Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Totalitarismes

505 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Totalitarismes

  1. 1. 9. Democràcies itotalitarismes(1918-1939) H.M.C. 1
  2. 2. 1. La crisi de les democràcies liberals• Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial • Vencedors: sistemes polítics de caire liberal parlamentari • Dècada dels anys 20: situació econòmica difícil • Inflació altíssima • Les produccions es van enfonsar • Augment de l’atur • Crisi social: vagues • Tot això va generar una forta oposició envers les democràcies H.M.C. 2
  3. 3. 1. La crisi de les democràcies liberals• Les democràcies davant de la crisi • Gran Bretanya: • Situació econòmica greu, ja els anys 20 • 1921: partició d’Irlanda • Partit Laborista: acció parlamentària • França: • Situació crítica ens els anys 30 • Front Popular: gran coalició en el marc parlamentari • Suïssa, Bèlgica, Holanda: • Formació de coalicions governamentals de partits liberals • Països nòrdics: • Paper decisiu la socialdemocràcia H.M.C. 3
  4. 4. 1. La crisi de les democràcies liberals• El sorgiment de règims autoritaris • Apareixen dictadures que prometien: restablir l’ordre, gran nacionalisme, recolçats en grans poders com l’exèrcit o l’Església • 1920: Hongria • 1923-30: Espanya: Primo de Rivera • 1926: Polònia, Lituània i Portugal • 1933: Àustria: canceller Dollfuss • 1934: Letònia i Estònia • Anys 30: Grècia, Romania i Bulgària • ITÀLIA: 1922: Partit Nacional Feixista; Mussolini • ALEMANYA: 1933: Partit Nazi; Hitler H.M.C. 4
  5. 5. Sumari1. La crisi de les democràcies liberals2. La Itàlia feixista (1922-1939)3. La república de Weimar (1918-1933)4. L’Alemanya nazi (1933-1939) H.M.C. 5
  6. 6. 2. La Itàlia feixista (1922-1939)• La crisi de la postguerra • Gran moviment vaguístic (per la pujada del cost de la vida) • Ocupació de terres dels gran propietaris • Moviments reprimits (por a la bolxevització) • Àmbit polític: • Forta inestabilitat (1919-22: 5 governs diferents) • Coalició de partits liberals • Nacionalisme exaltat:terres irredemptes H.M.C. 6
  7. 7. 2. La Itàlia feixista (1922-1939)• La formació del partit feixista • 1919: Mussolini (exmilitant socialista) va fundar els Fasci Italiani di Combattimento • 1921: Partido Nazionale Fascista (PNF) • Programa: defensor propietat privada, fort nacionalisme, projecte expansionista i militarista • Bases: obrers descontents, petita burguesia • Ben vist per: industrials, grans propietaris,... • Un fre al: socialisme i comunisme • Ajuda financera: Confindústria • Esquadres feixistes: actes de violència social H.M.C. 7
  8. 8. 2. La Itàlia feixista (1922-1939)• La Marxa sobre Roma i l’arribada al poder • Agost 1922: esquadristes: serveis durant la vaga • Octubre 1922: Marxa sobre Roma • Si el govern no controlava, ells marxarien cap a la capital • Govern va dimitir, i Victor Manuel III va demanar a Mussolini constituir un nou executiu • Lliurament del poder al feixisme: monarquia i exèrcit • Dictadura feixista: procés de restricció de les llibertats • 1924: assassinat del diputat socialista Matteotti • Mussolini: plens poders, i va silenciar tota la oposició H.M.C. 8
  9. 9. 2. La Itàlia feixista (1922-1939) H.M.C. 9
  10. 10. 2. La Itàlia feixista (1922-1939)• Ladictadura feixista •1925: Mussolini (Il Duce): règim totalitari •1926: Llei Rocco: prohibició del partits i sindicats •1928: Gran Consell Feixista •1929: Cambra dels Fasci i de les Corporacions •Policia política: OVRA •Amb l’Església: 1929: Pactes del Laterà •Remilitarització: campanya per recuperar els territoris irredempts • Política expansionista: territoris colonials H.M.C. 10
  11. 11. 2. La Itàlia feixista (1922-1939)• Un fort dirigisme econòmic • Gran intervenció estatal • Proteccionisme a la indústria nacional • Autarquia econòmica • 1933: IRI: Institut per a la Reconstrucció Industrial • Grans obres públiques • Lligam estret entre el sector privat i l’estatal (poderosa i reduïda oligarquia) H.M.C. 11
  12. 12. 2. La Itàlia feixista (1922-1939)• Un control social estricte • Opera Nazionale Balilla: matricular tots els infants • Opera Nazionale Dopolavoro: temps lliure • Educació: mestres (amb camisa negre) • Religió: Catolicisme: religió oficial • Nous mitjans de comunicació: ràdio i cinema (amb una clara finalitat propagandística) H.M.C. 12
  13. 13. Sumari1. La crisi de les democràcies liberals2. La Itàlia feixista (1922-1939)3. La república de Weimar (1918-1933)4. L’Alemanya nazi (1933-1939) H.M.C. 13
  14. 14. 3. La República de Weimar (1918-1933)• La feblesa de la República de Weimar • 1919: aixecament de la Lliga Espartaquista • 1920: auge de grups nacionalistes radicals; cop d’Estat • 1923: “putsch” nacionalista i antidemocràtic de Hitler a Munic • Situació econòmica: deutes de guerra, fortes reparacions • 1923: França ocupa el territori del Ruhr • 1929: crisi • Els partits governamentals (Coalició de Weimar) van anar perdent suport H.M.C. 14
  15. 15. 3. La República de Weimar (1918-1933)• La formació del partit nazi • 1920: Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) • 1921: Adolf Hitler al capdavant del partit • SA: Seccions d’Assalt: esquadrons paramilitars • 1923: Putsch de Munic: Hitler detingut i 6 mesos a la presó • Mein Kampf: La meva lluita • Menyspreu democràcia • Odi al bolxevisme • Lideratge únic i fort • Antisemitisme • Superioritat raça ària • Forjar un Gran Reich • Führer; la SS: Grup de Protecció H.M.C. 15
  16. 16. Sumari1. La crisi de les democràcies liberals2. La Itàlia feixista (1922-1939)3. La república de Weimar (1918-1933)4. L’Alemanya nazi (1933-1939) H.M.C. 16
  17. 17. 4. L’Alemanya nazi (1933-1939)• L’arribada al poder del nazisme • Crisi del 1929, polarització política • 1933: Hitler, canceller en un govern de coalició • Èxit electoral (196 diputats nazis; 100 comunistes) suport de: • Classes mitjanes • Pagesos arruïnats • Obrers a l’atur • Militars i antics combatents • burguesia • Hitler: defensor eficaç de l’ordre enfront del comunisme (segons l’opinió pública alemanya) H.M.C. 17
  18. 18. 4. L’Alemanya nazi (1933-1939)• El camí cap a la dictadura • 1933: noves eleccions; persecucions dels “camises marrons”... • Incendi del Reichstag: inculpats falsament els comunistes • Amb les noves eleccions: Hitler: plens poders • 1934: amb la mort de Hindenburg: Hitler serà canceller i president alhora. H.M.C. 18
  19. 19. 4. L’Alemanya nazi (1933-1939)• La construcció d’un règim totalitari • Control total de les institucions, la societat i els individus • 1934: dissolució de partits i sindicats; supressió de llibertats individuals • Únic sindicat: Front del Treball Nacionalsocialista • Control dels poders: administració, judicatura, locals... depurats, transferits o suprimits • Control policial: SS, i la Gestapo (1934, Himmler) • Control del partit: 1934: Nit dels Ganivets Llargs H.M.C. 19
  20. 20. 4. L’Alemanya nazi (1933-1939)• Autarquia econòmica i rearmament • Objectiu principal (Goering): convertir Alemanya en una gran potència mundial • Fort dirigisme estatal: aconseguir autarquia econòmica • Prioritat a la indústria pesant • 1939: Alemanya: segona potència industrial del món, però: • Salaris baixos, jornades laborals llargues, anul.lació dels drets sindicals, comerç exterior palaritzat... • Reafirmació dels trets del capitalisme alemany H.M.C. 20
  21. 21. 4. L’Alemanya nazi (1933-1939)• El control ideològic i social • Ministeri de Cultura i Propaganda (Goebbels) • Importància a l’educació • Joventuts Hitlerianes • Dona: 3 “k”: Kinder, Kirche, Kücke • L’oposició a la nazificació: repressió brutal • Adhesió de la població atreta pel projecte de Hitler H.M.C. 21
  22. 22. 4. L’Alemanya nazi (1933-1939)• La puresa racial • Raça ària; exclusió de molts altres “tipus” d’individus • Antisemitisme alemany • 1933: boicot als negocis jueus • 1935: Lleis de Nuremberg • 1938: els jueus havien de portar un distintiu • 1938: Nit dels Vidres Trencats H.M.C. 22
  23. 23. 4. L’Alemanya nazi (1933-1939)• L’expansió territorial • Una clara vocació expansionista • Repulses contra el Tractac de Versalles • Construcció política del Gran Reich alemany • Conquerir l’”espai vital”: fer front al màxim enemic: el bolxevisme rus H.M.C. 23
  24. 24. H.M.C. 24
  25. 25. H.M.C. 25
  26. 26. H.M.C. 26
  27. 27. H.M.C. 27
  28. 28. H.M.C. 28
  29. 29. H.M.C. 29

×