Indústria espanyola i catalana

1,496 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,496
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
742
Actions
Shares
0
Downloads
15
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Indústria espanyola i catalana

  1. 1. El teixit industrial espanyolEl model industrial espanyol es caracteritza per la importància delsnuclis industrials previs i la creació deixos industrials que elsuneixen.Les grans concentracions industrials es situen al voltant de lesciutats, creant un espai urbà difús.Igualment, es pot donar el procés contrari, provocat pels problemesderivats de la saturació (col·lapses, pujada preu del sòl,conflictivitat laboral...). Per això les indústries sinstal·len al llargdels eixos de comunicació que connecten amb la ciutat central.
  2. 2. Localització industrial a EspanyaLocalització clàssica / Crisi dels 70 / Localització actual 1. Proximitat a la primera matèria 1. Accessibilitat (no tanta importància de 2. Proximitat a la font denergia la proximitat a les primeres matèries) 3. Proximitat als mercats 2. Mundialització: Menor dependència 4. Topografia dels mercats locals. 5. Facilitat de transport 3. Mà dobra: abundant i especialitzada. 6. Abundància de mà dobra 4. Accés a la innovació i a la informació. Etc. Localizacions industrials en Localitzacions industrials espacis perifèrics àrees urbano- actuals heretades industrials Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  3. 3. La localització industrial espanyola presenta DESEQUILIBRIS Àrees Àrees poc industrialitzades industrialitzades- Augmenten amb el temps: els sectors més dinàmics es localitzenen les zones més avançades.- Genera altres desequilibris: demogràfics, equipaments iinfraestructures, renda, etc.- Les Polítiques de desenvolupament regional tenen la seva base enel foment industrial. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  4. 4. Localització industrial a Espanya: TendènciesÀrees industrials Àrees industrialsdesenvolupades en expansió Localització industrial a partir de les tendències del seu desenvolupamentÀrees industrials Àrees dindustrialitzacióen decadència induïda i escassa Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  5. 5. Área industrialesdesarrolladasÁrea y ejesindustriales enexpansiónÁrea y ejesindustriales endecliveÁreas deindustrializacióninducidaÁreas deindustrializaciónescasaDifusión industrialMadrid Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  6. 6. Àrees industrials desenvolupades Àrees centrals de les àrees metropolitanes MADRID BARCELONA Evolució actual- Enfonsament i reconversió dels sectors madurs- Revitalització industrial amb empreses innovadores i seus socials(centres de decisió) de grans empreses multinacionals i filialsmultinacionals. És la terciarització industrial, quan les funcionsdoficina tenen més importància que les fabriles. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Prof.
  7. 7. Àrees industrials i eixos en expansióEls principals eixos de localització industrial es troben al llarg deles principals vies de comunicació: Vall de lEbre, Eix delMediterrani (concentren el 50% del volum de negocis del sectorindustrial). Destaca també làrea de Madrid.➢ Eix de la Vall de lEbre. Connecta làrea basca amb la catalana,dÀlaba a Lleida, a través de nodes com Logronyo o Saragossa.Tendeix a vincular-se amb làrea industrial de Madrid.➢ Eix del Mediterrani. De Girona a Màlaga, uneix Catalunya,València i Múrcia. Continua cap a França i es connecta amb lArcMediterrani europeu.➢ Àrea Industrial de Madrid. Es troba molt desenvolupada. Per laseva centralitat atreu inversions estrangeres i BUZO SÁNCHEZ dalta Prof. ISAAC sectorstecnologia (aeronàutica).
  8. 8. En aquests grans eixos industrials destaquen les coronesmetropolitanes, com el Baix Llobregat, el marge esquerraNervión i el Sud de Madrid. Tenen indústries en decadència ireconversió, però reben noves indústries procedents de lesàrees centrals (relocalitació) i indústries innovadores localitzadesen els nous parcs tecnològics.La concentració industrial en tres grans zones mostra unalocalització molt irregular, amb importants desequilibris, car laresta dEspanya presenta una industrialització notablementinferior o molt sectorial.Allà la indústria es localitzarà en franges periurbanes, enpolígons industrials en ciutats mitjanes, i en algunes àrees rurals(disperses i tradicionals. Relacionades amb lagroindústria).
  9. 9. Per zones:➢ Andalusia. En conjunt presenta un bon volum dindústria, tot ique les empreses tendeixen a situar-se en la part occidental(Sevilla, Cadis, Huelva).➢ Cornisa cantàbrica i Galícia. Constitueixen un eix secundari,basat sobretot en la siderúrgia i els productes metàl·lics, sectorsindustrials madurs. Hi ha importants zones sense industrialitzar.➢ La zona central. Hi ha enclavaments destacats com Valladolid iBurgos, però en general es troba poc industrialitzada.➢ Illes Balears i Canàries. Els arxipèlags estan pocindustrialitzats, tot i que destaca el sector del petroli, enegia iaigua, per raons de proveïment.
  10. 10. Recapitulant, cal considerar que: - Les zones amb més concentració industrial són Catalunya, Madrid i el País Basc. - Darrerament destaca limpuls de València o part dAndalusia. - Existeixen espais supraregionals, com larc mediterrani o la vall de l’Ebre. - Hi ha zones en declivi, com la cornisa cantàbrica i atlàntica. - Continuen existint zones subindustrialitzades, com les dues Castelles i Extremadura. - En les darreres dècades sha multiplicat lagroindústria.
  11. 11. ESTRUCTURA SECTORIAL DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA SECTORS INDUSTRIALS SECTORS MADURS INDUSTRIALS DINÀMICS Tèxtil, cuir i sabates Automòbil Construcció Química Electrodomèstics naval Agroalimentària (indústria blanca) Construcció Metal·lúrgia bàsica i Metal·lúrgia de transformació SECTORS INDUSTRIAES PUNTA Microelectrònica, telemàtica, automatització, biotecnologia Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  12. 12. Segons el valor de la seva producció, els tres sectors industrialsdestacats a Espanya són:- Alimentació, begudes i tabac (17% del valor de la produccióindustrial).- Químic (15%), destacant les empreses farmacèutiques i dhigienepersonal.- Material de transport (13,5%), destacant el sector de lautomòbil.
  13. 13. En un segon nivell trobem:- Producció i transformació de metalls.- Maquinària i equipament.- Productes metàl·lics.- Productes minerals no metàl·lics.Aquests sectors representen el 28,3% del valor de la produccióindustrial.
  14. 14. Les indústries maduresAquelles afectades per la reducció de la demanda, descens dela competitivitat (competència de les potències emergents i delspaïsos en desenvolupament) i per les exigències europees dereduir la producció i suprimir les subvencions. Metal·lúrgia bàsica i Metal·lúrgia de transformació Dos subsectors: Metal·lúrgia i siderúrgia. La Siderúrgia patí un important procés de reconversió amb el tancament dels Alts Forns del Mediterrani i de Viscaia. Avui es concentra en Astúries i el País Basc, Cantàbria i Catalunya. La Metal·lúrgia es concentra en el triangle País Basc-Catalunya-Madrid. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  15. 15. Electrodomèstics (Indústria blanca)Es troben en un procés de reorganització de la producció, deles empreses i el mercat. Shan tancat algunes empreses ishan donat regulacions docupació en altres. Construcció navalConcentració espacial en Galícia, Cantàbria, País Basc iAndalusia. Està en procés de reajustament per tal de reduirgradualment la seva capacitat i reorientar-se a lactivitatreparadora.
  16. 16. Tèxtil, Cuir i SabatesCentrada entre Catalunya i la Comunitat Valenciana. La brancade fibres químiques està molt tecnificada i amb participacióestrangera. La branca de la confecció es caracteritza pelminifundisme, la dispersió emresarial i labundància de màdobra. Les línies dactuació per tal de superar la crisi és laqualitat i la imatge de marca.
  17. 17. Les indústries dinàmiquesSón aquelles que presenten majors espectatives de futur por laseva elevada productivitat i especialització. Posseeixenestructures empresarials flexibles i sanejades. La demanda éscontínua. AutomòbilPatí un important procés de reconversió degut al seusobredimensionament i a la tecnologia desfasada (SEAT). Vaser bàsica la intervenció de les multinacionals amb els ajutsoficials (NISSAN, VOLKSWAGEN...). És una indústria quenecessita ajustaments graduals i una renovació tecnològicacontínua. Darrerament sestà veient molt amenaçada per ladeslocalització Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  18. 18. Sector QuímicDeficiències: capitalització estranjera, manca de competitivitatrespecte Europa i escassa capacitat investigadora. Lapetroquímica (química base) es localitza en grans complexesque integre lactivitat refinera. La química de transformaciósestructura en petites empreses del País Basc, Catalunya iMadrid, centrades en lelaboració de colorants, pintures,perfums, fertilitzants, fàrmacs, paper… AgroalimentàriesExisteixen un gran nombre dindústries petites, cada cop mésmodernitzades i eficient. També tenen un gran pes lesmultinacionals.
  19. 19. ConstruccióÉs un dels sectors més sensibles a lafluctuacions econòmiques.Entre el 1998 i el 2007 leconomiaespanyola va viure un període de grancreixement, en part gràcies a laconstrucció (arribà a ser el 18% delPIB; considerant els sectors associats,el 30%).El sector constructiu estava desproporcionat, donades lesespectatives de grans beneficis gairebé immediats. Els interessosbaixos afavorien les vendes.Sobretot en les zones turístiques (litoral mediterrani) el boomcomportà danys mediambientals molt greus.
  20. 20. El sector de la construcció és un gran creador docupació (ocupa unpercentatge molt destacat de la població activa), però depèn molt deles conjuntures econòmiques.Es troba atomitzat en multitud de petites empreses. Les poques gransempreses del sector depenen sobretot de lobra públicadinfraestructures.
  21. 21. El 2007 però, esclatàla bombollaimmobiliària. La crisidel sector agreujà lacrisi espanyola, carincidí de maneradirecta en laugment delatur i en la disminuciódel consum.
  22. 22. El sector de la construcció té unaimportància econòmica mol tdestacada. De fet, l’excessivadependència de l’economia enversel sector de la construccióincrementa els efectes de les crisis.La crisi de la construcció afectàigualment altres sectors industrials,car disminuí la demanda dematerials per a la construcció,sanitaris, mobles...Un altre conseqüència del boomimmobiliari és el gran endeutamentde les famílies, que també significaun progressiu descens del consum,i per tant de la demanda de totamena de productes i serveis.
  23. 23. Les indústries puntaSón aquelles relatives a lalta tecnologia. Shan implantatamb retard i es troben en una situació incipient. Depenen engran mesura de lexterior pel que fa a investigació itecnologia (manquen inversions en R+D). MICROELECTRÒNICA TELEMÀTICA AUTOMATITZACIÓ INSTRUMENTAL DE BIOTECNOLOGIA PRECISIÓ Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  24. 24. Situació actual de la indústria espanyolaLa indústria espanyola es va modernitzar molt arran de laincorporació a la UE.Als 90 la indústria espanyola es trobava en un bon moment,donada la política de moderació salarial i la flexibilitat decontractacions. Leconomia vivia un boom i les empresesespanyoles invertien en Llatinoamèrica i la resta de la UE,instal·lant-se al Marroc, Portugal, Llatinoamèrica....La indústria manté un bon ritme productiu i una importànciaecòmica destacada, malgrat la terciarització general de locupació.Malgrat tot, la crisis financera sorgida el 2007 als EUA ha afectatleconomia mundial. La UE i Espanya shan vist força afectades(reducció de la demanda, augment dels estocs, augment delatur...).
  25. 25. Sha incrementat el nombre de PIME gràcies a lespecialització enel treball i a la subcontractació (les grans empreses externalitzenpart de la seva activitat).Hi ha també un procés continu de concentració del volum denegocis i del poder de decisió entre les empreses més grans i unaimportant implantació de les multinacionals.
  26. 26. La incorporació de nous països a la UE té conseqüències per a laindústria espanyola. Els nous països constitueixen un importantrival per a la indústria espanyola:➢ Es troben més propers al gran eix industrial europeu (dorsaleuropea).➢ Compten amb una estructura productiva molt semblant alespanyola.➢ La mà dobra és més barata.➢ La productivitat i qualificació en tecnologia és millor. Shanbeneficiat de la instal·lació dempreses dalta tecnologia,augmentant aixó el seu potencial industrial.Exemples dels problemes que pot comportar la seva competènciasón els problemes que pateixen sectors com els de lautomòbil. Laseva deslocalització arrossega a les indústries de components.
  27. 27. Espanya sha incorporat a la globalització econòmica. La indústriasha afegit a una xarxa de producció descala global.El capital i el poder decisori es concentren en poques empreses,multinacionals molt poderoses. Les decisions es prenen fora delEstat, car aquí hi ha poques seus de grans multinacionals. Peraquesta raó, tot i ser una potència industrial, Espanya no té unpaper rellevant en leconomia mundial.
  28. 28. Els problemes de la indústriaespanyola.Existeixen diversosproblemes estructurals que liresten competitivitat: - Escàs nombre de gransempreses. Dominen lespetites i mitjanes. Aquestessadapten millor als canvisen la demanda, però tenenmenor capacitat inversora ino permeten fer economiesdescala.
  29. 29. - Baixa productivitat industrial.Aquesta incrementa el cost laboral.Caldria fomentar la innovaciótecnològica i millorar la formació.- Baix nivell dintensita ttecnològica. Manquen inversionsen R+D. La balança tecnològica ésdeficitària (comparar els ingressosi la despesa que comporta latecnologia). Generalment estreballen amb patents estrangeres.- Deslocalització. Les empreses estraslladen, augmentant latur i latendència a la terciaritzacióindustrial.
  30. 30. Actualment ja no val el model basaten la mà d’obra barata. Cal un noumodel industrial, més modern. Sha decompetir amb països que tendeixen adesplaçar Espanya del seu segmentdel mercat exportador. Peraconseguir-lo, caldrien importantsmillores:- Fer productes amb un gran valorafegit- Aconseguir millorar la qüalificació dela mà d’obra- Millorar les infraestructures- Millorar la tecnologia
  31. 31. La indústria a CatalunyaA CATALUNYA la industrialització sinicià amb el tèxtil durant elsegle XIX. Posteriorment, ja durant el segle XX, es produí una grandiversificació.Als 60’s es donà un gran boom, motivat en gran part per la inversióestangeraLingrés a la UE implicà un procés dadaptació, que comportà unaimportant modernització, també afavorida per una importantarribada de capitals.
  32. 32. Les activitats industrial sempre han tendit a concentrar-se. Enl’actualitat ho fan en els polígons industrials. Així podenoptimitzar les infraestructures i els serveis comuns, configurantespais que s’adapten a les seves necessitats (terreny econòmic,bones comunicacions, proximitat als mercats o centres deserveis...). Actualment els polígons industrials tendeixen a sermixtos, agrupant empreses molt diverses, així com múltiplesactivitats i serveis (comercials, gastronòmics, residencials olúdics).La localització de la indústria catalana es relaciona amb elsgrans nuclis de població, els principals eixos viaris i de transport,i els eixos fluvials. Els diversos subsectors tendeixen aconcentrar-se en determinades àrees, produint-se una claraespecialització territorial. Així es parla dels sistemes deproducció local o clústers.
  33. 33. La principal concentració es dóna en les comarques de l’àreametropolitana de Barcelona. Barcelona i rodalies (BaixLlobregat, Vallès Oriental i Occidental, Maresme) concentrenencara 2/3 de la indústria catalana, tot i limportant procés dedescentralització dels darrers anys. Aquesta descentralitzaciósha vist afavorida pel preu del sòl, les innovacionstecnològiques i la millora en les comunicacions.El corredor de l’AP-7 és el principal eix industrial de Catalunya,des del Camp de Tarragons fins a l’Alt Empordà. Cal destacartambé els eixos fluvials del Llobregat i el Ter, tot i que hanperdut pes en les darreres dècades.A banda de Barcelona i rodalies, destaquen lesconcentracions industrials de leix Tarragona – Reus. De fet, elBaix Camp i el Tarragonès, són la segona àrea industrial deCatalunya.
  34. 34. També hi ha una relativa presència industrial en altres comarques,com lAnoia, Bages, Osona, Ripollés, Berguedà, l’àrea urbana deLleida i el Segrià,...Malauradament, i amb algunes excepcions, hi ha poca o genspresència industrial a les zones interiors i de muntanya.
  35. 35. La indústria catalana manté el primer lloc en el conjunt de lesCCAA espanyoles, seguida de Madrid, València, Andalusia i el PaísBasc. Catalunya genera el 25% de la producció industrialespanyola. El seu grau dindustrialització és comparable al de lesgrans regions industrials europees.
  36. 36. Ara bé, es troba molt afectada per la deslocalització en algunssectors, com ara el tèxtil.També cal considerar que shan perdut llocs de treball. El 1990representava el 37% de la població ocupada a Catalunya, mentreque el 2009 estava per sota del 19%.La indústria catalana està canviant de model industrial per adaptar-se a les circumstàncies (globalització, ampliació UE). Això significamillorar la tecnologia i fomentar lautomatització dels procesosproductius (això redueix la mà dobra, bàsicament la noqualificada).La UE recomana augmentar locupació en camps com la innovació,el disseny, la gestió, el control de qualitat, la informàtica, lapromoció...
  37. 37. Catalunya exporta especialmentproductes industrials com aramaquinària, material de transport oproductes químics, mentre queimporta tot tipus de productes, amb unpes signif catiu de matèries primeres iper a les indústries i per a la producciód’energia.Principals països d’exportació id’importació: L’exportació es dirigeixessencialment a la Unió Europea(70%) i en molta menor mesura aAmèrica i a la resta d’Europa. Laimportació prové tambémajoritàriament de la Unió Europeaperò en un percentatge creixenttambé d’Àsia.
  38. 38. Es manté el domini de la indústria transformadora, la mida petita imitjana de les empreses, la baixa productivitat i la concentracióindustrial en l’àrea metropolitana de Barcelona.Actualment, tot i mantenir la seva estructura diversificada, constatemgrans canvis en el model industrial català, que sestà obrint al mercateuropeu i mundial.Pèrdua d’importància del sector tèxtil, antigament molt destacat. Laprincipal raó és la competència del Sud. Ha perdut el 20% delocupació en sis anys. De fet, és un subsector molt afectat per ladeslocalització selectiva (afecta també a altres).Per contra, augmenta la importància dels sectors químic, metal·lúrgic(destaca el de material de transport), de la producció energètica,ledició i les arts gràfiques, i lagroindústria (lagroalimentària es trobaclarament en expansió).
  39. 39. La metal·lúrgica (amb moltcapital forà -Japó, Alemanya-)produeix 1/3 produccióindustrial i és el que més feinadóna. Tradicionalmen tdestacava el sectorautomobilístic (ara situaciódelicada). Ha augment el sectorde la maquinària lleugera i elsdels béns dequip.La química (plàstics ,petroquímica, farmàcia ,perfum ...), també amb moltcapital estranger, representauna part substancial de laproducció industrial.
  40. 40. La producció energia augmenta per satisfer laugment de lademanda.Cal destacar la presència creixent de les empreses multinacionals(només representen el 3% del total d’empreses, però facturen el50% de la producció total i representen el 60% de les exportacions).

×