Quadern d'aram

17,629 views

Published on

Published in: Travel, Technology
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
17,629
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5,571
Actions
Shares
0
Downloads
141
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Quadern d'aram

  1. 1. CONTEXT HISTÒRIC I GEOGRÀFIC
  2. 2. Rodes Mapa d'Europa amb les fronteres de l' Armènia actual
  3. 5. 1 . L'Imperi Otomà sota el règim autocràtic del soldà Abdul Hamid II, era una entitat política pluriètnica i plurireligiosa. Entre les nombroses ètnies que hi havia ( turcs, kurds , armenis. ..) destacava la minoria armènia, de llengua indoeuropea i religió cristiana, que antigament havia estat país independent. 2 . Al llarg del segle XIX van sorgir els primers partits nacionalistes armenis que, influïts per les idees liberals, van desencadenar un seguit de revoltes i accions armades a l'est d'Anatòlia demanant la independència dels pobles armenis . 3 . Davant d'aquesta situació, l'any 1894 el soldà hi féu intervenir l'exèrcit La situació ben aviat es convertiria en una matança contra els armenis encara residents a l'imperi otomà. 4 . El soldà, a conseqüència dels fets, féu que els armenis deixessin d'estar reconeguts com a minoria ètnica i religiosa a protegir per la Constitució otomana. 5. Els Joves Turcs pugen al poder l'any 1908 i ben aviat mostraren la intenció de fer de Turquia un país centralitzat i i refusaren les reivindicacions armènies . Com a conseqüència noves matances l'any 1909 . 6 . Amb l'entrada de l'imperi Otomà a la I Guerra Mundial com a aliat d'Alemanya i contra Rússia, França i la Gran Bretanya, la població armènia esdevingué de seguida sospitosa de fer el joc a l'enemic . Seguidament ordenà detencions en massa i s'inicià la deportació de la població i les matances per part de l'exèrcit i els escamots kurds . (1915-1916) 7 . Després de la I Guerra Mundial, el Tractat de Sevrès (1920) reconeix la independència d'Armènia . Mai es va dur a la pràctica. EE.UU . ajudarà a través de la NER amb 28 milions de dòlars. Altres org.: ANCHA, Creu Roja, Socors Fraternal. Rússia Imperi Otomà Imperi Otomà Pèrsia ___ Fronteres de l'imperi otomà amb Rússia i Pèrsia (Groc) Armènia russa (Verd) Població armènia (Rosa) Població armènia de Cilícia (Taronja) Població armènia ------> camí de pelegrinatge d'Aram ------> Camí de l'exili d'Aram Ecmiadzin Mapa històric de la novel.la
  4. 6. El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915-1916 , especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros de Namíbia per part d'Alemanya i el primer en utlitzar un sistema complex de deportació i extermini. La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia . En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.
  5. 8. CONTEXT BIOGRÀFIC I LITERARI
  6. 9. Maria Àngels Anglada i Abadal va néixer l'any 1930 a Vic . Filla d'un advocat vigata, la gran de quatre germans, viu en un ambient familiar apassionat per la música. Precisament aquesta passió influirà l'autora tal com es reflecteix en alguna de les seves novel·les. Es va traslladar a Barcelona per estudiar a la Universitat coneguda aleshores com a "Central" (actualment Universitat de Barcelona). Es va llicenciar en Filologia Clàssica . L'any 1961 es va traslladar a l'Alt Empordà, a Figueres , on va viure fins a la seva mort (abril 1999 ). Els primers anys, a Figueres, els va dedicar a la família i les seves filles. La trajectòria de Maria Àngels Anglada està marcada pel món clàssic. Sempre es va confessar una gran admiradora del món hel·lenístic. I bona part de la seva vida la va dedicar a la docència, com a professora de Filologia Clàssica. Aquest mateix interès la va portar a traduir textos del llatí i el grec al català. La seva trajectòria com a escriptora no començaria fins l'any 1972 , amb la publicació dels seus primers poemes amb el llibre Díptic. En els començaments de la seva vida literària va destacar com crítica literària, traductora i assagista, Fins i tot en aquest període va participar en el llibre Memòries d'un pagès del S.XVIII, editat el 1978, conjuntament amb el seu marit, Jordi Geli . El 1978 és un any important per a l'escriptora, ja que amb la seva primera novel·la, Les Closes , va guanyar el premi Josep Pla . Aquest premi li va suposar ser descoberta per la majoria del públic lector. A partir d'aquest moment es va començar a construir una sòlida trajectòria literària que va donar com a primers fruits importants la novel·la Sandàlies d'escuma. El seu interès pels mites es va tornar a manifestar amb l'assaig Paisatge amb poetes, publicat el 1988, que més endavant seria complementat amb un altre assaig seguint la mateixa línia, Paradís amb poetes, publicat al 1993. Maria Àngels Anglada era una persona conscienciada del paper que jugava la dona en la societat i, sobretot, la dona escriptora . Per aquesta raó no va refusar mai de participar en obres col·lectives com per exemple Literatura de dones: una visió del món.
  7. 10. Tot i que la poesia va ser un gènere que valorava molt, bona part de la seva obra poètica no havia tingut l'oportunitat de sortir a la llum. Per aquest motiu, l'any 1990 es va editar un recull antològic Columnes d'hores que engloba tota la seva obra fins a aquell any i que, més endavant, va quedar completat amb el petit poemari Arietta . Va fer diversos viatges a Grècia i concretament a l'illa grega de Mitilene, illa que serà la font d'inspiració d' Artemísia , novel·la que obre un període literari amb molta embranzida en el qual surten publicats llibres de contes i novel·les. Aquest període veurà la seva culminació l'any 1994 amb la publicació de la novel·la El violí d'Auschwitz , novel·la que la va convertir en una narradora elogiada tant pel públic com per la crítica. L'èxit d'aquesta novel·la va fer que el cinema s'interesés per l'obra i que fins i tot es pensés en un possible guió, escrit per Jorge Semprún, i parlés també que la pel·lícula estaria produïda per Andrés Vicente Gómez. Però el projecte va quedar congelat. Una de les facetes més desconegudes, i que, en els últims anys va afegir a la seva rajectòria va ser la de la literatura per a infants i joves . En aquest camp va publicar contes com La grua Estontola, L'hipopòtam blau, Relats de mitologia, Els Déus i Relats de mitologia i Els herois. Una de les seves últimes obres publicades encara en vida, amb una bona acceptació del públic i la crítica, va ser la novel·la Quadern d'Aram (1997) . Una novel·la compromesa, sobria i explicada amb una profunda sensibilitat a l'hora de parlar de la tragèdia del poble armeni. En els últims anys, l'obra de Maria Àngels Anglada, escrita en plena maduresa, havia estat traduïda a diverses llengües, com per exemple El violí d'Auschwitz, i els seus poemes havien format part d'algunes de les antologies estrangeres sobre la literatura catalana. Havia rebut també la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Figueres va ser també la ciutat dels seus últims dies de vida, reclosa al seu domicili, quan ja se li havia declarat un càncer de pulmó. La mort de Maria Àngels Anglada es va produir enmig del bullici d'un dia tan significatiu a Catalunya com el de Sant Jordi (23 abril 1999) lligat a la celebració del Dia Mundial del Llibre.
  8. 11. El violí d'Auschwitz És una novel·la de la filòloga i escriptora catalana Maria Àngels Anglada, escrita l'any 1994 i amb més de 100.000 exemplars venuts en català. La novel.la narra el sofriment del poble jueu als camps de concentració alemanys, personificat en Daniel, un lutier jueu de Cracòvia que treballa al camp com a fuster. Sauckel, el comandant del camp s'assabenta del veritable ofici d'en Daniel i condiciona la seva vida a la construcció d'un violí de so perfecte . La construcció de l'instrument es constitueix en el fil que lliga en Daniel amb la vida en una situació contra rellotge en la que s'enfronta la dignitat d'un ésser humà a la barbàrie del feixisme. http://ca.wikipedia.org/wiki/El_violí_d'Auschwitz
  9. 12. Els cicles narratius a l'obra de M.A. Anglada Classificació no cronològica feta per la pròpia autora per temes de les seves novel.les. - Trio de Mitilene ( música i món clàssic ): Viola d'amore , Artemísia i El violí d'Auschwitz. - Dues planes ( Vic i l'Empordà ): Les closes, Flors per a Isabel, No em dic Laura i L'agent del rei. - Mediterrànies ( la Mediterrània de Catalunya a Turquia ): Quadern d'Aram , També a tu, Cleanòrides i Sandàlies d'escuma. No obstant, no són cicles tancats, ja que podem trobar referències creuades entre El violí d'Auschwitz i El Quadern d'Aram
  10. 13. Agama Stellio Per què va escriure El Quadern d'Aram ? - Maig 1996 : Viatge familiar a Rodes i Grècia . Sorgí la decisió d'escriure el llibre. També escriu el poema Làpida i Afrodita on s'intueix l'interès per escriure una obra sobre un genocidi, tal i com va fer amb El violí d'Auschwitz. Potser també veu la persistència de guerres a Europa: Guerra dels Balcans .
  11. 14. QUADERN D'ARAM
  12. 15. Resum argumental Agama Stellio La narradora-autora ens explica que té un ha trobat un manuscrit... Aram i Iorgos Adam i Iorgos bussegen i troben un derelicte. Aram. Atenes Sabem que Aram i la seva mare Marik es troben a Atenes fugint del genocidi armeni. Aram. En Mar viatgen des d'Atenes, s'embarquen al port de Pireu, passen per Corint, fan escala a Patràs i a Bríndisi, continuen la navegació fins a Gènova i finalment arriben Marsella. Marik. Marsella Coneixem el pelegrinatge a Van (monestir de Narek) de Marik i Aram. - L'exili de Van cap a Ecmiadzin amb l'oncle Grigor i Gabriel a causa de la Guerra Mundial i la persecució dels turcs - L'anada a Yerevan per què Grigor trobi trball de forner. -La proposta de matrimoni d'en Grigor a Marik. - La nova vida a casa d'Arshag, metge que coneixia a Vahé.- La fugida cap a Atenes Aram. Alèxia – Coneixem la FRA i les venjances dels armenis contra els turcs un cop acabada la guerra. (p. e. S.Tehlirian, armeni, es declarat innocent després de matar a Talaat) Es fa una festa – Vida de coraller amb Iorgos – Viatge a Simi. Enamorament i prometatge amb la germana petita del Iorgos, Alèxia. - Si Alèxia no s'adapta a Marsella aniran a Cadaqués. Vahé (i epíleg) - Marik es casa amb el sacerdot Arshavir.- Aram es queda coix per culpa d'una mala immersió. -Tenim la certesa de la mort de Vahé gràcies a la visita a Marsella de Ianek i Odisseas i els documents testimonials escrits d'Odisseas i Hassan (taxista turc) – Final: S'adapta Alèxia a Marsella? Se'n van a Cadaqués? o... Aram s'enrola amb la FRA per venjar la mort del seu pare? (no ho sabem)
  13. 16. Temes i personatges Genocidi Èxode/ diàspora supervivència Identitat i memòria Pèrdua de la Innocència -> maduració Personatge Marik Aram Necessitat de Bellesa i poesia Vahé Personatge In absentia Exemples Gèneres Novel.la històrica Novel.la d'iniciació I viatges Novel.la de memòries Llocs/Fets reals Com l' Odissea Estil vivencial d el Diari (versemblaça)
  14. 17. Particularitats de l'estil narratiu Story-within-a-story Frame story : veu de l'autora (inici/cloenda) El diari : veu D'Aram/Marik Altres veus : Revistes, diaris, Testimonis de la Mort de Vahé... Perspectivisme/ Veus múltiples (+ d'un narrador) Epígrafs ( paratextos ) Intertextualitat Poemes d'inici de capítol : correlació poètica que representa la veu del poble amb el drama del diari. Vahé també és Poeta. cançons diaris Vocabulari : planer i sense Canvis de registre lingüístic (el taxista una mica diferent) Tot i tenir diversos narradors. Narració típica de diari Intermitència Salts temporals Sintaxi simple Monòleg interior Estil Directe Final obert (dos finals possibles)
  15. 18. Elements simbòlics Les roses , sempre vinculades a la mare, Marik, al record del jardí a Trebisonda. Les roses que són de Maryk que intenta retrobar-les a Marsella, talment com la poesia era de Vahè el seu marit. Tot un món de bellesa, felicitat i harmonia desfet per sempre . El mar (a Atenes, Rodes, Symi, Marsella, Tunis, Cadaqués) és el marc de la novel.la i ens apropa de Catalunya a Grècia . Ens recorda el Josep Pla d' Aigua de mar, i que és la llibertat i el record de la mar Negra on Aram aprengué a submergir- se. El mar i Grècia, la presencia de la vida en mar dels pescadors d'esponges que esdevenen pescadors de corall. L'amistat i la vida a l'acollidora illa grega de Symi. La terra porpra. Els cants i els costums que són les arrels del poble armeni (la muntanya Ararat és el símbol), la seva permanència i la seva negació amb la sang del genocid i. La veu de protesta enfront d'aquells que negaren la seva existencia i la revenja i el testimoni: tot vinculat a la poesia armènia que encapçala els capítols III, IV, V i VII (Ram Nazarian, Nahabed Kucak,) i sobretot Daniel Varujan (1884-1915),que igual que el pare d'Aram, va ser víctima innocent del genocidi.

×