Desenvolupament psicomotriu de 0-3 anys

4,776 views

Published on

Published in: Health & Medicine
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
4,776
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Desenvolupament psicomotriu de 0-3 anys

  1. 1. DESENVOLUPAMENT PSICOMOTRIU DEL NEN 0­3 ANYSSheila GarciaFisioterapeuta i Psicomotricista del CDIAP Urgell.CAP II Tàrrega, 26 de juny  del 2012.
  2. 2. DESENVOLUPAMENT PSICOMOTRIU 0­3 ANYSParlarem de: Desenvolupament psicomotriu vs. Desenv. neuromotriu. Gateig Abans del gateig Marxa Genu­var, genu­valg, peus valgs, peus vars, peu pla Alteracions de la marxa Retard de parla vs. Retard de llenguatge
  3. 3. D. PSICOMOTRIU VS. D. NEUROMOTRIU Desenvolupament  psicomotriu:  estat  de  maduresa  del  nen  psicològica  i  emocional. Ambdós aspectes determinaran l’actitud o la conducta del nen en  les  diferents  etapes  de  la  seva  evolució.  Influenciat  per  factors  hereditaris,  socials i ambientals.  Desenvolupament  neuromotriu:  estat  de  maduresa  dels  nens  a  nivell  neurològic i muscular. Aquest estat òptim neurològic és el que donarà l’ordre  de moviment. D. psicomotriu i D. neuromotriu van lligats. 
  4. 4. D. PSICOMOTRIU VS. D. NEUROMOTRIUDesenvolupament:  El desenvolupament motriu expressa la realitat mental i psico ­ social del  nen L’experiència modifica o reafirma aquest desenvolupament motriu. La unitat mare/pare ­ fill és molt important en aquesta conquista.
  5. 5. D. PSICOMOTRIU VS. D. NEUROMOTRIURetards: Retard  neuromotriu:  quan  el  SNC  del  nen  és  immadur o ha patit una lesió.  Ex. Prematurs, PC... Retard  psicomotriu:  quan  el  nen  desenvolupa  les  seves  habilitats  psicològiques  de  manera  més  lenta  a  l’habitual,  retardant  així  la  conquista  del  moviment voluntari.
  6. 6. GATEIG:                     (8­9 MESOS ALS 12 MESOS  APROX.)De les adquisicions motrius més importants per al desenvolupament del nen.Es produeix quan el desenvolupament neuromotriu i psicomotriu del nen són òptims.A nivell global:Proporciona reaccions d’equilibri corporals per donar resposta ràpida a possibles caigudes.Dissociació  cintures  pèlvica  i  escapular  (equilibri  davant  caigudes  i  per  desplaçar­se  per l’espai)Dóna  a  l’infant  informació  sobre  l’espai  (càlcul  distància­força/impuls;  coordinació  óculo­manual)Patró  creuat  de  recolzament,  el  cervell  ho  codifica  i  l’experiència  d’aquesta  coordinació prepara per a l’adquisició de la lateralitat i la coordinació.
  7. 7. GATEIG:                      (8­9 MESOS ALS 12 MESOS APROX.) A nivell d’EESS: Prepara les mans per la prensió i la motricitat fina. Tonifica EESS per frenar les caigudes. A nivell d’EEII: Prepara  els  malucs  per  aguantar  posteriorment  la  bipedestació  (imp.  nens  amb  subluxació de malucs) Afavoreix la maduració de les estructures del peu i les prepara. A nivell de tronc: Tonifica  i  harmonitza  la  musculatura  de  l’esquena  i  l’abdomen  (necessari  per  a  controlar la gravetat en BP)
  8. 8. ABANS DEL GATEIG... Previ al gateig      volteig i reptar (imp. entorn favorable) Volteig: a partir dels 3­4 mesos Reptar: a partir dels 6 mesos QP estàtica: cap als 8 m. es mantenen en QP i assagen fent  canvis de pes. Gateig abans i/o després de caminar.
  9. 9. PER A L’ÒPTIM DESENVOLUPAMENT  DEL NEN  ES RECOMANA: DL, DS, DP (a partir 0 m) DP prolongat(3m.) Estimular girs cefàlics a dreta i esquerra en DP. No sobreprotecció ni abús del DS. (excessiva obertura EESS i EEII). Estimular volteig DP­DS, DS­DP (3­6 fins 9m.) Canvis posturals facilitadors Estimular gir sobre eix corporal­pivotar (joguines als costats, 4­5m) Estimular reptar endavant (5­7m) Posició QP (8m) Diferenciació de cintures pèlvica i escapular (SD, 5­6m) No utilització de carrutxes. IMPORTANT: VARIETAT DE POSTURES.
  10. 10. IMATGES CANVIS POSTURALS, VOLTEIG, REPTAR...
  11. 11. IMATGES CANVIS POSTURALS, VOLTEIG, REPTAR...
  12. 12. DESPLAÇAMENTS Gateig  amb  recolzament  unipodal  frontal:  per  manca  organització  del  moviment, pot  ser per facilitar el pas ràpid a  SD en distàncies curtes i es pot  reeducar  en  distàncies  llargues.  Vigilar  assimetries  musculars,  articulars.  No  té perquè ser un problema. Shuffling: desplaçament de natges. Es sol donar en infants que han estat molt  temps en DS o no han tolerat el DP. Solen presentar retard psicomotriu quan  no  saben  fer  canvis  posturals  de  SD  a  DP...  CONTROL  PREVENTIU  AL  CDIAP. La  QP    porta  a  la  posició  de  genolls  amb  control  de  tronc,  previ  al  pas  de  cavaller per a la BP. Dissociació d’EE. Evitar la SD en “W” (inestabilitat malucs)
  13. 13. IMATGES GATEIG
  14. 14. MARXA Prèviament a la marxa: BP. Estimular els desplaçaments laterals individuals . BP estàtica inicialment amb base de sustentació + àmplia. Valorar comportament peus: 3 punts de recolzament 2 arcs 
  15. 15. VALORACIÓ DEL PEU Peu pla: instaurat o molt flexible. Valorar en càrrega i descàrrega.   Pauta d’exercicis per tonificar i ajudar a la correcció i formació d’arcs  plantars. (rotacions, mirar­se planta, separar dits...) evitar caminar  descalç per superfícies dures. Peu valg: peu pronat, avantpeu en ABD. alteracions  en els punts de  recolzament i els arcs. S’associa a valg de genolls. S’evidencia + en  recolzament. Valorar extensibilitats musculars. Peu var (zambo): peu supinat, avantpeu en ADD. Associat a var de  genolls. S’evidencia sense recolzament. Si és reductible: problema muscular.  Si és no reductible: problema estructura òssia. 
  16. 16. VALORACIÓ DEL PEU Si no hi ha altres problemes afegits: pautar sabates de tipus bota rígida  amb reforç de turmell, sola flexible que s’adapti a diferents superfícies.  En  peus  var  intercanviar  sabates  unes  hores  al  dia  fins  que  es  puguin  posar plantilles. DEMANAR VALORACIÓ DEL TRUAMATÒLEG. Si  hi  ha  problemes  afegits  psicomotrius,  musculars...:  DERIVAR  AL  CDIAP
  17. 17. MARXA                                   (A PARTIR DELS 12 MESOS) Alteracions de la marxa: Marxa  de  puntes,  desequilibri  anterior  accelerat:  nens  que  han  estat  estimulats  amb  carrutxes;  nens  amb  problemes  TGD,  trets  psicòtics,  denota inseguretat afectiva. Marxa  amb  base  de  sustentació  àmplia:  to  muscular  baix,  seguritza  la  marxa per evitar caigudes i dona més equilibri. Marxa en tisora/base estreta: valorar tonicitat dels Adductors. En relació  amb problemes neurològics. Marxa amb els peus en add: si es reductible es veu en infants inmadurs,  vergonyosos...  Si  no  és  reductible  pot  ser  un  problema  muscular  (tibial  anterior, tríceps sural...). Tonificar m. peroneus. Marxa inestable/balancejos: associat a problemes vestibulars, visuals...
  18. 18. MARXA Tots  els  nens  tenen  un  genu  var  fisiològic  al  néixer  que  cap  als  2­3  anys  es  corregeix passant a un genu valg fisiològic. Genu  var:  Si  persisteix  més  enllà  dels  3  anys,  pot  ser  per  problemes  d’ossificació, raquitisme, artrogriposis... Si s’evidencia en una sola cama pot ser  signe  d’un  tumor,  infecció...  Consultar  al  traumatòleg.  En  ocasions  es  pauten  mesures ortopèdiques i/o quirúrgiques. Genu  valg:  evitar  SD  en  “W”.  Pot  ser  reversible  fins  els  7­8  anys.  Mesures  ortopèdiques.
  19. 19. RETARD PARLA VS. RETARD LLENGUATGEEn l’evolució del llenguatge es veuen implicats factors de tipus motrius, cognitius i emocionals.Retard  parla:  no  saben  dir  determinats  sons  (dislàlies,  mala articulació). Associat a problemes d’audició, xumets, otitis repetides...Retard  llenguatge:  a  nivell  sintàctic,  omissió  de  paraules,  no formulació  de  frases  o  unió  de  paraules....  Pot  estar  associat  a  retard maduratiu o psicomotriu. Valorar cada cas. 
  20. 20. RETARD PARLA VS. RETARD LLENGUATGEIndicadors: Que sigui un bebè silenciós i no balbotegi en els primers mesos.  Si  en  els  primers  6­8  mesos  no  presenta  jocs  vocàlics  i/o  les  seves  respostes  cap  a  sons  en  l’ambient  o  la  veu  humana  no  acaben  de  ser  clars. Les primeres paraules apareixen més tard de l’habitual (a partir dels 2  anys quan normalment han d’aparèixer sobre els 12­18 mesos) Que  entre  els  12­24  mesos  no  comprengui  ordres  senzilles  (senyalar  amb el dit el q se li anomena), ni desenvolupi un argot espontani. L’absència de frases unint 2 elements als 2 anys Que sobre els 3’5 anys, la seva parla no pugui ser entesa per persones  que no formen part del seu nucli familiar.
  21. 21. TORN DE PREGUNTES Veritat o fals: El desenvolupament psicomotriu està influenciat per factors socials i hereditaris. El desenvolupament psicomotriu es descriu com l’estat de maduresa neurològic i muscular del nen. Desenvolupament psicomotriu i neuromotriu no van lligats. El gateig proporciona reaccions d’equilibri corporals. El gateig no té importància en el desenvolupament del nen. En l’evolució del llenguatge es veuen implicats factors de tipus motrius, cognitius i emocionals.   En  el  retard  de  parla  els  nens  no  saben  dir  determinats  sons  i  està  associat  a  problemes  d’audició,  xumets, otitis repetides... Que sigui un bebè silenciós i no balbotegi en els primers mesos no es un indicador de retard de parla o  llenguatge.
  22. 22. TORN DE PREGUNTES En nens sans el volteig sol aparéixer:  Als 2m.  Als 3­4m.  Als 5­6m. En la valoració del peu, diem que el problema és muscular quan: És reductible. No és reductible. Què no és recomanable: (múltiple resposta) Els canvis posturals El DS  El DP Sedestació en “W”
  23. 23. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

×