SlideShare a Scribd company logo
1 of 6
DÉUDÉU
DIONÍSDIONÍS
QUI ÉS?QUI ÉS?
 En la mitologia grega, Dionís (també conegut comEn la mitologia grega, Dionís (també conegut com
Acratòforos) és el déu del vi, del Teatre, delAcratòforos) és el déu del vi, del Teatre, del
desenfrenament i de les festes, representat moltesdesenfrenament i de les festes, representat moltes
vegades pel raïm o per una gran pantera negra. Se'lvegades pel raïm o per una gran pantera negra. Se'l
coneixia també com Bacus de sobrenom Adoneu.coneixia també com Bacus de sobrenom Adoneu.
 Dionís sol trobar-se representat amb branquesDionís sol trobar-se representat amb branques
d'heura o amb pàmpols i raïms. Els seus atributs sónd'heura o amb pàmpols i raïms. Els seus atributs són
el tirs, que sol portar enrevoltillat d'heura i/o pàmpols,el tirs, que sol portar enrevoltillat d'heura i/o pàmpols,
i el cantharus (recipient per a beure-hi vi). A més ai el cantharus (recipient per a beure-hi vi). A més a
més, sovint hom el veu abillat amb pells de pantera omés, sovint hom el veu abillat amb pells de pantera o
de tigre.de tigre.

HISTÒRIA DEU DIONÍSHISTÒRIA DEU DIONÍS
 Dionís és fill del déu Zeus i Sèmele, una mortal, filla de Cadmo, rei deDionís és fill del déu Zeus i Sèmele, una mortal, filla de Cadmo, rei de
Tebas. Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder que té, i Zeus, reiTebas. Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder que té, i Zeus, rei
dels déus, mostra amb una gran força tot el seu potencial. En veure el grandels déus, mostra amb una gran força tot el seu potencial. En veure el gran
poder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, quepoder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, que
sap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa isap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa i
se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís. Perse'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís. Per
això se’l coneix com el ‘nascut dues vegades’.això se’l coneix com el ‘nascut dues vegades’.
 Quan Dionís va néixer, Hera, l'esposa de Zeus entrà en còlera i demanà alsQuan Dionís va néixer, Hera, l'esposa de Zeus entrà en còlera i demanà als
Titans que acabassin amb la vida del petit Dionís, de tal manera que fugirenTitans que acabassin amb la vida del petit Dionís, de tal manera que fugiren
els desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varenels desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varen
fer la seva tasca ràpidament, destroçant el cos del petit.fer la seva tasca ràpidament, destroçant el cos del petit.
 Ara bé, Rea, la seva àvia, la mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar elsAra bé, Rea, la seva àvia, la mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar els
trossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser eltrossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el
déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dionís.déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dionís.
 Encara, Hera volia que Ino i Atamant mataran a Dionís. Zeus se’l ve portar lluny deEncara, Hera volia que Ino i Atamant mataran a Dionís. Zeus se’l ve portar lluny de
Grècia, a Nisa, el va transformar en cabra i se’l va donar a les nimfes. AquestesGrècia, a Nisa, el va transformar en cabra i se’l va donar a les nimfes. Aquestes
nimfes el van convertir en la constel·lació d'Híades.nimfes el van convertir en la constel·lació d'Híades.
Quan va créixer, Dionís va descobrir el vi, Hera es va tornar boig i va vagar perQuan va créixer, Dionís va descobrir el vi, Hera es va tornar boig i va vagar per
Egipte i Síria, arribant a Frigia, on el va rebre Cibeles, purificant-lo i iniciant-lo en elEgipte i Síria, arribant a Frigia, on el va rebre Cibeles, purificant-lo i iniciant-lo en el
seu culte. Des de llavors sempre l’acompanyen sàtir, bacants i altes besties.seu culte. Des de llavors sempre l’acompanyen sàtir, bacants i altes besties.
 Més tard Dionís va anar a l’Índia, conquerint-la amb el seu exèrcit i els seusMés tard Dionís va anar a l’Índia, conquerint-la amb el seu exèrcit i els seus
encantaments i poders místics.encantaments i poders místics.
 Tornant a Grècia, va pasar per Argos on va fer embogir a les dones del païs, que esTornant a Grècia, va pasar per Argos on va fer embogir a les dones del païs, que es
comportaven com vaquesi es menjaven als seus fils al néixer.comportaven com vaquesi es menjaven als seus fils al néixer.

Va demanar a uns pirates que el portesin a Naxos, aquests el van intentar estafar.Va demanar a uns pirates que el portesin a Naxos, aquests el van intentar estafar.
Llavors Díonís tornant-se boig els va convertir en dofins, fent que tots els pirates deLlavors Díonís tornant-se boig els va convertir en dofins, fent que tots els pirates de
la mar el temesin eternament.la mar el temesin eternament.
 Va demanar a Hades, el déu dels inferns que lliberes a la seva mare i aquest ho vaVa demanar a Hades, el déu dels inferns que lliberes a la seva mare i aquest ho va
fer a canvi d’un mirt. Dionís va portar-la a l’Olimp, on va viure com a immortal amb elfer a canvi d’un mirt. Dionís va portar-la a l’Olimp, on va viure com a immortal amb el
nom de Tione.nom de Tione.
 Tornant a Grècia, va pasar per Argos on va fer embogir a les dones del païs, que esTornant a Grècia, va pasar per Argos on va fer embogir a les dones del païs, que es
comportaven com vaquesi es menjaven als seus fils al néixer.comportaven com vaquesi es menjaven als seus fils al néixer.

Va demanar a uns pirates que el portesin a Naxos, aquests el van intentar estafar.Va demanar a uns pirates que el portesin a Naxos, aquests el van intentar estafar.
Llavors Díonís tornant-se boig els va convertir en dofins, fent que tots els pirates deLlavors Díonís tornant-se boig els va convertir en dofins, fent que tots els pirates de
la mar el temesin eternament.la mar el temesin eternament.
 Va demanar a Hades, el déu dels inferns que lliberes a la seva mare i aquest ho vaVa demanar a Hades, el déu dels inferns que lliberes a la seva mare i aquest ho va
fer a canvi d’un mirt. Dionís va portar-la a l’Olimp, on va viure com a immortal amb elfer a canvi d’un mirt. Dionís va portar-la a l’Olimp, on va viure com a immortal amb el
nom de Tione.nom de Tione.

More Related Content

Similar to Dionís gema ivan

Deusmenors
DeusmenorsDeusmenors
Deusmenors
Sergi
 
Constel·Lacions
Constel·LacionsConstel·Lacions
Constel·Lacions
martetarub
 
Deus
DeusDeus
Deus
Sergi
 
Història sisif
Història sisifHistòria sisif
Història sisif
ctorralba
 
Divinitats i religions
Divinitats i religionsDivinitats i religions
Divinitats i religions
vallterrics
 
Laberint agea
Laberint ageaLaberint agea
Laberint agea
Rapsodos
 

Similar to Dionís gema ivan (20)

Dioniisio
DioniisioDioniisio
Dioniisio
 
Dioniisio
DioniisioDioniisio
Dioniisio
 
Tàrtar
TàrtarTàrtar
Tàrtar
 
éSSers FantàStics, DéUs Montres
éSSers FantàStics, DéUs MontreséSSers FantàStics, DéUs Montres
éSSers FantàStics, DéUs Montres
 
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.
 
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith 4t B.
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith 4t B.Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith 4t B.
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith 4t B.
 
Mitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t B
Mitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t BMitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t B
Mitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t B
 
Deusmenors
DeusmenorsDeusmenors
Deusmenors
 
La deessa Diana
La deessa DianaLa deessa Diana
La deessa Diana
 
Constel·Lacions
Constel·LacionsConstel·Lacions
Constel·Lacions
 
Eneida1
Eneida1Eneida1
Eneida1
 
Deus
DeusDeus
Deus
 
Història sisif
Història sisifHistòria sisif
Història sisif
 
Divinitats i religions
Divinitats i religionsDivinitats i religions
Divinitats i religions
 
el món dels morts jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjj
el món dels morts jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjel món dels morts jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjj
el món dels morts jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjj
 
Els sàtirs
Els sàtirsEls sàtirs
Els sàtirs
 
La mitologia grega
La mitologia gregaLa mitologia grega
La mitologia grega
 
Laberint agea
Laberint ageaLaberint agea
Laberint agea
 
Grècia clàssica religió
Grècia clàssica religióGrècia clàssica religió
Grècia clàssica religió
 
Quadre dels déus
Quadre dels déusQuadre dels déus
Quadre dels déus
 

More from profejordi (11)

Medusa guillem kilian
Medusa   guillem kilianMedusa   guillem kilian
Medusa guillem kilian
 
Hera lucia mªcarmen
Hera lucia mªcarmenHera lucia mªcarmen
Hera lucia mªcarmen
 
Hades david simone
Hades david simoneHades david simone
Hades david simone
 
Centauros laura adrixavi
Centauros   laura adrixaviCentauros   laura adrixavi
Centauros laura adrixavi
 
Atenea lei y yvette
Atenea  lei y yvetteAtenea  lei y yvette
Atenea lei y yvette
 
Afrodita helena monica
Afrodita   helena monicaAfrodita   helena monica
Afrodita helena monica
 
Conte d´un nadal feliç sergi kevin-borja
Conte d´un nadal feliç sergi kevin-borjaConte d´un nadal feliç sergi kevin-borja
Conte d´un nadal feliç sergi kevin-borja
 
Funcionsdelmestre
FuncionsdelmestreFuncionsdelmestre
Funcionsdelmestre
 
conte trotó
conte trotóconte trotó
conte trotó
 
Anàlisi Cd Ci
Anàlisi Cd CiAnàlisi Cd Ci
Anàlisi Cd Ci
 
Analisi CD-CI
Analisi CD-CIAnalisi CD-CI
Analisi CD-CI
 

Dionís gema ivan

  • 2. QUI ÉS?QUI ÉS?  En la mitologia grega, Dionís (també conegut comEn la mitologia grega, Dionís (també conegut com Acratòforos) és el déu del vi, del Teatre, delAcratòforos) és el déu del vi, del Teatre, del desenfrenament i de les festes, representat moltesdesenfrenament i de les festes, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra. Se'lvegades pel raïm o per una gran pantera negra. Se'l coneixia també com Bacus de sobrenom Adoneu.coneixia també com Bacus de sobrenom Adoneu.  Dionís sol trobar-se representat amb branquesDionís sol trobar-se representat amb branques d'heura o amb pàmpols i raïms. Els seus atributs sónd'heura o amb pàmpols i raïms. Els seus atributs són el tirs, que sol portar enrevoltillat d'heura i/o pàmpols,el tirs, que sol portar enrevoltillat d'heura i/o pàmpols, i el cantharus (recipient per a beure-hi vi). A més ai el cantharus (recipient per a beure-hi vi). A més a més, sovint hom el veu abillat amb pells de pantera omés, sovint hom el veu abillat amb pells de pantera o de tigre.de tigre. 
  • 3. HISTÒRIA DEU DIONÍSHISTÒRIA DEU DIONÍS  Dionís és fill del déu Zeus i Sèmele, una mortal, filla de Cadmo, rei deDionís és fill del déu Zeus i Sèmele, una mortal, filla de Cadmo, rei de Tebas. Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder que té, i Zeus, reiTebas. Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder que té, i Zeus, rei dels déus, mostra amb una gran força tot el seu potencial. En veure el grandels déus, mostra amb una gran força tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, quepoder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, que sap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa isap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa i se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís. Perse'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís. Per això se’l coneix com el ‘nascut dues vegades’.això se’l coneix com el ‘nascut dues vegades’.  Quan Dionís va néixer, Hera, l'esposa de Zeus entrà en còlera i demanà alsQuan Dionís va néixer, Hera, l'esposa de Zeus entrà en còlera i demanà als Titans que acabassin amb la vida del petit Dionís, de tal manera que fugirenTitans que acabassin amb la vida del petit Dionís, de tal manera que fugiren els desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varenels desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varen fer la seva tasca ràpidament, destroçant el cos del petit.fer la seva tasca ràpidament, destroçant el cos del petit.
  • 4.  Ara bé, Rea, la seva àvia, la mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar elsAra bé, Rea, la seva àvia, la mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar els trossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser eltrossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dionís.déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dionís.  Encara, Hera volia que Ino i Atamant mataran a Dionís. Zeus se’l ve portar lluny deEncara, Hera volia que Ino i Atamant mataran a Dionís. Zeus se’l ve portar lluny de Grècia, a Nisa, el va transformar en cabra i se’l va donar a les nimfes. AquestesGrècia, a Nisa, el va transformar en cabra i se’l va donar a les nimfes. Aquestes nimfes el van convertir en la constel·lació d'Híades.nimfes el van convertir en la constel·lació d'Híades. Quan va créixer, Dionís va descobrir el vi, Hera es va tornar boig i va vagar perQuan va créixer, Dionís va descobrir el vi, Hera es va tornar boig i va vagar per Egipte i Síria, arribant a Frigia, on el va rebre Cibeles, purificant-lo i iniciant-lo en elEgipte i Síria, arribant a Frigia, on el va rebre Cibeles, purificant-lo i iniciant-lo en el seu culte. Des de llavors sempre l’acompanyen sàtir, bacants i altes besties.seu culte. Des de llavors sempre l’acompanyen sàtir, bacants i altes besties.  Més tard Dionís va anar a l’Índia, conquerint-la amb el seu exèrcit i els seusMés tard Dionís va anar a l’Índia, conquerint-la amb el seu exèrcit i els seus encantaments i poders místics.encantaments i poders místics.
  • 5.  Tornant a Grècia, va pasar per Argos on va fer embogir a les dones del païs, que esTornant a Grècia, va pasar per Argos on va fer embogir a les dones del païs, que es comportaven com vaquesi es menjaven als seus fils al néixer.comportaven com vaquesi es menjaven als seus fils al néixer.  Va demanar a uns pirates que el portesin a Naxos, aquests el van intentar estafar.Va demanar a uns pirates que el portesin a Naxos, aquests el van intentar estafar. Llavors Díonís tornant-se boig els va convertir en dofins, fent que tots els pirates deLlavors Díonís tornant-se boig els va convertir en dofins, fent que tots els pirates de la mar el temesin eternament.la mar el temesin eternament.  Va demanar a Hades, el déu dels inferns que lliberes a la seva mare i aquest ho vaVa demanar a Hades, el déu dels inferns que lliberes a la seva mare i aquest ho va fer a canvi d’un mirt. Dionís va portar-la a l’Olimp, on va viure com a immortal amb elfer a canvi d’un mirt. Dionís va portar-la a l’Olimp, on va viure com a immortal amb el nom de Tione.nom de Tione.
  • 6.  Tornant a Grècia, va pasar per Argos on va fer embogir a les dones del païs, que esTornant a Grècia, va pasar per Argos on va fer embogir a les dones del païs, que es comportaven com vaquesi es menjaven als seus fils al néixer.comportaven com vaquesi es menjaven als seus fils al néixer.  Va demanar a uns pirates que el portesin a Naxos, aquests el van intentar estafar.Va demanar a uns pirates que el portesin a Naxos, aquests el van intentar estafar. Llavors Díonís tornant-se boig els va convertir en dofins, fent que tots els pirates deLlavors Díonís tornant-se boig els va convertir en dofins, fent que tots els pirates de la mar el temesin eternament.la mar el temesin eternament.  Va demanar a Hades, el déu dels inferns que lliberes a la seva mare i aquest ho vaVa demanar a Hades, el déu dels inferns que lliberes a la seva mare i aquest ho va fer a canvi d’un mirt. Dionís va portar-la a l’Olimp, on va viure com a immortal amb elfer a canvi d’un mirt. Dionís va portar-la a l’Olimp, on va viure com a immortal amb el nom de Tione.nom de Tione.