L'economista Pau A. Monserrat respon a les preguntes de la periodista de l'Ara Catalina Serra, sobre el seu primer llibre "La banca culpable" i la situació actual de la normativa hipotecària.

1. ara DIMARTS, 19 DE MARÇ DEL 2013
l’entrevista 29
PAU A. Experiència Va treballar al Banco Zaragozano, en
una empresa d’intermediació hipotecària i com a
MONTSERRAT agent de productes financers. A ‘La banca culpable’
(La Esfera de los Libros) Pau A. Montserrat explica
Economista i divulgador per què no ens podem fiar dels bancs
Abans d’entrar en un banc no seria tres o quatre quotes i s’envia el prés-
“Els bancs no mala idea haver llegit La banca cul-
pable, el llibre de debut d’aquest
economista mallorquí que fa anys
que divulga en fòrums d’internet,
tec al servei jurídic els interessos de
demora comencen a computar pel
total de la hipoteca, no pels rebuts
impagats, i això fa impossible des-
són assessors
com iAhorro, i en programes de te- prés poder reestructurar el deute.
levisió i ràdio com funciona el siste-
ma financer i què ens cal fer per no Amb la sentència del Tribunal Eu-
CATALINA sortir esquilats de l’experiència. ropeu potser ara els jutges podran
SERRA intervenir.
sinó venedors,
De què és culpable la banca? Sí, s’ha demostrat que el procedi-
Aquest llibre se centra en la banca ment d’execució hipotecari incom-
comercial, que és culpable d’haver pleix la normativa europea perquè
aprofitat una posició de domini per és molt beneficiós per al banc i molt
comercialitzar productes que sabia poc per al client. Els bancs tenen
cal tenir-ho que el client no entenia bé o que no
eren adequats per a ell.
Marca molt la diferència entre
bancaris i banquers. Per què?
una posició de força tot i ser una
part del procés, la creditora. Fins
ara, i això s’haurà de canviar arran
d’aquesta sentència, els jutges no
podien intervenir i aturar l’execució
molt clar” La diferència és important. El ban-
cari és un empleat que fa feina en un
banc. I els banquers són els propie-
taris dels bancs, els accionistes i, per
tant, els banquers dels grans bancs
hipotecària encara que hi hagués
proves de clàusules abusives. Hi ha-
via una indefensió total.
¿Està d’acord amb la dació en pa-
són els seus directius. Hi ha molta di- gament que proposa la PAH?
ferència entre la responsabilitat La modificació d’una normativa tan
d’un alt directiu de banca, que tria important com la hipotecària no es
quins productes s’han de vendre, i un pot instrumentar ni per part dels
bancari, que n’és responsable però al culpables ni per part de les víctimes.
cap i a la fi fa el que li diu el patró. Els bancs no poden seguir dictant
les normes que van sortint, com han
Explica que el 2008 a Espanya hi fet fins ara, però tampoc les vícti-
havia un bancari per cada 166 cli- mes. Se les ha d’escoltar, està bé que
ents potencials. hagi arribat la ILP al Congrés i que
una Sí, més que metges. El client banca- se’n parli, però no es pot legislar en
pel·lícula ri espanyol, al contrari que en altres calent. Penso que els tècnics ja ho
països europeus, anava al banc com han explicat i saben el que s’ha de
‘DUNE’, qui va al capellà o al metge, perquè canviar de la legislació, que no pas-
DE l’assessoressin, l’escoltessin i li re- sa per generalitzar la dació. Això és
DAVID comanessin coses. I els bancs se’n matar mosques a canonades. Qui ha
LYNCH van aprofitar sobredimensionant de decidir en tot aquest procedi-
oficines per intentar captar clients. ment és el jutge. És ell qui ha de te-
nir la capacitat de fer servir la dació
un color Quina funció tenia tanta oficina? quan sigui necessari, qui ha de tenir
Eren punts de venda que no tenien capacitat de bonificar interessos i
gaires diferències amb una botiga de fer quitança d’interessos o capital
telefonia mòbil. No és només que els o allargar terminis.
bancaris siguin venedors, sinó que
han fet servir una forma de venda Al llibre denuncia també la mala
molt agressiva en què les necessitats praxi a l’hora de vendre productes
dels clients cada vegada han estat complexos, com les preferents, a
BLAU menys tingudes en compte. clients que no sabien el que com-
praven. ¿Creu que acabarem ve-
Vendre no és dolent. ient banquers a la presó?
No ho és si el client sap què li estan Les responsabilitats són evidents.
una venent. Però els clients no sabíem No només en casos com el de Ban-
ciutat que estàvem en un procés de ven- kia, en el qual es van vendre accions
da, sinó que ens pensàvem que era a la borsa quan els balanços estaven
PALMA un procés d’assessorament. I això és demostradament maquillats. Això
el gran frau del banc als clients. és un delicte, i per molta pressió que
Vendre’ls coses sense dir-los que hi hagi la justícia actuarà. Alguns
era una venda que, a més, en molts dels responsables pagaran pel que
casos, va ser una venda mal feta. han fet, però seran menys dels reals.
Ara bé, que no anés ningú a la pre-
Creu que hi ha hagut usura? só em semblaria una estafa i una im-
Si vol dir si els bancs han cobrat més punitat judicial que en un estat de-
del que és econòmicament raonable, mocràtic seria intolerable.
no ha estat així perquè els interessos
de les hipoteques i els préstecs eren Hem de desconfiar dels bancs?
barats. El problema arriba quan no El banc és una empresa que et ven
pagues. Els interessos de demora no productes. Se n’ha de desconfiar de
estanlimitatsperlalleid’usura,lallei la mateixa manera que ho fem quan
Azcárate, i per tant no tenen límits anem a comprar qualsevol cosa:
més enllà del que un jutge podria hem de comparar, analitzar, provar,
considerarraonable.Is’hanposatin- negociar i saber què comprem. Els
Pau A. Montserrat explica de manera clara, entenedora i entretinguda teressos de demora de fins al 29%. bancs no són assessors sinó vene-
com funciona el sistema financer espanyol. ENRIQUE CALVO Què passa? Que si deixes de pagar dors, cal tenir-ho molt clar.e