Atenció a les demències curs cuidadors no professionals oct 2013

385 views

Published on

Published in: Health & Medicine
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
385
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Atenció a les demències curs cuidadors no professionals oct 2013

  1. 1. Curs Cuidadors no Professionals de persones Dependents. Servei Municipal d'Atenció a la Dependència de Morella. Centre de Salut de Morella. Morella 31 d’Octubre de 2013 Nel·lo Monfort. MFiC. Centre de Salut de Morella. nelmonfort@gmail.com @nelmonfort Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
  2. 2. Malaltia d’Alzheimer i altres Demències: • Envelliment. • Què és una demència? • Malaltia d’Alzheimer i altres demències. • El dia a dia. • Cuidant al cuidador.
  3. 3. Envelliment: • Envelliment és un procés de canvi i adaptació a noves situacions. • Canvis: – Funcionament afectiu. – Funcionament relacional. – Funcionament cognitiu: • • • • Atenció. Temps de resposta. Intel·ligència. Memòria.
  4. 4. Què és una demència? • Deteriorament global de funcions cognitives (memòria, càlcul, orientació ...) de caràcter orgànic i adquirit, sense alteració del nivell de consciència. • Repercussió en les activitats diàries. • Curs progressiu, crònic i irreversible. • Acompanyada d'alteracions conductuals i psicològiques. • Diagnòstic clínic, descartant altres processos subjacents.
  5. 5. Sospita de Deteriorament Cognitiu Anamnesis pacient i familia Valoració repercussió funcional Test Cognitius breus. Exploració física general i neurològica Seguiment periòdic Exploracions complementàries Confirmació Deteriorament Cognitiu Compleix criteris de Demència? Diagnòstic diferencial (Envelliment, depressió, DCL, Sd confusional,..) Seguiment periòdic No Si Demència Anamnesis pacient i familia Exploració física general i neurològica Exploracions complementàries Diagnòstic etiològic Diagnòstic evolutiu Adaptat d: Hoyos MC. Tapias E. Blas FG. Demencia AMF 2012;8(9):484-495
  6. 6. Criteris de demència del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-IV-TR) de la American Psychiatric Association La presència dels múltiples dèficit cognoscitius es manifesta per: • Deteriorament de la memòria (deteriorament de la capacitat per aprendre nova informació o recordar informació apresa prèviament). • Una (o més) de les següents alteracions cognoscitives : – Afàsia (alteració del llenguatge). – Apràxia (deteriorament de la capacitat per dur a terme activitats motores , tot i que la funció motora està intacta). – Agnòsia (fallada en el reconeixement o identificació d'objectes , tot i que la funció sensorial està intacta). – Alteració de l'execució (p. ex., planificació, organització, seqüenciació i abstracció). • Els dèficits cognoscitius en cadascun dels criteris A1 i A2 provoquen un deteriorament significatiu de l'activitat laboral o social i representen una minva important del nivell previ d'activitat . • Els dèficits no apareixen exclusivament en el transcurs d'un delirium .
  7. 7. Epidemiologia: • Uns 25 milions de persones pateixen algun tipus de demència al món. • 3 milions d’afectats a Europa. • 800.000 a l’Estat Espanyol (25% sense diagnosticar). • Als països occidentals, la malaltia d’Alzheimer representa entre el 50 i el 80 % de totes les demències, segons diferents estudis.
  8. 8. Deteriorament cognitiu lleu: • Punt intermedi entre els canvis cognitius propis de l’envelliment normal i els canvis provocats per la malaltia d’Alzheimer o altres demències. • Alteració cognitiva o conductual però sense arribar a complir tots els requisits per establir el diagnòstic de demència (‫.)٭‬ • Evolució: – Estabilització. – Progressió a malaltia d’Alzheimer o a altres demències. – Reversió si diagnòstic i tractament causa desencadenant.
  9. 9. Deteriorament cognitiu lleu, Què fer: • Prevenció: – Estil de vida saludable. • Tractament: – Si causa reversible, tractar-la. – Sense tractament efectiu. – Vigilar evolució a Malaltia d’Alzheimer x tractar precoçment. • El dia a dia: – Suport i respecte.
  10. 10. Estil de vida saludable: • Evitar l’aïllament: Les persones amb una vida social limitada o que passen molt de temps soles poden tenir un risc més gran de desenvolupar una demència. • Mantenir-se socialment actiu: participar en programes de voluntariat, anar a reunions d’amics i/o familiars, sortir a comprar, anar al cinema o al teatre, etc. A més a més de combatre la solitud, aquest tipus d’activitats contribueixen a mantenir la ment àgil. • Fer exercici físic pot contribuir a reduir el risc de desenvolupar problemes de memòria. • Alimentar-se correctament. La dieta mediterrània, rica en verdures, llegums, fruites, cereals, peix i oli d’oliva, i pobra en greixos saturats, s’ha associat a un risc més petit de patir DCL i Alzheimer. • Evitar tòxics: Consum moderat d’alcohol, no fumar, no consum d’altres drogues. • Dormir bé. Sovint els problemes de memòria estan relacionats amb alteracions del son. • Exercitar el cervell. Fer activitats que impliquin reptes intel·lectuals, és a dir, exercitar la ment, s’ha associat sovint a millors rendiments de memòria. En el cas del DCL, ja que les capacitats cognitives estan relativament conservades, és un bon moment per aprendre i utilitzar estratègies que ajudin a compensar els problemes de memòria.
  11. 11. Suport i Respecte: • Donar suport i animar: – Acceptar el problema de la memòria com una cosa real. – Permetre a la persona que pateix DCL que faci les rutines diàries al seu ritme. – Facilitar-li moments sense interrupcions perquè pugui recuperar informació quan intenti recordar alguna cosa. – Ajudar-lo a sentir-se útil demanant-li col·laboració en tasques domèstiques. – Afavorir sentiments d’èxit en demanar-li les tasques d’una en una. – Animar-lo i ajudar-lo a estar físicament actiu. – Evitar sobreprotegir-lo. • Ser pacient i respectuós: – – – – – – – – – Aprendre a reconèixer els signes i els símptomes del DCL. Tractar-lo com la persona adulta que és. Fer-lo partícip de les nostres relacions socials i/o animar-lo a mantenir les seves. Respondre cada vegada a la mateixa pregunta com si fos la primera vegada que ens la fa. Evitar començar o acabar les frases amb «Ja t’ho he dit…». Procurar no interrompre’l quan parla. Evitar parlar de la persona sense fer-la partícip de la conversa. És a dir, no parlar d’ella quan sigui present com si no hi fos o sense tenir-la en compte. Parlar-li amb normalitat; simplificar el llenguatge únicament si ens diu que no ens entén. Tenir molta paciència i sentit de l’humor.
  12. 12. Malaltia d’Alzheimer: • Forma més freqüent de demència (50-70%). • Malaltia neurodegenerativa amb un inici lent i insidiós, subtil, que progressivament va minvant les capacitats de la persona que la pateix. • Curs progressiu, crònic i irreversible. • Esperança de vida 7-10 anys (3-23).
  13. 13. Malaltia d’Alzheimer, Global Deterioration Scale: Hoyos MC. Tapias E. Blas FG. Demencia AMF 2012;8(9):484-495
  14. 14. Malaltia d’Alzheimer, Neuropatologia:
  15. 15. Malaltia d’Alzheimer, Factors de risc: • Genètic: – 98% dels casos sense història familiar. – Herència Autosòmica dominant, alteració cromosomes 21, 14 i 12 (2% dels casos Md’A.). • Edat: principal factor de risc. – 10% als 70 anys. – 15% als 75 anys. – 40% a partir dels 80 anys. • Sexe: – 1.6 casos en dones x 1 en homes. • Reserva Cognitiva. • Altres: – Síndrome de Down. – TCE amb pèrdua de Conciència. – Relació entre l’Alzheimer i els factors de risc cardiovascular (hipertensió arterial, diabetis, colesterol elevat, obesitat, tabaquisme, etc.).
  16. 16. Malaltia d’Alzheimer, Tractament: • Tractament farmacològic. • Intervencions no farmacològiques: – Objectiu: Millorar qualitat de vida de les persones malaltes i dels seus cuidadors. – Multidisciplinàries i individualitzades. – Intervencions efectives. • Identificació i tractament dels processos intercurrents.
  17. 17. Tractament Farmacològic Malaltia d’Alzheimer: • Tractament dels símptomes cognitius o funcionals: – Inhibidors de l’enzima acetilcolinesterasa (IACE): • Donezepilo (Aricept®) , rivastigmina (Exelon® i Prometax®) i galantamina (Reminyl®). • Indicats per a les fases lleus i moderades de la Md’A. – Antagonistes no competitius dels receptors N-metil-Daspartat (NMDA): • Memantina (Axura® i Ebixa®). • Indicada per a les fases moderades i greus de la Md’A. • Tractament dels símptomes conductuals: – Tractament específic.
  18. 18. Intervencions no farmacològiques Malaltia d’Alzheimer: • Per al pacient: – Tècniques d’estimulació cognitiva: • Orientació a la realitat, reminiscència, validació, entrenament de la memòria i estimulació sensorial. – Manteniment de la funcionalitat: • Entrenament en activitats de la vida diària. • Activitat física (caminar, enfortiment muscular). • Mantenir el pacient orientat temporalment, i procurar un entorn segur , ben il·luminat, sense miralls i amb notes identificatives a les portes del domicili,.. – Millorar o disminuir la incidència de problemes conductuals: • Teràpies d’estimulació sensorial. • Mantenir el contacte visual; emprar un to adequat de veu, evitar la hiperestimulació, programar activitats de distracció; proporcionar música del grat del pacient; seguir unes pautes rutinàries d'exercici, menjar i bany; • Per al cuidador: – Formació: • Informació sobre la malaltia, les conseqüències i l’evolució. • Per obtenir tècniques de control dels problemes conductuals més esgotadors (entre altres, insomni, deambulació, reaccions catastròfiques i agressivitat). • Per aprendre a conviure amb el malalt a casa. • Per reconèixer la malaltia de la persona estimada com a crònica i discapacitadora. – Grups d’autoajuda. – Tècniques de relaxació.
  19. 19. La demència vascular: • Deguda a disminució o interrupció d’O2 i nutrients al cervell. – Etiologia isquèmica (ateroesclerosi) o hemorràgica (debilitat vasos sanguinis o HTA). • Augmenta exponencialment amb l’edat. • Símptomes, dependrà de la gravetat i localització zona afectada: – – – – – – – – – – – – Alteracions de memòria. Confusió. Falta de concentració. Incapacitat per afrontar tasques quotidianes. Alteració del llenguatge. Problemes d’articulació de la parla: comprensió difícil, s’arrosseguen les paraules. Dificultat per seguir indicacions simples. Canvis conductuals. Riures i plors sobtats o d’una manera inadequada. Alteració de les habilitats socials. Incontinència urinària i/o fecal. Alteracions de la marxa (arrossegar els peus o caminar fent salts). • Factors de risc: Risc Cardiovascular. • Recomanacions: Prevenció Cardiovascular.
  20. 20. La demència amb cossos de Lewy: • Demència de curs progressiu i evolució més ràpida que en EA, en què l'alteració de la memòria pot no ser evident en les fases inicials. • Sol debutar amb alteracions cognitives, al·lucinacions i caigudes, seguides de signes motors espontanis de parkinsonisme. • Fluctuació de la capacitat cognitiva, amb variacions importants de l'atenció i de l'estat d'alerta (rendiment). • Al·lucinacions visuals (sovint animals i persones) recurrents i ben definides. • Caigudes freqüents, interpretades com síncopes o presíncopes.
  21. 21. El delírium (Sd confusional): • Quadre de disminució del nivell de consciència i d’alteració de l’atenció que fluctua al llarg del dia i que pot incloure: – – – – Alteracions perceptives (poden aparèixer al·lucinacions). Llenguatge incoherent. Alteració del cicle son-vigília. Desorientació. • Dura unes hores o uns dies. • Generalment agut i reversible. • Símptomes: – “pareix més irritable” “no ha volgut esmorzar”, “està més apàtic”, “no ha dormit en tota la nit”, etc. • El delirium és plurietiológico, pràcticament qualsevol malaltia o intervenció greu pot desencadenar aquesta síndrome sobre una persona susceptible
  22. 22. El dia a dia, La memòria: • Capacitat de recordar coses passades. • 3 fases: registre, emmagatzematge i evocació. • En la malaltia d’Alzheimer, s’altera la capacitat de registrar nova informació. • La memòria a llarg termini preservada. • Preguntes reiteratives. • Necessitat estar prop del cuidador i genera angoixa.
  23. 23. Preguntes reiteratives: • No perdre la paciència. per a ells cada vegada que ens repeteixen la pregunta és com si fos la primera vegada que ens ho pregunten, pel que no entendran que ens mostrem desesperats davant les seves preguntes. • Permetre a la persona que expressi les seves dubtes, així fomentarà l'estimulació del llenguatge i la comunicació. • La majoria de les preguntes reiteratives que fan les persones amb demència es refereixen a problemes d'orientació temporo-espacial, per el que haurem de col·locar en el seu entorn objectes que els permeten orientar-se (rellotges, calendaris, cronogrames d'activitats, etc.). • Quan ens facin la pregunta intentarem que siguin ells mateixos qui trobin la resposta. Per exemple: – si ens pregunta l'hora li direm que mirin el rellotge de la paret – si ens pregunten a quina hora mengem, els direm que miri el cronograma d'activitats per saber-ho. • Fomentarem rutines quant a horaris d'activitats rellevants per a ells i formes d'actuació en les mateixes. Sempre que s'instauren rutines és més fàcil que la persona recordi el que cal fer en aquest moment i evitarem que ens ho pregunten a nosaltres.
  24. 24. El dia a dia: • L’aprenentatge: – Les persones amb demència presenten una capacitat d’aprenentatge molt limitada. – És important evitar el tipus de tasques o intervencions que depenen d’un aprenentatge. Per exemple: • Tasques d’orientació es recomana utilitzar indicadors i recordatoris freqüents. • Cartells identificadors dels cuidadors. – No generar l’expectativa que la persona aprengue. • L’afàsia: – Pèrdua de la capacitat d’expressar-se o de comprendre el llenguatge. – Velocitat instauració variable segons etiologia. – Què fer?
  25. 25. Què fer?: • Interromp el discurs per dificultats freqüents a l’hora de trobar les paraules adequades: – Li hem de donar temps per expressar- se; no hem de mostrar impaciència ni completar les frases per la persona afectada. – Cal que acceptem amb normalitat les explicacions alternatives per referir-se a les coses; no l’hem de corregir ni proporcionar li les paraules clau constantment. – Li hem de demostrar que el comprenem. – Si ho demana, l’hem d’ajudar a trobar la paraula correcta. • Té un llenguatge incomprensible i tendeix a retreure’s, a aïllar-se, per evitar la situació de comunicació: – L’hem d’animar a expressar-se de formes alternatives o a enriquir els canals de comunicació: el podem convidar a assenyalar, gesticular, tocar, escriure, dibuixar, etc. • No comprèn el que li diem: – – – – Ens hem d’assegurar que ens sent, ens escolta i ens presta atenció. Hem de parlar a poc a poc i amb un to suau. Hem de dir menys: abreujar les explicacions i els motius. Hem de potenciar la comunicació no verbal: assenyalar, gesticular, tocar, exagerar l’expressivitat facial, etc. – Evitar el “Parlar per a gent Gran”(Elderspeak).
  26. 26. El dia a dia, L’apràxia : • Incapacitat de dur a terme un gest o moviment dirigit a un fi. • Pèrdua progressiva de les habilitats motores que en fases finals poden impossibilitar marxa. • Ocasionalment realitzen moviments per imitació o, espontàniament, en el context natural en què es fan aquests actes. • Què fer? – Es frustra perquè és incapaç de fer algunes coses o les fa malament: • Hem d’observar què és allò que no pot fer i ajudar-lo o fer-l’hi, sempre després d’haver-l’hi dit. – No vol fer segons quines activitats: • No li hem de proposar ni esperar que faci activitats de tipus manual elaborades que requereixin una habilitat perduda. – No pot fer tasques bàsiques: • Simplificar, per exemple: – Substituïm els cordons de les sabates/cremalleres/botons per velcro; comandament tv limitar botons (encendre, 4 canals q més l’agraden,..). • Utilitzem ”pistes” motores per desencadenar activitats: – Donem un petit cop o exercim una pressió suau a la part del darrere dels genolls perquè s’assente. – Encara pot tocar un instrument, tallar el pa, etc. • Mantindre-ho, fent tots els possibles, per fomentar-li les habilitats conservades.
  27. 27. El dia a dia, L’agnòsia: • No reconeixement del món que els envolta. • No reconeixen cares de familiars, la seua pròpia imatge o estris comuns (raspall, llàpis, claus...). • Què fer?: – No reconeix cares familiars: • Hem de recordar que no vol dir que hagi oblidat la relació. Potenciem pistes multisensorials (la veu, la manera de caminar, trets característics, etc.). És dur però ho hem d’acceptar. – Creu que la seva parella o una altra persona (normalment el cuidador) és un impostor: • No hem de discutir. Recordem que la relació no s’ha perdut. De vegades, sentir la veu del cuidador hi ajuda. – No es reconeix al mirall: • Si li genera ansietat, preocupació o por, hem de tapar o retirar els espills. – Creu que casa seva no és la seua casa: • Hem d’intentar orientar-lo amb coses familiars. • No hem de discutir. • Podem intentar millorar la il·luminació i utilitzar aromes com a índexs de reconeixement. – Confon la seva filla o el seu fill amb la seva dona o el seu marit quan eren joves; o la seva parella amb la seva mare o el seu pare: • Hem d’evitar corregir-lo constantment. No l’hem d’avergonyir. • Li hem de recordar qui som i que l’estimem molt. – Parla a les fotos o als espills: • Si això no l’altera, no cal que fem cap intervenció. En cas contrari, hem d’intentar evitar aquests elements.
  28. 28. El dia a dia, la desorientació: • De persona, espai i temps. • Què fer?: – S’insinua a la seva pròpia filla; toca inadequadament persones de fora del seu entorn íntim o familiar; pretén masturbar-se (o ho fa) en públic: • Reorientar-lo d’una manera amable. No l’hem de renyar pel seu “error” d’orientació. – Crida a la gent. Per exemple, al centre de dia es pot barallar amb un altre usuari: • Pot ser conseqüència de confondre una persona amb una altra, relacionada amb una altra època de la seva vida i/o amb alguna situació determinada. • Els raonaments no solen funcionar. En el cas que hi hagi una baralla o una discussió, el millor és separar les persones implicades. – Fa la mateixa pregunta (relacionada amb el pas del temps) una vegada i una altra: • No són conductes perilloses, les hem d’acceptar, però és cert que generen molt estrès al cuidador. • Donar suport al cuidador (facilitar-li descansos freqüents). • No renyir o fustrar la persona malalta o medicar-la d’una manera innecessària. • Si ignorem les preguntes reiteratives, la persona pot actuar enfadant-se o amb ansietat. • En fases no gaire avançades, es pot intentar escriure la resposta en un paper i instar la persona a mirar-lo periòdicament.
  29. 29. El dia a dia, consells x domicili més segur: • L'ascensor és més segur que les escales, per evitar ensopegades i caigudes. • A la casa convé eliminar estores i qualsevol obstacle per caminar, ... alguns cables solts, joguines dels nens, etc. • Si hi ha precedents d'inquietud i agitació, eliminar objectes perillosos com gerros, estatuetes, marcs de fotos,.. • Un timbre a l'abast del seu llit perquè pugue trucar. • Passamans al passadís a 80-90 cm. d'alçada. • Mantenir punts de llum a la nit: passadís, bany, ... i bandes lluminoses al seu dormitori. • Eliminar forrellats interiors perquè no pugui tancar. Limitació en l'obertura de portes i finestres que donen a l'exterior. • Adhesius en cristalls per ser detectats. • Adhesiu en aixetes d'aigua calenta. • Evitar ús de brasers i similars. Protegir fonts de calor. • Les cuines de gas convenen evitar o instal·lar detectors de gas i fum. • Si és possible, vaixelles de plàstic. • Al bany, barres de suport en dutxa i lavabo, estoretes antilliscants dins i fora de la banyera, etc. • .... J. Javier Blanquer Gregori " El paciente con demencia"; 21302253 A. Escola Valenciana d’Estudis de la Salut EVES
  30. 30. Cuidant al cuidador: • Cuidar a pacient amb Alzheimer provoca important desgast físic i emocional. • Morbilitat cuidador: – Física: malestar general, alteracions del son, cefalees, úlcera gastroduodenal, anèmia, diabetis, trastorns osteomusculars (dolor, tendinitis, contractures, hèrnies discals ...), alteracions del sistema immunològic ... Un 63% més de mortalitat. – Psicològica: tristesa, irritabilitat, ansietat, depressió., sentiments de culpa ... – Social: conflictes familiars, complicacions obligacions laborals (absentisme, conflictivitat laboral ...), disminució d'activitats socials i oci . – Econòmica.
  31. 31. Cuidant al cuidador: • Prestar atenció a la seu “autocuidado”: – En aspectes de salut física (alimentació, exercici físic, hàbits de consum). – Salut psicològica: trobar alleujament emocional professional o no, grups iguals,.. – Salut social: • Adaptar xarxa personal (amics, familiars, veïns, ...) a les noves circumstàncies. • Organització cura del malalt (repartir amb altres familiars, ajuda externa, institucionalització parcial,...
  32. 32. Cuidant al cuidador: • Recursos sanitaris: – Atenció Primària, on molts pacients són diagnosticats. – Atenció Especialitzada: • Neurologia, Psiquiatria, Geriatria, Fisioteràpia. – Centres de Dia. – Ingressos Hospitalaris. • Recursos socials – – – – – Ajudes a famílies que tenen cura del pacient. Dependència. Servei Tele assistència. Servei Ajuda a domicili. Centres de Dia Residències d'Ancians. • Altres recursos: – Grups d’Ajuda mútua.
  33. 33. Tot clar ? Sentit comú i paciència !!!!! Nel·lo Monfort MFiC Consultori Auxiliar de Vallibona, Centre de Salut de Morella. nelmonfort@gmail.com http://medicinadesdelatrinxera.blogspot.com/ @nelmonfort Aquesta presentació està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

×