Obriu una ruta al Senyor: Prepareu-li el camí. Tothom veurà la salvació de Déu. Al.leluia.

1. Una veu crida en el desert:
Obriu una ruta al Senyor,
Prepareu-li el camí

2. Rebeu una cordial benvinguda a l’ Eucaristia del Segon
diumenge d'Advent. Avui coneixerem un personatge
importantíssim en la Història de la Redempció: a Joan el
Baptista. Joan ens demana de preparar el camí, per l’arribada
del Senyor. És la unió entre dos temps: el de l'Antic Testament
i el de Bona Nova. Obrim, doncs, els nostres cors a una
conversió sincera que ens farà més feliços.
Tal i com diu la primera lectura d’avui, Jerusalem ha
d'abandonar el seu vestit de dol i obrir-se a la glòria que el
Senyor envia. El salm, era utilitzat per als jueus quan tornaven
de l'exili de Babilònia, i per a nosaltres és símbol d’alegria i
d'esperança.

3. En la segona lectura, molt propera a la de diumenge
passat, l'apòstol ens recomana romandre nets i preparats
davant la imminent arribada de Jesús.
I en l'evangeli, es dóna notícia del naixement de Joan
Baptista, i també de l'anunci de l'arribada del Messies. El
mateix Joan es farà anomenar com la frase pronunciada
molts anys abans pel profeta Isaïes: la veu que crida en el
desert. I el missatge de l'antic profeta és l'autèntic pa
d'acció de Joan Baptista.
Preparem-nos doncs per a iniciar la nostra celebració amb
fe i esperança. Nosaltres també som precursors del
Senyor. Preparem-li el camí, preparem la seva arribada i
que ens trobi amb el cor obert perquè Ell hi pugui fer
estada.

4. A Vós elevo la meva ànima,Senyor,
Déu meu en Vós confio,
Feu que conegui les vostre rutes
Que aprengui els vostres camins

5. A Vós elevo la meva ànima,Senyor,
Déu meu en Vós confio,
Feu que conegui les vostre rutes
Que aprengui els vostres camins

6. És magnífic el que fa el
Senyor a favor nostre.
Amb quin goig ho celebrem.

8. La vostra pau Senyor,
Il.lumini el nostre camí
La vostra pau Senyor,
És la llum que ens guia.
Doneu-nos la pau,
La vostra pau,
Senyor Jesús,
Doneu-nos pau

9. Paraula que fou llum el primer dia, i en boca dels profetes fou sentit,
i clam i compromís que denuncia, vindrà a esquinçar la nit.
Paraula com el foc que no s’apaga, paraula com la pluja sobre
l’erm, paraula com un sol que venç l’obaga, com vent que mou de
ferm.
Paraula que es covava en cor de pobre i en el si d’una noia feia niu;
consol, viva pregària que s’obre i hi té constant caliu.
Paraula que, no essent paraula vana, és carn de nostra carn, i sang
de sang, i plora amb plor d’infant i és veu humana: pastat del nostre
fang.
Paraula, que és el si de tota cosa, l’Amén on ens durà la nostra fe
quan, el darrer diumenge, ja desclosa, la Vida farà el ple.

10. PROMESES VERITABLES
Veniu, Senyor, i aplaneu els nostres camins!
Feu que no tinguem tan orgull,
per conquerir-vos amb humilitat
Quan estiguem dispersos,
assereneu-nos per estimar-vos només a Vós
Poliu la nostra vida
perquè hi tingueu un espai per a Vós.
Veniu, Senyor, i no ajorneu la vostra tornada!
Entre altres coses,
perquè cada dia que passa,
sentim que el món està més ferit de mort
si Vós hi falteu per dins
si Vós no li envieu la vostra esperança i alè.
Veniu, Senyor, us esperem!