Successfully reported this slideshow.
EXPRESSIONSDEL PATRIMONI
Direcció                           Coordinació tècnica i administrativa                                                   ...
Índex                                                                7                                President de la Gene...
ò                 ò                                      ï             ò       ò                     Restaura CV. 15 años ...
òò       ò    ò                ò            ò
ò    ò           ò            ò        ï                    òò                        ò
ò                    Expressions del Patrimoni. Fotografia i Llenguaò       ò            ò       ò    ò
Felisa Martínez Andrés            ò    ï        òò                       òò       ò       ò
ò            ò    ò   òò                                ò    ò                   ò                    ò                   ...
ò                                                                                ï       ò                           ò    ...
ò                                                        ò       Las Provincias    ò                                      ...
ò                                                               ï                                         ï               ...
ò                                                                                                                         ...
ò                                  ò           Sueños...                                                    ò             ...
ï                                                                                               ò                         ...
ò                                                                                                   Arquitectura e Interio...
ï                          ò                                   ò              ò                                           ...
ò                                                                                                                         ...
ï                               ò                                                                            ò            ...
la discontinuïtat de l’arquitectura, enteses com un espai simbòlic i polític en el seu laberint temporal, en la seua inest...
Del procés de treball obtinc unes imatges fotogràfiques que combinen un univers de possibilitats de llenguatge post-mediàti...
M A PA D ELOCALITZACIÓ
V O C A B U L A R II TERMESDELS REGADIUS HISTÒRICSCOM A REFERÈNCIAD E L PAT R I M O N IC U LT U R A L   VA L E N C I À
Jorge Hermosilla Pla i Martín Peña Ortiz                                           ò                                      ...
ï                                                                                                                         ...
ò                                                                                                                  brollad...
qanats qanats                                                        qanats                                               ...
ò                                                                                                   ï                     ...
>                                                                                          >                              ...
ï                                                                                          al-man¯ hir                    ...
ï                                                                                                                         ...
cano                                                                             ò                                        ...
al-y¯ bb    u                                                                                                 ò           ...
ï           llavadors dels malalts                                                                                     ò  ...
ï                                                         ò                                batà                           ...
Regadíos históricos                                                       El Patrimonio del agua en el Valle de Ayora-Cofr...
De passeig             òMóvil             ò
S/T             ò   òIntegració             ò   ò
KaleidoscopioKaleidoscopio
CELUMBRESS/T              òS/T              ò
S/T      òS/T      ò
S/T      òS/T      ò
S/T      ò
ELS ARQUETS DE BAIXS/T            òS/T            ò
LOS ARCOSS/T      òS/T      ò
S/T      òS/T      ò
PEÑA CORTADAS/T              òS/T              ò
S/T      òS/T      ò
S/TS/T
S/TS/T
C A S T R E S,C A S T E L L S,B A L U A R D S,MURALLLESI TORRES
Carmen M. Pérez-Olagüe                                          ò                                                         ...
alcàsser         celloquia                                                                 albacars                       ...
ï                                                                                                                         ...
ò                          ò                                                                                              ...
albarranes                                  albacar                                                                       ...
ï                                                                                                                         ...
colobrines, canons pedrers.21         ò                                                                                   ...
Compendio Matemático                                                                                                      ...
baluard revellí                                     espigons                                                              ...
,                                        línia d’acostament             línia de circumval·lació                          ...
Alcàsser:       ò                Antemuralles     o   falses   bragues:    Bastida:            ò                          ...
Castre:                       Helèpolis:Catapulta:                    Maçoneria:                                          ...
Ribaudoquin:Sacre:                       òSambuca:Sarbatana:  ïTàpia:Torre mòbil:Talaiot:      òTorre de l’homenatge:     ...
S/T      òS/T      ò
S/T      ò   òS/T      ò   ò
S/T      òS/T      ò
S/T      òS/T      ò
S/T      òS/T      ò
S/T      òS/T      ò
S/T      òS/T      ò
S/T      òS/T      ò
S/T      òS/T      ò
S/T      òS/T      ò
S/T      òS/T      ò
S/T      òS/T      ò
S/TS/T
S/TS/T
CONSTRUIR/EDIFICAR
Arturo Zaragozá Catalán i Ramón París Peñaranda                                      ture           novetat               ...
Diccionari Alcover-Moll                                mestre tinga obligació de fer les voltes                           ...
Alcover-Moll                                                                        la que ha estat treballada amb instru-...
ò                                                                                                                         ...
puro estilo de las bóvedas romanas de                                                                                     ...
ï                                                                                                                         ...
da                                                                   jabalcón                                             ...
colocaban las cimbras para los ner-                                                                               vios cuy...
tornillo perno .                                                                                                          ...
volta redona                                  Mitja taronja.                                                              ...
arreplegadors                 òò                                                                          cocó      cucó  ...
ò                                               ò                                                                     tise...
ò                                             tronat   entronat                           portó     por-ticó           atr...
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Patrimonio

3,222 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Patrimonio

  1. 1. EXPRESSIONSDEL PATRIMONI
  2. 2. Direcció Coordinació tècnica i administrativa UPA Textes Ò Directora General de Patrimoni Cultural Valencià Cap d’Àrea de Patrimoni Cultural i Museus Cap de Servei de Patrimoni Arquitectònic i Mediambiental Cap de Servei de Patrimoni Arqueològic, Entológic i Històric Cap de Servei de MuseusComissaria FotografiesDisseny de l’exposició Gerent Conservador de PinturaMuntatge Conservadora de Dibuixos i GravatsIl·luminació Departament de RegistreInstal·lació audiovisual Departament de Restauració Biblioteca Protocol Didàctica Art Valencià Laboratorios Gerència Disseny gràfic Maquetació Impressió ò
  3. 3. Índex 7 President de la Generalitat 8 Consellera de Cultura i Esport 9 Presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua 11 Directora General de Patrimoni Cultural Valencià, 12 Felisa Martínez Andrés 26 28 Jorge Hermosilla Plá i Martín Peña Ortiz 70 Carmen M. Pérez-Olagüe 112 Arturo Zaragozá Catalán i Ramón París Peñaranda 196 Ò Consuelo Matamoros de Villa 214 Francesc Llop i Bayo Adrià Besó Ros 242 Adrià Besó Ros 256 Francesc Llop i Bayo Vicente Ros Pérez 282Luis Pablo Martínez Sanmartín i Fco. Javier Martín Noguera Jesús Huguet Pascual 300 Rubén Muñoz Martí 312
  4. 4. ò ò ï ò ò Restaura CV. 15 años recuperando nuestroPatrimonio
  5. 5. òò ò ò ò ò
  6. 6. ò ò ò ò ï òò ò
  7. 7. ò Expressions del Patrimoni. Fotografia i Llenguaò ò ò ò ò
  8. 8. Felisa Martínez Andrés ò ï òò òò ò ò
  9. 9. ò ò ò òò ò ò ò ò ï
  10. 10. ò ï ò ò ò ò Valencia.Una visión oscura Estampas Nacionales La vieja España de los 70, Iconografía del Franquismo, Retratos de grandes perso-najes ï ò ò1. Conversació mantinguda amb Francesc Jarque, desembre 2010.
  11. 11. ò ò Las Provincias ò Hojadel Lunes Cien años de historia gráficade Valencia Historia del futbol valenciano Historia de las Fallas Las Fallas en su tinta Libro dela riada. Ribera del Júcar Rodalies:fotografies de José María i José Vicente Penalba. ò ò Semana Gráfica València – Atracción ABC ò ò Sístole o diástole, Eurofrisia ò ò ò ò ò
  12. 12. ò ï ï Planeta Bicicleta Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit Lugares para el encuentro. Calles y plazas dela Comunidad Valenciana i La huella morisca en tierras valencianas ò ò ò ò ï ò ò ò ò El País Canal 9 ADN AS o Superdeporte
  13. 13. ò ò ò ò Camins que ens porten a distints ports i sempre ens deixen amb un bombament en les orelles, que és el so del nostre propi silenci. La nostra soledat, reflectida en distints temps, com a observadors de l’interior. Cada obra mostra un estat que ens és comú a tots. Sempre en tercera persona, per a veure’ns des de fora. En este espai-temps, és un procés de diversos anys, es veu una evolució i una busca de l’expressió pura sense més. ò Antología poética ò ï2. Mtraker, http://mtraker.es/ Actualitzada: el 2 de gener 2009, data de consulta: 10 desembre 2010.
  14. 14. ò ò Sueños... ò ò ò ò ò ò ï ò ò ò ò ò ï New Topographics Photographsof a Man-Altered Landscape.
  15. 15. ï ò ò Annali de architettura, FMR, Proyectos o Arquitectura viva, ò ò ò ò ò ò Laarquitectura del Convento del Carmen de Valencia Catálogo de Monumentos dela Comunidad Valenciana
  16. 16. ò Arquitectura e Interio-rismo Arquitectura Viva On, Geometría, Casa Viva Levante. Saber mirar Conocer Valencia a través de la su arquitectura ò Laarquitectura popular de Peñíscola. ï collage ò ò ò ï ò Metrópolis, Once upon a time…,Pure, Some Space (Uncertain), Paraíso, Suburbia, Chile, Ciudades efímeras, Atacama, Roma ò ò ò ò ò
  17. 17. ï ò ò ò ò Las Parcas ò ò ò ò ò ò3. Conversació mantinguda amb Cayetano Ferrández, desembre 2010.
  18. 18. ò ï Patrimonio distorsionado o Distorted Heritage ò ò ï ò ò ò una completadeclaració d’intencions en suport als valors més destacats de tots els que aporten dinamisme i personalitat específica alscircuits de l’art contemporani de la nostra terra ò a posteriori ï4. Conversació mantinguda amb Jesús Rivera Quirante, desembre 2010.5. Catàleg Puntas de flecha. Nuevas trayectoria en el arte contemporáneo valenciano, Generalitat Valenciana, València, 2009. Coordinació i edició José Luis PérezPoint i Vicenta Belenguer Dolz, amb textos de María Llanos Alonso, entre altres.
  19. 19. ï ò ò ò ò ï ò ò Kéyah ï ï ï ï El paisatgeés l’arquitectura fràgil de la mirada. És inconstant i discontinu a pesar dels esforços per sostindre’l. La seua veracitat i lamemòria que el configura sempre a la vora del dubte. En el paisatge, les coses apareixen i desapareixen: el paisatge ésun murmuri, una remor, una turbulència. Atés que és inconstant, el control d’este paisatge (tant íntim com públic) és unadedicació que implica un cost. El paisatge és en un espai d’interferència. El paisatge és definit i redefinit, destruït i recons-truït, inventat i esborrat. El temor de la seua caiguda, la imminència del seu accident, la seua alteració, alimenten l’esforçper la seua sustentació. El paisatge s’esgota, perquè té una duració, i el nostre temps és un temps de paisatge en caiguda.Un paisatge és un tram de temps, una arquitectura de conflicte, entre la realitat i allò que s’ha simulat, entre l’íntim i el seucontrol, a la vora de l’afonament. Observació del paisatge com un decorat sobre el qual se superposen capes, com una arquitectura inconstant, com un cosen procés. Temptativa de narració de la inconstància de la mirada, de la fragilitat del paisatge, de l’evanescència del decorat, de
  20. 20. la discontinuïtat de l’arquitectura, enteses com un espai simbòlic i polític en el seu laberint temporal, en la seua inestabilitat icaiguda. Temptativa d’escriptura de la impossibilitat de la seua definició, temptativa d’escriptura de la lògica de la decepció. ò collage ï 62 días collage ò ò ò ò ï ï , Amb estos nous escenaris establiscuna relació emocional que em condiciona i obsessiona reconstruir des de la ficció fotogràfica, transformant-los per a arre-plegar la seua memòria i obtindre dades des del personal i el col·lectiu.6. Conversació mantinguda amb Albert Corbí, desembre 2010.
  21. 21. Del procés de treball obtinc unes imatges fotogràfiques que combinen un univers de possibilitats de llenguatge post-mediàtic, és a dir, sobre la fusió, hibridació i el que ja no és en si fotografia, sinó el sediment de molts llenguatges. ò ò ò ò ò L’obra d’Antonio Alcaraz participa d’eixa sensibilització cap al patrimoni industrial. La seua càmera recorre llocs ipaisatges industrials, arreplega últims testimonis fabrils i d’enginyeria, emmarca i selecciona imatges que possiblement notornem a trobar-nos. Busca documentació, s’interessa per la seua història i s’introduïx en els seus espais de treball hui buitsi obsolets. Després la seua obra ens transmet esta història, estes dades, esta sensibilitat cap a l’element industrial, i la memòriadel lloc roman. Esta és la seua contribució a la conservació de la conservació del patrimoni industrial. Però a més, AntonioAlcaraz, dota la imatge industrial amb un nou valor estètic, ressaltant les seues característiques, les seues formes, els seusconceptes, revalorant este patrimoni i elevant-lo a l’estat purament artístic. ï ò ò ò ò ò7. Conversació mantinguda amb María Zárraga, desembre 2010.8. Catàleg d’Antonio Alcaraz. Art i Indústria. Sala d’exposicions Centre Cívic Antic Sanatori, Sagunt, 2006, pp. 7-16. Text d’Inmaculada Aguilar Civera.
  22. 22. M A PA D ELOCALITZACIÓ
  23. 23. V O C A B U L A R II TERMESDELS REGADIUS HISTÒRICSCOM A REFERÈNCIAD E L PAT R I M O N IC U LT U R A L VA L E N C I À
  24. 24. Jorge Hermosilla Pla i Martín Peña Ortiz ò ï ï ò òò ò òa presa rafa resclosa ò al-sudd ï ò1. BARCELÓ, M. El diseño de espacios irrigados en Al-Andalus: un enunciado de principios generales. I coloquio de historia y medio físico, XV-XLVII, Almeria.2. SANCHIS, C.; HERMOSILLA, J.; IRANZO, E. “Entorn al patrimoni hidràulic del regadiu històric valencià”. En: Patrimoni rural valencià, SAITABI,núm. 54, 2004.
  25. 25. ï ò ò ò ï ò ï ò boquera parats ò ï3. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.4. GIL OLCINA, A.; MORALES, A. Hitos históricos de los regadíos españoles. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1992.5. BERNABÉ, J. M. “Obras hidráulicas tradicionales en el regadío de Petrer (Vall del Vinalopó)”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesorAntonio López Gómez. Universitat de València, Universitat d’Alacant, 1989.
  26. 26. ò brolladors ò ï ï ò ò ï ï ï ï lumbrera, registre, pou d’aireació o tèntol6. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
  27. 27. qanats qanats qanats ï ò ò saniya ï ï L’arbre matxo safareig mota/andàmit ïmolineta sénia òn¯c-ûra a ï7. HERMOSILLA, J. (dir.). Las galerías drenantes del Sureste de la Península Ibérica. Uso tradicional del agua y sostenibilidad en el Mediterráneo español.Madrid, Ministerio de Medio Ambiente, 2006.8. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Reproducciónfacsímil. Ediciones Albatros, València, 1985.9. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: paisajes culturales, paisajes sostenibles. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino,Madrid, 2010.
  28. 28. ò ï ï ï ò ï El pouet ï10. MARCO, J. B.; SANCHIS, C. “Una aproximación a la evolución de los regadíos valencianos. Infraestructura, hidrología e hidráulica”. En: El patrimoniohistórico de la ingeniería civil en la Comunidad Valenciana. Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la Comunidad Valenciana, València, 2003.11. LÓPEZ, A. “Riegos y cultivos en las huertas valencianas”. En XX Congreso Geográfico Internacional, Inst. Elcano-Inst. Estudios Pirenaicos. CSIC, 1964.
  29. 29. > > alsãqiya ï ï ï12. BUTZER, K. W. et. al. “Orígenes de la distribución intercomunitaria del agua en la Sierra de Espadán”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicadoal profesor Antonio López Gómez. Universitat de València-Universitat d’Alacant, 1989.13. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: paisajes culturales, paisajes sostenibles. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino,Madrid, 2010.14. MATEU, J. “Assuts i vores fluviales regades al País Valencià medieval”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez.Universitat de València, Universitat d’Alacant, 1989.15. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
  30. 30. ï al-man¯ hir a ò ï ò ò ò ò ï ò ò16. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
  31. 31. ï ï ï ï ï qanat ò ò ò ò17. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
  32. 32. cano ò ï ò ò qanats ò ï ï ï ï18. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Reproducciófacsímil. Ediciones Albatros, València, 1985.
  33. 33. al-y¯ bb u ò ò ï ï ò ï llavadors dels bons19. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
  34. 34. ï llavadors dels malalts ò ò ambeurador, pica o pileta ò ï ò20. ROSSELLÓ I VERGER, V. M. “Els molins d’aigua de l’Horta de València”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio LópezGómez. Universitat de València-Universidad de Alicante, 1989.
  35. 35. ï ò batà ï gallipontsescales o mesuradors ï ï ò ï ï21. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
  36. 36. Regadíos históricos El Patrimonio del agua en el Valle de Ayora-Cofrentes Los sistemas de regadío en La Costera.Paisaje y Patrimonio La Arquitectura del agua en el Riu Magre. Alcalans-Marquesat El regadío histórico en la comarca de Requena-Utiel.Geografía y Patrimonio Los Riegos de la Safor y la Valldigna. Agua, Territorio y Tradición Los Paisajes de Regadío en el Alto Palancia. Sistemasy elementos hidráulicos Las Riberas del Xúquer: Paisajes y patrimonio Valenciano Los regadíos tradicionales del Vinalopó. Alto y MedioEl patrimonio hidráulico del Bajo Túria: L’Horta de València Las vegas tradicionales del Alto Turia: sistemas y paisajes de regadío Los regadíoshistóricos del Turia Medio: La Serranía y el Camp de Turia Los regadíos históricos del Baix Millars-La Plana Los regadíos tradicionales delAlto Mijares El patrimonio hidráulico de La Marina Alta: las cuencas hidrográficas del Girona y Gorgos
  37. 37. De passeig òMóvil ò
  38. 38. S/T ò òIntegració ò ò
  39. 39. KaleidoscopioKaleidoscopio
  40. 40. CELUMBRESS/T òS/T ò
  41. 41. S/T òS/T ò
  42. 42. S/T òS/T ò
  43. 43. S/T ò
  44. 44. ELS ARQUETS DE BAIXS/T òS/T ò
  45. 45. LOS ARCOSS/T òS/T ò
  46. 46. S/T òS/T ò
  47. 47. PEÑA CORTADAS/T òS/T ò
  48. 48. S/T òS/T ò
  49. 49. S/TS/T
  50. 50. S/TS/T
  51. 51. C A S T R E S,C A S T E L L S,B A L U A R D S,MURALLLESI TORRES
  52. 52. Carmen M. Pérez-Olagüe ò ò utilitas, firmitas venustas munatoria ò ò munatoria poliorcètica talaiots nurags, castres Hispania habet multas turris et positas locis altis, quibus utuntur et speculis et propugnaculis adversus latrones. Indeconspectis primo navibus hostium, dactum est signum Hasdrubali. Ad urbe condita, llibre XXII. (“Hi ha a Hispània moltes torressituades en llocs elevats que servixen de talaies i de defensa contra els lladres. Des d’allí es van divisar per primera vegadales naus enemigues i es va donar senyal a Àsdrubal. Any 217 a. de C.) vies–1. FORCADA MARTÍ, V. Torres y Castillos de la Provincia de Castellón. Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló, 1992.2. BOIRA MAIQUES, J. V. Las torres del litoral valenciano. Generalitat Valenciana, Conselleria d’Infraestructures i Transport, València, 2007, p. 21.3. LIVIO, T. Historia de Roma: La Segunda Guerra Púnica. Tom I: llibre 22.19. Edició d’Antonio Ramírez de Verger i Juan Fernández Valverde. Alianza Edito-rial, Madrid, 1992. p. 197.4. LÓPEZ ELUM, P Los castillos valencianos en la Edad Media. Materiales y técnicas constructivas. Biblioteca Valenciana, Conselleria de Cultura i Educació, .València, 2002, pp. 78-79.
  53. 53. alcàsser celloquia albacars medines ravals ï ò Crònica El Régimen Histórico Legal delas Aguas del río Turia ..deuen esta apel·lació al fet que les casetes quesobre els assuts resguarden els torns tenien la forma de torrassa o castell en què s’albergava, quan el cas ho exigia, unaespècie de guàrdia que impedia els excessos que pogueren cometre’s en les conteses tan freqüents entre els moriscos i elscristians en temps medievals i encara posteriors. almenares ò ò5. LÓPEZ ELUM, P Ob. cit. nota 4. .6. DANVILA, A. El Régimen Histórico Legal de las Aguas del río Turia. València, 1917, p. 6.7. ALONSO DURÁ, A. “La almenara fortificada del Javalí de la acequia Mayor de Benaguasil”. Castillos de España, núm. 150-151, 2008.
  54. 54. ï ò neurobalístics pirobalístics, ï búnquers. bombarda helèpolis. el primer ús del’artilleria pirobalística a la península Ibèrica va ser realitzat per Muhammad IV en els setges d’Oriola i Alacant en 1331, aixícom en el posterior de Tarifa en 1340. Alfons XI va acudir en socors d’esta ciutat i va véncer els musulmans en la batalla deSalado. En la fugida van abandonar les armes, que van anar a parar a mans cristianes, i el rei va manar construir a Sevilla vintenginys que va utilitzar dos anys més tard per al setge d’Algesires. ò8. LÓPEZ ELUM, P Ob. cit. nota 4 .9. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ingenios de guerra hasta el siglo XIX. La Máquina y la Historia, núm. 8. Quirón ediciones, Valladolid, 1996. pp 31, 49.10. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUERVO, I. Tratado De Castellología. Trigo Ediciones, San Fernándo de Henares (Madrid),1999, p. 51.11. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. Cit., p. 51.12. MARQUÉS DE LOZOYA. Historia de España. Salvat, 1968.
  55. 55. ò ò merlets. motes de pla, ï mur muralla ò ò tàpia maçoneria carreu orresmòbils sambuques bastides catapultes balistes ò ariet merlets13. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUERVO, I. Tratado De Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de Henares (Madrid),1999, p. 15.14. RAMOS BENITO, A. “Introducción al castillo en la iconografía medieval”. Castillos de España, núm. 150-151, 2008.
  56. 56. albarranes albacar antemural espitlleres matacans ò cadafal, ï Dictionnaire raisonné de l´architecture française du XI au XVI siècle (hourd) ò bales obrir els caminsque guien a les portes, no directes a estes, sinó inclinades a mà esquerra, perquè d’esta manera el costat dret del soldatenemic que l’escut no cobrisca donarà a la part del mur en recolze ò15. ESTEBAN LORENTE, J. F. “El hombre, la balística y la medida. Consideraciones para la restauración de cadalsos y techumbres en los castillos del sigloXI. Abizanda, Fantova y Loarre”. Artigrama, núm. 6-7, 1989-1990.16. VITRUVIO POLIÓN, M. Los diez libros de Arquitectura. Capítol III.17. TORRES BALBÁS, L. “Las puertas en recodo en la arquitectura hispano-musulmana”. Al-Andalus, núm. XXV, 1968.18. ALONSO RUIZ, M. M.ª “Torres puerta cristianas en recodo simple: el caso de Guadalajara y su provincia”. Castillos de España, núm. 150-151,2008, pp. 41-49.
  57. 57. ï torrede l’homenatge aljub ò pati d’armes pirobalístiques trons búzanos busacos ò ò ï búzanos ï bombardes trabuqueras morters pedrers cortaos compagoscortagos bombardeta passavolant ribaudoquin sarbatanes falconets canons mitjos canons, colobrines,mitges colobrines, sacres, falconets i mitjos falconets ribaudoquins, mosquets,19. ALONSO DURÁ, A. La almenara fortificada del Javalí de la acequia Mayor de Benaguacil. Castillos de España, núm. 150-151, 2008.20. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. Cit., p. 71.
  58. 58. colobrines, canons pedrers.21 ò ï ï ò Teoría y práctica de la fortifi-cación conforme a las medidas y defensas destos tiemposExamen de Fortificación... Estoque de la guerra y arte militar El arquitecto perfectoEscuela Militar de fortificación ofensiva y defensiva Tratado de fortificación o arquitecturamilitar21. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. Cit. p. 72.22. DE LOS RÍOS, V. Discurso sobre los ilustres autores e inventores de artillería que han florecido en España desde los Reyes Católicos hasta el presente. JoaquínIbarra, Madrid, 1767. Discurso para la apertura de la escuela de táctica de artillería, dicho en el Real Colegio Militar de Segovia. Joaquín Ibarra, Madrid, 1773.23. GALINDO DÍAZ, J. A. “El conocimiento constructivo de los ingenieros militares del siglo XVIII. Un estudio de la formalización del saber técnico a travésde los tratados de arquitectura militar”. Tesi doctoral. ETSAB, Barcelona, 1996.
  59. 59. Compendio Matemático Apologia en excusación de las fábricasdel Reino de Nápoles ò ò places fortes24. GALINDO DÍAZ, J. A. Ibidem.25. HERNÁNDEZ RUANO, J. “Defensa y Logística: el norte valenciano en la guerra de los treinta años”. Centro de Estudios del Maestrazgo, núm. 68, 2002.26. GALINDO DÍAZ, J. A. Ob. Cit., nota 23.27. NOGUERA GIMÉNEZ, J. F.; GUIMARAENS IGUAL, G. “Metodología para el análisis de un fuerte abaluartado del siglo XVIII”. Castillos de España,núm. 140, 2005.
  60. 60. baluard revellí espigons glacis glacis baluards muralles ò baluards ò ...tomar ciudad por ciudad, la menor de las cuales llevaría no menos de medio año de sitio, con enormes gastos,pérdida de hombres y riesgo para la fortuna y reputación, porque (como dice la gente de guerra) una ciudad bien defendidabasta para arruinar un poderoso ejército.28. www.ingenierosdelrey.com29. PARKER, G. El ejército de Flandes y el Camino Español. 1567-1659. Alianza Editorial, Madrid, 1985, pp. 40-56.
  61. 61. , línia d’acostament línia de circumval·lació ï línia de contraval·lació línia de redents línia de tenalles ò línia obsidional ï30. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUERVO, I. Tratado De Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de Henares (Madrid), 1999,pp. 59-60.
  62. 62. Alcàsser: ò Antemuralles o falses bragues: Bastida: ò . BalistaAlbacar: Arcabús: Bombarda: òAlbarrana: BARRAN Ariet: Bombarda trabuquera: ò ï Bombardeta: Búnquer: Assut: ï Cadafal: .Aljub: ò ò Baluard: ïAlmenara: ò Canó: Barbacana: ï- Carreu:Antemural:
  63. 63. Castre: Helèpolis:Catapulta: Maçoneria: Neurobalística:Celloquia: Matacà:Colobrina:Compago, cortaos o cortago: Mig canó: ò Mitja colobrina:Espigó: Nurag: ò Mig falconet:Espitllera: Passavolant: Medina: Pati d’armes: Morter:Falconet: ò Pedrer: Mosquet:Fossa: Pla, castell de: Mota: Poliorcètica: Munatoria: Pirobalística, artilleria:Glacis: ò Mur o muralla: ï Raval:
  64. 64. Ribaudoquin:Sacre: òSambuca:Sarbatana: ïTàpia:Torre mòbil:Talaiot: òTorre de l’homenatge: ò ï ò
  65. 65. S/T òS/T ò
  66. 66. S/T ò òS/T ò ò
  67. 67. S/T òS/T ò
  68. 68. S/T òS/T ò
  69. 69. S/T òS/T ò
  70. 70. S/T òS/T ò
  71. 71. S/T òS/T ò
  72. 72. S/T òS/T ò
  73. 73. S/T òS/T ò
  74. 74. S/T òS/T ò
  75. 75. S/T òS/T ò
  76. 76. S/T òS/T ò
  77. 77. S/TS/T
  78. 78. S/TS/T
  79. 79. CONSTRUIR/EDIFICAR
  80. 80. Arturo Zaragozá Catalán i Ramón París Peñaranda ture novetat cocó alambor pelleric caduf rest barandat ò ò ï ò construir edificar ï pedra mortina pedra picada i al- Construir constru- ï geps rastell, sarja-ere ment, volta de barandat, gerro, tauleta edificar d’entrebigat i pitja les eines: matràs,aedes, ò argue, pern; les formes: mitja taronja, volta de mocador farolet de melo de moro cocó, ò pallissa, caseta de volta, pelleric i sala ò ò ò House Form and Cul- ò
  81. 81. Diccionari Alcover-Moll mestre tinga obligació de fer les voltes o bovedes aixi de capelles com sagres- ties y sacrari de volta grossa de pedra mortina donant·li de gruixa palm y mig mes que menys ò ï ïErmita de Santa Anna. La Jana. Els cascos són de volta pedra mortina pedragrossa de pedra mortina (dibuix de A. Zaragozá) picada algeps ittem es estat pàctat que dit ï Vocabulario de arquitectura valenciana. Siglos XV al XVII 1. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Vocabulario pedra de arquitectura valenciana (siglos XV al XVIII). Va- lència 2002. FULLANA, M. Diccionari de l’art y 2. SEGARRA ROCA, M. “Documentos para la Diccionari de l’art i dels oficis historia artística de Chert”. Boletín de la Sociedad dels oficis de la construcció. Mallorca, Moll, 1980. de la construcció ALCOVER, A. M.; MOLL, B. Diccionari català- Castellonense de Cultura (BSCC), pp. 275-281. valencià-balear. 1963. Vegeu també la veu pedra mortina en Gómez-Fe- rrer Lozano i A. M. Alcover i B. Moll, op. cit. 3. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Algunas actua- ciones de mantenimiento del patrimonio arqui- tectónico en Morella y el Maestrazgo, desde 1986 a 1988”. Centre d’Estudis del Maestrat, Segundas Jornadas sobre Artes y Tradiciones, Castelló, 1989,Volta d’aresta de pedra picada (dibuix J. C. Palacios). pp. 194-217.
  82. 82. Alcover-Moll la que ha estat treballada amb instru- ments de tall per donar-li forma re- gular per a la construcció pedra- piquer ï mestre pedrapiquer ò sillería algeps cantería carreuat o algeps picapedrería d’alabastre pardo negre paleta obra de pedra picada voltes d’algeps guix algeps ò gypsum. 5. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Arquitectura Gó-Escala d’algeps en el capítol del monestir de Sant Jeroni de Cotalba. tica Valenciana. Generalitat Valenciana, Valèn- ò cia, 2000. 6. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. “Las bó- vedas tabicadas en la arquitectura valenciana durante los siglos XV y XVI”. En: MIRA, Eduard; 4. ZARAGOZÁ CATALÁN, A.; GÓMEZ-FE- ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Una Arquitectura RRER LOZANO, M. Pere Compte, Arquitecto, Gótica Mediterránea. Vol II, Generalitat Valen- Generalitat Valenciana, València, 2006. ciana, València, 2003, pp. 133-156.
  83. 83. ò sarge .Murs de pedra en sec rematats amb pedres A la esquerra sarjaments de un arc (dibuix A. Zaragozá).disposades en rastell. ò algeps arran- jaments arranques ò ò ò ò ò 7. GARCÍA SALINERO, F. Léxico de Alarifes de los siglos de Oro. Real Academia Española (RAE), Madrid, 1968. ZARAGOZÁ CATALÁN, sardinel A. La Capella Reial de l’antic Monestir de Pre- rastellat dicadores de Valencia. Generalitat Valenciana, València, 1997.
  84. 84. puro estilo de las bóvedas romanas de los tiempos de Adriano o Constantino. Esta segunda bóveda de hormigón era capaz de soportar su peso propio y el de la cubierta de ladrillo además de la sobrecarga de nieve o de tránsito y, por tanto, era un elemento estructural ca- paz de mantener a cubierto la catedral aún en el caso de que se viniera abajo frentum la bóveda pétrea 8. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Arquitecturas del Gótico Mediteráneo”. MIRA, E.; ZARA- GOZÁ CATALÁN, A. Una Arquitectura Gótica Mediterránea. Vol. I. Generalitat Valenciana, Va- lència, 2003, pp. 105-192. Especialment cap. 2 “Bóvedas del gótico mediterráneo”. frentum Este examen permitió compren- der que la bóveda de piedra quedaba grandemente reforzada y cohesionada por la primera capa de mortero, que la gran pendiente entre bóveda y terrado ï se ganaba con las ánforas que sin peso de consideración llenaban un huecoGerres procedentes de una bóveda en el palau senyorial de Geldo (Alto Palancia) considerable y eran estables al que- dar encajadas y que, por encima, exis- tía una nueva bóveda de hormigón de 9. BASSEGODA NONELL, J. La cerámica popu- lar en la arquitectura gótica. Barcelona, 1978. cal aligerada con orzas según el más
  85. 85. ï enlloc de ple merino voltaVolta de barandat d’una escala. d’algeps volta doble volta de ba- randat rajola de pla volta tapiada volta de maó de pla ò ò volta de barandat ï ò bóveda tabicada Al- cover-Moll barandat 12. GONZÁLEZ BALDOVÍ, M. “Ex-convento de Santo Domingo, Xàtiva”. Catálogo de Monumentos y Conjunto de la Comunidad Valenciana, vol. II. Ge- ò neralitat Valenciana, València, 1983, pp. 943-949. tabique baran- 10. ALMAGRO GORBEA, A. “Un aspecto cons- 13. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit, tructivo de las bóvedas en Al-Andalus”. Al-Qan- nota 6. RUBIO I LLUCH, A. Documents per a tara, vol. XXII. CSIC, Madrid, 2001. la història de la cultura catalana medieval, vol. II, 11. AZUAR RUIZ, R. “Castillo y fortaleza de la Barcelona, 2000, p. 257. 15. Sobre aspectes de denominació de la tècni- Atalaya. Villena”. Catálogo de Monumentos y Con- 14. Entre l’extensa biografia sobre Guastavino, ca, vegeu el treball recent de GÓMEZ-FERRER junto de la Comunidad Valenciana, vol. II. Genera- vegeu HUERTA, S. (ed. Lit.), Las bóvedas de LOZANO, M. “The Origins of Tile Vaulting in litat Valenciana, València, 1983, pp. 877-883. Guastavino en América, Madrid, 1999. Valencia”, Construction History, vol. 24, 2009.
  86. 86. da jabalcón ò argue tabica cabrestante baga eslabón piu pasador espiga pern perno corró rodillo polija polea talla motón ternal cuadernal quinal quinal tauleta d’entrebigat ò puntal matràs ar- gue pern cimbresTauletes d’entrebigat. Esglésies de Sant Francesc de Xàtiva. Diferents tipus de pitja (dibuix de M. Garcia-Lisón). matràs
  87. 87. colocaban las cimbras para los ner- vios cuyas dovelas se parejan enci- ma tomándolas con mortero de cal. Luego se montaban las cerchas para sujetar los témpanos ò ò Jaume I (1208-2008): arquitectura any zero Para vol- ï tear una bóveda gótica es preciso si- tuar la primera piedra que es, preci-Matràs (Maqueta de C. Martínez). samente, la clave. Para realizarlo se levanta un castillete de tablones de madera con montantes, travesaños y riostras y forma cuadrada en plan- ta. En el centro y sobre el suelo se colocaba la clave de la bóveda que venía esculpida desde la cantera. Se embragaba con cuerdas de ca- ñamo o maromas y en lo alto del castillete, sobre una plataforma o tablero, se colocaba la calandria o doble rueda unida por travesaños. Las ruedas se unían con radios al eje donde estaba el rodillo del tor- no que giraba por el esfuerzo de los operarios que usaban, con manos yArgue. Taulell valencià del segle XV pies, los travesaños como escalo- nes de una escalera sin fin, con gran lentitud y en medio de chirridos que 16. ZARAGOZÁ CATALÁN, A; GÓMEZ-FE- recordaban las voces de la calandria RRER LOZANO, M. Pere Compte. Arquitecto. Generalitat Valenciana, València, 2006. o la alondra. Una vez alcanzada la 17. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Jaume I (1208- posición deseada, se sujetaba la cla- 2008): arquitectura any zero, catàleg de l’exposició. ve mediante traviesas. Entonces se Generalitat Valenciana, València, 2007.
  88. 88. tornillo perno . pern perna pierna ï Si yo prenia ara hun compàs e fah- ya hun cèrquol entorn, ¿què serie lo punt del pern en comparacio del cer- cle? No-res, quas. (Sermons, de sant Vicent Ferrer) Los quatre perns i latins doctors i cúpula gretchs inventors i mestres de Athe- cùpolaGrua d’eix vertical mòbil amb diferents perns segons nes. (Spill, Jaume Roig)“Los veintiún libros de los ingenios y de las máquinas”. Ballestes que… ab un petit pern cupaBiblioteca Nacional. Madrid s’encaualquen molt bé. (Tirant) Juno deessa e requeses, Pallas deessa de honors. Venus deessa de la carn, sots aquestes tres concupiscències lo pern de aquest món gira. (Corella) mitja taronja 19. Vegeu la veu pern, en ALCOVER, A. M. i Moll, Arte y Uso de la 18. Op. cit., nota 4. B. Diccionari Català-Valencià- Balear. 1963. Arquitectura Tratado de la Montea y Cortes de Cantería
  89. 89. volta redona Mitja taronja. ò Possiblement una de les tradicions que amb més afecte recorden els be- nicarlandos siga la de construir faro- lets amb la corfa buida d’un melo de bóveda vaída moro. El procés és senzill: hom obre el meló llevant-li la tapa de la tija i Volta de mocador en buida la polpa; després, amb un ganivet o un punxó, dibuixa sobre la pell perfils i baix relleus de figures tra- sostre voltat dicionals (una escala, el sol i la llu- na, un vaixellet, etc.); a continuació, cal instal·lar una espelma a l’interior ò dipositant-la sobre una base ferma perquè no perda l’equilibri (a Beni- carló es fa servir un caragol punxet) i, finalment, unir amb uns cordills al cos redó la tapa que havien tret, que queda alçada a una certa distància sobre el forat. L’efecte té alguna cosa de màgic i la vivor amb què brillen les figures quan l’avi encén la flama té la virtud d’encisar des de fa molts anys els més menuts. Des de fa temps, al voltant de l’entreteniment, es canta aquesta cançoneta que fa referència al vell ofici de sereno: ò El sereno s’ha perdut, a la Font de la Salut. Una agüela l’ha trobat, amagat dins d’un forat.22 20. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit., nota 1. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Op. cit., nota 7. 22. ANYÓ, Àlvar et al. Jocs tradicionals a Benicar-Farolet de meló de moro. (dibuix de M. García-Lisón) 21. Ibidem. ló. Benicarló, 2000.
  90. 90. arreplegadors òò cocó cucó xollcocó grauzero de l’arquitectura Arreplegador i cocó. (dibuix de M. García-Lisón). pedra en sec pallissa caseta de volta ò pallissa ò pellericpicota pallissa sala 23. GARCÍA LISÓN, M.; ZARAGOZÁ CATA- LÁN, A. “Arquitectura rural primitiva en secà”. Temes d’Etnografia Valenciana. València, 1983. 16. Pallissa (dibuix de M. García Lisón).
  91. 91. ò ò tisells pedra en secCaseta de volta (dibuix de M. García Lisón). atabacat ï barandat ï ampostada ò guaitera ullerot
  92. 92. ò tronat entronat portó por-ticó atrabancar-la ò safareig ò ï ò 24. Ibidem. pallissa ò ò palloza

×