Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Perspectives de futur en la gestió dels paisatges de Catalunya

61 views

Published on

Conferència en el Cicle de debats “Les polítiques de paisatge a Catalunya” (sala Puig i Cadafach de l’IEC, el 5 de juliol de 2018), organitzat per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Conferencia en el Ciclo de debates “Les polítiques de paisatge a Catalunya” (sala Puig i Cadafach del IEC, Barcelona, el 5 de julio de 2018), organitzado por la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Published in: Government & Nonprofit
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Perspectives de futur en la gestió dels paisatges de Catalunya

  1. 1. PERSPECTIVES DE FUTUR EN LA GESTIÓ DEL PAISATGE A CATALUNYA Pere Sala i Martí. Director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya Institut d’EstudisCatalans, 5 de juliol de 2018 Foto: Anna Guardiola
  2. 2. Promogut pel Consell d’Europa Aprovat a Florència l’octubre de l’any 2000 Promou la protecció, gestió i ordenació dels paisatges europeus i organitza la cooperació en paisatge MARC INSTITUCIONAL I NORMATIU Conveni europeu del paisatge (CEP)
  3. 3. ( MARC INSTITUCIONAL I NORMATIU Conveni europeu del paisatge (CEP) Agricultura Transport Planejament Energia Turisme P a i s a t g e ACCIONS DE CADA GOVERN EL CONTEXTO DE APOYO ACCIONS ATRIBUIBLES A TOTES LES ADMINISTRACIONS I PER A TOTS ELS PAISATGES ACCIONS DE COOPERACIÓ ENTRE ELS GOVERNS1.Reconèixer el paisatge en la legislació 2. Integrar el paisatge en tota l acció del govern 12. Cooperar a Europa 3. Identificar paisatges 4. Avaluar paisatges 5. Establir objectius de qualitat paisatgística 6. Protegir paisatges 7. Gestionar paisatges 8. Ordenar paisatges 9. Seguir l evolució dels canvis 10. Promocionar la educación y la formación EL CONTEXT DE SUPORT 10. Promocionar l educació i la formació 11. Augmentar la conciència i el reconeixement del paisatge
  4. 4. Adhesió del Parlament deCatalunya al CEP (Desembre de 2000) Creació de l’Observatori del Paisatge deCatalunya (año 2005) Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge (2005) Decret per al desenvolupament de la Llei del paisatge (2006) Conveni europeu del paisaje MARC INSTITUCIONAL I NORMATIU
  5. 5. Consorci públic amb personalitat jurídica pròpia format per 52 institucions i associacions i previst per la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya. Ens d’assessorament de l’Administració catalana i de sensibilització de la societat en matèria de paisatge. És un centre d’acció i pensament en relació amb el paisatge. OBSERVATORI DEL PAISATGE A mig camí entre l’Administració pública i la societat civil, fet que afavoreix el diàleg i la mediació entre múltiples punts de vista.
  6. 6. Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Departament d’Economia i Coneixement Departament d’Empresa i Ocupació Departament de Cultura Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Departament de Governació i Relacions Institucionals Universitats Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de Lleida Universitat Oberta de Catalunya Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Pompeu Fabra Universitat Rovira iVirgili Diputacions catalanes Associacions municipalistes de Catalunya ORGANIGRAMA DE L’OBSERVATORI DEL PAISATGE CONSELL RECTOR Col·legis professionals Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Col·legi de Biòlegs de Catalunya Col·legi de Geògrafs Col·legi i Associació d’Enginyers de Forests de Catalunya Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya Col·legi de Geòlegs de Catalunya Col·legi Oficial d’EnginyersTècnics Agrícoles de Catalunya Ajuntament d’Olot Fundació Catalunya-La Pedrera Consell General de Cambres de Catalunya
  7. 7. Institucions i associacions científiques i de recerca Societat Catalana d’Ordenació delTerritori; Societat Catalana de Geografia; Institució Catalana d’Història Natural; Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) Fundacions i associacions ecologistes, ambientals i agràries DEPANA; Federació Ecologistes de Catalunya (EdC); Xarxa de Custòdia delTerritori; Fundació Natura Entitats econòmiques i empresarials Associació Empresarial de Publicitat; Consell General de Cambres de Catalunya; Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Barcelona i Província; Foment de Treball Nacional; Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting; Federació Catalana de Caça; Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC); Gremi d’Àrids de Catalunya Ens públics i consorcis públics i privats Consorci Forestal de Catalunya; Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida Sindicats CCOO; UGT; Unió de Pagesos; Institut Agrícola Català de Sant Isidre; Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) Entitats excursionistes Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya; Centre Excursionista de Catalunya; Unió Excursionista de Catalunya Entitats educatives i ambientals Consell Escolar de Catalunya; Unescocat ORGANIGRAMA DE L’OBSERVATORI DEL PAISATGE CONSELLASSESSOR
  8. 8. OBSERVATORI DEL PAISATGE Ens a mig camí entre l’Administració pública i la societat civil, fet que afavoreix el diàleg i la mediació entre diversitat de punts de vista. Una estructura petita, àgil i adaptable a cada situació i projecte, i que promou l’esperit de cooperació. Incubadora de projectes innovadors, més enllà del marc administratiu. Representació d'amplis sectors de la societat (acadèmic, polític, social i econòmic).
  9. 9. Catàlegs de paisatge de Catalunya
  10. 10. “Els catàlegs de paisatge són els documents de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, identifiquen llurs valors i llur estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir”. Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA Què són?
  11. 11. Catàleg de paisatge DIRECTRIUS DEL PAISATGE Plan territorial parcial CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA Funció
  12. 12. Set catàlegs de paisatge que coincideixen amb els set plans territorials parcials (2005) CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA Àmbit d’aplicació
  13. 13. Com traduir la filosofia del Conveni europeu del paisatge (CEP) en un instrument concret de planificació territorial? CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA Alguns reptes inicials
  14. 14. Com superar la lògica clàssica sectorial i articular formes transversals i participatives de treballar i de generar coneixement? CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA Alguns reptes inicials
  15. 15. www.catpaisatge.net CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA Eines de participació pública i ciutadana
  16. 16. 134 paisatges, basats en els trets propis i distintius de cada lloc. Les unitats no són només àmbits de comprensió i descripció del caràcter d’un determinat paisatge, sinó àmbits de gestió, d’ordenació i d’intervenció en el paisatge Mapa de gran utilitat per a les polítiques culturals, turístiques, energètiques i educatives, a més de les territorials. CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA RESULTATS (I): Mapa de les unitats de paisatge
  17. 17. Ecològics Estètics Històrics Ús social Productius Simbòlics i identitaris No tots els paisatges tenen el mateix significat per a la població. Per altra banda, a cada paisatge s’hi poden atribuir diferents valors en funció de la persona que el percep CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA RESULTATS (II):Valors del paisatge
  18. 18. Zones humides Connectivitat ecològica Valors ecològics Arbres monumentals i vegetació singular Biodiversitat dels mosaics agrícoles
  19. 19. Valors estètics Estructures i patrons agrícoles Conreus singulars Singularitats del paisatge litoral Contrastos cromàtics Arquitectura ruralEspais d’aigua
  20. 20. Valors històrics Escenaris d’episodis històrics Patrimoni rural Patrimoni industrial relacionat amb l’aigua Vil·les noucentistes Camins i traces d’arrel històrica Elements construïts que marquen l’estructura del paisatge
  21. 21. Valors d’ús social Espais d’oci i de producció dedicada al consum propi Recorreguts i itineraris per interpretar el paisatge Punts d’observació i gaudi del paisatge Espais singulars molt freqüentats
  22. 22. Valors simbòlics i identitaris Llegendes, contes i tradicions Elements geomorfològics singulars Fons escènics emblemàtics Espais que inspiren artistes Camins amb càrrega simbòlica Fites visibles des de bona part del territori
  23. 23. Valors productius Gran diversitat de conreus de secà i de regadiu (conreus arboris i herbacis de secà i regadiu, horta. etc.) i l’agroindústria associada Explotacions silvícoles i altres aprofitaments del bosc Turime de sol i platja
  24. 24. Participació pública CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA RESULTATS (III): Punts d’observació i rutes
  25. 25. CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA RESULTATS (IV): Dinàmiques en el paisatge
  26. 26. CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA RESULTATS (V): Objectius de qualitat paisatgística i propostes
  27. 27. CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA RESULTATS (V): Objectius de qualitat paisatgística i propostes
  28. 28. CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA Metodologia www.catpaisatge.net
  29. 29. CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA Un nou catàleg: el Penedès
  30. 30. Eina fonamental tant per al coneixement del territori, com per a la seva protecció, gestió i ordenació; i pas previ necessari per al desplegament de polítiques i projectes de paisatge. CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA Publicació
  31. 31. Catálogo de paisaje PlanTerritorial Parcial Directrius del paisatge Precisen i incorporen normativament les propostes dels objectius de qualitat paisatgística definides pels catàlegs de paisatge en el planejament territorial, urbanístic i sectorial. DIRECTRIUS DEL PAISATGE
  32. 32. Article 3.8 3. El desenvolupament urbà tindrà un tractament específic als municipis que tinguin tallavents arbrats. Es tracta dels municipis de Figueres,… i Serra de Daró. En aquests casos, els possibles nous urbans s’integraran a les estructures preexistents harmònicament i respectant la seva singularitat. En aquest sentit, els plans d ordenació urbanística municipal hauran de protegir i ordenar el patrimoni dels tallavents arbrats de més interès paisatgístic.
  33. 33. PAHISCAT. Paisatge històric de Catalunya
  34. 34. Projecte pilot sobre l’evolució històrica dels paisatges a Catalunya a partir de la informació dels catàlegs de paisatge. Projecte elaborat juntament amb experts de la UdL. Enorme potencial que té la dimensió històrica del paisatge per proveir d’informació rellevant a la gestió i ordenació futura del territori. L’objectiu de PaHisCat no és només el d’entendre millor el passat, sinó utilitzar aquest coneixement com una eina de planificació i de sensibilització. PAHISCAT. PAISATGE HISTÒRIC DE CATALUNYA
  35. 35. PAHISCAT. PAISATGE HISTÒRIC DE CATALUNYA
  36. 36. No es tracta només d’identificar, estudiar, datar, cartografiar i difondre les traces del passat visibles en els paisatges de Catalunya, sinó, sobretot, donar pautes pel planejament territorial i sectorial, en concret el cultural- patrimonial
  37. 37. Orientacions per a una adequada implantació de l’energia eòlica a Cataluña
  38. 38. La implantació eòlica en el paisatge com una estratègia per a sumar valor al territori i per a apropar-nos a nous valors i a nous significats, vinculats a la contemporanïetat. ENERGIA EÒLICA I PAISATGE Objectius del manual
  39. 39. Ben dimensionats i localitzats, els aerogeneradors tenen un gran potencial per donar la volta a la percepció que sovint té la població d’espais amb poc interès. Fer partícips a les comunitats i a les institucions locals dels processos de planificació i gestió de l’energia eòlica. ENERGIA EÒLICA I PAISATGE Objectius del manual
  40. 40. ENERGIA EÒLICA I PAISATGE Definició d’escenaris i alternatives
  41. 41. ENERGIA EÒLICA I PAISATGE Definició de casos de paisatges quotidians
  42. 42. Mapa del paisatge transfronterer de la Cerdanya [Pla de paisatge transfronterer de La Cerdanya]
  43. 43. MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA Base del Pla de paisatge transfronterer de LaCerdanya
  44. 44. Impulsat per diversos agents del territori: • Parc natural regional dels Pirineus Catalans • Observatori del Paisatge de Catalunya • Consell Comarcal de la Cerdanya •Ajuntament de Llívia • Comunitat de Comuns Pirineus –Cerdanya Compta a més amb el suport de: • Casa de la Generalitat a Perpinyà • Departament deTerritori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya • Diputació de Girona • DREAL Llenguadoc-Rosselló-Midi-Pyrénées • Departament dels Pirineus Orientals I la implicació dels agents econòmics i de les entitats del territori. MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA Context institucional
  45. 45. MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA Participació
  46. 46. Transfronterer MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA Aspectes rellevants per a la gestió del paisatge
  47. 47. Transfronterer Participat. Construït col·lectivament entre ajuntaments, actors i ciutadans MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA Aspectes rellevants per a la gestió del paisatge
  48. 48. Transfronterer Participat. Construït col·lectivament entre ajuntaments, actors i ciutadans Posa l’èmfasis en el paisatge quotidià MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA Aspectes rellevants per a la gestió del paisatge
  49. 49. [Estructuras agrícolas de bocage] [Canales] [Entrada desordenada] [Tramos de carretera panorámica] [Entrada arbolada con muros de piedra seca] [Mas cerdà] MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA Aspectes rellevants per a la gestió del paisatge
  50. 50. Transfronterer Participat. Construït col·lectivament entre ajuntaments, actors i ciutadans Combina la informació tècnica (útil per a la gestió i ordenació), amb la divulgació del caràcter del paisatge de LaCerdanya Posa l’èmfasis en el paisatge quotidià MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA Aspectes rellevants per a la gestió del paisatge
  51. 51. MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA Aspectes rellevants per a la gestió del paisatge
  52. 52. Transfronterer Participat. Construït col·lectivament entre ajuntaments, actors i ciutadans Propositiu, no merament descriptiu. Combina la informació tècnica (útil per a la gestió i ordenació), amb la divulgació del caràcter del paisatge de LaCerdanya Posa l’èmfasis en el paisatge quotidià MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA Aspectes rellevants per a la gestió del paisatge
  53. 53. Voluntat més projectual: - Fons escènics que hem de preservar i no ocultar. - Separador del continu urbà a potenciar. - Estructures agrícoles que condicionen el planejament. -Àrees més degradades que convé millorar. - Miradors a potenciar. - ...
  54. 54. [Entrada arbrada i amb murs de pedra seca] [Entrada desordenada] Millorar la qualitat dels accessos als nuclis urbans i rurals evitant- hi elements discordants, i mantenint i recuperant el caràcter de les entrades arbrades i amb murs de perda seca.
  55. 55. Document de divulgació Mapa de paisatge transfronterer Punts d’observació del paisatge Taller de formació en adequació d’espais verds Taller de formació en poda i gestió de vergers Aplicació de Wikipedra a la Cerdanya nord Coneixement Web del Pla de paisatge Document d’orientacions per a la gestió de vergers Gestió Ordenació Formació Divulgació Sensibilització Materials educatius per a les escoles de la Catalunya nord MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA Diversitat d’accions
  56. 56. paisatgecerdanya.parc-pyrenees-catalanes.fr MAPA DEL PAISATGETRANSFRONTERER DE LA CERDANYA Web del Pla de paisatge
  57. 57. Xarxa “Territoris pel paisatge”
  58. 58. Carta del paisatge del Berguedà Carta del paisatge de la Vall deCamprodon Carta del paisatge del Priorat Carta del paisatge del Lluçanès Carta del paisatge de la Conca de Barberà Carta de paisatge de les Garrigues Pla de paisatge de Cervera Projecte deCandidatura Priorat-Montsant-Siurana Pla de paisatge transfronterer de la Cerdanya Consorci dels Aspres Pla de paisatge urbà de Linyola Pla de paisatge de LaGranadella XARXA “TERRITORIS PEL PAISATGE” Iniciatives de planificació i gestió del paisatge en l’àmbit local Espai d’intercanvi, debat i treball col·lectiu de les diferents iniciatives locals en gestió i planificació del paisatge
  59. 59. WIKIPEDRA El portal de la pedra en sec
  60. 60. Creix el valor de les societats col·laboratives i de la gestió col·lectiva del paisatge, que es val de la proximitat, la solidaritat, l’experiència quotidiana, i el contacte directe amb el territori. Base de dades col·laboratiu sobre construccions de pedra seca a Catalunya. WIKIPEDRA. EL PORTAL DE LA PEDRA SECA Concepte Basat en l’intercanvi de coneixements, en la confiança, la reciprocitat i la cooperació entre persones que tenen un interès en comú: els paisatges de la pedra seca.
  61. 61. WIKIPEDRA. EL PORTAL DE LA PEDRA SECA Concepte
  62. 62. En set anys d’existència,Wikipedra ha construït un inventari de 18.000 construccions. Prop de 300 col·laboradors. WIKIPEDRA. EL PORTAL DE LA PIEDRA EN SECO Algunes dades Mitjana de 5 construccions inventariades per dia. wikipedra.catpaisatge.net
  63. 63. WIKIPEDRA. EL PORTAL DE LA PEDRA SECA NovaApp i noves tipologies de construccions
  64. 64. WIKIPEDRA. EL PORTAL DE LA PEDRA SECA NovaApp i noves tipologies de construccions
  65. 65. Informació utilitzada, entre altres usos, per: - Preservació (BCIN, BCIL) - Estudiosos de l’arquitectura de la pedra seca. - Professionals del sector educatiu - Gestors del patrimoni cultural - Urbanistes - Sector turístic WIKIPEDRA. EL PORTAL DE LA PEDRA SECA Funcions
  66. 66. Incorporació en el SIG intern del Departament de Cultura
  67. 67. Incoporació en el SIGPAC i utilizat pel Departamento d’Agricultura
  68. 68. Incorporació en els mapes de Patrimoni de la Diputació de Barcelona
  69. 69. WIKIPEDRA. EL PORTAL DE LA PEDRA SECA Ampliació a l’AltaCerdanya, Capcir i Conflent
  70. 70. Sensibilitzar Compartir Dinamitzar comunitats Catalogar i preservar arxiu.catpaisatge.net ARXIU D’IMATGES DE L’OBSERVATORI DEL PAISATGE
  71. 71. Fons propi de l’Observatori Arxiu col·laboratiu Col·laboracions amb escoles de fotografia, universitats, etc.: ARXIU D’IMATGES DE L’OBSERVATORI DEL PAISATGE
  72. 72. Col·laborar i assessorar a les autoritats (a tots els nivells) i a la societat catalana en matèria de paisatge. ALGUNS REPTES DE L’OBSERVATORI DEL PAISATGE Generar coneixement i metodologies, i promoure l’intercanvi entre govern, acadèmia, professionals i societat civil. Representar i consolidar-se com un punt de trobada entre amplis sectors de la societat (acadèmic, polític, professional, social, cultural, econòmic). Fomentar la creació d’espais de diàleg, mediació i cooperació entre el govern i la societat civil i entre l’esfera pública i la privada.
  73. 73. Detectar i promoure el debat sobre temes emergents (a través de seminaris, conferències, publicacions, etc.). ALGUNS REPTES DE L’OBSERVATORI DEL PAISATGE
  74. 74. SEMINARIS I JORNADES
  75. 75. SEMINARIS I JORNADES
  76. 76. SEMINARIS I JORNADES
  77. 77. PUBLICACIONS
  78. 78. PUBLICACIONS
  79. 79. PUBLICACIONS
  80. 80. PUBLICACIONS
  81. 81. PUBLICACIONS
  82. 82. Detectar i promoure el debat sobre temes emergents (a través de seminaris, conferències, publicacions, etc.). Incloure prioritats paisatgístiques en l’agenda política. Promoure la formació, educació i campanyes de sensibilització. ALGUNS REPTES DE L’OBSERVATORI DEL PAISATGE
  83. 83. Làmina en format paper Web EDUCACIÓ SECUNDÀRIA: PAÍS,TERRITORI, PAISATGE
  84. 84. EDUCACIÓ SECUNDÀRIA: PAÍS,TERRITORI, PAISATGE
  85. 85. PUBLICACIÓ DEL MAPA DE LES UNITATS DE PAISATGE
  86. 86. WEB
  87. 87. BUTLLETINS DIGITALS
  88. 88. Peedra seca Arbres monumentals i singulars Jardins Paisatges sonors Paisatges industrials PREPARACIÓ: Els últims paisatges DOSSIERS DIGITALS
  89. 89. MITJANS DE COMUNICACIÓ
  90. 90. MITJANS DE COMUNICACIÓ
  91. 91. MITJANS DE COMUNICACIÓ
  92. 92. MITJANS DE COMUNICACIÓ
  93. 93. VIDEO “EL PAISATGE ÉS DETOTS” https://vimeo.com/155499513
  94. 94. Detectar i promoure el debat sobre temes emergents (a través de seminaris, conferències, publicacions, etc.). Incloure prioritats paisatgístiques en l’agenda política. Promoure la formació, educació i campanyes de sensibilització. Consolidar-se com a centre de recerca i documentació. ALGUNS REPTES DE L’OBSERVATORI DEL PAISATGE
  95. 95. Fons amb més de 4.000 documents integrats en el CatàlegCol·lectiu de les Universitats de Catalunya. Suport als treballs de recerca de professionals i estudiants així com a les tasques de l’Observatori del Paisatge. Visites procedents principalment de Catalunya però també de la resta d’Europa i d’Amèrica del Sud. Conveni amb la xarxa europea CIVILSCAPE (105 entitats i organitzacions de 31 països). CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE PAISATGE
  96. 96. Detectar i promoure el debat sobre temes emergents (a través de seminaris, conferències, publicacions, etc.). Incloure prioritats paisatgístiques en l’agenda política. Promoure la formació, educació i campanyes de sensibilització. Consolidar-se com a centre de recerca i documentació. Supervisar iniciatives internacionals, i cooperar amb institucions i organitzacions a tot el món. ALGUNS REPTES DE L’OBSERVATORI DEL PAISATGE
  97. 97. ACTIVITAT INTERNACIONAL
  98. 98. El paisatge de qualitat com a actiu de futur PERSPECTIVES DE FUTUR EN LA GESTIÓ DELS PAISATGESA CATALUNYA La introducció del paisatge en el planejament i a les polítiques sectorials Memòria i futur del paisatge: activar el patrimoni El paisatge com a motor pel món local Paisatge, creativitat i sectors estratègics Internacionalització des de la singularització
  99. 99. El paisatge com a agent de creació d’ocupació i emprenedoria Paisatge, ciutadania i valors Posar en valor nous paisatges referencials Paisatge, energia i canvi climàtic La recerca i la innovació en paisatge com a valors a l’alça Educar, formar i comunicar PERSPECTIVES DE FUTUR EN LA GESTIÓ DELS PAISATGESA CATALUNYA
  100. 100. OBSERVATORI DEL PAISATGE DE CATALUNYA www.catpaisatge.net www.twitter.com/catpaisatge www.facebook.com/catpaisatge

×