Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

SISTEMES COS HUMÀ

2,555 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

SISTEMES COS HUMÀ

  1. 1. L’APARELL DIGESTIU
  2. 2. PARTS
  3. 3. BOCA VESTÍBUL: - Galtes - Llavis - Genives - Dents BOCA: - Paladar - Llengua
  4. 4. DENTS PARTS: - Esmalt - Dentina - Pulpa
  5. 5. DENTS TIPUS: - Incisius - Canins - Premolars - Molars
  6. 6. DENTS INCISIUS CANINS PREMOLARS MOLARS DENTICIÓ 1a SUPERIOR 4 2 4 0 INFERIOR 4 2 4 0 TOTAL 20 8 4 8 0 DENTICIÓ 2a SUPERIOR 4 2 4 6 INFERIOR 4 2 4 6 TOTAL 32 8 4 4 12
  7. 7. LLENGUA
  8. 8. FARINGE Parts: Nasofaringe Orofaringe Larinofaringe
  9. 9. ESÒFAG Porció cervical Porció toràcica Part diafragmàtica Part abdominal
  10. 10. ESTÓMAC PARTS: Esòfag Vàlvules: - cardias - picos Parts: - Fundus - Cos - Porció pilórica
  11. 11. INTESTÍ PRIM  Duodé 25 cm  Yeyú-ileo 4 – 5m
  12. 12. INTESTÍ GRUIXUT Parts: - Part ascendent - Part transversa - Part descendent - íleo-pèlvica (recte)
  13. 13. RECTE  2 Porcions: - Pelviona - Perineal
  14. 14. NECESSITATS NUTRICIONALS I D’HIDRATACIÓ EN L’ESPORT ENTRENAMENT DIETA DESCANS
  15. 15. CONCEPTES BÀSICS: BALANÇ CALÒRIC: - Diferència entre despesa energètica-ingesta energètica DESPESSA ENERGÈTICA: - Despesa Basal – Despesa física
  16. 16. TIPUS DE COMBUSTIBLE MACRONUTRITENTS: - Hidrats de Carboni - Proteïnes - Greixos MICRONUTRIENTS: - Vitamines - Minerals
  17. 17. MACRONUTRIENTS
  18. 18. HIDRATS DE CARBONI FUNCIÓ: - Aportar energia TIPUS: - Monosacàrids: glucosa, fructosa - Disacàrids: sacarosa, lactosa, maltosa - Polisacàrids: glucògen
  19. 19. ÍNDEX GLUCÈMIC: Diferencia el diferents tipus de Hidrats de Carboni (HDC). Com més alt sigui, més ràpid aportarà energia abans però amb poca durada. Si són d’index baix, ser{ de digestió més lenta però s’aprofitar{ a més llarg termini
  20. 20. ALIMENTS RICS EN HDC:  Fruites  Verdures  Cereals  Llegums  Pa, pasta  Sèmola  Sucres, mel  Begudes edulcorades  Pastissos, gelats
  21. 21. PROTEÏNES (AMINOÀCIDS) ESENCIALS: - Origen extern NO ESENCIALS: - Origen intern
  22. 22. FUNCIONS:  Estructural (colàgen i queratina)  Reguladora (insulina hormona del creixement)  Transportadora (hemoglòbina)  Defensiva (anticossos)  Enzimàtica (sacarosa i pepsina)  Contràctil (actina i miosina)
  23. 23. ORIGEN: Animal Vegetal
  24. 24. ALIMENTS RICS EN PROTEÏNES: Carns Peixos (incluit la melva)
  25. 25. GREIXOS/LÍPIDS GLICERINA Funcions: - Energètica - Estructura Tipus: - Saturades - Insaturades: - Monoinsaturades: oli d’oliva, fuits secs - Polinsaturades: peix blau, llavors
  26. 26. MICRONUTRIENTS
  27. 27. TIPUS Vitamines: Fruites (de temporada) Minerals: Hortalisses Vegetals Llegums
  28. 28. HIDRATACIÓ I PRÀCTICA ESPORTIVA Begudes isotòniques Aigua vs isotòniques: Desprès de fer exercici és més aconsellable veure begudes isotòniques .
  29. 29. DIETA MEDITERRÀNIA
  30. 30. DIETA DE LA ZONA MÉS RECOMENABLE 40% HDC 30% Proteïnes 30% Greixos
  31. 31. DIETA ESCANDINAVA Buidar el cos completament i omplir-lo de cop Dieta utilitzada més freqüentment per maratonians o muntanyistes
  32. 32. RECOMANACIONS ABANS D’UN PARTIT: Esmorzar: 3 – 4h abans Sucs Fruita Torrades Proteïnes (pernil, tonyina)
  33. 33. RECOMANACIONS DURANT EL PARTIT: Fruita i plàtans Begudes isotòniques
  34. 34. POST-COMPETICIÓ: Fruita Aigua Batuts
  35. 35. NO RECOMENAT: Begudes ensucrades i gasoses Rebosteria industrial 3 àpats Dolços industrials Gelats industrials Aliments de dintre d’una bossa de plàstic
  36. 36. RECOMANACIONS: 5 àpats. Percentatges 55-35-15 / 40-30-30 Més micronutrients, més verdures, més proteïnes. Sopar lleuger. Eliminar brossa. Aigua i fruita abans dels àpats.
  37. 37. METABOLISME ENERGÈTIC Dues vies energètiques: Via aeròbica Via anaeròbica
  38. 38. VIA ANAERÒBICA Alàctica: No utilitza oxigen, capacitat baixa i gran potencia. Menys de 20”. Làctica: Utilitza la glucosa, potencia menor i major capacitat. Entre 30” i 3 minuts.
  39. 39. VIA AERÒBICA Presència de oxigen, dipòsits de glucosa limitats. Potència molt baixa i capacitat molt alta. Recuperació molt lenta.
  40. 40. FASES DEL METABOLISME Capacitat Potència Inèrcia Recuperació
  41. 41. FASES DEL METABOLISME ENERGÈTIC
  42. 42. SISTEMA ENDOCRÍ Glàndules endocrines: pàncrees, ovaris, testicles, tiroides... Glàndules exocrines: mamaries, salivals... Glàndules helocrines: rebutgen el que esta mort
  43. 43. SISTEMA ENDOCRÍ Dintre del sistema endocrí trobem les hormones. HORMONES: substància química produïdes per les glàndules endocrines. Allibera la glàndula i té funció de transmissió del funcionament. Exemples: insulina, adrenalina, hormona de creixement, testosterona...
  44. 44. SISTEMA RENAL FUNCIÓ: Depuració Conducció Emmagatzematge.
  45. 45. SISTEMA RENAL PARTS: Ronyons: Depurar els líquids per convertir-lo en orina i mea. Regula els líquids.
  46. 46. SISTEMA RENAL Urèter: Té una llargada de 25 – 30 cm. Porta l’orina desde el ronyo fins a la bufeta.
  47. 47. SISTEMA RENAL Bufeta: Emmagatzema l’orina.
  48. 48. SISTEMA RENAL Uretra: Part interior del pene. Connecta de la bufeta a l’exterior.
  49. 49. SISTEMA NERVIÓS Sistema nerviós central: Controla l’acte motor. Sistema nerviós perifèric: Controls dels sistemes i aparells del cós.
  50. 50. SISTEMA NERVIÓS CENTRAL Parts: Medul·la espinal Encèfal
  51. 51. ENCÈFAL PARTS: Cervell Cerebel Bulb raquidi Pont de varolio
  52. 52. SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC Simpàtic: 8 cervicals, 12 dorsal, 5 lumbars, 5 sacres i 1 coccigi. Parasimpàtic : La seva funció és relaxar i inhibir

×