Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
1r Batxillerat
Núria Guixa
Glúcids
 Principis inmediats orgànics formats per C, O i H.
 Grups funcionals: Grups hidroxil (-OH) i Grup carbonil
(Aldehid i c...
1.2- Classificació dels glúcids
• Monsacàrids: Una cadena polihidroxialdehídica o
polihidroxicetònica
• Oligosacàrids: Glú...
Recordatori: Reaccions Redox
En les reaccions Redox hi ha un intercanvi d’electrons
entre els reactius, així mentre un gua...
Grau d’ oxidació dels grups
funcionals orgànics
CH4<Alcohol (-OH)< Aldehid, cetona (-CO)< àcid (-COOH)
De menys a més oxid...
2. Monosacàrids:
polialcohols amb un grup funcional carbonil
Carboni assimètric: Estereisòmers
ESTEREOISòMERS: Molècules que tenen la mateixa
fórmula empírica i diferent orientació espaial dels seus àtoms.
Una molécul...
Hexoses
Rotació ⇒anomeria ⇒ciclació
1313
3. Disacàrids
Unió entre dos monosacàrids mitjançant un enllaç O-glucosídic:
                 
               
LACTOSA
                                
MALTOSA
                     
   
SACAROSAhttp:...
Poder reductor dels disacàrids
- Quan queda un C carbonílic lliure, els disacàrids tenen
poder reductor. És el cas de la m...
4. Polisacàrids
• Unió de molts monosacàrids
Enllaç alfa Enllaç beta Enllaç alfa
Midó Cel.lulosa Pectina
Glicògen Quitina ...
- Funció de reserva (vegetals, en llavors). Es troba dins els
plasts.
Midó: Polímer de la maltosa
- Amilosa (no ram) + Ami...
Glicogen: Com l’ amilopectina però més ramificada
- Funció de reserva (animals, fetge i músculs). No és troba dins
un orgà...
Cel·lulosa: Enllaç ß (1-4)
•Funció estructural en algues i plantes (Paret cel.lular). L’enllaç
ß (1-4) no és atacat pels e...
AMILOPECTINAAMILOSA
GLICÒGEN CEL·LULOSA
MIDÓ
Polisacarids
Quitina: Polímer de N-Acetil-D-Glucosamina. Enllaços beta 1-4.
On es troba: Exoesquelet dels insectes i paret cel.lular de...
24
PRÀCTIQUES DE LABORATORIPRÀCTIQUES DE LABORATORI
1. Prova del Lugol
Aquest mètode és per poder identificar polisacàrids...
25
26
Figura 1
Figura
2 Figura 3
Dóna positiu en els glúcids
reductors, tots excepte el midó i
la sacarosa.
27
2. Prova Fehling/ Benedict.
Fonament; es basa en el caràcter reductor dels monosacàrids i de la
majoria dels disacàrids...
28
La sacarosa donava la reacció de Fehling negativa ja que no presenta
grups hemiacetàlics lliures. Ara bé, en presència ...
Polisacàrids
Midó
Vegetals,
Amiloplasts
Reserva
Glucogen
Animals,
citoplasma
Reserva
Cel.lulosa
Vegetals,Paret
cel.lular
E...
5. Glúcids associats amb altres
molècules
Heteròsids
-sucre + aglicona
(no glúcid) Nucleòsids
Peptidoglicans Paret bacteri...
Paret Bacteriana
Webs
Apunts de glúcids
Fehling Reaction
Carbohydrates
Glúcids
Glúcids
Glúcids
Glúcids
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Glúcids

3,058 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Glúcids

  1. 1. 1r Batxillerat Núria Guixa Glúcids
  2. 2.  Principis inmediats orgànics formats per C, O i H.  Grups funcionals: Grups hidroxil (-OH) i Grup carbonil (Aldehid i cetona). Polihidroxialdehids/Polihidroxicetones.  Els aldehids i cetones poden oxidar-se a àcids carboxílics: -COOH. 1. Glúcids
  3. 3. 1.2- Classificació dels glúcids • Monsacàrids: Una cadena polihidroxialdehídica o polihidroxicetònica • Oligosacàrids: Glúcids formats per la unió de dos a deu monosacàrids. Els més importants són els disacàrids. • Polisacàrids: Més de deu monosacàrids units Hi ha altres glúcids que tenen una part no glucídica, aquesta pot ser un lípid o una proteïna
  4. 4. Recordatori: Reaccions Redox En les reaccions Redox hi ha un intercanvi d’electrons entre els reactius, així mentre un guanya electrons (reduit), l’altre els perd (oxidat). El reactiu que s’ oxida es diu que té “poder reductorpoder reductor”. També podem dir que una subtància s’ oxida quan guanya oxigens. Quan el ferro es rovella es dona una reacció redox, així passem de Fe (+3) a Fe (+2).
  5. 5. Grau d’ oxidació dels grups funcionals orgànics CH4<Alcohol (-OH)< Aldehid, cetona (-CO)< àcid (-COOH) De menys a més oxidat :
  6. 6. 2. Monosacàrids: polialcohols amb un grup funcional carbonil Carboni assimètric: Estereisòmers
  7. 7. ESTEREOISòMERS: Molècules que tenen la mateixa fórmula empírica i diferent orientació espaial dels seus àtoms. Una molécula té 2n estereoisòmers, essent n el nombre de carbonis assimètrics. Poden ser : • Enantiòmers: Quan un estereoisòmer és imatge especular d’un altre (tots els OH a l´inrevés) s’anomenen entre ells enantiòmers. • Epímers: Són estereoisòmers que canvien en la disposició d’ un OH. Quan la molécula tan sols es diferencia en la posició del penúltim grup alcohol (-OH) se’ls anomena amb el mateix nom i hi posem al davant la D, si l´OH està a la dreta o L, si l´OH està a l’esquerra.
  8. 8. Hexoses
  9. 9. Rotació ⇒anomeria ⇒ciclació
  10. 10. 1313
  11. 11. 3. Disacàrids Unió entre dos monosacàrids mitjançant un enllaç O-glucosídic:
  12. 12.                                   LACTOSA                                  MALTOSA                           SACAROSAhttp://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos7.htmhttp://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos7.htmhttp://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos7.htmhttp://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos7.htm                           CEL·LOBIOSA Disacàrids: Enllaç O-glucosídic
  13. 13. Poder reductor dels disacàrids - Quan queda un C carbonílic lliure, els disacàrids tenen poder reductor. És el cas de la maltosa (alfa 1-4), lactosa( beta 1-4) i cel.lobiosa (beta 1-4). En canvi la sacarosa (alfa 1-2), no té poder reductor i per tant dóna negatiu a la prova delprova del FehlingFehling.
  14. 14. 4. Polisacàrids • Unió de molts monosacàrids Enllaç alfa Enllaç beta Enllaç alfa Midó Cel.lulosa Pectina Glicògen Quitina Agar Homopolisacàrids Heteropolisacàrids
  15. 15. - Funció de reserva (vegetals, en llavors). Es troba dins els plasts. Midó: Polímer de la maltosa - Amilosa (no ram) + Amilopectina (ramificada) Amilopectina:
  16. 16. Glicogen: Com l’ amilopectina però més ramificada - Funció de reserva (animals, fetge i músculs). No és troba dins un orgànul cel.lular. L’enllaç (1-4) pot ser hidrolitzat per l’ enzimα amilasa (saliva)
  17. 17. Cel·lulosa: Enllaç ß (1-4) •Funció estructural en algues i plantes (Paret cel.lular). L’enllaç ß (1-4) no és atacat pels enzims digestius. *FIBRA •Els herbívors i tèrmits poden hidrolitzar la cel.lulosa gràcies a uns microorganismes simbions del tracte digestiu
  18. 18. AMILOPECTINAAMILOSA GLICÒGEN CEL·LULOSA MIDÓ Polisacarids
  19. 19. Quitina: Polímer de N-Acetil-D-Glucosamina. Enllaços beta 1-4. On es troba: Exoesquelet dels insectes i paret cel.lular de fongs
  20. 20. 24 PRÀCTIQUES DE LABORATORIPRÀCTIQUES DE LABORATORI 1. Prova del Lugol Aquest mètode és per poder identificar polisacàrids. El midó en contacte amb unes gotes de Reactiu de Lugol agafa un color blau-violeta característic. Procediment: - Posar en un tub d’assaig uns 3 cc. Del glúcid a investigar. - Afegir unes gotes de lugol - Si la dissolució del tun d’assaig es torna de color blau violeta, la reacció és positiva. Fonament: la coloració produïda pel Lugol es deu a que el iode s’introdueix dins les espires de la molècula del midó. No és per tant una veritable reacció química, sinó que es forma un compost d’inclusió que modifica les propietats físiques d’aquesta molècula, apareixent el color blau violeta.
  21. 21. 25
  22. 22. 26 Figura 1 Figura 2 Figura 3 Dóna positiu en els glúcids reductors, tots excepte el midó i la sacarosa.
  23. 23. 27 2. Prova Fehling/ Benedict. Fonament; es basa en el caràcter reductor dels monosacàrids i de la majoria dels disacàrids, excepte la sacarosa. Si el glúcid que s’investiga és reductos, s’oxidarà donant lloc a la reducció del sulfat de coure (II), de color blau a òdix de coure (I) que és un color vermell- ataronjat.
  24. 24. 28 La sacarosa donava la reacció de Fehling negativa ja que no presenta grups hemiacetàlics lliures. Ara bé, en presència d’HCl, i en calent, la sacarosa s’hidrolitza i es descomposa en els dos monosacàrids: glucosa i fructosa. La reacció positiva ens diu que hem aconseguit trencar l’enllaç O-glucosídic de la sacarosa.
  25. 25. Polisacàrids Midó Vegetals, Amiloplasts Reserva Glucogen Animals, citoplasma Reserva Cel.lulosa Vegetals,Paret cel.lular Estructural Quitina Paret fongs, exoesquelet insectes Estructural On es troben Funció
  26. 26. 5. Glúcids associats amb altres molècules Heteròsids -sucre + aglicona (no glúcid) Nucleòsids Peptidoglicans Paret bacteriana Proteoglicans Glúcids units a proteines (20%) Àcid Hialurònic, heparina Glicoproteines Glúcids units a proteines (40%) Membrana cel.lular, sang Glicolípids Glúcids units a lípids Membrana cel.lular
  27. 27. Paret Bacteriana
  28. 28. Webs Apunts de glúcids Fehling Reaction Carbohydrates

×