http://puntviladecans.blogspot.com                                                                                        ...
Municipals 2011: Propostes                      per a l’educació i la culturaDavant les properes eleccions municipals, a l...
La cultura ha               Ha de ser un objectiu social, a més d’un objec-                                       de torna...
Patria es humanidadH             oy en día, oímos mucho hablar sobre             las santidades en el mundo árabe, y      ...
Viladecans Informació. ¿Seguro?V           iladecans ya tiene una nueva oficina de in-           formación. Muy bonita, pe...
Afters, no, gràcies                                                C                                                      ...
L’hospital, sí!                                                          Però amb raonament,                              ...
Estampes del segle XX/ i 12                                                                    La fi del llarg estiuE     ...
La RamonetaQ            uan va esclatar la cri-             si es van alçar moltes             veus crítiques amb la      ...
Pare Artigas, potser el pitjor carrer                               de Viladecans…N              o sé si el meu carrer pot...
Sí, hi ha un equip pel canvi                                                E                                             ...
Ateneu de Cultura Popular Can Batllori. Ernest LLuch, 12 bis   08840 Viladecans                                           ...
I si hi anàvem?            És una bona proposta!                       caminada                        popular            ...
Recuperem l’Aplec      de l’ermita de Sales                                Dilluns de Pasqua,                             ...
la mirada aguda                                                                      secció a càrrec d’Eio Ramon          ...
Històries viladecanenques                                                                    secció a càrrec d’Andreu Come...
anys i amb el senyor Valderrama                 del 1969 la Secall havia deixat de   segona meitat de la dècada, s’en-els ...
conèixer càrrec del Grup Tres Torres                                                                               secció ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

PdT 43 abril 2011

993 views

Published on

Publicació independent d'informació i opinió

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
993
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
307
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

PdT 43 abril 2011

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 43 Any 5 15 d’abril de 2011 Publicació independent d’informació i opinió El Mamut i la Torre Modolell Aquest any, a la rua de Carnestoltes, es va proposar a les entitats participants que tingues- sin en compte, en les seves carrosses, el Mil·lenari de Viladecans. I les entitats, en efecte, van imaginar les carrosses partint de símbols viladecanencs. I el fet és que, vist el conjunt, dos símbols sobresortien per damunt dels altres: un de ben recent, el Mamut, i un altre amb més història, la Torre Modolell. Resulta molt agradable veure com el Mamut ha quallat com a símbol ciutadà. Les entitats que hi hem treballat per fer-lo possible, i l’ajuntament que hi ha col·laborat amb bon encert, podem estar-ne satisfets. Ara es tracta de continuar endavant per aquest camí, i anar-hi sumant entitats, i gent, i idees, i ganes. Per aquest camí continuarem, amb la col·laboració de tots. I també resulta molt agradable veure com la Torre Modolell és reconeguda àmpliament com el nostre gran símbol històric i monumental. Tothom de fora que ve a visitar.-nos, quan li ensenyem la Torre Modolell i el seu entorn, queda agradablement sorprès. I aquí també hi ha coses a fer, i més que amb el Mamut. Ara que ha quedat aparcat –de moment a causa de la crisi, però confiem que sigui definitivament– el projecte de remodelar la Torre incrus- tant-hi un gran edifici modern que destruïa part del conjunt, caldria replantejar el que s’hi vol fer. La Torre Modolell, tota sencera, amb el jardí i amb les escales que hi porten i que en formen part inseparable, són la nostra principal riquesa arquitectònica. Doncs així l’hem de mantenir, i recuperar, i revitalitzar, i explicar. N’hem de fer un palau cívic del qual tots ens en puguem sentir orgullosos. Sumari Equip de redacció Anna Besora 2 Propostes per a l’educació i la cultura: PSC, Carles Ruiz; CiU, M. Carmen Castellano Antònia Sánchez; ICV-EUiA, José Luis Atienza; ERC, Bàrbara Maria Comas Lligadas . Josep Ginjaume 4 Patria es humanidad. Abdelmonaim Zmardeh Josep Lligadas Miguel de la Rubia 5 Viladecans Informació. ¿Seguro?. Jaime García Mercè Solé (els quals, tot sigui dit, no compartim 5 Sobre la prohibició del vel integral. Marta Pombo necessàriament les opinions que en 6 Afters, no, gràcies. Miguel de la Rubia aquest butlletí es puguin expressar). 7 L’hospital, sí! Però amb raonament, coherència i lleialtat.Sal- La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit- vador Obiols geu rebre’l només cal que ens ho 8 La fi del llarg estiu. José Luis Atienza comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 9 La Ramoneta. Mercè Solé nos arribar la seva adreça. Gràcies. 10 Pare Artigas, potser el pitjor carrer de Viladecans… Josep Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar Lligadas signats i no sobrepassar les 40 ratlles 11 Sí, hi ha un equip pel canvi. Carles Lozano o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes. 15 La mirada aguda: L’aligot comú. Eio Ramon El nostre correu electrònic: 16 Històries viladecanenques: Pepita Secall Lluís – Servei Soci- puntviladecans@telefonica.net al – Esbart Dansaire (i 2). Andreu Comellas El nostre bloc: http://puntviladecans.blogspot.com 18 Conèixer Viladecans: L’antic carrer del Cós. Jaume Lligadas Segueix-nos al Facebook
  2. 2. Municipals 2011: Propostes per a l’educació i la culturaDavant les properes eleccions municipals, a la redacció de Viladecans Punt de Trobada hem demanat a les cincformacions polítiques amb representació a l’Ajuntament de Viladecans que ens responguessin breument a tres pre-guntes. En el número passat, CiU, ICV-EUiA i ERC feien propostes per fer front a la crisi. Aquest mes parlem decultura i educació. 2. Com penseu potenciar la qualitat cultural i educativa de viladecans? És indubtable que hem fet de la cultura es un eix estratègic de Vilade- cans: l’Atrium, el festival de teatre AL CARRER i l’Ateneu de les Arts, que és una de les poques iniciatives culturals que s’han posat en marxa en aquests anys de dificultats. El futur de la cultura a la ciutat es basa en continuar impulsant aquestes estratègies de foment de la creació, la formació i la divulgació. I cal anar més enllà, fer de Viladecans un es- pai idoni per als nous sectors i indústries culturals, com l’audiovisual, alhora que mantindrem la inversió per recuperar el patrimoni històric material i immaterial de la ciutat. En matèria d’educació pensem que la comunitat educativa s’ha d’im- plicar en el seu entorn, per això mantindrem programes escola-barri, i l’obertura dels patis de les escoles, i traçarem pactes amb tots els col- lectius ciutadans per impulsar la corresponsabilitat i la col·laboracióen la implementació del Pla de millora d’Èxit escolar. També exigirem a la Generalitat el compliment delscompromisos d’inversió per al nou institut, la posada en marxa de nous cicles formatius i la construccióde les escoles Mediterrània i Viladecans IV. Fomentarem la innovació en els centres educatius amb treballconjunt entre els centres i empreses TIC del municipi, per tal de potenciar projectes conjunts. Carles Ruiz Novella a) Primerament estar al costat de puguin seguir uns estudis reglats. totes les escoles (de la xarxa pública Així com els estudis no reglats d’al- i la concertada) per optimitzar tots tres disciplines artístiques que ara els esforços, intercanviar experièn- estant disseminades amb les boires cies, compartir formacions i gestio- d’un projecte fallit com “l’Ateneu nar recursos. Cal sumar i no restar. de les Arts”. Cal donar resposta a les necessitats d) S’ha de donar impuls, amb totes reals que tenen els alumnes de Vi- les possiblitats de què es disposi, a ladecans dels quals només un 10% les entitats culturals i artístiques iAbans que llançar promeses al assoleixen estudis superiors. fomentar el conreu de les que treba-vent, cal reflexionar amb profun- b) Nosaltres defensem la lliure elec- llen en l’àmbit de cultura tradicio-ditat, escoltar els agents educa- ció de centre educatiu per les famí- nal i popular, com a font educativatius i valorar els esforços d’un lies perquè ningú no els pot desdi- de la cultura d’una col·lectivitat.col·lectiu esforçat i sempre dispo- buixar aquest dret. Volem igualtat e) És imprescindible treballar coor-sat a donar-ho tot, però que molt de condicions sense fer afegitons dinadament amb els serveis socialssovint no veu la seva feina prou especials, per optar a una plaça per reforçar aquelles polítiques devalorada ni econòmicament ni d’una escola bressol municipal. suport als infants i joves amb risc.socialment. Des de la prudència i c) Necessitem una Escola Muni-el coneixement proposem: Antònia Sánchez cipal de Música, on els alumnesViladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 2
  3. 3. La cultura ha Ha de ser un objectiu social, a més d’un objec- de tornar als tiu polític, perquè aquest fracàs és el fracàs de la seus orígens de igualtat d’oportunitats, el fracàs de la ciutat i el paraula llatina fracàs del futur. que volia dir Cal cultivar la memòria i la historia de la gent, cultivar. Hem dels carrers, dels llocs, dels edificis, i fixar-les en de cultivar la un museu de la ciutat a Ca n’Amat, per enten- cultura, sem- dre’ns millor i sentir que formem part d’aquesta brar i abonar, identitat col·lectiva i diversa que és el nostre Vi- per poder reco- ladecans. Cal recuperar una mirada il·lusionada i llir. Abordar la horitzontal, i regar i adobar la producció cultural realitat sense embuts. De cada deu alumnes que i artística de la gent de Viladecans, teatral, musi- comencen l’ESO, més de quatre no acaben. Cal cal, literària, intel·lectual i festiva, i donar suport a un compromís de ciutat on abocar-nos tots: pares, l’organització de les activitats que neixen de baix, professors, alumnes, institucions, voluntaris, as- perquè fan organització social. Fan Viladecans. sociacions i partits, per fer baixar el fracàs escolar. José Luis Atienza Per a nosaltres una cultura i una educació de qualitat són la garan- tia perquè la ciutadania sigui realment lliure, per això creiem que els ajuntaments han de contribuir a estructurar un sistema educatiu propi amb major capacitat de respondre als nous reptes educatius i socials des de la proximitat, com també a facilitar que la ciutadania –tant a títol individual com col·lectiu– puguin accedir, dins del seu entorn social, als recursos culturals i la seva difusió. Així doncs, nosaltres tenim un gran reguitzell de propostes per tal que allò urgent, la crisi, no ens faci oblidar allò necessari, la cultura i l’educació. Sobretot perquè estem convençuts i convençudes que allò necessari, la cultura i l’educació, ens pot ajudar a sortir de la crisi, que és el repte més urgent a superar. Algunes de les nostres propostes per tal que la cultura i l’educació ocupin el protagonisme que li pertoca són: Potenciar les entitats que treballen per la cultura popular, promocionar l’obra d’artistes i autors/es locals, potenciar el consell municipal de cultura, millorar la cohesió territorial del mapa escolar municipal, potenciar el paper de la gent gran, i crear plans de prevenció locals de l’assetjament escolar. Bàrbara Lligadas La generació de l’activitat econòmica i, per tant, d’ocupació i creació de llocs de treball, ha estat i és un dels objectius principals de Viladecans. En aquest sentit, malgrat que a la ciutat hi ha més oportunitats, encara hem de seguir treballant decididament per aconseguir que augmenti l’oferta i, per tant, l’autocontenció laboral del municipi. La crisi econòmica i financera ha alentit el procés per aconseguir aquests objectius. Però hem posicionat Viladecans com una ciutat metropolitana atractiva i amb entornsPer un problema de co- innovadors i de qualitat per a la ubicació d’empreses. La complicitat, els acords i lesordinació, en el número aliances amb els diferents agents, econòmics i socials, i de la pròpia ciutadania, ha depassat no vam publicar la ser una de les claus per continuar avançant.resposta del PSC a la pre- La proposta per aconseguir-ho es basa en impulsar un nou model econòmic basat en lagunta que llavors fèiem: diversificació, definir els plans de desenvolupament de les zones d’activitat econòmica,“Quines propostes fa el detectar, incentivar i atraure talent, continuar impulsant emprenedoria i suport a la cre-teu partit per fer front a ació, creixement i consolidació d’empreses, potenciar els serveis d’assessorament a em-la crisi a Viladecans?”. prenedors i continuar treballant per millorar la formació i la qualificació professional.Aquí la incloem. Carles Ruiz NovellaViladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 3
  4. 4. Patria es humanidadH oy en día, oímos mucho hablar sobre las santidades en el mundo árabe, y cada uno de nosotros tiene su propia visión que varía de acuerdo con lasfranjas intelectuales y políticas personales. Pero eltema requiere un poco de compensación, y así acla-rar estas santidades y como venerarlas.En general, como es conocido, las santidades en lospaíses árabes circulan entre estos términos: Dios yMonarca-presidente. Asimismo, el himno nacionalmarroquí se concluye con: Allah (Dios)-Patria-Rey.Dios es un componente esencial en lo sagrado ára-be. Esto significa que todo lo que contradice con lapercepción de Dios del sistema político, se conside-ra un delito cuyo cometedor debe ser sancionado,por insultar a las doctrinas sagradas.Dios es una idea personal que se mueve en la red en este caso se trata de una cuestión de conviccio-mental humana de una forma distinta, y de aquí, nes individuales que pueden cambiar con el pasoel hecho de obligar a los ciudadanos a consagrarlo del tiempo. Todo fluye y nada permanece igual.es una violación clara de la libertad de conciencia Son las bases de la patria lo que reúne a los ciuda-y de las convicciones personales. Cada ciudadano danos, y por las que se crea el Estado, y por lo tanto,puede descartar totalmente a Dios o entenderlo a la primera santidad debe ser el propio ciudadano,su manera, sin la instalación de la maquinaria de que vive sobre esta tierra, y no las ideas metafísicas.represión social, a fin de imponer la vida divina en Es posible que Dios sea sagrado de los constantesla vida humana, con la fuerza. Aquí no es santifi- de un pensamiento de tribales, pero absolutamentecado solamente Dios, sino también todo lo relaci- puede serlo para una cosa que se llama Estado.onado con éste en el Islam. Y, todo rechazo a estas La fe en Dios se parece a un buen montón de otras“normas” corresponde directamente a una reacción ideas y convicciones que se mueven, a diario, en elviolenta de las herramientas y medios de disuasión hombre. El estado no puede negar o encarcelar unasocial que posee el sistema político. persona solamente porque en su mente circulanCuestionando la seriedad de esta santimonia meta- ideas que rechazan este ser metafísico “Dios”, comofísica divina, hay una diferencia fundamental entre hacían la tribus beduinas al imponer a sus hijos unel pensamiento de la zanja, que incluye el sistema estilo de vida determinado, con un pensamiento depolítico déspota árabe y sus aliados de islamistas y la Edad Media. Lo estable y permanente es la pa-populistas, y la otra parte donde extiende un recha- tria, lo pasajero y esporádico son las creencias, loszo total o relativo a esta santificación. Dios es como estilos de vida, y las percepciones y conviccionesuna línea roja que requiere una cierta paralización que el arroyo de la historia porta a la erradicación.para reflexionar sobre el propósito de su existencia, No todos los ciudadanos necesitan creer en este sery los resultados de esto, de presión, acoso y reduc- metafísico, mas necesitan ejercer su humanidad ención del ámbito humano, son cosas secundarias, los términos de un lugar geográfico llamado Patria.que en el fondo, no son más que excusas para llegar En una misma cuna pueden vivir hindúes, musul-a aquellos fines y objetivos, declarados y ocultos. manes, judíos, cristianos, naturalistas, ateos, etcéte-En todo caso, Dios no puede ser considerado como ra, en relaciones sanas que respetan el individuo yun lugar de encuentro para el ciudadano, ya que la tierra, “el ciudadano y la patria”. Abdelmonaim ZmardehViladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 4
  5. 5. Viladecans Informació. ¿Seguro?V iladecans ya tiene una nueva oficina de in- formación. Muy bonita, pero poco práctica. La principal misión de este equipamiento como su nombre indica es informar y sieso no lo hacen ¿a que se dedican entonces?El mes pasado quise presentarme para cubrir unpuesto de Adf de la diputación para la ayuda a laprevención de incendios este verano. Mi primeraopción era Viladecans así que tenía que presentarlos papeles necesarios allí. En los días en los quepodía hacer la inscripción yo no podía ir ya que es-taba fuera. Fue una persona allegada a mí a pre-sentar los papeles necesarios. No estaban todos y ledijeron que tendría que volver. Conseguí reunir lospapeles y volvió a ir a inscribirme. Su sorpresa fue sona más, vinieron con los papeles de la inscrip-mayúscula cuando le dijeron que tenía que hacer- ción en la mano señalándome que el día 18 era ello yo en persona, información la cual se la podían último día. Yo ya sabía eso pero ellos omitieron yhaber facilitado en la primera visita. Yo no volvía le dieron una información incorrecta a la personahasta un dia después de que finalizase el periodo que vino en mi representación por dos veces. Mede inscripción pero le informaron que el periodo se quedé sin poder inscribirme a esta oferta de tra-alargaba del dia 18 al 25 de febrero. bajo. Y mi pregunta es: Si su trabajo es informar yA la tercera visita a este punto de información no lo hacen correctamente ¿de qué sirve que hayapude ir personalmente y con todos los papeles en un nuevo puesto de información en Viladecans?orden. Cuando llegué me informaron que el plazohabía finalizado el día 18 y que ya no podía ins- Jaime García Porcelcribirme. Cuando solicité hablar con alguna per- Sobre la prohibició del vel integral E sclar que no podem tolerar el burca ni cap vel integral perquè, com poques persones s’atre- veixen a dir, és: - primer de tot i el més important: una opressió cap a la dona i una violació dels drets humans que estan per sobre de qualsevol mala interpretació de textos religiosos. - segon: una persona se l’ha de poder identificar i amb la cara tapada, sigui dona o home, és un perill per a la seguretat de tots. En resum: no es pot tolerar aquesta violació dels drets humans a cap país del món, hi hagi unes poques o milers de dones deshumanitzades i esclavitzades d’aquest manera. Tampoc és una qüestió de dretes ni d’esquerres, ni d’electoralisme barat. És una qüestió de dignitat humana que ja ens afecta i afectarà cada vegada més a qualsevol punt del planeta. Crec que tothom, homes i dones, hauria de llegir el llibre de la Wassyla Tamzali titulat “El burca como excusa”. Marta Pombo SallésViladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 5
  6. 6. Afters, no, gràcies C ontrols policials, brutícia i altres, han estat els rastres d’una activitat polèmica relacionada amb l’oci nocturn, els afters. Des de fa uns anys tots aquells que hem passat a prop de la zona industrial o a diversos punts de les carreteres de sortida de la nostra població, hem pogut observar part de les conse- qüències d’haver patit a la nostra població aquest tipus d’activitat. Però no tan sols era una visió directa dels ciutadans de Viladecans, també la nostra ciutat s’havia convertit en una referència fins més en- llà de les fronteres de Catalunya. Hem pogut veure com en imatges televisives, en les quals es tractava aquesta polèmica activitat, sortien joves vinguts de Tarragona i més lluny a gaudir d’aquests establiments. Però, què ens han aportat o aporten aquestes activitats al nostre municipi? En positiu, jo no ho podria dir, el que sí que he pogut veure i llegir són les conseqüències negatives que hi ha hagut durant bastant temps. Només una petita mostra era veure l’estat d’aquelles persones que agafaven el tren al- guns dissabtes o diumenges als voltants de les nou o les deu del matí. No eren imatges que crec que ningú volguéssim per a un fill nostre. Si és cert que els afters no tenen la culpa del comportament de la gent que hi acudeix, amb el seu horari sí que apunten a com poden sortir alguns dels joves que porten tota la nit “de garito en garito”. Això, no vol dir un no rotund de la meva part a l’oci nocturn, però sí un qüestionament a aquest tipus d’activitat. Després d’una important lluita de l’Ajuntament amb aquests establiments, fa uns mesos va sortir una nova llei d’espec- tacles, que donava la potestat als ajuntaments de permetre l’obertura o no dels afters. L’Ajuntament de Viladecans, crec jo que en una decisió d’allò més encertada, ha decidit tancar aquest tipus d’establiments a la nostra ciutat. Crec, així ma- teix, que el consistori amb aquesta decisió estarà recolzat per la majoria de la ciutadania perquè no sigui a Viladecans on s’ofereixi un tipus d’oci per als nostres joves que no em sembla que sigui el més adient. Miguel de la RubiaViladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 6
  7. 7. L’hospital, sí! Però amb raonament, coherència i lleialtat. L ’ampliació de l’Hospital de Viladecans, és imprescindible. Si senyors. Totalment d’acord. I el conseller de Salut Boi Ruiz ha confirmat als alcaldes de Viladecans, Gavà i Castelldefels que el projecte segueix endavant, i les obres s’iniciaran com a molt tard l’any 2013, un cop aprovat el projecte executiu que s’està elaborant. És el que estem reclamant des de CiU-Vilade- cans des de fa anys. El Tripartit també sem- blava estar-hi conforme. Recordem que va ser l’exconsellera Geli (disposant del més gran pressupost destinat a salut de la història i que va deixar uns compromisos de 850 M€ en un sol any, pels quals no tenia finançament, tot i baixar el sou dels treballadors i reduint con- certs), es va comprometre a la seva ampliació (2007-2010). Durant aquest temps en què s’havia de fer i no es va fer, no hem escoltat queixar-se a cap al- calde socialista i ara, quan l’actual govern no portava encara 100 dies, han vingut amb unes exigències que no han tingut en set anys. No serà l’efecte que els causa trobar-se a les portes de la campanya de les eleccions municipals? És per aquest motiu que ens cal demanar sentit comú. El retard ve ori- ginat perquè el govern del Tripartit no va complir amb el que s’havia compromès i la ciutadania l’hi reclamava, en un moment en què tot i que els fons pressupostaris ho permetien, no van saber o no van voler prioritzar les necessitats hospitalàries de la nostra zona. L’Hospital de Viladecans, així com tot el teixit sanitari, actualment es troba supeditat a una situació econòmica de la qual no n’és responsa- ble l’actual govern. Malgrat tot, sabem que el conseller de Salut de la Generalitat és conscient del grau de prioritat que té tirar-ho endavant el més aviat possible. Nosaltres des de CiU de Viladecans, hem estat, estem i seguirem estant, al costat de tots els que demanen l’ampliació de l’Hospital. Això ens ha fet actuar on s’havia de fer. Motiu pel qual podem anunciar amb confiança, que el projecte executiu entrarà en els pressupostos del 2011, per passar després a la fase de licitació i contra- ctació, i previsiblement les obres s’iniciaran el 2013. És evident que el polítics hem de lluitar en favor de les necessitats de la ciutadania que són justes. És el nostre deure. Però ens cal ser cons- cients de quines són les circumstàncies de cada moment i de quina és la responsabilitat de cada sector. Però això sí, amb raonament, cohe- rència i lleialtat. Salvador ObiolsViladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 7
  8. 8. Estampes del segle XX/ i 12 La fi del llarg estiuE ls finals dels seixanta i els principis dels setanta van ser com un llarg es- tiu per tota una genera-ció. Solters i sense compromís, esdonaven per al·ludits quan taral-lejaven al Serrat “Vull i vull i vullcantar. Avui que encara tinc veu.Qui sap si podré demà. Però avuinomés tinc vint anys. Avui encaratinc força, i no tinc l’ànima morta,i em sento bullir la sang...”, peròels vint anys era una frontera onla vida es començava a compli-car. Les convocatòries de les co-lles començaven a tenir baixes iamenaçaven amb buidar de caresconegudes els llocs de trobada raven en samarreta pels passa-de la Rambla, el bar Ramblas i dissos el moment de ser pesats iel Bon Gust. Les causes no eren mesurats. Quan arribava el ¿tienemalalties ni lesions, als vint anys algo que alegar? era dels pocs mo-érem eterns i indestructibles, sinó ments de la vida on els defectes Lentament la cançó protesta val’aparició dels festeigs i de la mili. es convertien en virtuts. Tenir els fer-se un lloc al costat del rock.Les noies, que eren objectes de peus plans, una malaltia al cor o Van ser els francesos Georgedesig, però personatges secunda- una mare vídua pobra, passava Brassens i especialment Georgeris en aquell món masculinitzat, de ser desgràcia a benedicció que Moustaki, amb “Le metèque”, hitadquirien un nou protagonisme. et deslliurava del servei militar. parade de bars amb sofàs, pocaLa dona ja no era només el cos El sorteig tenia un destí amb nom llum, molts petons i alguna màcomplementari i accidental amb de continent que era tota una ma- sota les faldilles, va ser Pacoqui donar-se el lote, sinó la noia ledicció: Àfrica. En un temps en Ibáñez amb “Andaluces de Jaén”amb qui se sortia. La nòvia. Sor- què anar a Mallorca era com anar que fins i tot va sortir per TVE entir en parella significava a curt o a les Bahames, Àfrica era un con- un dia despistat del franquisme,mitjà termini trencar amb el grup, tinent llunyà, sense permisos es- i sobretot Raimon i la cançó cata-canviar l’ecosistema de relacions, pecials ni caps de setmana, amb lana, Pau Riba i “Dioptria”, Lluísentrar en la soledat relativa de la constant amenaça de guerra co- Llach, que actuaria anys més tardvida d’adult. lonial entre moros i cristians. Ser gratuïtament al poliesportiu en reclutat per anar a Àfrica era una benefici dels vaguistes de Roca,La mili era com un núvol negre o el Quico Pi de la Serra que vaen el cel clar de la vintena. El via putada amb tradició de putada històrica, ja que les lleves africanes cantar “Verda” al pati dels Her-crucis començava amb la talla manos, verda era la paraula ambdels quintos, l’any abans d’anar havien desencadenat la Setmana Tràgica seixanta anys enrere. què va gravar el disc per passara la mili. Sembla ser que en altres la censura, però en directe el ver-indrets el fet de ser quintos es Els estudiants tenien la possibili- da es convertia en merda, merdaconsiderava com un ritual de pas tat de demanar pròrrogues, però que vam corejar als Hermanos perde la masculinitat, però en aquell havien de demanar cada any el després sortir en manifestació es-Viladecans ser quinto es conside- certificat de bona conducta al pontània. La primera mani de Vi-rava un emprenyador peatge ine- cuartelillo de la guàrdia civil de ladecans. Però això ja forma partvitable. L’escala de l’ajuntament Gavà. ¿Por qué no te cortas el pelo? d’una altra història.s’omplia de nois amb melenes formava part de l’interrogatoriamb data de caducitat, que espe- que calia suportar. José Luis AtienzaViladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 8
  9. 9. La RamonetaQ uan va esclatar la cri- si es van alçar moltes veus crítiques amb la situació que ens hi ha-via abocat. Algú parlava del cop I ara, el govern de CiU arregla les finances per la via de fer pa- gar als més febles els plats tren- cats i de rebaixar els impostos a qui més té. Realment no es potd’estat que ens ha fet el poder dir que s’hi hagin escalfat gaire fa meconòmic: un poder opac que no el cap. Es desmantellen serveis no osa?hem triat i que imposa les seves bàsics, es crea més atur, es dóna El c laregles de joc per damunt dels es- la culpa als anteriors governants,tats democràtics. Es parlava de s’apel·la a les essències pàtries, i,la progressiva desregularització això sí, les finances es sanegen.del mercat financer i també de CiU aplica aquest fàcil mètodecom ens hem deixat seduir per en el camp de la salut i de l’en-aquell “estirar més el braç que la senyament. Aquí també es par-màniga” de què els nostres pares la de “funcionaris”, suposo queens havien advertit. Es parlava perquè resulta còmode invocartambé de la crisi com a oportuni- l’estereotip de la persona que fatat de canvi de model de societat, molestes tasques burocràtiquesja que s’ han posat en evidència entre cafè i cafè, en lloc de parlar d’allò que és col·lectiu, i un llargles limitacions, incoherències i de metges i de mestres més aviat etcètera.injustícies del capitalisme. estressats. Projectem cap al futur Però m’indigna que el qüestiona-Fet el mea culpa general, d’aquí una Catalunya fragmentada, amb ment del sistema s’hagi oblidatn’hagués pogut sortir la tria de una gran desigualtat. Suposo que absolutament. És com el tema dequins són els elements realment la filosofia de fons és que cadascú Líbia. Ara ens posem en guerra,importants que ens cal preservar es busqui la vida, i que els serveis invocant el poble libi. Però abansdins un estat que es diu “social” i públics siguin un recurs de sego- hem fet negoci amb l’armament“del benestar”, i de quins aspec- na per a la població amb menys venut a un governant claramenttes de fons calia canviar, a part recursos. Res d’estrany per un corrupte, per preservar la nostrade la inhabilitació de tots aquells partit que desviava, com Mas va dependència de l’energia que ellque des dels seus àmbits de po- reconèixer en el seu dia, les sub- administra. Quan pensem acabarder públic o privat han especulat vencions destinades a la promo- amb la fabricació i tràfic d’armes?o han malbaratat. ció de la cultura musical catalana, Què fem per ser menys depe- al finançament del propi partit. nents d’aquest tipus d’energia?Doncs res d’això. El diner públics’ha destinat a tapar els forats Segurament hem de renunciar Una mesura tan senzilla com re-dels bancs. Les caixes ja es mos- a moltes coses. Perquè ens com- duir la velocitat sembla que siguitren com són: bancs on l’obra so- portem com a infants malcriats un atac a la dignitat de la gent icial va esdevenint cada cop més que esperem solucions màgiques, és invocat com una agressió alsvirtual i menys real. Els primers però les reduccions s’han de fer drets humans. Mantenir dictadu-a pagar han estat els treballadors prioritzant l’atenció a la gent res perverses a casa el veí, en can-dels serveis públics (tant si són que menys té. Perquè és la forma vi, ens sembla pecata minuta. Perfuncionaris d’alt nivell, com si són d’avançar cap a la igualtat i per- no parlar dels riscos de l’energiauna empresa subcontractada de què, a més, els treballadors, amb nuclear. Quan abordarem els pro-neteja amb contractes precaris). les nostres aportacions cobrim el blemes de fons?Els drets dels treballadors s’han 85 % del total de la recaptació de El que sí que fem és canviar elvist retallats i les jubilacions en- l’IRPF, sense les possibilitats de nom de les coses segons els nos-darrerides. A excepció, és clar, de l’escaqueig fiscal que molts pro- tres interessos. Hi ha qui ha pas-les nombroses prejubilacions que fessionals i empresaris apliquen. sat de “mestre” a “funcionari”, o,depenen de bancs i caixes. Per a I ens caldria una millor educació quan convé, d’”amic” a “dicta-aquestes sempre hi espai. sanitària per acabar amb l’abús dor”. El truc ja és vell. I si no, que dels serveis públics, i cultivar l’hi expliquin a la Ramoneta. una certa valoració i agraïment Mercè SoléViladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 9
  10. 10. Pare Artigas, potser el pitjor carrer de Viladecans…N o sé si el meu carrer pot gloriar-se del un gual cada dues passes; a més, en aquella banda títol de ser el pitjor carrer de la ciutat. hi aparquen els cotxes, que sempre es mengen una Però un dels pitjors, segur que sí. mica d’espai, i, a sobre, en tres llocs concrets queda El meu carrer, en el tram on visc jo, és a envaïda pels contenidors d’escombraries, de mane-dir, en el tram més antic, el que va del carrer de Sant ra que resulta simplement impracticable.Joan fins al carrer de la Mare de Déu de Sales, té la En definitiva, de vorera real n’hi ha només una, lavorera de la banda de Sant Boi estreta, bonyeguda, de la banda de Sant Boi. Però, tal com està, passa elplena de forats i amb un gual cada dues passes. I la següent:vorera de la banda de Gavà és encara una mica més 1.Quan un porta un cotxet de nen, és pràcticamentestreta, i igual de bonyeguda, plena de forats i amb impossible anar per la vorera, i per tant s’ha d’anar per la calçada. 2.Quan un va amb cadira de rodes, no és pràctica- ment impossible anar per la vorera, sinó que és totalment impossible, i ha d’anar necessàriament per la calçada. 3.Quan un té artrosi, com és el cas d’un servidor, si vol anar per la vorera, els turmells i els genolls se li van fent malbé progressivament pels continuats moviments que imposen les puges i baixes amb què es troba, de manera que, per conservar una mica la salut, prefereix anar per la calçada. 4.Quan un té una edat ja avançada, i per tant difi- cultats per caminar, si va per la vorera té molts números per perdre l’equilibri i caure, i per tant acaba anant per la calçada. 5.Quan un porta un carro d’anar a comprar, portar- lo per la vorera comporta tantes sacsejades, que acaba també anant per la calçada. 6.Quan a un no li passa cap de les coses indicades fins ara, la vorera és igualment tan estreta i empi- padora, que també va per la calçada. Per la calçada del meu carrer, com és obvi, hi passen cotxes. La qual cosa, com és obvi també, fa que anar pel meu carrer sigui, sempre, un perill. I la pregun- ta és: algú pensa fer-hi res? Perquè de possibilitats n’hi ha. Jo no crec que sigui viable la idea que a vegades s’ha dit de fer peatonal aquest tram, perquè hi ha massa guals i pàrquings, i a més caldria canviar uns quants sentits de circu- lació per assegurar el pas al carrer de la Muntanya. Però sí que es podria treure l’aparcament en super- fície i fer les voreres més amples. O, almenys, refer les voreres que hi ha i fer-les transitables… El que sigui, però aviadet! Josep Lligadas VendrellViladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 10
  11. 11. Sí, hi ha un equip pel canvi E l 22 de maig els vilade- Presentem també professors uni- canencs anirem a les ur- versitaris i arquitectes, l’Adrià nes. Elegirem no només Muros i l’Eduard Mondragon, l’alcalde, sinó tot l’equip pel canvi radical que volem do- que ha de dirigir la nostra ciutat nar a la política urbanística. els pròxims quatre anys. El mes Sortir de la crisi requereix ajudar passat us vaig explicar que em a la iniciativa empresarial; per presento com a candidat a en- això tenim representants del tei- capçalar l’Ajuntament, però avui xit comercial (com la Montse Díaz vull ensenyar-vos que al meu i l’Alfred Via), autònoms i petits empresaris (Joan Domènech, Pep Alcaraz, Miquel Lligadas). També és necessari conèixer bé les necessitats dels barris per fer-les arribar a l’Ajuntament; en aquest sentit, hem incorporat a la llista la Carme Tatjé, el Jaume Lli- gadas, el Salvador Oliva, el Paco Ruiz, la Mercedes Rivas o la Qui- ma Hernández. Però a més d’això, vull destacar dues apostes particulars: una, pel món de la cultura; la llista recull artistes locals (Pura Navar- ro, Mercè Bernat, Rosa Gil) així como escriptors (Salvador Obi- ols, Angels Gabaldà) que aporten la sensibilitat i la visió que sovint costat hi ha un grup de perso- falta a la política. nes preparades, coneixedores de També hi ha una aposta decidi- la ciutat i dels seus barris, amb da pels joves, per la generació de sensibilitat i energia, capaços de viladecanencs amb formació uni- governar Viladecans d’una for- versitària, amb ganes de transfor- ma diferent. mar la ciutat i voluntat d’aixecar Els serveis a les persones són la la seva veu, com són Esther Lli- nostra prioritat; per això comp- gadas, Glòria Roca, Joan Romero, tem amb destacats professionals Patrícia Gómez, Esteve Blanch, de l’ensenyament, com l’Antònia Joan Ros, Cristian Romero, i si Sánchez, de la Sanitat, com la Yo- em permeteu, jo mateix, que als landa Marcos, o dels Serveis So- 39 anys aspira a fer que el canvi cials, com la Flora Casé, a la qual arribi a Viladecans. tinc l’honor de substituir com a Carles Lozano cap de llista.Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 11
  12. 12. Ateneu de Cultura Popular Can Batllori. Ernest LLuch, 12 bis 08840 Viladecans NIF G65277204. C/e: mamutviladecans@gmail.com http://elmamutdeviladecans.blogspot.com Vols ser Mamutaire d’Honor? Vols que el Mamut llueixi cada cop més? Vols contribuir a fer de les nostres festes les millors festes? L’any passat, el nostre Mamut, fruit de la iniciativa d’un bon grup d’entitats viladecanenques que formem la Coordinadora d’Entitats “El Mamut de Viladecans”, i amb el suport de l’Ajuntament, va aparèixer el dia del Pregó de la Festa Major. Després, el vam difrutar el diumenge següent en la Mamullada, i aquest any l’hem acompanyat també en la Nit del Mamut de la Festa Major d’Hivern. I l’hem vist també en altres ocasions, i se n’han fet mocadors, i pastissos, i carrosses de Carnestoltes… El Mamut ja és de tots. És un símbol de Viladecans que tots l’hem fet nostre. I que ens l’hi hem d’anar fent cada cop més. Per això, cal la contribució de tots. De tot tipus. I també, és clar, econòmica. De manera que, com l’any passat, us proposem a tots, comerços, entitats, agrupacions de tota mena, que us feu Mamutaires d’Honor. Per ser-ho, us demanem una contribució de 50 €, o, si voleu, de més. I a canvi, tindreu el següent:  Us lliurarem el diploma corresponent de Mamutaire d’Honor de l’any 2011, per posar- lo en un lloc visible del vostre comerç o entitat.  Us lliurarem, al seu moment, 25 mocadors del Mamut per cada 50 € d’aportació, perquè els pugueu repartir entre els vostres clients o associats.  Sortireu a la llista de Mamutaires d’Honor que anirem publicant a la revista Viladecans Punt de Trobada.  I, més endavant, en un dia que ja fixarem, rebreu l’amable visita del Mamut, en una cercavila d’agraïment que la nostra estimada bestiola farà a tots els qui li donen suport. Per fer-vos Mamutaire d’Honor només heu d’omplir aquesta butlleta i donar-la a algun dels membres de les entitats promotores, o bé enviar-nos les vostres dades a mamutviladecans@gmail.com. Per a qualsevol aclariment, també ens podeu escriure a aquesta adreça. Vull contribuir al Mamut de Viladecans amb una aportació econòmica de:  50 €  ________ € Nom de l’entitat, comerç o persona: ________________________________________________ Domicili _____________________________________________________________________ Telèfon de contacte: ____________________________________________________________ Correu electrònic: ______________________________________________________________ Signatura:Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 12
  13. 13. I si hi anàvem? És una bona proposta! caminada popular viladecans-Sant Ramon-Creu de Querol- Sant Climent-Viladecans 8 de maig Creu de 9.00h Querol Sortida des del Camp de Beisbol Sant Ramon Sant Climent Viladecans Assistència gratuïta Podeu pagar 3 euros i tindreu dinar i avituallament. Per fer-ho, inscriviu- vos a la caminada a l’Auditori Pablo Picasso (Ptge. Sant Ramon,2) organitza Agrupament Escolta Sant JoanViladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 13
  14. 14. Recuperem l’Aplec de l’ermita de Sales Dilluns de Pasqua, 25 d’abril de 2011 Tothom hi és convidat Programa: 10 h. Acollida dels participants Intervenció del cor Som i Serem de Viladecans 12 h. Celebració de la Missa 14 h. Paella popular Per participar a la paella cal comprar els tiquets abans del 18 d’abril a: - Les parròquies de Viladecans - Forn del Mig (Àngel Guimerà, Jaume Abril i Grup Sant Jordi) - Ferreteria Calbet Preu del tiquet: 8 eurosViladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 14
  15. 15. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Aligot comú (Buteo buteo) 08/01/2011. Reserva Natural Remolar-Filipines.Mesura de 51 a 56 cm de llargària. Els adults generalment són de color marró fosc i tacats de blancper sota. En ple vol, les ales són amples, i quan shan desplegat, fan més dun metre denvergadura. ACatalunya el trobem en gran part del territori.Pel que fa a la dieta és molt adaptable, però les seves potes dèbils i urpes curtes el capaciten sobretotper caçar animals petits, com esquirols i, sobretot, rates i ratolins. Quan convé, però, també capturallangardaixos, serps, ocells joves... i no dubta a menjar despulles si troba algun animal mort. Font Viquipèdia.Viladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 15
  16. 16. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Pepita Secall Lluís – Servei Social – Esbart Dansaire (i 2)E l principal instrument de socialització de la gent jove i dinamitza- dor de la vida culturalde Viladecans al llarg dels anyscinquanta havia estat l’Acció Ca-tòlica establerta al nou CentreParroquial. A més a més del tea-tre, havia tingut força rellevàncial’esbart dansaire “Orenetes Jo-vençanes”. Però totes les inciati-ves culturals vinculades a la dan-sa, sobretot, tenien de vida el quetrigava el gruix constituent a de-sintegrar-se, en marxar els xicotsa fer el Servei Militar o en casar-se les parelles fetes en el si delsmateixos grups, altrament cosaforça lògica. Desniades doncs les“Orenetes”, en crisi l’Acció Catò-lica parroquial i incipient el nou que de partits en perdia més que nera oberta a la participació deMoviment Escolta de la mà del no pas en guanyava. No confon- totes les entitats, cada una d’ellesvicari Mn. Joaquim Palomera, la gueu aquests “coros y danzas” triava un tema més o menys al-buidor fou omplerta per la Pepi- amb els que també tenia l’orga- legòric o fumeta i enfilava tota lata Secall. nisme “Educación y Descanso” “parafernàlia” amb les nenes ma- que depenia de la Organització ques del poble al remolc dels pri-D’entre la quarantena de noies Sindical (CNS) i cada any acaba- mers tractors Pascuali, Masseyentusiastes que cada any feien ven protagonitzant l’1 de maig Ferguson o John Deere conduitsaquell Servei Social depenent a l’estadi Santiago Bernabeu. No per pagesos joves.de la “Sección Femenina”, un era aquest el cas. El grup impul- Però, a la noia del senyor Secallgrupet prengué la iniciativa de sat per la Secall ballava a les fes- li agradava remenar cireres i percrear un nou esbart. Es féu rea- tes locals, als homenatges a la ve- a ella no hi ha dos sense tres. En-litat l’any 1963, demanant ajut a llesa, als càmpings amb turistes tre els matins a l’Ajuntament i ella Pepita en tant que Cap de la i una vegada al Palau de Música Servei Social dels vespres, enca-“Sección Femenina”. Així es creà Catalana, en feina de rescat i pro- ra tenia temps per fer hores a lesel Grup Mixt de “Coros y Dan- moció de danses. tardes al Sindicat (CNS). El localzas de la Sección Femenina”. Lafeinada (per raons masclistes) va En la fase expansiva del “desar- era en uns baixos tètrics a tocarser aconseguir incorporar nois rollismo”, l’alegria d’aquelles no- del calabós de la Torre Modolell.i fer la cosa mixta. El fet que les ies i d’aquells dies impulsà una Estant mitja Espanya aturada inoies eren molt maques, ajudà a nova iniciativa auspiciada també exportant mà d’obra a dojo, Vila-que finalment s’hi avinguessin per la Secall, que també tingué decans tenia més que plena ocu-tres o quatre pagesos caiguts del força rellevància: la desfilada de pació i aquella feina de tarda con-niu de les “Orenetes” i les restes carrosses de la Festa Major. La sistia en anar a fer el cafè, amb elde l’equip d’hoquei sobre patins, primera fou l’any 1963. De ma- senyor Fernández els primersViladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 16
  17. 17. anys i amb el senyor Valderrama del 1969 la Secall havia deixat de segona meitat de la dècada, s’en-els següents; fer algún tràmit; po- treballar a l’Ajuntament, s’havi- dugué en orris la mar d’empre-sar-li un segell de control setma- en acabat les carrosses, el Servei ses, INCOESA inclosa.nal als pocs “productors” aturats, Social llanguia i finalment deixa- La Pepita i l’Antonio l’any 1980tot preguntant-los en diàleg de va el Sindicat a començaments de fregant els quaranta anys de vidasords si tenien ganes d’anar a fer l’any 1975. se’n varen anar a fer les Amèri-totxanes a la bòbila del Ramells i L’Arroyo dels Montes de Oca i ques. L’Antonio i la Pepita, des-a continuació assistir, si era el cas, la daurada Pepita es varen ca- plegaren noves veles a Puerto Li-a alguna de les reunions de més o sar i començà una altra història. món allà ultramar. Ara, fregantmenys “obligado cumplimiento” L’any 1972, el senyor Rodriguez els setanta anys, plàcidamentdels sindicalistes de les noves fà- Arroyo que més que d’Arroyo ja retirats, parafrasejant el salm 23,briques. En elles destacaven ja els anava de torrent, amb la Pepita a descansen en prats deliciososvocals jurats Guerrero de la Me- la butxaca com a sòcia, va crear vora l’aigua.trón, entre d’altres “psuqueros” la primera empresa de serveis Direu el que vulgueu, que si Sec-que feien “entrisme” i en Martín informàtics i centre de càlcul de ción Femenina, que si remenarMartín de la Bru que a la fi dels Viladecans, INCOESA. Situada cireres, que si molt interesada,setanta es feu “cenetista”. al capdamunt de la Rambla, ben que si temps de plena ocupació aPerò, ve-t’ho aquí que un dia apa- a prop de l’Àngela Roca, arribà a Viladecans el què vulgueu peròregué dringant per Viladecans un tenir una vintena d’empleats. A deixeu-me dir que a Viladecans li“hidalgo de allende los mares”, més a més dels serveis d’asses- calen moltes “Pepites”. De molten concret de Zarcero, poblet soria, portava la comptabilitat de ben formades, a dia d’avui, n’hide les muntanyes de l’altiplà de bona part de les empreses petites ha un tou, en tenim tot un tresor,Costa Rica, anomenat Antonio i mitjanes de Viladecans junta- però com anem d’empenta em-Rodriguez Arroyo i li va fer: “ti- ment amb altres de la comarca. prenedora?lín!” Res a dir, és clar, però ella va La crisi esclatada arreu del móncontestar: “talán!” i la vida social l’any 1973, però que a casa nostra Andreu Comellasde Viladecans se’n ressentí. A la fi no va esdevenir virulenta fins laViladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 17
  18. 18. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans L’antic carrer del CósT ot llegint el Recull de folklore gavanenc de Josep Campmany, em vaig trobar amb aquestaexplicació: “Era tradició a Gavà, id’altres pobles del Delta del Llo-bregat, des d’almenys el segleXIV, durant els dies de la FestaMajor, realitzar una carrera decavalls en la que els pagesos ambmuntura demostraven les seveshabilitats, i competien per asso-lir el primer lloc. Aquesta cursade cavalls s’anomenava el “cós”,i tenia lloc als afores del poble”.Això em va fer pensar en unafrase que li havía llegit a mossèn volta al temple i tornaven a en- Francisco, recientemente pintado,Andreu Samaranch en la seva do- trar. se verifique también en la tarde delcumentació de l’arxiu parroquial. Tornant, però, a les curses de ca- segundo de los mentados días el an-Samaranch deia textualment: “La valls, en el llibre Història del Fut- tiguo y popular espectáculo del Cos ócalle Arrabal era conocida anterior- bol Club Gavà, Josep Campmany corrida de caballos, después del cualmente como calle del Coso”. El carrer torna a parlar del cós. Campmany se entregarán á los que resulten ven-de la Raval (actualment Sant Joan) cita l’historiador del Prat Jaume cedores un premio de sesenta pesetashavia estat els afores de Vilade- Codina, el qual ens fa saber que y otro de un carnero”. Així doncs,cans, de fet el mateix nom ja ho in- des de l’any 1404 es troba docu- al poble veí de Gavà, a l’any 1881dica. A la vorera a on avui hi ha la mentada “l’existència d’un “cors encara s’havien celebrat aquestesllibreria Nou Rals tot eren portes als prats”, és a dir, una cursa als curses del cós. Pel que fa a Vila-d’accés a les eixides de les cases prats de la marina, probablement decans, desconeixem fins quandel carrer de la Farina, i d’aquest de cavalls o eugues. Tradicional- va durar aquesta tradició.carrer en amunt només hi havia ment, aquestes curses, sempre L’article del diari El Diluvio con-l’església i camps de conreu. amb el nom de cós, se celebraran tinua dient: “Para los nombradosAixí doncs, si el carrer de Sant al Delta en determinades festivi- bailes, á los cuales quedan especial-Joan era conegut com el carrer del tats fins al segle XIX”. mente invitadas por los jóvenes deCós, és evident que és en aquest Josep Campmany també fa es- ésta todas las sociedades [Societatsespai on s’havien celebrat les cur- ment d’una notícia apareguda el recreatives de l’època] del llano,ses de cavalls per la Festa Major dissabte 25 de juny de l’any 1881 está ya contratada la orquesta dede Viladecans. al diari El Diluvioque diu així: Viladecans convenientemente re-Posats a parlar de noms populars “Animado en extremo se halla este forzada con algunos profesores dede carrers de Viladecans, és bo pueblo para celebrar con la debida la capital”. Home! Realment aixòassenyalar que el tram dels car- ostentacion en los dias 29 y 30 del de “convenientemente reforzada” térers Pare Artigas i Rera Església corriente la primera fiesta mayor la seva gràcia. Vés a saber, però,que envolten el Centre Cultural [de Sant Pere], habiendo determi- com s’ho deurien prendre els mú-i l’església, era conegut, abans nado sus vecinos que además de las sics viladecanencs que els nostresque tinguessin nom oficial, amb acostumbradas funciones de iglesia veïns els “reforcessin”, sobretotel nom de carrer de la Processó. en las que tocará la orquesta de San tenint en compte la forta rivalitatAixò era degut al fet que algunes Boy, y de los diferentes bailes de So- que en aquells temps manteniende les processons que es feien ciedad que se darán durante aquellos els pobles de Gavà i Viladecans.sortien de l’església, donaven la días en el espacioso salón de casa Jaume Lligadas VendrellViladecans, punt de trobada - Núm. 43 - Abril 2011 18

×