Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

La unió europea

3,607 views

Published on

Published in: Education

La unió europea

  1. 1. LA UNIÓ EUROPEA Geografia 2n de Batxillerat Col·legi Lleó XIII
  2. 2. El medi físic d’Europa Magnituds econòmiques Trets socials i culturals Població i ciutatsLa construcció de la Unió EuropeaInstitucions i polítiques europees
  3. 3. Un dia, mentre collia flors, Zeus veié Europa i se nenamorà perdudament. Aleshores el déu es transformà en un brau blanc i shi acostà. La princesa encuriosida per aquell magnífic brau de pell extraordinàriament blanca satansà per acariciar-lo. Aleshores el brau la féu muntar al seu damunt i fugí al mar. Finalment la retornà a la platja però en compte de les costes fenícies, Zeus se lhavia endut a Creta. Un cop allà el déu li revelà la seva identitat i feren lamor. El rapte dEuropa i la fugida cap a Creta inspirà el nom del continent europeu. En totes les llengües romàniques, en les llengües germàniques, hongarès, i en les eslaves que utilitzen lalfabet llatí el continent sanomena Europa, o un mot molt semblant, a causa de petites diferències enEuropa, una princesa fenícia lortografia. Aquest també és el nom en llatí i en grec. En les obres dHomer, Ευρώπη és una reina mitològica de Creta i no una definició geogràfica. Més tard, la paraula va passar a significar Grècia Continental i des de lany 500 aC el seu significat conté tota la terra al nord de la Mediterrània.
  4. 4. El medi físic d’Europa La gran península del continent euroasiàtic Una gran diversitat paisatgística, diversitat de relleu i un clima temperat d’hemisferi nord.
  5. 5. El medi físic d’Europa Els massissos antics• L’escut fennoscandià i el sòcol caledoniàOcupa la superfície de Finlàndia, bona part de Suècia i l’extrem nord-oest d’Escòcia. Sónles zones més antigues, de roques cristal·lines i metamòrfiques (amb empremtesprofundes de les glaciacions de l’era quaternària).• Els massissos herciniansSón formats per roques plutòniques que van metamorfosar els sediments acumulatsanteriorment i van donar lloc, entre altres formacions, a conques hulleres importants.Els massissos hercinians més representatius són a la Gran Bretanya; el massísCentral, els Vosges i el massís Armoricà, a França; les Ardenes belgues; la SelvaNegra, el Bosc de Turíngia, el massís de Bohèmia, les muntanyes Metal.líferes i el massísEsquistós Renà, a Alemanya; la Meseta central (el Sistema Central i els Montes deToledo, i les conques del Duero i del Tajo, fosses tectòniques) i el massís Galaic, a lapenínsula Ibèrica.
  6. 6. El medi físic d’Europa Les serralades alpines• Els grans geosinclinals constituïts pels sediments dipositats per l’erosió dels sòcolsantics al llarg de l’era secundària es van plegar violentament a la terciària pel movimentalpí, i van originar les cadenes de serralades dels Alps, presents al sud d’Alemanya, alsud-est de França, al nord d’Itàlia i pràcticament a tot Àustria; els Pirineus i lesserralades Bètiques (que es prolonguen per les illes Balears) a la península Ibèrica; elsApenins a Itàlia i la serralada Pindos a Grècia.• A tots dos costats de les serralades hi ha planes subalpines, que són fossesenfonsades per descompressió quan es va aturar la força orogènica, i que es van omplirde sediments procedents de les serralades. A l’Estat espanyol, aquest és el cas de lesdepressions de l’Ebre i del Guadalquivir; a França, la conca d’Aquitània és la depressiósubalpina dels Pirineus, simètrica a la de l’Ebre; a Itàlia, la plana del Po ocupa unaextensió important a la zona nord.
  7. 7. El medi físic d’Europa Les grans planes climàtiquesAl llarg de la façana marítima del continent, des del golf de Biscaia fins a la zonaseptentrional de Finlàndia i Bòtnia, penetrant cap a l’est pels Països Baixos iAlemanya, s’estenen planes grans que no són estructurals, que no provenen delresultat d’un moviment orogènic sobre un penyal anterior, sinó de l’acció de factorslligats al clima, sobretot durant l’era quaternària.• Les planes de la meitat nord formen part, majoritàriament, de la planuragermanopolonesa, present als Països Baixos, Alemanya i Dinamarca, a més d’alguneszones de l’est d’Anglaterra i de l’Escània sueca. El seu origen és estrictament glacial, jaque totes van ser ocupades pel casquet glacial.• Les planes costaneres s’han originat, fonamentalment, per transgressions iregressions marines que van acompanyar la retirada o l’avançament de lesglaciacions, circumstàncies que van formar una successió de dipòsitsarenosos, pantans i terrenys fèrtils. Es tracta d’extensions molt planes i d’altitud , queen algunes àrees dels Països Baixos fins i tot es troben per sota del nivell del mar, raóper la qual s’han de defensar de les inundacions periòdiques mitjançant la construccióde dics, rescloses i pòlders.
  8. 8. El medi físic d’Europa Les illes atlàntiquesAllunyades del marc fisiogràfic del continent i les illes adjacents, es troben lesterres europees més joves pel fet de ser d’origen volcànic: les Canàries(geogràficament africanes), Açores i Madeira.
  9. 9. El clima EL CLIMA I LES SEVES CONSEQÜÈNCIESLa diversitat del relleu es veu reforçada per diferències climàtiquesnotables, resultat de tres grans conjunts (oceànic, continental i mediterrani)dotats de trets interns variats que influeixen en unes unitats biogeogràfiques(vegetació i sols) també diferents.Això fa de la Unió Europea un conjunt natural heterogeni, característica quees tradueix en una gran diversitat de recursos i de paisatges.Les grans regions climàtiques europees estan condicionades per una sèrie defactors que determinen els principals elements del clima: les temperatures iles precipitacions.
  10. 10. El clima
  11. 11. Els factors del clima El clima de la Unió Europea és suau com a conseqüència dels factors següents:• La seva situació a la zona temperada de l’hemisferi nord. La seva extensió des de leslatituds subtropicals fins al cercle polar àrtic explica que la circulació general de l’atmosfera enaltitud sigui d’oest a est, amb la presència del corrent en jet (xorro). A la superfície aquestasituació es tradueix en el xoc i l’alternança de masses d’aire polar i tropical separades pel frontpolar, que agrana el continent amb desplaçaments cap al nord a l’estiu i cap al sud a l’hivern.• La seva posició al marge oriental de l’oceà Atlàntic, afectada per la deriva nord-atlànticadel corrent marí càlid del golf, que suavitza notablement les temperatures i porta associadesmasses d’aire que, com que són més càlides, aporten un grau elevat d’humitat.• La distribució dels centres d’acció. Hi ha dos centres d’acció permanents: la depressió oborrasca d’Islàndia i l’anticicló de les Açores. La primera origina vents humits ascendentsi, per tant, pluges, sent més activa a l’hivern perquè es desplaça cap al sud associada al frontpolar i suma l’efecte tèrmic al dinàmic. L’anticicló de les Açores origina temps estable en baixarl’aire més sec i pesant i, freqüentment, actua de barrera, impedint que les masses d’airecarregades d’humitat arriben al sud d’Europa, especialment durant l’estiu.
  12. 12. Els factors del clima
  13. 13. Les regions bioclimàtiques L’Europa oceànica Les regions més obertes a l’Atlàntic i sotmeses a les variacions del frontpolar i les seves depressions: les illes Britàniques i tota la façana marítimaoccidental, des del nord de Portugal i la cornisa cantàbrica fins a les planesdel sud de Suècia, penetrant profundament a l’interior del continent cap a l’est i la vall del Danubi al sud- est. Les precipitacions hi són abundants i força homogènies durant tot l’any. Les temperatures són suaus i l’amplitud tèrmica anual no és gaire acusada. El temps acostuma a ser inestable, amb variacions ràpides, nuvolositat freqüent i insolació moderada.
  14. 14. Les regions bioclimàtiques L’Europa mediterrània S’estén per tota la franja situada entre la façana atlàntica de la península Ibèrica i l’extrem més oriental de Grècia al llarg del mar Mediterrani. Els factors que expliquen aquesta regió bioclimàtica són l’acció estabilitzadora de l’anticicló de les Açores i la presència del mateix mar interior, d’aigües molt temperades per la proximitat de climes secs i càlids. L’amplitud tèrmica anual és important, amb temperatures sensiblement altes al’estiu i suaus a l’hivern. Les precipitacions acostumen a ser escasses, amb sequera i dèficit hídric a l’estiu, iconcentrades a la tardor i, secundàriament, a la primavera. El temps més habitual és estable, clar i amb hores de sol abundants. Per la seva banda, la continentalització del clima mediterrani afecta sobretot laMeseta de Castella i Lleó i el Sistema Ibèric amb baixes temperatures hivernals.
  15. 15. Les regions bioclimàtiques L’Europa continental El clima continental és present a la Unió Europea als territoris de Finlàndia i Suèciaque arriben fins al cercle polar àrtic, excepte a les regions situades al sud d’Estocolm. Els factors protagonistes en aquesta regió bioclimàtica són: la latitud els centres d’acció tèrmics continentals les pertorbacions àrtiques i la baixada de la influència oceànica per la barrera de la serralada Escandinava Les pluges són estivals. Les temperatures, l’hivern és llarg i molt fred. La vegetació natural es disposa pràcticament en franges paral·leles de nord a sud:tundra de molsa i líquens al costat del cercle polar, taigà o bosc de coníferes (avets) ibosc caducifoli a les zones de transició al clima oceànic.
  16. 16. Les regions bioclimàtiques Altres regions climàtiquesEls contrastos que es produeixen a la Unió Europea inclouen altres àmbits biogeogràfics d’extensió territorial més petita que els anteriors, però d’influència singular en les activitats humanes: Els Alps i els Pirineus centrals són zones dominades pel clima d’altamuntanya. D’altra banda, el clima polar afecta el nord de Finlàndia i de Suècia, ipenetra en forma de dorsal cap al centre d’aquest últim país. També es poden trobar climes àrids al territori de la Unió Europea; n’hiha a l’Estat espanyol (cap de Gata, centre de la vall de l’Ebre, zones deCanàries). Per acabar, cal esmentar els climes subtropicals, que són presents a lesIlles Canàries, les Açores i Madeira.
  17. 17. El medi ambient El creixement de la població, el tipus de producció i el concepte de desenvolupament econòmic derivats de la Revolució Industrial hanprovocat modificacions substancials en les activitats humanes, i han exercit sobre l’entorn unes pressions fortíssimes capaces de modificar totalment les condicions del medi ambient.Els Problemes del medi ambientA l’Informe Dobris, elaborat el 1995 per l’Agència Europea del MediAmbient (AEMA), s’identifiquen fins a 56 problemes en les condicionsecològiques de la UE. Tots aquests problemes es poden integrar en elsgrups següents:  Alteració de les aigües  Contaminació de l’aire  Alteració i degradació dels sòls  Altres
  18. 18. El medi ambient Alteració de les aigüesBona part dels recursos hídrics provenen d’aqüífers subterranis, els nivells delsquals han baixat de manera alarmant a causa de la sobreexplotació i perquè laconstrucció de grans infraestructures (carreteres, xarxes desanejament, fonaments profunds, etc.) impedeix el proveïment de les capesfreàtiques que els regeneraria parcialment.La qualitat de les aigües, amb les diferències lògiques entre les continentals i lesmarines, s’estableix d’acord amb la potabilitat, l’aptitud per al bany i les condicionsper a la vida aqüícola.Els agents que alteren la qualitat de l’aigua són:els plaguicides, els herbicides, els fosfats dels detergents, els nitrats originats perl’oxidació de l’amoníac i de la matèria orgànica tots els quals arriben a les aigües(fluvials, lacustres, subterrànies o marines) per abocament directe o dins elscorrents residuals dels usos urbans i industrials.
  19. 19. El medi ambient Contaminació de l’aireConsisteix en la presència a l’aire de matèries en estat sòlid, líquid o gasós que, per la quantitat i per la concentració, perjudiquen la salut dels éssers vius i del patrimoni cultural i econòmic.La seva causa principal és l’emissió a l’atmosfera de substàncies com òxids de sofre (SO2), òxids de nitrogen (NO), diòxid de carboni (CO2), metà (CH4 ), ozó (O3), clorofluorocarburs (CFC), etc.Aquestes substàncies s’originen en centrals tèrmiques que fan servir combustibles fòssils, refineries, indústries -sobretot químiques-, vehicles a motor o calefaccions, certes formes d’explotació agrícola i ramadera intensiva, etc. Dos dels efectes de la contaminació atmosfèrica són la pluja àcida i la reducció de la capa d’ozó
  20. 20. El medi ambient
  21. 21. El medi ambient Alteració i degradació dels sòlsEn una gran part del territori de la Unió Europea els cicles bioquímics que esdesenvolupen al sol i són la base de la vida de plantes i animals han sofertalteracions de l’equilibri o s’han trencat.La sobreexplotació agrària, la desforestació, l’adobament natural incorrecte i l’úsde productes químics, fertilitzants, herbicides i plaguicides, així com la presènciade residus de tot tipus als abocadors, modifiquen la composició química delsol, transmeten substàncies nocives a vegetals i animals i destrueixen els elementsorgànics del sòl: bacteris, cucs, larves d’insectes o humus en general.Si a la contaminació dels sòls s’afegeixen condicions climàtiques d’escassetat deprecipitacions, els efectes s’accentuen.Aquest és un problema especialment preocupant a les regions mediterrànies delsud-est espanyol i a les regions meridionals d’Itàlia i Grècia.
  22. 22. El medi ambient Altres problemesL’informe Dobris sobre el medi ambient a Europa també enumeraproblemes prioritaris com ara els següents:  la pèrdua de la biodiversitat,  la producció de residus,  la manca de qualitat de vida urbana,  els riscos de grans accidents (nuclears, industrials i pel transport de mercaderies perilloses)  i el possible canvi climàtic.
  23. 23. El medi ambient
  24. 24. La política mediambientalLa primera mostra d’interès de les institucions comunitàries pel medi ambient esva manifestar amb motiu de la conferència de les Nacions Unides sobre el medihumà celebrada a Estocolm el 1972.L’organisme comunitari que gestiona la política ambiental és la Comissió Europea.Una d’aquestes és la Comissaria Europea de Medi Ambient i Seguretat Nuclear.Funcions:crear una xarxa europea d’informació i d’observació del medifacilitar dades a la UE, als governs dels estats i a l’opinió públicaproporcionar assistència tècnica i científica en tot allò que fa referència al’entorn.Des d’una mentalitat «reparadora» i purament sancionadora («quicontamina, paga») fins a fixar-se com a fites la protecció i la prevenció.Un canvi radical en la política mediambiental va suposar el cinquè programa (1993-2000), gestionat per l’AEMA (agència europea de medi ambient), amb la sevapròpia nomenclatura: «Cap a un desenvolupament sostenible».
  25. 25. La política mediambientalQuè entén la UE per desenvolupamentsostenible?1. Integració de la dimensió ecològica entotes les altres polítiques comunes.Agricultura / transport / energia /indústria / turisme2. Ampliació de la gamma d’instrumentsutilitzats per modificar tendències ipràctiques actuals perjudicials per al mediambient.3. Millora de l’aplicació de la legislaciómediambiental, simplificant el marc.4. Sensibilització de l’opinió pública ambl’educació, la formació d’especialistes i lainformació.5. Cooperació internacional, ja que tant elsproblemes com les solucions es plantegena escala planetària.
  26. 26. Magnituds econòmiques. Sector primari AGRICULTURA Actualment només treballa un 5,7% de la població ocupada 2,7% del PIB de la UE Sector molt mecanitzat amb tècniques modernes. Molt productiu RAMADERIA PESCA S’han reduït les quantitats de capturesPrincipalment bestià porcí Captures principals a la zona deDestaca també producció lletera l’Atlàntic nord-oriental Augment de la producció d’aqüicultura
  27. 27. Magnituds econòmiques. Indústria i construcció La zona més important del desenvolupament industrial de la UE és a l’eix urbà tradicional (banana blava). La UE proposa actuacions competitives sobre l’energia, medi El sector secundari representa ambient, drets de la propietat el 27,8% del PIB comunitari i intel·lectual, millor dóna feina al 24,9% de lareglamentació, recerca, innovació... població ocupada. Els sectors industrials més importants: metàl·lics, maquinària i equips, equipaments electrònics i òptics, aliments i begudes, i el químic. També el sector del transport. Sector en crisi des del 2008: la construcció
  28. 28. Magnituds econòmiques. Indústria i construcció Tèxtil Siderúrgica automobilísticaELS GRANS EIXOS INDUSTRIALS DE LA UE
  29. 29. Magnituds econòmiques. Sector serveis L’economia de la UE s’ha tercialitzat. Representa un 69,5% del PIB i donen treball a un 70% de la població ocupada.El sector transports genera un 10% del PIB de la UE i dóna feina a 10 milions . Els serveis de les empreses: El 44% es desplacen per carretera, 39% jurídics, comptabilitat, estudismarítimes, 10% ferrocarril 3% navegables de interiors. mercat, publicitat, seguretat…Els passatgers principalment per carretera tenen un paper predominant en81%, un 8% en avió i un 6% en ferrocarril. aquest sector. La UE és el principal exportador de mercaderies i serveis del món. Els principals productes exportats: maquinària, productes químics i farmacèutics, vehicles i avions. Destinacions: EUA, Suïssa i Rússia Importacions: maquinària, productes energètics i vehicles de la Xina, EUS i Rússia.
  30. 30. Trets socials i culturals EDUCACIÓ Erasmus, Pla Bolonya SANITAT Assistència sanitària a qualsevol país TREBALL I POLÍTICA Dret de treball i igualtat d’oportunitats SOCIAL Diversitat cultural de llengües, creació Patrimoni literària, tradicions i costums, producció de cinema, d’arts escèniques i plàstiques i cultural radiodifusió. de la UEPromoció de lacultura europea i mobilitat 23 llengües oficials. Prioritats: preservació i respecte de professional a les llengües regionals i minoritàries de la UE i potenciar escala que els europeus aprenguin llengües estrangeres a part internacional de la materna.
  31. 31. Població i ciutats Població activaFACTORS distribució Envelliment i taxa d’atur
  32. 32. Mitjana de fills a la UE
  33. 33. La construcció de la Unió Europea In varietas concordia Units en la diversitat
  34. 34. El procés de creació 1951: CECA (intercanvi carbó-acer)Alemanya França 1957: Tractat de Roma (crea la CEE) Objectiu: unió duanera, Itàlia lliure circulació persones, mercaderies… Bèlgica 1986: Acta Única Europea (cohesió econòmica i social) Països Objectiu: desenvolupament equilibrat de tots els estats… Baixos Luxemburg 1992: Tractat de Maastricht (la CEE es dirà ara UNIÓ EUROPEA) Objectiu: unió Econòmica i monetària - l’euro (1999)
  35. 35. El procés de creació La necessitat d’un bloc comercial europeu unificat 1957: Tractat de Roma (crea la CEE) La idea no és nova Objetiu: unió duanera, Lliure circulació persones, mercaderies, NO podia capitals, … competir contra… EUA Polítiques concretes: Lliure competència i legislació comuna JAPÓ Mercat de 370 mil. persones. Lliure de duanes, menys normes. Despesa europea en Més I+D Investigació = Japó (millor unir esforços)Més despesa. Més normes. Producte més car Producte més barat
  36. 36. Cronologia
  37. 37. Eurozona
  38. 38. Espai Schengen Els Acords de Schengen foren signats el 1985 i 1990 a Schengen per diversos països de la Unió Europea per suprimir de forma progressiva els controls fronterers. Lobjectiu ésgarantir la lliure circulació debéns, serveis, capitals, trebal ladors i viatgers.
  39. 39. El procés de creació 1992: Tractat de Maastricht La Unió Europea (la CEE es diu UNIÓ EUROPEA) Objectiu: unió Econòmica i monetària Moneda única (1999,2002) Eleccions al parlament europeo Nous drets Permís de treball Política solidària amb estats menys desenvolupatsCaracterístiques Política Defensa comuna Política exterior
  40. 40. Objectius de la UE Impuls progrés econòmic i social Afirmació identitat europea(participació en els problemes comuns) Implantació de ciutadania europea (drets I deures) Espai de llibertat, seguretat i justícia Manteniment i desenvolupament del sentit comunitari
  41. 41. Heterogeneïtat a la UE diversos nivells Hi ha diversos nivells també de desenvolupament entre les mateixes regions Conjuntheterogeni Diversitat cultural (lingüística) Regne Unit: (atenten contra la identat nacional) Sembla factible unir els estats i mantenir la identitat nacional? sí
  42. 42. Política regional solidària Es basen en els fons estructurals iCrèdits per a les inversions els fons de cohesió Per corregir els Infraestructura transporti subministrament d’energia desequilibris regionals: 1/3 pressupost Obres públiques per a problemes ambientals Molts dels que entraran són menys rics. Se’ls haurà d’ajudar.Política comuna en cultura, educació, FP, joves… Creació llocs de treball Crèdits per a l’agricultura i pesca
  43. 43. Els 27 membres de la UEHi ha altres països europeus però no en són membres
  44. 44. AlemanyaÀustriaBèlgicaBulgàriaXipreDinamarcaEslovàquiaEslovèniaEspanyaEstòniaFinlàndiaFrançaGrèciaHongriaIrlandaItàliaLetòniaLituàniaLuxemburgMaltaPaïsos BaixosPolòniaPortugalRegne UnitRepública TxecaRomaniaSuècia
  45. 45. Els poders de la UE
  46. 46. Les institucions de la UE Són organitzacions supranacionals (es troben per damunt de tots els estats) Caps de Govern Defineix línees d’actuació Consell Europeu i els seus ministres Màxim òrgan polític Ministres Prenen les decisions més importantsConsell de Ministres Segons els temes Unanimitat o majoria Educació, treball... Núm. vots depèn de núm. hab. Funció legislativa Sufragi universal Aprova els pressupostos Parlament europeu Cada estat tria els seus eurodiputats Controla el consell de Ministres i la Comissió Europea Formada por el President Funció executiva. Comissió Europea i els Comissaris. Elabora los pressupostos de UE. Triats per a 4 anys Funció judicial Un jutge de cada estat membreEl tribunal de Justícia Garanteix el compliment El ciutadà pot ser atès aquí Escollits cada 5 anys de les lleis Defensa els ciutadans que esEl defensor del poble consideren mal tractats per alguna Institució de la UE Tribunal de comptes i Altres Institucions Banc Europeu d’Inversions

×