LA NARRATIVA MEDIEVAL
LA NARRATIVA MEDIEVAL L’Humanisme La novel·la cavalleresca Literatura moral i religiosa La historiografia. Les 4 cròniques...
Ramon Llull <ul><li>S.XIII. Mallorquí d’una biografia àmplia (va viure prop de 80 anys), pensador, filòsof, escriptor, cie...
Ramon Llull <ul><li>A  Vida coetània , Llull explica tota la seva il·luminació i la seva coherència filosòfica amb tres ob...
Contextualització històrica Crònica de Jaume I  o llibre dels feits I   Crònica de Bernat Desclot o llibre dels rei En Per...
<ul><li>Les quatre gran cròniques de la literatura catalana es van redactar a finals del segle XIII i durant el segle XIV,...
<ul><li>Narració autobiogràfica de les gestes més importants d’aquest rei. </li></ul><ul><li>Escrita en dues etapes difere...
<ul><li>Es conserven poques dades d’aquest autor. </li></ul><ul><li>Sembla ser que va ser un membre de la cort del rei. </...
<ul><li>És la que relata el període més llarg: des de l’engendrament de Jaume I (1208) fins a la coronació d’Alfons el Ben...
<ul><li>Va ser escrita entre 1349 i el 1385. </li></ul><ul><li>Parla dels regnats de Pere III i el seu pare, Alfons III el...
Contextualització històrica Francesc Eixemenis Sant Vicent Ferrer Anselm Turmeda Literatura moral i religiosa
<ul><li>El feudalisme entra en decadència. </li></ul><ul><li>Hi ha una fragmentació del món cristià i desprestigi del papa...
<ul><li>Eiximenis va néixer a Girona (1327). Fill d’una família burgesa i benestant. Va entrar a l’ordre franciscà. </li><...
<ul><li>Va néixer a València (1350). Frare dominicà, un gran intel·lectual amb molt poder a la cort del Papa Benet XIII </...
<ul><li>Va néixer a Mallorca a mitjan s.XIV. </li></ul><ul><li>Frare franciscà que renegà del cristianisme, es va converti...
Contextualització històrica Els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques Curial e Güelfa Joanot Martorell i T...
<ul><li>Aquests tipus de novel·les tenen els seus origen en unes narracions en vers franceses (romans courtois), gènere co...
<ul><li>Seguint la tradició artúrica apareixen els  llibres de cavalleries , generalment escrites en castellà. Amadís de G...
<ul><li>És una de les dues novel·les cavalleresques catalanes. </li></ul><ul><li>És anònima, de mitjan segle XV. </li></ul...
<ul><li>Joanot Martorell, valencià, és l’autor de Tirant </li></ul><ul><li>A Don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes...
<ul><li>Tirant a Anglaterra </li></ul><ul><li>Tirant, un jove bretó, es dirigeix a Anglaterra per assistir a les noces del...
<ul><li>Versemblança </li></ul><ul><li>Voluntat de reflectir la realitat i donar realisme als personatges, al marc </li></...
Contextualització històrica La Cancelleria Reial Bernat Metge L’Humanisme
<ul><li>L’Humanisme és un corrent de pensament centrat en l'ésser humà que va des de finals del s. XIV i tot el s. XV </li...
<ul><li>Organisme de govern dels reis de la Corona d’Aragó. </li></ul><ul><li>Funcions: diplomàtiques (amb altres reis), l...
<ul><li>Va néixer a Barcelona l’any 1340 i va ser l’introductor de les idees humanistes a Catalunya. </li></ul><ul><li>Fun...
Període històric  s. XV al XVI que s’inicia a Itàlia S. XVI El Renaixement Influeix a Europa  en tots els àmbits  cultural...
S. XVI El Renaixement Llengües vulgars El Renaixement va coincidir amb un període de canvis que van reflectir en la concep...
S. XVII El Barroc
S. XVII El Barroc Es desenvolupa a  Europa a finals del XVI  i al llarg del XVII Oposició amb el  moviment anterior Desenc...
El culteranisme Cercava l’expressió de la bellesa absoluta a través de l’exageració de les formes emprades en el Renaixeme...
La Renaixença El Modernisme. Joan Maragall. Poesia Noucentisme. Josep Carner La poesia de preguerra i postguerra. Poesia d...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

La narrativa medieval fins barroc

1,837 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,837
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
430
Actions
Shares
0
Downloads
24
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La narrativa medieval fins barroc

  1. 1. LA NARRATIVA MEDIEVAL
  2. 2. LA NARRATIVA MEDIEVAL L’Humanisme La novel·la cavalleresca Literatura moral i religiosa La historiografia. Les 4 cròniques Ramon Llull
  3. 3. Ramon Llull <ul><li>S.XIII. Mallorquí d’una biografia àmplia (va viure prop de 80 anys), pensador, filòsof, escriptor, científic, poeta... Llull va viatjar per tot el món conegut per discutir amb savis i relacionar-se amb papes i reis. </li></ul><ul><li>Va dedicar-se amb passió a predicar la fe cristiana, sobretot al nord d’Àfrica. </li></ul><ul><li>Va escriure un total de 243 obres, més totes aquelles que no ens han arribat. </li></ul><ul><li>Al trenta anys abandona la cort, on residia amb la família i marxa, segons un manament de Déu, a escampar la fe cristiana als infidels, per això utilitzarà el llatí, el català i l’àrab. </li></ul>
  4. 4. Ramon Llull <ul><li>A Vida coetània , Llull explica tota la seva il·luminació i la seva coherència filosòfica amb tres objectius: </li></ul><ul><li>Compondre un sistema filosòfic (art) basat en la raó per lluitar contra els errors dels infidels. </li></ul><ul><li>Exercir una labor missional i de conversió de pagans. </li></ul><ul><li>Sol·licitar al Papa i a reis la creació d’escoles per tal que els missioners poguessin aprendre llengües i l’art. </li></ul><ul><li>Llull reconeixia les llengües com a vehicle de comunicació. Va ser el primer en escriure en una llengua romànica obres filosòfiques i religioses en prosa. </li></ul><ul><li>Llull fixà el català literari que un segle més tard seria reglamentat i polit pels escriptors de la Cancelleria Reial. </li></ul><ul><li>El lèxic català de Llull és poc dialectal i sense provençalismes (a excepció de les seves obres en vers) </li></ul>
  5. 5. Contextualització històrica Crònica de Jaume I o llibre dels feits I Crònica de Bernat Desclot o llibre dels rei En Pere Crònica de Ramon Muntaner Crònica de Pere III el Cerimoniós La historiografia. Les 4 cròniques
  6. 6. <ul><li>Les quatre gran cròniques de la literatura catalana es van redactar a finals del segle XIII i durant el segle XIV, coincidint amb l’expansió catalana pel Mediterrani. </li></ul><ul><li>Són narracions en prosa per a ser llegides i escoltades. </li></ul><ul><li>Sempre parlen d’episodis bèl·lics. </li></ul><ul><li>Algunes d’elles són fruit de les experiències viscudes pels seus narradors. </li></ul><ul><li>Podríem dir que són com els corresponsals de guerra actuals. </li></ul><ul><li>L’objectiu de les cròniques era justificar les decisions polítiques dels governants catalans. </li></ul><ul><li>Els cronistes tenien un fort sentit patriòtic. </li></ul>La historiografia. Les 4 cròniques Contextualització històrica
  7. 7. <ul><li>Narració autobiogràfica de les gestes més importants d’aquest rei. </li></ul><ul><li>Escrita en dues etapes diferents (1244 i 1274). </li></ul><ul><li>Explica en primera persona les </li></ul><ul><li>conquestes de València i Mallorca. </li></ul><ul><li>Es presenta el rei com un heroi, però també dóna detall de la seva vida quotidiana. </li></ul><ul><li>Tot sembla pensar que va ser dictada directament pel monarca. </li></ul><ul><li>Estil i llenguatge col·loquial i popular. </li></ul>La historiografia. Les 4 cròniques Crònica de Jaume I o llibre dels feits
  8. 8. <ul><li>Es conserven poques dades d’aquest autor. </li></ul><ul><li>Sembla ser que va ser un membre de la cort del rei. </li></ul><ul><li>Va tenir accés a la documentació de la Cancelleria Reial. </li></ul><ul><li>La va redactar entre el 1283 1288. </li></ul><ul><li>El protagonista és el rei Pere II el Gran. </li></ul><ul><li>Se centra en la conquesta de Sicília, la invasió francesa i l’alliberament. </li></ul><ul><li>Estil rigorós i objectiu. </li></ul>La historiografia. Les 4 cròniques Crònica de Bernat Desclot o llibre dels rei En Pere
  9. 9. <ul><li>És la que relata el període més llarg: des de l’engendrament de Jaume I (1208) fins a la coronació d’Alfons el Benigne (1328). </li></ul><ul><li>Muntaner és també protagonista del que explica. </li></ul><ul><li>Explica l’expedició dels catalans a l’Orient comandats per Roger de Flor. </li></ul><ul><li>Va ser escrita per ser llegida en veu alta. </li></ul><ul><li>Té recursos joglarescos i un llenguatge viu i col·loquial. </li></ul>La historiografia. Les 4 cròniques Crònica de Ramon Muntaner
  10. 10. <ul><li>Va ser escrita entre 1349 i el 1385. </li></ul><ul><li>Parla dels regnats de Pere III i el seu pare, Alfons III el Benigne. </li></ul><ul><li>Dirigida pel mateix monarca. </li></ul><ul><li>El rei no és un heroi. Els fets es relaten objectivament. </li></ul><ul><li>Relata els episodis de la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra el nobles rebels d’Aragó i València. </li></ul>La historiografia. Les 4 cròniques Crònica de Pere III el Cerimoniós
  11. 11. Contextualització històrica Francesc Eixemenis Sant Vicent Ferrer Anselm Turmeda Literatura moral i religiosa
  12. 12. <ul><li>El feudalisme entra en decadència. </li></ul><ul><li>Hi ha una fragmentació del món cristià i desprestigi del papat (Cisma d’Occident 1378-1417). </li></ul><ul><li>L’obra dels autors religiosos pretén recuperar la confiança en els valors religiosos. </li></ul>Contextualització històrica Literatura moral i religiosa
  13. 13. <ul><li>Eiximenis va néixer a Girona (1327). Fill d’una família burgesa i benestant. Va entrar a l’ordre franciscà. </li></ul><ul><li>Va viatjar moltíssim i entrà en contacte amb nombroses universitats. </li></ul><ul><li>L’any 1408 el Papa el nomena bisbe. Va morir l’any següent envoltat d’honors. </li></ul><ul><li>És autor d’una extensa obra amb voluntat didàctica i divulgadora. </li></ul><ul><li>L’obra és senzilla i directa, amb exemples i anècdotes divertides. Sempre de caràcter religiós. Intenció absolutament didàctica. </li></ul><ul><li>La seva obra va ser molt llegida i traduïda a diverses llengües. </li></ul><ul><li>L’obra més destacada és Lo Crestià . Una enciclopèdia destinada al poble. </li></ul><ul><li>Relata una visió molt interessant de l’època. </li></ul>Literatura moral i religiosa Francesc Eixemenis
  14. 14. <ul><li>Va néixer a València (1350). Frare dominicà, un gran intel·lectual amb molt poder a la cort del Papa Benet XIII </li></ul><ul><li>Pren part activa en el Cisma d’Occident. </li></ul><ul><li>Inicia una tasca de predicador per Europa. </li></ul><ul><li>Participa activament en el Compromís de Casp (Mort de Martí l’Humà sense successió). </li></ul><ul><li>En la seva obra es detecta una intenció de reformar el costums morals de la societat. </li></ul><ul><li>Escriu sermons , textos per a ser llegits (predicar). </li></ul><ul><li>Predica sempre en llengua catalana i tot i que el seu auditori no era sempre català, diuen que l’entenien. Obrava miracles. </li></ul><ul><li>Feia servir molta gestualitat i moltes onomatopeies, així com a altres recursos teatrals. </li></ul>Literatura moral i religiosa Sant Vicent Ferrer
  15. 15. <ul><li>Va néixer a Mallorca a mitjan s.XIV. </li></ul><ul><li>Frare franciscà que renegà del cristianisme, es va convertir a l’islam i va arribar a ser un personatge molt venerat pel món Islam i prohibit per la Inquisició. </li></ul><ul><li>S’ha perdut el text original de Turmeda, ens ha arribat la versió francesa del s.XVI. És la Disputa de l’ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals (1418) </li></ul>Literatura moral i religiosa Anselm Turmeda
  16. 16. Contextualització històrica Els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques Curial e Güelfa Joanot Martorell i Tirant lo Blanc La novel·la cavalleresca
  17. 17. <ul><li>Aquests tipus de novel·les tenen els seus origen en unes narracions en vers franceses (romans courtois), gènere cortesà d’ideals cavallerescos. Molt diferents de les cançons de gesta que els joglars cantaven en places i castells i que només parlaven de gestes de cavallers contra sarraïns. </li></ul><ul><li>Els protagonistes dels romans són cavallers errants vinculats a la cort del rei Artús. Cavallers com Tristany, Lancelot, Perceval o Ivain. Abandonen la cort i han de superar tot un seguit de proves per retornar victoriosos i restablir la pau. </li></ul><ul><li>Intervenen elements meravellosos i màgics. Hi té també molta importància la incorporació de la dama, per tant de l’amor. </li></ul><ul><li>Es van fer traduccions dels grans romans i van introduir-se a Catalunya i van donar peu a obres originals en català d’aquesta tradició. </li></ul>Contextualització històrica La novel·la cavalleresca
  18. 18. <ul><li>Seguint la tradició artúrica apareixen els llibres de cavalleries , generalment escrites en castellà. Amadís de Gaula i Palmarín de Inglaterra són les més importants. </li></ul><ul><li>Aquests llibres narren les aventures d’un cavaller errant amb gran valor i força, en un món màgic i exòtic , vencent tot tipus d’enemics. </li></ul><ul><li>Ambient de somni i inversemblant en tota la història. </li></ul><ul><li>Van tenir molt èxit al s.XV. Es mitificava la figura del cavaller que en la vida real es perdia. </li></ul><ul><li>La recerca de l’honor perdut fa que molts escriptors basin les seves obres en les biografies d’alguns cavallers anacrònics de l’època. </li></ul><ul><li>Fruit d’aquest interrelació entre ficció i realitat neix la novel·la de cavalleries. Aquestes no s’assemblen als llibres de cavalleries, perquè el protagonista malgrat ser fort i valent també, és més humà. </li></ul><ul><li>No hi ha prodigis ni elements màgics . Tot ocorre en paratges reals i coneguts, en un temps pròxim, amb referència a personatges històrics reals. Són novel·les versemblants. </li></ul><ul><li>La literatura comença a inspirar-se en la realitat i per tant és creïble . </li></ul>Els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques La novel·la cavalleresca
  19. 19. <ul><li>És una de les dues novel·les cavalleresques catalanes. </li></ul><ul><li>És anònima, de mitjan segle XV. </li></ul><ul><li>Està estructurada en tres llibres: 1. L’educació i formació de Curial. 2. El torneig de Melú. 3. Captiveri a Terra Santa i retorn a Montferrat. </li></ul><ul><li>Novel·la molt realista tant pel tractament del personatge principal com per la contextualització històrica i geografia (Itàlia, Alemanya, Grècia, França...). </li></ul><ul><li>El nom dels personatges són contemporanis, són familiars i creïbles. Apareixen personatges històrics com el rei Pere II el Gran que també participa en el torneig de Melú. </li></ul><ul><li>La novel·la inclou alguns elements mitològics, però l’autor no ho fa per perdre realisme sinó per demostrar els seus coneixements de cultura clàssica. (Tret modern, renaixentista) </li></ul><ul><li>L'ascensió social d’un jove de classe baixa a cavaller i la incorporació de aspectes humorístics donen també modernisme a l’obra. </li></ul>La novel·la cavalleresca Curial e Güelfa
  20. 20. <ul><li>Joanot Martorell, valencià, és l’autor de Tirant </li></ul><ul><li>A Don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes la salva de les flames. </li></ul><ul><li>Va tenir problemes amb molts cavallers de l’època però el més important va ser amb Ausiàs March (cunyat seu) per culpa d’una herència. </li></ul><ul><li>Martorell va morir el 1468 però Tirant no va ser publicat fins el 1490, sembla ser que no la va deixar acabada i que va ser Martí Joan de Galba qui la va acabar i publicar. </li></ul>La novel·la cavalleresca Joanot Martorell i Tirant lo Blanc
  21. 21. <ul><li>Tirant a Anglaterra </li></ul><ul><li>Tirant, un jove bretó, es dirigeix a Anglaterra per assistir a les noces del rei. </li></ul><ul><li>Pel camí troba a l’ermità, Guillem de Varoic, que l’aconsella sobre l’ofici de </li></ul><ul><li>cavaller. A Londres és armat cavaller i considerat el millor cavaller de les </li></ul><ul><li>festes. </li></ul><ul><li>Tirant a Sicília i Rodes </li></ul><ul><li>Retorn a Bretanya. Rodes està assetjada pels turcs (fet real 1444) Tirant es </li></ul><ul><li>dirigeix a Rodes amb el fill del rei de França. Tirant allibera l’illa. En aquest </li></ul><ul><li>moment ja no és un cavaller errant i es converteix en un militar. </li></ul><ul><li>Tirant a l’Imperi grec </li></ul><ul><li>Tirant arriba a Constantinoble per ajudar a l’emperador a lluitar contra els </li></ul><ul><li>turcs que han iniciat la invasió de l’imperi turc. (En la realitat Constantinoble </li></ul><ul><li>cau realment a mans dels turcs el 1453). </li></ul><ul><li>Tirant al nord d’Àfrica </li></ul><ul><li>La nau de Tirant naufraga a les costes d’Àfrica i es fet captiu. Participa en un </li></ul><ul><li>seguit de campanyes i acaba convertint al cristianisme una gran quantitat de </li></ul><ul><li>sarraïns. </li></ul><ul><li>Tirant allibera l’Imperi grec </li></ul><ul><li>Tirant venç els turcs i reconquereix tot l’Imperi. L’emperador l’accepta com a </li></ul><ul><li>gendre (es casa amb Carmesina) i el nomena hereu atorgant-li el títol de </li></ul><ul><li>Cèsar de l’Imperi. </li></ul>La novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc. Argument
  22. 22. <ul><li>Versemblança </li></ul><ul><li>Voluntat de reflectir la realitat i donar realisme als personatges, al marc </li></ul><ul><li>geogràfic i històric que els envolta. </li></ul><ul><li>Cavaller fort i valent que supera tots els obstacles, però l’autor es fa saber que </li></ul><ul><li>això és deu a la seva formació cavalleresca i guerrera i té qualitats que </li></ul><ul><li>justifiquen la seva superioritat: forma física (l’ alè ) i la intel·ligència (l’ enginy ). </li></ul><ul><li>Realitat </li></ul><ul><li>El cavaller és un home real que de vegades cau malalt. És un personatge </li></ul><ul><li>inspirat en la realitat, tot el que fa i és es pot explicar sense màgia ni fantasia. </li></ul><ul><li>Ironia/seriositat </li></ul><ul><li>La ironia és un altre element de modernitat de l’obra. Tot i que Martorell mai </li></ul><ul><li>no tracta amb ironia els aspectes considerats importants i solemnes. Els </li></ul><ul><li>episodis militars i les proeses del cavaller són narrades seriosament. Però en </li></ul><ul><li>els aspectes de la vida quotidiana, amor, intrigues... intervé en clau irònica i </li></ul><ul><li>humorística. </li></ul>La novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc. Característiques de novel·la moderna
  23. 23. Contextualització històrica La Cancelleria Reial Bernat Metge L’Humanisme
  24. 24. <ul><li>L’Humanisme és un corrent de pensament centrat en l'ésser humà que va des de finals del s. XIV i tot el s. XV </li></ul><ul><li>La vida deixa de ser teocèntrica per passar a ser antropocèntrica. </li></ul><ul><li>El pas de l’edat mitjana al Renaixement és un dels canvis més importants que ha fet mai la història del pensament. </li></ul><ul><li>El primer centre humanista de Catalunya va ser la Cancelleria reial (institució oficial on es redactaven documents reials) i el primer humanista: Bernat Metge. </li></ul>Contextualització històrica L’Humanisme
  25. 25. <ul><li>Organisme de govern dels reis de la Corona d’Aragó. </li></ul><ul><li>Funcions: diplomàtiques (amb altres reis), legislativa, recaptació d’impostos, informes secrets, iniciatives culturals... </li></ul><ul><li>Pere el Cerimoniós va reorganitzar la Cancelleria per convertir-la en veritable òrgan de govern. </li></ul><ul><li>A la Cancelleria s’hi usaven tres llengües ‘oficials a la Corona’: llatí, aragonès i català. </li></ul><ul><li>Uniformitat del català usat pels escrivans de la Cancelleria, convertint-la en un referent acadèmic i model literari. </li></ul><ul><li>La llengua catalana és reconeguda i acceptada incondicionalment en tot el domini lingüístic. </li></ul>La Cancelleria Reial L’Humanisme
  26. 26. <ul><li>Va néixer a Barcelona l’any 1340 i va ser l’introductor de les idees humanistes a Catalunya. </li></ul><ul><li>Funcionari de la Cancelleria Reial i secretari del rei Joan I. </li></ul><ul><li>Va ser acusat d’haver mort el rei junt amb altres treballadors de la Cancelleria. </li></ul><ul><li>De la seva estada a la presó rebem Lo Somni , la seva obra més valorada. </li></ul><ul><li>Pretén defensar la seva innocència, es tracta d’un diàleg entre ell i el rei sobre l’amor, la naturalesa de l’ànima i les dones. </li></ul><ul><li>Lo somni consta de quatre llibres (immortalitat de l’ànima, preguntes sobre la mort, sàtira contra el gènere femení i elogi a les dones). </li></ul><ul><li>Pretén guanyar-se la confiança del nou rei per tornar a treballar a la Cancelleria. (Martí I l’Humà). </li></ul>Bernat Metge L’Humanisme
  27. 27. Període històric s. XV al XVI que s’inicia a Itàlia S. XVI El Renaixement Influeix a Europa en tots els àmbits culturals Retorn dels valors de l’antiguitat clàssica Refús de l’època medieval Retorn de l’Humanisme en filosofia, filofogia i teologia amb l’ús del llatí
  28. 28. S. XVI El Renaixement Llengües vulgars El Renaixement va coincidir amb un període de canvis que van reflectir en la concepció i creació de l’Estat modern. Les llengües vulgars superen la seva condició d’inferioritat respecte el llatí. L’Humanisme Sent un interès excepcional per l’home –que representa l’equilibri entre àngel i bèsties- i a la vegada pel món. Es passa d’una visió teocèntrica pròpia del món medieval, a una visió antropocèntrica, que caracteritzarà aquest segle. Destaca la reforma protestant de l’Església amb l’Erasme de Rotterdam. Producció literària catalana <ul><li>El model medieval literari continua vigent, alguns autors segueixen escrivint en llatí o castellà. </li></ul><ul><li>La poesia renaixentista </li></ul><ul><li>va seguir tres línies: </li></ul><ul><li>Línia medieval </li></ul><ul><li>(influenciada per March) </li></ul><ul><li>Influència italiana </li></ul><ul><li>Caire popular i tradicional </li></ul><ul><li>Autors destacats: Pere Serafí, Joan Timoneda. </li></ul>
  29. 29. S. XVII El Barroc
  30. 30. S. XVII El Barroc Es desenvolupa a Europa a finals del XVI i al llarg del XVII Oposició amb el moviment anterior Desencant i valors en crisi El barroc és l’evolució del renaixement Evasió a través de l’art. Recargolament, artifiositat Exagerada, recarregament i enfarfegament La fugacitat de la vida El pas del temps que destrueix la bellesa. El gust per la monstruositat i pel grotesc Il·lusions òptiques Neguit, desencís i disconformitat
  31. 31. El culteranisme Cercava l’expressió de la bellesa absoluta a través de l’exageració de les formes emprades en el Renaixement. Autor català: Francesc de Fontanella influït per Garcilaso de la Vega. El rector de Vallfogona Francesc Vicent Garcia va néixer a Tortosa. Va ser conegut literàriament com el rector de Vallfogona, rectorat que va ocupar. Poeta destacat per la seva diversitat i varietat d’obra. Va representar dues actituds literàries: una elegant i retòrica i l’altra satírica, irònica, burlesca i escatològica. El Vallfogonisme El gust per la ironia i l’humor va donar lloc al Vallfogonisme, corrent que va augmentar la fama del rector. La seva obra: L’Harmonia del Parnàs. La producció literària es va centrar principalment en el Principat. A València i les Balears Les produccions són escasses i en castellà. S. XVII El Barroc
  32. 32. La Renaixença El Modernisme. Joan Maragall. Poesia Noucentisme. Josep Carner La poesia de preguerra i postguerra. Poesia d’avanguarda Salvat-Papasseit Seguirem...

×