Projcte Ensenyament-Aprenentatge

317 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
317
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Projcte Ensenyament-Aprenentatge

  1. 1.  Incorporació  de  les  TIC  a  l’assignatura  d’Història  Contemporània  de  1er  de  Batxillerat.  Ensenyament i aprenentatge en la societat digital.   Oriol Toronell, Pau Trigo, Corina Osadci, Bashanah Kesner.  
  2. 2. INTRODUCCIÓ  En  el  següent  treball  tractem  el  tema  de  l’ús  de  les  noves  tecnologies  i  de  les  eines  que  aquestes  ofereixen.  Hem  realitzat  un  anàlisi  sobre  les  Escoles  Vedruna,  un  centre  escolar  situat  en  ple  centre  del  barri  de  Gràcia  de  la  ciutat  de  Barcelona.  Hem  escollit  aquesta  escola  perquè  creiem  que  tot  i  que  segueix  una  bona  metodologia,  un  bon  camí  pedagògic  a  lhora  de  treballar  amb  els  alumnes  i  uns  bons  professionals  com  a  docents,  en  algunes  assignatures  de  batxillerat  no  fan  un  ús  suficient  dels  amplis  recursos  pedagògics  que  disposen.      El  centre  disposa  d’un  ampli  nombre  de  recursos  que  poden  ajudar  a  dur  a  terme  un  procés  d’aprenentatge  molt  més  ric  i  profitós.  En  general  els  professors  fan  ús  d’aquestes  eines  que  disposa  el  centre,  però  incidint  nomes  en  la  ESO.      A  partir  de  l’anàlisi  del  centre  i  d’una  entrevista  amb  el  coordinador  de  Batxillerat,  hem  decidit  fer  una  proposta  educativa  d’adaptació  de  les  tic  a  l’assignatura  d’Història  Contemporània  de  1er  de  Batxillerat.  A  partir  d’una  petita  enquesta  realitzada  als  alumnes  d’aquest  curs  podem  veure  clarament  com  hi  ha  una  manca  de  motivació  i  participació  per  part  dels  alumnes  amb  l’assignatura,  per  això  veiem  positiu  introduir  l’ús  de  les  tic  com  a  eina  de  millora  del  procés  d’aprenentatge  dels  alumnes.  Per  treballar,  motivar  i  fomentar  la  participació  dels  estudiants    farem  servir  una  mena  de  Bloc  virtual  que  hem  creat  amb  l’ajuda  d’una  eina  que  pot  arribar  a  ser  molt  potent  a  nivell  docent;  Wordpress.  És  una  eina  molt  senzilla,  intuïtiva  i  fàcil  d’utilitzar.  Aquest  serà  un  espai  virtual  compartit  entre  els  alumnes  i  la  professor,  el  qual  permetrà  crear  noves  formes  de  treball  i  noves  maneres  daprenentatge  de  la  matèria,  en  el  que  els  alumnes  no  només  hauran  de  fer  les  tasques,  sinó  que  podran  opinar  i  aportar  informació  nova  a  la  web.    Aquesta  eina  permetrà  als  alumnes  treballar  tant  a  casa  com  a  l’escola,  creant  entre  tots  una  mena  de  comunitat  virtual  que  els  permetrà  interactuar  els  uns  amb  els  altres  compartint  coneixement.      
  3. 3. LES ESCOLES VEDRUNAQuè són? Les  Escoles  Vedruna  són  una  xarxa  de  trenta-­‐nou   escoles  darreu  del  nostre  país,  totes  elles  molt   diverses,  però  cohesionades  per  una  història  i  per  un   projecte  educatiu  compartit.  Son  comunitats   educadores  de  llarga  trajectòria,  començant  el  1826,   quan  a  Catalunya  tot  just  sobrien  les  portes  de  les   primeres  aules  de  lensenyament  femení.    Són  un   col·∙lectiu  educatiu  en  lòrbita  de  lescola  cristiana  de   Catalunya,  i  part  integrant  de  lescola  catalana   daquest  país,compromesa  amb  la  seva  cultura  i  la   seva  llengua.     L’Escola  Vedruna  actual  és  hereva  d’una  iniciativa  educativa  impulsada  per  una  gran   educadora;  Joaquima  de  Vedruna  i  de  Mas,  a  través  de  la  seva  fundació  “Germanes   Carmelites  de  la  Caritat”.  La  seva  intuïció  pedagògica  va  dur-­‐la  a  liderar  el  projecte  d’una   gran  xarxa  escolar,  present  avui  a  més  de  vint-­‐i-­‐cinc  països  de  quatre  continents,  per   impulsar  l’educació  amb  una  identitat  i  un  estil  propis.  Aquesta  pedagogia  constitueix  avui   el  bagatge  educatiu  que  dóna  identitat  i  caràcter  propi  a  les  escoles  de  la  xarxa  Vedruna   d’arreu.   El  seu  Projecte  Educatiu  es  recolza  en  uns  equips  de  treball  compromesos  a  vetllar  per   mantenir  una  tasca  coherent  amb  un  doble  objectiu:  servir  al  ple  desenvolupament  de  les   persones  i  servir  a  la  millora  de  la  societat.      Santa Joaquima de Vedruna Joaquima  de  Vedruna  i  Vidal  (Barcelona,  1783  -­‐  1854),  religiosa  catalana,  fundadora  de  la   Congregació  de  les  Germanes  Carmelites  de  la  Caritat  o  Vedrunes.  És  venerada  com  a  santa   per  lEsglésia  catòlica.   Neix  a  Barcelona,  al  carrer  de  lHospital,  el  16  dabril  de  1783,  al  si  duna  família  benestant   darrels  cristianes  profundes,  pertanyent  a  laristocràcia  i  la  burgesia  intel•lectual  de  la   ciutat.  Fou  la  cinquena  de  vuit  fills.  El  seu  pare,  Llorenç  de  Vedruna  i  Mur,  exercia  el  càrrec   de  notari  públic  reial  a  la  Reial  Audiència  de  Barcelona.  Va  ser  educada  a  la  llar  familiar   directament  per  la  seva  mare,  Teresa  Vidal  i  Comas,  que  va  procurar  orientar  i  fer  madurar   lextraordinària  sensibilitat  humana  i  espiritual  de  la  seva  filla.  Als  12  anys  sol•licità  de  ser   admesa  al  Monestir  de  monges  Carmelites  de  lEncarnació,  al  carrer  de  lHospital,  però  la   priora  ajornà  lingrés  a  causa  dels  seus  pocs  anys.  Finalment,  acceptà  la  proposta   matrimonial  del  vigatà  Teodor  de  Mas  i  Solà,  jove  advocat  de  24  anys  que  exercia  el  seu  ofici   a  Barcelona  com  a  procurador  de  número  de  la  classe  de  nobles  al  Col•legi  de  la  Reial   Audiència,  primogènit  de  nou  germans  en  una  família  de  terratinents  pertanyent  a  la  
  4. 4. noblesa  rural  de  Vic.  Joaquima  i  Teodor  es  casaren  a  lesglésia  de  Santa  Maria  del  Pi,  el  Diumenge  de  Pasqua,  24  de  març  de  1799.  Del  matrimoni  nasqueren  9  fills,  dels  quals  6  assoliren  ledat  adulta.  La  seva  fecunda  vida  matrimonial  estigué  marcada  per  tres  fets  negatius  crucials:  el  rebuig  inicial  de  la  núvia  per  part  dels  pares  de  Teodor  a  Vic,  la  Guerra  del  Francès  (1808-­‐1814),  en  la  qual  el  marit,  patriota  convençut,  participà  activament,  i  la  mort  prematura  de  tres  dels  seus  fills.  De  resultes  de  la  guerra,  Teodor  contragué  una  tuberculosi,  i  morí  el  6  de  març  de  1816  a  Barcelona.  Joaquima,  vídua,  amb  33  anys  i  6  fills,  abandonà  Barcelona  i  sinstal•là  al  Mas  Escorial  de  Vic,  la  casa  pairal  de  la  família  del  seu  marit,  que  ara  li  pertanyia,  i  on  ja  havia  viscut  els  difícils  anys  de  la  guerra  (1808-­‐1813).  Allà  tirà  endavant,  no  sense  dificultats,  la  formació  humana  i  espiritual  dels  seus  fills.  Alhora,  reprengué  el  seu  desig  mai  no  oblidat  de  vida  religiosa  contemplativa,  projecte  que,  tanmateix,  hagué  de  posposar  als  seus  deures  de  mare.    Ja  el  dia  2  de  febrer  del  mateix  any,  festivitat  de  la  Purificació  de  la  Mare  de  Déu,  començà  a  reunir  les  primeres  noies  al  Mas  Escorial,  per  tal  de  preparar-­‐les  per  a  la  vida  de  comunitat  i  el  treball  apostòlic  de  lInstitut  naixent.  El  12  dabril  de  1837  fou  detinguda  i  empresonada  durant  cinc  dies  a  Vic,  però  sembla  que  no  se  larribà  a  processar.  Per  raons  de  seguretat  es  traslladà  a  la  Casa  de  Caritat  de  Barcelona,  regentada  per  germanes  del  seu  Institut,  i  després  a  Berga,  a  lHospital  militar  que  hi  mantenien  els  carlins.    El  16  de  setembre  de  1843  arribava  a  Vic  després  de  6  anys  dabsència.  Des  daquest  moment  es  dedicà  de  ple  a  consolidar  i  augmentar  el  seu  Institut  atenent  moltes  noves  peticions  de  fundació  que  anaven  sorgint.  Fou  reobert  el  noviciat,  les  germanes  començaren  a  emetre  vots  públics  —fins  aleshores  feien  vots  privats,  és  a  dir,  sense  valor  oficial—  i  obtingueren  del  Vicari  Capitular  de  Vic  per  la  mort  del  bisbe  Corcuera,  la  concessió  de  lhàbit  carmelità  definitiu.  LInstitut,  doncs,  anava  deixant  enrere  la  situació  de  provisionalitat  inicial.  A  finals  dany  1852  la  mare  Joaquima  es  traslladà  definitivament  a  la  Casa  de  Caritat  de  Barcelona.  Lany  1849  la  mare  Joaquima  de  Vedruna  havia  sofert  un  primer  atac  d’apoplexia  (feridura),  trobant-­‐se  de  visita  a  Vallbona  de  les  Monges  on  tenia  les  dues  filles  monges,  Maria  del  Carme  i  Teodora.  Quan  la  seva  obra  assolia  maduresa  i  estabilitat,  la  fundadora  començava  la  seva  lenta  però  indefectible  davallada.  Morí  víctima  del  còlera  a  la  Casa  de  Caritat  de  Barcelona  el  dia  28  dagost  de  1854,  als  71  anys  dedat.                
  5. 5. ESTIL PEDAGÒGICLa  pedagogia  de  les  Escoles  Vedruna  és  amb  estil  propi  que  gira  al  voltant  d’un  eix:  la  valoració  de  les  persones  i  les  relacions  interpersonals  en  un  clima  familiar,  senzill  i  proper,  com  a  experiència  educativa  fonamental.  Aquesta  pedagogia,  amb  una  relació  educativa  que  fomenta  el  respecte  i  l’afecte  entre  educands  i  educadors,  constitueix  el  segell  propi  amb  el  qual  Joaquima  de  Vedruna  va  impregnar  les  seves  escoles  i  és  el  fonament  de  l’estil  educatiu.  Aquest  eix  vertebrador  es  tradueix  en:     1. Clima  escolar  positiu  i  motivador.     2. Responsabilitat  de  fer  a  cadascú  protagonista  i  responsable  del  seu  creixement   personal.     3. Recerca  de  l’equilibri  entre  la  proposta  de  metes  exigents  i  les  possibilitats  i  ritmes   de  cadascú.     4. Estil  de  treball  actiu  i  participatiu,  atent  a  promoure  la  implicació  dels  alumnes  en  la   millora  del  seu  procés  d’aprenentatge.     5. Estímul  de  la  constància  i  la  tenacitat  com  a  actituds  formadores  del  caràcter.     6. Invitació  a  sortir  d’un  mateix  i  descobrir  les  pròpies  possibilitats  i  responsabilitats  en   la  construcció  d’un  món  més  just.                          
  6. 6. EIXOS DEL SEU COMPROMÍS 1. Atenció  i  acompanyament  educatiu  de  les  persones,  en  funció  de  les  seves   necessitats,  i  l’estímul  al  ple  desenvolupament  de  les  possibilitats  de  cadascú.     2. Compromís  amb  una  educació  en  valors  que  és  a  la  base  d’una  convivència   veritablement     3. humana,  alhora  que  coherent  amb  un  model  educatiu  d’inspiració  cristiana.     4. Diàleg  escola-­‐famílies  amb  coresponsabilitat  educativa  i  recolzament  mutu.     5. Participació  de  tota  la  comunitat  educativa  en  la  vida  escolar.     6. Utilització  de  metodologies  actualitzades,  actives  i  creatives,  recolzades  en  la   valoració  de  l’esforç  i  del  treball  ben  fet.     7. Avaluació  atenta  de  les  nostres  actuacions,  amb  els  ulls  posats  en  la  seva  constant   millora.     8. Orientació  renovada  de  la  formació  religiosa,  en  el  marc  d’una  societat  plural.     9. Sensibilitat  i  el  compromís  amb  el  propi  país  i  amb  tota  la  comunitat  humana  del   món.                      
  7. 7. ESCOLES VEDRUNA A CATALUNYA Com  ja  hem  esmentat  abans,  les  escoles  Vedruna  formen  una  xarxa  de  trenta-­‐nou  escoles   arreu  de  Catalunya.      CENTRES:     BARCELONA   TARRAGONA:     Vedruna  Terrassa       Escola  del  Carme   GIRONA:   Bellpuig       Escorial  de  Vic     Cambrils       Immaculada   Barcelona   Vedruna  Arbúcies   Cardona       Immaculada  Sabadell   Vedruna  Girona   Espluga  de  Francolí       Terrassa  Vall   Vedruna  Malgrat  de  mar   Manresa  Mollerussa       Vedruna  Àngels   Vedruna  Palafrugell   Sant  Boi  St.  Sadurní         Vedruna  Artés   Vedruna  Palamós   Sta  Coloma  de  Queralt       Vedruna  Berga   Vedruna  Puigcerdà   Tarragona     Vedruna  Gràcia   Tàrrega       També  tenen  centres  a  Lleó,  Madrid,  Valladolid,  València  i  Vitòria  i  amb  la  mateixa   metodologia  i  uns  criteris  pedagògics  iguals,  creant  així  uns  models  deducació  comuns  i   fent  xarxa  arreu  del  territori.                  
  8. 8. 1. LESCOLA VEDRUNA GRÀCIA Lescola  Vedruna  de  Gràcia  és  un  centre  educatiu  que   fa  més  de  cent  cinquanta  anys  que  educa  els  joves  del   barri.   Lescola  compta  amb  un  gran  nombre  de  recursos,  tant   materials  com  despai  per  realitzar  la  seva  feina.  És  per   això  que  dins  del  mateix  centre  sés  capaç  doferir  els   cicles  de  educació  infantil,  primària,  ESO  i  Batxillerat.     A  part  daixò,  engloba  un  gran  nombre  de  serveis,  com   per  exemple  casal  destiu,  menjadors  escolars,  un   equip  dorientació  pedagògica,  temps  dacollida   (permanències)  ,  biblioteques  escolars  o  activitats   extraescolars  com  bàsquet,  escacs,  anglès  o  teatre.     La  pàgina  web  del  centre,  ja  demostra  la  majoria  de   recursos  dels  que  disposen  i  el  nivell  que  sestableix  a   les  aules.  En  aquesta,  shi  pot  trobar  qualsevol  informació  referent  al  centre  duna  manera   molt  detallada.  A  més  ofereix  enllaços  a  altres  espais  relacionats  amb  lescola  i  la  xarxa   Vedruna.       Web:  http://www.vedrunagracia.org/      1.2 CONTEXT És  present  al  mateix  barri  des  del  1826.  Podrem   trobar  el  centre  a  la  part  alta  del  carrer  Gran.       Gràcia  és  un  barri  benestant  amb  uns  125.000   habitants.  Els  infants  i  joves  de  la  Vila   representen  tan  sols  un  19’2%  de  la  població   absoluta  del  barri.  Cal  destacar  que  la  majoria   dels  seus  habitants  estan  compresos  entre  els   25  i  els  64  anys.       És  un  barri  treballador  i  especialment  conegut  a  Barcelona.  A  nivell  socioeconòmic  la  vila  de   Gràcia  es  caracteritza  principalment  per  un  tarannà  de  famílies  de  classe  mitjana.  Tot  i  així  i   percentatge  de  poder  adquisitiu  està  lleugerament  per  sota  de  la  mitjana  de  Barcelona.   Depenent  de  la  zona  del  barri  podem  trobar-­‐hi  famílies  i  habitants  amb  més  o  menys  nivell   adquisitiu.    
  9. 9. La  immigració  representa  un  20%  de  la  seva  població,  una  taxa  menor  a  la  mitjana  a  la  capital.  Aquesta  ha  augmentat  significativament  a  partir  de  l’any  2000  (aprox.).  Tot  i  això,  podem  dir  que  Gràcia  és  una  vila  relativament  multicultural,  ja  que  podem  trobar  llocs  de  culte  molt  diversos  (cristianisme  catòlic,  cristianisme  evangèlic,  budisme,  testimonis  de  Jehovà,  etc.).  En  aquest  sentit,  cal  destacar  la  importància  de  la  comunitat  gitana  al  barri,  que  actualment  està  totalment  integrada  al  dia  a  dia  de  la  vila.     La  Vila  de  Gràcia  és  un  barri  on  català  i  castellà  conviuen.  Tot  i  així   podríem  afirmar  que  el  català  predomina  sobre  les  altres  llengües   presents  a  la  vila.  A  nivell  formatiu,  cal  destacar    que  la  majoria  de   la  població  adulta  del  districte  té  estudis  universitaris  o  de  grau   superior  (16152  habitants).  També  hi  ha  un  gran  percentatge  de   persones  amb  el  batxillerat  o  COU,  o  bé  amb  un  grau  mig  (11274   habitants).       És  un  dels  barris  de  Barcelona  més  actius  pel  que  fa  el  teixit   associatiu  ja  que  podem  destacar  un  gran  nombre  d’entitats  i   grups  socialment  actius.  Aquests  els  podem  dividir  en  diferents   grans  àmbits:       1. Colles  de  cultura  popular:  Castellers  de  la  Vila  de  Gràcia,  els  bastoners,  la   diabòlica  de  Gràcia,  la  colla  vella  de  diables  de  Gràcia,  Kabum  etc.       2. Entitats  d’educació  en  el  lleure:  A.E.  Ramon  Llull,  A.E  Pere  Rosselló,  A.E.G.   Lluisos  de  Gràcia,  A.E.G  Montnegre,  Esplai  GMM,  Esplai  Matinada-­‐Pòrtics,   Esplai  Pompeia,  etc.       3. Equipament  culturals:  el  Casal  de  Joves  la  Fontana,  Lluisos  de  Gràcia,  el   Cercle  de  Gràcia,  el  Centre  mural,  l’orfeó  gracienc,    el  centre   Tradicionàrius,  el  Centre  Excursionista  de  Gràcia,  el  Taller  d’Història  de   Gràcia  etc.                            També  cal  destacar  la  importància  que  han  tingut  i  tenen  els  moviments  socials  alternatius  com  serien  L’ateneu  popular  la  Torna,  l’Assemblea  de  Joves  de  Gràcia,    l’Ateneu  Roig,  Ateneu  Popular  Rosa  de  Foc,  etc.      Això  demostra  la  implicació  que  te  el  barri  de  Gràcia  en  leducació  dels  seus  joves.  Lescola  Vedruna  Gràcia  també  disposa  dun  esplai,  encara  que  no  treballa  amb  xarxa  amb  les  grans  associacions  desplais  de  Catalunya,  ESPLAC  i  Msec.    Aquest  esplai  va  nàixer  el  2003  i  encara  segueix  treballant  amb  els  infants.  Compte  amb  el  suport  de  molts  professors  de  lescola,  la  qual  li  proporciona  gran  part  del  material  i  lespai  que  necessita.  La  seva  web  és  aquesta:  http://vedrunag.pangea.org/monjove/  
  10. 10.                        1.3 METODOLOGIA El  batxillerat  es  distribueix  en  dos  cursos  acadèmics  i  es  desenvolupa  en  diverses   modalitats,  s’organitza  de  manera  flexible  i,  si  cal,  en  vies  diferents  dins  de  cada  modalitat,   de  manera  que  pugui  oferir  una  preparació  especialitzada  segons  les  seves  perspectives  .   La  seva  finalitat  és  proporcionar  als  alumnes  formació,  maduresa  intel·∙lectual  i  humana,   coneixements  i  habilitats  que  li  permeti  desenvolupar  funcions  socials  i  incorporar-­‐se  a  la   vida  activa  amb  responsabilitat  i  competència.  En  el  cicle  de  batxillerat  se  segueixen  els   mateixos  passos.   Per  tant,  podríem  dir  que  intenta  crear  un  clima  positiu  de  manera  que  els  alumnes  puguin   treballar  adequadament  creant  un  treball  participatiu,  per  tal  que  simpliquen  amb  les   matèries,  tot  respectant  el  treball  individual  i  el  ritme  de  cadascú.     Un  dels  seus  punts  forts,  és  que  compta  amb  un  equip  de  professorat  molt  ben  format  en   les  matèries  a  les  quals  imparteixen  classe.  Aquests  també,  estableixen  una  relació  propera   amb  els  alumnes,  facilitant  complicitat  i  bona  tracte  amb  els  discents.     Com  podreu  veure  a  continuació,  lescola,  disposa  duns  recursos  materials  molt  amplis  per   dur  a  terme  les  seves  classes  .Tot  i  així  no  utilitza  només  tot  allò  que  té  a  labast   constantment.  Fet  pel  qual  hem  decidit  encarar  el  nostre  projecte  a  generar  recursos  TIC.   Per  tant,  creiem  que  lescola  Vedruna  de  Gràcia  té  una  bona  metodologia  a  seguir  i   sorganitza  segons  un  criteri  pedagògic  molt  clar.        
  11. 11. 1.4 MODALITATS DE BATXILLERAT   Lescola  Vedruna  Gràcia  ofereix  cinc  tipus  de  batxillerat  diferents:  Científic,  tecnològic,   social,  humanístic  i  una  variant  daquests  dos  últims,  el  socio-­‐humanístic.  Aquest  gran   ventall  fa  que  lestudiant  pugui  fer  diferents  combinacions  per  estudiar  allò  que  més  li   agrada.     1r  DE  BATXILLERAT:     Científic   Biologia  -­‐  Química/Física  -­‐Matemàtiques  -­‐Ciències  de  la  terra     Social   Economia-­‐  Empresa-­‐  Matemàtiques  -­‐història  contemporània  -­‐     Humanístic   Llatí-­‐  Grec-­‐  Literatura  Catalana-­‐  Història  contemporània     Social-­‐humanístic   Llatí  -­‐  Grec  -­‐Matemàtiques  -­‐  Història  contemporània     Tecnològic   Física  -­‐  Dibuix  tècnic  -­‐  Matemàtiques  -­‐  Química     2n  DE  BATXILLERAT:     Científic   Biologia  -­‐  Química/Física  -­‐Matemàtiques  -­‐Ciències  de  la  terra     Social   Economia-­‐  Empresa-­‐  Matemàtiques  -­‐Psicologia  -­‐     Humanístic   Llatí-­‐  Grec-­‐  Literatura  Castellana-­‐  Història  de  lart     Social-­‐humanístic   Llatí  -­‐  Grec  -­‐Matemàtiques  -­‐  Història  de  lart     Tecnològic   Física  -­‐  Dibuix  tècnic  -­‐  Matemàtiques  -­‐  Química          
  12. 12.  1.5 RECURSOS DIGITALS DESO IBATXILLERAT: o Dues  sales  dordinadors:  Lescola  compta   amb  dues  sales  amb  més  de  vint  ordinadors   amb  connexió  a  Internet  només  pels  cicles   dESO  i  Batxillerat.     o Un  canó/projector  cada  dues  classes:  Cada  pis  compta  amb  un  canó  que  es  pot   transportar  allà  on  vulguis.  Aquest  disposa  de  connexió  a  Internet  i  és  útil  per   realitzar  tasques  amb  tota  la  classe  o  veure  pel·∙lícules.     o Internet  wifi  a  tota  lescola:  El  wifi  arriba  a  totes  les  aules  de  lescola,  fins  i  tot  a  la   sala  dactes,  situada  a  la  part  més  baixa  de  ledifici.     o Pissarres  digitals  a  les  dues  aules  dinformàtica:  Cada  aula  dinformàtica  compte   amb  una  pissarra  per  que  el  professor  pugui  treballar  millor  amb  els  seus  alumnes.     o Una  sala  dactes  amb  un  projector:  Lescola   disposa  duna  gran  sala  dactes.  Aquesta  compta  amb   un  projector,  amb  el  qual  shi  poden  fer  exposicions   orals  o  veure  pel·∙lícules  amb  comoditat.     o Una  sala  preparada  per  veure  pel·∙lícules:  Al   costat  de  la  sala  dactes,  hi  trobem  una  altra  sala,  petita,   però  equipada  per  acollir  més  de  trenta  alumnes.   Aquesta  té  una  televisió  pensada  per  veure  pel·∙lícules.     o Intranet-­‐  click-­‐edu  (plataforma  digital  entre   totes  les  escoles):  Cada  alumne  disposa  de  una  compte   a  l  intranet  de  lescola.  Aquesta  eina  permet  establir   una  connexió  entre  docents  i  alumnes,  i  permet  transmetre  informació  amb   facilitat.     o Laboratoris:  També  compta  amb  dos  laboratoris;  un  de  biologia  i  un  de  física  i   química.        
  13. 13. A  part  de  tots  aquests  recursos  tecnològics,  cal  dir  que  lescola  disposa  de  molts  espais  on   dur  a  terme  les  seves  classes,  suficient,  per  acollir  els  cicles  deducació  infantil,  primària,   ESO  i  Batxillerat.     1.6 TIPUS DALUMNAT DE BATXILLERAT La  gran  majoria  dels  alumnes  que  cursen  el  Batxillerat  a  lescola  Vedruna  Gràcia,  han  cursat   els  cicles  de  educació  infantil,  primària  i  ESO  al  centre.  Això  fa  que  la  majoria  de  lalumnat  i   professorat  es  conegui  i  estigui  ben  cohesionat.  Clima  familiar.     A  diferència  dels  altres  cicles,  el  Batxillerat  destaca  per  lampliació  de  les  línies.  Passa  de   dues  a  tres  classes.  Això  és  degut  a  la  incorporació   dalumnes  daltres  escoles  Vedruna  de  la  ciutat,   com  poden  ser  lescola  Vedruna  Àngels  o  lescola   Vedruna  Immaculada.   Cal  dir  que  lalumnat  és  molt  participatiu  a  classe  i   surt  molt  ben  preparat  del  centre.  Sempre  ve   disposat  a  aprendre  i  a  col·∙laborar  amb  les   sessions.      1.7 CONTACTES AMB EL CENTRE Per  tal  daprofundir  més  amb  la  investigació  de  les  TIC  a  lescola  Vedruna  Gràcia  hem  decidit   entrevistar-­‐nos  amb  el  coordinador  del  cicle  de  batxillerat  i  professor  de  llatí  i  grec  a  4rt  de   la  ESO,  1r  i  2n  de  batxillerat.     Fa  més  de  quinze  anys  que  treballa  a  lescola.  Entrant  a  la  metodologia  de  lassignatura,   podem  dir  que  intenta  que  els  seus  alumnes  treballin  duna  manera  més  activa.  Fa  quatre   anys  que  va  iniciar  un  projecte  per  introduir  les  tic  a  les  seves  classes,  és  per  això  que  va   crear  un  blog,  on  els  alumnes  tenen  un  espai  per  aprendre  i  compartir  idees  sobre  la   matèria.  Cal  esmentar  que  el  projecte  funciona  molt  bé.  Ha  guanyat  el  premi  Didascàlia  2011,   el  centaure  dor  2011  i  els  premis  blocs  de  Catalunya.     BLOG:  http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/     A  part  daquesta  entrevista  vam  realitzar  una  visita  al  centre  per  tal  de  comprovar  de   primera  mà  quins  eren  els  recursos  dels  que  disposava  el  centre.  En  aquesta  també  vam   poder  parlar  amb  alguns  docents  de  lescola  que  ens  van  explicar  com  treballaven.  A  més,   vam  realitzar  una  petita  enquesta  als  alumnes  de  Batxillerat  per  tal  de  veure  quin  es  el  seu   punt  de  vista  en  vers  a  l’ús  de  les  tic  a  l’aula  i  quina  actitud  tenen  davant  la  manera  de   treballar  les  assignatures.  
  14. 14. També  ham  tingut  l’avantatge  de  que  un  membre  del  grup  havia  cursat  tota  la  seva   escolarització  al  centre,  pel  que  hem  pogut  recollir  informació  de  primera  mà  i  duna   manera  més  detallada.    1.8 PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES Segons  el  que  hem  pogut  extreure  de  la  visita  a  lescola  i  de  lentrevista  que  vam  realitzar,   hem  detallat  uns  punts  forts  i  uns  punts  febles  del  centre,  que  ens  han  ajudat  a  determinar   una  problemàtica  i  la  creació  duna  proposta  per  la  solució  daquesta.       PUNTS  FORTS   PUNTS  FEBLES         Molts  recursos  :  a  nivell  despai  i  materials   Tot  i  que  tenen  molts  recursos,  aquets  shan     de  compartir  amb  la  ESO  i  el  Batxillerat         Docents  molt  preparats  per  desenvolupar   Els  professors  estan  molt  ben  preparats   les  seves  matèries   però  manca  creativitat  alhora  de     desenvolupar  les  seves  matèries         Alumnes  participatius  i  suficientment   Els  alumnes  son  participatius  i  capacitats.   capacitats  per  realitzar  qualsevol  tasca.   Tot  i  així  creiem  que  falta  una  metodologia     en  la  que  ho  puguin  ser  encara  més           Bon  clima  de  treball,  creat  per  part  dels     professors  com  dels  alumnes             Bona  metodologia  comuna  que  permet   treballar  en  xarxa  amb  altres  centres   Vedruna         Creiem  que  els  punts  febles  es  poden  solucionar  fàcilment  estructurant  una  bona   metodologia  en  la  que  els  alumnes  siguin  més  partícips  amb  les  assignatures.  Per   solucionar-­‐ho,  comptem  amb  uns  punts  forts  que  ens  poden  ajudar  a  fer-­‐ho.  Tenim  molts   recursos  a  nivell  material  per  estructurar  aquesta  metodologia  i  uns  docents  molt  ben   preparats  en  la  seva    matèria    
  15. 15. 2. PROBLEMÀTICA Segons  els  punts  forts  que  hem  esmentat,  creiem  que  lescola  Vedruna  Gràcia  segueix  una   bona  metodologia  i  un  bon  camí  pedagògic  a  lhora  de  treballar  amb  els  alumnes.  Tot  i  així,   com  hem  esmentat  anteriorment  creiem  que  no  fa  un  ús  suficient  dels  amplis  recursos   pedagògics  que  té.     El  centre  disposa  d  una  gran  quantitat  de  recursos  i   els  utilitzen  poc.  Els  alumnes  de  batxillerat  no   treballen  massa  amb  les  noves  tecnologies.  Encara  hi   predomina  força  el  llibre  de  text  en  la  majoria   dassignatures.  A  més,  a  partir  de  la  petita  enquesta   realitzada  als  alumnes  hem  pogut  observar  quina   assignatura  presenta  més  urgència  a  l’hora  de   motivar  i  fer  partícips  als  alumnes.  En  aquest  cas   l’assignatura  d’història  contemporània.     Per  aquest  motiu  ens  centrem  en  presentar  una  sèrie   de  recursos  per  a  lassignatura  dhistòria   contemporània,  mitjançant  les  TIC,  ja  que  és  una  de   les  assignatures  que  menys  interactiva  es  presenta  i   que  té  mes  necessitat  d’eines  extres  que  millorin   l’aprenentatge  dels  alumnes.   El  temari  és  llarg(tres  blocs,  que  divideixen  vint-­‐i-­‐un  temes)  ,  fet  que  resulta  feixuc  per  la   majoria  dels  alumnes.  Per  això  creiem  que  hem  de  generar  una  eina  activa  que  faci  partícips,   directament,  del  seu  aprenentatge  en  lassignatura.  Una  eina  en  la  qual  ells  poguessin   escollir  el  que  el  que  volen  estudiar  i  el  que  els  sembla  més  interessant  per  aprofundir-­‐ne.      3. PROPOSTA PEDAGÒGICA: Objectius: o Realitzar  una  investigació  del  ús  de  les  TIC  a  l’escola.     o Proporcionar  eines  digitals  per  facilitar  el  procés  d’aprenentatge  a  través  de  les  TIC.     o Crear  motivació  a  lalumnat  davant  el  temari  mitjançant  lús  de  les  TIC     o Fer  més  partícips  als  alumnes  del  procés  daprenentatge     o Fomentar  la  implicació  i  la  participació  de  lalumnat  de  cara  a  poder  treballar  i   millorar  laprenentatge  de  lassignatura.    
  16. 16. El  nostre  objectiu  és  crear  una  eina  per  tal  que  el  temari  de  lassignatura  de  història   contemporània  no  sigui  tant  feixuc  pels  estudiants.  Per  això,  creiem  important  fer  quelcom   per  què  els  alumnes  simpliquin,  es  motivin  i  participin  amb  lassignatura.                              3.1 WORDPRESS: Inspirant-­‐nos  amb  altres  docents  i  projectes  que  hem  trobat  a  la  xarxa  i  seguint  els  objectius   plantejats  anteriorment,  hem  decidit  crear  una  pagina  web  mitjançant  un  programa   anomenat  WordPress.     Podríem  dir  que  el  Wordparess  és  una  plataforma  digital  que  et  permet  fer  publicacions  i   compartir  idees  o  coneixement  amb  altres  membres.  És  molt  senzilla  i  molt  fàcil  dutilitzar,   fet  que  fa  que  molta  gent  la  utilitzi  i  sigui  molt  famosa.    Al  següent  link,  podreu  trobar  més   informació  i  us  la  podreu  descarregar:     Link:  http://es.wordpress.org/            
  17. 17. 3.2 ALTRES EINES EDUCATIVES I EXEMPLES SEMBLANTS Hem  escollit  realitzar  el  projecte  educatiu  amb  aquesta  eina  després  de  haver  fet  una   recerca  a  la  xarxa  sobre  altres  iniciatives  semblants.  Una  delles  és  la  del  professor  de  llatí  i   grec  de  la  mateixa  escola.  El  blog  sanomena  vaixell  dodisseu  i  creiem  que  està  funcionant   molt  bé  al  centre.       Enllaç:  http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/     Aquest  blog  funciona  gràcies  a  la  participació  dels  alumnes,  que  sencarreguen  de  comentar   i  realitzar  entrades.  El  professor  motiva  als  alumnes  a  comentar-­‐hi.  Gràcies  a  aquest,  els   estudiants  obtenen  coneixements  nous  de  lassignatura  i  aprenen  curiositats,  mentre   reforcen  els  continguts  apresos  anteriorment.   Cal  dir  que  el  professor  treballa  de  manera  relacionada  i  conjunta  amb  un  altre  blog,  aquest   creat  per  la  docent  dun  altre  centre,  també  de  la  mateixa  assignatura.     El  que  també  ens  ha  agradat  molt  i  ens  ha  empès  a  realitzar  una  eina  semblant,  és  que  en   aquests  tipus  despai  es  poden  compartir  recursos  i  serveix  com  a  eina  comunicativa  entre   els  alumnes  i  el  professor.   A  part  daquests  dos  blogs,  ens  hem  fixat  que  hi  ha  moltes  pàgines  web  a  la  xarxa  que   treballen  amb  lassignatura  de  història  contemporània.  Creiem  que  totes  aquestes  deixen   molt  clar,  duna  forma  molt  visual,  el  contingut  que  exposen  al  seu  espai.  Per  aquest  motiu,   creiem  que  crear  un  lloc  a  la  xarxa  on  exposar  els  temes  que  volem  tractar  a  lassignatura   escollida  és  una  bona  idea  i  una  bona  manera  de  treballar-­‐la.       Altres  blogs  de  història:     o http://historiahervas.wordpress.com/     o http://catherineandrews.wordpress.com/     o http://luisvia.org/?p=3875     o http://www.claseshistoria.com/general/ejercicios.htm        
  18. 18. 4. PROJECTE   La  nostra  web  seguirà  el  mateix  model   que  un  blog.  La  idea  és  que,  tant  el   professor  els  com  alumnes,  vagin   actualitzant  i  donin  vida  a  la  web   constantment.  Cada  entrada  o  publicació   que  es  pengi,  serà  supervisada  pel   professor.  Aquesta  anirà  encaminada  a   treballar  un  tema  concret,  tractat   anteriorment  a  laula,  i  a  realitzar  una   tasca  concreta.  Aquesta  pot  requerir  l’ús   de  les  noves  tecnologies.   Per  tal  de  que  estigui  controlat  qui  publica  o  edita  el  que  esta  penjat  al  bloc,  s’enviarà  un   correu  a  tots  els  alumnes  de  la  classe,  aquest  els  donarà  accés  a  la  web  de  la  manera  que   cregui  oportuna  el  professor.  Aquest  link  explica  els  diferents  tipus  de  rols  que  pot  tenir   l’alumne  i  la  manera  que  interactuen  amb  la  web:  Rols  del  alumne   La  funció  de  lalumnat  és  comentar  a  les  entrades  aportant  la  seva  opinió,  aspectes   rellevants  o  nous  continguts  que  no  hagin  estat  esmentats  anteriorment.  Per  tant,  volem   treballar  amb  una  eina  semblant  a  una  web  2.0,  on  els  individus  creen  i  aporten  el   coneixement  a  la  xarxa.     Encara  que  les  preguntes  plantejades  a  les  entrades  de  la  web  ja  estiguin  respostes,  els   alumnes,  mitjançant  els  seus  comentaris,  han  dintentar  aportar  nous  continguts  que   suscitin  el  seu  interès  i  no  apareguin  anteriorment.     Intentant  aportar  solucions  als  problemes  que  esmentàvem,  creiem    que  a  les  tasques  que   es  fan  a  la  web  shan  dutilitzar  eines  tecnològiques,  que  proporcionarien  a  lassignatura   una  metodologia  més  didàctica.  Com  a  exemple  ,  la  creació  de  mapes  conceptuals  amb   bubbl.us,  lelaboració  de  presentacions  amb  slideshare,  prezi,  o  fer  murals  amb  glogster.     Aquestes  actualitzacions  shan  danar  realitzant  poc  a  poc.  No  cal  que  segueixin  les  pautes   del  temari  establert  pel  departament  deducació.  Les  entrades  han  destar  relacionades   amb  allò  que  interessa  als  alumnes  i  allò  que  el  professor  creu  que  és  interessant  reforçar.     Creiem  essencial  que  el  professor  sàpiga  veure  quines  son  les  inquietuds  dels  seus  alumnes  i   publiqui  comentaris  segons  aquest.  Daquesta  manera  la  participació  dels  estudiants  a  la   web  serà  més  alta.   Aquest  serà  un  espai  virtual  compartit  entre  els  alumnes  i  la  professora,  que  permetrà  crear   noves  formes  de  treball  i  noves  maneres  daprenentatge  de  la  matèria.    Daquesta  manera   creiem  que  els  alumnes  simplicaran  més  en  lassignatura  i  no  treballaran  duna  manera  tant   feixuga  o  rutinària.   Veient  el  temari  de  lassignatura,  hem  pensat  en  introduir  una  sèrie  dapartats  a  la  pàgina   per  tal  dintentar  enriquir  el  coneixement  dels  alumnes  i  millorar  la  seva  motivació  de  cara  a   lassignatura.      
  19. 19. ESPAI  DE  FÒRUMS  I  DEBATS:  Ja  que  lassignatura  dhistòria  del  món  contemporani  tracta  temes  que  han  canviat  la  història  del  món  on  vivim,  creiem  que  aquests  fets  no  han  de  ser  memoritzats  sinó  que  han  de  ser  estudiats  i  treballats  duna  manera  crítica.    Per  aquest  motiu  trobem  oportú  que  el  nostre  projecte  inclogui  un  apartat  de  debat  i  fòrum  on  els  alumnes  puguin  expressar  les  seves  opinions  i  aportar  tot  allò  que  creguin  convenient  sobre  els  temes  tractats  a  classe.      RECURSOS:  A  part  daixò,  el  nostre  projecte  proporcionarà  un  espai  de  recursos  i  webs  didàctiques.  És  important  que  la  professora  no  tant  sols  ofereixi  el  llibre  de  text  com  a  eina  generadora  de  coneixement.  Volem  que  els  alumnes  descobreixin  i  aprenguin  mitjançant  altres  fonts  dinformació,  i  la  xarxa  ofereixi  desenes  de  llocs  on  lalumnat  pugui  aprendre  duna  manera  interactiva.    A  part  de  webs  didàctiques  aquests  recursos  virtuals  també  estarien  en  format  vídeo,  pel·∙lícules  o  mitjançant  textos  visuals  de  la  xarxa,  que  tant  alumnes  o  professors  creguin  interessants  i  convenients  compartir.      COMUNICACIÓ:  Aquesta  web  també  està  plantejada  per  establir  una  comunicació  entre  alumnes  -­‐professor,  i  la  resta  de  lalumnat,  encara  que  creiem  que  aquesta  és  bona.    En  cas  de  dubte,  lalumne  sabrà  que  la  web  li  proporcionarà  una  manera  de  solucionar-­‐lo.  Als  espais  de  debats  i  fòrums,  qualsevol  alumne  pot  plantejar  el  seu  dubte  i  ser  respòs  per  un  dels  alumnes  o  pel  professor  de  lassignatura.    ACTUALITAT:  Per  tal  de  que  la  motivació  de  lassignatura  no  es  concentri  tant  sols  en  el  temari  de  classe,  sinó  que  els  alumnes  sinteressin  per  la  història  en  tots  els  punts  de  vista,  hem  creat  un  apartat  que  sanomena  actualitat.  En  aquest  el  professor  o  els  alumnes  podran  penjar  temes  relacionats  amb  temes  de  lactualitat  que  girin  al  voltant  de  lassignatura  .      Quan  es  treballaria  amb  la  web?  Creiem  que  aquesta  pàgina  web  és  una  eina  de  suport  de  cara  a  treballar  la  matèria  de  lassignatura  duna  manera  diferent.  Per  tant,  segons  la  nostra  proposta,  el  temps  en  el  qual  es  treballaria  amb  aquesta  eina  és  en  algunes  sessions  concretes.      
  20. 20. Com  hem  esmentat  abans,  és  una  eina  de  suport  i  de  motivació  de  cara  a  lalumnat.  Per   tant,  creiem  que  el  professor  hauria  de  dedicar  algunes  sessions(les  que  ella  cregui   convenient)  a  treballar  amb  la  pàgina,  en  la  qual  els  alumnes  es  dedicarien  a  enriquir  el   coneixement  daquesta,  mitjançant  comentaris  o  tasques  sobre  aquells  temes  de   lassignatura  que  més  els  hi  agraden.        4.1 EXEMPLES Hem  actualitzat  la  web  i  hem  posat  noves  entrades  com  a  exemple  per  tal  que  el  professor   en  segueixi  el  model.  Pensem  que  han  de  ser  exercicis  interactius  que  facilitin   laprenentatge  de  lalumnat.  Els  adjuntem  a  continuació:     Exercici  1   UNA  SOCIETAT  ESTAMENTAL   Una  societat  estamental  és  aquella  organitzada  en   estaments.  A  lAntic  Règim  aquests  constituïen  grups   tancats  als  quals  saccedia  fonamentalment  per   naixement.     Encara  podia  haver  alguna  escassa  possibilitat  de  canvi   dun  a  un  altre  grup  (ennobliment  per  mèrits,  compra,   etc),  el  que  caracteritzava  aquesta  societat  eren   lestabilitat  i  la  inèrcia.   A  diferència  de  la  capitalista,  dividida  en  grups  en   funció  de  la  seva  riquesa  i,  per  tant  més  variable  i   dinàmica,  la  estamental  era  gairebé  immutable.   Cada  estament  es  corresponia  amb  un  estrat  o  grup  definit  per  un  comú  estil  de  vida  i   anàloga  funció  social.     Era  impermeable,  és  a  dir,  els  seus  membres  no  podien  mudar  de  condició.   Jurídicament  era  desigual.  Cadascuna  de  les  persones  que  ho  componia  era  portadora  o  no   de  privilegis,  en  funció  de  la  seva  pertinença  a  una  o  altra  categoria.  Els  privilegis  consistien   en  lexempció  dobligacions  (impostos)  i  el  dret  a  avantatges  exclusius.     Hi  havia  un  estament  privilegiat  on  sincloïen  la  noblesa  i  el  clergat  i  un  altre  no  privilegiat   que  englobava  alhora  a  la  resta  dels  estaments  socials:  burgesos,  artesans,  camperols  i   grups  marginals     Als  estaments  privilegiats  s’hi  accedia  (excepte  en  el  cas  del  clergat)  per  naixement  o  per   concessió  especial  del  monarca.  A  partir  del  segle  XVII  cada  vegada  es  va  fer  més  corrent   que  individus  burgesos  aconseguissin  el  ennobliment  mitjançant  la  compra  de  títols  al  
  21. 21. monarca    La  rígida  societat  estamental  va  entrar  en  crisi  arran  dels  canvis  que  van  ser  produint  al  llarg  del  segle  XVIII,  que  van  portar  amb  si  lenfortiment  duna  burgesia  rectora  de  gran  part  de  leconomia.    No  l’hem  de  conforme  però,  amb  la  seva  opulència  econòmica,  els  burgesos  van  reivindicar  també  drets  polítics  i  prestigi  social,  cosa  que  no  estaven  disposats  a  concedir  els  privilegiats.  Aquesta  discriminació  empenyerà  a  la  burgesia  en  ascens  cap  a  lacció  revolucionària,  lobjectiu  serà  la  destrucció  dels  privilegis  feudals.  A  la  fi  del  segle,  les  contradiccions  del  sistema  estamental  es  van  fer  cada  vegada  més  patents.  Això  va  succeir  de  manera  especial  a  França,  on  el  1789  va  esclatar  una  revolució  que  va  obrir  pas  a  altres  tants  processos  que  van  ser  desenvolupant-­‐se  al  llarg  del  segle  XIX  i  van  implicar  la  fi  del  sistema  feudal.  Sobre  les  ruïnes  de  la  societat  de  lAntic  Règim  es  va  erigir  la  societat  capitalista.    Segons  el  text  i  el  que  hem  vist  a  classe,  realitza  un  mapa  conceptual  representant  la  societat  de  l’àntic  règim  (aconsellem  fer  servir  un  programa  anoemnat  bubble.us).  Fes-­‐ne  una  breu  explicació.  Fet  això,    fes  un  breu  comentari  comparant  la  societat  actual  amb  la  de  l’antic  règim.  Ha  canviat  alguna  cosa?  Qui  té  el  poder?  I  els  diners?  Argumenta  la  teva  resposta.        
  22. 22.  Exercici  2  LA  PRIMERA  REVOLUCIÓ  INDUSTRIAL:  El  que  coneixem  com  1  ª  R.  Industrial  es  va  iniciar  a  Anglaterra  durant  la  segona  meitat  del  segle  XVIII.  Va  ser  possible  gràcies  a  una  sèrie  de  transformacions  en  les  estructures  econòmiques  i  demogràfiques:  AGRÀRIES  Van  ser  essencials.Van  precedir  i  van  facilitar  les  de  la  indústria.  Pel  seu  ritme  accelerat  i  la  seva  transcendència  han  estat  considerades  una  autèntica  Revolució  agrícola  DEMOGRÀFIQUES  Durant  el  segle  XVIII  la  població  de  Gran  Bretanya  va  augmentar  acceleradament,  passant  duns  6  milions  dhabitants  el  1750  a  28  en  1850,  el  que  va  constituir  una  innegable  Revolució  Demogràfica.  TÈCNIQUES.  Un  cop  aplicades  al  sistema  productiu  van  conduir  a  un  excepcional  increment  dels  béns  materials.    COMERCIALS.  Gràcies  al  desenvolupament  de  les  comunicacions  i  la  revolució  en  els  transports  es  van  multiplicar  les  relacions  comercials.  Vídeo:  Revolució  Industrial  http://www.youtube.com/watch?v=5VK0Hm0Of0U  Després  de  veure  el  vídeo,  fes  un  petit  comentari  sobre  la  forma  viure,treballar  i  el  que  va  suposar  la  Revolució  industrial  anglesa,  per  la  nostra  societat.  Aporta  algun  vídeo  sobre  el  tema  i  fes  un  breu  comentari  sobre  el  vídeo  d’un  altre  company.      
  23. 23.  Exercici  3  QUÈ  VA  SIGNIFICAR  AQUEST  DOCUMENT?  "Considerem  evidents  per  si  mateixes  les  següents  veritats:  tots  els  homes  han  estat  creats  iguals,  el  creador  els  ha  concedit  certs  drets  inalienables,  entre  aquests  drets  hi  ha:  la  vida,   la  llibertat  i  la  recerca  de  la  felicitat.  Els  governs  són   establerts  entre  els  homes  per  garantir  aquests  drets  i  el   seu  just  poder  emana  del  consentiment  dels  governats.   Cada  vegada  que  una  forma  de  govern  esdevé  destructora   daquest  fi,  el  poble  té  dret  a  canviar-­‐la  o  suprimir-­‐la,  ja   triar  un  nou  govern  que  es  fonamenti  en  aquests  principis,   i  organitzar  els  seus  poders  en  la  forma  que  al  seu  judici   sigui  la  més  adequada  per  aconseguir  la  seguretat  i  la   felicitat.  (...).   Quan  una  llarga  sèrie  dabusos  i  usurpacions,  dirigida   invariablement  al  mateix  objectiu,  demostra  el  designi  de   sotmetre  al  poble  a  un  despotisme  absolut,  té  el  poble  el   dret,  té  el  deure  denderrocar  aquest  govern  i  establir   noves  garanties  per  a  la  seva  futura  seguretat  (.  ..).   Nosaltres,  els  representants  dels  Estats  Units  dAmèrica,   reunits  en  Congrés  general  (...)  en  el  nom  i  per  autoritat  del  poble,  solemnement  publiquem  i  declarem  que  aquestes  colònies  són  i  de  dret  han  de  ser  estats  lliures  i  independents,  que  es  consideren  lliures  de  tota  unió  amb  la  Corona   britànica.  "      Tot  seguit,  contesteu  les  següents  preguntes:  -­‐Qui  va  escriure  aquest  text?  -­‐Que  va  significar?  -­‐Qui  es  el  senyor  de  la  fotografìa  -­‐En  quin  any  es  va  escriure?  I  perquè?  A  continuació  amb  el  temari  explicat  a  classe,  posat  a  prova  amb  el  següen  test!  Test:  http://www.testeando.es/test.asp?idA=4&idT=zhjkgtax            
  24. 24. 5. CONCLUSIONS Lassignatura  de  història  contemporània  de  1r  de  batxillerat,  conté  un  temari  molt  extens   que  es  fa  molt  feixuc  per  als  alumnes.  Pensem    que  els  professors  haurien  de  pensar   mètodes  de  treball  per  tal  que  els  alumnes  es  motivin  en  la  matèria.   Com  hem  pogut  comprovar,  les  TIC  poden  oferir  una  infinitat  inimaginable  de  camins  per   treballar  la  matèria  amb  els  estudiants  i  solucionar  problemes  com  els  que  hem  plantejat   anteriorment.  Per  tant  creiem  important  que  els  professors  sàpiguen  recórrer  a  eines  com   aquestes  per  fer  de  laprenentatge  una  cosa  dinàmica.     Els  blogs  o  els  espais  per  compartir  a  la  xarxa  generen  un  bon  aprenentatge.  Si  els  alumnes   estan  motivats  lexperiment  pot  sortir  molt  bé.  Els  comentaris  que  fan  els  alumnes  sobre  les   entrades,  tindiquen  què  els  interessa  de  la  matèria,  fet  que  pot  servir  dajuda  al  docent  per   encarar  les  seves  sessions  o  per  tractar  més  uns  temes  que  uns  altres.     El  llibre  de  text  no  ha  de  ser  la  única  font  de  coneixement  de  lassignatura,  per  aquest  motiu   creiem  important  generar  un  espai  de  recursos  didàctics.  Hi  ha  moltes  pàgines  web  a  la   xarxa  que  tenen  un  munt  de  presentacions,  audiovisuals,  esquemes  o  jocs  que,  en  moments   donats,  poden  substituir  pel  llibre  de  text.       Per  tant  animem  a  tothom  a  emprendre  iniciatives  com  aquestes.  Quan  els  alumnes  fan   comentaris  a  la  xarxa  explicant  allò  que  més  els  hi  agrada  és  quan  aprenen  més.    Creiem   que  és  una  molt  bona  eina  i  la  recomanem  a  tothom.                            
  25. 25. BIBLIOGRAFÍA    Web  del  centre  que  hem  treballat.  http://www.vedrunagracia.org/  http://vedrunag.pangea.org/monjove/  http://es.wordpress.org/    Plataforma  que  hem  fet  servir,  per  fer  la  nostra  eina  educativa.    http://www.youtube.com/  http://ca.wikipedia.org/  http://www.softcatala.org/traductor      Web  de  tests  relacionats  amb  l’asignatura  que  hem  treballat.  http://www.testeando.es/      Altres  blogs  de  història  en  els  quals  ens  hem  inspirat  per  fer  el  nostre  projecte:    http://historiahervas.wordpress.com/  http://catherineandrews.wordpress.com/  http://luisvia.org/?p=3875  http://www.claseshistoria.com/general/ejercicios.htm  http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/            
  26. 26. 7. ANNEX Annexe  1.  Qüestionari  TIC  Escola  Vedruna-­‐Gràcia     -­‐  L’escola  creu  important  l’ús  de  les  TIC  en  el  procés  d’aprenentatge  dels  alumnes?   Sí,  les  TIC  s’han  consolidat  com  una  eina  important  al  servei  de  l’educació  (no  a  l’inrevés)   perquè  ajuden  l’alumne  a  desenvolupar  unes  capacitats  d’aprenentatge  que  faciliten   l’adquisició  de  coneixements  a  partir  de  l’autonomia  i  l’interactivitat  amb  la  resta  de   companys  i  el  professor.  A  més,  treballem  amb  una  generació  de  nois  i  noies  que  han   crescut  en  l’ús  de  les  noves  tecnologies.   -­‐  De  quins  recursos  disposa  l’escola  per  treballar  amb  noves  tecnologies?     A  l’escola  disposem  d’una  aula  d’informàtica  per  a  Primària  i  de  dues  per  a  Secundària.  A   més,  la  majoria  d’aules  tant  de  Primària  com  de  Secundària  disposen  ja  de  pissarres  digitals.   A  Secundària,  els  alumnes  de  1r  a  4t  d’ESO  treballen  en  xarxa  amb  el  projecte  1x1.       -­‐  Estan  familiaritzats  els  alumnes  amb  l’ús  de  les  TIC  en  el  dia  a  dia?     Com  he  dit  abans,  treballem  amb  nadius  digitals,  almenys  fins  al  1r  cicle  d’ESO.  De  tota   manera,  l’àmbit  d’ús  de  les  noves  tecnologies  es  restringeix  molt  a  les  xarxes  socials  en  la   majoria  d’alumnes  i  poca  cosa  més.  Això  significa  que  moltes  eines  els  són  desconegudes  i   han  d’aprendre  el  seu  ús  a  l’escola  per  poder  treballar  amb  elles.  El  quid  de  la  qüestió  és  fer   servir  les  TIC  per  aprendre  a  aprendre  i  a  treballar,  no  exclusivament  per  a  passar  estones   d’oci.  Això  sí,  un  cop  n’han  après  per  a  què  serveixen  el  procediment  és  molt  ràpid.     -­‐  Quants  cops  per  setmana  es  fa  servir  l’aula  d’informàtica?     De  1r  a  4t  d’ESO  poc  perquè  com  ja  hem  comentat  abans  disposen  d’ordinadors  a  l’aula.  Sí   hi  van  quan  imparteixen  la  matèria  d’Informàtica  pròpiament  i  els  alumnes  de  batxillerat   l’usen  en  funció  dels  continguts  de  cada  matèria.  De  tota  manera  el  seu  ús  és  alt.     -­‐  A  l’hora  de  treballar  la  matèria,  es  fan  servir  recursos  digitals  com  el  blog,  campus  virtual,   fòrums...?     Això  depèn  molt  de  cada  professor.  N’hi  ha  que  fan  un  ús  continuat  de  les  possibilitats  dels   recursos  en  xarxa  i  n’hi  ha  que  no.  Al  terme  mig  hi  ha  els  professors  que  puntualment  ho   necessiten.  Jo,  per  exemple,  faig  servir  sobretot  el  bloc  com  a  eina  de  treball  amb  els  meus   alumnes.  De  tota  manera,  l’ús  de  les  TIC  es  va  extenent  cada  cop  més  i  és  ja  molt  inusual   trobar  un  professor  que  mai  n’hagi  fet  ús.  
  27. 27.  -­‐  Com  es  presenten  les  tasques  de  les  assignatures?  En  format  digital  o  en  format  analògic?      Segons  les  necessitats.  De  vegades  convé  fer-­‐ho  en  format  paper,  treballar  amb  el  llibre  de  text,  etc  i  de  vegades  en  format  digital.  Sí  és  cert  que  aquest  últim  es  va  imposant  paulatinament,  especialment  a  partir  de  l’ús  generalitzat  de  plataformes  com  Moodle.    -­‐  S’han  incorporat  les  noves  tecnologies  en  la  metodologia  de  l’escola  en  el  pas  del  temps?  Ha  canviat  molt?    Indubtablement.  La  societat  avança  cap  a  aquesta  direcció  i  és  evident  que  l’escola  s’hi  ha  d’adaptar.  Hi  ha  una  cosa  important,  però.  És  molt  més  important  canviar  la  metodologia  de  treball  amb  els  alumnes  proposada  pel  professor  que  introduir  tecnologia  perquè  sí.  L’autèntic  canvi  ha  de  ser  metodològic,  no  tecnològic.  Ras  i  curt,  per  fer-­‐ho  no  cal  tecnologia  (treball  cooperatiu,  tutoria  entre  iguals,  etc)  tot  i  que  és  evident  que  aquesta  ajuda  molt  en  el  plantejament  de  nombroses  activitats  d’aprenentatge.    -­‐  Disposeu  d’alguna  eina  digital  que  permeti  la  comunicació  entre  mestres  i  alumnes?    En  algunes  matèries  els  professors  poden  fer  servir  xarxes  socials  tancades com  Edmodo  o  el  mateix  Facebook,  Twitter  en  casos  molt  puntuals  i  ara  mateix  estem  immersos  en  la  formació  al  voltant  de  la  plataforma  Moodle.  L’escola  disposa,  però,  de  la  plataforma  Clickedu  com  a  eina  fonamental  de  comunicació  entre  mestres  i  professors.    -­‐  El  centre  disposa  d  algú  especialitzat  que  s’encarregui  d’incorporar  l’ús  de  les  TIC  a  l’aula  o  proposar  noves  eines?    Sí,  tenim  un  informàtic  que  s’encarrega  de  la  supervisió  i  la  gestió  de  les  TIC  tant  a  l’aula  com  entre  els  professors  i  un  Grup  d’Innovació  Pedagògica  format  per  professors  del  centre  que  dediquen  una  hora  setmanal  a  desenvolupar  projectes  i  idees  al  voltant  de  l’ús  de  les  TIC  a  l’aula.    Annexe  2.  Petita  enquesta  realitzada  als  alumnes  de  2n  de  Batxillerat.   1. En  quina  assignatura  creieu  important  treballar  amb  les  tic?   2. Utilitzeu  internet  per  cercar  informació  de  les  assignatures? 3. El  llibre  de  text  es  suficient  per  tractar  el  temari  de  l‘assignatura? 4. Quants  cops  aneu  a  la  setmana  a  la  sala  de  ordinadors? 5. Us  agradaria  treballar  matèria  de  l‘assignatura  mb  altres  recursos  diferents  al  llibre   de  text?
  28. 28. 6. Quina  assignatura  us  resulta  menys  interactiva?          

×