Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Instants d'il·lusió

711 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Instants d'il·lusió

  1. 1. Instants d’Il·lusió ? Classe del Vampir. 11 anys
  2. 2. La màgia és il·lusió, la màgia és sorpresa, la màgia és meravellosa. La sorpresa de quan veus acabar un truc i no vols saber com ho ha fet, és fantàstic. És millor quedar-te amb el misteri que veure la manera de com es fa aquell truc. Si vas a un espectacle deixa’t sorprendre, tot seguit fes les coses amb més entusiasme, per cloure atreveix-te a fer les coses que el mag diu, com per exemple si necessita un voluntari ves-hi tu... Amb l’il·lusionisme passa el mateix. T’has de deixar il·lusionar i a més a més moltes vegades el truc surt llavors és molt bonic veure com una persona endevina coses. La màgia ens uneix.   Aina Fernández Dorado
  3. 3. Tot va començar, quan a principis de curs vam fer una pluja d’idees de quin podria ser el tema que podríem treballar enguany. Entre les idees ens va captivar la màgia. A classe sorgien molt sovint jocs de càlcul entre nosaltres i també algun efecte sorpresa per captivar als companys. Un altre motiu per descobrir aquest tema era el treball que des de la classe del Gegant ens ha portat a descobrir a Joan Brossa i la seva obra. Des de que coneixem al poeta, sempre hem sabut que tenia especial predilecció per aquesta activitat gràcies a la seva amistat amb els diversos propietaris de la botiga El Rei de la Màgia. Joan Brossa deia: «...He anat descobrint que no hi ha diferència entre un joc de mans i un poema: tots dos són una metamorfosi de la realitat, una sorpresa per a la persona intel·ligent....» Joan Brossa. Declaracions al Diari de Barcelona. 15 de març de 1990 Joan Brossa ens volia dir que no trobava diferència entre un joc de mans i un poema i que només poden fer màgia i entendre-la les persones intel·ligents.
  4. 4. La màgia és un tros de la vida que poca gent ha volgut saber el que és. La gent sempre ha volgut anar per aquell camí misteriós. La màgia, indubtablement, sempre et deixà boca- badat. El mag ha de ser bo per transmetre’t la sorpresa o la il·lusió. Poca gent aconsegueix transmetre aquesta idea. La màgia és un tros del món que et deixa amb sorpresa. Per això mai s’ha de dir com es fa. Álvaro Sánchez Millán
  5. 5. De mica en mica, hem pogut comprovar que màgia i poesia es donen la mà i així ens hi hem pogut aproximar. A la visita que Eulàlia Bosch va fer a l’Escola a l’inici de curs , va recordar als mestres, que la frontera entre la màgia i la poesia ens ha de servir per a tranquil·litzar-nos quan no obtenim del món respostes adequades a les nostres preguntes. «...Quan parlem de poesia parlem d’això...Això és el que després et permet de gran viure entre preguntes que no busquen ser respostes sinó contemplant la meravella que vagin ser formulades..» Eulàlia Bosch Un joc de mans o una il·lusió, són de fet una pregunta just en l’instant de ser formulada. Aquests instants són molt especials i valuosos ja que s’esvaeixen de pressa quan obtenim les respostes o trobem una explicació lògica.
  6. 6. La màgia és com un poema, quan acabes de veure un truc et quedes sorprès i et preguntes com ha passat allò, i amb un poema acabat de llegir et quedes pensant amb el que t’ha volgut transmetre. Aquests dos fets són molt semblants, doncs et deixen amb un misteri per resoldre. Els poetes i els mags són extraordinaris, un et deixa fascinat amb els seus trucs, i l’altre et deixa emocionat amb el que ha escrit. La màgia també la podem comparar amb el que fem durant el nostre dia a dia. Una carta pot ser un de nosaltres i un joc de mans pot ser una cosa única i meravellosa que fem amb els nostres amics. En conclusió dir que la màgia la podem considerar una part de la nostra vida, perquè et condueix emocions, alegries i sorpresa. Carla Torreguitart José
  7. 7. Hem descobert la il·lusió? Hem parlat molt a classe sobre aquests instants irrepetibles que tenen una durada breu. Ens provoquen sorpresa, admiració, esglai... Ha calgut pactar entre nosaltres el fet de no voler saber el truc o la forma de realitzar aquell efecte o treball. El resultat ha estat que entre nosaltres han sorgit petits mags que ens han fet passar moments d’il·lusió. Podem dir que sí , que hem descobert la il·lusió de sorprendre’ns davant d’allò que no entenem. Aquesta il·lusió no suposa enfadament ni impaciència . Suposa un joc d’instants brillants entre nosaltres que no ens cansem de repetir, perquè deuen ser d’una categoria humana molt elaborada. Els nostres sentits s’alenteixen davant dels efectes màgics i admirem allò que no entenem. Admirar allò que no s’entén deu ser alguna cosa molt important tenint en compte els petits jocs que hem fet a classe però també molt important per als grans misteris i incògnites de la humanitat. Compartir misteris i secrets, des de petits, ens ha acompanyat des de que vam néixer. Hem recordat els petits jocs que ens feien els pares i mares, les tradicions nadalenques amb un munt de misteris i llums o moments de celebracions ara que som més grans. Molts instants d’il·lusió ens han acompanyat al llarg dels nostres onze anys de vida i esperem que ens segueixin acompanyant quan la raó que acompanya el fer-se gran se’ns faci més i més present.
  8. 8. La màgia, és com aquell moment d’il·lusió o de sorpresa com quan obres un regal no t’esperes que hi haurà a dintre. És com un tret que sorprèn i no penses en com es fa sinó que saps que es tracta de màgia. Té molt mèrit fer màgia perquè no és només fer-la sinó allò més important és no dir el truc. És un moment molt impactant i que val mes no tocar-lo.   Arnau Gotsens Lecha
  9. 9. Instants per sorprendre’ns Per treballar el tema, hem fet diverses accions que exposarem en aquest treball. Entre les accions en destaquen tres que ens han reportat moments d’alegria que no oblidarem fàcilment. •Vam visitar el Museu de la Màgia de Barcelona del qual en tenen cura els propietaris de la botiga El Rei de la Màgia. •Vam rebre la visita d’en Carles Canals, avi d’en Pere que ens va fer una sessió de metal·lisme que no oblidarem fàcilment. •També hem estat practicant a classe diversos jocs de màgia que han fet possible sorprendre’ns entre nosaltres i que prepararem per compartir el dia de la Festa de Sant Jordi de l’Escola. El treball que presentem s’intercala amb els nostres pensaments sobre la màgia. Esperem que en gaudiu de la mateixa manera que ho hem fet nosaltres
  10. 10. La màgia és una il·lusió. Sigui el truc que sigui el que et facin sempre et sorprendrà. La màgia és molt important ja que amb ella il·lusiones a petits i a grans. La màgia és excitant perquè és molt interesant. La màgia converteix els mals pensaments en fantasia.   Èric Barnet Roche
  11. 11. Visitem El Rei de la Màgia Per a conèixer millor el tema de la màgia vam anar a Barcelona al Teatre Museu de la Màgia regentat pels propietaris d’una botiga anomenada El Rei de la Màgia. Quan vam arribar al Teatre Museu ens va acollir una senyora que es deia Rosa Maria Llop, és una persona molt simpàtica va començar a fent-nos uns trucs de màgia i una explicació sobre l’historia de la botiga, en acabar ens va portar al Museu de la màgia situat en una sala de més endavant. En el Museu ens va parlar dels antics mags que havien passat per al Teatre i la botiga. Joan Brossa va passar moltes hores de la seva vida en aquell espai tant meravellós que el va enamorar, ell deia que la gent que entenia la màgia era molt intel·ligent tal com hem pogut comprovar en la frase que hem anotat abans.
  12. 12. La màgia és com un sentiment de llibertat i de felicitat. És un punt on et pots fer moltes preguntes molt interesants i d’una manera molt positiva. Quan et fan un truc de màgia tu sempre penses amb la pregunta de sorpresa i de la il·lusió que tens per aquell truc i per saber com és fa. Però allò més interessant és que o puguis gaudir-ho. És la màgia positiva o més ben dit la màgia blanca que ens aporta qualsevol truc de màgia. Quan va venir l’Avi d’en Pere ens va fer uns trucs molts bons i molt interessants. Allò més interessant és gaudir del truc que és el que va fer tota la classe. Em vaig preguntar com va fer el truc?   Ferran Cabrera Caja
  13. 13. Rosa Maria Llop, va captivar- nos de seguida amb el joc de mans de la caixa màgica. Aquesta caixa aparentment buida conté molts dels jocs de mans i il·lusionisme que podem admirar al Museu.
  14. 14. La màgia, és una il·lusió. Té un caràcter especial i fascinant que atrau els espectadors d’una manera molt sorprenent. Són aquells mateixos instants els que fan que els jocs de mans, la màgia, ens il·lusionin com ho fan... Si t’agrada la màgia, sempre tens ganes de quedar-te il·lusionat, si no és així, mai t’interesses per saber com ha sigut possible el que han vist els teus ulls. Si més no, és ben segur que ni que sigui la més mínima cosa, quelcom t’ha fascinat. Aquesta estanya sensació que provoquen els trucs, són com un núvol de preguntes que mai tenen resposta, sempre i quan, el mag no et destapi l’il·lusionisme i et digui el secret que tu no vols saber però en part sí. La poesia és com una màgia però diferent, té aquest punt de misteri i aquest altre contrast especial, i les dues idees t’ho ensenyen pels ulls. La màgia no només són els trucs i els jocs de mans, sinó que també és gran part de la nostra vida que ens encanta.   Ila De Rooij Torres
  15. 15. Els jocs de mans apareixien i desapareixien davant nostre amb gran rapidesa. Teníem just el temps de sorprendre’ns i admirar-nos. El joc del dau i el barret de copa, és un dels Jocs emblemàtics del Rei de la Màgia. El dau incomprensiblement viatge per l’espai entre la taula i el barret del mag.
  16. 16. La màgia es quelcom màgic, que et fa sentir feliç i intrigat, com un nen abans d’obrir un regal. La màgia...,quina màgia? Hi ha molts tipus de màgies: trucs amb cartes, trucs amb monedes, trucs amb tovallons, trucs amb coses d’una capsa de màgia, il·lusionisme i màgia negra. Si me n’oblido d’alguna, perdó. La màgia és com la loteria, reparteix il·lusió i intriga, corregeixo, millor que la loteria. Per acabar vull dir que tots hauríem de fer o veure màgia algun cop, per molts motius: et fa pujar l’autoestima; et posa reptes, com fer el truc o trobar- lo i et fa estar feliç.   Jordi Alemany Gómez
  17. 17. Tots els jocs tenien una història i contenien una explicació parlada i una acció amb les mans i els objectes que ens va impressionar. Sempre vam comprovar que es tenia cura de la presentació i la manipulació. Les col·laboracions del públic ajudaven a fer més versemblants els efectes que es volien aconseguir.
  18. 18. La màgia ha d’il·luminar, no pot ser que a la mínima que vegis el truc estiguis preguntant… La màgia és com una flor, primer neix, com la màgia, després floreix, el seu pas més bonic, aquest punt seria la il·lusió, després acaba… Anteriorment s’ha d’haver regat, en el cas de la màgia és el pas de preparar. Ara bé, has d’entendre que hi ha gent que li agrada un tipus de màgia i altres persones un altre tipus de màgia… El moment en el que et quedes il·lusionat no es pot descriure… En el teu pensament se sent, on ha anat aquella carta? Què ha passat? Com pot ser?…Això sento en el moment més bell de la flor.   Marc Luque Rodríguez
  19. 19. La majoria de jocs d’il·lusionisme els realitzaven amb objectes senzills que podem tenir a l’abast. Sempre es realitzaven els jocs de cara al públic i buscat-ne la complicitat.
  20. 20. La poesia és la màgia escrita, la màgia és la poesia representada en forma de jocs de mans. A mesura que et vas fent gran vas entenent aquesta frase. Quan ets petit no veus la màgia tal i com la veus de gran. Un mag novell és com un ocell acabat de néixer, a mesura que va aprenent, és com si l’ocell creixés. Quan el mag deixa de ser un aprenent, és com quan l’ocell deixa el niu. En fi, la màgia. Tal i com diuen molta gent que pensa com Joan Brossa, té molta relació amb la poesia. Màgia no és el truc en sí, màgia és el moment entre l’emoció i la il·lusió de quan t’acaben de fer el truc.   Marc Paredes Farràs
  21. 21. Alguns jocs formaven part de la col·lecció del Museu. En especial vam fixar-nos en el joc dels mocadors i els discs de vinil. Vam entendre que Barcelona és un referent mundial de la màgia. El joc de cartes dels ànecs i dels gats ens el van regalar a la sortida demanant-nos el compromís de mantenir el secret.
  22. 22. Aquest joc de mans, només depèn de tu. Una carta escolliràs de la baralla especial, i bé la recordaràs. Això sí, només es Complirà si tu ho desitges. La il·lusió teva serà quan et trobis la carta a la cartera. Si no et sorprens a tu mateix, mai et sortirà. Només depèn de la teva il·lusió, només cal desitjar-ho i deixar-te sorprendre. Deixa’t sorprendre i tot et sortirà. Il·lusionar-te per la màgia és com sentir-se lliure, només les persones intel·ligents saben sorprendre’s per ella. Fer màgia és molt difícil, per això quan veus algú fent màgia, has de felicitar aquella persona perquè ha fet un esforç pe a tu, i li has d’agrair. La màgia és una cosa extraordinària, i molt original! Maria Navarro Domingo
  23. 23. A mesura que progressava el petit espectacle vam comprovar la traça de la Rosa que ens anava mostrant els objectes que tenia preparats amb cura per tal que gaudíssim d’aquests instants d’il·lusió que volíem descobrir. La paraula, el gest, la música, el color, la forma, el moviment estaven integrats d’una forma espectacular que no ens deixava temps per a pensar raonablement sinó que el sentiment anava per endavant. Potser aquest sentiment que passa per davant d’allò raonable és el que ens va captivar. Aquesta idea la relacionàvem amb l’opinió de Joan Brossa sobre la poesia i la màgia.
  24. 24. A l’espectacle vaig seure a la butaca de color vermell, com una rosa acabada de collir. Les cortines es van obrir, i un home amb un barret de copa sortí del no res. Jo em vaig quedar bocabadada, un somriure i els ulls brillants van sorgir en la meva cara. Tot seguit va demanar un voluntari, molta gent va aixecar la mà, jo n’era un d’ells. Em va triar a mi, no sabia què fer era el primer cop que veia un mag. A continuació em va fer un truc fantàstic. Estava molt concentrada i no volia que ningú revelés el truc. Perquè ja no sentiria una il·lusió tan forta. L’espectacle s’acabà i jo contenta me’n vaig anar. Aquell dia vaig saber que hi tornaria. La màgia ens fa ser com nens petits.   Mariona Boladeras Serradó
  25. 25. El Museu ens parlava de la llarga tradició que Barcelona té amb el món de la màgia. Vam quedar sorpresos per la gran col·lecció de capses de màgia de joguina que al llarg dels anys han fet il·lusionar a nens i nenes com nosaltres.
  26. 26. La màgia es una cosa increïble i molt bonica i divertida i plena d’il·lusió. Mai ens deixarà de sorprendre. Mai sabrem com ens llegeixen la ment, com parteixen per la meitat les coses i després les tornen a l’estat normal, ni tampoc com fer desaparèixer coses. Allò divertit de la màgia es deixar-se il·lusionar, però és irresistible pensar: com ho a fet!? Pots quedar-se al·lucinat com quan va venir l’avi d’en Pere a classe. La màgia existeix gràcies als mags que cada dia fan coses increïbles. Hi ha molts tipus de trucs des dels més fàcils fins al més difícils. Tothom pot fer sorprendre a les persones i a vegades fins i tot pot sorprendre’t a tu mateix amb un: Ostres no m’ho acabo de creure ho he aconseguit. Arnau Granados Martin
  27. 27. Mental·lisme amb l’avi d’en PereEn Carles, avi d’en Pere, va venir a fer-nos una sessió de metal·lisme. El metal·lisme és una de les especialitats de la màgia que vol endevinar allò que pensen les altres persones. En Carles Canals fa molts anys que hi té afició i en sap un munt. Vam quedar impressionats per les seves habilitats i per la sorpresa dels seus encerts. La seva visita va motivar que comencéssim amb força la pràctica de jocs de mans amb baralles de cartes i altres estris. Vam quedar realment bocabadats.
  28. 28. Quan em fan un truc de màgia em sento especial, em sento diferent, com si estigués en el meu món. No penso en res més que en saber com és possible fer això. Una cosa que demanes molt després de fer el truc és: -Com ho has fet? Penso que és molt millor no saber el truc, perquè et quedes amb la il·lusió. En canvi si te’l diuen perd tota la gràcia.   Nil Allué Mengual
  29. 29. Des de bon començament en Carles ens va captiva amb les seves propostes. Vam fer un semicercle a classe i anàvem gaudint de les seves descobertes. En Carles era capaç d’endevinar coses realment difícils o que només nosaltres teníem al cap.
  30. 30. La Màgia és com un món tot ple de somriures i sorpreses. És com una vida amb tot de misteris per respondre. La Màgia és un misteri, un misteri, és una pregunta i una pregunta és un interrogant, que és el tema que l’Escola estem treballant. Què és la vida sense cap pregunta, què és el món sense cap persona? La Màgia és quelcom molt interessant que et pot arribar a fer veure la vida d’una altra forma. Si ets una persona que ho veus tot en blanc i negre i et deixes sorprendre pots veure la vida amb colors. La Màgia és com un dia sense problemes, un dia net. La Màgia està composta de persones felices.   Mar Junyent Bergés
  31. 31. Ens va sorprendre molt un joc molt difícil on va ser capaç d’endevinar una paraula d’un dels llibres que tenim a la Biblioteca i que nosaltres havíem escollit a l’atzar. Vam comprovar que havia endevinat de forma incomprensible una paraula entre els milers de paraules d’un volum de l’Enciclopèdia Comarcal.
  32. 32. La màgia és màgia. Serveix per sorprendre als que t’estan mirant. És una sensació extraordinària. Et poden fer aparèixer una carta a la jaqueta o mil coses més. Però com tots sabem sempre hi ha algun truc, que no hem aconseguit veure i per això ens sorprenem tant. La màgia és una espècie d’efecte òptic, és com una il·lusió. La màgia també serveix per il·lusionar-te. T’has de deixar sorprendre i no intentar saber el truc i si el saps no li diguis a ningú.   Marc Julià Maiquez
  33. 33. A part de metal·lisme, en Carles, ens va fer un joc d’escapisme amb unes cordes que el lligaven. Tirant per un cantó i tirant per l’altre cantó, en Carles es va desfer de les cordes que li passaven per l’interior de la jaqueta i que li lligaven les mans.
  34. 34. Tal com deia el nostre amic Joan Brossa la màgia i la poesia són una metamorfosi de la realitat, perquè les dues són una manera més culta d’expressar-te ja que només una petita porció de la gent la pot entendre. La màgia és una cosa que és basa en els petits detalls igual que la poesia. Tant la poesia com l’il·lusionisme són tant especials que sempre et fan somriure i et sorprenen amb la seva presència quan ho veus o ho llegeixes. Principalment semblen dues coses molt diferents però tot i així són les coses més semblants que existeixen pels motius que he mencionat.   Marc González Cucurella
  35. 35. Una caixa que contenia unes monedes ens va portar una bona estona intentant esbrinar com podríem recuperar-les. Tots els jocs eren fet per en Carles molt a prop nostre i a la vista de tots. Aquest fet augmentava encara més la nostra sorpresa.
  36. 36. Quan algú fa un truc de màgia l’ altre persona es queda sorpresa. Sentir la màgia, és com una tassa de xocolata calenta, és com el cel quan fa bon tems. La màgia és com un embolic amb cartes que es deixa sorprendre a sí mateix. Un truc de màgia et pot aportar moltes coses. Les persones es pensen que ser mag és molt fàcil, però no, has de ser molt intel·ligent , molt hàbil amb les mans , i tenim molta paciència que és la mare de la ciència!!!   Marta Mena Oleart
  37. 37. Molts dels objectes que en Carles utilitzava els podem tenir al nostre abast. Cartes, globus, monedes... A mesura que en Carles anava fent-nos i mostrant-nos allò que ell sabia ens preguntàvem com era possible allò que succeïa davant dels nostres ulls.
  38. 38. Tot, en molts aspectes, és màgia. Per exemple els diccionaris són màgics perquè poder obrir un diccionari i trobar moltes paraules és, diria que ja ho he dit, màgic. Obrir un llibre o anar a l’escola o anar a treballar o anar a l’escola a treballar... Tal com deia tot és màgic. És màgia blanca no negra perquè per fer mal no s’ha de ser intel·ligent. Per ajudar a treballar i fer coses bones s’ha de ser molt d’intel·ligent. La màgia no és comparable amb res dolent, però és comparable amb tot allò bo.   Martí Solé Xanxo
  39. 39. De la mateixa manera que nosaltres anàvem gaudint els jocs anaven creant-se davant dels nostres ulls. En Carles va acceptar que li mostréssim els jocs que havíem après a fer nosaltres. Moltes gràcies Carles.
  40. 40. Com tothom sap, la màgia només es pot fer servir per coses bones. No es pot hipnotitzar a la gent si no els hi has demanat. La màgia és una il·lusió pels mes petits i també pels més grans. Per fer màgia has de tenir algunes habilitats, i per fer poesia has de ser una mica intel·ligent. No tothom sap fer màgia o poesia per exemple la màgia no la pot fer tothom perquè hi ha trucs fàcils i trucs bastant difícils. Els fàcils els saben fer tothom però els difícils només els saben fer els grans mestres de la màgia.   Martina Fisac Leo
  41. 41. Els nostres instants màgics A través d’algunes imatges us presentem alguns dels jocs que hem après a fer . Representen les seqüències ordenades del joc. Veureu alguns jocs de cartes i algun joc amb altres objectes.
  42. 42. La màgia et dona un sentiment molt especial. El sol fet de veure com la carta que has triat es perd en la magnitud de la baralla i de cop gira la carta de sobre la baralla i és la que has triat, se’t fa un nus a l’estómac i una por immensa et fa pensar que no pot ser o això, que té un truc o és que som marionetes en el món d’aquest mag. L’il·lusionisme fa feliç a qui el veu et dóna ganes de saber com ho fa però quan ho preguntes deixa anar la típica frase: “Un mag mai rebel·la els seus secrets”. Llavors potser fa ràbia però la gent s’ha de deixar sorprendre.   Òscar Julià Maiquez
  43. 43. La carta desapareix a través de la taula... Escollim una carta, la incorporem a la baralla , la mà passa pel damunt...frega l’estoreta i la carta desapareix...!
  44. 44. La màgia, és una il·lusió que ens deixa amb un estat que no sabem què fer, si aplaudir o quedar-te callat. Quan tu vas a un espectacle de màgia la il·lusió et queda tot el dia o fins i tot més. A qui li agrada la màgia està “jo bé tu bé” perquè ell vol que a cada persona del públic se li dibuixi un somriure a la cara, o que es sorprenguin. La persona que fa el truc ha de tenir molta confiança amb ell mateix, perquè sinó, el truc no surt. Si tu compares un truc de màgia fet amb il·lusió i amb ganes, amb un altre que està fet perquè sí, hi ha molta diferència. Per acabar, si tu mires un truc i intentes descobrir el truc, perds la il·lusió de l’espectacle. Mira la màgia com l’has de mirar.   Pau Díaz Cuesta
  45. 45. La bola apareix i desarapeix... Tenim una pilota i la posem en una copa. Després de tapar-la i tornar-la a obrir la bola desapareix . Tornem a tapar i ve’t-ho aquí la bola groga torna a aparèixer...
  46. 46. En primer lloc, penso que la màgia té diferents fases, però la meva preferida és quan hi ha un instant de silenci i no saps com el mag ha pogut fer aquell truc, en aquell precís moment que sembla que el temps s’aturi. Seguidament, us haig de dir una cosa molt important: mai intenteu saber el truc, si ho feu, tot el truc perd la màgia i ja no t’agradarà gens ni mica. A més a més has de pensar que el mag que està fent un truc, s’hi ha esforçat molt, i no cal sempre saber-ho tot. Per últim, penso que els espectacles de màgia són com un globus. Quan comença l’espectacle, el globus comença a volar, quan s’està fent un truc el globus continua anant amunt, i quant el truc arriba al seu desenllaç és quan el globus es peta, i quan sembla que ja s’ha acabat, torna a volar un altre globus. Pere Arús Canals
  47. 47. La moneda desapareix... Tenim una moneda i un got...Amb les nostres paraules màgiques i aixecant el got fem desaparèixer per art de màgia la moneda que teníem...
  48. 48. Primerament crec que la màgia és increïble. No pares de sorprendre a la gent i quan veus el truc dius: Alaaaaa! Però quan te l’ensenyen dius que és molt fàcil . A continuació tu l’intentes fer i és molt més difícil del que et pensaves. Costa molt fer un truc de màgia ben fet. La màgia és impactant. Té molt mèrit saber fer màgia ben feta perquè costa molt. T’has de passar hores i més hores per poder fer màgia. Això de la màgia et ve de dins. En Joan Brossa és un exemple perquè encara que no es dediqués a ser mag ell anava moltes estones de la seva vida al Rei de la Màgia. Es podia haver quedat a casa mirant la televisió però ell no, ell volia aprendre moltes coses més de les que sabia. Per acabar vull dir que la màgia ho és tot.   Quico Roig García
  49. 49. T’endevino la carta... Escollim una carta de la baralla. És la Q. La tornem a incorporar , escapcem i barregem...
  50. 50. El mag descarta una pila de cartes fins que té un petit plec de cartes a la mà. Ens demana que fem un petit copet i la Q és la única carta que queda a la seva mà...Com és possible?
  51. 51. La màgia et fa sentir com ningú et pot fer sentir. Et fa sentir molt mes feliç i amb ganes de seguir endavant. La màgia et fa veure el món amb un sentiment de sorpresa igual que quan vas a visitar un nou lloc d’aquesta meravellosa Terra. Un paquet de cartes i un mag et pot fer la persona més feliç del món. La màgia, és com un riu fluid que baixa des d’un llac fred acabat de desglaçar després d’una nit on cap animal ha intentat sortir del seu cau. La màgia es tranquil·la i a l’hora per algú pot ser molt excitant, però sempre, sempre, hi ha un punt que tothom està d’acord en una cosa. Sempre et deixa amb dos sentiments que són difícils d’aconseguir com són sorpresa i les ganes de saber fer com es fa. Així és com jo crec que és la MÀGIA.   Quim Bardés Badia
  52. 52. El joc dels ànecs i els gats... Uns ànecs veuen a un gat i tenen por que els atrapi. Mentre el gat queda sol a la taula es presenta a la granja un ànec que quan veu el gat li diu que amb ell venen quatre gats més. D’on han sortit tants gats si eren les mateixes cartes?

×