Ecoxarxa num1

3,399 views

Published on

Published in: Economy & Finance, Business
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,399
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
218
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ecoxarxa num1

  1. 1. primavera 2009 revista d’actualitat ecològica núm. 1 (SEgoNA èPocA) 2 euros La Mediterrània una mar en perill Aiguamolls de l’Empordà 25 anys del Parc Natural Matthew Tree compromís amb el medi ambient El Matarranya l’autenticitat d’un paradís inèdit
  2. 2. Cooperació al desenvolupament Energies renovables Fotografies de projectes finançats pel Grup Triodos Agricultura ecològica Compte Triodos El compte d’Estalvi Responsable Estalviar a Triodos Bank és una decisió socialment responsable, perquè amb els seus diners només financem empreses i organitzacions que treballen pel medi ambient, la cultura i la justícia social. Amb una interessant rendibilitat i la possibilitat de donar part dels interessos a Triodos Bank, el referent europeu en banca ètica i l´ONG que vosté decideixi* sostenible. 902 360 940 Informi-se’n www.triodos.es Un banc on compta alguna cosa més que els diners * La donació opcional (0%, 25%, 50%, 75%, o 100%) de l’interès del seu Compte Triodos es realitzarà a una de les ONG adherides al conveni. Consulti el llistat a www.triodos.es Triodos Bank NV SE, opera sota supervisió del Banc d’Espanya en matèria de liquiditat i transparència i del Banc Central del Països Baixos. Inscrit com a sucursal en el registre del Banc d’Espanya amb el núm. 1491.
  3. 3. ecoxarxa 1 3 editorial La reaparició d’Ecoxarxa carles B. gorbs Director cgorbs@azurmedi.net Ecoxarxa és una publicació trimestral d’actu- L’objectiu primordial, però, l’essencial, és el de alitat ecològica que continua el projecte que sensibilitzar tots els ciutadans i també les admi- va néixer l’any 1999 amb el nom d’Ecoguia nistracions públiques envers el medi ambient, i que posteriorment es va transformar en el ja que considerem que tot el mal que es faci a projecte Ecoxarxa, fins a l’any 2002. Ara, set la natura, al nostre territori, ens el estem fem a anys més tard, amb aquesta segona època, nosaltres mateixos. L’ecologisme no és ni més ni reapareix de nou com a eina d’expressió, in- menys que aquell afany per anar conquerint, dia formació i divulgació de tots aquells aspectes a dia, mica a mica, quotes més altes de qualitat relacionats amb el nostre entorn natural, així de vida. Alhora, és també una acte de solidari- com un important mitjà educatiu i pedagògic, tat amb la mateixa natura, amb tots els seus adreçat a un lector heterogeni, amb la finali- éssers vius i, lògicament, amb tots els habitants tat de sensibilitzar tota l’opinió pública i ad- del planeta, especialment d’aquells que convi- ministracions sobre la preservació de l’entorn uen més a prop de nosaltres, sense oblidar, molt i, consegüentment, de fer un ús més sostenible especialment, les generacions futures, ja que tot dels seus recursos naturals. el maltractament que avui fem al nostre entorn perdurarà irremeiablement en el futur. A les pàgines d’Ecoxarxa hi trobareu, entre d’altres aspectes, notícies, reportatges, articles En aquest sentit, Ecoxarxa informarà sobre de- d’opinió, legislació i normatives, consells, entre- terminats aspectes relacionats amb el nostre en- vistes, espais naturals..., i també, i sobretot, una torn més pròxim i, per tant, com el podem preser- molt àmplia agenda d’activitats i un directori var i millorar. Per això, hem decidit d’informar de serveis. És la nostra voluntat presentar tota d’aquells aspectes d’àmbit català i d’altres in- aquesta informació d’una manera àgil, moder- drets que, bé sigui pel seu vessant geogràfic, o na, estètica i, alhora, rigorosa. Almenys aquesta històric i cultural, ens siguin més propers. serà la nostra intenció. Us convidem, doncs, aprofitant que el reportatge Ecoxarxa reapareix amb diversos objectius. El d’aquest número el dediquem a l’estat de la Me- primer, és purament informatiu, ja que inten- diterrània, a navegar pel suggeridor mar de les tarem mantenir-vos informats de tots aquells nostres pàgines i ancorar, sovint, per observar esdeveniments que estiguin relacionats amb la amb interès aquells illots que configuren cada natura, l’ecologia o el medi ambient. Un segon secció. Enlaireu la vela i deixeu que la brisa de objectiu és pedagògic, ja que entenem que per les nostres línies us porti, lentament, al port de tal de gaudir de la natura abans cal coneix-la, l’esperança. És una esperança, però, que s’ha de estimar-la i respectar-la. I un tercer objectiu és construir des del respecte, la crítica, la solida- el d’esdevenir un vehicle d’expressió i divulga- ritat, la reflexió, el coneixement, la tolerància ció de totes aquelles entitats i institucions que, i una major igualtat social. Al cap i a la fi, el d’una manera o altra, estiguin relacionades amb respecte al medi ambient comença pel respecte el medi ambient. a l’ésser humà.
  4. 4. ecoxarxa 1 5 sumari Ecoxarxa número 1 (segona època) Primavera 2009 • notícies 6 • Opinió Quan la sostenibilitat ja no és una opció 20 Del Quart Cinturó a la Crisi 21 • Reportatge La Mediterrània, una mar en perill 23 • Alimentació Cap a la normalització dels aliments ecològics 27 • Legislació La legislació ambiental a les administracions públiques 30 • Descobrir... El Matarranya 35 • Consum Ajudes per a la compra de cotxes “ecològics” 42 • Animals Fundació Mona, rehabilitació de primats 44 • Art i cultura Quelot, la senzillesa contundent 48 ParcArt, natura i escultura 50 • Entitats Som Lo Que Sembrem 52 • Espais naturals El Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà compleix 25 anys 56 • Entrevista Matthew Tree 62 • Coneguem la natura Plantes medicinals, un patrimoni que no podem perdre 65 • Consells pràctics La bici, un bon mitjà de transport 67 • Ecologia a la xarxa La flora 69 • Agenda 71 • Director Carles B. Gorbs • Subscripcions Comercial Atheneum • Fotografia portada Un racó de Vall-de-roures • Coordinació general Meritxell Planas tel 936 544 061 / fax 936 542 237 (Matarranya) / Dolors Gibert • Redacció Eduard Martí, Ernest Riera, suscri.bcn@atheneum.com • Dipòsit legal Mar Moreno, Sergi Travessa subscripcions@ecoxarxa.net redaccio@ecoxarxa.net • Publicitat Isabel Izquierdo • ISSn • Fotografia Dolors Gibert publicitat@ecoxarxa.net / tel 934 949 704 • Correcció Maragda C. Vallès • Distribució Comercial AThEnEUM • Imprès en paper ecològic • Disseny Azur / Zaranda & Jo • Impressió JnP Arts Gràfiques • Ecoxarxa no s’identifica necessàriament • Maquetació Zaranda & Jo / Martí Riu • Edita AZUR amb l’opinió publicada dels articles signats JJ Comunicació Agència de Comunicació Mediambiental • Col·laboradors OCUC, Mediterrània Avda. Diagonal, 535, 1r 2a 08029 Barcelona • Ecoxarxa destinarà el 0,7 per cent del preu de (Centre d’Iniciatives Ecològiques), tel 934 949 704 fax 932 023 609 venda a accions per preservar el medi ambient Cristina Valsera, Fundació Mona, www.azurmedi.net Som Lo Que Sembrem, • Director editorial Albert Trepat ECOXARXA Libera atrepat@azurmedi.net www.ecoxarxa.net
  5. 5. 6 ecoxarxa 1 notícies Catalunya lliure de bosses La Fundació Catalana per a la prevenció dels Residus i el Consum Responsable està desenvolupant la campanya Catalunya lliure de bosses de plàstic amb l’objectiu de regular l’ús abusiu de les bosses de plàstic d’un sol ús. DG A Catalunya el consum de na a Catalunya es poden usar creació, el Fons Econòmic de bosses de plàstic d’un sol ús 14 milions de bosses, que al Prevenció, per realitzar actua- va en augment, sovint el con- llarg de l’any representen el cions mediambientals. sum és abusiu, té una vida 2% de les nostres deixalles, Alhora, també es demana útil molt curta i comporta 110.000 tones. que es realitzi una campanya afectacions ambientals, so- Un dels objectius principals de sobre la prevenció dels resi- cials i econòmiques tant en el la campanya és que el Govern dus d’envasos i embolcalls, i procés de fabricació com en el de la Generalitat de Catalunya especialment de la bossa de seu posterior tractament com reguli el consum indiscriminat i plàstic d’un sol ús, i es desen- a residu. gratuït de bosses de plàstic, apli- volupin altres mecanismes Els envasos i les bosses d’un cant un impost ecològic de 0,2 €/ per fomentar entre els consu- sol ús fan augmentar el volum bossa a partir de gener de 2009. midors els elements reutilit- de les nostres deixalles. S’es- Aquest impost hauria de re- zables en contra de la bossa tima que en un cap de setma- vertir en un organisme de nova de plàstic. La manca de qualitat del medi ambient afecta el 30 per cent de les malalties infantils Segons la Societat Espanyola de neumologia i les condicions mediambientals i la seva exposi- Cirurgia Toràcica (SEPAR), un 30% de les malal- ció a la contaminació pot contribuir a augmen- ties infantils actuals estan associades al medi tar la mortalitat, la morbiditat i la discapacitat ambient. Factors com la pol·lució, la contami- infantil”. nació de l’aire, l’ús de combustibles sòlids per Segons diversos estudis, els pulmons es van cuinar, o l’ús de pesticides, entre d’altres, són desenvolupant fins a l’edat de 18 anys i, per les principals causes de malalties infantils, se- tant, la salut i qualitat d’aquest òrgan es pot gons ha manifestat el president de SEPAR, el veure greument afectada en el moment del seu doctor Julio Ancochea, ja que, segons va afir- creixement i, consegüentment, pot influir di- mar, “els nens són especialment vulnerables a rectament en el seu funcionament futur.
  6. 6. ecoxarxa 1 7 notícies El Parc natural del Montgrí, les Medes i el baix Ter fa nous passos El passat 30 de dues reserves naturals parcials el projecte amb un estudi més setembre va finalitzar (part submergida de les Medes acurat o que s’excloguin els el període per i porcions dels aiguamolls del seus termes municipals dels presentar al·legacions baix Ter). El futur parc regula- límits del parc. a l’Avantprojecte de llei rà la conservació del medi na- Els propietaris agrícoles es tural i del patrimoni cultural, queixen de les dificultats que de declaració del Parc la gestió de l’aigua i el sistema pot portar a l’aprofitament de Natural del Montgrí, hidrològic, com també la gestió la propietat privada i l’Asso- les Medes i el baix Ter. i aprofitament dels recursos ciació turística de Pals dema- naturals. na que hi hagi un estudi de El projecte ha aixecat molt de viabilitat econòmica que de- El nou parc natural tindria debat i polèmica a la zona, fet mostri que el parc seria auto- una superfície total de 8.061 que ha provocat la presentació suficient. ha, el 76% en l’àmbit terrestre de diverses al·legacions per Veïns de Torroella, l’Escala i el 24% seria la part marina. part d’entitats i ajuntaments. i Bellcaire també hi han pre- Inclou porcions de 7 municipis Pals, Palau-sator i Fontanilles sentat diferents al·legacions. (Torroella de Montgrí, Pals, al·leguen que no se’ls va infor- Finalment, la Plataforma del Bellcaire, l’Escala, Palau-sa- mar de la redacció de l’avant- Ter denuncia que no es fa re- tor, Ullà i Fontanilles). Dins els projecte i creuen que vulnera- ferència al funcionament hi- seus límits hi ha previst tota ria l’autonomia municipal en drològic del riu i demana que una reserva natural integral matèria d’ordenació urbanísti- s’inclogui la gestió integral del (part emergida de les Medes) i ca. Demanen que es modifiqui riu i la seva conca. CG
  7. 7. 8 ecoxarxa 1 notícies Per altra banda, des de la IA- inclou zones inundables del EDEN i Salvem l’Empordà va- Ter i Daró a ponent i pel sud, loren molt positivament la cre- el fa arribar fins als primers ació del parc natural i creuen contraforts de les Gavarres i que les reticències inicials de massís de Begur. Pel que fa certs sectors econòmics de la a l’àmbit marí, proposen am- comarca es deuen a la manca pliar les àrees de no extracció d’informació, tot i això també incorporant l’àrea dels penya- hi ha presentat al·legacions. segats del Montgrí. Finalment, La seva proposta amplia els demanen una bona gestió i se- límits del parc i l’enllaça amb guiment, la participació de les el Par Natural dels Aigua- entitats del territori i un bon Dolors Gibert molls de l’Empordà pel nord, finançament. El biòleg Daniel Pauly és guardonat amb el Premi Ramon Margalef d’ecologia El biòleg Daniel Pauly En el marc del Congrés Mundial de Pesqueries de la University of Bri- rep el Premi Ramon la natura ha estat nomenat gua- tish Columbia (Vancouver, Canadà). Margalef pels seus nyador del Premi Ramon Margalef Pauly és una eminència en l’estudi treballs en el camp de d’Ecologia, el biòleg francès Daniel del declivi de les reserves pesque- l’ecologia marina, dos Pauly. res i la resposta dels ecosistemes a la pressió humana. ha analitzat els projectes de la RPD El Premi Ramon Margalef, creat per impactes de la pesca sobre els eco- de Laos i de Perú la Generalitat de Catalunya l’any sistemes i els ha quantificat mitjan- per portar energia 2004, és l’únic premi internacional çant l’anomenat “Índex Tròfic Marí”. renovable a comunitats consagrat únicament a l’ecologia. El aïllades comparteixen seu objectiu és reconèixer una tra- Al llarg de la seva trajectòria sem- el prestigiós Premi jectòria científica o un determinat pre ha estat molt actiu en la lluita Sasawaka del descobriment que hagin contribuït per conservar els ecosistemes ma- PNUMA. de manera significativa al progrés rins, fins al punt de denunciar la de l’ecologia. permissivitat de certs governs amb tècniques de pesca i reclamar re- Daniel Pauly és doctorat en biologia serves marines a causa de la situa- pesquera i oceanografia biològica ció límit en la qual es troben alguns i actualment dirigeix el Centre de ecosistemes marins.
  8. 8. ecoxarxa 1 9 notícies Irregularitats amb el reg del Club de Golf de Sant Cugat i en l’abocament de les aigües residuals de la urbanització Costa del Golf El Club de Golf de Sant Cugat del Vallès no té cap concessió d’aigües de reg i, per altra banda, la urbanització Costa del Golf no té cap instal·lació de depuració de les aigües residuals. CG L’Ajuntament de Sant Cugat cia amb menys de 2.000 habi- com se subministra aigua de del Vallès ha sol·licitat una tants equivalents, la legislació reg el club de Golf, tot i que un autorització d’aigües residuals vigent fixa el nivell de tracta- informe recent de l’ACA afirma depurades de la urbanització ment per a nuclis de més de que el reg es realitza amb dos Costa del Golf al torrent de 2000 hab/eq, però pel que fa pous que no estan legalitzats. Llaceres a l’Agència Catalana als de menys habitants només Finalment, l’ADENC conside- de l’Aigua (ACA). Per un al- recomana que el tractament ra que és necessari determinar tre costat, el golf Club de Golf sigui l’adequat. Les entitats les condicions i buscar respon- Sant Cugat està tramitant des ecologistes denuncien que no sabilitats dels abocaments d’ai- de l’any 2002 una concessió es pot considerar la urbanitza- gües residuals de la urbanització d’aigua per a reg. ció aïllada de la trama urbana Costa del Golf que actualment L’ADENC-EdC, el Grup de de Sant Cugat i, que tot i això, es realitzen sense autorització, Natura del Club Muntanyenc, la els límits proposats per l’infor- com també de l’obtenció i l’ús de CUP, ERC, IC-V, PSC i l’Assem- me tècnic de l’ACA no són els l’aigua de reg per part del Club blea de Joves de Sant Cugat han adequats al medi receptor, te- de Golf Sant Cugat. denunciat en una roda de prem- nint en compte que les aigües En la roda de premsa realit- sa la situació en què es troba la s’abocarien a la capçalera del zada, els diversos grups es van urbanització Costa del Golf i les torrent de Llaceres, que aigües preguntar com es pot aprovar irregularitats en l’ús de l’aigua avall travessa el Parc Rural de una urbanització que encara per part del golf. Tanmateix, la Torre Negra, i l’estat ecolò- no té autorització d’abocament l’ADENC també ha presentat gic del torrent afectaria als va- d’aigües, amb quines bases es al·legacions als expedients que lors ambientals del Parc. considera la urbanització un està tramitant l’ACA. Per una altra part, el club de nucli de població aïllat, i d’on En la sol·licitud de l’Ajunta- Golf Sant Cugat, construït el obté l’aigua el club de golf; i ment considera la urbanització 1917, està tramitant una con- exigeixen a les administraci- Costa del Golf com un nucli de cessió d’aigua per a reg des del ons que actuïn amb responsa- població aïllat i en conseqüèn- 2002, per tant és una incògnita bilitat social.
  9. 9. 10 ecoxarxa 1 notícies S’inaugura el tram del Montseny del camí dels Països Catalans S’ha inaugurat el tram pioner vera, quan durant el mes de Serra de Tramuntana a Ma- del camí que uneix Sant Celoni maig s’iniciaren les caminades llorca –de Sóller a Esporles–, i Vic rodejant el Montseny de de senyalització amb la parti- Marina Alta i Baixa al País Va- poble en poble, amb la publicació cipació de la gent dels pobles lencià –de Dènia a Benidorm–, de la Guia i la realització de de la zona i el vist-i-plau dels Alt Maestrat i els Ports al País les rutes culturals previstes. ajuntaments, propietaris i Valencià –de Benassal a More- responsables del Parc Natu- lla–, Prepirineu –de Santa Pau ral. El 22 d’agost membres del a Gombrèn–, Barcelona –de PAS van presentar el tram del Collserola a Gràcia– i Ribagor- Montseny dins els actes de la ça i Pallars Jussà –de Benavar- El passat 2 d’octubre de 2008 Universitat Catalana d’Estiu ri a Montrebei. Aquests trams es va presentar, a la sala de les i finalment durant aquesta es troben en diferents nivells Cotxeres del Palau Robert de tardor es portaran a terme les de desenvolupament, tot re- Barcelona, la guia El Camí al rutes culturals de presentació dactant la Guia, senyalitzant Montseny amb l’acompanya- del tram: del 12 al 14 de setem- o definint l’itinerari, fent el pla ment de la colla de trabucai- bre de Gualba a Viladrau, 11 i de senyalització o realitzant res Toca-sons de Taradell, que 12 d’octubre de Sant Celoni a els primers contactes amb en- van donar el tret de sortida Gualba i 22 i 23 de novembre titats i administració pública. definitiu per al primer tram de Viladrau a Vic. El seu objectiu és vertebrar i senyalitzat d’aquest camí, es- La inauguració d’aquest pri- cohesionar el territori a través sencialment cultural, que té mer tram representa tan sols d’una marca cultural que uneixi previst unir les terres de par- un primer pas per a aquest els principals punts d’interès his- la catalana dibuixant un 8 ir- camí de camins, que en els tòric, social, natural i paisatgís- regular, símbol de l’infinit, de propers deu anys espera poder tic del país, i promogui un turis- renaixement i de regeneració. unir les 88 comarques i illes de me que potenciï els valors de les Aquest moment va ser el resul- parla catalana, recorrent uns comarques, tot gràcies a la par- tat a quasi tres anys de feina, 4000 quilòmetres dels Països ticipació d’uns 3000 voluntaris, coordinació i participació entre Catalans. Actualment ja s’es- coneguts com a Amics del Camí, el PAS –entitat impulsora del tà treballant en sis trams més: repartits arreu del territori. Camí– i persones, col·lectius i institucions del territori. Du- AssoCiACió PAs - AmiCs Del CAmí rant aquest temps s’han por- tat a terme un bon grapat de caminades de reconeixement, de senyalització inicial i rutes educatives, mitjançant camps de treball culturals per a col- lectius de joves –esplais i agru- paments escoltes. Els fruits a la bona feina feta van arribar a finals de prima-
  10. 10. ecoxarxa 1 11 notícies PRoU a les curses de braus! Recentment s’ha creat la Plataforma Prou!, amb l’únic objectiu d’impulsar una Iniciativa Legislativa Popular per tal que al Parlament de Catalalunya es voti una llei que aboleixi les curses de braus. Des de fa anys gran part de la tal de Barcelona. Durant la tem- discutida al Parlament de Ca- població catalana s’ha declarat porada taurina cada diumenge talunya. Per tal de referendar d’una o altra manera antitau- d’abril a setembre sis braus són la ILP i que sigui acceptada al rina. Una enquesta del Gallup, executats a la plaça davant d’un Parlament s’han de recollir un publicada el 2006, afirmava que públic majoritàriament turista, total de 50.000 signatures de el 80% dels catalans estan en que creu veure en aquest espec- ciutadans catalans, i majors de contra de les curses de braus i tacle una tradició típicament 16 anys. de les tortures que comporten catalana. Aquesta recollida de signa- als animals. També cada diumenge des tures es realitzarà amb la col- Cal recordar que l’any 2004 de fa anys ciutadans i ciuta- laboració dels fedataris, perso- la ciutat de Barcelona es va de- danes espontànies, activistes i nes que s’han acreditat davant clarar contrària a les curses de associacions, propers a l’entorn de la Mesa del Parlament per a braus i des d’aleshores 44 mu- animalista i en contra de la tau- aquest procés. La recollida es va nicipis catalans s’han declarat romàquia, es concentren davant iniciar a principis de novembre en contra de la tortura taurina. La Monumental per protestar i i es durà terme durant 4 mesos. L’any 2006 es varen tancar les mostrar el seu rebuig a les corri- Si es recullen les signatures ne- places de toros d’Olot, Girona i des de braus i a la tauromàquia, cessàries per donar suport a la Lloret de Mar. En l’actualitat, i també per informar els turistes ILP, el ple del Parlament de- l’única plaça de braus on es de l’espectacle que s’hi ofereix. batrà i posteriorment es votarà duen a terme les “corridas de Ara, aquest moviment popu- una proposta de Llei per abolir toros” a Catalunya és a la plaça lar ha fet un pas més enllà i s’ha les curses de braus. Monumental de Barcelona. creat la Plataforma Prou! (www. El poble català, tradicional- La Plaça de Braus de Tarra- prou.cat) a fi de dur a terme una ment sensible i respectuós amb gona s’està remodelant i, pos- Iniciativa Legislativa Popular els drets dels animals, posseeix siblement, permetran realitzar per abolir les curses de braus a una de les lleis de protecció dels altres actes, a més de les corri- Catalunya. animals més avançades i pro- des a la plaça. La Iniciativa Legislativa Po- gressistes de tot Europa, però Cada any, més de 100 braus pular (ILP) és una eina que per- que encara permet la celebració són torturats i executats a la met que un grup de ciutadans de curses de braus on es tortura plaça de braus de La Monumen- proposin una llei que pugui ser i mata l’animal.
  11. 11. 12 ecoxarxa 1 notícies Augmenta el nombre de primats utilitzats per a l’experimentació a Catalunya Mentre que el 2002 es van utilit- d’investigació el 2006 i 400 eu- L’experimentació amb zar a Catalunya 48 primats per rodiputats han demanat a la primats a Catalunya a l’experimentació, el 2007 han Comissió europea un calendari ha augmentat en cinc estat 234 davant els 65 utilit- per acabar amb la utilització anys un 388 per cent, zats entre totes les altres comu- de primats en l’experimentació una xifra alarmant i nitats, la qual cosa representa el científica. sense precedents. 78.3% de tot l’Estat espanyol. Les dues organitzacions re- El Projecte Gran Simi i Dar- corden que hi ha una Directiva win han denunciat aquest alar- EU 86/609/EC que a l’article mant increment d’experiments 7.2 diu clarament: “L’experi- amb simis i es lamenten que mentació animal no ha de dur- Catalunya que al seu dia va ser se a terme si hi ha algun altre pionera en matèria de protecció mètode científic, satisfactori i animal, presenti una tendència disponible d’obtenir el mateix tan oposada a l’europea. Àus- resultat, sense que intervingui tria va prohibir aquest tipus l’ús animal”. Acord per a la protecció del delta del Llobregat Aquesta col·laboració permetrà re- A banda de cooperar en el Pro- El conseller de Medi alitzar l’avaluació dels valors dels grama de seguiment dels hàbi- Ambient i Habitatge de tres hàbitats amenaçats i que es tats del delta del Llobregat, el la generalitat, Francesc consideren de protecció priorità- conveni permetrà la col·laboració Baltasar, i el president ria. El delta del Llobregat compta en el Programa de divulgació del de gas Natural, Salvador amb 20 hàbitats naturals d’interès patrimoni natural del delta, que gabarró, han signat un europeu, 3 dels quals d’interès es concretarà en l’edició de tres acord per col·laborar en prioritari per a la conservació: lla- guies naturalistes, un material la gestió de programes cunes, pinedes i dunes. didàctic per oferir als visitants. de preservació, La consolidació i recuperació La finalitat del programa és po- millora i protecció del d’hàbitats, com també la protecció tenciar el valor divulgatiu i edu- patrimoni natural dels de la flora i la fauna característi- catiu dels hàbitats i la promoció espais naturals del ques del delta són àmbits d’actua- d’un ús sostenible d’aquest es- delta del Llobregat. ció destacats de l’activitat del Con- pai, que rep més de 50.000 visi- sorci del delta del Llobregat. tes anuals.
  12. 12. ecoxarxa 1 13 notícies Medi Ambient formarà part El (BACC) denuncia que d’un programa europeu REnFE es troba a la cua d’Europa en l’accés de sobre canvi climàtic les bicicletes als trens i gestió forestal El Bicicleta Club de Catalunya (BACC), s’adhereix a la campanya estatal im- La directora general del Medi La potenciació d’una gestió pulsada per la coordinadora COnBICI Natural, Núria Buenaventu- forestal sostenible i activa és “Bicis al Tren” per reclamar un canvi ra, ha signat a Berlín el do- imprescindible per mantenir integral de REnFE respecte el trans- cument que dóna el tret de tots els beneficis que els bos- port de bicicletes. sortida al projecte. cos proporcionen a la socie- Un estudi de la Federació de Ciclis- El Departament de Medi tat, entre els quals la miti- tes Europeus – European Cyclists’ Fe- Ambient i Habitatge formarà gació dels efectes negatius deration revela que l’Estat espanyol, part d’un projecte europeu, del canvi climàtic mateix. És amb l’empresa estatal de ferrocarrils FUTUREforest, que té com a per això que el Departament REnFE, es troba a la cua d’Europa en objectiu intercanviar coneixe- de Medi Ambient i Habitat- l’accés de les bicicletes als trens. ments i experiències en rela- ge considera important va- El BACC dóna suport a les accions que es duguin a terme durant de cam- ció amb els efectes del canvi lorar les múltiples funcions panya. Algunes d’aquestes accions es climàtic en la gestió forestal. dels boscos i incrementar els concreten a fer reclamacions al servei El projecte també analitza- esforços per garantir els re- d’Atenció al Client per denunciar la rà com millorar la mitigació cursos perquè puguin man- falta d’espais i possibilitats per dur la del canvi climàtic mitjançant tenir o incrementar els seus bicicleta de forma còmoda i segura en una gestió forestal sostenible valors ambientals, socials i els trens. adaptada als canvis. econòmics. Línea ICO de finançament del pla de renovació d’instal·lacions turístiques El Pla Renove Turisme L’import màxim a finançar serà Entre d’altres, són objecte de fi- s’estableix com un pla de de fins al 90% de la inversió neta nançament la millora de la sos- renovació per impulsar la (excloent impostos) i el tipus tenibilitat a partir de l’estalvi rehabilitació d’establiments d’interès aplicable a l’empresa energètic, reducció de tot tipus turístics, per tal de millorar serà de tipus fix al 1,50% TAE. de contaminació, reducció de la qualitat i sostenibilitat El termini per iniciar el proce- les emissions de gasos d’efecte de les instal·lacions turístiques existents, i diment finalitza el 15 de desem- hivernacle..., i la millora de la que contribuirà a millorar bre de 2009, o fins a l’esgota- seguretat i la implantació de sis- el nivell i l’atractiu de ment del pressupost de la línia temes de qualitat (Q, ISO, EMAS, l’oferta turística actual. de crèdit. etc.).
  13. 13. 14 ecoxarxa 1 notícies El TSJC anul·la les llicències dels parcs eòlics de la serra del Tallat i de la serra de Vilobí El Tribunal Superior Segons la publicació El Trian- que el TSJC considera que en de Justícia de Catalunya ha gle, una sentència del Tribunal la tramitació administrativa anul·lat la tramitació per a Superior de Justícia de Cata- dels parcs s’ha vulnerat la Llei la construcció de dos lunya (TSJC) ha estimat parci- d’urbanisme catalana. En la alment el recurs presentat per sentència del TSJC s’estableix complexos d’aerogeneradors i les organitzacions ecologistes que l’emplaçament escollit no deixa en una situació incerta la Ipcena i Plataforma per la De- és compatible amb el planeja- resta de centrals. fensa de la Vall del Corb i ha ment urbanístic. anul·lat les llicències per a la Eduard Moreno, un dels ad- instal·lació dels parcs eòlics de vocats representant de les en- la serra del Tallat i de la serra titats ecologistes, afirma que de Vilobí. Totes dues centrals la majoria de parcs eòlics s’han es repartien entre els termes tramitat d’una forma molt si- de Vallbona de les Monges milar i, per tant, en una zona (Urgell), Passanant (Conca rústica no urbanitzable, motiu de Barberà), Tarrés i Fulleda pel qual “tots podrien ser il·le- (Garrigues). La raó de fons és galitzables”. Parc eòlic | eDuArD mArtí
  14. 14. ecoxarxa 1 15 notícies L’ADEnC inicia un any més la campanya “Una gla, un arbre” dirigida a tots els centres escolars del Vallès DG La campanya “Una gla, Es tracta d’una campanya gra- xement d’un arbre i, per tant, un arbre” és una de les tuïta que s’organitza amb perso- com de delicats són els nostres primeres campanyes nes voluntàries de l’entitat, les boscos. A partir d’aquesta cam- impulsades per l’ADENC quals preparen el material per panya es poden treballar molts (Associació per a la a les escoles i els esplais que vo- altres aspectes com, per exem- len participar-hi. La campanya ple, aprendre com es realitza Defensa i per l’Estudi està adreçada a tots els centres l’evolució natural d’una zona de la Natura) des de escolars del Vallès. deforestada o prendre conscièn- 1985, i està adreçada als L’objectiu d’aquesta campa- cia de la importància de tenir centres d’ensenyament nya és fer prendre consciència un espai natural al voltant de i als esplais. de com és de lent i delicat el crei- la ciutat, entre d’altres. L’Ajuntament de Ripoll rep la felicitació del GDT per convocar una consulta popular El Grup de Defensa Per al GDT, el que hauria de ser l’Ajuntament de Ripoll de fer una del Ter (GDT) felicita norma habitual davant propostes consulta vinculant sobre l’ARE ha l’Ajuntament de Ripoll o projectes que poden suposar merescut la seva felicitació. per la decisió de convocar canvis importants, tant pel que fa Segons el GDT, “decisions com una consulta oberta i al desenvolupament dels munici- aquesta, l’allunyament entre clas- de caràcter vinculant pis com les previsions considera- se política i ciutadania s’escurça, perquè la ciutadania es bles d’augment de població, o com ja que sovint la participació ciu- pugui pronunciar sobre les que afecten el seu entorn o a la tadana queda relegada a termes el desenvolupament mateixa qualitat de vida dels ciu- protocol·laris però no decisoris, de l’Àrea Residencial tadans, no ho és. Per aquest mo- enfosquint d’aquesta manera el Estratègica (ARE) que tiu, davant l’aprovació per part de joc democràtic”. proposa la Generalitat.
  15. 15. 16 ecoxarxa 1 notícies La plataforma no a la MAT mostra la seva disconformitat amb les respostes a les al·legacions Segons la plataforma, la nul·la Per aquest motiu, la Platafor- Joan Martí, membre d’aquesta voluntat de comunicació amb ma NO a la MAT ha presentat plataforma, afirma, a més, que la ciutadania per part del la campanya de recollida de molts particulars no han rebut govern ha fet que la majoria signatures “Per la transparèn- cap resposta a les al·legacions de ciutadans i un número cia informativa: Cap al·legació presentades i que, per tant, no sense resposta!” que davant el responen sobre cap dels casos important d’entitats que proper tancament dels expedi- més greus. El propi Joan Martí, havien presentat al·legacions ents oberts i la seva tramitació cirurgià de l’hospital de Santa no hagin rebut cap resposta. al govern central vol visualit- Caterina de Girona, va presen- zar la disconformitat de la ciu- tar una documentada i extensa tadania i reclamar un debat al·legació sobre els perills a la públic vinculant on es pugui salut que comporta la línia i no analitzar la necessitat de la n’ha rebut cap resposta. Segons MAT i les seves alternatives. aquesta entitat, la tramitació de la MAT i l’inici d’obres al tram Sent- menat-Bescanó ha es- tat farcit d’irregulari tats i infraccions de la legislació, com ha de- nunciat en diferents ocasions el Síndic de Greuges. “L’actuació de Red Eléctrica de España (REE) i del govern, malgrat els dictàmens del Síndic, no ha canviat i con- tinua la manca d’ac- cés a la informació, la prepotència com a forma de relació amb la ciutadania i l’in- compliment de la le- gislació”, manifesten Cb els seus responsables.
  16. 16. ecoxarxa 1 17 notícies S’aprova un pla per promoure l’alimentació i l’agricultura ecològiques per al període 2008-2012 El Govern de la L’objectiu fonamental d’aquest pla sistema de producció certificada Generalitat ha d’acció és el de promoure les pro- d’aliments. aprovat el Pla d’Acció duccions i el consum de productes Gairebé la meitat de la pobla- i aliments ecològics a Catalunya. ció catalana, un 48,1%, ha con- per a l’Alimentació i Actualment hi ha en territori català sumit alguna vegada aliments l’Agricultura Ecològiques 60.095 ha de producció ecològica, ecològics, si bé només 1/3 part per al període 2008-2012. que significa un 5% de la superfí- ho fa com a mínim alguna vegada Aquest pla inclou un total cie total. A més, hi ha 139 explota- al mes, concretament, un 22% ho de 105 actuacions i té un cions ramaderes beneficiàries de fa amb freqüència setmanal. La pressupost de gairebé ramaderia ecològica. motivació principal per la com- 37 milions d’euros. El Pla d’acció vol fomentar, en- pra d’aliments ecològics és la tre d’altres aspectes, la informa- salut (57%), mentre que el prin- ció i el consum d’aquests produc- cipal motiu per al no consum és tes i el de la seva qualitat amb un el preu. Acciónatura promou jornades de voluntariat ambiental per a persones grans Els voluntaris visitaran els naturals on l’ONG realitza tas- d’incloure sessions de volun- espais naturals en els quals ques de conservació i millora, i tariat ambiental, també inclou l’ONG realitza tasques de con- participar en la seva restaura- dues jornades de reflexió en les servació. El projecte pretén mi- ció a través de diferents activi- quals es parlarà sobre la im- llorar la qualitat de vida de la tats i tallers. portància de tenir un estil de gent gran tot promovent l’acti- L’objectiu d’aquesta inicia- vida saludable a través de la vitat física i la cohesió social. tiva és donar a les persones participació i l’activitat física. Sota el lema “Grans perso- jubilades l’oportunitat de par- Les jornades de voluntariat, nes per la natura”, l’ONG Ac- ticipar en els projectes d’Acció- que s’han iniciat el passat 18 de ciónatura organitza jornades natura de restauració del medi desembre de 2008, en horari de de voluntariat ambiental per a ambient. Al mateix temps, matí, són gratuïtes i estan ober- persones jubilades. Aquest pro- també es pretén millorar la tes a totes aquelles persones jecte, que compta amb el suport qualitat de vida de la gent gran jubilades que hi vulguin partici- i la col·laboració d’Obra Social promovent l’activitat física i la par. Es pot consultar la informa- “la Caixa”, engloba diverses cohesió social. ció del projecte a la web www. jornades en les quals els volun- El projecte de “Grans per- accionatura.org o a través del taris podran visitar els espais sones amb la natura”, a part telèfon 93 237 38 02.
  17. 17. 18 ecoxarxa 1 notícies L’Obra Social de Caixa Catalunya obre la porta a la reintroducció del linx europeu a Catalunya L’Obra Social de Caixa Uy i Lu, actualment de sis me- Linx Europeu a Catalunya. Catalunya ha presentat els sos d’edat, contribuiran enor- Restitució d’una espècie em- nous inquilins del seu Centre mement a conscienciar sobre la blemàtica al Pirineu), el linx de Natura i Desenvolupament importància d’aquests depre- és una “peça necessària per Sostenible, a les Planes de dadors al Pirineus catalans, on al trencaclosques pirinenc” Son. Es tracta de Uy i Lu, dos se’ls va perdre la pista a mitjans i el seu retorn “no farà més del segle XX. L’Obra Social Cai- que restablir una situació exemplars de Linx Europeu xa Catalunya obre la porta així natural”. (Lynx linx) que Caixa Catalunya a la reintroducció d’aquest fè- Com a superdepredador, el ha incorporat recentment al lid a Catalunya, ja que la seva linx ajuda a controlar les po- Centre de Fauna d’aquestes descendència pot ser clau per blacions d’altres depredadors, instal·lacions per al seu intentar retornar-lo als nos- com les guineus, el gat salvatge programa d’educació ambiental. tres boscos. o el gat mesquer. A més, el linx Segons un estudi de l’any actua com a agent controlador 2004 del Departament de i evitador de malalties de lle- Medi Ambient i Habitatge de bres i artiodàctils, en eliminar la Generalitat de Catalunya animals malalts i mantenir la (Projecte de reintroducció del seva població. obrA soCiAl CAixA CAtAlunyA
  18. 18. 20 ecoxarxa 1 opinió Ernest Riera Quan la sostenibilitat ja no és una opció Els científics experts i atrevits sempre van Una altra prova que la teoria sostenibilista ha un pas endavant de la societat i ara que quedat enrederida és que qui en fa publicitat és precisament potser la societat els començava a qui menys li interessa, només cal fixar-se en els a fer-los cas amb la sostenibilitat, ara, anuncis dels darrers temps de grans multinacio- comencen a postular un altre posicionament nals del sector dels recursos energètics com Ende- sa, Iberdrola o Repsol. En aquests anuncis hi ha més radical, el decreixement. una clara exaltació dels valors de la sostenibilitat. A part de l’evident operació de maquillatge verd Consumir recursos i generar residus en el pre- de la seva imatge que hi ha al darrere d’aquesta sent pensant en les generacions futures. Aquests publicitat... no serà que ja no veuen la sostenibi- eren els postulats del desenvolupament sosteni- litat com el pitjor escenari per a ells? No serà que ble primer i de la sostenibilitat després. potser veuen com un mal menor la sostenibilitat Aquest concepte, el de sostenibilitat, és rela- enfront del decreixement? tivament nou, no fa gaires anys que ronda pel D’altra banda, des d’un punt de vista científic, nostre vocabulari i la veritat és que potser no són nombroses les veus que argumenten que ara ja li queda gaire temps més. Segurament, inicial- no és suficient una desacceleració del creixement i ment era un posicionament adequat a unes de- un canvi en els hàbits de producció i consum, sinó terminades condicions, però la manca de suport que cal anar més enllà i recuperar nivells ante- per part de la classe política, els sectors de pro- riors en el temps, caldrà recular a nivells en què ducció i consum i els mitjans de comunicació, ha els equilibris de producció de residus i explotació fet que hagi tardat massa a calar en la nostra de recursos naturals no estiguessin tan decantats societat. Segurament durant aquest temps el cap al costat de la contaminació i l’esgotament. creixement continuat i el consumisme han anat Quan tardarem aquest cop a prendre seriosament fent la seva feina i han acabat fent impossible aquesta nova opció de vida i de pensament!? Tam- una opció de vida sostenibilista. bé caldrà esperar a què la situació sigui més fa- Els científics experts i atrevits sempre van un tídica (i fatal)? També caldrà esperar a què surti pas endavant de la societat i ara que precisa- una nova branca de pensament que encara vagi ment potser la societat els començava a fer-los més enllà!? Perquè l’adopti el sector productiu cas amb la sostenibilitat, ara, comencen a pos- també caldrà que ho vegin com un mal menor da- tular un altre posicionament més radical, el de- vant d’opcions més noves? Quant de temps caldrà creixement. per veure que la sostenibilitat ja no és una opció?
  19. 19. ecoxarxa 1 21 opinió Manel Larrosa Del Quart Cinturó a la Crisi El Polític Tòpic Convencional La crisi: la fi dels PTC i la recuperació El Polític Tòpic Convencional (PTC) pensa que de les polítiques públiques una crisi és solament una aturada de ritme: si el Doncs no. Perquè el PTC té els dies comptats i té pressupost no creix, farem les obres a ritme més menys futur que les immobiliàries tòpiques con- lent, però pensa que farà essencialment el ma- vencionals, tot i que remoure’ls del seu seient no teix. Per al PTC, per exemple, el Quart Cinturó serà mai tan ràpid com les caigudes de la borsa i no és qüestionable per l’actual crisi. del mercat immobiliari. No obstant, no accelerarem la sortida de la crisi Perquè si resulta que hem de sortir de la crisi mantenint les inversions amb la creença que s’han amb major productivitat i eficiència, què millor de fer les mateixes obres. Aquesta és la visió del que esforçar-se per complir Kyoto? Seria una ric: la crisi n’atura algunes coses, però els que es bona gimnàstica i una perfecta pista de llança- reestructuraran de cap a peus seran els pobres. ment. Perquè ara és l’hora de l’eficiència ener- Que es desenganyi el PTC: la crisi és prou profun- gètica, de deslligar-se del petroli i del consum da com perquè el camí de solució ja no sigui simple. energètic barroer. El PTC pensa també que la crisi pot ser una Certament, caldrà fer inversió des de l’Estat bona excusa per aturar Kyoto i saltar-se els con- per poder fer un pas endavant, però inversió no trols ambientals. Cal afluixar controls, tenir en són solament autovies, només que ara caldrà compte que hem de sacrificar les exigències am- demostrar quines poden ser les inversions clau bientals... Ja ho hem començat a escoltar. i quin és el seu impacte real en l’economia i en Tot i això, un PTC espavilat pot veure com la l’eficiència en l’ús de l’energia. El gran dèficit en demanda de més inversió pública i l’admissió de transport públic que arrosseguem pren ara més dèficit en els pressupostos li permet vendre millor que mai dimensió social i energètica. l’obra pública, com per exemple el Quart Cinturó. El PTC, com ha fet sempre, ens tractarà com a Ara mateix la inversió i la despesa de l’estat en- infants i no voldrà demostrar què és millor ni el cara té millor justificació que abans. Finalment, perquè. Però aquesta exigència és a partir d’ara podria fer de keynesià i mostrar a la societat que indefugible. No ho sap encara el PTC, acostumat la responsabilitat d’un PTC és dirigir-la per tal des de sempre a encarregar informes tècnics in- que, pobrissona, surti de la crisi. Ara, diran tam- solvents i mercenaris com, per exemple, tots els bé els PTC, podem ajudar la societat a salvar-se que fins ara han justificat el Quart Cinturó. d’ella mateixa i l’hem de reactivar econòmica- Però això s’ha acabat, forma part del passat, ment. Més dirigisme a la vista! d’un passat mort, no enterrat encara i que lluita
  20. 20. 22 ecoxarxa 1 opinió El PTC, com ha fet sempre, ens tractarà La Crisi i el Quart Cinturó: mal que com a infants i no voldrà demostrar què és vingui, visca les oportunitats millor ni el perquè. Però aquesta exigència La crisi farà més contra el Quart Cinturó que 15 és a partir d’ara indefugible. No ho sap anys de moviment opositor. Ja no és possible, si encara el PTC, acostumat des de sempre es tracta de superar la crisi, de ser la màquina a encarregar informes tècnics insolvents i europea de posar totxos. Caldrà fer una mica mercenaris com, per exemple, tots els que més del que fan a Europa i força menys del que fins ara han justificat el Quart Cinturó. nosaltres hem anat fent fins ara. Només a Espanya es pensava a tenir duplica- per no ser-ho, per fer de zombi i estendre encara da, des de Cadis a la frontera francesa, l’auto- el mateix mal. No podem perdre molt de temps pista AP-7 amb un autovia. Només a Espanya en aquesta situació: el resultat només seria un l’habitatge es menja sencer la renda familiar i allargament de les dificultats. empobreix tanta gent. Perquè, no sabem prou bé que aquesta crisi Ca... dubtarà el PTC immutable. Però la crisi, significa el final d’un motor de l’economia priva- que és profunda, el desmentirà. És només qüestió da basada amb el totxo i el d’una inversió públi- de temps que esclati del tot una realitat amagada. ca paral·lela basada també en el ciment com a És l’economia, estúpid! Una frase clau de la protagonista? política americana, que finalment ara podrem A partir d’ara, les inversions haurien de aplicar als nostres PTC, doctors en pensament competir en eficàcia. Ja no serà possible posar polític tòpic convencional. ciment per posar ciment, sinó que el ciment Benvinguda la claredat, doncs. Benvingudes hauria de competir amb altres destinacions: les oportunitats. I adéu-siau a la falsedat d’una recerca, ciència, universitat, formació professi- economia amb peus de fang i que ens havia im- onal... és a dir, hospitals, centres de formació, mobilitzat-obnubilat-enlluernat fins ara. laboratoris de recerca, ferrocarrils no faraònics, Benvinguda la crisi; benvinguda la realitat. i un llarg etcètera. Si més no, competiran molt més que no pas fins ara i les prioritats per a uns • Manel Larrosa. Arquitecte i urbanista, membre recursos escassos hauran de ser triades molt de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC). més raonadament. Siguem optimistes: encara ens queda molt per destruir! Somriures & llàgrimes Zaranda
  21. 21. ecoxarxa 1 23 reportatge Tetis, Mare Nostrum, Mediterrània, tres noms que han assenyalat un lloc negat des de fa segles per unes aigües blaves que han vist, a més dels canvis de nom, els canvis que s’han produït al voltant i dins d’aquesta preciosa massa d’aigua. Vell marí, llop de mar, foca frare, tres noms per a un animal que reflecteix fidelment la situació d’aquesta mar, una mar quasi tancada, una mar trencada pels colors de la contaminació, la sobreexplotació i la transformació de la seva franja costanera. Aquesta vella mar pateix el desenvolupament de les civilitzacions que l’han rodejada i l’han utilitzada, millor o pitjor, al llarg de la història. La Mediterrània, una mar en perill Dolors Gibert
  22. 22. 24 ecoxarxa 1 reportatge Els ports esportius, els dragats de terres, els vaixells recreatius i les construccions en primera línia de mar són les principals causes de la malaltia de la Mediterrània | Dolors Gibert Actualment la població dels L’acumulació de persones es sa, i és que la mar no s’ho pot països mediterranis és de prop pot traduir en una acumula- empassar tot, com pensàvem de 400 milions de persones, la ció de residus tan sòlids com fins fa poc. La nostra és una major part es troba localitzada líquids, en una gran xarxa de mar malalta que necessita d’un a la línia de costa o situada a serveis turístics i d’esbarjo, i en tractament ràpid i efectiu, i prop d’un riu. una gran quantitat de trans- aquest es diu protecció. ports per mar de mercaderies i La contaminació de la conca Les praderies de posidònia combustibles. mediterrània esta localitzada afavoreixen la sedimentació de La blavor de la nostra mar ja al litoral, producte del vessa- partícules que queden atrapades no és conseqüència de la seva ment de les aigües residuals en les arrels i rizomes. netedat, sinó de la seva pobre- de ciutats i pobles sense cap mena de tractament. S’esti- Praderies de posidònia a Cala Caials (Cadaqués) | miquel Pontes men en un 70 per cent les ai- gües abocades al mar sense tractament, i s’arriba fins al 90 per cent a la costa sud, és a dir, a la costa espanyola. La mala qualitat de les aigües abocades als rius augmenta la possibi- litat de què es desenvolupi el fenomen anomenat eutrofitza- ció, que encara empitjora més l’aigua, a causa de la manca
  23. 23. ecoxarxa 1 25 reportatge Vessament d’aigües residuals | Dolors Gibert d’oxigen i la forta càrrega orgà- ocupa només unes 4.000 hec- La Mediterrània és una de les nica que conté l’aigua. En ar- tàrees. El càlcul general per a mars més brutes del planeta. ribar al mar dipositen al fons tota la Mediterrània és d’un 2 un seguit de materials aliens i per cent, que constitueix una Però la contaminació de les contaminants que afecten a les xifra ridícula i alarmant, a aigües que acaben amb les poblacions animals i vegetals causa del seu descens, en com- plantes i l’abús que des de fa pròximes al litoral. Les aigües parar-la amb les extensions uns anys enrere s’està duent residuals procedents de ciutats que ocupava fa sis dècades. a terme amb la construcció i indústries també incideixen Aquesta no és solament una de ports esportius, passejos sobre el color de les aigües i la planta de litoral, sinó que té marítims i els dragats de seva terbolesa, constituint una una funció important per a la terres, trenca la dinàmica li- de les problemàtiques encade- franja costanera. Les praderi- toral, n’enterboleix l’aigua i nades, perquè afecta tant a la es de posidònia afavoreixen la n’impedeix la infiltració dels qualitat de l’aigua com a la po- sedimentació de partícules que raigs solars cap a l’interior de blació que hi viu. queden atrapades en les arrels les aigües, llum que necessi- i rizomes, a més, actuen com a ta la posidònia per realitzar La posidònia, un bon esculleres naturals, i amortei- la fotosíntesi. El resultat és bioindicador de la xen els efectes d’un temporal la desaparició de les praderi- qualitat de l’aigua sobre la costa. La dinàmica li- es i l’augment de la desapa- toral en la seva funció natural rició de platges. Encara més, La posidònia és una planta fa- d’arrossegament cap a les plat- la gran quantitat de vaixells nerògama endèmica de la Me- ges es veu aparentment inver- recreatius que fondeja en diterrània que ocupa els fons tida a causa de les tempestes aigües de poca profunditat soms del litoral entre 0 i 25 que s’emporten el material de afecta les praderies, ja que metres de fondària. les platges cap a l’interior del amb les seves àncores arros- Aquesta planta suposa un clar mar i que deixen el litoral sen- seguen la posidònia i l’arren- bioindicador de la qualitat de se platges. Aquest efecte amor- quen. les aigües i de les transforma- tidor de les praderies de posi- Ja trobem zones litorals en cions que ha patit el litoral. dònia impedeix la desaparició les quals s’ha prohibit fonde- Dels prop de 500 km de costa de les platges gràcies a l’acció jar per l’impacte que produ- catalana, aquesta fanerògama semblant als esculls coral·lins. eixen sobre les praderies.
  24. 24. 26 ecoxarxa 1 reportatge Es calcula que la Mediterrània rep uns 45 milions de turistes interns i més de 50 milions d’estrangers. Amb els actuals models de tu- risme s’agreugen el problema de la contaminació de les ai- gües i també la sobreexplotació, l’esgotament dels aqüífers i la generació de residus. Se supo- sa que la Mediterrània rep uns 45 milions de turistes interns Taques d’oli i petroli a la mar | Dolors Gibert i més de 50 milions d’estran- gers, concentrats a la franja La contaminació de els treballs de descàrrega i nete- costanera amb una generació la Mediterrània ja de sentines. Això la converteix de 144.000 tones de residus en una de les mars més brutes municipals, 24 milions de me- La Mediterrània, amb un 0,7 del planeta, amb una concen- tres cúbics d’aigües residuals i per cent de la superfície dels tració superficial de quitrà equi- un consum mitjà de 500 a 800 mars de la Terra, alberga el 35 valent a deu vegades la d’altres litres d’aigua, fet totalment in- per cent del comerç mundial de mars regionals. La contamina- sostenible per les característi- crus i de productes refinats de ció per vessament de petroli del ques de la conca mediterrània, petroli, el 15 per cent dels quí- tràfic marítim a la Mediterrània amb poques pluges i nivells mics i un 17 per cent del comerç és equiparable a un desastre de molts baixos de conscienciació mundial. A aquest volum s’ha les proporcions dels accidents vers el medi ambient. de sumar un important tràfic de l’Exxon Valdes o del Prestige, Les accions per protegir la de substàncies químiques tòxi- una vegada al mes. Mediterrània s’han d’aplicar ques i persistents, subproducte Cal recordar que la renovació immediatament, ja que la ma- de la indústria petrolera. total de les aigües de la Medi- laltia que pateix la nostra mar Es calcula que entre un 60 i terrània només es produeix sembla crònica i el virus és un 70 per cent de la contamina- cada 80 anys, i es creu que la l’home. ció per petroli i els seus derivats darrera renovació es va donar Cal fer de la Mediterrània de la Mediterrània s’originen en el 1940. una mar neta. Una mar que continuï com un referent his- tòric, literari, simbòlic i utòpic. Una mar que continuï com a font d’inspiració de pintors, po- etes, músics... La mar d’antics literats que narraven llegendes èpiques cercant Itaques plenes d’esperança. • Txiqui López Mediterrània, Centre Dolors Gibert d’Iniciatives Ecològiques
  25. 25. ecoxarxa 1 27 alimentació Dolors Gibert cap a la normalització dels aliments ecològics La Producció Agroalimentària Aquest sistema comprèn totes de control, per tal d’oferir una Ecològica (PAE) és un sistema les activitats de producció, ela- garantia suficient als consumi- d’obtenció de productes agraris boració, manipulació i comerci- dors. A Catalunya, el sistema i alimentaris que posa un espe- alització d’aliments, tant d’ori- de control és públic i el porta cial èmfasi en la utilització de gen vegetal com animal. a terme el Consell Català de productes i tècniques que po- L’aplicació d’aquest sistema la Producció Agrària Ecològica tencien els equilibris naturals d’obtenció de productes agraris (CCPAE), corporació de dret per regular els sistemes agra- i alimentaris implica que totes públic que depèn del Departa- ris, excloent totes aquelles que les empreses que hi participen ment d’Agricultura, Alimenta- poden malmetre la qualitat del han de complir una normativa ció i Acció Rural. Podreu iden- producte final o el medi am- europea, i estar sotmeses al tificar els productes certificats bient en què es realitza aques- control i la certificació realitza- per aquest organisme pel seu ta obtenció. da per una sèrie d’organismes logotip.
  26. 26. 28 ecoxarxa 1 alimentació En els darrers anys, la producció agroalimentària ecològica, també anomenada biològica o orgànica, ha crescut considerablement en el nostre país. De la mateixa manera, el sorgiment de botigues especialitzades en alimentació ecològica, la presència d’aliments ecològics en els comerços habituals i el naixement de diverses cooperatives de consumidors interessats en aquest tipus de productes ha permès el desenvolupament del consum i la normalització dels aliments ecològics en la societat catalana. Adobat Productes animals La producció agrària ecològica busca mantenir o incremen- • Alimentació gàstrics –porcs i aus– tenen accés a tar la fertilitat del sòl a llarg Als animals ecològics se’ls propor- patis i/o pastures). termini, i per això l’adobat es ciona una dieta equilibrada i ajus- basa en aportacions en quan- tada a les necessitats i metabolis- • Sanitat titat suficient de matèria or- me propi de cada tipus de bestiar, La sanitat animal en ramaderia eco- gànica, efectuades de forma sense forçar el seu temps natural de lògica està basada en la prevenció: adequada i en el moment opor- creixement. S’alimenten fonamen- espai adequat, exercici, llum, ven- tú. Els materials fertilitzants talment de productes vegetals de tilació natural i bona alimentació, s’haurien de produir en la prò- conreu ecològic i, preferentment, de que disminueixen molt l’aparició de pia finca, o a base de matèri- la pròpia finca. no s’utilitzen subs- malalties en els ramats. Quan algun es primeres d’origen conegut tàncies que puguin modificar o alte- animal es posa malalt, s’utilitzen, i lliures de contaminació de rar els processos fisiològics naturals preferentment, tractaments d’ori- productes agrotòxics, ja sigui del bestiar (com estimulants del gen natural. Com a última instància perquè procedeixen de finques creixement), o perjudicar la qualitat s’admet una utilització limitada de ecològiques, o bé perquè han del producte final. tractaments amb medicaments vete- rebut un procés fermentatiu rinaris de síntesi química, sota pres- suficient per degradar aquest • Allotjaments cripció d’un facultatiu, per garantir possible contingut en conta- En ramaderia ecològica és important així el benestar i confort dels ani- minants. La fertilització mi- que els animals puguin desenvolu- mals durant tot el procés productiu. neral es considera com a com- par el seu comportament natural, plementària a l’orgànica, per tant com a eina de prevenció sani- • Races i procedència tal d’aconseguir uns adequats tària com per garantir el seu benes- del bestiar equilibris entre els diferents tar i, per aquest motiu, es garanteix Per a la ramaderia ecològica s’escu- nutrients necessaris. Aquests una superfície d’allotjament coberta llen aquelles races més adaptades elements minerals s’apliquen adequada i de zones d’exercici a l’ai- a les condicions locals, suficient- en la seva forma natural, sen- re lliure (els animals herbívors tenen ment rústiques i preferentment au- se haver sofert cap tractament lliure accés a pastures i els mono- tòctones. químic de solubilització. Les aportacions de fertilitzants
  27. 27. ecoxarxa 1 29 alimentació es gestionen per tal d’evitar Espècies i varietats de conseqüències adverses sobre conreu emprades la salut i la qualitat de les co- llites, així com sobre el medi En agricultura ecològica es reco- ambient. mana utilitzar aquelles varietats més adaptades a les condicions locals i amb un nivell de rustici- Control de plagues tat elevat i, menys per determi- i malalties nades excepcions, s’utilitzen lla- vors certificades ecològiques. Aquest control es basa prin- cipalment en la utilització de pràctiques de cultiu preventi- Ambient i entorn ves que augmentin la resistèn- cia i la capacitat d’autodefensa Per evitar contaminacions ac- dels conreus. També es prote- cidentals de la finca i dels seus geixen i s’impulsen els enemics productes per l’activitat no eco- naturals de plagues i malalti- lògica dels veïns, els agricultors es. Si malgrat tot es fa neces- ecològics prenen les mesures que sari aplicar tractaments per poden ser necessàries, com per combatre els problemes que exemple, l’establiment de cledes de vegades sorgeixen, s’utilit- tallavents i separadores de camps. zen productes naturals que no Dolors Gibert perjudiquen els conreus o el • CCPAE seu entorn, i s’evita l’ús de tota mena de productes químics de síntesi. El control d’adventícies (ma- Productes elaborats les herbes) es basa també en la utilització de pràctiques de • Sistemes d’elaboració • Envasat, emmagatzematge, cultiu preventives (rotacions, En l’elaboració dels productes pro- conservació i transport èpoques de sembra adequades, cedents de la producció agrària eco- Els materials i les tècniques d’en- treballs del sòl adequats, etc.) lògica s’utilitzen les tècniques més vasament són les més idònies per per aconseguir un nivell final adequades per preservar la qualitat evitar tota mena de contaminacions d’adventícies que no perjudi- del producte final. dels aliments i es tenen en compte qui el resultat econòmic de la també els aspectes ecològics relacio- producció. Com a mètodes de • Additius alimentaris nats amb la fabricació i el reciclatge lluita s’utilitzen principalment La normativa específica de produc- dels materials d’envasament. els sistemes mecànics (escar- ció ecològica estableix una llista Pel que fa a l’emmagatzematge, des i bines) i físics (cremadors d’additius, auxiliars tecnològics i conservació i transport dels pro- superficials de gas). També es altres substàncies d’ús alimentari. ductes ecològics, s’apliquen aque- poden utilitzar tractaments Aquests additius estan permesos lles mesures i tècniques que són a base de productes naturals, en l’elaboració d’aliments ecolò- adequades per evitar una pèrdua que no perjudiquin la collita gics perquè se n’ha garantit la inno- de qualitat i la barreja o contami- ni el seu entorn, i s’eviten tota cuïtat i perquè són imprescindibles nació amb d’altres productes no mena d’herbicides químics de per al procés de transformació. ecològics. síntesi.
  28. 28. 30 ecoxarxa 1 legislació A grans trets, podem dir que la legislació ambiental és aquella que regula tots els aspectes que tenen relació amb el medi ambient. No només regula la protecció i conservació, sinó que també fa referència a la gestió i a la sanció. La legislació ambiental a les administracions públiques Una característica que dife- ves pròpies necessitats”. Per • Catalunya. Elabora lleis, rencia la legislació ambiental portar a terme aquesta nova decrets i ordres autonòmics. d’altres legislacions sectori- idea, cal una regulació clara Aquests documents adapten la als és l’edat, ja que la legisla- de l’explotació de les matèries normativa general a les carac- ció ambiental és molt jove. La primeres, de l’ús dels recur- terístiques i les necessitats del preocupació pel medi ambient sos energètics, i un canvi en territori català. comença a sorgir a finals dels les pautes de comportament anys seixanta i principis dels i consum de la societat. En • Administració local. La setanta del segle XX. Inicial- el cas de Catalunya, aquesta normativa reguladora del rè- ment és una preocupació de- nova normativa es desenvolu- gim local, tant estatal com au- rivada de les activitats indus- pa a diferents nivells, del més tonòmica, estableix que la pro- trials agressives, però encara global al més local: tecció del medi ambient és una té poc a veure amb la regulació competència que exercirà el de les activitats individuals i • Unió Europea. Elabora municipi, mitjançant les seves sectorials. No és fins a l’any els reglaments i les directives Ordenances, en els termes de 1987, que l’Informe Brunt- europees sobre temes diversos. la legislació general. Aquests land, elaborat per la Comissió Aquests documents serveixen documents són els que ens afec- Mundial del Medi Ambient i com a normes generals per ten més al dia a dia, ja que or- Desenvolupament de les Na- homogeneïtzar les accions de denen temes com la gestió dels cions Unides (UNCED), parla cada Estat membre. residus, la llicència d’activitats, per primera vegada del con- el tractament d’aigües, animals cepte de “desenvolupament • Estat espanyol. Elabora domèstics... sostenible”, i el defineix com les lleis, els decrets i les ordres Seguint amb la història de “el desenvolupament que sa- estatals. Aquests documents l’administració ambiental, a tisfà les necessitats de les són la legislació bàsica que s’ha Catalunya no sorgeix el De- generacions presents sense d’aplicar a tot el territori esta- partament de Medi Ambient comprometre les capacitats tal. A partir d’aquí, les comuni- fins a l’any 1991. Cal remarcar, de les generacions futures tats autònomes podran redac- però, que és el primer de tot per fer-se càrrec de les se- tar la seva pròpia normativa. l’Estat espanyol. Finalment,
  29. 29. ecoxarxa 1 31 legislació agropecuaris, a excepció dels residus radioactius, els provi- nents d’activitats mineres, els residus d’explotacions agríco- les i ramaderes que no siguin perillosos i s’utilitzin exclu- sivament en el marc de l’ex- plotació agrària, els explosius desclassificats, els que es ges- tionen com a aigua residual i els efluents gasosos. Es prenen com a documents de referència els plans i programes de gestió de residus. • Atmosfera. Fa referència a la legislació sobre emissions de gasos i partícules a l’atmos- fera, les immissions, la conta- minació acústica i lumínica, la meteorologia i les instal·lacions de telefonia mòbil i de radioco- municació. At • Natura. Hi trobem englo- Seu central del Departament de Medi Ambient i habitatge a Barcelona bades totes les legislacions que fan referència a la caça i pesca, la flora, els espais na- l’any 1996 es crea el Ministerio referència la directiva marc de turals, els espais forestals, de Medio Ambiente. l’aigua, instrument d’aplicació la fauna, la prevenció d’in- Un cop creada l’administra- obligada als estats membres de cendis i la protecció dels ani- ció ambiental, es van desenvo- la Unió Europea per convertir mals. Dins l’apartat forestal lupar les diferents normatives la “nova cultura de l’aigua” en hi trobem Forestal Catalana, sectorials per a cada tema. Per una política concreta que s’ha l’empresa pública de la Ge- fer-ho més entenedor, cal cen- de coordinar amb la resta de neralitat de Catalunya que trar-se en el cas de Catalunya, polítiques sectorials. realitza diferents actuacions que té el seu màxim exponent mediambientals de conserva- en el Departament de Medi • Residus. L’empresa públi- ció, protecció, gestió forestal Ambient i Habitatge (DMAH). ca que s’encarrega de la gestió i repoblació d’espècies natu- Des del DMAH divideixen la dels residus a Catalunya és rals i el Centre de la Propie- legislació ambiental en les se- l’Agència de Residus de Ca- tat Forestal, que és un òrgan güents categories: talunya (ARC), que té compe- de l’administració Forestal de tències sobre els residus que Catalunya, participat pel sec- • Aigua. L’òrgan competent es generen a Catalunya i els tor forestal privat, que té com per a la gestió de l’aigua a Cata- que es gestionen en el seu àm- a objectiu promoure l’ordena- lunya és l’Agència Catalana de bit territorial, ja siguin indus- ció i la gestió dels boscos de l’Aigua (ACA), que pren com a trials, municipals, sanitaris o titularitat privada.

×