http://puntviladecans.blogspot.com
                                                                                       ...
Viladecans, 18 pm:
                                              la república independent


                        R
    ...
M’agrada aquest debat

                                                    E
                                             ...
José Santos, president de l’Associació
           Cultural Gitana de Viladecans

É
          s Diumenge de Reis, a la tard...
alumnos son niños gitanos y eso es debido a la mala               saben leer y escribir... Si un empresario tiene la posib...
La rehabilitació de la Torre Modolell

E
          n el darrer número                                                     ...
Menjar torrons per conviure

                                                    P
                                       ...
Viatge als campaments

S
                                                         sit de tornar algun dia al Sàhara espany...
De Brasil a Viladecans
M
               iguel es una per-
               sona que inspira
               confianza. Es bra...
La política dels cristians

                                                                                      I no era...
Nomenament injust
                                                                     a Viladecans

                     ...
La moderación salarial
                          y la anunciada crisis económica


E
          n las últimas semanas      ...
Memòria històrica

                   L’Església i les vagues de la Roca


                                               ...
tados, se ve que algo está fallando. Por otro lado, las               cristiana al conflicto; y sólo se habría aplazado co...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Punt De Trobada 07

974 views

Published on

Published in: Entertainment & Humor
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
974
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
26
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Punt De Trobada 07

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net 7 Viladecans Punt de trobada Any 2 15 de gener Publicació independent d’informació i opinió de 2008 Un projecte que cal replantejar El conjunt monumental de la Torre Modolell, amb tots els elements que la formen i que creen, al mig de la ciutat, un espai d’una gran personalitat i que dóna caràcter a Viladecans, està en perill. El govern municipal té en projecte tirar a terra una part d’aquest conjunt, amb la qual cosa perdrà molt del seu encant i de la seva personalitat. Concretament, es volen tirar a terra tots els edificis de les antigues escoles, amb les escales que hi pugen, les fonts, el pati su- perior, etc. Només es mantindria la façana del carrer Jaume Abril. I en tot aquell terreny, juntament amb el de la zona d’aparcament que ve a continuació fins al carrer del Sol, s’hi construiria un edifici modern, destinat a dependències municipals. Ens trobem, doncs, davant d’un projecte que farà molt de mal al nostre patrimoni ciutadà. La Torre Modolell com a tal és certament molt valuosa. Però aquest valor queda multiplicat pel fet que forma part d’un àmbit que, si bé té menys valor arquitectònic, crea un ambient que li augmenta notablement la gràcia. Actualment, per deixadesa, tant els edificis que es volen enderrocar com el jardí, estan en molt mal estat. Doncs ara, el que cal, és rehabilitar tots aquests espais, donar-los tot el seu valor, i potenciar-los per al gaudi dels viladecanencs i de la gent que ens visita. El conjunt monumental de la Torre Modolell és un orgull per Viladecans, i seria un incomprensible disbarat destruir-lo. Fent-ho ben fet, a més, no es perd gaire de l’espai que es vol guanyar per a dependències municipals: la planta baixa del tros que es vol enderrocar, ben restaurada, dóna per molt. I a l’actual zona d’aparcament hi cabria molt bé un edifici modern, amb tots els mitjans necessa- ris. I amb tot plegat, tindríem un Viladecans millor. Certament, cal replantejar el projecte. Sumari Equip de redacció Anna Besora M. Carmen Castellano 2 Maria Comas Viladecans, 18 pm: la república independent. Ana Encarnació Garcia Belén García Josep Ginjaume 3 Josep Lligadas M’agrada aquest debat. Víctor Martínez Víctor J. Martínez 4 José Santos, president de l’Associació Cultural Gita- Asunción Polaina Miguel de la Rubia na de Viladecans. Josep Ginjaume Mercè Solé 6 La rehabilitació de la Torre Modolell. Jaume Lligadas La distribució d’aquest butlletí es fa 7 Menjar torrons per conviure. Mercè Solé per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 8 Sí, hi ha raons. Carmen Castellano comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 8 Viatge als campaments. Rosa Mercader nos arribar la seva adreça. Gràcies. 9 Invisibles. Miguel de la Rubia Si voleu enviar articles per publi- car, tingueu en compte que han 9 De Brasil a Viladecans. Mercè Solé d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. 10 La política dels cristians. Josep Lligadas 11 Nomenament injust a Viladecans. Amalia Mazón El nostre correu electrònic: puntviladecans@telefonica.net 12 La moderación salarial y la anunciada crisis económi- El nostre bloc: ca. Daniel Gutiérrez http://puntviladecans.blogspot.com 13 L’Església i les vagues de la Roca. Celestino Bravo
  2. 2. Viladecans, 18 pm: la república independent R enfe. Un quart de set de la tarda, vacances nadalenques per a molts, i a mi em toca tornar a la feina… sort que serà poca estona, i que amb tren arribo en un moment (creuarem els dits)… Dos quarts de set de la tarda, sí que hi ha gent a l’andana de l’estació de Viladecans, concretament molts treballadors abnegats com jo, quin consol…. Ara que hi penso, s’assemblen molt entre ells, pel color de la pell, l’idioma en què par- len… tot fa pensar que són treballadors immigrats. Es distribueixen al llarg de l’andana per grupets de compatriotes, que presenten més semblances entre ells... Aquell grup d’allà semblen pakistanesos, sí, segurament... a més, algun porta el seu típic turbant... El grup que hi ha assegut al banc sem- blen asiàtics pels trets característics dels ulls… Tots porten les motxilles i les robes de treball, però les expressions de la seva cara, els comentaris i les rialles que fan ens transmeten que la conversa ni molt menys fa referència a la jornada laboral passada. Tres quarts de set de la tarda, el tren porta retard, l’andana cada cop és més plena, jo diria que hi han unes 60 persones, de les quals no arriben a deu que semblen ser autòctones, a més fan esforços per no confondre’s amb la resta de viatgers, que segurament siguin persones que treballen a Viladecans (molt probablement als camps de conreu) i que van de tornada a casa. Em plantejo si la majoria de gent de Viladecans ha vist algun cop la situació que es viu a l’estació del municipi cada tarda passades les sis. Totes aquestes persones vé- nen cada dia a la nostra ciutat, per guanyar-se la vida, sí, però també per ajudar a pujar una part de l’economia del municipi molt important. Vaja, ja arriba el tren, ara penso que tot i l’espera, i que ha començat a ploure i bufa el vent, me n’alegro d’haver pogut viure aquesta escena, i arribo a dir que l’estació del tren cada dia durant unes hores es converteix en una república independent. Convido a tots els companys i companyes sensibilitzats amb la diversitat multicultural a que ho experimenteu. Bon viatge. Ana Belén García Segura a Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
  3. 3. M’agrada aquest debat E ls darrers dies, molts de nosaltres haurem sentit, vist o fins i tot participar en un debat que s’ha creat a la nos- tra vila. El del Camí del Mar o Camí de les Filipines. Sincerament us he de comentar que a mi m’encanta aquesta polèmica. Amb fets com aquest es demostra que te- nim una ciutadania viva i participativa, que es preocupa per la vida diària del poble i que no deixa totes les decisions en mans dels qui governen. Però allò que veritablement més m’agrada és que si discutim pel nom que se li posa al camí és perque ara tots els viladecanencs tenim la possiblilitat d’arribar a la platja, al delta, i a l’espai natural del Remolar i les Filipines en bicicle- ta, caminant o fins i tot en cotxe directament des de qualsevol punt de Viladecans. Tant de bo, doncs, tinguessin molts debats com aquest en el futur. I sobretot tant de bo aquest camí passi a ser un dels llocs prin- cipals dels dies d’esbarjo de tots nosaltres. D’aquesta manera el parc natural passarà a tenir finalment la importancia que mereix i serà lloc de referència de les visites familiars els caps de setma- na, de les rutes dels ciclistes, de les excursions fixes a les escoles i tindrà el seu racó a les guies, També, segur, serà un dels indrets que ensenyarem a familiars i amics que vinguin per primer cop al nostre poble… Cal reconèixer que el camí està quedant ben bonic, i sobretot cò- mode per fer-ho tant en cotxe, però sobretot per aquells que ho volen fer caminant, corrent o en bicicleta. Permet gaudir del pai- satge, conèixer l’entorn agrícola, descansar a les zones d’esbarjo i acabar arrodonint la jornada veient ocells, prenent el sol a la plat- ja… I ara només caldrà arreglar petits inconvenients que aniran sorgint amb el pas del temps i a partir de les noves situacions que es generaran. Des d’aquí voldria aprofitar per plantejar la que vaig “patir” fa pocs dies quan, després de fer el camí en bicicleta amb uns familiars i amb la intenció que veiessin el delta no ens van deixar passar amb les bicicletes, tot i que anàvem caminant i no a sobre, ja que ens les podrien requisar. Caldria plantejar-se, doncs, la possibilitat de canviar la norma o fer un aparcament per a les bicicletes per tal que, un cop allà, la visita es pugui fer completa. Víctor Martínez Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
  4. 4. José Santos, president de l’Associació Cultural Gitana de Viladecans É s Diumenge de Reis, a la tarda. Ens trobem al lo- cal de l’associació, just al costat de l’escola Doctor Fleming, a Can Palmer. En Santos és un home cordial i afable, amb una acreditada experiència en el món associatiu: presideix l’Associació Cultural Gita- na des de 1990 i, a més a més, és el president de Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya des de fa un parell d’anys. Això, a la pràctica, significa que tenim al davant un dels principals interlocutors del poble gitano al nostre país. Per això i com que viu a Viladecans des de fa temps hem cregut interessant escoltar-lo, conèixer en la seva veu l’opi- nió d’una minoria que duu més de 500 anys entre nosaltres i que encara és assenyalada per molts com a forana. Una cultura que, tot i les dificultats, encara el seu futur amb valentia i motius per a l’optimisme. Ens comenta que a la ciutat hi ha aproximadament un miler de persones d’ètnia gitana, la gran majoria arribades a principis dels anys 80, que tiene una cultura autóctona, que es la gitana, que i també que un dels seus màxims objectius és posar ordre nunca se la ha tenido en cuenta. Ahora parece ser que al moviment associatiu. Per cert, aprofita l’ocasió per fer los políticos de hoy quieren tenernos en cuenta. una crida a alguna professora que vulgui fer classes de re- forç educatiu a la mainada, de forma remunerada al local de – Estem, doncs, en el bon camí? Viladecans (més informació: contacteu-lo a la Federació al – El 2007 ha sido un año en que se han hecho gran- 93 305 10 71). Però, anem per feina. des cosas para la defensa del pueblo gitano, des de las instituciones. En marzo el Parlament de Catalunya – Què fa una associació com la seva per a les gitanes i els reconoció el genocidio cultural i físico que se ha hecho gitanos de Viladecans? con el pueblo gitano en Catalunya a lo largo de 500 – Trabajamos para todo lo que necesita nuestro pueblo: años. Fue un acto muy importante para nosotros, ya la incorporación, la integración, la educación, luchar que las administraciones reconocieron que ha existido contra el racismo y la xenofobia... Aunque nos limi- un genocidio y que debido a él nos encontramos en tan, no nos dejan trabajar más allá. Somos una aso- la situación actual. Tenemos que luchar para esa re- ciación cultural. Cuando alguien quiere resolver algo paración porque simplemente con el reconocimiento y ya no tiene donde recurrir acude a la asociación, en no vamos a ninguna parte, no nos vamos a confor- temas de educación, vivienda... Intentamos dar lo que mar. Necesitamos ayuda para que este pueblo pueda podemos, mas bien moralmente porque estamos muy incorporarse, para llegar a los niveles de desarrollo y limitados. También ofrecemos cursos de informática bienestar de la sociedad mayoritaria, que nos lleva 50 para mujeres, clases de refuerzo escolar o espacios de o 60 años de ventaja. También existe un Plan Integral ocio y tiempo libre. del Pueblo Gitano promovido por la Generalitat de Catalunya que cuenta con un consejo y varias comisi- ones de trabajo: de educación, de cultura, de la dona... – En quin moment es troba el poble gitano al nostre país? Se tiene que crear este espacio. – Estamos en un momento de cambio, nos estamos acercando a un sueño obligado. El pueblo gitano ha – Un dèficit que cal corregir amb urgència... estado aislado completamente y tiene que incorporar- se a la sociedad, siempre respetando nuestra cultura, – La educación. Tenemos un sistema educativo pési- podemos convivir pero respetando. Ahora mismo en mo, no solamente en Catalunya, sinó a nivel de Es- Viladecans se estan creando espacios para que poda- paña. El pueblo gitano siempre ha estado en los gran- mos participar, antes no existían. Muchas veces hay des núcleos como San Roque, la Mina, San Cosme... gente que nos critica porque no participamos, pero no sitios donde se ha aparcado el pueblo gitano. Es el existían espacios donde participar. Ahora parece ser tema más prioritario, estamos trabajando y luchando que se estan dando cuenta. Porque tenemos una inmi- por ello. Porque los colegios de estas barriadas se han gración: España es ya multicultural y Catalunya igual, convertido en conflictivos, porque la gran mayoría de Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
  5. 5. alumnos son niños gitanos y eso es debido a la mala saben leer y escribir... Si un empresario tiene la posibili- gestión que se hizo en su día con el pueblo gitano. dad de contratar a una paya la contrata antes que coger Además, hoy tenemos una immigración a la que dar a una gitana. Necesitamos la ayuda de la sociedad ma- cabida, tenemos que contar con ellos, integrarlos, que yoritaria para incorporarnos a la sociedad, que cuando no hagan como han hecho durante 500 años con el vaya un matrimonio joven gitano a alquilar un piso pueblo gitano, que es dejarlos ahí que se apañen ellos que se lo alquilen, que cuando un gitano vaya a pedir como puedan y que hagan lo que quieran. trabajo que primero vean, que lo prueben primero, que no lo juzguen antes de conocer a la persona. – Per què les famílies d’ètnia gitana acostumen a viure en – Han patit exclusió social per raons ètniques a Viladecans? barris molt determinats? – El pueblo gitano no ha buscado vivir en un mis- – Sí, por ejemplo a la hora de comprar viviendas en mo núcleo. La mayoría venían de barracas, vivían en Can Palmer, con propietarios que no venden pisos chabolas, venían de la inmigración de Andalucía, de porque los compradores son gitanos, teníamos que Extremadura, de Castilla-la Mancha... Se hizo el Plan haberlo denunciado pero como ya estamos acostum- Vivienda durante la dictadura y los concentraron to- brados a tantos palos, un palo más ya no tiene impor- dos juntos como primera vivienda. Pero es que ahora tancia... Gente que no quiere contratar en las fábricas. se estan cometiendo los mismos errores, se han hecho En muchas discotecas no dejan entrar a la juventud realojos y se han cometido los mismos errores, se ha gitana, porque fue un gitano un día y armó una pe- canviado la antigua vivienda por una nueva y siguen lea y ya no los dejan entrar más. Eso es la ignorancia, siendo la misma gente que antes. Lo han hecho en la la poca cultura, porque no todas las personas somos Mina y en San Roque lo van a hacer. Se podría hacer iguales, menos mal que hay diversidad de gente, de como en Can Tunis, allí se dió una opción a la gente culturas, de ideologías y de todo. a salir y desapareció. Es un ejemplo bueno para estos barrios que son más bien conflictivos, aunque también – Com es pot aconseguir a la pràctica aquesta incorporació es verdad que a las administraciones ya les interesa que del poble gitano? existan porque si tenemos un punto negro y en el resto – Pues, por ejemplo, ya tenemos 13 promotores esco- del pueblo se vive tranquilo y feliz, mejor. lares intentando sensibilizar a los padres que los niños sin educación y sin cultura no llegarán a ningún si- – La Generalitat ha escollit, entre d’altres municipis, els nu- tio, que es una ley, que es un derecho del niño que clis de Ponent de Viladecans dins de la Llei de Barris, cosa tenga educación. En Viladecans hemos retrocedido en que suposarà una important injecció de diners per a millorar ese aspecto porque teníamos un promotor, un media- l’entorn. Hi tenen dipositades moltes o poques esperances? dor cultural que llevaba el tema de los niños y ahora – Después de treinta años, cuando sea una realidad va por lo pronto el Ayuntamiento lo ha despedido. Esta- a ser buena. Este barrio necesitaba este cambio, que la mos mirando cómo resolver este tema. Por otra parte, gente se sienta orgullosa y feliz de su barrio. Aquí se desde la asociación estamos haciendo un curso para han escuchado muchas voces de que este es el barrio técnicas de hospitales con charlas sobre la problemá- de los gitanos y, por cierto, aquí no viven tantas fami- tica del pueblo gitano, también en las cárceles con las lias gitanas, son un 20 o un 30 por ciento y el resto son mujeres gitanas. familias castellanas. En un bloque puede haber como máximo ocho o diez famílias. Tenemos deficiencias – En definitiva, al seu parer, què cal fer des de l’administra- que resolver: hay locales, tiendas de hace 30 años, que ció que encara no s’estigui fent? no estan adaptadas, no hay donde ir a comprar. Hay El pueblo gitano tendría que estar en todas las admi- que potenciar los negocios en el barrio, porque está nistraciones, en el ayuntamiento tendría que haber muy abandonado. Que sea un barrio al que tengan presencia gitana, que una persona cuando entrara en que venir la gente de Viladecans, que no sea solo para el ayuntamiento se lo sintiera suyo porque también los vecinos de Can Palmer, sinó que sea un barrio más hay presencia gitana, en el colegio voy porque allí tam- para disfrutar toda la gente de Viladecans. Eso abre bién hay presencia gitana. Si hay un millón de gitanos, un barrio. No se ha hecho nada tampoco para la ju- sobre todo ahora con toda la llegada de los gitanos ventud, es que no tenemos ni Casal, donde se hace la de Rumanía y Bulgaria, de un total de 44 millones verdadera convivencia. de españoles tendríamos que tener una presencia gitana en las administraciones. Reivindicamos que – La dona gitana està accedint al mercat de treball? en las administraciones y en el Parlamento hubiera – La mujer gitana lo ha tenido mal para trabajar, de de- una oficina sobre el tema de gitano, que al tomar pendienta, de cajera ha tenido bastante rechazo. Aho- una decisión también contara con una minoría, por- ra hay un cambio, mujeres immigrantes que acceden que la verdadera democracia es cuando se tiene en a nuevos puestos de trabajo... Pero tampoco tienen la cuenta también a la minoría. preparación necesaria, estamos trabajando para que Josep Ginjaume la mujer pueda acceder al mundo laboral, la mayoría Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
  6. 6. La rehabilitació de la Torre Modolell E n el darrer número salvat de la capa de pintura. Les cantoneres de la mateixa tor- de Punt de Trobada, ja re, també són de pedra vermella i Al sòcol de la façana també se li vam parlar del projec- també estan pintades. va fer un revestiment superficial te municipal pel qual ara fa un any, tapant el sòcol ori- L’actual entrada principal de ha de desaparèixer una part de ginal, que com a mínim en la part l’edifici és un portal amb arc de Can Modolell. Seria una decisió que ha quedat al descobert al car- mig punt en el qual s’observa un molt greu per Viladecans, però rer Àngel Guimerà (foto 5) es pot desplaçament de les dovelles de potser aquesta decisió no està comprovar que és de pedra. pedra (foto 2). Aquí també se li tan lluny d’altres decisions que ha aplicat una capa de pintura. Podríem continuar els exemples, s’han pres amb la casa palau i però creiem que amb aquesta La pedra vermella de marès uti- que demostren que l’adminis- mostra es suficient per fer-vos una litzada en la construcció de Can tració municipal no valora prou idea de com s’ha actuat, no només Modolell, prové de les pedreres el nostre patrimoni. en la darrera rehabilitació de la fa- de Gavà i Begues. És una arenis- En un article publicat en el pri- çana de Can Modolell, sinó també ca molt apta per ser treballada i mer número d’aquesta revista, en rehabilitacions anteriors. al mateix temps vulnerable al pas parlàvem de la inadequada res- del temps, és erosionable per l’ac- Volem creure que en algun mo- tauració que s’havia fet de la faça- ció del vent i pot desfer-se amb fa- ment s’ha produït un error en l’es- na de l’edifici, pintant les pedres cilitat. Això és el que li va passar tudi o l’execució de les darreres en comptes de restaurar-les. Des al brancal esquerre del portal de obres de restauració de la façana de l’administració municipal ens la Sindicatura de Greuges. En la de la casa palau, i és per això que han insistit que això no és així, i rehabilitació feta als anys 90 es va creiem que cal revisar l’actuació i aquí voldríem fer veure com sí optar per un revestiment, tapant que en la propera rehabilitació es que és cert. les pedres erosionades en lloc de resolguin de manera satisfactòria La finestra d’arc apuntat de la restaurar-les (foto 3). A la foto es les notables deficiències observa- planta baixa de la torre medieval, distingeix perfectament la part des. és de pedra i està pintada (foto 1); de dalt, amb la pedra visible, i la Jaume Lligadas Vendrell es pot observar com en el davantal de baix, amb la pedra tapada. salta la pintura i apareix la pedra. Al brancal dret del portal del car- Foto 1 rer Àngel Guimerà, es poden ob- servar els efectes de l’erosió (foto 4). Aquestes pedres tampoc s’han Foto 4 Foto 3 Foto 2 Foto 5 Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
  7. 7. Menjar torrons per conviure P er tercer any consecutiu va tenir lloc la trobada de Nadal dels grups que for- men la xarxa “Parlar per Conviure”. Són grups molt heterogenis, formats per per- sones que aprenen el català o el castellà a través de voluntariat lingüístic. Hi ha de tot: veïns (i sobretot veïnes) de Viladecans de fa molts anys que mai no han pogut aprendre català, dones marroquines, immigrants llatinoamericans… El cert és que aquestes entitats (el Club Sant Jordi, l’Associació de Veïns de l’Alba-Rosa, la Federació d’Associacions de Veïns, Càritas…) van comen- çar a treballar conjuntament arran del Consell de la Convivència, però que la major part tenen mol- ta volada, perquè durant molts anys algunes per- sones a nivell individual i algunes entitats s’han escarrassat per acollir les persones nouvingudes i per promoure l’ús del català a Viladecans. La festa va tenir lloc al local del Club Sant Jordi (de la Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya), ja que allí la possibilitat d’aprendre català fa gairebé vint anys que s’hi dóna. Va animar l’acte el grup de guitarres i la coral de l’IES Torre Roja, amb gran en- tusiasme, tot i que ben segur que en aquestes dates la major part d’estudiants estaven ben agafats pels exàmens. I es va fer també una exhibició de balls de saló. Cada grup havia preparat una felicitació de Nadal feta per ells mateixos i que s’exposava en forma de mural. Feia goig veure la diversitat i la imaginació de les nadales. Cridava l’atenció el mural que ha- via preparat el grup de dones marroquines, que ens felicitava les festes en la seva llengua, com podeu observar a la foto. Les felicitacions han estat expo- sades després a la Biblioteca de Viladecans. Val a dir que la festa va acabar amb un tastet de torrons, de cava… i, com ja és un esperat costum, de les magnífiques aportacions culinàries dels pre- sents. Mercè Solé Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
  8. 8. Viatge als campaments S sit de tornar algun dia al Sàhara espanyol. Des- uposa un esforç tant personal com mone- prés de 32 anys, continuen esperant. Els saha- tari però una cosa la tinc clara: val la pena. rauis, sense ganes d´instal·lar-se definitivament, Al desembre, dues persones de l’Associa- malviuen al que ells mateixos denominen Desert ció Viladecans pel Sàhara vam visitar els Hamada (desert dels deserts) i intenten fer-ho de campaments de refugiats. Estan situats al nord la manera menys dolorosa possible. d’Algèria, a Tindouf. Inicialment vivien al Sàha- ra espanyol, però van haver de marxar perquè els Quan arribem els espanyols als campaments és una bombardejaven els marroquins. A Tindouf van festa. Ells saben que portem regals, però també que arribar després de la Marxa Verda, amb el propò- no ens oblidem de la seva causa. Es desviuen per atendre’ns. Tot i les seves mancances, ens tracten de la millor manera possible. Jo particularment patei- xo la falta de llum i aigua. La vida allí és realment complicada. En aquest viatge m’he endut un disgust. Tot i que a l’arribada no m’ho van dir per no fer-me entris- tir, fa poc morí el germà petit del nen que ha estat d’acollida a casa meva diversos anys. Unes vacu- nes en mal estat va acabar amb tots els esforços de la família i meus per tirar endavant aquet nen, de nom Juseh, que podeu veure a la foto, i de deu nens més. Serveixi aquest petit escrit com a homenatge a tots el nens saharauis que desgraciadament ho es- tan passant malament. Rosa Mercader Sí, hi ha raons M ’han sorprès les declaracions fetes pel President del Govern, Sr. Zapatero, a finals de desembre respecte a l’ampliació de la llei de l’avortament, que textualment deien: “No hay razones que justifiquen una reforma de la ley de interrupción voluntaria del embarazo”. Potser aquestes raons hi són i les hauria de buscar en part en la necessitat de la nostra societat d’aquesta llei i per una altra part, en el fet que part del seu espai ideològic està a favor i en la proposta electoral feta pel PSOE el 2004 per elaborar una llei de terminis per avortar lliurement a les 12 o 14 primeres setmanes d’embaràs. Però, aquest canvi d’opinió del President i Secretari General del PSOE arriba en un moment, on IU al Parlament Espanyol havia plantejat la qüestió de l’ampliació i ha estat rebutjada, i pels comentaris que fa Zapatero d’un apropament a CiU i PNV per obtenir suports en la propera legislatura. Ja s’està preparant el camí i penso que la seva postura actual sobre l’avortament és un peatge que ha de pagar el PSOE per fer possible aquest acostament. Ja queda lluny, quatre anys, que el PSOE va optar per una relació preferent amb IU i altres forces d’es- querra al Parlament Espanyol. Una relació que va apostar per augmentar i estendre els drets individu- als i que va donar els seus fruits com per exemple en el matrimoni entre persones del mateix sexe. Zapatero i el PSOE haurien de reflexionar sobre quin espai polític és el que volen ocupar, si un d’es- querres, per fer front a la dreta reaccionària del PP, o un d’ambigu al costat del centre-dreta oblidant les promeses de progrés fetes. Carmen Castellano Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
  9. 9. De Brasil a Viladecans M iguel es una per- sona que inspira confianza. Es brasi- leño, tiene unos 40 años y hace ocho meses que vive – ¿Tiene pensado volver? en Viladecans. Vino directamente – Sí. Yo tengo claro que necesi- aquí desde su país. Ha estado tra- to volver porque mi familia aún bajando en la economía sumergida, está ahí. Pero intentaré quedar- en la construcción. No pierde su me unos tres meses más. sonrisa a pesar de haber trabajado – ¿Qué cosas le han sorprendido de en condiciones duras y de forma la vida en Viladecans? inestable y de no tener un futuro – Sobre todo el frío, porque yo laboral nada claro. Hemos querido soy de la región del Centro Este hablar con él para que nos explica- de Brasil, y allí el clima es tropi- ra su experiencia de inmigración y cal. Este verano estaban a 40 gra- su vida en Viladecans. dos y no suelen bajar de los 35. – ¿Esta aventura ha valido la pena? – Miguel, ¿cómo fue esta decisión de – En parte, sí. Cuando llegué me venir a trabajar a España? costó conseguir algo. Pero lue- cando una cosa mejor para mí y – Por información de otras per- go cuando empecé a trabajar, me para mi familia. En Cataluña he sonas, que al final me convencie- quedé más tranquilo porque en estado trabajando en la construc- ron para venir. Estoy contento de poco tiempo pude enviar algún ción, en trabajos muy diversos. haber tomado esta decisión, aun- dinero para mi familia. Pero todo Aquí, allí… Ahora no tengo nada que echo de menos a mi familia. ha sido muy complicado. fijo. Tengo esposa y tres hijos, de 8, Le deseamos a Miguel un buen año. 10 y 15 años. Y muchas ganas de – ¿Pensaba que tendría las dificulta- Pero no sólo esto: que pueda reencon- verlos. des con las que se ha encontrado? trarse muy pronto con su familia, que – ¿Qué tipo de trabajo hacía en Bra- – La verdad es que no. Porque todos ellos puedan vivir dignamente sil? las personas que han venido aquí donde deseen. Y, por supuesto, nos cuando vuelven no nos cuentan – En mi país trabajaba como en- alegramos de haberle conocido. toda la verdad. Nos hacen ilusio- cargado de almacén, desde hace narnos, pero después la realidad 20 años en una misma empresa. Mercè Solé es distinta. Dejé el trabajo para venir, bus- INVISIBLES Nens soldats, “chagas” i la malatia de la son són algunes de les cinc proble- màtiques que es van poder fer visibles, per als viladecanencs, el passat mes a l’Àtrium. Es tractava de la presentació a Viladecans de la pel·lícula–do- cumental Invisibles produïda per Javier Bardem i nomenada als “Premios Goya” com a millor documental. L’Ajuntament i Metges sense Fronteres han fet possible la presentació, a Viladecans, d’un tipus de cinema, del qual sovint poca gent gaudeix. A més, aquest film va ser presentat per Metges sense Fronteres, una important ONG que participa en uns 500 projectes solidaris a 75 països, i que ha patit en carn pròpia la violència amb el segrest de dos cooperants a Somàlia els últims dies de desembre. El documental ens mostra la llunyania de les nostres vides amb les reali- tats de diferents parts del món. Ens fan visibles com la manca de recursos i la guerra condicionen el dia a dia de milions de persones i com la mort, la pobresa i la desolació són companys de viatge dels protagonistes d’aquesta pel·lícula. Invisibles ens convida a la reflexió i ens emplaça a lluitar per un altre món més just i solidari. Miguel de la Rubia Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
  10. 10. La política dels cristians I no era imaginable una forma de govern fruit de la voluntat popu- lar. De manera que ell proposa aquests objectius i convida a tre- ballar-hi, però a nivell personal, no organitzadament. En el llibre, intento explicar la di- ferència entre la situació de Jesús i la nostra. I és que ara, després de moltes lluites i esforços, i mal- grat les moltes deficiències dels nostres sistemes democràtics, és possible canviar les coses per mi- tjà de l’acció política. No només amb l’acció política en els partits, sinó també en l’activitat social, A de creació d’opinió, etc. lguns amables lec- però en tot cas, per a Jesús no I la conclusió és clara. Actual- tors del Punt de Tro- eren prioritaris. I a més, també, ment, per a un cristià, l’acció po- bada m’han dit que allò que al llarg de la història ha lítica és important. Sigui l’acció per què no escric al- resultat més sòlid i valuós per a política més elemental que és guna cosa explicant de què va la vida de la gent ha estat, certa- la del vot, sigui la implicació de el llibre titulat La política dels ment, aquesta preocupació pels manera més directa. I els criteris cristians amb què un servidor pobres. han de ser buscar els mateixos va guanyar a la passada Nit de A partir d’aquí, el llibre vol acos- objectius que Jesús buscava. Santa Llúcia el Premi Joan Ma- tar-se a l’evangeli i veure quines I com que la manera de buscar ragall d’assaig sobre Cristianis- eren les prioritats, els objectius, aquests objectius dependrà de me i Cultura. I he pensat que els interessos bàsics de Jesús. Per moltes coses, de la manera que per què no fer-ho... preguntar-se després quina re- cadascú tingui de veure la rea- La reflexió que el llibre vol oferir lació poden tenir amb l’actuació litat, els cristians no tenim una parteix d’un fet evident. I és que política. única forma d’intervenir políti- actualment sembla que tot el que I els interessos i prioritats de Je- cament, ni un únic partit. Però el els cristians tenim a dir sobre la sús eren molt clars: una vida mi- que cal és buscar sempre sincera- política es refereix exclusivament llor per als pobres, la superació ment com aquests objectius de Je- a temes relacionats amb la moral de les lleis que marginaven la sús poden dur-se a terme millor. sexual, o familiar, o d’educació gent, la fraternitat. Ell, tot això, I l’Església com a tal, més que vo- religiosa a les escoles, o de bioèti- ho vivia i ho ensenyava com un ler que tothom pensi d’una deter- ca. Si de cas, de tant en tant, s’hi camí cap a una vida plena en minada manera, ha d’ajudar en afegeix alguna cosa referida a la Déu. Però alhora, valorava molt aquesta recerca, animant els cris- necessitat d’ajudar els pobres. I tots aquells que, sense conèixer tians a empènyer aquests criteris para de comptar. Déu, actuaven en aquesta línia. de Jesús, i dient també la seva I el fet és que, si un es mira La coneguda paràbola del bon veu, dins el debat democràtic, l’evangeli, que és el punt de re- samarità n’és un clar exemple. per promoure aquests mateixos ferència bàsic de l’actuació cris- Però en canvi, cal dir també que criteris. tiana, les coses no van pas per ell no creia que la política servís De tot això, i d’algunes coses aquí. Dels pobres sí que en parla per aconseguir aquests objectius. més, tracta el llibre. Amb ganes molt, Jesús, però en canvi, dels En el seu temps, el poder de go- de ser una aportació útil per a la altres temes, o no en parla gens, vernar s’aconseguia per herèn- reflexió col.lectiva. o en parla molt poc. I això no vol cia, o per diners, o per les armes. dir que no siguin importants, Josep Lligadas 10 Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
  11. 11. Nomenament injust a Viladecans D es de fa aproximada- Posteriorment i sense més co- ment vuit anys en el mentari s’ha decidit que la plaça Jutjat de Viladecans de jutge de pau de Viladecans exercia de substitut és per al Sr. Secundí Roca, amb Aquest ha estat el fosc camí del jutge de pau la Sra. Santos la qual cosa s’ha incorregut en cap a l’estació de la RENFE de Godino, la qual sense cap retri- una il.legalitat, ja que no ha estat Viladecans durant un munt de bució econòmica ha estat realit- publicat al Butlletí de la Provín- dies. La llum que permet fer la zant aquesta funció. En els dar- cia ni s’ha fet públic en cap altre foto és la del flaix. rers anys i a causa de l’avançada òrgan oficial, com és ara el tauler edat i per motius de salut del ti- d’anuncis de l’Ajuntament, que tular del Jutjat el jutge de pau Sr. hi havia aquesta plaça vacant. Lluís, d’aquesta funció se’n va fer I per últim i això sí que ens sem- càrrec la Sra. Santos, d’una forma bla totalment deplorable, que totalment desinteressada, sim- una persona que té la pretensió plement exercint en benefici del d’exercir de jutge de pau no hagi ciutadà. tingut la delicadesa d’adreçar-se Doncs bé, quan la plaça de jutge a la Sra. Santos Godino que fins a Aquest és el bus de la fugaç va quedar vacant per la renúncia l’últim moment ha estat exercint línia 83, inaugurada durant la presentada pel titular Sr. Lluís, la les funcions de jutge de pau. Un crisi de RENFE i liquidada des- Sra. Santos es va adreçar a l’Ajun- jutge per damunt de tot ha de te- prés per poc rendible, com si tament per presentar la seva sol. nir ètica i bones formes. la rendibilitat dels transports licitud per a l’esmentada plaça, Ens informen que el dia 19 de de- públics s’hagués de mesurar però no li va ser acceptada, i l’ex- sembre va morir el molt estimat exclusivament per l’economia i plicació va ser quue calia seguir jutge de pau Sr. Lluís. Que aques- no per la rapidesa, l’eficàcia, i un protocol, però en paraules de tes ratlles serveixin per donar el la comoditat dels passatgers. l’alcalde Sr. Carles Ruiz, no hi ha- nostre reconeixement a la gran via cap problema ja que ell dona- tasca duta a terme en el jutjat i a va el seu suport a la presentació la seva gran vàlua tant professio- per a la plaça de jutge de pau a la nal com humana. Sra. Santos Godino. Amalia Mazón Aquesta és la cara que se’ns queda als usuaris del transport públic (la barba és opcional). Mercè Solé 11 Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
  12. 12. La moderación salarial y la anunciada crisis económica E n las últimas semanas dictoria, pues mientras las cifras han coincidido una de crecimiento económico au- serie de hechos que a mentaban de forma espectacular modo de parámetros, por encima del resto de Europa, nos están indicando que se está mientras las empresas y los ban- produciendo un cambio en la cos obtenían los mejores benefi- situación económica de nuestro cios, las familias españolas como país. A saber: una caída impor- consecuencia de los bajos salarios tante de las ventas de la vivien- y el encarecimiento de los crédi- da tanto de nueva como usada tos hipotecarios han ido endeu- cuya consecuencia más directa dándose cada vez más hasta lle- es una bajada importante en la gar a extremos asfixiantes. construcción de vivienda, has- En esta situación de incertidum- - Por las reestructuraciones sala- ta ahora motor importante de bre de la economía a nivel mun- riales de las empresas con el tema nuestro crecimiento económico, dial como se está produciendo a deslocalización como espada de una subida insoportable de los partir de la situación inicial de Damocles donde a cambio de precios sobre todo en produc- crisis en EEUU, y con todos los mantener los puestos de trabajo tos de primera necesidad como parámetros que se están dando de los trabajadores debían redu- el pan, la leche, o el pollo, por en nuestro país, es más que pro- cirse los salarios entre un 10 y un citar algunos, o el crecimiento bable que la crisis pueda afec- 30% según los casos Printer, Ce- importante de los carburantes tarnos, de hecho ya nos afecta, y lograf, Nissan, etc. lo que ha hecho que el Índice si eso ocurre y el crecimiento se - Por la vía de la precariedad y la de Precios al Consumo (IPC) se convierte en estancamiento des- mala política empresarial de ob- haya disparado hasta el 4% so- pués en desaceleración, y por úl- tener beneficios sobre la base del brepasando de largo todas las timo en crisis lo normal y lo que empleo precario y bajos salarios. previsiones de inflación y mul- aconsejan los expertos es intentar - Pero también por la vía de los tiplicando por dos las del pro- tirar de la economía sobre la base consecutivos acuerdos de negoci- pio Gobierno. del incremento del consumo in- ación colectiva suscritos por em- La diferencia en relación con an- terno. presarios y sindicatos que obli- teriores crisis estriba en que esta Pero si los salarios de una parte garon a muchos trabajadores a vez nadie puede echarle la culpa importante de los ciudadanos moderar sus rentas a través de la a los salarios, pues es de sobras son bajos y si en general el poder negociación colectiva, incluso en conocido que en nuestro país adquisitivo de los salarios ha ido aquellos sectores o empresas en es donde menos han subido las disminuyendo durante los últi- que las condiciones eran extraor- rentas del trabajo con respecto de mos años, reduciendo así el po- dinarias para haber conseguido países de la zona euro. der de compra de las familias, en incrementos más acordes con los En nuestro país los ingresos sala- este país podemos tener un serio beneficios empresariales. riales en los últimos años se han problema para afrontar cualquier De esta manera hemos estado po- reducido por tres vías: situación de crisis económica. tenciando una economía contra- Daniel Gutiérrez 1 Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
  13. 13. Memòria històrica L’Església i les vagues de la Roca U Aquest mes de gener fa 50 anys que va venir a Viladecans, n conflicto económico-social afecta a com a capellà de l’hospital, mossèn Celestino Bravo. Era d’un un gran número de familias de nuestra poble de Guadalajara, Somolinos, però des dels 16 anys estava parroquia. Muchos os sentís afectados a Barcelona. Va ser ordenat capellà l’any 1954, i a causa de por él. La Iglesia, y en cuanto aquí se l’agreujament d’una malaltia dels ulls el 1958 el van destinar hace presente en la parroquia, no es ni puede ser aquí. Després, el 1962, el van fer rector de la nova parròquia parte activa en el conflicto. Pero tampoco puede que s’erigí per atendre el Poblat Roca. I el 1967 va poder in- ignorarlo. A la Iglesia le corresponde proclamar augurar l’església de Santa Maria de Sales, tan característica. la verdad, pedir y desear la concordia en la justi- Amb aquest motiu, aquí reproduïm un text que ell va publi- cia y el amor. car en un moment especialment important, i que constitueix part de la nostra memòria històrica. El 1971, en efecte, va El mismo Concilio Vaticano II ve con dolor que la tenir lloc la primera de les vagues de la Roca, a causa de les huelga en nuestro tiempo “puede seguir siendo un males condicions de treball i els baixos salaris. Els vaguistes medio necesario, aunque extremo”. Estas son sus van confiar a la parròquia que gestionés la caixa de solidaritat palabras: “En caso de conflictos económicos so- per al manteniment dels que a causa de la vaga s’havien que- ciales hay que esforzarse por encontrar soluciones dat sense cap ingrés. El qui portava els comptes era en Jaume pacíficas. Aunque se ha de recurrir siempre al diá- Cullerés, i mossèn Celestino els feia constar com si fossin de logo entre las partes, sin embargo, en la situación la parròquia, perquè els representants governamentals no presente la huelga puede seguir siendo un medio poguessin intervenir aquells diners. Després, quan va tenir necesario, aunque extremo, para la defensa de los lloc la segona vaga, el 1976, mossèn Celestino va cedir la derechos y el logro de las aspiraciones justas de los parròquia perquè els treballadors s’hi reunissin, i la va tenir custodiada per la Guàrdia Civil durant un bon temps, per trabajadores. Búsquense, con todo, cuanto antes, impedir l’entrada dels treballadors. caminos para negociar y para reanudar el diálogo conciliatorio”. Gaudium et Spes, nº 68. El text que aquí reproduïm és l’escrit en defensa del dret de vaga que ell va publicar al full parroquial el novembre de Los encuentros ocasionales que mi ministerio me 1971. Estàvem en plena època franquista, i l’Església era ha deparado, me ha hecho constatar el anhelo de aleshores l’única veu que podia pronunciar-se públicament. un diálogo sincero que recoja las aspiraciones del I molts capellans ho feien, malgrat els problemes que això els mundo del trabajo. El obrero desea tener trabajo y podia comportar. poder sacar su familia adelante. Y esto último se le Per entendre millor el text, cal saber que “ministerio” i “mi- ha convertido en una música amarga: “no nos alcan- nisterio pastoral” vol dir aquí la feina pròpia del capellà. I que za el jornal”. Y no le puede bastar la promesa de un “jurado” i “enlaces” eren els representants dels treballadors, futuro convenio colectivo que todavía se tiene que elegits sota les regles franquistes, però que van ser el mitjà discutir, y que teme que la realidad lo habrá desbor- que els dirigents obrers van aprofitar per actuar des de dins dado en el momento de la firma. Y así se encuentra del sistema a favor de la classe treballadora. en la paradoja que por querer que su familia tenga lo necesario, le priva de lo imprescindible. La prolongación de los días de paro, el que los obre- ros se encuentren mediatizados para reunirse y to- mar sus decisiones, mientras que los directivos se pueden reunir cuando quieren y tomar los acuer- dos que creen oportunos; el que los miembros del jurado y enlaces tengan que moverse en la cuerda floja de no ser extraños a su clase y que no les pue- dan denunciar como instigadores de la huelga, nos hace recordar un editorial del boletín de la HOAC, nº 576-A: “Los trabajadores en nuestro país no tienen cauces dinámicos para poder expresar y resolver de una manera pacífica sus reivindicaciones, como lo de- muestra el estudio inconcluso de la ley de conflictos colectivos. Hay cauces oficiales, pero, por los resul- 1 Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008
  14. 14. tados, se ve que algo está fallando. Por otro lado, las cristiana al conflicto; y sólo se habría aplazado con autoridades no tendrían que ver en cualquier hecho una mayor desconfianza en las instituciones y un conflictivo una amenaza al orden constituido”. nuevo envenenamiento en las relaciones sociales. Por la misma razón cualquier represalia o suspen- Aquí, para que a nuestras palabras les deis su justo sión de empleo y sueldo además de la tragedia que valor, hemos de recordar lo que nuestro arzobispo sumiría a las familias afectadas, alejaría de la meta escribió el presente año con motivo del 1º de mayo: que deben alcanzar las empresas, según el Concilio “Evidentemente, es inadmisible que una cuestión Vaticano II, y que los cristianos tienen que trabajar laboral, que se produce en una empresa o en un sec- para convertir en realidad: tor determinado, sea politizada abusivamente por quienes se mueven en la sombra y tratan de pertur- “Las empresas son comunidades de personas, es bar la paz, pero tampoco es lícito que se transfor- decir, de hombres libres y autónomos, creados a men en conflictos de orden público reclamaciones imagen de Dios. Y quedando a salvo la necesaria justas de los trabajadores que merecerían, cuando unidad de dirección, se ha de promover la activa menos, un intento de diálogo y negociación”. participación de todos en la gestión de la empresa, según las normas que se habrá que determinar con Pedimos que la solución se encuentre el acuerdo acierto”. Gaudium et Spes, nº 68. que nazca del amor y de la justicia. Por eso creemos que la seguridad del poder y de los medios econó- Estas reflexiones las hacemos como un deber de micos no debe llevar a esperar la claudicación del nuestro ministerio pastoral, y sólo nos queda pedir débil, en este caso del obrero, ante el hambre y la a Dios que los hombres, buscando la verdad, se en- inseguridad de su familia. Pues no se habría en- cuentren en la justicia y el amor. contrado una solución humana y, mucho menos, Celestino Bravo, Pbro. noviembre de 1971 50 anys al servei de la gent Un de rup tat g mun s ha st veïn que a atge a men que Homenaje ciudadano a ho petit ersona olt a p buir m la un celestino bravo nt de ntri va co olupame poca ben senv na è Párroco de Santa María de Sales al de àcia en u l. viernes, i r difíc oc dem * con las actuaciones de: 15 de febrero hi? nar- c. c. a. sierra norte ols a de 2008 V Peña bética uè eus q de Gavá y viladecans Precio: 12 € s ja v r. 8 de la noche casa de aragón inscripciones: c Don cal fe de Gavá, viladecans y castelldefels a.v. can batllori en el atrium cor som i serem a.v. can Palmer * con un pica-pica (sala pequeña) a.v. lluís Moré para celebrarlo av. Josep tarradellas, s/n a.v. Hispanitat a.v. Montserratina casal can Pastera llibreria nou rals organitzat per una comissió de veïns i veïnes 1 Viladecans, punt de trobada - Núm. 7 - Gener 2008

×