2. La moda comença l'any 1900 amb l'anomenada
silueta S, a causa del cotilla que empenyia els
pits cap amunt, estrenyent la cintura i les seves
faldilles ajustades al maluc eixamplant en forma
de campana en arribar a terra. En el món laboral
es comença a incorporar els vestits sastre i el tall
amb influència masculina per a les dones. Els
vestits eren llargs, cobrien les sabates, les
plomes i les puntes feien furor, destacant els
grans barrets amb infinitat d'adorns i
ornaments.
Aquesta moda va ser molt popular a
pràcticament tot el món.
3. En aquesta dècada es distingeixen dos
períodes:-El primer fins a començaments
de la Primera Guerra Mundial es
caracteritza per ser l'apèndix de la moda
recarregada pròpia de la Belle Époque
així com per l'aparició d'una silueta que
tendeix cap a la verticalitat en la dona
(es posen de moda les cotilles rectes i
llargs i les faldilles amb poc vol i
acompanyades d'una sobrefaldilla) i
l'orientalisme.
-El segon abasta tot el conflicte abans
esmentat i es caracteritza per l'aparició
de modes molt més còmodes per a la
dona (faldilles amb vol que s'escurcen
fins gairebé mitja panxell i cossos molt
més amplis) a causa del fet que aquestes
havien de suplir la manca de mà d'obra
masculina en els llocs que aquests abans
ocupaven.
4. La roba comença a ser molt
més pràctica. La silueta
torna a canviar, torna la
cintura a la seva
posicióanatòmica, i
s'eixamplen les espatlles. Es
popularitza el vestit de
jaqueta per al carrer. Es
porta per a ser o semblar
més alta.
5. És la dècada de la guerra i això es nota en la moda: elsteixits es tornen
pobres, les noiesvesteixenvestits de jaquetes amb el mínim de roba. El
vestits'eleva per sota del genoll i es popularitzenels“pantis”. El look es
militaritza, les gorressóndiminutesi moltsenzilles.
6. Torna l'esplendor. La silueta es torna
a forçaramb una cintura moltpetita,
la "dona vespa". Les dones
estavencansadesde l'estilmasculí i
tornen a les corbes. Comença el culte
per la bellesa. Les sabatess'estilitzen i
sónméspuntxegudes, abrics de drap,
bolsos petits al colze i
elsméselegants: barrets o pameles.
7. El 1960, els adolescents es van
poder expressar lliurement. Aquí va
sorgir el concepte de
la roba diferent, original, divertida
i extravagant. El
cabell s'usava curt i amb
tallsgeomètrics. Tant els homes com
les dones van començar a
usar pantalons de campana i es van
imposar les bruses de cotó
8. Es porten diversos estilsalhora: la
cultura de la músca i les drogues crea
el look psicodèlic, la moda “disco”, les
plataformes, elspantalons de
campana, les melenes. També el
punk i en elsmésarriscats en look
militaritzat. La silueta torna a macar
les formes de cosi cenyeixcommai,
encara que només en elsjoves.
9. Tot per la porta gran: pentinats voluminosos,
maquillatgerecarregat, joiesgrans,
granshombreras, faldilles rectes i
talonsalts. Michael Jackson va causar furor
amb les jaquetes de cuir. Madonna va crear la
devociópelscrucifixos, les cadenesde strasi
polseres de cautxú. Elstexans van començar a
fer-se comuns.
10. La gent tractaven de posar-se el que
li fes sentir més còmoda, sense donar-
li molta importància a l'opinió dels
altres oa les tendències, perquè
s'havia arribat a la conclusió que no hi
havia una veritable
llibertat. Les remeres de
grups musicals es van tornar
populars així com el cabell solt. La
gran innovació va ser l'aparició
dels pírcings,tatuatges i pintures de pèl.
11. Chic-burgués. Torna el glamour i
elscolorsvius. Mor el minimalisme,
reneixen formes femenines, ajustades,
pells o teixitsambestampats de pitó,
cocodril o llangardaix. El
característicd'aquestaèpocasónelspantal
onsajustats.
12. Vestits de tot tipus de llarg,
encara que hi ha certa
preferència cap als curts. Les
teles que s'utilitzen són seda,
florals, escocessos, i estampats
“animal print”. Colors molt
variats, encara que el to en V
és el més utilitzat. Encara es
veuen pantalons de tir curt,
però el més chic és tir alt.
