El sistema urba

1,963 views

Published on

Presentació digital sobre els principals trets del urbanisme per preparar les PAU, així com el seu origen, desenvolupament i les característiques principals a Catalunya i Espanya

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,963
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
34
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El sistema urba

  1. 1. EL SISTEMA URBÀ INS BRUGUERS GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
  2. 2. ORIGEN DE LES CIUTATS I PROCÉS D’URBANITZACIÓ- EN ELS PAÏSOS DESENVOLUPATS Urbanització basada en el desenvolupament industrial. Aquest procés va començar a final del segle XIX i va avançar al llarg del XX, per la concentració de les ciutats a les indústries i serveis que requereixen mà d’obra i capital.· TRES ETAPES1. CIUTAT PREINDUSTRIAL: fins al segle XVII, centre d’intercanvis comercials i producció d’artesania, així com administratiu i militar.· L’origen d’algunes ciutats correspon a l’època romana Estructura d’escaquer, amb carrers que es creuen en angle recte i dos carrers principals, el cardus maximus, de nord a sud, i el decumanus, d’est a oest, envoltats per una muralla. Barcelona, Tarragona, Mèrida, Lleó...· Altres ciutats europees tenen el seu origen en l’època medieval, on les muralles diferenciaven clarament el món rural del món urbà. Traçats regulars, radiocèntrics a partir d’un castell o una plaça, amb carrers estrets per un creixement no planificat. Trobem ciutats medievals d’origen cristià (Salamanca, Logroño, Burgos...) i altres d’origen musulmà (Granada, Sevilla, Córdova), aquestes presenten un plànol irregular, que poden ser radiocèntrics o no.· A partir del segle XV, les ciutats van créixer per fora de les muralles en barris anomenats ravals, on vivia la gent menys afavorida. Presentaven uniformitat en la construcció de carrers i edificis. Tenen uns plànols urbans ortogonals o en quadrícula.
  3. 3. 2. CIUTAT INDUSTRIAL (segles XIX i XX)  Èxode rural produït per la industrialització.· Creixement de les ciutats per l’arribada de mà d’obra proletària, dures condicions de vida.· Creació de barris burgesos  Eixample, barris sorgits de la planificació urbanística, amb plànols ortogonals, impulsats per la burgesia, que volia plasmar la seva diferenciació social amb els obrers· Aparició dels polígons industrials i els residencials, destacant les ciutats dormitori. Aquests barris es van construir amb molta rapidesa, generant una mancança d’infraestructures.3. CIUTAT POSTINDUSTRIAL: (segle XX i XXI)  ciutat centre de control de la vida econòmica, política i cultural d’un territori o país.· Les activitats administratives, financeres i directives s’hi localitzen al centre, mentre que les funcions residencials es localitzen a les afores. Aquest fet ha possibilitat el sorgiment de les Àrees Metropolitanes i les conurbacions.
  4. 4. - EN ELS PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS Procés d’urbanització comença més tard, esta motivat per l’èxode rural causat per: -El gran creixement demogràfic de les zones rurals -La injusta distribució de la terra en el medi rural. -La industrialització de l’agricultura que comporta un excedent de la mà d’obra· DOS ETAPESCiutats dels països que havien sigut colònies van · Al costat del centre antic, al llarf del segle XX, hiiniciar un procés de creixement del seu nucli antic ha crescut el centre comercial i administratiuper assegurar l’enllaç amb la metròpoli. Així doncs d’aspecte modern, amb grans edificis on hi haaquestes ciutats tenen un nucli antic que actualment instal·lades les companyies multinacionals, els grancoincideix amb el centre colonial i és de gran interés bancs i els hotels. Els barris dels benestants i elsturístic. oprimits s’hi distingeixen clarament, aquests últims acostumen a ser barris sense cap mena de serveis ni higiene, on la gent viu en “chabolas”
  5. 5. RITMES ACTIALS D’URBANITZACIÓ O DE CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ URBANA- EN ELS PAÏSOS DESENVOLUPATS - EN ELS PAÏSOS DESENVOLUPATS-Ritme d’urbanització lent (0,8% anual) o fins i tot -Ritme de creixement és ràpid (3,6%) per:nul, estabilitzant-se la població per:· El creixement nautral de la població és baix · L’elevat creixement natural (alta natalitat i descens de la mortalitat)· Els elevats preus de sòl urbà, la recerca d’unamillor qualitat de vida i la millora de les · Encara es produeïx l’èxode ruralcomunicacions terrestres, fan que els joves busquin Aquests dos factors ocasionen:habitatges fora de les grans ciutats. Ex: Roma, París, -Carència de treballs a les ciutats (atur i misèria)Madrid…; con a conseqüencia es dona elcreixement de la ciutat difusa. -Creixement desordenat i sense planificació -Mancança de tota menra de serveis i infraestructures -Exemples: Ciutat de Mèxic, Sao Paulo, Calcuta…
  6. 6. LES XARXES I LES REGIONS URBANES- CONCEPTE DE XARXA URBANA I REGIÓ URBANA· Les ciutats no estan aïllades, es relacionen les unes amb les altres.· Aquest conjunt de relacions de tipus econòmic, social, cultural i polític fa que les ciutats formen un conjuntjerarquitzat  XARXA URBANA = conjunt format per diversos nuclis urbans que mantenen relacions.-Trets:· Formen un conjunt jerarquitzat. Les més ben posicionades en la jerarquia són les que s’especialitzen en lesfuncions més importants i generen més activitats. La resta depenen d’elles.· Sistemes molt dinàmics, on hi ha importants intercanvis entre els diversos nuclis, per això empren l’expressióSISTEMA URBÀ per referir-nos’en.Quan les relacions són tan denses que formen un continu o separades per escasses zones agràries o forestalsparlem de REGIÓ URBANA.
  7. 7. - REGIÓ URBANA· Àrea metropolitana: és un espai molt urbanitzat, integrat per un nucli principal (una gran ciutat) i per les ciutatsmés petites que l’envolten i que es relacionen formant un sistema en el qual es produeix un elevat intercanvi depersones, mercaderies i comunicacions.· Trets:- Sistema ben integrat, s’han creat estretes relacions econòmiques i socials, ja sigui a través d’un sistema detransports comú o mitjançant un intercanvi econòmic o culturals. Moltes vegades aquests intercanvis són tanimportants que cal considerar-les com un element unitari.- Hi ha una gran intensitat de fluxos entre el nucli central i els nuclis que l’envolten.- És una zona que té un gran desenvolupament motivat per les millores tecnològiques dels mitjans de comunicaciói de transports.- Té fortes innovacions aplicades a la distribució d’energia, a la indústria, als ferrocarrils i a l’automòbil.- El nucli central de l’àrea metropolitana tendeix a especialitzar-se en activitats terciàries mentre que els nuclisurbans que l’envolten s’especialitzen en usos residencials i industrials.- Entre les ciutats que formen l’àrea metropolitana hi ha una gran proximitat física.- Les àrees metropolitanes més important d’Espanya són: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Bilbao i Saragossa.
  8. 8. · Connurbació: és una gran zona urbanitzada amb diversos nuclis d’una importància igual o similar. Són ciutatsque han nascut separades però que , a causa del seu creixement, s’han unit i han originat una única superfícieurbana, encara que mantenint cadascuna la seva autonomia administrativa.- Exemples  Alcobendas – San Sebastián de Los Reyes (Madrid); Tarragona – Reus (Camp de Tarragona); SanFernando – El Puerto de Santa Maria (Càdis). ELDA PETRER
  9. 9. · Megalòpolis: és una gran concentració humana com a resultat del creixement de les conurbacions i àreesmetropolitanes que es desenvolupen i es relacionen fins a formar una extensíssima trama urbana.Exemples:- costa est dels Estats Units (Boston, Nova York Filadelfia, Washington);- Europa: regió formada pel territori que va des de Londres fins a Milà, passant pels Països Baixos, la vall del Rhini Suïssa.-Espanya: no hi ha cap megalòpolis, encara que a la costa mediterrània des de la Costa Brava fins a Múrcia hi hauna zona de 700 km on viuen 8 milions d’habitants.
  10. 10. XARXA MUNDIAL DE CIUTATS· La globalització ha incrementat les relacions a nivell mundial, adquirint el model de vida urbà una dimensióplanetària, creant-se una xarxa global de ciutats.· Les ciutats es valoren en relació al seu paper dins de la xarxa mundial de ciutats, anomentant-se ciutats globals.· La ciutat global és aquella que exerceix la seva influència més enllà de la pròpia regió o país fins assolir la totalitatdel planeta. Son nuclis de decisió política, econòmica, social i cultural, generant gran número d’activitats Es trobenmajoritàriament als països desenvolupats i poden no coincidir a les ciutats grans, molt poblades, dels païsossubdesenvolupats.· En aquestes ciutats es crea una forta dependència., són focus d’innovació tecnològica, econòmica, política,cultural..., influeixen sobre la resta, que queden subordinades, creant-se una jerarquia urbana a escala mundial.· Causes:- Diferent evolució històrica- Situació socioeconòmica- Influència de les polítiques i planificacions pròpies de l’Estat on s’integren- Múltiples conjuntures particulars o estructures generals· Exemples de ciutats globals: Nova York, Londres, Tokyo, París, San Francisco, Barcelona, Milà, Berlín...
  11. 11. LES ZONES URBANES· ÀREA CENTRAL (CDB)· Central Business District  barris dedicats exclusivament als negocis, les finances i el comerç.· Trets:-Poden ser àrees modernes de nova creació amb edificis singulars com ara gratacels o barris antics del centrehistòric restaurats.- Utilització intensiva del sòl, pujant els preus i el valor econòmic, provocant l’emigració de la gent que hi viu.- Són zones molt ben comunicades amb la resta de la ciutat i amb la seva àrea d’influència mitjançant la xarxapública de transport.- Hi ha una gran intensitat de circulació als dies laborals, en canvi a la nit o els dies de festa semblen zonesdesertes.- Hi ha una gran concentració de la feina.· Funcions:-Predominen les funcions terciàries, especialment les administratives i comercials. Trobem també una granconcentració d’edificis públics, bancs, botigues, magatzems, oficines, bars...- Les funcions administratives corresponen als òrgans de govern polític, a l’administració pública, als òrgansfinancers o de gestió d’activitats terciàries generades per les grans empreses.- Les funcions comercials corresponen a les activitats de compra-venda. Normalment hi ha comerços moltespecialitzats que proveeixen a la població. Poden ser heterogenis, estar molt especialitzats o haver-hi gransmagatzems i/o hipermercats.
  12. 12. NEY YORK CBD
  13. 13. LONDON CBD
  14. 14. DUBAI CDB
  15. 15. BEIJING CDB
  16. 16. · ÀREA RESIDENCIAL· Trets:- Les característiques de les àrees difereixen segons el nivell de renda de la gent que hi viu· Funcions:-La funció principal és la residencial.· Situació:- Baris del casc històric  si no han estrat reestructurats s’hi formen barris residencials degradats sense confort i finsi tot sense cap mena d’higiene. Hi viu gent amb rendes baixes, en ocasions són ocupats pels immigrants quetendeixen agrupar-se segons el seu origen ètnico-cultural. Aquesta tendència canvia quan es decideix la sevaremodelació, pujant els preus, instalant-se gent de la classe mitja o mitja-alta.- Les zones al voltant dels nuclis antics  els Eixamples, són barris que a finals del segle XIX i principis del XX van serel lloc de residència de la burgesia. Actualment alguns encara hi conserven el prestigi però aquesta classe social i laclasse mitja en general van abandonant aquests barris per instalar-se als barris residencials de la perifèria,convertint-se aquestes residències en zones de serveis.- Les zones perifèriques  sol haver-hi dos tipus diferents de zones amb funcions residencials: - Les zones suburbials (polígons d’habitatges): · Barris per persones amb rendes baixes · Situades al costat de les àrees industrials amb un preu del sòl baix · Edificades sense planificació urbanística i amb materials de baixa qualitat · Manca de serveis i comunicacions · Important degradació ambiental.
  17. 17. · És la zona que s’anomena ciutats o barri dormitori (aglomeració urbana que té com a única funció la residencial) · Exemples  Bellvitge a l’Hospitalet - Les zones suburbanes: suburbanes · Barris residencials per persones amb un nivell econòmic alt o mitjà. · Edificacions planificades i fetes amb materials de qualitat. · Zones ben comunicades amb fàcil desplaçament per carretera · Els comerços es troben en grans superfícies comercials de nova creació · No hi ha degradació ambiental · En molts casos recorden el model de ciutat-jardí dissenyat per l’urbanista Howard a finals del segle XIX formada per habitatges unifamiliars envoltats per jardí amb un limitat número d’habitants. · Exemples: Pedralbes (Barcelona), Neguri (Bilbao), Santa Clara (Sevilla) Mas Camarena (València)...Dispersió de la població / Ciutat difusa El desplaçament de la població del centre cap a la perifèria s’encetàentre 1979 i 1980. Aparegueren noves formes d’urbanització que es troben a mig camí entre el que es considerazona urbana i zona rural, conegudes com rururbanes, al tenir característiques d’ambdues zones.Positiu: disminució de la densitat de poblacióPositiuNegatiu: consum de sòl, despesa energètica pel transport, enllumenat…; dispersió de les infraestructures i serveisNegatiuque els encareix (clavegueram, pavimentació…)
  18. 18. · ÀREA INDUSTRIAL-Són les zones dedicades a les activitats industrials:· Històricament es situaven les indústries a les ciutats o rodalies, prop dels centres de consum i dels llocsd’aprovisionament de mà d’obra barata.· Actualment les zones industrials es localitzen a la perifèria en polígons o parc tecnològics.
  19. 19. Barri Gòtic, Barcelona
  20. 20. Barri del Cabanyal, València
  21. 21. Barri del Carme, València
  22. 22. Barri de Salamanca, Madrid
  23. 23. Eixample de Barcelona
  24. 24. Bellvitge, L’Hospitalet
  25. 25. Bellvitge, L’Hospitalet
  26. 26. Pedralbes, Barcelona
  27. 27. LES FUNCIONS URBANES Entenem per funcions urbanes el conjunt d’activitats generades diàriament per la població i que determinenl’ús de l’espai urbà.Actualment les ciutats són multifuncionals ja que han de satisfer les necessitats de les persones que viuen a laciutat i a la regió sobre la qual exerceixen influència. Com més grans més funcions desenvolupen. Algunes ciutats mitjanes o petites poden especialitzar-se en funcions concretes: Salamanca cultural; Marbellaturisme...· FUNCIONS-Residencial:· Present a totes les ciutats, juntament als habitatges hi ha altres elements que formen part d’aquesta funció,necessaris perquè el nivell de vida de la població sigui bo: estructures educatives, culturals, sanitàries i de lleure, aixícom transports, comunicacions i serveis bàsics (aigua, llum...)· La funció residencial es troba segregada especialment dins de la ciutat, es distribueix en diferents àrees segons lescaracterístiques econòmiques, socials, culturals, religioses.... dels seus habitants. Aquesta segregació determina elnivell econòmic de les persones que hi viuen, ja que les característiques d’un barri determinen els preus dels pisos.· Part de la població decideix traslladar-se cap a les zones perifèriques.
  28. 28. Ciutat Residencial Britànica
  29. 29. Barri Residencial de València
  30. 30. -Comercial:· Són els llocs de les ciutats on es duen a terme activitats de compravenda. És poden dur a terme a l’interior de laciutat en petits comerços especialitzats o a les afores en grans superfícies.· El comerç a gran escala està íntimament vinculat a les facilitats de transports i de les comunicacions. La quantitati importància d’aquestes transaccions comercials depenen de la situació geogràfica i el pes econòmic de la ciutat.· Les funcions comercials creen alhora moltes activitats que s’hi relacionen com les de càrrega, descàrrega,emmagatzematge i unes altres relacions amb assegurances, amb operacions bancàries...· Les ciutats tenen barris o carrers específics dedicats a la funció comercial, situats generalment al centre o també ales afores en grans centres comercials.-Administrativa i de serveis:· Són els llocs de les ciutats que concentren els òrgans polítics, de l’administració pública, els òrgans financers o lagestió de les activitats terciàries. Bancs, ajuntaments, oficines de l’administració pública, oficines de assegurances,de negocis...; també es relaciona amb la gestió política que es desenvolupa a les principals ciutats (seus del governestatal o autonòmic).· Normalment es situen a les parts més cèntriques del nucli urbà, bé en edificis que han estar restaurats o creats denous, molts d’ells de forma singular.· Les ciutats amb una funció administrativa més importants d’Espanya són: Madrid, Barcelona, València...
  31. 31. Rambla de Sant Isidre, Igualada
  32. 32. -Funció industrial:· Encara que podem trobar-les a totes les ciutats, destaca especialment a aquelles ciutats que depenen d’una fontd’energia i destaquen per ella.· Normalment l’activitat industrial se sol concentrar en unes zones ben diferenciades. Algues industrials es trobenprop del centre. Aquestes no generen problemes ja que necessiten poca energia i són discretes i netes, com lestèxtils.· Les indústries més molestes, les pesants, han d’instalar-se fora del nucli urbà a causa de les pressions dels veïns.A la perifèria es localitzen les indústries modernes que fabriquen en sèrie i a gran escala necessiten espais amplis,terrenys a preus assequibles i bones comunicacions, per això tendeixen a instalar-se en polígons industrials i parcstecnològics.· Ciutats industrials d’Espanya  Tarragona, Terrassa, Bilbao, Vigo...-Funció cultural:· Son ciutats que destaquen per la seva funció cultural, perquè són seus d’universitats, pel fet de tenir un granpatrimoni artístic, destacades biblioteques, museus o la possibilitat d’organitzar grans exposicions.· Exemples  Granada, Toledo, Salamanca...· Ciutats religioses, lloc de culte i peregrinatge  La Meca, Roma, Santiago de Compostela o Jerusalem
  33. 33. VIGO
  34. 34. LA MECA
  35. 35. -Funció turística i d’oci:· Funció principal de moltes ciutats espanyoles, conegudes pel seu atractiu turístic o per la varietat de serveis queofereixen. Són les ciutats que empren la natura, les platges o els paisatges com elements d’atracció, combinant-losamb bons serveis com restaurants, hotels, comerços...· Exemples  Benidorm, Lloret de Mar, ciutats illenques...· Altres ciutats intenten atreure turistes amb equipaments culturals (teatres, museus, cinemes) com pot ser Terol. BENIDORM
  36. 36. LA PLANIFICACIÓ URBANA-AGENTS URBANS:· Persones , corporacions o institucions que intervenen en la formació de l’espai urbà.-Propietaris de sòl: intenten que els nous espais urbans es creïn en finques de la seva propietat, per aconseguir mésguanys.- Promotor immobiliaris i empreses financeres: la seva activitat es centra en la construcció, venda i lloguerd’habitatges, locals comercials i naus industrials per obtenir rendiments del seu capital o del capital dels seusclients.- Propietaris d’indústries: prenen la decisió de portar les fàbriques des dels vells espais industrials de l’interior capals nous polígons perifèrics, i per tant estan alliberant terrenys que poden resultar molt útils per altres usos.- Ciutadans/nes: poden influir perquè pressionen perquè els usos que es fan dels sòls puguin satisfer lesnecessitats col·lectives com educació, salut, lleure...- Organismes públics: especialment els ajuntaments, decideixen quins usos donen al sòl i quina orientació ha deprendre el creixement urbà.
  37. 37. -Classificació del sòl:· Segons la Llei d’urbanisme de Catalunya el sòl es pot classificar en tres tipus:- Sòl urbà: és el sòl que esta consolidat per l’edificació. Té tots els serveis urbanístics considerats bàsics: xarxaviària, xarxa d’abastament i sanejament d’aigua, xarxa de subministrament elèctric...- Sòl urbanitzable: terrenys que segons els plans d’ordenació urbanística municipal es consideren necessaris iadequats per garantir el creixement de la població. Encara no tenen els serveis urbanístics bàsics però podràn serobjecte de transformació.- Sòl no urbanitzable: són els sòls que han estat sotmesos a algun règim especial de protecció per raonsambientals, arqueològiques o paisatgístiques.
  38. 38. Classificació del sòl GENCATEls plans dordenació urbanística municipal classifiquen tot el sòl del territori corresponent en:a) Sòl urbà. b) Sòl no urbanitzable.c) Sòl urbanitzable.El règim urbanístic del sòl depèn de la classificació, de la qualificació en zones o sistemes i de la inclusió en un polígon dactuació urbanística en sòlurbà o en un sector de planejament urbanístic derivat.Conceptes1. Sòl urbàConstitueixen el sòl urbà:a) Els terrenys que, havent estat sotmesos al procés dintegració en el teixit urbà, tenen tots els serveis urbanístics bàsics o bé són compresos en àreesconsolidades per ledificació dalmenys dues terceres parts de la seva superfície edificable.b) Els terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el grau durbanització que aquest determina.Sòl urbà consolidatConstitueixen el sòl urbà consolidat:a) Els terrenys que tenen la condició de solar.b) Els terrenys als quals només manca per assolir la condició de solar completar o acabar la urbanització, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitaten un polígon dactuació urbanística o en un pla de millora urbana, com si no ho han estat.Sòl urbà no consolidatTé la condició de sòl urbà no consolidat el sòl urbà altre que el consolidat.2. Sòl no urbanitzableConstitueixen el sòl no urbanitzable:a) Els terrenys classificats així pel pla dordenació urbanística municipal per raó de: - La incompatibilitat amb la seva transformació: protecció per planejament sectorial o territorial, determinació dun pla director o subjecció a protecciódel domini públic.- La inadequació al desenvolupament urbà: valors de protecció, preservació del desenvolupament sostenible o preservació de les denominacionsdorigen.b) Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable. Continua a lapartat observacions.
  39. 39. ELS PROBLEMES DE LES CIUTATS- EL TRANSPORT I LES INFRAESTRUCTURES· Les ciutats necessiten unes infraestructures relacionades amb els mitjans de transport perquè hi puguin circulartant les persones com les primeres matèries i les mercaderies manufacturades. El transport urbà més important ésl’automòbil privat encara crea importants problemes com: la contaminació, els escassos espais per l’aparcament,els embussos...; per solucionar aquestos problemes: 1. Es creen les rondes o circumval·lacions que uneixen els punts més importants sense passar pel centre. 2. S’intenten millorar els serveis públics.· Altres infraestructures com la canalització d’aigua, gas, sanejament i recollida de residus, línia d’electricitat, xarxade telefonia i televisió i altres equipaments com hospitals, escoles...- EL PROVEÏMENT· La concentració urbana necessita uns productes indispensables:-Aigua potable: que s’ha de traslladar des dels rius o embassaments pròxims a la ciutat i posteriorment canalitzar,potabilitzar i bombar, per a la qual cosa necessiten plantes potabilitzadores i de bombament.- Aliments: que les porten als grans mercats com Mercabarna, Mercavalència, Mercamadrid... des d’on elsdistribueixen.- Fonts d’energia: bàsicament són el gas, l’electricitat i alguns derivats del petroli. Es necessiten centres detransformació i distribució que solen ser allunyats de la ciutats. Aquesta distribució es realitza principalment permitjà de canalitzacions.
  40. 40. EMBUSSOS
  41. 41. CIRCUMVAL·LACIÓ
  42. 42. CONQUES DE CATALUNYA
  43. 43. DIPÒSIT D’AIGUA
  44. 44. AIGÜES DE BARCELONA
  45. 45. MERCABARNA
  46. 46. MERCABARNA
  47. 47. SUBESTACIÓ ELÈCTRICA MONTBUI
  48. 48. - ELS PROBLEMES AMBIENTALS· Els principals són:-La contaminació atmosfèrica: causada pel trànsit , per les indústries i pels sistemes de calefacció i refrigeració.L’asfalt i la contaminació atmosfèrica incideixen en la creació de l’anomenat microclima urbà (illa de calor), que faque hi hagi un augment de la temperatura de la ciutat.- La contaminació acústica: lligada a la gran quantitat de vehicles. Podria subsanar-se fomentant el transportpúblic.- Els residus urbans, formats per: - residus líquids: que trobem principalment en les aigües residuals que necessiten un sistema de clavegueram i depuradores. - residus sòlids: d’origen domèstic i industrial que necessiten un sistema de recollida d’escombreries i abocadors de residus que contaminen situats als afores de la ciutat.
  49. 49. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
  50. 50. ILLA DE CALOR
  51. 51. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
  52. 52. VERTEDER
  53. 53. DEPURADORA D’AIGÜES DE BARCELONA
  54. 54. CLAVEGUERAM
  55. 55. - ELS PROBLEMES SOCIALS· Els més importants són:- Les desigualtats socials: al costat de luxosos barris residencials es troben bosses de pobresa formada peraturats sense subsidi, immigrants sense papers... que viuen sense poder satisfer les seves necessitats mínimes pertal de tenir una adequada qualitat de vida. Aquestes persones que pateixen la pobresa fàcilment cauen en ladrogoadicció o la delinqüència.- Manca d’habitatges amb equipaments mínims i els preus elevats, obliga a moltes persones amb menys recursosa desplaçar-se a la perifèria.- EL QUART MÓN:· Són bosses de pobresa situades al mig de la prosperitat urbana. Es situen:- En barris antics amb els habitatges degradats pel pas del temps.- En zones suburbials perifèriques.- En els districtes de negocis més rics. En grans avingudes i jardins de zones riques on cada cop es troben méspersones que malviuen entre caixes de cartó i bosses de plàstic. Solen anomenar-se sense sostre.· A les grans ciutats com Barcelona, Madrid, Londres, Nova York o París el quart món ha crescut els últims anys.Aquesta problemàtica ha de ser resolta pels ajuntaments que són els encarregats de gestionar la ciutat. També sónels encarregats de traçar els plans urbanístics i impulsar els plans de rehabilitació i reurbanització de les zones mésdeteriorades de la ciutat.
  56. 56. DESIGUALTATS SOCIALS SAO PAULO
  57. 57. ESCENA QUOTIDIANA DE BARCELONA
  58. 58. BARRI AMB MANCA DE SERVEIS BADIA DEL VALLÈS
  59. 59. LA CIUTAT DIFUSA (tendències urbanes actuals)· És el creixement de la ciutat sobre el camp en un intent de descentralitzar-se i establir-se a la perifèria.· La dispersió ha provocat l’aparició de noves formes d’urbanització que es troben a mig camí entre el queconsiderem zona urbana i zona rural. Trobem dos tipus:- PERIURBANITZACIÓ  quan els habitants de les grans ciutats van a viure a la perifèria.- RURURBANITZACIÓ  creixement del sistema de vida urbà cap al medi rural.· Aquesta ciutat difusa acostuma a aparèixer a la perifèria de les àrees metropolitanes a meitat dels 80- CARACTERÍSTIQUES:- Expansió de la superfície de la ciutat, amb la integració progressiva de nous municipis.- El límit entra la ciutat i el camp no és una línea definida.- És una zona molt dinàmica i canviant, que ha anat especialitzat els espais en funcions diferents: s’han creatcentres comercials, àrees logístiques, àrees de lleure, àrees residencials de diferents nivells socials.- Es tracta d’una forma d’urbanització oposada a la tradicional ciutat compacta, en la qual la població i lesactivitats econòmiques i comercials tendeixen a dispersar-se pel territori.- En moltes ocasions aquesta nova forma d’urbanització està destinada a residències secundàries, ja sigui en zonesrurals o en nuclis turístics prop de la costa a localitzats a la muntanya.
  60. 60. - USOS I FUNCIONS:- Activitats industrials: -Parcs tecnològics i centres d’investigació d’indústries d’alta tecnologia. -Pol·lígons industrials d’indústries de producció.- Instal·lacions esportives.- Camps agrícoles destinats al mercat urbà.- Vies de transport.- Centres comercials: són espais tancats i controlats que barregen el comerç i l’oci.- CAUSES DEL CREIXEMENT:- L’elevat preu del sòl urbà.- El desenvolupament del transport privat.- L’augment de les infraestructures que faciliten l’apropament de certes zones rurals a la ciutat.- REPERCUSSIONS DEL CREIXEMENT:- Increment dels serveis- Disminució de la densitat de població, que per contra provoca una alteració de l’espai natural: desforestació,sobreexplotació i contaminació de les aigües i del sòl.- Rehabilitació d’habitatges rurals- Dispersió de les infraestructures i els serveis que les encareix.- Elevat consum de sòl- Desenvolupament d’un model social més individualista.
  61. 61. CIUTAT DIFUSA
  62. 62. PERIURBANITZACIÓ
  63. 63. RURURBANITZACIÓPLATJA D’ALBORAIA
  64. 64. L’URBANISME A ESPANYA-EL PROCÉS D’URBANITZACIÓ· A Espanya la urbanització va ser resultat de la industrialització que va donar lloc a importants moviments internsde població entre 1960 i 1975, quan el èxode rural espanyol va fer que la població va concentrar-se a les zonesurbanes.-RITME D’URBANITZACIÓ· Malgrat que la major part de la població es concentra en ciutats (més de la ½ de la població espanyola viu aciutats de més de 50.000 habitants) avui en dia el creixement de la població urbana s’ha estabilitzat o inclús està enregressió a algunes zones de l’Estat.-EL SISTEMA URBÀ ESPANYOL (XARXA URBANA)· La xarxa urbana espanyola és molt desigual. La majoria de les ciutats més poblades es troben a la perifèria litoral,amb l’excepció de Madrid. Causes:- És on es concentren les activitats secundàries i terciàries.- El desenvolupament de les infraestructures de transport que faciliten la mobilitat.- Les ciutats són centres de cultura i oci i és on es localitzen la major part dels serveis.· Les comunitats autònomes amb mahor nombre de ciutats poblades són: Andalusia, Catalunya, Madrid i Euskadi.
  65. 65. -EL SISTEMA URBÀ ESPANYOL (XARXA URBANA)· El sistema urbà espanyol és un sistema molt dinàmic en el qual hi ha importants intercanvis i està organitzat deforma jeràrquica, així les ciutats més grans compten amb més serveis, amb una categoria més elevada i amb unaàrea d’influència més extensa.· SUBSISTEMES:- Mediterrani: És el més important pel nombre de ciutats i per la densitat de població que tenen les ciutats. Estàencapçalat per Barcelona, també hi trobem ciutats com València, Alacant, Múrcia o Tarragona. És la principalconnexió del sistema urbà espanyol amb l’europeu.- Central: Integra per l’àrea metropolitana de Madrid. És l’únic sistema urbà important ben estructurat de l’interiorde la Península. La seva importància es basa es la centralització de les vies de comunicació, motivades peldesenvolupament econòmic i la concentració de poder polític i financer.- Meridional: Presenta dos eixos urbans, l’eix de la Vall de Guadalquivir que s’estén de Cadis a Jaén i l’eix litoral deCadis a Almeria (inclou ciutats mitjanes i petites).- Atlàntic: Centrat al voltant de les ciutats de A Corunya, Santiago de Compostela i Vigo. Hi abunden petitesciutats i connecta amb el sistema urbà portuguès a travès d ela ciutat de Porto. No té un gran dinamismeeconòmic ni demogràfic.- Cantàbric: Integra les ciutats de la cornisa cantàbrica (Astúries, Cantàbria i Euskadi) i el sector nord de Castella iLleó, La Rioja i Nafarroa. El principal centre econòmic i demogràfic es Bilbao.- Canàries: l’arxipélag canari forma un sistema urbà propi a causa del seu aïllament territorial. Se centra en lesciutats de Las Palmas de Gran Canària i Santa Cruz de Tenerife.
  66. 66. Jerarquia urbana del sistema urbà espanyol Categoria Àrea metropolitana/ciutat Població 1 Àrees metropolitanes europees Madrid, Barcelona Més de 4 milions dhabitants2 Àrees metropolitanes estatals València, Sevilla, Bilbao, Màlaga, Saragossa de 700.000 a 1.500.000 habitants A Corunya, Vigo, Oviedo-Gijon, Valladolid, Alacant-Elx, Palma, Las  Palmas de Gran Canària, Múrcia, Granada, Badia de Cadis, Còrdova, 3 Àrees metropolitanes regionals de 300.000 a 700.000 habitants Pamplona (Iruña), San Sebastià (Donostia), Santander-Torrelavega,  Santa Cruz de Tenerife, Tarragona-Reus4 Ciutats mitjanes Capitals provincials i altres ciutats de 50.000 a 200.000 habitants5 Ciutats petites Ciutats petites provincials, caps dàrees comarcals de 10.000 a 50.000 habitants
  67. 67. Subsistemes urbans espanyols
  68. 68. Transformacions urbanes els darrers anys, com a conseqüència de l’evolució dels moviments interns depoblació (ÈXODE RURAL 1960-1975) Conseqüències:1. Consolidació d’uns eixos territorials en els quals tendeixen a concetrar-se la població i les activitatseconòmiques. Les vies de comunicació han contribuït en aquesta consolidació.2. El reforçament de les set àrees metropolitanes principals: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Bilbao, Màlaga iSaragossa.3. La bicefàlia del sistema urbà espanyol, representat per l’àrea metropolitana de Madrid com un gran centreeconòmic, polític i financer; i l’AMB, un gran centre econòmic amb una localització geogràfica millor que la de lacapital de l’Estat, per la seva proximitat al mar i als centres urbans europeus.· El sistema urbà espanyol s’integra dins del sistema urbà d’Europa Occidental, connectant-hi a través de:- L’eix mediterrani: a través de Barcelona i les ciutats franceses de Lió i Marsella.- L’eix atlàntic a través de Bilbao i la ciutat francesa de Bordeus.· Les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona estan situades en cinquè i sisè lloc dins d’Europa per ordre deimportància demogràfica i econòmica després de les àrees metropolitanes de Londres, París i les conurbacions delRandstad (Holanda) i Rurh (Alemanya)
  69. 69. EIX MEDITERRANI
  70. 70. EIX ATLÀNTIC
  71. 71. SISTEMA URBÀ EUROPEU
  72. 72. CONCENTRACIONS URBANES A EUROPA OCCIDENTAL
  73. 73. CONURBACIÓ DE RANDSTAD
  74. 74. CONURBACIÓ DEL RUHR
  75. 75. L’URBANISME A CATALUNYA-EL PROCÉS D’URBANITZACIÓ· A Catalunya la urbanització està basada en el desenvolupament industrial. Aquest procés va tenir lloc a Barcelonai les ciutats properes (Sabadell, Mataró, Terrassa...), encentat-se a mitjans del segle XIX amb l’expansió de laindústria tèxtil i l’arribada del ferrocarril.· A començaments del segle XX, el creixement de Barcelona va absorbir els nuclis de Gràcia, Sant Andreu, SantGervasi, Les Corts, Horta o Sarrià.· L’arribada d’immigrants entre 1950 i 1970 va provocar un ràpid i desordenat creixement de la ciutat i van donarlloc a la construcció de polígons d’habitatges que no reunien les mínimes condicions de qualitat ni d’equipaments ique formen els barris dormitoris.· A partir de 1980-1990 les ciutats han anat millorant els seus equipaments gràcies a plans urbanístics posats enmarxa i han creat espais públics, serveis i equipaments i han rehabilitat nuclis antics.-RITME D’URBANITZACIÓ· La major part de la població catalana viu a les ciutats. El ritme d’urbanització s’ha estancat, inclús a alguneszones és decreixent.· La influència de Barcelona ha anat eixamplant els límits de la ciutat real més enllà dels seus límits administratius.Així l’increment dels preus del sòl, la recerca d’una millor qualitat de vida i la demanda d’espai per a determinadesactivitats productives i de serveis, han contribuït al fet que hagi augmentat la dispersió en la localització tantd’indústries i serveis com habitatges, i que també s’hagi incrementat la mobilitat dels ciutadans damunt d’aquestterritori que ja anomenem metropolità.
  76. 76. -EL SISTEMA URBÀ CATALÀ (XARXA URBANA)· La majoria de la població catalana viu en nuclis urbans.· Els nuclis urbans catalans constitueixen un sistema força ben integrat, ja que entre ells es produeixen tota menad’intercanvis.· La xarxa urbana catalana presenta una estructura jerarquitzada:- Primer nivell  Àrea Metropolitana de Barcelona: concentra un 60% de la població. Aquesta regió exerceixuna funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis molt important.· Inclou les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Oriental, Alt Penedès, Garraf iMaresme.· Les funcions que hi predominen són les terciàries (serveis i administratives).· Podem diferenciar dues zones:- L’àrea metropolitana: Barcelona i els municipis més propers: Hospitalet, Cornellà, Badalona, Santa Coloma deGramanet, Sant Adrià del Besos...- La corona metropolitana: anell que envolta l’àrea metropolitana i inclou un segut de capitals de comarca i deciutats generalment força industrialitzades com Mataró, Mollet, Terrassa, Sabadell, Vilanova i la Geltru, Martorell...· Les funcions més importants són les industrials i residencials.
  77. 77. -Segon nivell  Ciutats influència supracomarcal: ciutats que exerceixen una influència econòmica i socialque va més enllà dels límits de les pròpies comarques.· Conurbació Reus-Tarragona, influeix la zona del Camp de Tarragona· Tortosa, paper de lloc central per a les Terres de l’Ebre· Lleida, nucli central de les Terres de Ponent.· Girona, lloc central de les comarques Nord-Orientals.· Manresa, nucli principal de la Catalunya Central.· Vic, focus principal de l’eix de comunicacions que representen les valls del Ter i del Congost.- Tercer nivell  Centres comarcals: les capitals de comarca, exerceixen de centres de serveis per al territori dela seva comarca.-Quart Nivell  centres subcomarcals: poblacions que tot i no ser capitals de comarca, tenen una certacentralitat per a les poblacions que les envolten com Bellver a la Cerdanya, o bé per que la seva situació les haconvertit en centre d’atracció turística: Roses, Palamós, Lloret, Salou, Cambrils...
  78. 78. - Aquest sistema s’estructura en cinc subsistemes:· La regió metropolitana de Barcelona: 10% del territori – 68% de la població. Densitat 1523 hab/km². Funció decentralitat administrativa, econòmica i de serveis molt important.Comarques  Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès, Vallès Occidental i Oriental.· L’àrea nord-occidental: Girona nucli principal, altres ciutats destacades com Banyoles o Salt i les poblacionscostaneres (Roses, Sant Feliu, Lloret...). També hi trobem ciutats d’arrel industrial com Figueres o Olot.Comarques  totes les gironines.· L’àrea del sud: metròpoli del sud, conurbació Reus-Tarragona i la ciutat de Valls. Segona àrea metropolitana,integra les poblacions del Camp de Tarragona. Importància dels polígons industrials vinculats al port de Tarragonai a la refineria i de les activitats turístiques de la zona.Comarques: Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp... es pot estendre per les poblacions costaneres del Baix Penedès.· La Catalunya Central: caracteritzada per àrees àmplies que defineixen les capitals i per nuclis de població petits.Comarques: Osona, Bages, Berguedà, Ripollès, Anoia i Solsona.· La ciutat de Lleida: zona de grans dimensions. Lleida es consolida com a centre però cal destacar altres nucliscom Balaguer, Mollerussa, Tàrrega, Cervera i Guissona, on es concentra una important indústria agroalimentària.Comarques: Segrià, Pla d’Urgell, Urgell i Segarra.· La resta del territori, especialment les Terres de l’Ebre i els Pirineus, es caracteritza per l’absència d’una xarxaurbana consolidada. Només trobem capitals de comarca que poden considerar ciutat que atreuen a les poblacionsdel voltant.- Aquest sistema forma part del sistema urbà espanyol i d’Europa Occidental, conformant l’anomenat “ArcMediterrani”, que va des d’Itàlia fins Andalusia.
  79. 79. Ciutats catalanes
  80. 80. Concentració urbana
  81. 81. Comarques AMB
  82. 82. AMB usos dl sòl
  83. 83. Subsistemes catalans
  84. 84. Conurbació Reus-Tarragona
  85. 85. ARC MEDITERRANI

×