Prueba ciales

1,021 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,021
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
448
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Realistic
  • Romulus hanging on coattails Portrait of Augustus addressing troops in manner of an orator Rome’s 1st emporer is his role as general
  • Roman Senator and his wife
  • Prueba ciales

    1. 1. EL LLEGAT GREC I ROMÀ
    2. 2. <ul><li>La cultura que van crear els antics grecs i romans constitueix un dels grans patrimonis de la humanitat i és la base de la nostra cultura occidental. </li></ul><ul><li>A Grècia van néixer la filosofia, el coneixement científic, els cànons artístics, els Jocs Olímpics i la democràcia com a forma de govern . </li></ul><ul><li>Els romans, un poble eminentment pr àctic, ens van lleg ar construccions arquitectòniques, obres d’enginyeria, legislació, concepció urbanística i, sobretot, la seva llengua. </li></ul>15
    3. 3. <ul><li>Els grecs van crear una religió amb un panteó de déus ( politeista ) i una mitologia, que després van ser adoptats pels romans . </li></ul><ul><li>Els déus vivien com els èssers humans, formaven famílies, s’estimaven i es barallaven, però eren immortals, tenien poders enormes i controlaven les forces de la natura; no coneixien la fam ni la fatiga. </li></ul>15
    4. 4. <ul><li>Els grecs i els romans eren molt supersticiosos i abans d’emprendre qualsevol acci ó important volien saber la voluntat dels déus. </li></ul><ul><li>Els grecs consultaven els oracles , on una pitonissa responia, les preguntes que li feien les persones sobre el seu futur. </li></ul><ul><li>A Roma el més freqüent era la interpretació del vol dels ocells ( auspicis ) pels àugurs . </li></ul><ul><li>Els déus també feien conèixer la seva voluntat enviant un senyal: eren els presagis . </li></ul>15
    5. 5. <ul><li>Grècia és el bressol del pensament racional ; va ser el primer lloc on es va intent ar explicar els fenòmens més complicats per mitjà de la raó humana . </li></ul><ul><li>Els éssers humans podien ser capaços de comprendre i explicar el món que els envoltava, sense haver de recórrer als déus . </li></ul>15
    6. 6. <ul><li>Els grecs identificaven la bellesa amb l’ harmon ia i la proporcionalitat ; per això van crear els ordres o estils arquitectònics. </li></ul><ul><li>Les maneres diferents de disposar els elements de la façana d’un edifici donen lloc als diversos ordres. </li></ul><ul><li>Hi ha dos ordres principals, el dòric i el jònic ; l’ordre corinti és una varietat del jònic. </li></ul>15
    7. 7. Els ordres arquitectònics grecs Àbac Equí Collarí Fust 1. ORDRE DÒRIC
    8. 8. Els ordres arquitectònics grecs Àbac Equí Collarí Fust 2. ORDRE JÒNIC Voluta
    9. 9. Els ordres arquitectònics grecs Àbac Equí Collarí Fust 3. ORDRE CORINTI Fulla d’acant
    10. 10. 15
    11. 11. ART ROMÀ
    12. 12. ANTECEDENTS: L’ART ETRUSC I L’ART GREC
    13. 13. Etruscos (780 aC) Cultos funerarios y orfebrería desarrollada
    14. 14. Influència grega
    15. 15. ARQUITECTURA I URBANISME
    16. 16. <ul><li>D’entre les obres p úbliques romanes hem de destacar: </li></ul><ul><li>Els edificis religiosos . </li></ul><ul><li>Els dedicats a l’ administració i al govern . </li></ul><ul><li>Els destinats a l’ oci . </li></ul><ul><li>Les vies de comunicació . </li></ul><ul><li>Els monuments commemoratius . </li></ul>15
    17. 17. <ul><li>Les construccions romanes faran servir l’ arc i la volta . </li></ul><ul><li>Tamb é van fer servir la cúpula , que va donar als seus edificis una gran amplitud i grandiositat. </li></ul><ul><li>En la major ia de construccions van utilitzar el maó cuit i una pasta semblant al ciment . </li></ul><ul><li>En els edificis més luxosos aquests materials es recobrien amb tova pintada o de marbre . </li></ul>15
    18. 18. Les comunicacions Les vies romanes
    19. 19. Via Àpia - Via del Capsacosta
    20. 21. El transport de l’aigua: els aqüeductes
    21. 22. ELS ESPAIS PÚBLICS
    22. 23. El circ
    23. 24. TEATRE
    24. 26. ANFITEATRES
    25. 27. El Coliseu (amfiteatre Flavi) (80 dC)
    26. 28. BANYS PUBLICS O TERMES
    27. 29. Termes públiques
    28. 30. EDIFICIS RELIGIOSOS
    29. 31. Els temples
    30. 32. El panteó .
    31. 33. EDIFICIS PRIVATS
    32. 34. Les insules: les cases de la gent del poble
    33. 35. Les DOMUS: les cases dels rics
    34. 36. Partes d’una Domus (6!) <ul><li>VESTIBULUM (vestíbulo): entrada, con la puerta de ingreso; </li></ul><ul><li>ATRIUM (atrio): con varias habitaciones que lo rodeaban. En su parte superior había una abertura que recibía la luz y la lluvia. Era el impluvium. </li></ul><ul><li>COMPLUVIUM (estanque): depósito que recogía las aguas lluvias. </li></ul><ul><li>TABLINUM o TABULIMUN (galería): sala ornada con pinturas. Hacía el papel de oficina del paterfamilias. </li></ul><ul><li>PERISTYLUM (columnas alrededor): patio rodeado por un jardín con plantas y estatuas. Lo rodeaban las habitaciones. </li></ul><ul><li>EXEDRA : Sala de reunión para sentarse y conversar. </li></ul>
    35. 37. Domus àurea de Neró
    36. 38. Les VIL·LES: les cases de camp de luxe
    37. 39. ESCULTURA
    38. 40. <ul><li>L’escultura i la pintura buscaven la representaci ó de la bellesa ideal i el moviment . </li></ul><ul><li>Per aix ò , van cercar les proporcions ideals del cos humà i van desenvolupar un joc de proporcions entre les diverses parts del cos, el cànon . </li></ul>15
    39. 41. Esculturas realistes Busto de Caracalla Busto de Bruto Octavio Augusto Livia, esposa de Augusto Matrona romana
    40. 42. Julius Caesar Caesar Augustus
    41. 43. Portrait of Augustus
    42. 44. Roman Senator and His Wife
    43. 45. Narració de les conquestes Arco de Orange , 14-37       Detalle del Arco de Constantino. Roma Columna de Trajano Estatua de Octavio
    44. 46. La columna trajana: un llibre esculpit
    45. 47. L’arc de Constantí
    46. 48. PINTURA
    47. 49. <ul><li>Els romans acostumaven a decorar els habitatges amb pintures murals . </li></ul><ul><li>Els temes m és representats eren els mitològics, les escenes de la vida quotidiana, els retrats, els paisatges i les construccions arquitectòniques de fantasia. </li></ul><ul><li>Les pintures es feien amb la tècnica del fresc i es protegien amb una capa de cera que feia més vius els colors. </li></ul>15
    48. 50. El cas de Pompeia (79aC)
    49. 51. Pompeya
    50. 52. Detall de la vil·la dels misteris
    51. 53. <ul><li>Els terrissaires grecs van ser artesans h àbils que van crear una gran varietat d’objectes. </li></ul><ul><li>Moltes peces tenien boniques pintures que representaven tota mena d’escenes. </li></ul><ul><li>Aquestes imatges ens han proporcionat una informació valuosa sobre la manera de vida dels grecs. </li></ul>15
    52. 55. MOSAIC
    53. 56. <ul><li>Tant els grecs com els romans van fer servir els mosaics per decorar els terres i les parets dels palaus i de les cases. </li></ul><ul><li>Els mosaics pod ien tenir una decoració geomètrica o figurativa . </li></ul><ul><li>Entre la figurativa hi trobem els mateixos temes de la pintura. </li></ul>15
    54. 57. Mosaics romans
    55. 58. ROMA A LA PENÍNSULA IBÈRICA
    56. 59. L’ARRIBADA DELS ROMANS: 218 aC
    57. 61. LA CONQUESTA
    58. 62. Etapes de la conquesta d’Hispània per Roma
    59. 63. LA ROMANITZACIÓ
    60. 64. Vies de comunicació
    61. 65. 197 a.C A Hispania de Augusto s.I a.C. Finais s. III. <ul><ul><li>Fases de la divisió provincial </li></ul></ul>
    62. 66. PRINCIPALS CIUTATS ROMANES
    63. 67. LA ROMANITZACIÓ A CATALUNYA La TARRACONENSIS
    64. 68. EMPÚRIES
    65. 69. En blanc, zona excavada de la ciutat romana
    66. 70. Atrium DOMVS 1
    67. 73. Reconstrucció Fòrum
    68. 74. Termes públiques
    69. 76. Muralla
    70. 77. Porta de la muralla
    71. 79. Moll del port
    72. 80. TARRACO (la capital) A la segona meitat del s. I aC se li va concedir l'estatut de colònia de dret romà.
    73. 81. Temple
    74. 82. Porta muralla
    75. 83. TARRACO
    76. 84. Circ
    77. 85. Volta del circ
    78. 86. Amfiteatre
    79. 87. Mosaic de Medusa
    80. 88. Arc de Berà
    81. 89. Aqüeducte
    82. 90. Tomba dels ‘Escipions’
    83. 91. BARCINO Barcino va ser fundada entre els anys 15 i 10 a.C., com a consecuència de les reformes territorials i administratives ordenades per August.
    84. 92. Temple
    85. 93. Porta muralla

    ×