Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Seminari conjunt- Avaluació- Gener 2013 (Grups de Treball SdLE)

2,413 views

Published on

Sessió de treball sobre l'avaluació competencial (Rúbliques)

  • STOP GETTING RIPPED OFF! LEARN THE SHOCKING TRUTH ABOUT ACNE, DRUGS, CREAMS AND THE ONLY PATH TO LASTING ACNE FREEDOM... To get the FACTS on exactly how to eliminate your Acne from the root 100% naturally and Permanently and achieve LASTING clear skin without spending your hard-earned money on drugs and over the counters...  https://tinyurl.com/ybbtmvh8
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

Seminari conjunt- Avaluació- Gener 2013 (Grups de Treball SdLE)

  1. 1. Seminari Conjunt: Avaluació competencial en projectes escolars Sessió 2 Gener 2013 Departament dEnsenyament (Barcelona).Neus Lorenzo@NewsNeus Ref: Refr: http://nothingbutkryptonite.tumblr.com/post/36683148590/literally-me-every-time-i-do-a-project
  2. 2. Si parléssim de menjar, avui passaríem de ser comensals a ser Cuiners en Cap.Ref: http://www.masquefa.cat/uploads/setmana1905.jpg http://www.xtec.cat/col-cormar-gracia-bcn/index_archivos/insta/cuiner.JPG http://www.tv3.cat/multimedia/jpg/9/2/1216290268429.jpg
  3. 3. • Avaluació: tipologies, finalitat, conceptes bàsics• Avaluació: funció curricular• Avaluació a l’aula: – Eines i estratègies – Exemples: rúbriques i diagrames radials – Una pràctica: identificació d’indicadors
  4. 4. Si ensenyem avui com ensenyàvem ahir, robem als nostre alumnes el seu demà. John DeweySi avaluemcom sempre,no podrem transmetrevalors diferents!
  5. 5. Què i per què ensenyem? Per què i per a què avaluem? Què estan aprenent els alumnes?Imatge: http://www.revistaespigol.com/wp-content/uploads/2011/05/05-04_FestivalTeatreInfantil_03.jpghttp://www.cse.salford.ac.uk/insight/images/projectwork06.jpghttp://static.edvantage.com.sg/site/servlet/linkableblob/edvantage/768722/topImage/Revamp_project_work_in_JCs-topImage.jpghttp://myuci.net/wp-content/uploads/2012/10/20121029-multichoicetest.jpg
  6. 6. Com avaluem?Què estan aprenent els alumnes?
  7. 7. Avaluació, un concepte enriquidor Podeu classificar l’avaluació per: - Els agents que l’apliquen - La línia temporal - La intenció o finalitat - … … ?? Avaluació formativa Avaluació certificadora Avaluació final Avaluació externa Avaluació reguladora … … ... … … ... Avaluació inicial“Desplegament del currñiculum”, Pag. 157 (2012)http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/034fc257-4463-41ab-b7f5-dd33c9982b4f/curriculum_ep.pdf
  8. 8. Avaluadors i avaluats en el Sistema EducatiuFamílies Alumnat Centre Directors Projectes Programes Docents… ... departaments, serveis, cicles, administració, inspecció, formació, gestió... INICIAL FINAL INTERNA EXTERNA CENSAL MOSTREIG VOLUNTÀRIA OBLIGATÒRIA PROCESSUAL CERTIFICATIVA GENERAL FOCALITZADA CURRICULAR ORGANITZATIVA DIAGNÒSTICA CONTRASTIVA … púbica … individual … coavaluació … formativa … competencial …
  9. 9. Perspectives de l’acció avaluadora Diferentes estratègies d’avaluació segons la funció i els interessos Per què i per a què avaluem? ESTRATEGIA INTERÉS FUNCIÓN Observació Resultats /Beneficis Reacció/Selecció Contrast Mediació Formació / Comunicació Comprensió Processos Canvis / Reforma /Transforma. Valoració Opinió Estandarizació/Judici Acreditació Prestigi/Pertenència Homologació/Llicència prof. Medició Dades de resultats Comparació /Classificació Avaluació Gestió del Coneixem. Aprenentatge formalAdaptat de: Jesús Rul, Evaluación de Competencias
  10. 10. Quina relació hi ha entre currículum i avaluació? Decrets curriculars de Primària i Secundària: “S’entén per currículum de l’educació primària/secundària obligatòria el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació”El currículum defineix el procés d’ensenyament i aprenentatge en un sistema educatiu:FINALITAT: Competències per a la vida SEQÜENCIACIÓ: Objectius d’etapa, de cicle, de matèria... CONCRECIÓ: Continguts ORIENTACIONS I TÈCNIQUES: Mètodes pedagògics CONTROL DE QUALITAT: Criteris d’avaluació (processos, resultats, assoliment...) Ref: Decrets curriculars de Catalunya Primària: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf Secundària: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf
  11. 11. Integració en les propostes d’acció educativa Criteri:Indicadors: Contrast d’assolimentValoració deles tasquesambevidències Actuacions: diversificació d’activitats d’ensenyament i aprenentatge Font: OSAC
  12. 12. Com avaluem?...Ref: http://i567.photobucket.com/albums/ss114/j4jokes11/Love%20Ever/Cheating_Exam_Love_Ever.jpg
  13. 13. Finalitat de l’avaluacióOrdre d’avaluació de Primària i secundària de Catalunya: “La finalitat de l’avaluació és identificar les necessitats educatives de cada alumne/a mitjançant l’avaluació inicial, informar sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge amb l’avaluació contínua i formativa, comprovar els progressos de cada alumne/a amb avaluació contínua i sumativa, i orientar el professorat perquè ajusti la seva tasca docent al progrés dels alumnes i les alumnes. Aquests diferents propòsits de l’avaluació fan que per a cada alumne o alumna calgui plantejar-se què s’avalua, com s’ha d’avaluar i amb quins referents s’han de comparar els resultats.” OREAMBUL DE: Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés davaluació en leducació primària. Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés davaluació a leducació secundària obligatòria.
  14. 14. A la recerca de la qualitat educativa Congrés de Singapoure 1999… “Definició de qualitat educativa” = Bons resultats (educatius) + Bons processos (gestió educativa) PISA ACTIC •TIC o competència digital •Matemàtica, •Llengües estrangeres PIRL• De resultats •Lectura •Aprendre a aprendre Lisboa 2010 •Ciències •Educació cívica o ciutadana •Tases d’abandonament• D’èxit i de transició a la vida adulta •Finalització de FP i Sec. Sup. UNESCO •Participació en l’educació superior EU 2020• De seguiment de l’educació •Avaluació i lideratge escolar •Impliació de les famílies• De recursos i estructures •Formació del professorat •Escolarització en l’educació infantil •Nombre d’alumnes per ordinador •Despesa educativa per estudiantRef: Indicadors internacionals (Benchmarks), Singapoure 1999
  15. 15. L’avaluació acreditativa MECR: Nivells de referència de Llengües estrangeres La formació al llarg de la vidaLevel A1 A2 B1 B2 C1 C2 Breakthrough Waystage Thereshold Vantage Effective MasteryNivell A1: A2: B1: B2: C1: C2:English Inicial - A Bàsic KET Llindar PET Avançat FCE ... CAE Funcional Domini CPEGerman Start Deutsch B Start ZD - D ZMP ZOPCatalan 1 C 2 Deutsch Certificat Certificat Certificat C Certificat KDS Certificat D nivell bàsic nivell elemental nivell intermedi B nivell suficiència nivell superior ... ASpanish - - Diploma Diploma - Diploma Nivel Nivel Nivel inicial intermedio ALTE FRAMEWORK of Language Examinations Superior The Common European Frame of Reference
  16. 16. L’avaluació escalada de progrés del grupRef: http://cot.ag/dPGOTH Consell Superior d?Avaluació PISA 2009
  17. 17. Avaluació comparatiu del sistema educatiu Creences i preferències del professorat sobre metodologia Constructivista TransmissoraTALIS: n all countries but Italy the average endorsement of constructivist beliefs is stronger than that of direct transmission beliefs. Inmost countries, therefore, teachers believe that their task is not simply to present facts and give their students the opportunity to practice,but rather that they should support students in their active construction of knowledge.Ref: Creating Effective Teaching and Learning Environments First results from TALIS, 2009 ODCE
  18. 18. Resultats i tendència Ref: http://ow.ly/fYlen
  19. 19. Diferents maneresd’aprendre i ensenyar Shapes in Paris
  20. 20. … Però com avaluem? EXAMEN: Present continu NAME : 1.Quin significat té el present continu? 2. Escriu la forma afirmativa del verb WORK 3. Escriu la forma negativa del verb EAT en present continu 4. Escriu la forma interrogativa del verb RUN 5. Tradueix el què has escrit a l’exercici 2, 3 i 4
  21. 21. Com avaluem: evolució normativaMemoritzar continguts Aplicar coneixements Desenvolupar competències per viure LGE LOGSE LOE
  22. 22. La rateraUn conte per pensar...
  23. 23. • Una vegada hi havia un ratolí que vivia en una masia, envoltat de tot els altres animals que eren els seus amics: una vaca, un garrí, una gallina…
  24. 24. • Un dia va descobrir una ratera i es va espantar molt…
  25. 25. Primera pregunta... Individual Quants animals he esmentat en aquest conte? TIPUS de pregunta : Recuperar informació explícita o literalRESPOSTA: 4 animals // tots els animals de la masia
  26. 26. La rateta es volía amagar, però p`rimer va pensar que havia d’avisar els seus amics...• Li va anar a dir a la vaca:-El pagès ha comprat una ratera!! Hem de fer alguna cosa! …• La vaca li va contestar:-Per tant poc t’alteres?Jo no n’he de fer res!La ratera no és pas problema meu...
  27. 27. • Li va anar a dir al garrí:-El pagès ha comprat una ratera!! Hem de fer alguna cosa! …• El garrí li va contestar:-Per tant poc t’alteres?Jo no n’he de fer res!La ratera no és pas problema meu!
  28. 28. • Li va anar a dir a la gallina:-El pagès ha comprat una ratera!! Hem de fer alguna cosa! …• La gallina li va contestar:-Per tant poc t’alteres?Jo no n’he de fer res!La ratera no és pas problema meu!
  29. 29. No havia aconseguit alertar ningú...• Així que la rata es va amagar al fons del seu cau, morta de por!
  30. 30. • El dia següent la muller del pagès va anar a revisar la ratera i va trobar… una enorme serp que es regirava atrapada per la cua!… Molt enrabiada, la serp va donar un bot i li va mossegar un peu!!
  31. 31. • El seu marit mirar de curar-la, però la pobre dona estava molt greu i empitjorava ràpidament.• Desesperat, el pagès va decidir matar la gallina per fer un brou i mirar d’alleugerir els sofriments de la seva dona… •Cada dia li donava sopa, però ella estava molt i molt malalta, a punt de morir…
  32. 32. Segona pregunta... Per parelles Morta la gallina, cóm podia fer més brous i sopes ? TIPUS de pregunta: Relacionar i interpretar la informació explícita i inferir per contextRESPOSTA: connexions (informació implícita)
  33. 33. • El pagès plorava molt, i va decidir sacrificar el garrí per fer una bona escudella de salsitxes i cigrons, i brous consistents que li donava amb cura i paciència... •Però ella empitjorava encara més, semblava a punt de morir sense que rés hi posés remei!
  34. 34. Tercera pregunta... Per parelles Si fóssiu el pagès, què faríeu ? TIPUS de pregunta: Relacionar i interpretar la infomació explícita i inferir per contextRESPOSTA: reflexions (jo -els altres)
  35. 35. • Desesperat, el pagès volia cuinar la vaca per fer un brou ben reconstituient, però finalment va vendre la vaca per portar a la seva dona a l’hospital i pagar les despeses de l’estada a la gran ciutat… i després d’unes setmanes, es va recuperar! BANC HOSPITAL
  36. 36. Quarta pregunta... Per grups Com hagués acabat el conte si el pagès hagués mort i cuinat la vaca? TIPUS de pregunta: Reflexionar sobre un personatge, el contingut i la forma del textRESPOSTA: Per estimular l’aprenentatge i el canvi actitudinal
  37. 37. • Sol a la masia, amagat al fons del seu forat, el ratolí ncara recorda les paraules dels seus companys: -Per tant poc t’alteres?Jo no n’he de fer res!. (Tu penses el mateix?)La ratera no és pas problema meu! …
  38. 38. Competencies parcials: escales internacionals de lectura CAPACITATS DE LECTORA Informació en text Fora del textAccedir a la Integrar i Reflexionar i informació Interpretar avaluar Comprensió Contingut Recuperar global Interpretació Forma -Font: Avaluació PISA 2003-2006-2009 -Consell Superior de Catalunya: -Avaluació de competències de 6è
  39. 39. La rateraUnconte per pensar...
  40. 40. Enfocament de l’avaluació competencial • Forma part del currículum i està present en qualsevol moment del procés. • Té un caràcter més formatiu que sancionador . • Hi ha diferents agents, estratègies i objectes d’avaluació. • Té un paper fonamental per regular Resposta literal els processos d’ensenyament i a una pregunta aprenentatge. • Es basa en situacions reals, properes i vivencialsAdaptat de: Neus Santmartí
  41. 41. Les dimensions competencials al Currículum i al MERCDimensió comunicativa Dimensió estètica i literària Dimensió plurilingüe i intercultural Potencial lingüístic C2 Domini C1 Quantitat Criteri Funcional Complexitat B2 Avançat Comunitat B1 Llindar Qualitat Cognició Comunicació A2 Bàsic Continguts AICLE A1Eixos del MERC Inicial CLIL-EMILE
  42. 42. Aprendre per a aprendre: un procés vital PISA: identificar el “moment d’aprenentatge” 1. Identificar la informació rebuda 2. Promoure una resposta escaient 3. Opinar, contrastar, conciliar respostes La Marta diu: No tinc res, no séprocessos 4. Comparar estratègies i que posar-me.... 5. Valorar, acceptar i descartar alternatives-Colors-Roba´Ajúda-la!-Números-... ... ...-Quantes combinacionsde models pot fer ambtres jerseis i quatrepantalons? -Podem anar sense jersei?... Sense pantalons? -Podem vestir sempre com vulguem? Per què?
  43. 43. Tenim exemples de proves PISA -Quins números hi ha a sota de cada dau? Quines preguntes faríes?... -En un dau trucat on sortissin el doble de cincs del habitual, - Al nivell 2*: recuperar informació explícita quin número sortiria la meitat de les vegades? -Si només dos d’ells tinguessin a dalti un nombre dades - Al nivell 4*: utilitzar, integrar interpretar parell, - Al nivell 6*: reflexionar, relacionar i fer connexions, quans imparells hi haurien a sota?
  44. 44. El MECR El Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües, elaborat pel Consell d’Europa, planteja com a fita: - Aprendre una o dues llengües estrangeres, en coherència amb la competència plurilingüe i intercultural* *Competència Plurilíngüe i intercultural: “la capacitat d’utilitzar les llengües amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacció intercultural que té una persona que domina, en graus diversos, distintes llengües i posseeix experiència de diverses cultures”Currículum ESO, [http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/fe124c3b-2632-44ff-ac26-dfe3f8c14b45/curriculum_eso.pdf]pag. 34http://www.soc.mil/swcs/swmag/archive/SW2503/images/SW2503RealResults_3.jpghttp://wwwimages.adobe.com/www.adobe.com/content/dam/Adobe/en/features/creativecloud/cs6/images/708x510/ccm-team-marquee-poster-708x510.jpg
  45. 45. Diferents maneres d’avaluar: Les eines d’avaluació• Registres i anecdotaris per a l’observació de la realitat …• Portfolio personal de seguiment i recollida d’evidències.• Qüestionaris i formularis (KPSI (Knowledge and Prior Study Inventory) , etc…)• Mapes conceptuals i diagrames de visibilitat de dades• Rúbriques temàtiques o procedimentals• Pautes d’acció, bases d’orientació, protocols...• Conversa, diàleg directe, debats...• Vídeos i enregistraments d’àudio…• Proves escrites, exàmens, informes…• Projectes, murals, reculls, dossiers, herbolaris, col·leccions …• Dramatitzacions, representacions…• Maquetes i models…• Exposicions, presentacions…• Documents escrits, textos, produccions…• Plànols, gràfics…• Reflexions, deduccions i generalitzacions…
  46. 46. Els indicadors estàticsLèxicGramàticaContingutÚs del vocabulariCorrecció lingüísticaOrganització d’idees
  47. 47. Què diu el currículum? Els criteris d’avaluació de les matèries són un referent fonamental per determinar el grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de cada matèria. Exemple: Llengües estrangeres Produir de forma guiada textos escrits, en diferents suports, de tipologia diversa, que siguin entenedors, utilitzant estructures, connectors senzills i lèxic adequat, tenint cura dels aspectes formals i respectant les regles fonamentals d’ortografia i de puntuació.Ref: Currículum ESO, CAPÍTOL 6, Article 18 Avaluacióhttp://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/decret_eso.pdf
  48. 48. Els indicadors dinàmics entenedors IndicadorsIndicadors significatius utilitzant estructures d’assoliment connectors senzills lèxic adequat aspectes formals ortografia personal registre registre puntuació quotidià social acadèmic - Escala de qualitat +
  49. 49. Qualitat i excel·lència: qüestió de gustos? La mare envia l’Oriol a comprar fruita, i ha de triar “la millor”… Quins paràmetres l’ajudaran a escollir?•Indicadors irrellevants: posició, embolcall...•Indicadors significatius: brillantor, duresa...
  50. 50. La qüalitat, una qüestió de grau… La pell mostra lluentor,Indicadors significatius FRESCA sense de cops amb textura LLUENTA natural… SANA MADURA OLOROSA - Escala de qualitat +
  51. 51. La rúbrica quantitativa: una eina de contrast per l’avaluació + - Sap Intenta Amb prou Reflexiona explicar les sobre el seves diversificar feines lèxic i la idees amb registres domina elÚs del terminologia però sense vocabularivocabulari específica i diferents ajustar-los familiar i científica registres a l’ús quotidià 0,5 5 socials 3 2 Sap escollir Pot utilitzar i Intenta Utilitza les diverses recursos diversificar estructures estructures estructures quotidianesCorrecció complexes gramaticals sense nexes lingüística en funció expressius amb alguns de l’ús senzills 4 connectors complexes 6 3 0,5 Organitza el Té una idea Presenta les Utilitza una text principal idees poc estructura estructurat però poques ordenades o repetitiva eOrganització des de l’idea secundàries sense inconnexad’idees principal 5 3 jerarquia 2 0,5 Raonar Analitzar Fer Reproduir
  52. 52. Acrivitat en petit grup1. Seleccionem un criteri d’avaluació (Documentació adjunta: Criteris d’avaluació dels currículums de rimària y secundària)2. Pensem diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge que poden ajudar a assolir aquest criteri (Millor si són tasques ben concretes, focalitzades i definides! Es podran fer al llarg del curs)3. Per una tasca determinada, farem una rúbrica de seguiment (Per una tasca o projecte complex, farem referència a diversos criteris, per aliniar els assoli,menst amb el Marc Europeu Comú de Referència) Veure material de referència a Odissea “Projecte per segón de ESO: Un programa de televisió” (Autora: Rosamaria Felip )
  53. 53. Criteris de Llengua estrangera (CI)Primera llengua estrangera (Primària CI)• Captar el missatge global de les produccions orals amb suport visual i no visual més treballades al’aula.• Captar informació rellevant d’un missatge oral.• Entendre i participar activament de les interaccions orals treballades.• Reconèixer mots i expressions orals en la seva forma escrita i usar-les oralment.• Reproduir textos orals tenint en compte el ritme i l’entonació segons el model ofert.• Escriure paraules, expressions conegudes i frases a partir de models i amb una finalitat específica.• Comprendre que la llengua és un instrument de comunicació, per aprendre i apropar-se a altres cultures, que hi ha diversitat de llengües i mostrar respecte per totes.• Percebre algunes característiques de les semblances entre les llengües que hi ha a l’aula o a l’entorn més proper.• Mostrar interès i valorar la utilització d’una llengua estrangera per a la comunicació dins de l’aula i en les activitats d’ensenyament i aprenentatge que es creïn dins de l’aula.• Tenir una actitud crítica cap a estereotips lingüístics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes Ref: Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenació dels ensenyaments de leducació primària http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf
  54. 54. Criteris de Llengua estrangera (CM)Primera llengua estrangera (Primària CM)• Captar missatges globals i específics de les produccions i interaccions orals més habituals que es produeixen a l’aula.• Captar el sentit global de missatges orals i escrits sobre temes familiars, coneguts i d’interès.• Emprar la llengua estrangera en situacions pròpies d’aula.• Produir textos orals seguint un model i atenent a la pronunciació, ritme, entonació per explicar fets i conceptes relacionats amb ell mateix el món que l’envolta o per transmetre informació d’altres àrees curriculars.• Extreure informació de textos escrits lligats a temes coneguts i amb una finalitat educativa concreta• Escriure frases i textos curts i significatius en situacions quotidianes i escolars a partir de models amb una finalitat determinada i amb un format establert, tant en suport paper com digital.• Usar algunes estratègies per aprendre a aprendre, com demanar aclariments, comunicar amb gestos, utilitzar diccionaris il·lustrats, i identificar alguns aspectes personals que ajudin a aprendre millor.• Mostrar un cert grau d’autonomia a l’hora de resoldre les situacions d’aprenentatge.• Conèixer i valorar la diversitat lingüística (entre llengües diferents o dintre d’una mateixa• llengua) i cultural de l’entorn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i tenir interès per comprendre-les.• Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació i participar amb interès en les activitats en què s’usa la llengua estrangera.• Comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències.• Tenir una actitud crítica cap als estereotips lingüístics que reflecteixin prejudicis lingüístics racistes, classistes o sexistes. Ref: Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenació dels ensenyaments de leducació primària http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf
  55. 55. Criteris de Llengua estrangera (CS)Primera llengua estrangera (Primària CS)• Captar missatges globals i específics de interaccions orals variades procedents de diferents contextos relacionats amb els alumnes i el seu entorn més proper.• Expressar-se amb certa fluïdesa davant les produccions i interaccions orals més habituals en l’àmbit escolar i personal.• Participar amb naturalitat en les interaccions orals (fer preguntes, demanar aclariments o disculpes, donar les gràcies) i mostrar interès en les produccions orals pròpies i respecte per les produccions orals dels altres.• Emprar la llengua estrangera amb correcció tenint en compte l’entonació, el ritme i les estructures pròpies per transmetre informacions diverses d’acord amb una finalitat educativa i emprant els recursos disponibles.• Fer petites exposicions orals individuals o en grup de temes relacionats amb les diferents àrees del coneixement.• Comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents suports i formats.• Elaborar textos escrits senzills tant en suport paper com digital segons un model i tenint en compte el destinatari, el tipus de text i la finalitat comunicativa.• Mostrar cura i interès per les produccions escrites així com dels elements que en són propis (correcció, planificació, contextualització, revisió).• Valorar i reconèixer les diferents estratègies que ajuden a prendre consciència del propi aprenentatge i mostrar un cert grau d’autonomia a l’hora de resoldre situacions d’aprenentatge.• Actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i interès per comprendre-les.• Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació amb altres persones i cultures, interessant-se per les produccions tradicionals i actuals en llengua estrangera.• Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències i canviar el punt de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el món.• Tenir interès per solucionar els problemes de comprensió i comunicació que es produeixen en contextos multilingües, sabent adaptar els missatges.• Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb els prejudicis racistes, sexistes i classistes. Ref: Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenació dels ensenyaments de leducació primària http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf
  56. 56. Criteris de Llengua estrangera 1r ESO Educació Secundària: 1r curs ESO • Participar en interaccions orals sobre temes coneguts o treballats prèviament, utilitzant les estratègies adequades per facilitar la continuïtat de la comunicació i produir un discurs entenedor i adequat a la intenció comunicativa. • Comprendre la idea general i les informacions específiques més rellevants de documents orals senzills, • emesos cara a cara, o procedents de mitjans audiovisuals si es parla lentament i amb claredat. Matèries. Àmbit de llengües 50 • Reconèixer la idea principal i extreure informació específica i global de documents escrits senzills, en suport paper i digital, sobre continguts de diverses àrees de coneixement i adequats a l’edat. • Produir textos breus, orals i escrits, coherents, i amb bona dicció o amb correcció ortogràfica i puntuació adequada, a partir de models. • Observar algunes regularitats de la llengua estrangera i induir-ne les regles de funcionament. • Utilitzar de forma guiada els recursos de les TIC per a la cerca, organització, intercanvi i presentació d’informació. • Utilitzar estratègies per progressar en l’aprenentatge de manera autònoma. • Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i de descoberta envers la llengua, la cultura i les formes de vida diferents a les pròpies. • Mostrar predisposició per al treball col·laboratiu.Decret 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educaciço obligatòria [http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf ]
  57. 57. Criteris de Llengua estrangera 2n. ESO Educació Secundària: 2r curs ESO •Participar en interaccions orals bàsiques per aconseguir comunicar de forma entenedora, fent ús d’estratègies per superar les interrupcions i per iniciar i concloure intercanvis comunicatius. • Comprendre la idea general i informacions específiques de missatges orals emesos cara a cara, o en qualsevol suport sobre temes coneguts.Matèries. Àmbit de llengües 59 • Comprendre la informació general i específica de diferents textos escrits, en suport i format de tipologia diversa, sobre temes adequats a l’edat i relacionats amb els àmbits educatiu i personal. • Llegir textos breus de forma expressiva (rimes, poemes, cançons). • Produir de forma guiada textos orals breus, coherents i amb bona dicció que siguin entenedors per a l’interlocutor/a. • Produir de forma guiada textos escrits, en diferents suports, de tipologia diversa, que siguin entenedors, utilitzant estructures, connectors senzills i lèxic adequat, tenint cura dels aspectes formals i respectant les regles fonamentals d’ortografia i de puntuació. • Utilitzar els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera en diferents contextos de comunicació, com a instrument d’autoaprenentatge i d’autocorrecció de les produccions pròpies orals i escrites i per comprendre les produccions dels altres. Utilitzar de forma guiada els recursos digitals en la cerca, organització i presentació d’informació. • Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i de descoberta envers la cultura i formes de vida diferents a la pròpia. • Participar en l’avaluació de les produccions pròpies i les dels altres. • Mostrar predisposició per al treball col·laboratiu.Decret 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educaciço obligatòria [http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf ]
  58. 58. Criteris de Llengua estrangera 3r ESO Educació Secundària: 3r curs ESO •Participar en converses i simulacions breus, relatives a situacions habituals o d’interès personal i amb finalitats comunicatives diferents, utilitzant les convencions pròpies de la conversa i les estratègies necessàries per resoldre les dificultats durant la interacció. • Ús de fórmules característiques del llenguatge formal i de l’informal en les comunicacions orals i escrites. • Comprendre la idea general i informacions específiques de missatges i documents autèntics incloent-hi els procedents dels mitjans de comunicació, i semiautèntics en suport i format de tipologia diversa, sobre temes d’interès dels àmbits personal i educatiu. • Comprendre la informació general i l’específica de diferents textos escrits, autèntics i adaptats, d’extensió variada, i reconèixer la seva intenció comunicativa. • Elaborar de forma semicontrolada textos de tipologia diversa, orals i escrits, tenint cura del registre, el lèxic, les estructures, i alguns elements de cohesió i coherència per marcar la relació entre idees i fer-los entenedors als destinataris o destinatàries. • Utilitzar els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera en diferents contextos de comunicació, com a instrument d’autoaprenentatge i d’autocorrecció de les produccions pròpies orals i escrites i per comprendre les produccions d’altri. • Utilitzar els recursos de les TIC de forma progressivament autònoma per buscar informació, produir textos a partir de models, enviar i rebre missatges de correu electrònic i per establir relacions personals orals i escrites, i mostrar interès pel seu ús. • Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i de descoberta envers la cultura i formes de vida diferents a la pròpia. • Participar en l’autocorrecció i l’avaluació de les produccions pròpies i les d’altri, i mostrar una actitud activa i de confiança en la capacitat d’aprenentatge de llengües. • Participar activament en el treball col·laboratiu.Decret 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educaciço obligatòria [http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf ]
  59. 59. Avaluació, rúbriques i entorns de seguiment escolar temàtic• http://assessment.uconn.edu/primer/how1.html• http://www.uwstout.edu/soe/profdev/rubrics.cfm#cooperative• http://www.cmu.edu/teaching/assessment/examples/cfa/course_rubricproj• http://www.cmu.edu/teaching/assessment/examples/cfa/tools/dramaself-a• http://www.cmu.edu/teaching/assessment/examples/cfa/tools/participation• http://www.schrockguide.net/assessment-and-rubrics.html• http://www.vcu.edu/cte/resources/OTLRG/06_10_Rubrics.html• http://teamcproject.wikispaces.com/The+Assessments• http://web.archive.org/web/20070729202034/http://205.213.162.11/stairs_• http://incredibleart.org/links/toolbox/rubrics.html
  60. 60. Tutorials: Espais de rúbriques autogenerades•Espai per a compartir rúbriques on line (diverses llengües)http://rubistar.4teachers.org/index.php?screen=NewRubric•Exemple de rúbrica portafoli en Catalàhttps://spreadsheets.google.com/ccc?key=0AgKzafPwiJwcdHJucVJTbFNXeUVCYTNqaklORU0yQVE&hl=ca#gid=0•Tutorial de rúbriques en Català:https://sites.google.com/site/comtreballarlallenguaalaeso/dissenyem-un-rubrica

×