Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

C01_Òpera

632 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

C01_Òpera

  1. 1. ÒPERA<br />CFGS Sant Ignasi Sarrià<br />Representacions escèniques i espectacles<br />Teresa Petit<br />
  2. 2. Les Noces de Figaro<br />
  3. 3. OBLIDA’T DE LES PRECONCEPCIONS! <br />L’òpera no és una dona grossa cantant tan fort que és capaç de trencar una copa de vi.<br />En la òpera es representen les històries més grandiloqüents: intrigues, suïcidis, revenges, passions…<br />Les històries d’òpera són fàcils d’entendre.<br />Turandot Puccini<br />Aïda Verdi<br />Valkirias Wagner<br />
  4. 4. Però què és òpera?<br />Espectacle total de text, música i imatges: Gran espectacle.<br />Fusió de totes les arts: teatre, dansa, pintura, literatura… <br />Principal característica: l’acció s’exposa en diàlegs i solos cantats, acompanyats per l’orquestra.<br />La música forma part de la dramatúrgia:<br />Fotograma = notes musicals<br />
  5. 5. Components principals<br />Escenografia de luxe.<br />Cor: intervencions polifòniques, solemnes.<br />Ballet i danses acompanyen l’acció (sovint desviant l’atenció de l’acció principal).<br />Aïda Verdi<br />
  6. 6. Escenografia<br />Incorporació de tots els elements inventats fins l’època: <br />Theologion (cel dels grecs)<br />Ingenis renaixentistes<br />Misteris medievals…<br />Telons de vellut luxós<br />Grans decorats pintats artesanalment (poca perspectiva quan l’actor s’hi acostava). <br />
  7. 7. "Apollo Al tro" (1643), per Cosimo Lotti per a una escena en un esdeveniment sense títol a la cort Espanyola (col·lecció de Donald Oenslager.)<br />
  8. 8. Vestuari<br />Anacronismes propis del barroc. La fidelitat a l’època on transcorria l’acció hagués mermat el luxe que pretenia el gènere operístic als seus inicis.<br />Buontalenti<br />
  9. 9. D’on prové l’òpera<br />1500 Florentine Camerata: re-crear tragèdies gregues a l’antiga usança: amb un cor de cantants.<br />Itàlia és qui marca, un cop més, la pauta estilística: <br />ús de la música i el cant en l’espectacle<br />Desig d’ostentació i luxe com a demostració de poder dels seus mecenes: públic distingit des dels inicis<br />La primera òpera va ser estrenada el 6 d’octubre de 1600, per a commemorar la boda de Maria de Medici amb Enric IV. El seu títol: Eurídice (títol molt recorregut posteriorment en òpera) i el seu autor: Jacobo Peri.<br />
  10. 10. Acció cantada<br />Àries: monòlegs dels personatges principals per a compartir els seus sentiments amb el públic. L’èmfasi està en la bellesa de la música i el virtuosisme de l’intèrpret.<br />Però l’òpera no és només un encadenament de cançons, els personatges han d’interactuar i seguir una acció dramàtica.<br />Així es van inventar els recitatius: imita converses quotidianes però amb música. No hi ha repeticions de text.<br />
  11. 11. Sistema de convencions<br />A l’òpera els personatges s’expressen cantant, acompanyats d’una orquestra.<br />La melodia segueix una forma lírica predeterminada (per ex.: a-a’-b-c). (ex. Cavatina Figaro: http://es.youtube.com/watch?v=3MdXqtQ1vJQ)<br />Jerarquia de papers: nº d’àries (1 o 2 la protagonista) companyies fixes (repertori, + nous muntatges)<br />Distribució de veus: distribució de papers: <br />Soprano<br />Mezzo<br />Tenor<br />Baríton<br />Baix<br />+ COR<br />
  12. 12. Teatre vs. Òpera<br />
  13. 13. Temps dramàtic / temps musical<br />Temps real: conversa<br />Temps representat: diàleg dramàtic (causa – efecte)<br />Dimensió imaginària: records, somnis, accions psicològiques, emocions<br />En òpera: el sentiment s’expressa + per la música que per la paraula de forma sincrònica.<br />L’òpera té dos discursos: Text i música.<br />En l’òpera es permeten diversos discursos alhora, trepitjant-se (Falstaff), finale Noces.<br />El temps musical ve donat per la partitura: allegro, andante.<br />La Traviata Verdi<br />
  14. 14. SÍMBOLS MUSICALS<br />Per a que la música tingui una repercussió dramàtica:<br />Ha de tenir una certa durada<br />S’ha de repetir al llarg de l’obra <br />De forma estàtica: repetició exacte<br />De forma dinàmica: repetició evolucionada<br />Futura / Retrospectiva / Ambdues: evocació, premonició / Record (Traviata: Violeta escriu la carta d’acomiadament a Alfredo: música d'Alfredo) <br />LEITMOTIV: el tema principal de l’obra es repeteix en diferents moments per a recordar, fer homenatge o rememorar un personatge o situació.<br />Subratlla l’acció (cadència amorosa, violenta, melancòlica...)<br />El signe té valor en funció de com s’articula amb la resta de l’obra<br />Es pot donar com acompanyament lògic de l’acció o bé per contrast<br />Ironia, paròdia, fisonòmics (la Bohème): cada personatge té una música<br />Tradicionals: símbol de mort del miserere, o escala descendent en l’ària de Carmen.<br />
  15. 15. http://www.youtube.com/watch?v=OcnsMnRMN2U&feature=related : Carmen Bizet Rinat Shaham <br /> La Traviata: Violeta sent de fons el leit motiv d’Alfredo i la fa canviar de parer respecte el seu amor: http://www.youtube.com/watch?v=S1ELC9RBsqM&feature=related<br />La Traviata: Evolució del mateix tema després d’escriure la carta s’acomiada: http://www.youtube.com/watch?v=fumXaNlU8co&feature=related<br />
  16. 16. Convencions Musicals<br />Distanciament i paròdia: canvi brusc de ritme i melodia.<br />“Parlante”: els personatges dialoguen enmig de la melodia principal i l’orquestra és qui manté el ritme.<br />Quan un personatge ha de llegir un text: ho fa sense música. (Traviata, Noces de figaro)<br />El riure es marca amb semicorxeres (Noces “Que soave zefiretto”)<br />
  17. 17. INSTRUMENTS<br />Trémulo: expressa tensió, ansietat (ex. Tremulo de timbals al circ)<br />Trompetes: marxa militar, batalla, rei, poder<br />Trombó: la mort<br />Flauta: natura (ocells, rierol...). Però flautí: bruixes de Macbeth<br />Contrabaixos: creen harmonia. Quan no hi són: falta la base (bogeria, somnis...)<br />Arpa: somni, irrealitat, femení, sobrenatural<br />Oboè: l’instrument més semblant a la veu femenina<br />Clarinet Sensualitat (Mozart)<br />Orgue: religiós: ultraterrenal<br />Macbeth Verdi<br />
  18. 18. EL LLIBRET<br />El seu valor està en la seva funcionalitat.<br />Estructura dramàtica: ritme i vers marquen la cadència musical:<br />Versos regulars: ritme constant per àries i duos<br />Versos irregulars i asimètrics, sense rima: declamació, parla.<br />Les fonts poden ser: <br />narrativa (La Traviata, Lucia de Lammermour…), <br />poemes (Corsario..), <br />temes històrics, mites (Medea), <br />llibrets originals (Cosi Fan Tutte), <br />obres de teatre (Othelo, Les Noces...)…<br />Deformació expressa de l’original (forçada abreviació)<br />
  19. 19. CREANT ESPAI AMB LA MÚSICA<br />PRIMER PLA: el cor deixa de cantar i els instruments callen, només se sent l’ària.<br />PLA GENERAL: tota l’orquestra el cor canten.<br />Tosca<br />Cors de Nabucco<br />
  20. 20. Gèneres operístics<br />Cap el 1700’s neixen 2 gèneres operísitics:<br />Òpera sèria: grandiositat, temes greus<br />Òpera buffa: òpera còmica que evolucionarà cap a l’opereta (Gilbert & Sullivan: El Mikado) i l’opereta serà el predecessor del musical modern (Broadway)<br />
  21. 21. Òpera romàntica<br />Richard Wagner: abandona els recitatius per escriure un fragment musical per a cada personatge que el caracteritza: leitmotif. Estil continuat per Richard Strauss.<br />Giuseppe Verdi: expert en sintetitzar música i argument en un tot. Continuat per Puccini.<br />
  22. 22. Evolució<br />La tendència dels directors contemporanis d’òpera és apropar el gènere al teatre dramàtic.<br />Durant el s. XX l’òpera evoluciona cap al teatre musical: Sondheim <br />Incorpora nous tipus de música com el jazz & blues: Gershwing<br />O bé continua l’estil d’òpera seria: Schöenberg<br />
  23. 23. Curiositats<br />http://www.free-tintin.net/espanol/musique.htm<br />Al principi de L’orella escapçada, el guarda del Museu Etnogràfic està cantant la famosa ària del "Toréador", de l’òpera Carmen de Bizet. <br />Falstaff Verdi. http://wackoon.com/foro/index.php?automodule=blog&blogid=95&showentry=6852<br />http://es.youtube.com/watch?v=lSzatzy8WvM A la pel·lícula Cadena Perpetua, el personatge de Tim Robins es cola dins el despatx del carceller i escolta casualment el duet de “soave zeffiretto” de les Noces.<br />http://www.youtube.com/watch?v=NDhHxIz83Ic&feature=related<br />Pastís de Traviata<br />

×