Successfully reported this slideshow.
10095752550
per a   famíliesacollidores                    100                    95                    75                    25      ...
10095752550
Guia per a famílies acollidores                          Edita:Federació dEntitats dAtenció a la Infància i Adolescència  ...
10095752550
Guia per a famílies acollidores                       PRESENTACIÓLa Federació dEntitats dAtenció a la Infància iAdolescènc...
10095752550
ÍNDEX:1. Què és lacolliment familiar ?...........................................     12. La família acollidora: drets i r...
10095752550
1     . QUÈ ÉS LACOLLIMENT FAMILIAR?A Mallorca hi ha infants i adolescents que viuen en una situaciódifícil: la seva famíl...
Hi ha molts de nins acollits a Mallorca?El programa dacolliments temporals començà lany 2001. Encanvi, el dacolliments per...
2     . LA FAMÍLIA ACOLLIDORA: DRETS IRESPONSABILITATSLes famílies que heu decidit iniciar un procés dacolliment dunnin o ...
3     . EL PROCÉS DINTEGRACIÓ DELMENOR I LA FAMÍLIAQuan un infant comença a conviure amb vosaltres heu de fer unesforç dad...
ALGUNS CONSELLS...- Limitau els estímuls i les novetats. Donau-li poques juguetes.- Convé establir rutines i horaris fixos...
3.2. ETAPA DE PROVA O REBEL·LIÓ: COMENCEN ELSMALS COMPORTAMENTS.Durant aquesta etapa el nin o la nina pot empitjorar el se...
ALGUNS CONSELLS...- Acceptau i intentau entendre les emocions de linfant sense sentir-vosatacats.- Shan de posar els límit...
3.3.   ETAPA FINAL:Etapa dadaptació real. Quan el nin o la nina pugui comprovarque lestimació de la seva nova família és i...
4     . EL SUPORT DURANT EL PROCÉSDACOLLIMENT.Les famílies que decidiu iniciar un acolliment heu de saber quecomptau amb u...
Formació continuada, recurs terapèutic i grups“dautoajuda”:Els equips de seguiment organitzen grups de formació sobretemes...
5      . CARACTERÍSTIQUES DELS MENORSACOLLITSEls infants que necessiten una família acollidora han viscut unescircumstànci...
5.2. LA IMPORTÀNCIA DELS PRIMERS MESOS DE VIDA.Els nadons, durant els primers 18 mesos de vida, estableixen unvincle amb l...
5.3. CREAR VINCLES REALS AMB PERSONESADULTES: RELACIÓ DELS MENORS AMB LA FAMÍLIAACOLLIDORAQuan els nins i nines arriben a ...
Les circumstàncies que han viscut, en moltes ocasions, els fanprendre una actitud de “supervivents”, de protegir-se de tot...
5.5. LES EXPLOSIONS DE RÀBIA I MANCADAUTOCONTROL.Potser us sorprengui la reacció del nin o la nina que viu ambvosaltres da...
5.6.    LAMBIVALÈNCIA EN EL COMPORTAMENT:“Passa de ser encantador i sociable a mostrar-se indiferent”Molts dels nins i nin...
5.7.    POR A LABANDONAMENT:“Necessita saber on serem a cada moment: on anam, amb                 qui, quan tornarem…” Com...
5.8. LES MENTIDESEl menor que heu acollit pot ser que comenci a dir mentides demanera exagerada. Normalment sol ser un mec...
5.9.   LA IMPORTÀNCIA DE LES REGRESSIONS:“Intenta cridar latenció amb comportaments de nin petit”Linfant acollit pot tenir...
5.10.     DIFICULTATS PER DORMIR BÉ:  “Mai vol anar a dormir quan li deim. També es desperta                     sovint a ...
5.11.     DIFICULTATS EN EL CONTEXT ESCOLAR:   “ A lescola és un desastre. Té un nivell molt baix i un                  co...
6     . LES VISITES AMB LA FAMÍLIABIOLÒGICALes visites dels menors amb els pares o membres de la sevafamília biològica són...
- Els pares biològics: tenen el dret a mantenir el contacte    amb els seus fills i han de complir amb el règim estipulat ...
7     . ALTRES QÜESTIONS A TENIR ENCOMPTE7.1. LA SITUACIÓ LEGAL DELS MENORS:QUÈ VOL DIR TUTELAR UN MENOR?Tutelar un menor ...
7.2. LAUTORITZACIÓ DACTIVITATS:Durant el temps que el nin és acollit el seu tutor legal continuasent LIMAS. Això comporta ...
8      . GUIA DE RECURSOS.8.1.  RECURSOS PER A ACOLLIDORS I MENORSACOLLITS:ACOFAMEquip de suport a acolliments familiars e...
Unitat Salut Mental Infanto Juvenil (USMIJ)- Creu Roja.c/ Arquitecte Bennàssar, 73. - Tel: 971 29 50 00Servei Municipal de...
CMSS Litoral de Llevantc/ José Vargas Ponce, 24 A - C.P.07007 - Tel. 971 26 86 90Fax. 971 26 87 98CMSS Llevant Nordc/ Pare...
ALTRES TELÈFONS D’INTERÈS:                                  100                                  95                       ...
ALTRES TELÈFONS D’INTERÈS:                             100                             95                             75  ...
100                95                75                25                5www.feiab.org                0
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Guia per a families acollidores

480 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Guia per a families acollidores

  1. 1. 10095752550
  2. 2. per a famíliesacollidores 100 95 75 25 5 0
  3. 3. 10095752550
  4. 4. Guia per a famílies acollidores Edita:Federació dEntitats dAtenció a la Infància i Adolescència Balear - FEiAB Rambla dels Ducs, 15, planta 2 07003 – Palma de Mallorca, Illes Balears E-mail: feiab.coordinacio@gmail.com www.feiab.org Coordinació i elaboració de continguts: Antònia Pascual Barceló i Joan Ferrer Agraïments per la col·laboració a l’Equip de Suport aAcolliments en Famílies externes i preadoptives del ProgramaNiu de la Fundació Natzaret; i a l’Equip de Suport a Acolliments en Famílies pròpies del Programa ACOFAM d` INTRESS. Il·lustracions i disseny gràfic: Dani Quibo 100 95 75 25 5 0
  5. 5. 10095752550
  6. 6. Guia per a famílies acollidores PRESENTACIÓLa Federació dEntitats dAtenció a la Infància iAdolescència Balear, FEIAB, és una federació que esfundà lany 2003 i que agrupa 12 entitats sense ànim delucre. Aquestes entitats treballen a làmbit de les Illes Balearsi es dediquen a latenció a la infància i a ladolescència ensituació de risc o de desprotecció. Entre daltres programes,gestionen centres residencials per a menors amb unamesura jurídica de protecció.Per a molts dels menors acollits a centres residencials deprotecció, és positiu aconseguir una família acollidora ambcaracterístiques en consonància amb les seves necessitats.Per fomentar lacolliment familiar dels menors, la FEIABrealitza un projecte de sensibilització i captació de famíliesacollidores, amb el suport del Ministeri de Sanitat i PolíticaSocial, mitjançant una subvenció a càrrec de lassignaciótributària de lIRPF.La guia que teniu a les mans vol ajudar-vos amb el procés deconvivència amb el menor que teniu en acolliment. Per això,amb un llenguatge senzill, explica com és la integració a lafamília, com és el procés de relació i, a més, pretén donar 100algunes altres orientacions. 95Esperam que us sigui útil per resoldre els dubtes que surten 75en el dia a dia daquesta relació tan meravellosa entrelinfant i la seva família acollidora. 25 5 0
  7. 7. 10095752550
  8. 8. ÍNDEX:1. Què és lacolliment familiar ?........................................... 12. La família acollidora: drets i responsabilitats................... 33. El procés dintegració del menor i la família.................... 44. El suport durant el procés dacolliment........................... 95. Característiques dels menors acollits.............................. 116. Les visites amb la família biològica................................. 227. Altres qüestions a tenir en compte.................................. 24 1008. Guia de recursos............................................................. 26 95 75 25 5 0
  9. 9. 10095752550
  10. 10. 1 . QUÈ ÉS LACOLLIMENT FAMILIAR?A Mallorca hi ha infants i adolescents que viuen en una situaciódifícil: la seva família no en pot tenir cura i, aleshores, lIMASsen fa càrrec. La família acollidora té com a objectiu oferir unentorn adequat al menor per créixer i desenvolupar-se i, almateix temps, afavorir el manteniment dels vincles amb els seuspares.Tipus dacolliments: Acolliment temporal: és lacolliment, per part duna família, dun menor durant un període de temps de, com a màxim, dos anys. Lobjectiu és que linfant pugui gaudir dun entorn per créixer i desenvolupar-se mentre la seva família es refà. De vegades sutilitza lacolliment temporal mentre sestà a lespera duna mesura més estable o definitiva com ladopció. Acolliment permanent amb família pròpia: té com a objectiu evitar la separació dels nins i nines del seu entorn familiar més pròxim i proporcionar-los lestabilitat que necessiten. Els menors passen a viure amb una padrina, un germà major, una tieta... El temps dacolliment en aquest cas és indefinit. 100 Acolliment permanent amb família aliena: en lacolliment 95 permanent amb família aliena, el menor passa a conviure amb una família que no és del seu entorn personal per un 75 temps indefinit. El retorn amb la seva família dorigen no està previst però és possible. 25En tots els acolliments, els menors mantenen el contacte amb 5la família dorigen a través de visites i contactes. 0 1
  11. 11. Hi ha molts de nins acollits a Mallorca?El programa dacolliments temporals començà lany 2001. Encanvi, el dacolliments permanents començà lany 2006. Compodem veure, des de linici dels programes sha acollit un nombreelevat de menors: acolliments permanents en família externa acolliments permanents acolliments temporals en família pròpia 91 483 487 100 95 75 25 Número total dacolliments fins a 2009. 5 0 2
  12. 12. 2 . LA FAMÍLIA ACOLLIDORA: DRETS IRESPONSABILITATSLes famílies que heu decidit iniciar un procés dacolliment dunnin o duna nina heu de recordar que teniu uns drets i que tambéheu de complir una sèrie de compromisos.La família acollidora es compromet a... - Vetllar pel menor, tenir-lo en la seva companyia, alimentar- lo, educar-lo i donar-li una formació integral. - No negar ni dificultar la supervisió per part dels equips de seguiment de lacolliment i donar a conèixer qualsevol incidència que pugui afectar els menors que tenen al seu càrrec. - Respectar lorigen i el passat del menor. - Complir el règim de visites amb la família biològica. Aquestes visites les haurà establert prèviament lAdministració.La família acollidora té dret a... 100 - Disposar duna ajuda econòmica que va en funció de les 95 seves circumstàncies. 75 - Acollir-se als drets de prestacions sanitàries dels menors. Per això, lIMAS us facilitarà el certificat que necessiteu. 25 5 - Suport per part de lequip de seguiment. 0 3
  13. 13. 3 . EL PROCÉS DINTEGRACIÓ DELMENOR I LA FAMÍLIAQuan un infant comença a conviure amb vosaltres heu de fer unesforç dadaptació per integrar-lo a la vostra dinàmica. Durantaquest procés es poden donar diferents etapes fins que arribeu aconsiderar que el menor està totalment adaptat i vosaltres a ell.Hem de pensar que cada nin i nina és diferent i pot no respondreexactament a les etapes que descrivim:3.1. ETAPA DADAPTACIÓ: QUAN LINFANT ARRIBA A CANOSTRAEn entorns anteriors, els nins han après que no serveix de resplorar o demanar consol o ajuda. De sobte, descobreixen unspares acollidors que reaccionen al mínim gest i que elsproporcionen atenció i estima. Estan encantats.Durant aquesta fase el tracte i la relació sol ser molt dolça. El nino la nina pensa: “mhe de portar bé i agradar a les personesadultes per a què no senfadin amb mi i no perdre-les”. 100 Atenció! En aquesta etapa, encara que ho sembli, 95 el nin o la nina no ha assumit les normes ni 75 lautoritat dels adults. 25 5 04
  14. 14. ALGUNS CONSELLS...- Limitau els estímuls i les novetats. Donau-li poques juguetes.- Convé establir rutines i horaris fixos, petits rituals quotidians perdonar seguretat al nin dallò que passarà.- Verbalitzau els fonaments daquesta nova relació : “ sempretestimaré i et cuidaré”- És molt important compartir el màxim temps possible amb el noumembre de la família. Feis activitats que fomentin el contacte visual ifísic de forma agradable, però respectant sempre lespai que demani elmenor. No forceu el menor a fer mostres dafecte que encara no sent.- No és bo comparar-lo amb altres nins o amb el que “es suposa quehauria de fer” per ledat, etc. És millor gaudir i reforçar els seus petitsgrans avanços. 100 95 75 25 5 0 5
  15. 15. 3.2. ETAPA DE PROVA O REBEL·LIÓ: COMENCEN ELSMALS COMPORTAMENTS.Durant aquesta etapa el nin o la nina pot empitjorar el seucomportament a casa: rebequeries, plors desconsolats,dificultats per dormir, oposició, desobediència, mentides,regressions...No shan dinterpretar aquests comportaments com si hi haguésalguna cosa que no sestà fent bé ni sha de pensar que el nin fatot això per “molestar”.Aquest empitjorament el podem explicar des de tres punts devista: - Linfant us posa a prova: les persones adultes, en el passat, li han fallat i necessita posar a prova la fiabilitat, resistència i autenticitat del vincle. A poc a poc, anirà reconeixent certa autoritat en aquelles persones en qui creu que pot confiar. - Està elaborant la pèrdua del seu passat: gràcies a la relació de confiança que ha establit amb vosaltres, el menor acollit diposita el seu malestar en les persones adultes per a què lajudin a reparar-lo. - Simplement està vivint una etapa comú a tots els nins de la seva edat: aquest comportament és típic en els menors de tres anys. Si el nin que heu acollit té aquesta edat pot manifestar comportaments daquest tipus com 100 una etapa més del seu desenvolupament. 95 Atenció! El procés dintegració pot resultar 75 contradictori: sha de manifestar fermesa i calidesa al mateix temps. El nin que està amb vosaltres necessita que el segueixin acceptant de manera 25 incondicional. 5 06
  16. 16. ALGUNS CONSELLS...- Acceptau i intentau entendre les emocions de linfant sense sentir-vosatacats.- Shan de posar els límits necessaris: plantejau-vos la importància decada norma. Si ho veieu convenient, podeu ampliar el grup decomportaments que trobau acceptables; daquesta manera nolhaureu de renyar constantment.- Interpretau les agressions del nin com a part dun modeldaprenentatge que fins el moment li ha resultat útil però que saniràmodificant a mesura que vagi aprenent que en aquesta nova situacióno és adequat i, per tant, les agressions no són necessàries.- Si fa “rebequeries”no li doneu excessiva importància . Conteniu-lo sies pot fer mal.- És molt bo reafirmar amb paraules el vostre amor incondicional.- Guanyar-se la seva confiança requerirà afecte i paciència. 100 95 75 25 5 0 7
  17. 17. 3.3. ETAPA FINAL:Etapa dadaptació real. Quan el nin o la nina pugui comprovarque lestimació de la seva nova família és incondicional ja nonecessitarà “fer-se el dolent” perquè ja no tendrà por duna novasituació dabandonament. 100 95 75 25 5 0 8
  18. 18. 4 . EL SUPORT DURANT EL PROCÉSDACOLLIMENT.Les famílies que decidiu iniciar un acolliment heu de saber quecomptau amb un equip de professionals que, al mateix tempsque fan el seguiment del menor acollit, us orientaran respecte ales situacions que us preocupin.Qui fa el seguiment?Un equip de professionals format per educadors i psicòlegs.Aquest seguiment durarà fins que sacabi lacolliment pel motiuque sigui ( el menor faci 18 anys, es trenqui lacolliment,etc.)En què consisteix?El seguiment inclou entrevistes amb la família acollidora,trobades amb linfant, visites al domicili, coordinacions amb laseva escola o altres recursos educatius i sanitaris quelassisteixin.Quins són els objectius? - Millorar la convivència familiar. 100 - Oferir i orientar els menors i les famílies cap a recursos 95 específics que ajudin a cobrir les seves necessitats. 75 - Mediar davant possibles conflictes familiars que puguin sorgir: tant entre el menor i la família acollidora com entre la 25 família acollidora i la família biològica. 5 0 9
  19. 19. Formació continuada, recurs terapèutic i grups“dautoajuda”:Els equips de seguiment organitzen grups de formació sobretemes que us poden interessar respecte a lacolliment, laconvivència amb el menor, etc. També podeu participar en grupsde famílies acollidores que es reuneixen per parlar sobre temesque els preocupen i donar-se suport en diferents aspectes.El recurs terapèutic té lobjectiu dajudar el nin que heu acollit encas que aquest presenti qualque problema a nivell de conducta,afectiu, de vincle...El suport econòmic:Podeu sol·licitar diferents tipus dajudes econòmiques:Ajudes mensuals: són per a totes aquelles famílies que tenguinun o més menors en acollida.Les sol·licituds són valorades i satorga lajuda en funció de lescircumstàncies econòmiques, personals, socials i familiars de launitat familiar.Ajudes econòmiques puntuals són les despeses no periòdiquesque es justifiquen segons les necessitats del menor: ulleres,ortodòncia, etc. Aquestes ajudes es donen després que el tècnicde seguiment hagi fet un informe-valoració. Es paguen en efectiuun cop sha entregat la factura original.Ajudes per guarderies (abans de la jornada escolar), escoletes 100de 0 a 3 anys, activitats extraescolars i menjadors: si honecessitau, podeu demanar una ajuda econòmica per a les 95despeses daquests serveis. 75 25 5 010
  20. 20. 5 . CARACTERÍSTIQUES DELS MENORSACOLLITSEls infants que necessiten una família acollidora han viscut unescircumstàncies personals molt diverses. Sovint, lentorn que elsha envoltat no ha satisfet les necessitats pròpies per aldesenvolupament infantil. Arran daquestes experiències, esmostren inestables en lexpressió de les seves emocions.Tot i així, no tots els infants reaccionen de la mateixa manera. Enaquest apartat descriurem comportaments i dificultats quepodem esperar en els nins i nines que tenim acollits així comalguns consells per entendre i reparar les mancances del passat.5.1. ELS MENORS TENEN LA SEVA PRÒPIA HISTÒRIAPERSONAL:Quan linfant arriba a casa nostra ja ha viscut tota una sèrie decircumstàncies que formen part de la seva pròpia històriapersonal. En moltes ocasions són històries marcades perlabandonament, maltractaments, negligència i vivènciestraumàtiques. Tot això influeix en la seva personalitat, en el seucomportament, en el seu caràcter, en la seva manera depercebre la realitat... És important conèixer aquesta història i noobviar el pes i les repercussions que li ha provocat. Daquesta 100manera podrem ajudar el nin a reparar les seqüeles de la sevahistòria anterior. 95 75 Atenció! Intentar que oblidi la seva història passada no suposa en cap cas un benefici sinó que agreuja els problemes i deixa els nins en una 25 situació dimpotència i vulnerabilitat major. 5 0 11
  21. 21. 5.2. LA IMPORTÀNCIA DELS PRIMERS MESOS DE VIDA.Els nadons, durant els primers 18 mesos de vida, estableixen unvincle amb la seva mare i uns patrons de comportament quelajudaran durant la resta de la seva vida a relacionar-se ambaltres persones, establir vincles afectius, interpretar el món,aprendre, etc.Depenent de si durant aquest període han estat satisfetes lesseves necessitats, aquests patrons seran duna manera o dunaaltra: - La satisfacció de necessitats durant els primers anys de vida farà que els nins siguin confiats, creatius, amb ganes dexplorar el món, col·laboradors, empàtics i amb capacitat dautocontrol. - La insatisfacció de les necessitats, en canvi, generarà vincles insegurs, i, en conseqüència, conductes de descontrol, temor, explosions de ràbia, rancúnia, desconfiança, dificultats per posar-se en el lloc de laltre, por a situacions noves o desconegudes... Atenció! Els acollidors podeu canviar, amb el vostre tracte, aquest vincle insegur i els comportaments que shi associen (encara que alguns trets es mantindran). Cal tenir paciència: 100 els processos de canvi solen ser llargs. 95 75 25 5 012
  22. 22. 5.3. CREAR VINCLES REALS AMB PERSONESADULTES: RELACIÓ DELS MENORS AMB LA FAMÍLIAACOLLIDORAQuan els nins i nines arriben a les nostres cases poden tenir undaquests dos comportaments: penjar-se de nosaltres o béignorar-nos completament. Cap dels dos comportaments ésgens desitjable. Si el nin es penja de nosaltres no significa que allarg termini tengui una relació sana amb nosaltres. Tampocpodem garantir que amb un nin que al principi ens ignora i té ambnosaltres una relació molt utilitària no acabem tenint un vincle sai durador. És probable que aquest comportament vagi variantdurant el primer any i sovint passi dun extrem a laltre.Sols si després dun any aquests comportaments es mantenende manera molt intensa, es pot començar a plantejar que hipodria haver un desordre greu en lafecció.5.4. BAIXA AUTOESTIMA, BAIXA TOLERÀNCIA A LAFRUSTRACIÓ, DESCONFIANÇA I PESSIMISME:“ No soporta que li diguem que fa alguna cosa malament. No sap encaixar les crítiques” “Sempre pensa que el tracten de manera injusta”Els menors que han patit un abandonament a una edat baixatendeixen a associar-ho a la seva persona. Creuen que els varen 100abandonar perquè no tenien suficient valor. Aquesta idea es va 95reforçant a mesura que viuen fracassos, conflictes i dificultats ala vida quotidiana. 75La seva tolerància a la frustració és baixa i el sofriment per unfracàs potencial és un focus dansietat que no saben manejar. 25Poden mostrar-se exageradament aterrats o trists quan sels 5renya (encara que sigui per un fet sense importància). 0 13
  23. 23. Les circumstàncies que han viscut, en moltes ocasions, els fanprendre una actitud de “supervivents”, de protegir-se de tots elsperills potencials, i de no esperar res bo de ningú ni de res.Esperen que es produeixi un nou abandonament en qualsevolmoment i interpreten la crítica com un senyal de la seva arribada.ALGUNS CONSELLS...- Els nins i nines que teniu en acolliment necessiten el vostre suport perfer petites passes. Verbalitzau els seus petits èxits i mostrau-vosorgullosos dells. No oblideu fer-los veure que els valorau en totmoment.-És bo animar-los a ser com són i acceptar els seus aspectes positius inegatius.-Sha dacceptar que el comportament provocador forma part dunadiscapacitat circumstancial i que no implica malícia ni faltadagraïment. 100 95 75 25 5 014
  24. 24. 5.5. LES EXPLOSIONS DE RÀBIA I MANCADAUTOCONTROL.Potser us sorprengui la reacció del nin o la nina que viu ambvosaltres davant de certs estímuls. De vegades les coses que anosaltres ens semblen més insignificants poden desencadenarreaccions de ràbia, violència i dificultats per controlar-se. Sovintpensarem que intenta cridar la nostra atenció amb crits i cops.ALGUNS CONSELLS...- És important que aguanteu les seves negatives, les seves evasives ino us manifesteu en cap cas incapaços.- La desqualificació mai és un bon recurs educatiu.- Els nins que teniu acollits necessiten que els recordeu les coses méssenzilles dia a dia.- Conteniu-lo si es pot fer mal. 100 95 75 25 5 0 15
  25. 25. 5.6. LAMBIVALÈNCIA EN EL COMPORTAMENT:“Passa de ser encantador i sociable a mostrar-se indiferent”Molts dels nins i nines que teniu en acolliment són ninsencantadors, que els vostres amics i veïnats poden descriurecom a nins molt sociables, que saben què dir i com manejardiferents situacions socials. Aquesta “simpatia” lhem dentendrecom a quelcom funcional, una manera de fer que els va funcionaren el passat per rebre latenció dels adults que necessitaven. Ésuna “simpatia indiferenciada”.Aquests comportaments poden ser, en ocasions, moltsuperficials i linfant pot mostrar-se totalment indiferent si ladultvol crear una vertadera intimitat amb ell. Atenció! Només la paciència, lamor i el temps crearan un vincle vertader. No us deixeu influenciar pels comportaments que us mostren indiferència ja que sols són mostres dinseguretat. 100 95 75 25 5 016
  26. 26. 5.7. POR A LABANDONAMENT:“Necessita saber on serem a cada moment: on anam, amb qui, quan tornarem…” Com a conseqüència de la por que té de l abandonament, potser que linfant que ara viu amb vosaltres necessiti saber en totmoment on són els membres de la família, insisteixi en noseparar-sen, demani constatment si lestimen o si el vendran acercar...Es pot sentir molt insegur i, arran de les seves experiènciesanteriors, tem labandonament. Empatitza de forma exageradaamb les situacions que viu la seva família acollidora perquè elconsiderin part daquesta.ALGUNS CONSELLS...- Intentau contestar de forma breu i satisfactòria els seus dubtes (“i tantque testim!”, “Quan surtis descola seré just aquí esperant-te”...) imirau de calmar la seva angoixa. A continuació intentau parlar amb ello fer alguna activitat que capti la seva atenció.- De mica en mica, veureu com els dubtes i interrogants es vanespaiant en el temps. 100 95 75 25 5 0 17
  27. 27. 5.8. LES MENTIDESEl menor que heu acollit pot ser que comenci a dir mentides demanera exagerada. Normalment sol ser un mecanisme dedefensa o com a conseqüència denyorar el seu passat. En elpassat, els nins i nines poden haver experimentat unes vivènciesque fan percebre el món i les persones amb gran hostilitat. Dirmentides per aconseguir qualque cosa que els agrada i satisfàés una conducta acceptable ja que en altres contexts ho hannecessitat. Un cop visquin amb vosaltres, aquest patró deconducta es pot mantenir en les ocasions que desitgin qualquecosa amb molta intensitat o se sentin en perill.ALGUNS CONSELLS...- Explicau-li que les mentides rompen la confiança i que entengui queles conseqüències de dir-les són pitjors que les de dir la veritat.- Respectau el sentiment de pèrdua del passat i donau-li suport perelaborar el dol.- Quan “sinventi la realitat” explicau-li com són les coses ambclaredat però no us enfadeu amb ell. 100 95 75 25 5 018
  28. 28. 5.9. LA IMPORTÀNCIA DE LES REGRESSIONS:“Intenta cridar latenció amb comportaments de nin petit”Linfant acollit pot tenir fases o etapes on sembla que va capenrere en els seus aprenentatges. Pot començar a mostraractituds pròpies dun nadó o dun infant molt petit, tornar a orinar-se al llit, fer retrocessos importants en làmbit escolar...Aquestes regressions les podem entendre: - com a comportaments REPARADORS : el nin o la nina necessita satisfer necessitats que no ha pogut cobrir en el passat. Això és un senyal que el menor avança, no que empitjora. -com a conseqüència de situacions destrès ( canvi en els horaris de visites amb els pares biològics, després duna llarga estada a lhospital, canvi de domicili, naixement dun nou membre de la família, etc.).ALGUNS CONSELLS...- Intentau desxifrar i comprendre per què es comporta daquestamanera.- Avisau-lo dels canvis i ajudau-lo a preveure què és el que passarà. 100-No penseu que heu fallat ni que tot el que heu fet no ha servit de res:normalment les regressions són una passa enrere per poder seguir 95avançant! 75 25 5 0 19
  29. 29. 5.10. DIFICULTATS PER DORMIR BÉ: “Mai vol anar a dormir quan li deim. També es desperta sovint a mitjanit”.Potser que el nin que estigui amb vosaltres passi i us faci passarnits difícils. És freqüent trobar nins i nines que no volen anar adormir, tenen por durant la nit, malsons, dormen nerviosos...La qualitat del son és el reflex de la seva salut física i mental. Alprincipi el menor sha dadaptar a molts de canvis ( a vosaltres, lanova escola, el nou entorn...) i també ha de reparar el dolor delseu passat. 100 95 75 25 5 020
  30. 30. 5.11. DIFICULTATS EN EL CONTEXT ESCOLAR: “ A lescola és un desastre. Té un nivell molt baix i un comportament agressiu ”Lescolarització o el canvi descola pot comportar tot un seguit dereptes per a linfant per als quals no està preparat. Això potderivar en una situació destrès i frustració que es potmaterialitzar de diferents maneres; per exemple, amb mostresde ràbia i agressivitat. També és possible que el menor acollit,per les diferents situacions que ha viscut, no hagi assolit elsnivells acadèmics que per edat li pertoquen.ALGUNS CONSELLS...-Cal que tengueu expectatives realistes (partir de la situació del nin). Elrendiment millora quan sestimula la motivació per aprendre, la sevaautoestima i la seva seguretat emocional.- Parlau amb el tutor. És fonamental la coordinació i col·laboració entrela família i lescola per compensar les dificultats que puguin sorgircercant estratègies i pautes educatives comunes que afavoreixin almateix temps ladaptació i laprenentatge de linfant.- Ensenyau-li habilitats socials bàsiques i apuntau-lo a alguna activitatextraescolar. 100 95 75 25 5 0 21
  31. 31. 6 . LES VISITES AMB LA FAMÍLIABIOLÒGICALes visites dels menors amb els pares o membres de la sevafamília biològica són la característica més definidora delsacolliments. Aquestes visites entre pares biològics i fills esfonamenten en el dret que té el nin de mantenir uns vincles ambels seus progenitors ja que, lacolliment familiar, no implicanecessàriament la ruptura daquesta relació ( encara que potocórrer).Per què són bones aquestes visites? - Ajuden el menor a entendre i elaborar la seva història personal. - Respecten el dret dels nins a poder seguir estimant els seus pares. - Respecta el dret dels pares a veure els seus fills. - Mostra als menors la seva realitat i els ajuda a enfrontar-se a les seves pors i culpes. Les visites poden ajudar el menor a “desculpabilitzar-se” de la situació que viu.Qui sencarrega de què les visites resultin beneficioses? 100 95En les visites, hi ha una responsabilitat compartida entre pares,família acollidora i administració per a què resultin beneficioses 75per als infants acollits. -La família acollidora: ha de fomentar el contacte del menor 25 amb els seus pares i respectar el règim de visites i contactes 5 establerts. 022
  32. 32. - Els pares biològics: tenen el dret a mantenir el contacte amb els seus fills i han de complir amb el règim estipulat a més de respectar la família acollidora. - LAdministració pública: ha de dissenyar el tipus de visites i els contactes més apropiats per a cada cas i sha de responsabilitzar de fer el seguiment del desenvolupament de les visites.Com parlar al nin o a la nina de la seva família biològica?El nin o nina que acabam dacollir té una vinculació afectiva ambels seus pares o familiars més propers. És important quemostreu una actitud de respecte cap a la seva família i eviteuemetre judicis. Intentau desdramatitzar qualsevol problema quepugui sorgir durant el procés. 100 95 75 25 5 0 23
  33. 33. 7 . ALTRES QÜESTIONS A TENIR ENCOMPTE7.1. LA SITUACIÓ LEGAL DELS MENORS:QUÈ VOL DIR TUTELAR UN MENOR?Tutelar un menor significa tenir cura dell, educar-lo, alimentar-loi oferir-li una educació integral i fer tot el que sigui necessari per ala recuperació de les seves capacitats i la seva reinserció en lasocietat. Tutelar un menor significa representar-lo i administrarels seus béns.En els casos dacolliment familiar la tutela lassumeixladministració competent (en aquest cas lIMAS) i implica unseguiment de lacolliment ja que també és responsabilitat sevavetllar pel benestar del menor.QUÈ VOL DIR QUE UN MENOR ESTÀ EN SITUACIÓ DEGUARDA?La guarda dun menor es refereix a lobligació dels pares o tutors 100de tenir cura dell: tenir-lo en la seva companyia, alimentar-lo,educar-lo i procurar-li una formació integral. 95En els casos dacolliment la guarda lassumeix lentitat pública i 75la delega a la família acollidora. Implica per als acollidors la curaquotidiana del menor, és a dir, vetllar per ell, tenir-lo en la sevacompanyia, alimentar-lo, educar-lo i donar-li una formació 25integral. 5 024
  34. 34. 7.2. LAUTORITZACIÓ DACTIVITATS:Durant el temps que el nin és acollit el seu tutor legal continuasent LIMAS. Això comporta que qualsevol fet o circumstància detranscendència per al menor hagi de ser autoritzat perlAdministració competent: intervencions quirúrgiques, provesen què es requereixi lús danestèsia general, sortides alestranger amb la família acollidora,etc. 100 95 75 25 5 0 25
  35. 35. 8 . GUIA DE RECURSOS.8.1. RECURSOS PER A ACOLLIDORS I MENORSACOLLITS:ACOFAMEquip de suport a acolliments familiars en família pròpiac/ Nuredduna, núm.4, 2n B. Palma.Tel. 971 42 58 04NIUEquip de suport a acolliments familiars en família externa i pre-adoptius.c/ Joan Miró, núm. 101. Palma. - Tel. 971 45 25 59Institut Mallorquí dAfers Socials (IMAS)c/ General Riera, núm.67. Palma. - Tel. 971 76 33 258.2. ALTRES RECUROS I SERVEIS COMUNITARIS QUEUS PODEN INTERESSAR:EDUCACIÓ: 100Oficina descolarització (CAIB):Tel. 971 17 65 00 95 75SALUT:IB-Salut:Atenció al ciutadà Tel. 971 17 56 00 25Servei dAtenció Mèdica Urgent: 061 5 026
  36. 36. Unitat Salut Mental Infanto Juvenil (USMIJ)- Creu Roja.c/ Arquitecte Bennàssar, 73. - Tel: 971 29 50 00Servei Municipal de Drogodependències.Plaça Cort, 4t-2n. Tel: 971 72 76 11/12CAD (Programa datenció i tractament de labús i la dependènciadalcohol i altres drogues, a nivell ambulatori)CAD Palma: C/ General Riera, 67. Palma (Telèfon: 971 763663)CAD Inca: Av. d´Alcúdia, 25. Inca (Telèfon: 971 880216)CAD Manacor: C/ José López, 1. Manacor (Telèfon: 971 844901)CAD Calvià: Av. Sa Porrassa, s/n. Magaluf (Telèfon: 971131604)CAD Felanitx: C/ Vell Marí s/n. Casa del Mar de Porto Colom(Telèfon: 971824505)Atenció a la Discapacitat (IBAS)C/ Joan Crespí, 11. - Tel.: 971 17 89 91Infosex (CAIB) Tel. 901 500 101.SEGURETAT SOCIAL:c/ Pere Dezcallar i Net, 307003 PALMA DE MALLORCA(ILLES BALEARS )Telèfons: 971 43 73 00 / 971 43 73 15; Fax: 971 43 73 17 ;www.seg-social.esCENTRES DE SERVEIS SOCIALS DE PALMA: 100CMSS Ciutat Antigac/Temple, 10 - C.P.07002 - Tel. 971 71 08 12 Fax. 971 71 64 96 95CMSS Est 75c/ Mimosa, 4 - C.P.07008 - Tel. 971 70 61 90 Fax. 971 47 32 92CMSS Estacions 25Plaça Espanya, S/N - C.P.07004 - Tel. 971 29 70 62Fax. 971 75 59 29 5 0 27
  37. 37. CMSS Litoral de Llevantc/ José Vargas Ponce, 24 A - C.P.07007 - Tel. 971 26 86 90Fax. 971 26 87 98CMSS Llevant Nordc/ Pare Bayó, 17 - C.P.07008 - Tel. 971 42 06 97 Fax. 971 27 82 17CMSS Llevant Sudc/ Joan Alcover, 59 - C.P.07006 - Tel. 971 46 38 15Fax. 971 46 32 09CMSS Mestralc/ Soltes, 4 baixos, cantonada amb Moruna - C.P.07013Tel. 971 22 10 23 - Fax. 971 22 10 39CMSS Nordc/ Soldat Soberats Antolí, 27 - C.P.07010 - Tel. 971 29 25 25Fax. 971 20 04 57 CMSS Ponentc/ Soltes, 4 baixos, cantonada amb Moruna - C.P.07013Tel. 971 45 02 94 - Fax. 971 45 41 78Punt dAtenció Serveis Socials Son Ferriolc/ Cabot, 3 baixos - C.P.07198 - Tel. 971 26 86 90Infància i joventud:Avda. Alemanya, 13 baixos. Tel. 971 78 44 78Oficina de Defensa dels Drets del Menor (ODDM):Plaça Drassana, 4. Tel.: 971 78 42 86 100DONA: 95 75Institut Balear de la Dona (IB Dona):C/ Aragó, 26-1ºE; Tel: 971 17 89 89 25Servei dacolliment per a Dones i Famílies (SADIF).Tel: 971 71 94 04 5 028
  38. 38. ALTRES TELÈFONS D’INTERÈS: 100 95 75 25 5 0 29
  39. 39. ALTRES TELÈFONS D’INTERÈS: 100 95 75 25 5 030
  40. 40. 100 95 75 25 5www.feiab.org 0

×