneix, els que arriben se’n van, i els que se’nvan, arriben. Així podria ser Eurovegas marxa enrere. Marxa enrere on el que perd recupera els seus diners, i elque guanya perd.N o és cert que Eurovegas promogui la contenidors, que cada matinada són omplerts pels cobdícia, de fet és el gran socialitzador camions dels escombriaires. Hi ha crisi, perquè els l’any 2025. Està adaptat al Delta. Els di- hotels s’emporten les bosses d’escombraries dels buixets que donen voltes a les màqui- containers i la gent ho recull tot del terra per reci-nes escurabutxaques són cireres de Sant Climent, clar-ho. No només emboliquen els bocates amb elsgalls del Prat, ànecs de Viladecans i espàrrecs de papers del terra, sinó que es mengen els frankfurtsGavà, sense oblidar el gran casino Gaudí Sands mossegats de les papereres.que té la forma de la cripta de la Colònia Güell. El Després de la inauguració desapareix la gent i elsseu nom correcte hauria de ser omplebutxaques, obrers comencen a desmuntar les teulades i a om-ja que cada cop que acostes la mà a la ranura et re- plir els camions. Les grues comencen a treure mate-galen un euro. De tant en tant ve un turista i deixa rial dels gratacels i al final queden només els esque-un munt de monedes en la gran boca inferior i les lets quadrats de columnes i terres de pòrtland commàquina les xucla cap amunt amb gran dringadis- patíbuls gegants que fan petites les torres bessonessa i toca una melodia d’agraïment. Els generosos de Vilamarina. Tot el camp és un clam de grues i es-donants sempre deixen les monedes alegres i con- tructures que han obligat a ampliartents. Quan després acosten la mà a la ranura i surt novament les pistes de l’aeroport i ala moneda d’euro ja no somriuen. aterrar pel mar. A mida que avancenLa ruleta també té emoció. Quan comença tot és les obres, les estructures comencen acom era al 2012. Ningú no té res. Tot ho té la d e - créixer, a desaparèixer. Les gruesbanca. El joc comença quan la banca ho repar- vénen a ajudar, s’emporten elteix tot entre els jugadors i la bola comen- formigó del paviment, que s’haça a girar sola fins que l’atura el crupier. tornat líquid, en grans formigo-Les dues funcions bàsiques d’un neres. I es torna a veure lacrupier són repartir diners i terra al terra. Les excava-aturar la ruleta. La banca dores, eternes aliades depaga en cada partida i l’ecologisme, van col·les fitxes dels jugadors locant pans d’herba, devan pujant cada cop que canyís, d’escarxofes, des’atura la bola. Només cols, de bledes, d’alls,pagues si encertes el nú- de carbassons, fins quemero o el color. Com que el delta torna a ser unés difícil, la banca gairebé delta.sempre perd. La ruleta i les Desapareixen les màquines,escurabutxaques fan miracles només queda el cartell que anuncia “Aquímarxa enrere amb els que arriben plorant, arruïnats es construirà Eurovegas” fins que un dia arriben elsi borratxos. Els infeliços, a mida que van jugant re- de la publicitat, arrenquen el cartell curosament i elcuperen el somriure, guanyen fitxes i acaben la nit guarden a la furgoneta. En el cartell queda un vellsobris i alegres. Tot millora al Delta Sands. Fins i tot anunci d’una cadena d’electrodomèstics: “Jo no sócels ludòpates es curen a mesura que van jugant. tonto”.Tot seria perfecte, si no fos pels escombriaires. Es- José Luis Atienzacombren per estendre la brutícia quan els carrersestan nets. Buiden bosses negres que treuen delsViladecans Punt de Trobada - Núm. 54 - Abril 2012 9
  10. 10. L’Arxiu Municipal prepara una exposició sobre la nevada de l’any 1962 Enguany es compleixen 50 anys de la recordada nevada de l’any 1962. És per aquest motiu, que l’Arxiu Municipal, tot rememorant aquesta efemèride, prepara una exposició sobre un fet que, de ben segur, encara està en la memòria de molts veïns i veïnes de la ciutat, per la seva excepcionalitat. L’exposició, que es presentarà a la població el proper mes de desembre, tindrà per objecte documentar la nevada a partir de la mostra de material gràfic i documental provinent, majoritàriament, de fotogra- fies, retalls de diari o, potser, pel·lícules que cadascú pot encara conservar. Per tot plegat, l’Arxiu Mu- nicipal fa una crida a la col·laboració de la gent, en l’aportació dels documents que puguin documentar més i millor el fet viscut i, alhora, enriquir l’exposició. El material lliurat a l’Arxiu serà digitalitzat i re- tornat més tard als seus lliuradors. Hi ha temps fins al 30 de juny per aportar documents. Un cop més, l’objectiu és reconstruir, entre tots, la història de la nostra ciutat i de recuperar la memòria del nostre passat immediat. Gràcies per la vostra col·laboració. Lloc de recollida dels documents: Arxiu Municipal de Viladecans Carrer de Guifré el Pelós, 32-36 Tel. 936 352 985 a/e: arxiumunicipal@viladecans.cat Horari d’atenció de les visites: De dilluns a divendres, de 10 a 14 h. i dimarts i dijous, de 16 a 19h. “ELS DIJOUS D’ÒMNIUM”Dijous 19 d’abril de 2012Etiòpia, Epifania, ètnies, islamUna mirada d’un fotògraf català més enllà de les Òmnium Cultural proposa una sèrie denostres fronteres. Audiovisual i xerrada a càrrec de trobades “per posar damunt la taulaJordi Llorenç i Estapé inquietuds de la llengua, la cultura i el país” Es faran a la Sala de l’Escorxador . SINOPSI de l’Ateneu d’Entitats Pablo Picasso. Us Viatjar amb la intenció i el desig de veure món de manera diferent n’anirem informant periòdicament. suposa obrir-se a nous reptes: Etiòpia és un d’els. Un viatge a Gondar per viure la ceruimònia més important dels etíops, l’Epi- fania Copta de l’Església ortodoxa; una incursió al món de l’ètnia surma per l’afició a la fotografia ètnica, sempre buscant allò més pur i remot, i, ja de tornada a la civilització, un descobriment: Harar, el reducte islàmic a l’orient de la cristiana ortodoxa Etiòpia. Tot i les contradiccions entre modernitat i vigència del passat, el cristianisme i l’islam hi han conviscut al llarg de la seva història, al mateix temps que un centenar d’ètnies hi mantenen encara viu l’encant de l’Àfrica més profunda. Aquesta barreja de cristianis- me ortodox, animisme i islam fa d’Etiòpia un país en el continent africà.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 54 - Abril 2012 10
  11. 11. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Capó reial (Plegadis falcinellus) Viladecans, Remolar-Filipines 31 de Març 2012Es tracta d’un ocell de 55-65 centímetres de llarg i una envergadura de 88 a 105 centímetres. Elseu plomatge és fosc, entre marronós i porpra amb reflexos d’una tonalitat verdosa a les ales. Variaentre l’hivern, l’estiu i el període nupcial. El bec és característicament llarg i recorbat. El seu hàbitatnatural són les zones humides i càlides principalment litorals. El capó reial és l’ibis més estès sobre lasuperfície terrestre. S’alimenta principalment de peixos i granotes, tot i que la seva dieta pot incloureinsectes i crustacis. Font: Viquipèdia.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 54 - Abril 2012 11
  12. 12. Recerca històrica Notes per a l’estudi de la repressió franquista a Viladecans“En el dia de hoy, cautivo y de- sobre la regió ocupada i conquis-sarmado el ejército rojo, han al- tada que era Catalunya, com jacanzado las tropas nacionales havia passat en altres zones d’Es-sus últimos objetivos militares. panya, una vegada les tropesLa GUERRA HA TERMINADO franquistes i escamots falangistes(sic)”, aquest era el comunicat ocupaven pobles i ciutats. Francoque des de Burgos, el divendres no perdonava, el final de la guer-1 d’abril de 1939, Año de la Vic- ra, evidentment, va ser una victò-toria, emetia el general Franco i ria, no pas una pau.que des de Radio Nacional de Es- Per a tots aquells ciutadans ipaña en Burgos, es radiaria la nit ciutadanes, implicats d’una ma-del mateix divendres, per a tot el nera o una altra amb el règimterritori espanyol, comunicant la republicà, no calia haver estarvictòria final i l’acabament de la militant de cap partit d’esquer-guerra. A Catalunya el final de ra, simplement haver-los votatla guerra havia començat un any et feia còmplice de la barbarie rojaabans, amb la caiguda de Lleida i per tant sotmès a la implaca-l’abril de 1938. A Viladecans, les ble justícia militar que el règimtropes marroquines comanda- va posar en marxa, a mesurades pel falangista general Yagüe que anava conquerint el territo- “Enterado” del general Franco de laentrarien el 25 de gener de 1939, pena capital imposada a Salvador ri espanyol. Aquells que no van Pérez Martin, 5 de juny de 1940. Arxiupràcticament un mes després que voler o no van poder exiliar-se, del Tribunal Militar Territorial Tercero,les tropes franquistes engegues- o aquells que es van creure que Barcelona.sin l’ofensiva final contra Cata- Franco actuaria de manera pieto-lunya, una vegada perduda –per sa, conforme a les seves creencesla República– la batalla de l’Ebre. tància que 16 persones seran de- religioses, patirien ells i els seusPer als viladecanencs i viladeca- tingudes al llarg del mes de març, familiars la repressió, en formanenques la guerra oficialment ha- molt possiblement amb la conni- de detencions, empresonaments,via acabat. vència de la Falange local, tal i procediments sumaríssims sense com va passar amb la detenció dePerò no és cert que la guerra garanties i assassinats legals em- Virgínia Amposta i Adolfo Casé.s’acabés l’1 d’abril de 1939. Els parats per l’estat militar. La jus- Aquests, el 20 de març van sermilitars havien planificat un cop tícia franquista havia pervertit el detinguts a Viladecans per un es-d’estat –que es va convertir en codi de justícia militar i aplicava camot falangista de Sant Vicençuna guerra i en una revolució en el delicte d’auxili o rebel·lió mili- dels Horts que els va traslladar aaquells llocs on no varen tenir tar a aquells que havien defensat la seva prefectura on els van rete-èxit–, amb l’objectiu d’eliminar el la República, no només amb les nir durant tres dies abans de lliu-sistema democràtic, de llibertats, armes, sinó simplement amb les rar-los a la presó de dones de lesigualtat i progrés que la Repúbli- paraules. Era el terror de l’estat Corts i la Model, respectivament.ca implicava i anul·lar els partits contra una població atemorida, Al front de la Falange de Vila-polítics marxistes, d’esquerra, re- cansada, moralment deprimida i decans, constituïda oficialmentpublicans i catalanistes així com empobrida després de tres anys a principis de març de 1939, hiel moviment obrer i sindical. La d’esforç bèl·lic. havia el metge Vicente Ferro Es-guerra era una fase d’aquesta A Viladecans les primeres de- trade i com a delegat d’Informa-programació. Després de la guer- tencions no s’esperarien al final ció i Investigació, Joan Miernaura venia la revenja i la repressió oficial de la guerra. Tenim cons- Domènech; delegació amb moltViladecans Punt de Trobada - Núm. 54 - Abril 2012 12
  13. 13. poder perquè era l’encarregada els dos primers i el 6 de juny de primera Comissió Gestora Mu-d’emetre tots els informes d’an- 1940 el darrer. A banda d’aques- nicipal, van reconèixer per escrittecedents político-socials sobre tes penes capitals, la condemna –els dies 19 i 20 de març de 1943els ciutadans de Viladecans a pe- més important, de 30 anys de re- en el Consell de Guerra instruïttició dels jutjats militars. Fins al clusió major, va recaure en Josep contra Josep Iturrioz– que els di-desembre de 1939, 10 ciutadans Iturrioz Rebull, president local rigents locals, Josep Iturrioz commés de la nostra vila serien detin- d’ERC –considerat per totes les a dirigent d’ERC, i Marià San-guts i empresonats. Entre els de- fonts franquistes i falangistes lo- juan, com a dirigent de la CNT,tinguts hi havia membres de les cals com a principal instigador van fer el possible per salvar-losdiverses conselleries municipals de la revolució a Viladecans–, i facilitar-los el camí cap a Barce-que s’havien succeït al llarg de que també va ser el que més lona, on van poder amagar-se unla República, però també direc- temps va passar empresonat a temps.tius o simples militants de partits la Model de Barcelona: 6 anys i 6 Si tenim en compte les 85 perso-polítics d’esquerra i de sindicats mesos. A aquesta activitat frenè- nes a les quals se’ls va investigar(ERC, PSUC, CNT-FAI, UGT) tica dels tribunals militars caldria i en molts dels casos se’ls va obrirque s’havien distingit per fer pro- afegir-hi les 69 persones que van procediment sumaríssim, de lespaganda disolvente del programa passar pels camps de concentra- quals tres van ser assassinades,de la seva organització. Tots els ció de presoners de guerra i bata- i les 69 persones que van passarveïns represaliats de Viladecans llons de treballadors, entre 1939 i pels camps de concentració deque fins a l’actualitat hem trobat 1942, així com més d’un centenar presoners i batallons de treballsón homes; només ens consta d’homes que van ser depurats en tenim un total de 154 ciutadansuna dona, Virgínia Amposta, ca- les quintes militars compreses de Viladecans –un 4,1 % del to-sada amb Adolfo Casé. entre els 18 i 45 anys, molts d’ells tal de la població– als quals se’lsA partir de la recerca personal en obligats a fer novament el servei va aplicar la justícia militar fran-l’Arxiu Municipal de Viladecans, militar, a banda de les depura- quista. Creiem que és una xifracomarcal del Baix Llobregat, a cions de professionals de l’edu- totalment desproporcionada aSant Feliu de Llobregat, i del Tri- cació, de l’administració o de la tenor del que va ser la repúblicabunal Militar Territorial Tercero, sanitat, d’entre altres activitats i la revolució a Viladecans i quede Barcelona, a data d’avui la re- professionals. vindria a corroborar la tesi delpressió franquista a la nostra ciu- Xifres no gens menyspreables, principi: el cop d’estat militartat la podem comptabilitzar en per a un poble que l’any 1936 te- tenia l’objectiu d’eliminar físi-85 persones: sobre 35 de les quals nia 3.746 habitants i on durant la cament tots aquells ciutadans isabem que es van demanar infor- revolució i la guerra no va morir ciutadanes amb els quals no esme d’antecedents político-socials ningú com a conseqüència de la coincidia ideològicament per tor-al Puesto de la Guardia Civil de violència dels incontrolats i a on nar a un sistema polític dominatGavà i a l’alcaldia, i Falange de els morts (6), de veïns de Vilade- per l’oligarquia, l’exèrcit i l’esglé-Viladecans i/o se’ls va incoar cans, atribuïts a aquesta violèn- sia catòlica i la repressió ferotgeprocediment sumaríssim; a 6 se cia revolucionaria es van produir posterior a la guerra no era sinóles va detenir, i des de la presó fora del terme municipal. Van ser el darrer esglaó d’aquest procés.militar de Sant Feliu de Llobre- els casos dels germans gabrielis- En propers números del Punt degat se les va traslladar a la Mo- tes Teófilo Marina Bonilla, Fede- Trobada publicarem un quadredel de Barcelona, sense que pu- rico Selarie Laporte, Eliseo Ser- amb tots els veïns de Viladecansguem precisar més dades i sobre rano García i Daniel Villaverde –coneguts fins a l’actualitat– que41 persones, sí que coneixem que Dueñas, assassinats entre 25 de van ser detinguts, traslladatsvan patir presó i que van ser con- juliol i el 10 de novembre de 1936, inicialment a la presó militar dedemnades a penes d’entre 12 i 30 del guarda rural Juan Martínez Sant Feliu de Llobregat, i posteri-anys, que amb les commutacions Martínez, assassinat el 25 de ju- orment a la Model de Barcelona ii beneficis penitenciaris en molts liol de 1936 i de l’activista catò- dels quals l’Auditoria de Guerracasos es quedarien en penes de lic i membre de la Falange Local, de la 4a Regió Militar –Catalu-6 mesos a 6 anys de condemna Jaume Abril Puig, assassinat el 3 nya–, entre 1939 i 1942, va dema-efectiva, a excepció de Virgínia d’abril de 1938. Fins i tot, en el cas nar informes político-socials i/oAmposta, Adolfo Casé i Salvador dels assassinats dels germans ga- va incoar procediments sumarís-Martín que van ser assassinats en brielistes, el cap local de Falange, sims (Consells de Guerra).el Camp de la Bóta, a Barcelona, Vicente Ferro, i Francesc Arnau,la matinada del 8 d’agost de 1939 també falangista i membre de la Manuel Luengo CarrascoViladecans Punt de Trobada - Núm. 54 - Abril 2012 13
  14. 14. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Celestino Bravo, el barris de Ponent i el seu temple (i 3ª part)L ’any 1976 els territoris més que mal parats; i és que la de ponent encara eren defensiva acabà aplegant més de plens de grans descam- dues-centes beines de fusell i pis- pats i poca terra asfalta- tola als descampats de batalla.da. Quan arrencà la segona gran La Pilar i jo mateix, sortint amo-vaga de la Roca d’aquell any, rosits del nostre pis al bloc Car-la policia nacional, esbravant doner de Can Palmer, que prepa-la pressió acumulada pel farcit ràvem per fer-hi niu després deld’hores extres d’aquells dies, casori, a mitja tarda del segon diareprimí atonyinant de mala ma- vam haver de fer-ho espaordits inera assemblees, concentracions per cames esperant millor ocasió.i tota reunioneta a peu dret, al Ens sobtaren, a tres metres de laPoblado i els seus voltants, per cantonada, dos grisos d’orinal imínima que fos. La gent del bar- visera al cap; l’un brandava unri reaccionà obstaculitzant, amb fusell pel canó, talment com siqualsevol cosa que s’assemblés estigués al calaix de bateig i vol- solidaritat i resistència, en aquesta barricada, el pas dels estoma- gués fer un homerun a costa de cas durant més de 90 dies. En uncaires, en tant que el jovent mi- les nostres costelles i l’altre espe- comunicat com a rector, mossènrava de fer-los fora a pedrades. rava torn al cercle d’espera. Vull Bravo deia: ...vivim en un món deAls policies, segurament, ningú dir que, qui treia el nas i no es pecat que no vol que la classe obre-no els havia explicat que entre tancava a casa, tenia totes les de ra sigui protagonista, a fi de poderels treballadors de Roca n’hi ha- rebre un mal tanto perquè si. mantenir els propis privilegis...via molts que jugaven o havien En exercici de la seva condició de La segona vaga del 76, sentint-sejugat a beisbol, que estaven en capellà, mossèn Celestí ens casà encara a fàbrica els grinyols deterritori viladecanenc i que for- a la Pilar i a mi, allà mateix, la la primera, començava violen-ça d’aquella gent era capaç de, a vigilia de Nadal en plena treva tament per raons de conveni. I,cinquanta metres, posar una pe- i quan, encara, fer-ho només pel ben ràpidament derivava, comdra on prèviament havia possat civil exigia legalment l’apostasia gairebé totes en aquells temps, al’ull. I, mentre et llançaven una religiosa prèvia. Els del piquet raons sociopolítiques i raons depetita pedra en globus que et feia de seguretat que custodiava els dignitat. (Per parlar-ne, en unaalçar el cap i mirar el cel durant queviures emmagatzemats al cor altra ocasió).quatre segons, en l’interval, en- foren els únics no-familiars pre-tre el segon i el tercer, et venia En Celestino, erra que erra, deu- ria pensar: si al meu ramat el sents a la ceremònia. És a dir, quellençat en recte un roc de més de en cap moment Santa Maria decent grams que ni miraves ni ve- volen mesell i mut, que la meva parròquia torni a ser recer, cleda Sales deixà, ni ha deixat de ser,ies venir. Per tant: topades més el que era i és: temple acollidor ique fortes. i assemblea on fer-la petar. Així, acabada la bronca dels primers congregador de la gent dels bar-Aquella primera entrada, de ris de ponent. dies, el temple de Santa Maria depolicia al bat i veïnat enguan- Amb l’aprovació de la Consti- Sales tornava a obrir portes, sen-tant-les, es perllongà durant qua- tució del 78, es resolgueren uns se filar prim, als perseguits pertre dies de mala baba. L’alcalde quants dels problemes relatius causa de la justícia. Novament,Parellada, fins i tot, demanà al a la dignitat de les persones i la el temple esdevenia lloc de reu-governador civil la retirada de la política. Mossèn Celestí pogué nions i magatzem de la caixa deforça, per risc de sortir-ne, tots,Viladecans Punt de Trobada - Núm. 54 - Abril 2012 14
  15. 15. cals ja eren cosa i res- dre la fe, l’home està rematant la 50 anys ponsabilitat d’altres institucions i deixaven de pivotar al voltant construcció d’uns grans i dignes locals parroquials per a catequesi i despatx, que ell mai ha tingut, i al servei de la gent d’un home i un tem- els fonaments d’una futura recto- ple, com havien fet ria que mai tindrà. Homenaje ciudadano a fins llavors, sense que Per la festa major d’hivern de fa celestino bravo Párroco de Santa María de Sales això vulgui dir que al tres anys, quan se li féu entrega viernes, padre Celestino cap d’una de les dues primeres me- * con las actuaciones de: 15 de febrero c. c. a. sierra norte d’ells li fos estrany. dalles d’honor de la Ciutat de de 2008 Peña bética 8 de la noche Precio: 12 € inscripciones: casa de aragón Els noranta, els més de Gavá y viladecans de Gavá, viladecans y castelldefels Viladecans, ell humilment deia: en el atrium a.v. can batllori a.v. can Palmer cor som i serem * con un pica-pica plàcids del rectorat Creo no he defraudado a los que (sala pequeña) av. Josep tarradellas, s/n a.v. lluís Moré a.v. Hispanitat para celebrarlo del mossèn, foren els han puesto su confianza en mi que, a.v. Montserratina casal can Pastera anys de les campanes. al hacerme cauce de su bondad y llibreria nou rals Pagats els vitralls, ori- generosidad, me han hecho acree- entà l’eterna col·lecta dor de una de las primeras medallas envers els braços del de honor de Viladecans... A molta campanar. Es tractava gent li semblarà que ja en té prou de posar les cireretes i està ben pagat... Deixeu-me dir propies de qualsevol que no. El meu parer és que, des- organitzat per una comissió de veïns i veïnes edifici religiós, anun- prés de plegar, trigarem a tornar ciadores d’hora i con- a tenir un viladecanenc amb sem- vocants de rés, en un blant nivell de servei. Deixarà el temps en què la de- llistó molt alt al seu substitut.apartar-se, finalment, del focus safecció parroquial començava a Coberta la riera de Sant Llorenç,que el feia protagonista del que ser més que evident, i per tant els que ens era partió, Viladecans iell mai hauria volgut, i dedicar-se ingressos, malgrat que el nombre Gavà són ara ciutats adossades,a la seva feligresia en sentit es- de gent als barris i la urbanització el nexe d’unió de les quals és eltricte. Des de llavors, només en de l’entorn anava en augment. conjunt de barris que ocupen elsuna ocasió hagué de cedir la ca- Les campanes posades el 1995, terrenys de les antigues masiespella de Santa Rosa per fer una a més a més de demanar sono- de Can Pastera, Can Palmer, Canassemblea de veïns per tractar el rament el retorn dels desafectes, Batllori, Can Pere Trius, Can Se-tema de l’asfaltat dels carrers de trencaven la imatge de “mantis llarès, Can Tries, Can Preses, Canl’Alba-rosa, ja amb Joan Masgrau religiosa”, santateresa o prega- Guardiola, salvades de l’oblit es-d’alcalde. déu, digueu-li com vulgueu, que devenint noms de llocs o de car-Mig normalitzada, doncs, la vida alguns també s’entestaven en rers, via nomenclàtor. Alhora, elpolítica al ponent de Viladecans, veure representada en l’arquitec- nexe d’unió del conjunt de barrisla inversemblant desmobilitza- tura buida del campanar. és l’excel·lent temple purista deció general, el gradual desencís A dia d’avui en Celestino Bra- Santa Maria de Sales que mossènpolític a partir de la segona mei- vo Nieto, encara no devorat per Celestí llegarà a la seva congre-tat de la dècada dels vuitanta, la aquella mantis, està per fer 84 gació i a tots plegats i que tantareconversió industrial i la per- anys. Continua vivint al setè pis utilitat tingué, si més no, en elssistent crisi econòmica, obriren de la mateixa escala de l’edifici anys setanta.les portes a una inquietant nova Cardoner on jo havia viscut fins Quan sigui l’hora de que en Ce-inquilina que es passejava per l’any 1983 i ell hi passà a viure, lestí faci definitivament honor alqualsevol descampat, solar i amb sa germana, l’any 1984. Ha seu nom, ¿qui es podrà oposar aracó, com si fos casa seva: l’he- hagut de passar, ja, unes setma- tenir les seves restes descansantroïna. Massa fills de la primera nes a ca la Federica Montseny i al peu dels mateixos murs de ci-fornada de parroquians de Santa n’ha sortit recolzant-se en un bas- ment armat del gran “Tobogan”Maria quedaren mal enfilats al tó. La congregació li va de baixa, que ell ens va aixecar?cavall i només el binomi beisbol- com arreu, i això el preocupa. Lesfutbol aconseguia restar clientela escasses vocacions sacerdotalsi avergonyir la nimfòmana ba- no li permeten relleu ni descans,gassa, fins entrats els noranta. però aixó no el deu preocuparPerò els problemes socials, com tant, perquè sense temps per per-ara aquest, els veïnals i els sindi-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 54 - Abril 2012 15
  16. 16. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans De Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les casesE l mes passat, en aquesta pàgina, parlàvem de les causes de mort dels viladecanencs de fa 100 anys, tot comprovant la gran di- ferència que existeix amb l’actualitat pelque fa a les dades obtingudes. Doncs bé, en aques-ta ocasió ens ha semblat interessant de compararels noms i cognoms de fa 100 anys amb els noms icognoms dels viladecanencs del segle XXI. Per fer-ho hem anat a consultar el llibre de batejos de l’Ar-xiu Parroquial, però ves per on el llibre que recullles inscripcions de finals del segle XIX fins a l’any1917 no es troba a l’Arxiu (la causa d’aquesta ab-sència la trobareu explicada a la pàgina 66 del llibrede Josep Lligadas Viladecans 1930-1980, La miradad’Antònia Doñate). Per altra banda, com que la mit-jana de naixements d’aquella època estava situada Capa i vestit de bateig de principis del segle XX.a l’entorn de trenta infants, ens ha semblat conve-nient recollir un trienni per tal de tenir un volum tacat vuitè lloc. De la resta de noms femenins demés gran d’inscripcions. Així doncs, consultarem fa 100 anys tampoc no en trobem cap rastre en elsels tres anys més propers a 1912 i dels quals dispo- llistats actuals.sem dades; aquests són el 1918, 1919 i 1920. Val a Si avui han caigut pràcticament en desús els dimi-dir que al registre civil de Viladecans si que podrí- nutius i formes familiars dels noms propis de per-em trobar les dades de 1912, però en el nostre cas, sona, un segle enrere era precisament tot el contra-com que tenim l’Arxiu Parroquial més a mà, farem ri. Així doncs, a més a més de Josep a Viladecansla comparativa amb 94 anys de diferència en lloc també hi havia Pepet i Pepitu, però no pas Pep quede 100 que al cap i a la fi no serà gaire diferent. vindria més tard. També Pere era acompanyat deEl trienni en questió, recull un total de 94 inscrip- Peret i Joan de Joanet i Juanitu (aquest darrer pro-cions, de les quals el 54% són nens i el 46% restant nunciat a la catalana però amb jota castellana). Persón nenes. D’aquest total de nens, trobem que el altra banda, Antoni i Francesc mai no eren utilit-nom més posat és Josep seguit a molt poca distàn- zats en la seva forma normativa sinó que la formacia de Joan, complint així amb la dita que encapça- utilitzada era la castellanitzada Antoniu i Fransiscula aquest article. Seguit de Joan hi trobem Jaume i acompanyats, és clar, de les formes familiars Ton,ja a més distància Baldiri, Antoni, Pere, Salvador i Anton, Antonet, Cisco i Cisquet.Francesc. Pel que fa als noms de nenes, en primer Pel que fa als femenins, Maria i Antònia anaveni segon lloc hi trobem els majoritaris Maria i Antò- acompanyats dels diminutius Marieta i Antonieta.nia, i a continuació a més distància hi trobem Rosa, Rosa i Teresa (pronunciat “Tresa”) també anavenTeresa i Jacinta. acompanyats dels castellanitzats Russita i Tressita,Si comparem amb els noms actualment majoritaris com també dels diminutius Roseta, Teresina (pro-a la nostra comarca (els podeu consultar a www. nunciat “Tresina”) i Tereseta (pronunciat “Trese-idescat.cat), trobem que Josep i Joan han estat com- ta”). Val a dir però, que les Tressites i les Teresinespletament bandejats per Marc i Àlex, i fins i tot han celebren el sant en dies diferents, les primeres hocaigut molt per sota de Mohamed que ocupa el lloc feien i ho fan per Santa Teresa de Jesús i les segonesnúmero 30 dels noms més posats al Baix Llobregat. per Santa Teresa de Lisieux o de l’Infant Jesús. PerPel que fa a les nenes, Laia i Lucía ocupen els pri- la seva banda, el nom Jacinta, mai no s’utilitzavamers llocs mentre que Maria el trobem en un des-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 54 - Abril 2012 16
  17. 17. tampoc en la seva forma normativa, sinó que les Balletbò, Bassolas, Clavé, Pau, Borrull, Deu, Lliga-formes utilitzades eren les familiars Cinta i Cinteta. das, Monmany, Pugès, Sala, Sanahuja i Térmens.Per acabar destacarem que els cognoms majoritaris, Amb les grans onades migratòries del segle XX,tot i que sense valor estadístic, d’aquests infants ba- aquests cognoms dels viladecanencs de fa 100 anys,tejats a Viladecans en aquest trienni que ens ocupa, es troben avui a molta distància dels aclaparadora-eren per ordre de major a menor: Vendrell, Bonich, ment majoritaris García, López i Martínez. Jaume Lligadas Vendrell I encara més sobre l’oposició a Eurovegas: http://aturemeurovegas.wordpress.com/Viladecans Punt de Trobada - Núm. 54 - Abril 2012 17

×