20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

20131 Grups Iniciació a les competèncie...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Aquest apartat proposa possibles accion...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Ecoturisme amb voluntat d’observar i co...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

activitats a la Cosata Brava com la obs...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

ANÀLISI DEL TREBALL GRUPAL
Fins el mome...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

APARTATS DEL PROJECTE

PRESENTACIÓ DEL ...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

SITUACIÓ ACTUAL
Quins problemes detecte...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Llistat de material utilitzat:
Webgrafi...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Font de referència: Viquipèdia [web onl...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

En aquest apartat de Cerques grupals hi...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Està sent una aventura molt didàctica i...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

L’ecoturisme és una alternativa que ha ...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

informació respecte aquests indrets,

t...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Recursos naturals: conservació i gestió...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

de Catalunya.
Garantir el manteniment c...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

INDEX
Portada
Apartats del projecte
Pla...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Sóc en Jordi Vilà, em dedico al món de ...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Enduro a Falset

page 18 / 60
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

La comarca de l'Art Empordà: és la coma...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Els e
D’interès natural i responen a es...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Serres de Montnegre – el Corredor.

Est...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Estanyols de les terres de Vacamorta.

...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Riera d’Aravó.

El Fluvià.

La Muga.

L...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

TURISME A ESPANYA
 
En les ultimes déca...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

tranquilitat que els turistes hi podien...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

flux de turistes no es veu reflexat ja ...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Roses 1961.
En aquest primer plànol, po...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Hi podrem trobar les seguents activitat...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

No obstant aquest conflicte no està res...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

drets de concessió i emprèn de nou l'in...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Som el grup Obrint Pas
 
Hem escollit e...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Hola, sóc la Mireia Montasell Safont, t...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

page 33 / 60
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

El grup Obrint Pas des d'un bon inici v...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

OFERTA TURÍSTICA DE QUALITAT
COM LA IDE...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

A continuació presentem exemples de pob...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Actualment població aproximada d’unes 1...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Com oferta turística destaca les difere...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Bones!

Sóc l'Oleguer Monleón, sóc de B...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

La Lluna sempre acompanyant-nos.

Parc ...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

La primera pac consta de tres objectius...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

En la segona pac, els principals object...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

El punt de desenvolupament màxim del tr...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Tornar a: Planificació grupal
Anar a: P...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

La quarta pac, consisteix en la revisió...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

La planificació grupal, respon a la nec...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Tornar a: Índex

page 47 / 60
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Cap de Creus

Aiguamolls de l'Empordà

...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Grup Obrint Pas

UOC Grau en Turisme

C...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Amics i companys de l'assignatura Compe...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

SITUACIÓ GEOGRÀFICA:
Molinàs o Molinars...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

pagar el mestre i els nens del poble va...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

França, Llançà o Portbou i va començar ...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Aldea Rural Couso Galán
 
PASSOS A REAL...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

D'ABANS...Un petit repòs pels cinc sent...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Rutes i excursions per la zona
Ruta des...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

REVISIÓ I VALORACIÓ GRUPAL

Fins ara fe...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Hola!
Soc el Ricard Sàez Colom de Cerve...
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

Oslo

page 59 / 60
20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3
ACCIONS A DESENVOLUPAR

En aquest apartar podem exposar en quin...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

424725 20131202 wiki obrint pas

336 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
336
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

424725 20131202 wiki obrint pas

  1. 1. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 Table Of Contents ACCIONS A DESENVOLUPAR ........................................... 2 activitats ............................................................ 3 ANÀLISI ........................................................... 5 APARTATS DEL PROJECTE ............................................ 6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA .......................................... 8 Cerques grupals ...................................................... 10 CONCLUSIONS ...................................................... 11 ECOTURISME ....................................................... 12 Estratègies i mesures ................................................... 14 ÍNDEX ............................................................. 16 Jordi Vilà Rodrigo ..................................................... 17 L'ALT EMPORDÀ .................................................... 19 LLISTAT D'ESPAIS D'INTERÈS NATURAL I PAISATGÍSTIC DE LES COMARQUES GIRONINES ......................................................... 20 MASSIFICACIÓ I TURISME. ............................................ 24 Membres_grup ....................................................... 31 Mireia Montasell Safont ................................................. 32 OBJECTIUS ......................................................... 34 OFERTA TURÍSTICA DE QUALITAT ...................................... 35 Oleguer Monleon Gomez ................................................ 39 PAC 1 .............................................................. 41 PAC 2 .............................................................. 42 PAC 3 .............................................................. 43 PAC 4 .............................................................. 45 Planificació grupal ..................................................... 46 Portada Obrint Pas .................................................... 48 PRESENTACIÓ DEL PROJECTE ......................................... 50 PROJECTE TURISME RURAL A MOLINÀS ................................. 51 REVISIÓ I VALORACIÓ ................................................ 57 Ricard Sàez Colom ..................................................... 58 SITUACIÓ ACTUAL ................................................... 60 page 1 / 60
  2. 2. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Aquest apartat proposa possibles accions per fer front a la massificació turística. Plantegem solucions per frenar el model actual de turisme a l'Alt Empordà. Un canvi de sentit en la manera de fer que ben portat a terme significaria una millor conservació de la zona i del patrimoni, sumat a la satisfacció tant del turista com de la població autòctona. Ens centrarem en dos focus o accions des d'on començar a treballar: ECOTURISME PROJECTE TURISME RURAL A MOLINÀS INDEX  APARTATS DEL PROJECTE page 2 / 60
  3. 3. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Ecoturisme amb voluntat d’observar i contemplar elements concrets del medi natural o una combinació de tots ells (paisatges): Observació de mamífers terrestres. Observació d’aus (turisme ornitològic). Observació de cetacis. Turisme de papallones i insectes. Observació de flora i rutes per boscos singulars. Itineraris per àrees d’interès geològic, geomorfològic i paleontològic. Visites a coves i avencs. Itineraris senyalitzats per espais naturals i paisatges d’interès. Senderisme i travesses de muntanya. Cicloturisme on prima la descoberta del paisatge. Passejades i excursions amb cavall per àrees d’interès natural. Contemplació de paisatges terrestres des de mitjans de transport motoritzats integrats al medi natural. Excursions per espais fluvials i marins en caiac, piragua o altres mitjans no motoritzats. Rutes per espais fluvials i marins amb mitjans de transport motoritzats (vaixells i altres embarcacions). Exploració de fons marins. Busseig en embassaments i estanys d’alta muntanya. Viatges i safaris de fotografia de natura. Observació astronòmica. Ecoturisme amb voluntat expressa de formació o de suport a la conservació de la natura: Activitats organitzades pels òrgans gestors o pels centres d’interpretació dels espais naturals protegits, o per altres centres d’educació ambiental Estades de voluntariat en espais naturals per participar en actuacions de conservació del medi natural. Ecoturisme científic. Dins l'informe CADS trobem alguna mostra de com seria la fitxa d'una activitat ecoturística, entre d'elles page 3 / 60
  4. 4. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR activitats a la Cosata Brava com la observació de cetacis, la visita a les coves... Font de referència: Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència. Consell d'Assessor per al Desenvolupament Sostenible [en línia] Informes del CADS9: Ecoturisme a Catalunya, una alternativa de turisme sostenible a la natura. Consulta: 23 de Novembre de 2012 Disponible a:http://www15.gencat.net/cads/AppPHP/images/stories/publicacions/ecoturismecatalunya_webredut.pdf Tornar a: ECOTURISME page 4 / 60
  5. 5. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR ANÀLISI DEL TREBALL GRUPAL Fins el moment podem assegurar que hem aconseguit formar un grup de treball compacte on els quatre membres estem disposats a treballar per una idea comuna. La nota predominant dins del grup és la bona sintonia i el companyerisme que es respira. Anem seguint la planificació proposada i fins ara no hem tingut cap problema per consensuar els objectius del treball. Sorgeixen bones idees i tots estem convençuts dels resultats que aconseguirem. Assolim els objectius marcats dins dels terminis establerts treballant asincrònicament. No tenim problemes per realitzar la feina en un entorn wiki tot i que ens era una eina desconeguda. Gràcies a la bona actitud i motivació del grup ens repartim les tasques, ens ajudem mutuament i aconseguim l'acompliment de les tasques tant a nivell individual com grupal. Tornar a: Portada  Tornar a: Índex page 5 / 60
  6. 6. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR APARTATS DEL PROJECTE PRESENTACIÓ DEL PROJECTE Explicació del perquè de la temàtica escollida QUI SOM Breu descripció dels membres de l’equip L'ALT EMPORDÀ Breu explicació de la comarca, principals poblacions, quantitat de població, clima, tradicions, etc... OBJECTIUS Que pensem aconseguir amb el treball escollit page 6 / 60
  7. 7. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR SITUACIÓ ACTUAL Quins problemes detectem en la zona de massificació i gestió incorrecte com exemples de bona gestió ACCIONS A DESENVOLUPAR Possibles accions de millora amb plà d’acció. CERQUES Relació de cerques concretes del treball utilitzant aplicatiu de diigo on podem marcar i fer anotacions a la web. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA Llistat de llibres, documents, pàgines webs i altres materials utilitzats. REVISIÓ I VALORACIÓ GRUPAL Anàlisi de la situació i valoració grupal CONCLUSIONS Anàlisi del treball realitzat i les seves conseqüències Tornar a: Índex page 7 / 60
  8. 8. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Llistat de material utilitzat: Webgrafia: Font de referència: La Cooperativa de Projectes Ambientals [en línia] Catàleg d'espais d'interès natural i paisatgístic de les comarques gironines. Consulta: 23 de Novembre del 2012. Disponible a: http://www.ddgi.cat/mediambient/docs/memoriacat.pdf Font de referència: Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència. Consell d'Assessor per al Desenvolupament Sostenible [en línia] Informes del CADS9: Ecoturisme a Catalunya, una alternativa de turisme sostenible a la natura. Consulta: 23 de Novembre de 2012 Disponible a: http://www15.gencat.net/cads/AppPHP/images/stories/publicacions/ecoturismecatalunya_webredut.pdf   Font de referència: Ernest Cañada, Llorenç Planagumà. Observatorio del turismo irresponsable [web online]. Data de revisió no disponible [21 de Novembre de 2013]. Disponible a: http://turismoirresponsable.info/project/illa-del-fluvia/ Font de referència: Institut d'Estadistica de Catalunya. Idescat [web online]. Data de revisió no disponible [20 de Novembre de 2013]. Disponible a: http://www.idescat.cat Font de referència: Ajuntament de Roses. [web online]. Data de revisió no disponible [20 de Novembre de 2013]. Disponible a: http://www.roses.cat Font de referència: Illa del Fluvià. [web online]. Data de revisió no disponible [20 de Novembre de 2013]. Disponible a: http://ca.illadelfluvia.com Font de referència: Blog de Pueblos Deshabitados. [blog en línia]. Data de revisió no disponible [25 de Novembre de 2013]. Disponible a: http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es Font de referència: Casas de Velilla. [web online]. Data de revisió no disponible [18 de Novembre de 2013]. Disponible a: http://www.casasdevelilla.com/index.html Font de referència: Couso Galan. [web online]. Data de revisió no disponible [18 de Novembre de 2013]. Disponible a: http://www.cousogalan.com Font de referència: Paunero i Amigo, F. Xavier (2003). "Patrimoni, turisme i desenvolupament local". (udegé 08) Font de referència: Dominical Diari de Girona. [pdf online]. Data de revisió no disponible [25 de Novembre de 2013]. Disponible a: http://www.diaridegirona.cat/media/suplementos/2005-12-11_SUP_2005-12-04_22_58_28_domi. pdf page 8 / 60
  9. 9. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Font de referència: Viquipèdia [web online]. Data de revisió 28 d'Octubre de 2013 [25 de Novembre de 2013]. Disponible a:http://ca.wikipedia.org/wiki/Colera Font de referència: Viquipèdia [web online] Consulta: 25 de Novembre de 2013. Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Alt_Empord%C3%A0 Font de referència de les imatges: Google [web online] Consulta: 25 de Novembre de 2013. disponible a: https://www.google.es Font de referència: Enciclopèdia Catalana [web online]. Consulta: 24 de Novembre de 2013. Disponible a http://www.enciclopedia.cat/ Font de referència: Gencat Turisme [web online]. Consulta: 24 de Novembre de 2013. Disponible a http://www.gencat.cat Font de referència: Viquipèdia [web online]. Consulta: 24 de Novembre de 2013. Disponible a http://ca.wikipedia.org/wiki/CRM Font de referència: Ajuntament de Perelada [web online]. Consulta: 24 de Novembre de 2013. Disponible a http://www.peralada.org/ Font de referència: Ajuntament de Garriguella [web online]. Consulta: 24 de Novembre de 2013. Disponible a http://www.turismegarriguella.cat/ca/ Font de referència: Ajuntament de Sant Pere Pescador [web online]. Consulta: 24 de Novembre de 2013. Disponible a http://ca.santpere.cat/ page 9 / 60
  10. 10. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR En aquest apartat de Cerques grupals hi trobareu els diferents enllaços d'interés enfocats al nostre objectiu final. Teniu una breu explicació sobre la temàtica de cada web i podeu accedir-hi clicant sobre el títol subratllat. Catàleg d'interés natural i paisatgístic de les comarques gironines: En aquest enllaç trobem, tal i com el títol indica, un catàleg que ens presenta molt detalladament les zones naturals de les comarques gironines. Ens exposa també propostes i mesures de protecció d'aquests espais. Els espais dels quals s'ha fet el catàleg són espais d'interés natural, zones d'amortiment, parcs agraris i les connexions ecològiques i paisatgístiques reconegudes de la PEIN (Pla d'Espais d'Interés Natural) i la Xarxa de Natura. Informe CADS: És l'informe de la Generalitat basat en l'ecoturisme a Catalunya com a alternativa de turisme sostenible a la natura. Agenda 21 Comarcal: El consell Comarcal de l'Alt Empordà ha desenvolupat un document amb el suport de la Diputació de Girona per crear una eina de gestió sostenible. S'analitza la situació passada i els objectius de gestió i ordenació territorial. La seva finalitat es aconseguir el diàleg i la participació entre el consell comarcal i el conjunt de la societat. Per aquesta raó parteix de la frase: pensa globalment i actua localment. ADRI-NOC: És l'Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la zona Nord-Oriental de Catalunya. És la web d'aquesta entiat, sense ànim de lucre que té com a la finalitat de promocionar el desenvolupament sostenible dels municipis rurals de les comarques de l'Alt Empordà, la Garrotxa, Osona i el Pla de l'Estany. Associació Hotelera de Girona i Associació Hotelera rural de Girona parlen: Surt a la llum la situació d'aquest últim estiu a terres gironines. La situació la declaren com en perill de supervivència, tot i que s'estan centrant en la recuperació de les zones incendiades. Couso Galán, Aldea Rural: Resultat del projecte de reconversió d'un poble abandonat en turisme rural com a eina per dur a terme la idea de transformar el poble de Molinàs (Alt Empordà) en un poble de turisme rural. Terra de Pas: En aquesta web s'exposa el projecte de la unió de diferents pobles de l'Alt Empordà que tràcta d'oferir un turisme que combini qualitat i sostenibilitat donant importància a valors socio-culturals de la zona. Des dels anys 70, la desenvocadura del riu Fluvià ha estat escenari d'estira i afluixa entre constructors i moviment social, la batalla per construir un port, residències de luxe i serveis adherits en una espai natural de gran biodiversitat. De moment sempre s'ha aconseguit mantenir-ho aturat, però sembla que des de la crisi, hi ha grans interessos per requalificar el terreny i fer-lo edificable. Projecte Illa Fluvià: La web de l'ajuntament de Roses, ens permet evaluar quin ha estat el seu model de Creixement històric de Roses creixement i evolució al llarg dels anys. Idescat:Enllaç de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Mitjançant aquesta eina podrem determinar nombre d'habitants, turistes, infraestructura hotelera i altres serveis destinats al turísme. Ens serà molt util per determinar l'evolució d'una zona o localitat concreta. Tornar a: Índex page 10 / 60
  11. 11. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Està sent una aventura molt didàctica i entretinguda, per sort em coincidit amb persones molt responsables i amb una iniciativa força elevada. En els acords grupals vàrem decidir que cada Pac seria liderada per un dels components del grup, així cadascú de nosaltres faríem la tasca una vegada, repartíem la feina en parts iguals i ens servia per aprendre a realitzar aquesta funció. PAC 1 Jo en Jordi vaig començar realitzant la tasca de coordinador en la primera Pac, sincerament va ser més senzill del que em pensava, gràcies a que els companys ho van fer molt fàcil. L’Entesa ha estat molt bona des de el primer moment i un cop repartides les tasques ens vam posar a treballar i es va avançar feina de seguida. PAC 2 A continuació la coordinació va passar a mans d’en Ricard, com si ja tingues experiència prèvia va fer molt bona tasca, motivant-nos en tot moment i fent un repartiment just de feines per tots els membres, assolint amb èxit la seva funció. A nivell de grup vàrem tenir algunes mancances com la temporalització de la planificació que va ser poc detallada i no vam explicar si fèiem servir algun cercador a part de google, xarxes socials o bases de dades. PAC 3 En aquesta Pac 3 la Mireia ha agafat les regnes de l'equip i està realitzant una gran tasca, repartint les tasques de forma coherent i preocupant-se perquè tots avancem amb la nostra feina i assolim un bon projecte. Actualment la wiki ja presenta una molt bona imatge, amb uns continguts molt interessants i amb imatges reals com en el cas de Molinàs realitzades pel Ricard que va aprofundir la seva feina in situ. Pendents de començar l’última Pac, la quarta, i en aquest cas serà l’Oleguer qui portarà el timó. Veient la seva implicació fins ara estic segur que realitzarà una gran tasca com els companys anteriors. page 11 / 60
  12. 12. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR L’ecoturisme és una alternativa que ha aparegut davant el turisme de masses. Es presenta com un tipus de turisme amb un gran potencial encara que de moment no s’hagi expandit a gran escala al nostre territori. La sostenibilitat com a solució en front els problemes socioambientals com la massificació o l’estacionalitat han fet sorgir projectes i propostes com el turisme sostenible, el turisme rural i l'ecoturisme, per tal de preservar el patrimoni natural i cultural del territori amb la finalitat d’aportar beneficis al territori. No hem de confondre l'ecoturisme amb les demés propostes, ja que van relacionades, però no són el mateix. Un dels factors claus perquè es pugui desenvolupar l’ecoturisme és la conservació i la bona gestió dels recursos naturals arreu de Catalunya, ja que per tal de preservar els recursos naturals i conservar l’entorn, cal recolzar l’ecoturisme com a camí per a fer-ho. Sovint això no funciona degut als agents encarregats de coordinar i crear estratègies per posar-ho en marxa, com són les agencies, les administracions i la població del territori. Cal bona coordinació i col·laboració entre les administracions vinculades al turisme i les vinculades a la conservació de la natura. L'any 2002 es va declarar l'any de l'ecoturisme per el TIES a Canadà, on van participar milers de persones de més de 132 països diferents. TIES I OMT (Organització Mundial del Turisme ) són els encarregats de decidir quins principis i efectes han de tenir les activitats considerades ecoturístiques: 1. L'ecoturisme contribueix a conservar el patrimoni cultural i natural del territori. 2. L'ecoturisme contribueix a millorar la qualitat de vida de les poblacions locals, incloent els processos de planificació de l'ecoturime i promou que siguin empreses petites i de propietat local les que obtinguin beneficis dels ingressos derivats de l'activitat. (fent referència a lo anteriorment esmentat sobre bona coordinació i col·laboració). 3. L'ecoturisme contribueix a reduir els impactes degeneratius sobre l'indret natural i respecta la cultura i les tradicions locals. 4. L'ecoturisme inclou elements interpretatius i educatius per informar i conscienciar als turistes sobre la necessitat de preservar la natura, la biodiversitat i el patrimoni cultural associat. L’any 2008 es va desenvolupar l’informe CADS, pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, el qual va fer un procés d’avaluació i debat del model turístic del país en motiu de generar un valor afegit dins dels espais naturals i el paisatge en un moment de reconversió de molts sectors econòmics, i particularment turístic, ja que gaudim d’un ampli patrimoni natural i cultural amb una gran diversitat de paisatges, i d’un medi rural i de muntanya de qualitat que reuneixen unes condicions climàtiques, gastronòmiques i tradicionals que la fan atractiva de cara a un turisme de qualitat. Actualment la demanda de l'ecoturisme a Catalunya esta creixent considerablement i ho hem d'aprofitar per tal que la societat prengui consciència de la importància de la cura del medi ambient i ho han de publicitar els agents relacionats en aquest camp. L’informe CADS exposa les bases conceptuals de l’ecoturisme, la situació actual i les estratègies i mesures futures per al nostre país amb la finalitat de mostrar la viabilitat de l’ecoturisme al país, ja que cada vegada es desenvolupa més com a nou model de sostenibilitat. Clicant a la paraula en negreta podreu accedir a les Activitats i a les Estratègies i mesures que aquest informe ens proposa. Dins del Catàleg d'espais d'interes natural i paisatgístic de les comarques gironines trobem molta page 12 / 60
  13. 13. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR informació respecte aquests indrets, tal i com el títol indica, un catàleg que ens presenta molt detalladament les zones naturals de les comarques gironines. Ens exposa també propostes i mesures de protecció d'aquests espais. Els espais dels quals s'ha fet el catàleg són espais d'interès natural, zones d'amortiment, parcs agraris i les connexions ecològiques i paisatgístiques reconegudes de la PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) i la Xarxa de Natura. Aquest catàleg té els següents objectius per tal de preservar el medi: Fomentar el desenvolupament sostenible del país. Respectar les terres d'ús agrícola o forestal d'espècies internes. Fomentar l'ús eficient dels recursos energètics i hidràulics. salvaguardar els espais naturals d'espècies d'interès. Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial. Per tal de definir quins indrets ho són s’han basat en criteris com: 1. L'anàlisi de les característiques del medi natural a Catalunya. 2. 3. Segons les propostes precedents relatives a la definició de xarxes d’espais naturals a protegir com el PEIN (Pla d’Espai d’Interès Natural) L’anàlisi de la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat. En aquests primers criteris s’han utilitzat paràmetres com la diversitat biològica i ambiental, la representativitat, la raresa, la fragilitat, la singularitat i la connectivitat. Per definir quines àrees són d’interès paisatgístic i que necessiten d’especial protecció per la seva preservació s’ha donat importància als següents criteris: 1. 2. Protecció de les visuals estàtiques i dinàmiques. 3. Protecció de les franges d’amortiment d’espais naturals protegits. 4. Protecció dels indrets històrics, religiosos, culturals i simbòlics. 5. Protecció de la morfologia humanitzada. 6. Protecció de la vegetació de ribera i els cursos hídrics. 7. Protecció de les franges sensibles a la contaminació lumínica, electromagnètica i acústica. 8. Protecció dels espais agrícoles d’especial interès. 9. Protecció de paisatges oberts. Protecció de les unitats de paisatge: Aquest primer criteri considera les conques geogràfiques singulars i l’ample franja del seu perfil de carenes, els diferents paisatges en funció dels usos del sòl, la vegetació, etc i les zones fràgils, escasses i/o amenaçades. Clicant a les paraules en negreta següents podreu accedir al llistat d'espais d'interès natural i paistajístic de les comarques gironines i les propostes i mesures de protecció dels municipis. Tornar a: ACCIONS A DESENVOLUPAR Torna a: ÍNDEX page 13 / 60
  14. 14. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Recursos naturals: conservació i gestió: Establir mecanismes que serveixin per garantir que l’ecoturisme contribueix de manera directa a la conservació dels espais naturals. Augmentar els recursos econòmics que reben els òrgans gestors dels espais protegits i que han d’anar destinats a conservar el patrimoni natural i a millorar i reforçar la gestió de l’ús públic i de les activitats ecoturístiques. Garantir l’aplicació de les regulacions previstes en els plans de gestió dels espais protegits relacionades amb el control de les activitats turístiques i la minimització dels impactes que causen sobre el medi natural. Estudiar la possibilitat de delimitar grans àrees sense caça –i sense pesca– per afavorir la presència de fauna i facilitar-ne l’observació, així com de petites reserves forestals, situades en boscos singulars, que només es visitin amb els permisos corresponents. Coordinació institucional i planificació: Resoldre el debat conceptual al voltant del terme ecoturisme i apostar per un concepte el màxim de consensuat possible. Establir mecanismes de coordinació entre agents públics i privats relacionats amb l’ecoturisme destinats a fomentar-ne el desenvolupament eficaç. Aprofitar l’elaboració del Pla director de l’ús turístic de paisatge, els recursos i els espais naturals per incloure-hi un programa de desenvolupament de l’ecoturisme. Creació, suport i millora dels productes ecoturístics i dels equipaments i serveis associats. Establir mecanismes de suport institucional a empreses i administracions locals per tal que creïn i promoguin activitats ecoturístiques. Atès que un pilar de l’ecoturisme és la integració de principis de sostenibilitat, valorar la creació d’una etiqueta o marca homologada associada a activitats ecoturístiques que integrin aquests principis. Aprofitar la implantació de les cartes europees de turisme sostenible en espais naturals protegits per crear nous productes ecoturístics o donar suport als existents-Crear una xarxa de refugis i aguaits per observar fauna. Promoure rutes i circuits turístics que combinin productes de diferents modalitats turístiques i que incloguin propostes ecoturístiques. Millorar l’accés amb transport públic als espais naturals i a les poblacions properes. Establir una senyalització homogènia dels camins i itineraris que transcorren pels espais naturals page 14 / 60
  15. 15. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR de Catalunya. Garantir el manteniment continuat en el temps dels equipaments i les infraestructures associades a les activitats ecoturístiques.. Promoció, comercialització i comunicació de l’ecoturisme: Elaborar i aplicar un pla de màrqueting de l’ecoturisme a Catalunya. Dur a terme una campanya informativa a gran escala per donar a conèixer l’ecoturisme i els beneficis associats. Promoure campanyes informatives a escala local o comarcal per donar a conèixer als agents privats que exerceixen activitats turístiques els elements naturals i culturals més atractius de cada indret. Augmentar els esforços i els recursos destinats a la sensibilització i l’educació ambiental de la ciutadania. Formació: Garantir que els guies turístics vinculats a activitats ecoturístiques disposin de coneixements en l’àmbit turístic i en l’àmbit del medi natural. Integrar l’ecoturisme en els programes curriculars de diverses activitats formatives existent relacionades amb la natura i el turisme. Seguiment i avaluació: Establir procediments i indicadors d’avaluació permanent dels impactes que l’ecoturisme pot generar sobre els valors naturals i culturals, així com dels beneficis econòmics associats. Elaborar estudis que permetin conèixer millor la demanda ecoturística i per tant el perfil dels turistes que visiten Catalunya interessats (o potencialment interessats) en conèixer els espais naturals del país. Font de referència: Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència. Consell d'Assessor per al Desenvolupament Sostenible [en línia] Informes del CADS9: Ecoturisme a Catalunya, una alternativa de turisme sostenible a la natura. Consulta: 23 de Novembre de 2012 Disponible a:http://www15.gencat.net/cads/AppPHP/images/stories/publicacions/ecoturismecatalunya_webredut.pdf Tornar a: ECOTURISME page 15 / 60
  16. 16. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR INDEX Portada Apartats del projecte Planificació grupal Cerques grupals Revisió i valoració Anàlisi page 16 / 60
  17. 17. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Sóc en Jordi Vilà, em dedico al món de la logística professionalment, actualment he decidit ampliar els meus coneixements començant el grau de turisme. Estic molt content d'haver fet aquest pas i de moment estic gaudint força amb tots els nous coneixements. Estic casat amb Lorena i sóc pare de dues nenes molt maques, de les que intentem transmetre uns valors correctes per afrontar aquesta vida. Durant el meu temps lliure dedico moltes hores a fer esport, m'agrada tot el que envolta a la bicicleta de muntanya com de carretera, corre a peu i nedar. Cada any faig diverses curses i entre elles uns dos ironman. Des de ben petit fins fa uns anys enrere vaig competir en trial i enduro. Meta del ironman de Lanzarote 2013 molt emotiva com sempre que aconsegueixes acabar una prova tant dura. Les meves noies a les dunes de Fuerteventura En acció per Lanzarote page 17 / 60
  18. 18. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Enduro a Falset page 18 / 60
  19. 19. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR La comarca de l'Art Empordà: és la comarca amb més antiguitat històrica i d'importància de Catalunya. La seva història roman quan els grecs van entrar per les costes d'aquest terrtori i va formar la colònia grega  d'Emporion, actualment Empúries, la qual es va dessignar com la porta d'entrada de les civilitzacions  hel·lènica i llatina a Catalunya. L'Empordà esta  situat al sector nord-oriental de Catalunya i fa frontera amb  França, amb els Pirineus axials. Poblacions de la comarca: Població: La població de l'Alt Empordà roman en 141.517 habitants aproximadament l'any 2012. Clima: El clima és mediterrani humit amb influència marina. Les temperatures oscil·len entre els 14 i els 16 graus quasibé a tota la comarca amb màximes a les terres litorals, tot i que a les terres pirinenques les temperatures són força més baixes. L'estació més plujosa és normalment l'hivern, excepte la franja costanera, on l'estiu és molt sec. La tardor i primavera solen ser estacions plujoses i humides arreu. A la muntanya l'estiu és molt plujós. Un dels elements més característics del clima és el vent de tramuntana, sec i fred, que bufa amb molta força i que prové del nord-oest. El vent de garbí és el vent propi de l'estiu. Tornar a: APARTATS DEL PROJECTE Tornar a: ÍNEX page 19 / 60
  20. 20. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Els e D’interès natural i responen a espais rics i valuosos biològicament proposats per el PEIN i per la Xarxa de Natura. spais que veureu a continuació es consideren: Proposats per el PEIN: Aiguamolls de l’Alt Empordà. El Montgrí. Cap de Creus. Massís de l’Albera. Estanys de la Jonquera. Serra Llarga – Secans de la Noguera. L’Alt Garrotxa. Penya-segats de la Muga. Garriga d’Empordà. Aiguamolls del Baix Empordà. Muntanyes de Begur. Illes Medes. Castell Cap Roig. Les Gavarres. Illa de Canet. Massís de les Cadiretes. Serres de Cadí – el Moixeró. Riberes de l’Alt Segre. Zona Volcànica de la Garrotxa. Collsacabra. Serres de Milany – Santa Magdalena i Puigcalm – Bellmunt. Muntanyes de Rocacorba. Puig de la Banya del Boc. Volcà de la Crossa. Estany de Banyoles. Serra Cavallera, Capçaleres del Ter i del Freser. Montesquiu. Rasos de Tubau. Riera de Merlès. Serra del Catllaràs. Obagues de la Vall de Rigard. Serra de Montgrony. Rasos de Tubau. Arbúcies Massís del Montseny. Riera d’Arbúcies. Les Guilleries. Estany de Sils. Riera de Santa Coloma. page 20 / 60
  21. 21. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Serres de Montnegre – el Corredor. Estany de Sils Turons de Maçanet. Proposats per la Xarxa de Natura: Prepirineu Central Català. Aiguamolls de l’Alt Empordà. Massís del Montseny. Serra de Catllaràs. Sistema transversal Català. Riu i Estanys de Tordera. Riera de Merlès. Alta Garrotxa - Massís de les Salines. Capçalera del Ter i del Freser. Serra Cavallera. Zona Volcànica de la Garrotxa. Riu Llobregat d’Empordà – Riera de Torrelles. Riu Brugent. Cap de Creus. Estany de Banyoles. Basses de l’Albera. Les Gavarres. Ribera del Baix Ter. Les Guilleries. Massís de les Cadiretes. L’Albera. Litoral del Baix Empordà. El Montgrí – Les Medes – el Baix Ter. Estany de Sils – Riera de Santa Coloma. Muntanyes de Rocacorba – Puig de la Banya del Boc Riberes de l’Alt Ter. Riu Llémena Riu Fluvià. Riu Duran. Rieres de Xuclà i Riudelleques. Montgrony. Garriga d’Empordà. Tossa Plana de Lles – Puigpedrós. Vall de Rigart. Rasos de Tubau. Riberes de l’Alt Segre. Proposats per motius florístic, geològics i faunístics que no estan recollits ni per el PEIN ni per la Xarxa de Natura, com serien les zones humides i les àrees d’interès geològic de Catalunya: page 21 / 60
  22. 22. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Estanyols de les terres de Vacamorta. Estanyols de la platja del Castell. Els meandres del riu Fluvià. Vilanant Estanys i basses de Serra Cavallera. Aiguamolls del Baix Todera entre d’altres. Conca de Lacustre de Banyoles. La Geozona de Boadella – la Salut de Terrades. El Montroig. Encavalcaments de Biure. Mines de Surroca i Ogassa. Corsa de Sant Dalmai. Mines de talc de la Vajol La muntanya de Sant Grau. Serra de la Malesa de Sant Gregori. La Muntanya dels Sants Metges a Santa Julià de Ramis. Pla de Martís i de Centelles a Esponellà i Serinyà. El rec del Molí. Bellcaire El pantà de Cal Gat a Ripoll i a Sant Joan de les Abadesses. Vilanant Part de la Garriga d’Empordà a Avinyonet de Puigventós. Vilanant. Llers i Pont de Molins. El Pla de ca n’Arbres i de Sant Bartomeu (la Corsa) a Bescanó. Vilobí d’Onyar i Aiguaviva. Àrees d’amortiment: Se’ls hi dona importància perquè són zones adjacents a un node per la proximitat d’àrees urbanes o infraestructures que poden afectar-lo. S’ha de preservar com a sòl no urbanitzable la zona de pre-parc de les Gavarres que ocupa part de Girona, Quart, Llambilles i Cassà de la Serva, la zona d’Ulldeter – Puig dels Lladres o els contraforts meridionals de l’Alta Garrotxa, entre d’altres. Parcs agraris: Necessitat de protegir el sòl agrícola i d’activitat econòmica per tal de potenciar el seu caràcter rural, revaloritzar-lo i fer-lo competitiu davant l’especulació com els parcs agraris de l’Alt i el Baix Empordà i la Vall d’en Bas. Connexions ecològiques i paisatgístiques: Són porcions del territori, de forma lineal, que connectes físicament dos espais naturals com: El riu Ter. El riu Segre. El riu d’Alp. page 22 / 60
  23. 23. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Riera d’Aravó. El Fluvià. La Muga. L’Onyar. Riera de Breda. Riera d’en Xuclà. Riera de la Valleta. El corredor de as Fumats. Cinyells de Figueres, Girona i la Bisbal. Pla d’Usall. El Salt de Fitó i Sant Julià dels Torts. El connector Gavarres – Cadiretes. El connector riera de Molinars – Cap Ras. El connector de la Muntanya de Vilanera i la xarxa fluvial. Prats de dall presents ala plana de la Selva o a l'Alt Empordà. Zones de basses situades entre Caldes de Malavella, Llagostera i Vilobí d'Onyar. Estanys de Pals i de Boada. Les Deveses de Fonollera. Plans de Sant Feliu. A la pàgina 34 i següents podem veure el llistat dels espais que integren el catàleg i de la pàgina 83 a la 394 les propostes i mesures per la protecció de municipis. Accedir al Catàleg. Font de referència: La Cooperativa de Projectes Ambientals [en línia] Catàleg d'espais d'interès natural i paisatgístic de les comarques gironines. Consulta: 23 de Novembre del 2012. Disponible a:  http://www.ddgi.cat/mediambient/docs/memoriacat.pdf Tornar a: ECOTURISME page 23 / 60
  24. 24. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR TURISME A ESPANYA   En les ultimes décades Espanya s'ha sostingut econòmicament mitjançant la construcció i el turisme. Actualment segons l'Organització Mundial del Turisme és el quart país del món en nombre de turistes extrangers. Fou al 1960 quan les infraestructures tenien un baix cost i la classe mitja un bon poder adquisitiu quan es va produir a les principals zones costaneres el "Boom Turistic". La Costa del Sol, la Costa Brava, i les Illes Canaries i Balears van ser les primeres en experimentar grans creixements i arribades de turistes en massa. La comunitat autònoma espanyola que reb un major nombre de turistes al llarg de l'any és Catalunya.   Podem trobar molts casos de poblacións i ciutats que de forma desmesurada han aprofitat aquesta font d'ingressos i han experimentat un gran creixement per augmentar la seva capacitat d'acollida i potenciar el negoci de la construcció i turisme. El turisme massificat es caracteritza per tenir una gran capacitat d'acollida en un espai reduit i que en la majoria dels casos el creixement s'ha desenvolupat en un curt període de temps. En aquests espais hi acostumarem a trobar grans resorts, amb una oferta d'activitats molt variada i molt atractiva per al client, però que finalment esdevé de qualitat, sostenible ni mediambientalment respectuosa. Un bon exemple d'aquest creixement és el complex Marina d'Or construit l'any 1983. Complex Marina d'Or. Actualment el grup empresarial està reduint el nombre de treballadors, gran part dels habitatges romanen desocupats i en alguns casos els bancs se n'han fet responsables, venent-los per un 70% menys del cost inicial. Aquests fets confirmen que no es una oferta de turisme de qualitat ja que cada cop tenen menys clients i dificilment aconsegueixen fidelitzar els que hi arriben. ALT EMPORDA, CATALUNYA. Roses és un municipi costaner de la comarca de l'Alt Empordà, geograficament situat al sud del parc natural del Cap de Creus. L'origen d'aquesta població es remonta al segle IV a.c, no obstant centrarèm l'estudi a partir de mitjans del segle XX. Al 1950 Roses era una població de 2700 habitants i la seva economia es basava en el cultiu de viña, l'oliva i l'explotació pesquera. El seu gran atractiu esdevingué un motor de canvi en les dècades següents, modificant totalment el paisatge, el model de negoci de la zona i la seva demografia. L'atractiu turístic de Roses, igual que el de la majoria de pobles del litoral català, responia a la page 24 / 60
  25. 25. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR tranquilitat que els turistes hi podien trobar, el paisatge natural que l'envoltava i en la majoria de casos platjes verges o poc explotades, i una gastronomia local molt potent amb productes reconeguts de molta qualitat. No obstant al llarg del temps totes aquestes propietats que conferien a aquesta petita població ser un lloc unic i agradable es van anar perdent amb l'arribada de grans quantitats de turistes i amb la desmesurada explotació que les constructores van fer en aquest municipi.  Els negocis s'han anat adequant a una demanda turística poc qualitativa i molt quantitativa, restaurants enfocats al turista extranger que ofereixen un producte "local" poc elaborat i amb un preu molt elevat, platges saturades i paisatges poc mimetitzats amb l'entorn natural, sobreexplotació d'activitats i serveis que res a veure tenen amb l'entorn... Un turisme de qualitat era possible, a les rodalies d'aquesta població hi podem trobar indrets molt interessants i que han potenciat un turisme molt més sostenible, n'en són alguns exemples el Cap de Creus, els Aiguamolls de l'Empordà, les restes romanes d'Emporium, el massís de les Alberes, Sant Pere de Rodes, les Illes Medes i el castell de Sant Ferran. L'empordà és una terra rica en patrimoni i recursos, amb una tradició molt forta del treball de l'olivera i la vinya. Tant l'oli com el vi són productes molt apreciats i que actualment en molts indrets han potenciat un turisme cultural i gastronimic mitjançant visites i cates.   La comarca de l'alt empordà poseeix un gran potencial per desenvolupar un turisme cultural, rural i gastronomic, i prova d'això és que algunes poblacións han sabut aprofitar-ho i actualment ofereixen un turisme de qualitat. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC En aquest apartat s'analitzarà quin és l'abast i quines conseqüencies representa la massificació tant accelerada en una població tant petita. Actualment Roses és la segona ciutat més gran de la comarca amb un total de 19.896 habitants. L'evolució de la població de Roses pren l'origen al 1960 on el canvi econòmic i l'arribada de turistes genera una font d'ingressos molt important. Població Resident Mitjançant aquesta grafica podem observar l'evolució de la població empadronada, no obstant el page 25 / 60
  26. 26. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR flux de turistes no es veu reflexat ja que no formen part del cens. Aquest augment de població respòn a la necessitat de ma d'obra que es genera amb l'arribada de turistes, els llocs de treball augmenten i pertant hi ha un moviment migratori cap a aquesta població. A continuació analitzarem les dades proporcionades per l'  per entendre el flux de turistes. El Idescat seguen gràfic mostra la població equivalent a temps complet anual (ETCA).  L'ETCA és el sistema de comptabilització de persones que té una ciutat o població tenint en compte les persones residents i les que no ho són (no vinculants) en el transcurs d'un any. Es prenen les dades de l'última dècada ja que no existeixen registres amb anterioritat del fluxe de persones no vinculants. Durant els ultims deu anys el flux de turistes s'ha estabilitzat amb un lleuger decreixement, ja que el gran procés d'expansió es va dur a terme amb l'ordenació del 1985 - 1993 i des d'aleshores la capacitat turística del municipi practicament no ha estat incrementada. No obstant s'observa un creixement fins al 2010 i una posterior caiguda en el nombre d'habitants residents. Població Equivalent a Temps Complet ETCA. La massificació turística pren forma a finals del segle XX i conseqüentment l'infraestructura es va adequant a les necessitats de la demanda. Al 1961 s'estableix un plà d'ordenació municipal, però és al 1985 quan Roses experimenta un fort creixement augmentant la capacitat d'absorció de turistes.  Es requalifiquen terrenys, s'en destina una gran part a la construcció d'apartaments, residencies i hotels. S'augmenta l'oferta d'activitats i consum i ràpidament es dispara la capacitat i la rebuda de turistes.   Mitjançant la comparativa d'aquests dos mapes, podem observar el gran creixement i les espectatives de futur de Roses. page 26 / 60
  27. 27. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Roses 1961. En aquest primer plànol, podem observar que al 1961 el núcli urbà de la població de Roses practicament es concentra al voltant de la riera de la vila. Pla Urbanístic 1985 L'area contornada de color vermell es Zona no Urbanitzable, ZNP. Les zones delimitades de verd son Zones urbanitzables Programades, UP. Els espais resaltats amb blau són Zones Urbanitzables no Programades, UNP. L'extensió delimitada pel color negre es la Zona Urbana ja construida. U. Al 1985, la ciutat ja ha crescut, tot el contorn negre delimita la zona urbana del municipi. Les prespectives de creixement són elevades i es destina gran part d'aquest terreny per a fins turístics. Les arees limitades de verd són zones on la construcció ja esta planificada, i les de blau, són aquelles que s'hi autoritza construir, però que per aleshores no hi tenien res planificat. Actualment totes aquestes àrees, excepte les vermelles que són zones no urbanitzables, estàn completament edificades. MODEL TURÍSTIC Roses disposa de 47 hotels que en el seu conjunt tenen una capacitat de 6785 places. Existeix també una oferta més econòmica i familiar, ja que hi ha 4 campings que poden assumir 2520 visitants. En quant a turisme rural no existeix cap tipus d'oferta o alternativa. Constatar que la capacitat turística de Roses es de 9300 plaçes, el que representa que en ocupació total equivaldria practicament al 50% de la població resident. Roses ofereix diferents activitats de lleure per als visitants, marítimes i terrestres. La pagina web de l'ajuntament ens ajuda a fer-nos una idea del volum de turistes que acullen ja que l'oferta es molt extensa. Tot i que destaca per oferir un gran ventall d'opcions d'entreteniment i oci, també presenta alternatives culturals i enfocades a integrar-se amb la natura. page 27 / 60
  28. 28. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Hi podrem trobar les seguents activitats entre d'altres: 1. Activitats Lúdiques: Cinemes, spa, lloguer de Segways, motocicletes o bicilcetes, minigolf, paintball i la pràctica de multiples esports. 2. Activitats Aquatiques: Parc aquatic, submarinisme, lloguer d'embarcacions i kayaks, esports nàutics i creuers marítims. 3. Espais Naturals i monuments: Parc natural del Cap de Creus, Albera, Aiguamolls de l'Empordà i vestigis romans dels darrers 13 segles. 4. Rutes, excursionisme i visites guiades. 5. Compres i oci nocturn 6. Gastronomia 7. Platja PROJECTES EN CURS.   L'illa del Fluvià és un projecte destinat a construir un port amb capacitat per a 550 embarcacions a la desenvocadura del riu Fluvià, situat just al sud del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Aquestes instalacións prenen el seu origen al 1970 quan es va projectar una urbanització de luxe que comptaria amb 500 vivendes, un hotel i canals navegables per a les embarcacions, aquest complex responia al nom de Fluvia Marina. Aquest projecte va quedar aturat després que l'associació de defensa dels Aiguamolls de l'Empordà és mobilitzés a mitjans dels anys 70 per defensar l'entorn natural, ja que veien perillar la biodiversitat dels aiguamolls. Gràcies a la pressió mediàtica i a les movilitzacións colectives, el parlament de catalunya va decretar la llei de Paratges Naturals i d'Interès Nacional i Reserves Integrals el 17 d'abril del 1983, i de forma expressa la desenvocadura del riu Fluvià va quedar protegida el 28 d'Octubre del mateix any sota l'aixopluc del Parc Natural dels Aiguamolls. L'any 2001, l'ajuntament de Sant Pere Pescador, municipi a qui pertanyen aquests terrenys considera que l'antic projecte de Fluvià Marina és excessiu en quant a densitat d'habitatges, però requalifica els terrenys per que puguin ser edificats. A partir d'aleshores revifen les movilitzacións ciutadanes i IADEN encapçala les rehivindicacións perque es reconsideri el sòl com no urbanitzable. Finalment el 23 de Febrer del 2005 la Generalitat de Catalunya ordena el derrumbament del edifici seu del projecte però en cap cas decreta la zona com espai natural i no edificable. page 28 / 60
  29. 29. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR No obstant aquest conflicte no està resolt, l'any 2012 l'empresa Canals Fluvià S.L adquireix els page 29 / 60
  30. 30. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR drets de concessió i emprèn de nou l'iniciativa del projecte. La previsió és construir un mòll amb capacitat de 388 amarres i un càmping amb 200 bungalous.   Actualment el projecte és troba en una fàse intermitja, el moll és totalment operatiu però encara no s'en ha fet la remodelació amb els nous amarratges, ni tampoc s'han construit els edificis de serveis ni els bungalous. Es preveu fer-ho de cara a l'any vinent quan tots els permisos i documentació s'hagin enllestit. A la mateixa pagina del complex Illa del Fluvià hi podrem trobar l'enllaç per a fer-hi una reserva temporal, una solicitud de concessió o simplement per adreçar-nos hi i fer qualsevol consulta. Aquest projecte ha creat molta controvèrsia, per un costat els ecologistes defensen que és un perill per a la biodiversitat de la zona i que la finalitat és purament lucrativa. Amb la finalitat de contrastar dades i poder valorar de forma mes objectiva aquestes opinions, hem contactat amb Victor Latorre, el propietari dels terrenys i promotor del projecte, qui ens ha assegurat que la finalitat d'aquest projecte és la reordenació de les instalacions portuaries dels voltants, i evitar l'actual ús il·legal del riu com a moll d'amarratge per part del camping que hi ha al costat. Segons el propietari, amb la finalitat d'evitar la massificació, la capacitat de la base naval disminuira de 550 a 388 plaçes, igual que la concentració de bungalous que serà d'un 30% menor que la dels càmpings. Respecte pel que a la natura es refereix, hi ha intencions de construir un centre de recuperació de tortugues marines i una aula polivalent per a fer conferencies o xerrades a escoles. Ha precisat també que els materials de construcció seràn totalment ecològics i que és prioritzarà donar una imatge al complex que s'adapti totalment a l'entorn natural. Les informacions que podem trobar a la xarxa són totalment contradictories amb el que el mateix promotor ens ha assegurat que s'està projectant, pertant cadascú podrà extreure les seves pròpies conclusions i si realment aquest projecte s'acaba materialitzant esperem que sigui tant sostenible i respectuós com el mateix propietari ens asegura que ho serà.   APARTATS DEL PROJECTE SITUACIÓ ACTUAL page 30 / 60
  31. 31. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Som el grup Obrint Pas   Hem escollit el focus Massificació i Alternatives i ens centrarem en l'estudi de la Massificació Turística a l'Alt Empordà. El grup està format per: Mireia Montasell Safont Oleguer Monleón Gómez Jordi Vilà Rodrigo Ricard Sàez Colom Tornar a: Índex Tornar a: Portada page 31 / 60
  32. 32. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Hola, sóc la Mireia Montasell Safont, tinc 24 anys i visc a Cardedeu. He estudiat magisteri d'educació física i ara m'he posat a estudiar Turisme. De sempre que m'han agradat els nens i m'ha fascinat viatjar i conèixer cultures, gent i indrets. En el meu temps lliure, m'agradar estar amb els amics, escoltar música r&b, les sèries policiaques em "xiflen" i la novel·la negra també. Estic amb l'Assa Larsson i els seus 4 casos. Si us agrada llegir, us ho recomano. Em considero extrovertida i sociable i m'agrada conèixer gent nova sempre allà on vaig, per viatjar sempre va bé tenir algú conegut per allotjar-se no? jejeje Us he penjat alguna foto del meu últim viatge aquest estiu a Grècia. Es tot un plaer conèixer a gent com vosaltres. Sou mac...nifics jejeje (la broma ja se m'ha quedat grabada). page 32 / 60
  33. 33. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR page 33 / 60
  34. 34. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR El grup Obrint Pas des d'un bon inici vam tenir clar quin era el camí a seguir i en quins aspectes calia aprofundir l'estudi del nostre treball per aconseguir el resultat desitjat. Els quatre membres del grup estem preocupats pel model de turisme que s'està fomentant al nostre país, i les conseqüències que comporta la massificació turística, tant pel desenvolupament de l'entorn natural, de l'economia, com de la repercussió que aquest turisme té en la nostra societat. Valorem positivament el turisme de qualitat i sostenible, proposem alternatives als grans resorts i macrocomplexes turístics que s'han construït en els darrers anys i que prioritzen la quantitat a la qualitat. El nostre treball està enfocat a fer l'estudi turístic de la comarca Alt Empordà. És per tot això que els objectius del nostre grup són: Entendre el model de turisme desenvolupat a la comarca de l'Alt Empordà. Analitzar el turisme massificat i valorar les seves repercussions a nivell local. Definir quina alternativa existeix al turisme massificat. Comprendre que és turisme de qualitat i quins són els barems que el caracteritzen. Entendre la sostenibilitat com un valor positiu i compatible amb el turisme. Establir nexes entre qualitat i sostenibilitat, ecoturisme. Proposar un projecte des de zero, que compleixi els requisits per ser qualificat com sostenible i de qualitat. Presentar als companys un treball ben estructurat, amb un contingut rigorós i que alhora sigui entretingut. Conscienciar al lector del que representa el turisme massificat, i que ens aporten les alternatives exposades. Despertar la voluntat del receptor per recolzar el turisme sostenible i de qualitat, ja sigui mitjançant el consum d'aquest model turístic, o també difonent els conceptes exposats per tal d'anar introduint a la societat aquest canvi tant necessari. Tornar a: APARTATS DEL PROJECTE Tornar a: ÍNDEX page 34 / 60
  35. 35. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR OFERTA TURÍSTICA DE QUALITAT COM LA IDENTIFIQUEM Segons l’Enciclopèdia Catalana  defineix qualitat com a; superioritat en el seu gènere. Entenem per oferta turística de qualitat tots aquells atributs al producte o servei que aporten un valor afegit i que el client ho valora i està disposat a pagar un preu superior. Productes o serveis amb un alt nivell d’especialització, coordinació i seguretat en l’activitat. Millora continua en la gestió de processos i en l’eficàcia dels sistemes, compromís en aplicar la normativa medi ambiental corresponent, atendre de forma personalitzada i conèixer la percepció dels clients i satisfer les seves necessitats, tot això disposant d’un personal motivat i professional que participa en tot moment en accions de millora. Disposant d’objectius planificats amb un seguiment periòdic. ACCIONS PER ACONSEGUIR UNA QUALITAT TOTAL Per treballar amb un objectiu de qualitat total primerament serà necessari identificar, valorar i satisfer les expectatives esperades pels clients respecte als serveis o productes oferts; - Anàlisis de les expectatives dels clients respecte al servei real ofert. - Programació de les accions de millora per solventar les deficiències detectades. - Actualitzar els procediments avaluats. - Anàlisis de impacte en les millores realitzades fins arribar als objectius establerts. Existeixen diferents fórmules per conèixer les opinions dels clients com per exemple el sistema conegut com CRM que significa customer relationship management. Es una eina de gestió utilitzada pels departaments comercials per conèixer les opinions dels clients i poder millorar l’oferta, mantindre un contacte i fer tot tipus d’enviaments electrònics amb novetats o comunicacions. CERTIFICACIÓ Existeixen diferents organismes agrupats per sectors o per zones geogràfiques que mitjançant unes auditories prèvies concedeixen certificats de qualitat als establiments que ho sol·liciten i superen aquests requisits, també existeixen normes ISO 9000 aplicades al turisme com a altres activitats i sectors que garantitzen uns sistemes de gestió estandarditzats. Poblacions amb turisme de qualitat page 35 / 60
  36. 36. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR A continuació presentem exemples de poblacions de costa i d’interior de l’Alt Empordà que han sabut mantenir una oferta de qualitat i han evitat la massificació com hem observat amb altres poblacions que analitzem en aquest projecte . Perelada Població aproximada d’uns 1500 habitants, incloent des de l’any 1975 el municipi de Vilanova de la Muga. Població amb una forta petjada històrica que ho fan evident carrers, museus i el casino-castell. Te origen del 500 a.c. com a poblat ibèric. A l’edat mitjana depenia del comtat d'Empúries, tenia exercit propi i era més important que Figueres, l’actual capital de l’Alt Empordà. L’economia de Peralada amb un 30% depèn del sector primari amb ramaderia i agricultura, amb un altre 30% trobaríem el sector secundari principalment amb la producció de cava i finalment amb un 35% aproximat estaria el sector terciària amb una majoria dedicada al turisme. A nivell turístic disposa d’un hotel, dos hostals i diferents cases rurals. Ofereix diferents tipus d’activitats lúdiques com rutes senyalitzades per realitzar a cavall, a peu o amb bicicleta. També te gran importància el casino amb camp de golf i una oferta gastronòmica de qualitat. Garriguella Amb una població d’uns 840 habitants La part més poblada data del segle IX i X al voltant de l’església romànica de Santa Eulàlia. La població està situada a l’interior. L’economia està enfocada al turisme rural com a l’elaboració de vins i oli. A nivell turístic compta amb diversos establiments de turisme rural i dos hotels de 9 i 11 habitacions cadascun. També existeix un càmping a la població. En total disposa de poques places d’allotjament amb el que s’aconsegueix una tranquil·litat i pau a la població durant tot l’any inclús per temporada alta. El Port de la Selva page 36 / 60
  37. 37. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Actualment població aproximada d’unes 1000 persones. Els primers indicis històrics fan referència a l’any 974. Es una població ubicada a la costa on principalment la pesca i el comerç d’oli i vi eren les principals fonts de l’economia, actualment la pesca continua sent important juntament amb el turisme. Turisme principalment estacional a l’època de l’estiu amb una oferta de 3 hotels, més diferent hostals i pensions, també disposa de 3 càmpings. En quan a oferta turística ofereix tot tipus d’activitats aquàtiques, senderisme pel Camí de Ronda (link) entre d’altres i també conta amb una bona oferta gastronòmica en la que el peix es protagonista. Sant Pere Pescador Envoltat d’espais naturals i pel riu Fluvià. Amb una població d’uns 2100 habitants. Restes trobades al segle IV dC fan pensar que va ser un poblat romà. El nom del poble ve donat per la gran influència que va tenir el monestir de Sant Pere de Rodes que comptava amb diferents possessions al municipi. L’economia principalment està basada en el turisme i l’agricultura amb el cultiu de la poma. Disposa de 4 hotels, diversos càmpings i apartaments, en època estival augmenta la població fins arribar a les 10000 persones aproximadament. page 37 / 60
  38. 38. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Com oferta turística destaca les diferent platges del municipi, l’entorn natural amb l’itinerari al voltant del riu Fluvià i la pràctica del surf de vela com a activitat destacada i molt coneguda pel amants d’aquest esport. page 38 / 60
  39. 39. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Bones! Sóc l'Oleguer Monleón, sóc de Barcelona però actualment resideixo a Sabadell amb la meva parella. Sóc mecanic d'avions i treballo a Iberia desde fa cinc anys. A mesura que van passant els anys m'entren ganes de fer un canvi laboral, donar un gir a la meva vida. Fins i tot el meu xicot i jo estem intentant seguir el cami per anar a viure a Montreal, Canadà. El primer pas és apendre la llengua, el Francès, i es en aquest punt on ens trobem actualment. Per suposat que la nostra gossa ens hi acompanyarà, la Lluna. Els meus dies lliures m'agrada molt fer sortides amb moto, i durant les vacances acostumem a marxar uns dies a l'alt empordà, lloc d'estiueig desde ben petit. Fa un parell d'anys em vaig treure el títol de patro de navegació bàsic, ens encanta el mar i la tranquilitat que ofereix i de tant en tant intentem fer alguna sortideta. I perque turisme? Doncs perque m'agrada viatjar i perque sempre hem tingut el petit somni de muntar el nostre hotelet, casa rural o qui sap... igual es una porta d'entrada a un altre país... Encara no hi ha fills, però ja arribara... ara toca estudiar, viure i fer caixa! Una abraçada a tots! Cabina d'un Airbus A340. Que passa si compres una butaca, fa bon dia i no t'espaviles?... page 39 / 60
  40. 40. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR La Lluna sempre acompanyant-nos. Parc natural de Sant Llorenç de munt, Hivern / Estiu. Cap Ras. Alt empordà. page 40 / 60
  41. 41. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR La primera pac consta de tres objectius principals: 1. Adquirir les habilitats necessaries de comunicació en un entorn virtual. 2. Apendre a buscar informarció a la xarxa i utilitzar marcadors socials per compartir-la. 3. Crear el grup i apendre a treballar-hi de forma virtual. Les tasques en aquesta primera etapa es diferencien en; les que es realitzaràn de forma individual i grupal. En primer lloc, de forma individual caldra llegir un cas proposat i participar en un debat virtual. En segon lloc es realitzaràn unes cerques per internet i s'en compartirà el contingut amb la resta del grup mitjançant un marcador social. Ja de forma colectiva, s'haurà de crear el grup de treball, i finalment establir els pilars fonamentals d'aquest, elaborant els acords grupals que de forma comú s'han consensuat i que al llarg de l'assignatura serviràn de base en la forma de treballar. En aquest document s'hi estableixen els següents punts: 1. Focus temàtic 2. Acords grupals 3. Planificació i distribució del treball. 4. Avaluació del treball realitzar. En aquesta activitat, haurem utilitzat dues eines fonamentals, una d'elles totalment nova (diigo). Diigo: Marcador social, que permet compartir les cerces mitjançant vincles de pagines web. Dropbox: Sistema d'emmagatzematge de dades compartit i de lliure acces per als membres del grup. En aquesta primera pac, el Jordi Vila, s'enencarregarà de dur a terme el paper de cordinador i el repartiment de feines es realitzarà de forma totalment equitativa, finalment es farà una posada en comu previa a l'entrega de la pac. Es presenta la seguent cronologia per a la realització de la pac, amb les dates limits per posar en comú els diferents apartats. INICI PAC ACORDS GRUPALS TEMATICA PROJECTE LLIURAMENT PAC 06-10-2013 17-10-2013 20-10-2013 21-10-2013 Tornar a : Planificació Grupal Anar a : PAC 2 page 41 / 60
  42. 42. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR En la segona pac, els principals objectius competencials són: 1. Planificar i realitzar l'esboç d'un projecte virtual. 2. Potenciar el treball en equip. 3. Impulsar la planificación del treball en equip en un entorn virtual. 4. Desenvolupar la capacitat de cerca i selección d'informació a la xaxra. 5. Treballar les capacitats de desenvolupar i presentar un treball amb suport digital. Les tasques en aquesta segona activitat, son totes de caràcter grupal, tot i que cadascuna d'elles es realitzara en part individualment. Es realitzarà una taula de planificació grupal del projecte. S'iniciaràn les cerces d'acord amb el temari escollit. S'organitzaràn els continguts mitjançant un índex. S'analitzarà la planificació i es modificarà en cas de necessitat. En aquesta segona pac, s'introduirà una nova eina, que esdevindrà la plataforma bàsica per a realitzar el projecte, s'anomena Wiki, i es bàsa en un programari preparat per a realitzar projectes tals com els que podriem elaborar en un editor de text o presentacions, pero de forma grupal, compartida i totalment asincrona. Per a realitzar les cerques, el recurs principal seràn els motors de cerca de la xarxa. En aquesta segona pac, Ricard Sàez s'encarregarà de coordinar l'equip, assignant les tasques que cadascú haura de desenvolupar i marcant el ritme per assegurar que les tasques es puguin posar en comu d'acord amb la planificació temporal següent. INICI PAC PRACTICA WIKI INDIVIDUAL CERCA INDIVIDUAL ESBOÇ DEL  PROJECTE LLIURAMENT PAC 22-10-2013 31-10-2013 04-11-2013 08-11-2013 12-11-2013 Tornar a: Planificació Grupal Anar a: PAC 3 page 42 / 60
  43. 43. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR El punt de desenvolupament màxim del treball és en la tercera pac. En aquesta, es concentra la fase de producció del projecte, en la que s'elaborarà la primera proposta del treball final. Aquest és l'objectiu principal d'aquesta activitat.   En la tercera pac, els principals objectius competencials són: 1. Reforçar el treball en equip. 2. Adquirir habilitats d'elaboració i presentació de la informació digital. 3. Adquirir habilitats de tractament de la informació digital.   En aquesta tercera pac es desenvoluparà la primera visió del projecte. Mitjançant les cerques i els enllaços elaborats en la segona pac, es pretén elaborar un projecte de caire dibulgatiu, no gaire extens i amb el rigor i coherencia que s'espera d'un estudi universitari. Finalment caldrà citar les fonts d'informació.   L'eina principal serà la Wiki, ja que en ella disposem de la majoria de l'informació per fer el treball, i en ella mateixa es redactara la visió inicial d'aquest. És necessari treure'n el màxim recurs d'aquesta eina, fent ús i tractament d'imatges i adjuntar enllaços per a la navegació dins el mateix projecte.   Per altra banda i de forma conjunta es durà a terme un anàlisi del treball grupal en un entorn virtual i es revisarà la planificació per poder-ne modificar petits aspectes per tal d'adecuar-la al màxim al procés real.   Finalment i de manera individual, es valorarà la planificació i el treball grupal mitjançant un questionari on-line.   La tercera pac serà cordinada per Mireia Montasell.   INICI PAC 13/11/2013   COPIA DE PRIMER SEGURETAT ESBOÇ 16/11/2013 18/11/2013 VISIÓ PROJECTE 22/11/2013 VALORACIO ENTREGA PAC INDIVIDUAL 02/12/2013 03/12/2013 page 43 / 60
  44. 44. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Tornar a: Planificació grupal Anar a: PAC 4 page 44 / 60
  45. 45. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR La quarta pac, consisteix en la revisió final del projecte i posteriorment la seva presentació davant l'aula. En aquesta darrera activitat els membres del grup defensarem el treball realitzat i posteriorment a nivell grupal es valorarà el treball realitzat. Aquesta prova també consta de una valoració individual d'una wiki d'un altre grup. Els objectius principals que s'han d'assolir en aquesta pac final són: 1. Consolidar el treball en equip. 2. Reforçar la comunicació en un entorn virtual. 3. Afiançar les tècniques i mètodes de presentació d'un treball digital. 4. Aconseguir estrategies de difusió virtual. Aquesta darrera pac s'estructurarà en les següents etapes. Grupals 1. Redacció i revisió final dels continguts de la wiki. 2. Exposició del treball a l'aula. 3. Valoració final del treball grupal. 4. Defensa del projecte. Indivuduals 1. Valoració del treball d'un altre grup. El coordinador de la última pac serà l'Oleguer Monleón. INICI PAC REDACCIÓ PRESENTACIVALORACIÓ VALORACIO DEFENSA FINAL O DEL INDIVIDUAL DEL A L'AULA TREBALL D'UNA PROJECTE GRUPAL ALTRA WIKI 04/12/2013 FINALITZAC IÓ DE LA PAC 07/01/2014 Tornar a: Planificació grupal page 45 / 60
  46. 46. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR La planificació grupal, respon a la necessitat de tenir unes pautes que ajudin als membres del grup a saber en tot moment quina és la seva tasca i quina és la temporització a la qual s'han d'adequar. Aquest apartat definirà doncs quines són les tasques a realitzar, la manera en què s'executaran, de quin mode seran coordinades i organitzades, i en quin interval de temps s'hauran d'emmarcar. En la taula següent s'especifica la seqüència de treballs a fer de forma grupal, i els coordinadors de cadascuna d'elles. DATA INICI DATA ENTREGA COORDINADOR PAC 1 23-09-2013 21-10-2013 Jordi Vilà PAC 2 22-10-2013 12-11-2013 Ricard Sàez PAC 3 13-11-2013 03-12-2013 Mireia Montasell PAC 4 04-12-2013 07-01-2014 Oleguer Monleón Taula 1. Cada pac té un propòsit molt diferent, i és per això que en cadascuna d'elles es marcarà una línia temporal diferent amb uns objectius i assignació de tasques concrets, que s'adequaran a les necessitats específiques de la pròpia pac. En els enllaços que es presenten en les PAC de la taula 1, es pot observar quin és el propòsit de cadascuna d'elles  i en quina manera s'han dut o es duran a terme, i de forma específica hi trobarem: Objectius Generals Tasques i Continguts. Materials, Recursos i Eines. Assignació de Rols. Temporització. A mesura que es vagin realitzant les diferents activitats, s'aniran afegint els continguts específics i pautes a seguir.. page 46 / 60
  47. 47. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Tornar a: Índex page 47 / 60
  48. 48. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Cap de Creus Aiguamolls de l'Empordà Monestir de Sant Pere de Rodes Projecte de Tursime Rural a Molinàs Massificació urbanística L'Alt Empordà page 48 / 60
  49. 49. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Grup Obrint Pas UOC Grau en Turisme CTIC en Turisme2n semestre curs 2013-14Consultor: Daniel Fortuny AngueraGrup Diigo del grup: https://groups.diigo.com/group/obrint-pas ÍNDEX page 49 / 60
  50. 50. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Amics i companys de l'assignatura Competències TIC, aquest treball pretén fer una anàlisi dels models de turisme que trobem avui a l'Alt Empordà centrant-nos en la temàtica escollida , la massificació turística. Un cop format el grup ens vam adonar que els quatre membres d'Obrint Pas teniem uns objectius comuns: analitzar la massificació turística que patim en indrets del nostre territori i buscar solucions. Uns ho voliem encarar a la muntanya i d'altres a la costa i va ser llavors quan ens vam adonar que hi ha una comarca catalana que reuneix les dues vertents, l'Alt Empordà. Uns coneixíem la comarca més que d'altres però de seguida ens vam posar d'acord. Vam començar a tibar del fil a través de la xarxa i també servint-nos d'experiències pròpies i aquí tenim el resultat. Hem aconseguit formar un grup molt competent, amb una compenetració i actituds de treball plenament satisfactories i amb una rotació de coordinació sense cap tipus de problema. Us oferim una guia per començar a reflexionar sobre el tipus de turisme que volem i que necessitem. Trobareu un estudi profund i entretingut que inclou dades sobre poblacions de la comarca amb una alta massificació, com Roses, així com també exemples de poblacions on el model aconseguit és el d'un turisme de qualitat, com poden ser El Port de la Selva a la costa o Garriguella a l'interior. De totes maneres encara hi ha un factor més important que quedarà plasmat en el treball: la satisfacció de creuar-se amb companys tant vàlids fa que ens ho estiguem passant bé, que hi posem passió i que ens divertim. Esperem que disfuteu tant com nosaltres d'aquest projecte. Fins aviat! Tornar a: INDEX Anar a: APARTATS DEL PROJECTE page 50 / 60
  51. 51. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR SITUACIÓ GEOGRÀFICA: Molinàs o Molinars és un poble deshabitat pertanyent al municipi de Colera, al nord de l'Alt Empordà. Es troba situat a quatre quilometres de la costa i a 100 metres sobre el nivell del mar, a tocar de la serra de Balmeta i protegit per les rieres de Sant Miquel i de Coma d'Infern. El seu poble de referència administrativa i de serveis era Colera, a quatre quilometres. Els actuals accesos són exclusivament per via terrestre, amb una via o camí de terra que es pot fer en uns cinc minuts amb qualsevol tipus de vehicle. L'inici de la via el trobem a l'oest de Colera i sense cap indicació expressa, ens hem de guiar per un cartell on hi diu "Riera Colera". Mapa del municipi de Colera Camí que ens porta a Molinàs des de Colera   BREU HISTÒRIA: El poble de Molinàs va ser fundat l'any 1773. Composat per tretze cases i varies masies al seu voltant, els seus veïns practicaven una economia de subsistència basada en l'agricultura i la ramaderia. Pel que fa a l'agricultura es basava en l'olivera, la vinya i la mel. La ramaderia de la zona era extensiva i es reduïa als petits ramats de cabres, ovelles i vaques que tenien els habitants del poble. El poble no disposava de serveis tot i que cal destacar, com a anècdota, que l'any 1891 va tenir col·legi durant tres mesos. Aviat van retirar la dotació econòmica de quatre-centes pessetes per page 51 / 60
  52. 52. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR pagar el mestre i els nens del poble van haver de tornar a fer els quatre quilometres que els separa de Colera per anar a escola. Hi han dos dates que han marcat la història de Molinàs. La primera, l'any 1920, quan al desbordar-se la riera al seu pas pel poble va anegar les cases, derruint dos d'elles i provocant la mort d'una nena de catorze anys. Això va deixar el poble gairebé enfonsat i en la misèria. L'altra, l'any 1956, quan una entrada de fred polar amb temperatures de -10º va matar tots els cultius, incloent les oliveres. La fi de la seva principal font d'ingressos va suposar l'estocada final als pocs habitants que quedaven. Si afegim l'absència de carretera, col·legi, aigua corrent i llum elèctrica no costa d'entendre el despoblament sofert. Actualment, després de més de quaranta anys deshabitat, el poble es troba en estat ruïnós amb algunes cases encara aixecades però en mal estat. Imatge de Molinàs a l'arribar al poble Estat actual del poble Carrer Democràcia Carrer Aroles DEMOGRAFIA: Les úniques dades de que es disposa són del municipi de Colera però sabem que al poble de Molinàs l'any 1945 hi havia sis cases ocupades per 23 persones. Anys enrera segurament la població hauria pogut arribar als 50 habitants. A partir de dels anys seixanta el jovent del poble va marxar cap a page 52 / 60
  53. 53. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR França, Llançà o Portbou i va començar un despoblament gradual. Fins l'any 1970 hi va haver vida al poble, quan els últims molinencs, la família Sala, va marxar a viure a Colera i Molinàs va quedar definitivament buit fins avui. Can Sala, l'última casa habitada de Molinàs PROJECTE DE REHABILITACIÓ I REPOBLAMENT. UNA NOVA VIDA PER A MOLINÀS: Una nova vida pel poble de Molinàs és possible. Altres indrets amb característiques similars ho han aconseguit i ara formen part altre cop de la llista de pobles amb una segona oportunitat. Tenim exemples més o menys propers de pobles que han passat d'estar abandonats i buits a estar actualment en fase de recuperació, alguns fins i tot totalment consolidats pel que fa al turisme. El nostre grup de treball creu en un turisme de qualitat, sostenible i allunyat de la massificació tan extesa en altres indrets de l'Alt Empordà. Volem fugir d'exemples com el de Badaguás, a Osca, on l'empresa FADESA va comprar el poble i hi va construïr un camp de golf, hotels i apartaments, o el de Mas De Los Pastores a Terol, poble reconvertit en urbanització de luxe. Volem posar sobre la taula un nou futur per aquest poblet de l'interior empordanés, una repoblació que es nutreixi dels avenços del segle XXI però amb la sòlida base del respecte i la fidelitat en l'essencia vers el que havia estat. Un projecte que s'assenti en els ideals de l'ecoturisme i el respecte per la naturalesa.   Ens pot servir d'ajuda el cas de Velilla, un poble de La Rioja deshabitat des de 1970 i del qual es van enamorar un dia Lola Carrizo i el seu marit Raul. Tal va ser l'impacte que van rebre el dia que el van trepitjar aquesta vila que de seguida començaren a fer feina. Actualment tenen quatre cases reahibilitades com a cases rurals (  i els antics veïns i descendents estan tornant al poble. http://www.casasdevelilla.com/index.html )  Un altre model, potser no tan proper a la nostra idea però molt ambiciós, és el del matrimoni de La Rioja format per José Maria Galán i la seva senyora quan l'any 2000 toparen gairebé sense voler amb el poble deshabitat de Couso, a Ourense, i després de comprar totes les cases del poble inauguraven vuit anys després la "Aldea Rural Couso Galan" on avui tenen vint habitacions i un restaurant regentat per ells mateixos:  http://www.cousogalan.com  page 53 / 60
  54. 54. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Aldea Rural Couso Galán   PASSOS A REALITZAR Comprobar estat de les propietats, de l'entorn i terrenys propers. Analitzar accessos i possibilitat de millora. Buscar antecedents (acudir a altres pobles on s'hagin fet els passos prèviament per aprendre de l'experiència) Investigar i esbrinar qui són els actuals propietaris de les cases i terrenys (registre civil, jutjats, ajuntament de Colera, veïns, etc.) Aconseguir els permisos necessaris per poder treballar en les propietats (cessió de llarg plaç, lloguer, venda, etc.) Realitzar pressupostos per considerar el cost del projecte així com la seva viabilitat.   Un cop efectuats aquests requisits previs, on sens dubte el més complicat seria localitzar els propietaris i negociar-ne les condicions, podriem començar a donar forma al projecte. Partim de la base que aquest és un projecte hipotètic a hores d'ara i per tant moltes de les idees exposades són virtuals i certament ambigües. Deixant clara aquesta premissa passem a exposar alguns detalls que farien possible la reconversió d'aquest llogaret despoblat en un nucli de turisme rural. QUE OFERIM? Els turistes que visitin el poble de Molinàs es deleitaran amb la manera de fer d'abans, un petit viatge al passat on podran gaudir d'uns valors molt simples però que avui en dia costa de trobar: SILENCI, DESCANS, CONTACTE AMB LA NATURA I ELS ANIMALS, MENJAR COM EL page 54 / 60
  55. 55. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR D'ABANS...Un petit repòs pels cinc sentits que no ens deixarà indiferents. El turista trobarà un poble totalment sostenible, alimentat per energia solar i autosuficient. A més de disposar d'un paissatge incomparable com el de l'Alt Empordà i l'atractiva oferta de la zona a un pas. A QUI VA DESTINAT? El turisme que esperem és familiar, nacional i europeu, de curta i mitja estada i de nivell adquisitiu mig-alt. Esperem a persones que aprecïin els valors abans anomenats, una nova manera de fer turisme i una manera de disfrutar un poble recuperat de l'oblit. Va encarat a pares i mares que vulguin ensenyar als seus fills les virtuts que encara ens ofereix la terra i parelles i grups d'amics que disfrutin amb nosaltres del renaixement de Molinàs. COM HO FAREM? Partint d'un nucli de cases deshabitat pretenem aconseguir tot un projecte de turisme rural. Passem a enumerar els punts a tenir en compte: Per començar caldria rehabilitar una o dues cases del poble. Aquest seria el primer pas tot i que posteriorment, si volem donar realment una nova vida a tot el poble, s'haurien de rehabilitar almenys dues cases més. Aquest és un projecte a llarg termini i estem parlant de força anys. Planificar accions i activitats beneficioses pel turisme com poden ser: Petit servei de cafeteria (esmorzars, entrepans, amanides, sopars, etc.) També cuina vegana i adapatada als celíacs. Hort ecològic amb productes de temporada per abastir la nostra cuina. Recuperació de varietats autòctones de la zona com el tomàquet de pera plena. Arbres fruiters i oliveres amb D.O. Protegida "Oli de l'Empordà". Recuperem l'originari medi de subsistència dels molinencs. Gallines ponedores, conills de corral i oques empordaneses per tal d'obtenir productes bàsics de consum. D'aquesta manera brindem l'ocasió als nens i adults que ens visiten de conviure i fer les tasques diaries amb els animals i ajudem a preservar espècies autòctones de l'Empordà. Lloguer de bicicletes de muntanya i BURRICLETES ====Rutes marcades per la zona i accés a mapes de recorreguts per fer tant en bici com a peu. page 55 / 60
  56. 56. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Rutes i excursions per la zona Ruta des de Colera a Molinàs Hípica: Excursions a cavall i amb ruc. És una bona oportunitat i totalment compatible amb la zona on al mateix temps col·laborem al reconeixement i la reserva de l'autèntica icona de casa nostra: EL RUC CATALÀ Observació del cel. Tenim un poble sense contaminació lumínica, un oasi pels amants a l'astronomia. Es poden impartir cursos, fer xerrades i orientar-ho cap a l'observació visual de les estrelles i constel·lacions. Acondicionar l'entorn: carrers, accessos, habilitar zona d'aparcament, senyalització tant a l'interior del poble com a Colera. Cal informar-nos de possibles ajudes de caràcter públic, com el programa LEADER o el PLADETUR  Situar Molinàs en el mapa. Publicitar el poble en medis del sector, fires de turisme, webs especialitzades com: TOPRURAL ESCAPADA RURAL RUSTICAE FERIA TURISMO RURAL BIOCULTURA ECOSALUT   page 56 / 60
  57. 57. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR REVISIÓ I VALORACIÓ GRUPAL Fins ara fem una valoració molt positiva d'aprenentatge del treball en l’entorn Wiki, cap dels integrants tenia experiència prèvia, això ha provocat que hàgim descobert el funcionament mitjançant els manuals i les mateixes proves fetes per cadascú, per saber exactament el seu funcionament. La cordialitat, la bona entesa, el compromís i la participació de tots els membres fa que la feina avanci i quedi ben repartida, i molt valorable que entre tots ens ajudem quan algú té algun problema. Treballem de forma asíncrona amb unes pautes dirigides pel coordinador que és qui reparteix les tasques a desenvolupar. Un cop realitzades les tasques de cada membre la resta ho revisa per si hi ha qualsevol cosa a millorar Els acords grupals ens han servit com a pautes a seguir en el desenvolupament del treball a fer durant les PACS. S’estan seguint i ens serveix com a guió. Tornar a: Índex page 57 / 60
  58. 58. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Hola! Soc el Ricard Sàez Colom de Cervera. Tinc 37 anys i actualment treballo en el meu comerç de mobles i matalasseria a Cervera mateix, on també visc. Tinc parella i vivim junts, mig a Cervera i mig a Reus, on la Sílvia treballa d'osteòpata. No tenim fills però més endavant ens agradaria! De moment tenim un gat, el Xurris :) Tinc interés en el turisme, en el màrqueting i comerç, en la gastronomia, en l'ecologia i en la intel·ligència emocional. M'apassiona llegir i ho devoro gairebé tot: novela policíaca, històrica, llibres de psicologia, etc. M'encanta la muntanya, el trèkking i les vies ferrades però també la platja i l'snorkel. He viatjat força però em queden mil llocs per descobrir encara...i també tota una vida! A més a més també soc diable de Cervera Carranquer (no se si coneixeu l'Aquelarre que fem cada any...) i sots-president de l'Associació de Comerciants de Cervera...i el dia que pugui també vull ser casteller, un món que m'apassiona! Us deixo alguna foto meva per a que em conegueu millor: Amsterdam escalada Illes Cíclades page 58 / 60
  59. 59. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR Oslo page 59 / 60
  60. 60. 20131 Grups Iniciació a les competències TIC aula 1 Grup 3 ACCIONS A DESENVOLUPAR En aquest apartar podem exposar en quina situació es troba l'alt emporda en quant a l'oferta turística actual, ja sigui de qualitat i sostenible, o per altra banda un model mes massificat i quantitatiu. MASSIFICACIÓ I TURISME. OFERTA TURÍSTICA DE QUALITAT APARTATS DEL PROJECTE ÍNDEX page 60 / 60 Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

×