La pràctica docent competencial

1,501 views

Published on

Published in: Education, Business, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,501
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
26
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La pràctica docent competencial

  1. 1. La pràctica docent competencial: nous reptes al segle XXIEls docents tenim l’oportunitat de poder viure un canvi de paradigma educatiu. Podremintervenir en les decisions dels nostres centres educatius, dissenyar i produir els nostresmaterials, segons l’entorn i característiques de l’alumnat. Ens cal, però, fer una petita i breureflexió que ens conduirà a fer-nos les següents preguntes: Què necessita i què pot fer elprofessorat actual, per un bon canvi de paradigma? Per a una millor gestió del coneixement? Pera una pràctica docent competencial? Com ho pot fer? Per què? Quines millores significatives hitrobarem? Per què ens costa tant canviar?El gran repte de l’escola actual és transformar la informació en coneixement i generarpensament propi. La Societat de la Informació i el Coneixement actual ens ha portat laincorporació massiva de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), a tots elssectors socials, econòmics, culturals i educatius. Aquesta societat es caracteritza per diferentsfets significatius com són: una societat globalitzada, aparició de nous sectors laborals, excésd’informació, aprenentatge constant, una gran velocitat de canvis, aparició de nous tipusd’intel·ligències i tot això gira al voltant de la implantació de les TAC; (Tecnologies delAprenentatge i el Coneixement) en l’àmbit educatiu. Un altre fet important que hem de teniren compte en l’aprenentatge de les competències bàsiques, és l’organització escolar. Elcurrículum i l’organització han d’anar a l’ona. Resoldre només un dels dos àmbits o intentargeneralitzar solucions idèntiques a tots els centres, està condemnat al "fracàs"La pràctica docent necessita elaborar un gir cap a aquest nou paradigma. El més significatiu seràfer un “canvi de mirada” al sistema educatiu tradicional. Fins ara estàvem acostumats areproduir uns models inconscientment de pràctiques educatives viscudes a l’aula. Ens costacanviar principalment per un cost emocional, per un canvi d’unes pràctiques rutinàries que jaestan controlades, que a més, ens donen seguretat, per unes altres dubtoses i insegures quepoden proporcionar crítiques per part dels estudiants i les famílies. Per això, crec que, hem detenir en compte els següents aspectes: 1. La diversitat cognitiva, l’autoconeixement per a una educació socioemocional i una cultura de l’elogi, motivació i valors compartits. 2. Internet com a una eina col·laborativa i pel desenvolupament de l’Entorn Personal d’Aprenentatge (PLE) 3. Una avaluació reflexiva: gir en el sistema d’avaluació tradicionalL’aplicació d’aquestes mesures ens portaran a una millora en la pràctica docent competencial iens ajudaran a tenir una mirada sistèmica en els centres educatius. És a dir, hem de crear un bonclima de convivència educativa de tots els membres (alumnat, professorat, famílies i entornproper) que han de sentir-se reconeguts, acollits, respectats i valorats, en el lloc que ocupen.1. La diversitat cognitiva, l’autoconeixement per a una educació socioemocional i unacultura de l’elogi, motivació i valors compartits.Aquesta petita reflexió ens condueix a fer-nos una altra pregunta: ¿Ens preocupem pelsinteressos i motivacions del nostre alumnat? Coneixeu algun cas d’un alumne amb gransdificultats acadèmiques, com en matemàtiques, i amb un perfil difícil de comportament, que ésconsiderat "fracassat" en acabar lESO, sense el graduat. Al cap d’un temps ens el trobem i ensexplica què està fent. Ha muntat un petit negoci o cooperativa, on ell és el comptable i gestor.Amb aquest nou rol i motivació és una altra persona. Howard Gardner (1983) ens diu que totstenim més d’una intel·ligència, les necessitem totes, totes són importants i s’aprenen encontextos diferents. Aquest neuropsicòleg, H. Gardner amb la seva teoria de les Intel·ligènciesMúltiples, ens ajuda a entendre que tots som intel·ligents de diferents maneres i podem aprendrea través de les nostres fortaleses. Sabem que no hi ha dues persones iguals ni en la manerad’aprendre ni en les seves qualitats, ni en el procés de la seva maduresa intel·lectual, social iemocional. La diversitat és una qualitat intrínseca en l’ésser humà. Tenim diferents ritmes iestils d’aprenentatge, interessos, motivacions, etc. Però, en general, volem que el nostre alumnatEscola d’Estiu. Zona Nord Barcelona, 2011 Núria Alart -1-
  2. 2. respongui d’una manera igual al mateix temps. Gardner ens diu que tots tenim diferents lesintel·ligències i que no hi ha dues persones iguals amb el mateix perfil d’intel·ligència. L’estudide la intel·ligència va començar aproximadament a principis del segle XX, quan el ministeridensenyament francès va demanar a Alfred Binet que dissenyés un test dhabilitats mentalsgenerals que incloïa tasques de raonament verbal i de raonament no verbal. Els resultats erenclassificats per edats. Posteriorment aquest test es va anar adaptant per (Stanford-Binet,Spearman, Thurtone, Guilford, Catell, etc). Les quatre idees generals sobre la intel·ligència, eraque: teníem una sola intel·ligència, que era heretada, que no es podia canviar, que estava en elsgens i que es podia mesurar de diferents maneres: amb proves, observant els gens, onescerebrals, fent proves genètiques, etc.El 1983, Gardner, en la seva obra "Estructura de la ment", va definir la intel·ligència com la"capacitat per resoldre problemes i crear productes valorats en una cultura". Ens descriu unconjunt de capacitats mentals que anomena “Intel·ligències Múltiples” (IM). Proposal’existència de set intel·ligències que més tard va ampliar a nou. Estudiar l’evolució de l’espèciehumana, com s’organitza el cervell, quines parts del cervell són responsables dels moviments,els sons, etc, va estudiar persones prodigioses i persones amb certes dificultats i discapacitatsd’aprenentatge. Amb totes aquestes evidències va poder demostrar que la visió tradicional de laintel·ligència era molt limitada i era millor una visió múltiple i/o pluralista. Va elaborar a unasèrie de proves per poder validar les intel·ligències i va destacar que tots tenim totes lesintel·ligències, les necessitem totes, cadascú les té desenvolupades en diferents graus i es podenincrementar amb estimulació. Gardner pensa que tot l’alumnat ha d’estudiar diferents matèriescom matemàtiques, naturals, socials, música, etc, però no creu que tots hagin de estudiar lesmatèries de la mateixa manera. Poden comprendre un concepte de física utilitzant diferentsintel·ligències. Els ordinadors ens poden ajudar a personalitzar cada cop més l’aprenentatge,però no produiran un canvi per si sol.És molt important treballar el coneixement i la consciència d’un mateix per un desenvolupamentpersonal complet. Aquesta consciència es refereix al coneixement de les nostres pròpiesemocions i com ens afecten. És molt important conèixer la manera en què el nostre estat d’àniminflueix en el nostre comportament, quines són les nostres virtuts i els nostres punts dèbils.Aquest autoconeixement emocional forma part de la intel·ligència emocional, a més del’autocontrol emocional, l’automotivació, l’empatia (reconeixement d’emocions alienes) i lesrelacions interpersonals (habilitats socials). També és molt necessari poder conèixer els puntsforts i febles de les nostres diferents intel·ligències, per així conèixer-nos millor. Lesautoavaluacions possibiliten identificar les fortaleses i debilitats que tenim, i així preparar-nosper a fer plans d’autodesenvolupament.Tots els estudis recents demostren que és impossible tenir un mínim d’èxit escolar sense tenir encompte els aspectes emocionals de l’alumnat. Hem de treballar una innovació emocional,contagiar una manera de fer i de mirar el món amb il·lusió i valors. El desenvolupament de lacreativitat enforteix valors com: el respecte, la tolerància, la comunicació, etc.; ja que permetobservar, analitzar i interpretar des de diferents punts de vista, la varietat de maneres depensament i les diferents ideologies, el que propicia la construcció d’unes relacions amb equitat.Els valors s’aprenen des de la infantesa, per això els hem de treballar a l’escola, per formarmillors éssers humans que posteriorment adquiriran un sentit propi. L’escola ha de proposar unaorientació per a comprendre les situacions i problemes de la seva vida diària, per a poder decidircorrectament, per a relacionar-se amb els altres, ha d’oferir unes eines necessàries per a poderdesenvolupar-se en un ambient que canvia a gran velocitat, i ha de donar sentit a la seva vida.Per això, cal formar persones autònomes, afavorir un enfocament vivencial, utilitzar unaperspectiva transversal, involucrar a tota l’escola, treballar juntament amb les famílies,practicant històries i narracions exemplars, la reflexió de dilemes morals i el diàleg.La cultura de l’elogi és una pràctica molt efectiva per a motivar i crear un profund sentitd’autoestima, qualitat molt important que hem de treballar. L’elogi serà el reconeixement delsmèrits, qualitats, virtuts... de l’alumnat mitjançant expressions favorables.Escola d’Estiu. Zona Nord Barcelona, 2011 Núria Alart -2-
  3. 3. Per això ens caldrà treballar també el fracàs com a una eina de superació. L’èxit està fonamentaten l’acumulació d’errors. Hem d’ajudar a acceptar els errors2. Internet com a una eina col·laborativa i pel desenvolupament del PLE (Entorn Personald’Aprenentatge)Hem de donar un sentit pedagògic a la tecnologia. Aquesta ens ajudarà a canviar la manerad’aprendre per part de l’alumnat, i ha establir unes noves relacions en la comunitat educativa,podem intercanviar recursos, activitats, experiències, eines i mantenir un contacte fluidconstantment. Les tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) transformen d’unamanera espectacular la nostra manera de comunicar-nos, treballar, pensar i decidir. Laintroducció de les TIC en els processos educatius no garanteixen una educació de qualitat, sinóes fan des d’un model educatiu coherent com els processos d’innovació i canvi educatiu. Elsdocents tenim l’oportunitat de poder dissenyar i produir materials tecnològics adaptats a lescaracterístiques del nostre alumnat: estils d’aprenentatge, interessos, motivacions i diversitatd’intel·ligències, perquè cada vegada es necessita menys coneixements tecnològics i els podemaplicar d’una manera més intuïtiva. Així podrem personalitzar més els aprenentatges, a fer unalumnat més actiu i participatiu en el seu procés d’aprenentatge i poder prendre decisions per alseu itinerari formatiu. Hem de crear continguts per compartir, que siguin senzills i en qualsevolformat: fotografies, presentacions, vídeos, podcast, blocs, moodle, Wikis, etc. Algunesestratègies amb recursos a Internet, poden ser: les WebQuest, les Caceres del Tresor,Webtasques, Multitasquesweb, etc; i totes les eines que estan el la web 2.0, (trencaclosques,còmics, llibres digitals, vídeos, podcast, etc), com activitats competencials. Algunes d’aquestesestratègies metodològiques, amb recursos a Internet, poden repartir diferents rols, de maneraque una mateixa tasca s’elabori des de diferents punts de vista. Els criteris d’agrupació han deser variats i els rols s’han d’alternar. El treball col·laboratiu és una feina que s’ha d’aprendre,s’ha d’entrenar, s’ha de guiar i és una necessitat pel món del treball actual. En general lesTIC/TAC, com la resta de recursos, estratègies, eines, metodologies, etcètera, han d’ajudar a laconsecució dels objectius de l’educació obligatòria, facilitant l’assoliment de les competènciesbàsiques per part de l’alumnat i facilitar significativament el procés d’aprenentatge.Un dels objectius que ens hem de plantejar els docents és el de treballar amb el nostre alumnatel desenvolupament dels entorns personals d’aprenentatge (en anglès: “Personal LearningEnvironment”). Un PLE és un conjunt d’eines, fonts d’informació, serveis, relacions,connexions i activitats que cada persona utilitza de manera freqüent per a aprendre i queafavoreixen el nostre aprenentatge (informal) en el dia a dia, i que fan que aquest aprenentatgees converteixi en coneixement. (J. Adell, 2009) Inclou tot allò que una persona consulta per ainformar-se, les relacions que estableix amb la informació i amb d’altres que pugui consultar itambé amb les persones que li serveixen de referència. Aquestes eines ens permeten tresprocessos cognitius bàsics: llegir, reflexionar i compartir. Però ens podem preguntar: i comaprenem o estem acostumats a aprendre els docents? Segurament que amb els llibres i revistesespecialitzades, cursos i cursets, tallers, jornades, o bé per algun company/a de professió. I compodem seguir aprenent al llarg de la vida com a docent? Primer de tot hem d’estar disposats,tenir ganes i estar motivats per formar-nos. Aprofitar les tecnologies per a format part de xarxessocials i grups professionals, per això només cal entrar a formar-hi part de la xarxa amb unaactitud proactiva. Per exemple podem crear un compte a “Twitter”, crear el nostre propi “Bloc”,subscriure’t a blocs interessants, crear un compte a “Mister Wong”,3. Una avaluació reflexiva dels docents i de l’alumnat: un gir en el sistema d’avaluaciótradicionalLa finalitat de l’avaluació és que l’alumnat aprengui a autoregular-se, conegui quin són els seuspunts forts i dèbils, conegui els seus interessos, sàpiga com ho ha de fer per aprendre millor iconnecti amb la seva curiositat. Des d’un enfocament per competències, l’avaluació forma partdel procés d’ensenyament-aprenentatge i del disseny de les situacions d’aprenentatge. Avaluarcompetències és avaluar processos en la resolució de situacions-problema. L’alumnat ha dedonar respostes a les preguntes que planteja la situació problema i mobilitza els seusconeixements, habilitats i actituds per elaborar un producte. Aquest tipus d’avaluació s’ha de ferEscola d’Estiu. Zona Nord Barcelona, 2011 Núria Alart -3-
  4. 4. diversificant els instruments d’avaluació, no només es pot fer a través de proves escrites. Hemd’establir uns indicadors de diferents nivells d’adquisició (rúbrica d’avaluació) de lescompetències bàsiques i dels criteris d’avaluació dels objectius proposats.Sabem que hem de planificar l’avaluació competencial al llarg de tot el procés: a l’inici, mentres’està aprenent, i al final de l’aprenentatge: l’avaluació inicial o de diagnòstic, la formativa i lafinal o de transferència. Per aquesta planificació podem utilitzar diferents instrumentsd’avaluació: Avaluació inicial: debats, representacions gràfiques, escrits, pluja d’idees...Avaluació formativa: l’observació per part del docent, l’autoavaluació i coavaluació del’alumnat de diferents productes com experiments, escrits, presentacions, vídeos, podcast,exposicions orals... Els instrument més utilitzats seran: la rúbrica (una graella amb unsindicadors, nivells d’adquisició dels indicadors i nivells de domini que poden ser qualitatiu oquantitatiu) i el portafoli o carpeta d’aprenentatge.Avaluació final o de transferència: la prova escrita o control de preguntes productives i noreproductives, simulacions, debats, presentacions orals, aplicació de nous coneixements...Els docents també hem d’acostumar-nos a aquest tipus d’avaluació reflexiva que ens ajudarà auna millora constant de la nostra pràctica diària a les aules. L’instrument més significatiud’aquesta avaluació competencial és el portafoli o carpeta d’aprenentatge, tant pel docent comper l’alumnat. Un portfoli: és una col·lecció dinformació acadèmica i personal que té com aobjectiu documentar el propi procés daprenentatge i mostrar evidències de les competències i/ointel·ligències desenvolupades. És una recopilació dels treballs acadèmics realitzats,acompanyada de reflexions personals sobre els mateixos. Aquesta reflexió ens permet expressarles nostres idees respecte de com hem portat a terme el propi procés daprenentatge (els encerts,les capacitats desenvolupades, l’aprenentatge valorat, les dificultats trobades, els reptes i elsprojectes que sorgeixen a partir d’elles, els seus qüestionaments, etc). El propòsit fonamental del’avaluació portafoli és demostrar que hem après i com hem canviat.Sintetitzant, la pràctica docent ha d’emfatitzar el treball conjunt i en xarxa per formar part d’unacomunitat que aprèn i assoleix bons resultats. Cal treballar les habilitats, les capacitats i lesemocions de tots els agents educatius, per a la realització del profund canvi educatiu que tantnecessitem. Actualment hi ha moltes teories sobre com aprenem les persones. Les últimestendències en aquest camp es nodreixen de diferents disciplines com la pedagogia, la psicologia,la filosofia,... que apunten cap a una idea comuna, que el coneixement es construeix a mesuraque laprenent interactua amb l’entorn. Sempre tenint en compte tot allò que ja sabem, per donarlloc a un nou coneixement, que es consolidarà en el moment en que el reutilitzem en una altrasituació. Les disciplines emfatitzen el paper actiu de la persona en la construcció delconeixement i en el seu desenvolupament. Coincideixen també, que l’apreciació de la realitat éscompletament diferent per a dues persones diferents, encara que les condicions d’aprenentatgesiguin semblants, pel fet que no és possible crear condicions perfectament iguals en la ment dedos individus diferents. Segons la posició constructivista, el coneixement no és una còpia de larealitat, sinó una construcció de l’ésser humà. Aquesta construcció es realitza amb els esquemesque la persona ja té, els coneixements previs.BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIAALART, N. (2008): Aprenent amb totes les intel·ligències: WebQuest a l’Aula d’Acollida: unaexperiència d’èxit.Centre d’Estudis Jordi Pujol. Edu21.----------- i RUAIX, J (2008): Recursos TIC per a la tutoria de secundària. UOC-----------.(2009): Totes les intel·ligències per a la competència del tractament de la informació icompetència digital. Guix TIC. Suplement Guix------------ (2010): Els contingut digitals i les intel·ligències. Escola Catalana. Gener 2010GARDNER, H. (2001): La inteligencia reformulada. Las inteligencias múltiples en el sigloXXI. Barcelona: PaidósMicro Tallers TAC http://sites.google.com/site/microtallerstac/Cómo elaborar un portfolio http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htmPàgina personal Núria Alart: www.xtec.cat/~nalartEscola d’Estiu. Zona Nord Barcelona, 2011 Núria Alart -4-

×