Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
1
BIQUÍMICA: GLÚCIDS IBIQUÍMICA: GLÚCIDS I
LÍPIDSLÍPIDS
Repàs 1r Batxillerat Biologia
2
La composició dels éssers vius
-Éssers vius: complexos, unicel·lulars i pluricel·lulars, es
nodreixen, es relacionen i e...
3
La composició dels éssers vius és
Universal
Molt important:
• Tots els éssers vius estan formats per
biomolècules ( Glúc...
4
La composició dels éssers vius
Els bioelements
-1aris: Indispensables per a la formació de les biomolècules
orgàniques (...
5
GLÚCIDS
-Característiques.
-Monosacàrids.
-Disacàrids.
-Polisacàrids.
-Glúcids + altres molècules.
6
GLÚCIDS
-Monosacàrids. Polialcohols amb un grup funcional: cetona o
aldehid
Propietats físiques: sòlids cristal·lins, de...
7
PENTOSES (5C)
HEXOSES (6C)
Estructura típica és cíclia i no lineal.
-Aldohexosa (aldehid)= glucosa.
-Cetohexosa (cetona)...
8
Glucosa, segons la projecció Haworth.Glucosa, segons la projecció Haworth.
Carboni anomèric
http://recursos.cnice.mec.es...
9
Fructosa, segons la projecció Haworth.Fructosa, segons la projecció Haworth.
D- fructofuranosa
10
GLÚCIDS
-Disacàrids.
Unió de dos monosacàrids, amb l’alliberament d’una molècula
d’aigua.
Són sòlids, cristal·lins, bla...
11
Dissacàrids importants.
Maltosa: 2 molècules de D-glucopiranosa, mitjançant un enllaç α(1-4)
El trobem en cereals.
12
Dissacàrids importants.
Cel·lobiosa: dues molècules de D- glucopiranosa unides per β(1-4)
β – D- Glucopiranosil (1-4) β...
13
Dissacàrids importants.
Lactosa: D-galactopiranosa + D- glucopiranosa, β(1-4)
14
Dissacàrids importants.
Sacarosa: D-glucopiranosa i D-fructofuranosa per enllaç α(1-2)
No reacciona amb Fehling: *No té...
15
Polisacàrids importants.
-No gust dolç.
-No reacionen amb Fehling.
2 tipus:
•homopolisacàrids .
2.heteropolisacàrids.
A...
16
Midó: Polímer de la maltosa
- Amilosa (no ram) + Amilopectina (ramificada)
- Funció de reserva (vegetals, en llavors i ...
17
Glicogen: Molt ramificat
- Funció de reserva (animals, fetge i músculs)
Text
L’enllaç α(1-4) pot ser hidrolitzat per l’...
18
Cel·lulosa: Enllaç ⇓ (1−4)
•Funció estructural en algues i plantes (Paret cel.lular). L’enllaç ⇓ (1-4) no és
atacat pel...
1919
2020
21
Quitina: Exoesquelet dels insectes
22
Glúcids + altres molècules.Glúcids + altres molècules.
-Heteròsids: sucre + aglicona (no glúcid)
-Peptidoglicans: Paret...
23
PRÀCTIQUES DE LABORATORIPRÀCTIQUES DE LABORATORI
1. Prova del Lugol
Aquest mètode és per poder identificar polisacàrids...
2424
25
26
2. Prova Fehling/ Benedict.
Fonament; es basa en el caràcter reductor dels monosacàrids i de la
majoria dels disacàrids...
27
Figura 1
Figura
2 Figura 3
Dóna positiu en els glúcids
reductors, tots excepte el midó i
la sacarosa.
28
La sacarosa donava la reacció de Fehling negativa ja que no presenta
grups hemiacetàlics lliures. Ara bé, en presència ...
29
LÍPIDS
- Característiques.
- Àcids grassos.
- Lípids saponificables i insaponificables.
- Funcions.
- Pràctiques:
-Suda...
30
2. ÀCIDS GRASSOS.
Cadena hidrocarbonada:
-lineal, alifàtica.
-COOH, grup carboxil.
2 tipus:
•SATURATS.
Enllaços simples...
31
Ácido palmítico
CH3-(CH2)14-COOH
Ácido oleico
CH3-(CH2)7-CH=CH-(CH2)7-COOH
32
Hi ha evidència que el consum elevat d’AGT, de la mateixa manera
que els àcids grassos saturats (AGS), condueix a un au...
33
34
B. SAPONIFICACIÓ
QUÍMIQUES:
A. ESTERIFICACIÓ
2.1- PROPIETATS DELS ÀCIDS GRASSOS:
35
FÍSIQUES:
A.PUNT DE FUSIÓ. El punt de fusió es característic de cada àc. gras
degut a que augmenta amb el nombre de car...
36
37
Els sabons són molècules amfipàtiques: molècules amb una part hidròfila
(-COO-
) que s’orienta cap a l´aigua i una part...
38
PER CONTINUAR EL TEMA
http://www.juntadeand
alucia.es/averroes/recursos_informaticos/concurso1998/accesit6/lipidos.html...
39
3. Lípids SAPONIFICABLES (AG)
-Poden fabricar sabons.
-Ésters: AG (-COOH) amb alcohol (-OH)
3.1- SIMPLES = HOLOLÍPIDS
A...
40
B- Cèrids/Ceres
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos11.htm
 Esters naturals fo...
41
3.2- Els lípids complexos3.2- Els lípids complexos
Distingim 2 parts
 Una part apolar (lipídica): formada per un alcoh...
42
FosfoglicèridsFosfoglicèrids:: Formats per dos àcids grassos, una glicerina,Formats per dos àcids grassos, una glicerin...
43
Fosfoesfingolípids:Fosfoesfingolípids: Ésters formats per la unió d’un àcidÉsters formats per la unió d’un àcid
gras, u...
44
Cerebròsids:Cerebròsids: monosacàrid o oligosacàrid senzill
Glicoesfingolípids: Formats per un àcid gras, una
esfingosi...
45
GangliòsidsGangliòsids:: Oligosacàrid complex
46
Els fosfolípids són molècules amfipàtiques i
poden formar micel.les dobles: Membranes
cel.lulars
47
4. LÍPIDS INSAPONIFICABLES
No tenen àcids grassos.
Són els isoprenoides, esteroides i prostaglandines
4.1- Els isopreno...
48
Compostos policíclics derivats de l'esterà (ciclopentà perhidrofenantrè)
En trobem de dos tipus: Esterols i Hormones es...
49
Hormones sexuals
50
Hormones de les glàndules suprarenals
Aldosterona: Regula l’equilibri
iònic de la sang
Cortisol: La seva acció supresor...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Repàs biquímica 2n btx copy

1,355 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Repàs biquímica 2n btx copy

  1. 1. 1 BIQUÍMICA: GLÚCIDS IBIQUÍMICA: GLÚCIDS I LÍPIDSLÍPIDS Repàs 1r Batxillerat Biologia
  2. 2. 2 La composició dels éssers vius -Éssers vius: complexos, unicel·lulars i pluricel·lulars, es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen. -Nivells d’organització de la matèria:
  3. 3. 3 La composició dels éssers vius és Universal Molt important: • Tots els éssers vius estan formats per biomolècules ( Glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleïcs: ADN i ARN). • La molècula més abundant en els éssers vius és l’ aigua. 3
  4. 4. 4 La composició dels éssers vius Els bioelements -1aris: Indispensables per a la formació de les biomolècules orgàniques (glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleïcs). Son: C, H, N, P, S. També anomenats, principis immediats de la vida. -2aris: Resta dels elements. - Indispensables en la cèl.lula: Ca, Na, K, Mg, Cl, Fe, I. - Variables: Br, Zn, Ti. Els bioelements segons abundància -Plàstics: C, H, O, N, P, S, Na, K, Ca, Mg, Cl. 99% de la matèria viva. -Oligoelements: En proporcions inferiorsinferiors a l’1%.
  5. 5. 5 GLÚCIDS -Característiques. -Monosacàrids. -Disacàrids. -Polisacàrids. -Glúcids + altres molècules.
  6. 6. 6 GLÚCIDS -Monosacàrids. Polialcohols amb un grup funcional: cetona o aldehid Propietats físiques: sòlids cristal·lins, de color blanc, hidrosolubles i dolços. Propietats químiques: es poden oxidar (perdre electrons), per tant es redueixen. Prova de Fehling. TRIOSESTRIOSES (3C) -Aldotriosa= gliceraldehid -Cetotriosa = dihidroxiacetona Fórmula empírica: C3H6O3 TETROSES (4C) -Aldotetroses= eritrosa, treosa. -Cetotretrosa = eritrulosa. La configuració D i L, es determina prenent com a referència el carboni asimètric més allunyat del grup carbonil.
  7. 7. 7 PENTOSES (5C) HEXOSES (6C) Estructura típica és cíclia i no lineal. -Aldohexosa (aldehid)= glucosa. -Cetohexosa (cetona) = fructosa. -Aldopentoses = D- ribosa, D- desoxiribosa. -Cetopentosa= D-ribulosa.
  8. 8. 8 Glucosa, segons la projecció Haworth.Glucosa, segons la projecció Haworth. Carboni anomèric http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos6.htm
  9. 9. 9 Fructosa, segons la projecció Haworth.Fructosa, segons la projecció Haworth. D- fructofuranosa
  10. 10. 10 GLÚCIDS -Disacàrids. Unió de dos monosacàrids, amb l’alliberament d’una molècula d’aigua. Són sòlids, cristal·lins, blancs, solubles en aigua i dolços. Enllaç O- glucosídic: 1.Enllaç monocarbonílic: carboni carbonílic del primer monosacàrid + carboni no carbonílic del 2n. Reductors maltosa, cel·lobiosa, lactosa. 1.Enllaç dicarbonílic: carboni carbonílic del 1r monosacàrid i el carboni carbonílic del 2n. No queda cap carboni carbonílic lliure, i per tant no té capacitat de reduir el reactiu Fehling. la sacarosa. α-glicosídic: primer monosacàrid és α β-glicosídic: primer monosacàrid és β
  11. 11. 11 Dissacàrids importants. Maltosa: 2 molècules de D-glucopiranosa, mitjançant un enllaç α(1-4) El trobem en cereals.
  12. 12. 12 Dissacàrids importants. Cel·lobiosa: dues molècules de D- glucopiranosa unides per β(1-4) β – D- Glucopiranosil (1-4) β – D- Glucopiranosa
  13. 13. 13 Dissacàrids importants. Lactosa: D-galactopiranosa + D- glucopiranosa, β(1-4)
  14. 14. 14 Dissacàrids importants. Sacarosa: D-glucopiranosa i D-fructofuranosa per enllaç α(1-2) No reacciona amb Fehling: *No té poder reductor
  15. 15. 15 Polisacàrids importants. -No gust dolç. -No reacionen amb Fehling. 2 tipus: •homopolisacàrids . 2.heteropolisacàrids. A. Enllaç α: midó i glicogen B. Enllaç β: cel·lulosa i quitina. Pectina, agar, goma aràbica
  16. 16. 16 Midó: Polímer de la maltosa - Amilosa (no ram) + Amilopectina (ramificada) - Funció de reserva (vegetals, en llavors i arrels, a l’ interior de plasts)
  17. 17. 17 Glicogen: Molt ramificat - Funció de reserva (animals, fetge i músculs) Text L’enllaç α(1-4) pot ser hidrolitzat per l’ amilassa (saliva)
  18. 18. 18 Cel·lulosa: Enllaç ⇓ (1−4) •Funció estructural en algues i plantes (Paret cel.lular). L’enllaç ⇓ (1-4) no és atacat pels enzims digestius. *FIBRA •Els herbívors i tèrmits poden hidrolitzar la cel.lulosa gràcies a uns microorganismes simbions del tracte digestiu
  19. 19. 1919
  20. 20. 2020
  21. 21. 21 Quitina: Exoesquelet dels insectes
  22. 22. 22 Glúcids + altres molècules.Glúcids + altres molècules. -Heteròsids: sucre + aglicona (no glúcid) -Peptidoglicans: Paret bacteriana----Antibiòtics -Proteoglicans. -Glicoproteïnes. -Glicolípids.
  23. 23. 23 PRÀCTIQUES DE LABORATORIPRÀCTIQUES DE LABORATORI 1. Prova del Lugol Aquest mètode és per poder identificar polisacàrids. El midó en contacte amb unes gotes de Reactiu de Lugol agafa un color blau-violeta característic. Procediment: - Posar en un tub d’assaig uns 3 cc. Del glúcid a investigar. - Afegir unes gotes de lugol - Si la dissolució del tun d’assaig es torna de color blau violeta, la reacció és positiva. Fonament: la coloració produïda pel Lugol es deu a que el iode s’introdueix dins les espires de la molècula del midó. No és per tant una veritable reacció química, sinó que es forma un compost d’inclusió que modifica les propietats físiques d’aquesta molècula, apareixent el color blau violeta.
  24. 24. 2424
  25. 25. 25
  26. 26. 26 2. Prova Fehling/ Benedict. Fonament; es basa en el caràcter reductor dels monosacàrids i de la majoria dels disacàrids, excepte la sacarosa. Si el glúcid que s’investiga és reductos, s’oxidarà donant lloc a la reducció del sulfat de coure (II), de color blau a òdix de coure (I) que és un color vermell- ataronjat.
  27. 27. 27 Figura 1 Figura 2 Figura 3 Dóna positiu en els glúcids reductors, tots excepte el midó i la sacarosa.
  28. 28. 28 La sacarosa donava la reacció de Fehling negativa ja que no presenta grups hemiacetàlics lliures. Ara bé, en presència d’HCl, i en calent, la sacarosa s’hidrolitza i es descomposa en els dos monosacàrids: glucosa i fructosa. La reacció positiva ens diu que hem aconseguit trencar l’enllaç O-glucosídic de la sacarosa.
  29. 29. 29 LÍPIDS - Característiques. - Àcids grassos. - Lípids saponificables i insaponificables. - Funcions. - Pràctiques: -Sudan III -Insolubilitat en aigua. -Taca translúcida. -Fabricació de sabó C, H i la majoria també O. En baixa propoorció N, P, S…
  30. 30. 30 2. ÀCIDS GRASSOS. Cadena hidrocarbonada: -lineal, alifàtica. -COOH, grup carboxil. 2 tipus: •SATURATS. Enllaços simples entre C. B. INSATURATS. Enllaços dobles entre C. Quan tenen vàries insaturacions s’anomenen poliinsaturats
  31. 31. 31 Ácido palmítico CH3-(CH2)14-COOH Ácido oleico CH3-(CH2)7-CH=CH-(CH2)7-COOH
  32. 32. 32 Hi ha evidència que el consum elevat d’AGT, de la mateixa manera que els àcids grassos saturats (AGS), condueix a un augment de la concentració sèrica de colesterol LDL (LDL-C o colesterol dolent). Aquest efecte és lineal i s’associa a un risc de malaltia cardíaca coronària Els àcids grassos insaturats trans o greixos trans són un tipus d' àcid gras que es troba principalment en aliments industrialitzats com la margarina o pastissos entre d'altres. Aquest tipus de greix presenten en la seua cadena policarbonatada un o diversos enllaços en disposició trans.
  33. 33. 33
  34. 34. 34 B. SAPONIFICACIÓ QUÍMIQUES: A. ESTERIFICACIÓ 2.1- PROPIETATS DELS ÀCIDS GRASSOS:
  35. 35. 35 FÍSIQUES: A.PUNT DE FUSIÓ. El punt de fusió es característic de cada àc. gras degut a que augmenta amb el nombre de carbonis i disminueix en presència d’insaturacions (dobles enllaços)
  36. 36. 36
  37. 37. 37 Els sabons són molècules amfipàtiques: molècules amb una part hidròfila (-COO- ) que s’orienta cap a l´aigua i una part hidròfoba (llarga cadena alifàtica), que refusa el contacte amb l´aigua. En solucions aquoses formen micel.les Acció detergent sabons
  38. 38. 38 PER CONTINUAR EL TEMA http://www.juntadeand alucia.es/averroes/recursos_informaticos/concurso1998/accesit6/lipidos.html#Glo http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos10.ht
  39. 39. 39 3. Lípids SAPONIFICABLES (AG) -Poden fabricar sabons. -Ésters: AG (-COOH) amb alcohol (-OH) 3.1- SIMPLES = HOLOLÍPIDS A- Acilglicèrids o greixos. -Reserva energètica en l´organisme (Animals: Adipòcits, teixit adipós) -Esterificació d´una molècula de glicerina amb una, dos o tres molècules d´àcids grassos.
  40. 40. 40 B- Cèrids/Ceres http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos11.htm  Esters naturals formats per un àcid gras i un alcohol monohidroxílic, tots dos de cadena llarga  Són sòlids i molt hidrofòbics  Actuen com a agents impermeabilitzants i protectors de superfícies externes.  Es troben a la pell, plomes, exosquelets d’insectes, superfície de fulles i fruits, ... Exemple: cera d’abella. Formada per alcohol miricílic i l’àcid palmític →palmitat de miricil + aigua C30H61OH + COOH - (CH2)14- CH3 → C30H61- COO – (CH2)14 – CH3 + H2O
  41. 41. 41 3.2- Els lípids complexos3.2- Els lípids complexos Distingim 2 parts  Una part apolar (lipídica): formada per un alcohol i 2 àcids grassos  Una part polar (no lipídica): formada per un glúcid o un àcid fosfòric, on poden esterificar-se altres molècules Segons l’alcohol, distingim 3 grups de lípids complexes 1. Fosfoglicèrids 2. Fosfoesfingolípids 3. Glicoesfinolípides Els dos primers són els fosfolípids -Tenen comportament amfipàtic -Formen part de les membranes cel.lulars
  42. 42. 42 FosfoglicèridsFosfoglicèrids:: Formats per dos àcids grassos, una glicerina,Formats per dos àcids grassos, una glicerina, un àcid fosfòric i un alcohol (aminoalcohol). Exemples:un àcid fosfòric i un alcohol (aminoalcohol). Exemples: Fosfatidiletanolamina (cervell), fosfatidilcolina ( lecitina):Fosfatidiletanolamina (cervell), fosfatidilcolina ( lecitina): fetge, cervell i rovell d’ou, fosfatidilserina (cara internafetge, cervell i rovell d’ou, fosfatidilserina (cara interna membrana plasmàticamembrana plasmàtica
  43. 43. 43 Fosfoesfingolípids:Fosfoesfingolípids: Ésters formats per la unió d’un àcidÉsters formats per la unió d’un àcid gras, una esfingosina, un grup fosfat i un aminoalcoholgras, una esfingosina, un grup fosfat i un aminoalcohol Abunden en teixit nerviós, formant part de les beines de mielina que recobreixen els axons
  44. 44. 44 Cerebròsids:Cerebròsids: monosacàrid o oligosacàrid senzill Glicoesfingolípids: Formats per un àcid gras, una esfingosina i un glúcid. -Es troben en les bicapes lipídiques de totes les cèl.lules. -Funció: Receptors de molècules externes -Abunden en les neurones -Són els cerebròsids i gangliòsids
  45. 45. 45 GangliòsidsGangliòsids:: Oligosacàrid complex
  46. 46. 46 Els fosfolípids són molècules amfipàtiques i poden formar micel.les dobles: Membranes cel.lulars
  47. 47. 47 4. LÍPIDS INSAPONIFICABLES No tenen àcids grassos. Són els isoprenoides, esteroides i prostaglandines 4.1- Els isoprenoides Derivats de l'isoprè: - Monoterpens: 2 isoprens. Essències - Diterpens: 4 isoprens. Vit A, E i K - Triterpens: 6 isoprens. El fetge sintetitza colesterol a partir de l'esqualè - Tetraterpens: 8 isoprens. Carotenoides, precursors de la Vit. A . Politerpens: Cautxú.
  48. 48. 48 Compostos policíclics derivats de l'esterà (ciclopentà perhidrofenantrè) En trobem de dos tipus: Esterols i Hormones esteroides. ESTEROLS: Grup OH unit al C3 4.2- Esteroides El colesterol es sintetitza al fetge i el trobem : 1. Formant part de les membranes cel·lulars 2. Plasma sanguini: Unit a liporoteines 3. Precursor de àcids biliars vitamina D hormones sexuals hormones de l’escorça suprarenal
  49. 49. 49 Hormones sexuals
  50. 50. 50 Hormones de les glàndules suprarenals Aldosterona: Regula l’equilibri iònic de la sang Cortisol: La seva acció supresora del sistema immunitari s’utilitza en farmacologia

×