Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Upcoming SlideShare
God
Next

0

Share

Historia roma

Related Books

Free with a 30 day trial from Scribd

See all
  • Be the first to like this

Historia roma

  1. 1. ART ROMÀ
  2. 2. CONTEXT HISTÒRICMONARQUIA >> 753-510 aC• Formació de la ciutat de Roma sota el dominidels etruscos (618-510)• Península Itàlica dividida: etruscos a la zonaseptentrional; llatins, sabins…• L’aristocràcia romana acaba amb la monarquiaetrusca i s’inicia…
  3. 3. CONTEXT HISTÒRICREPÚBLICA >> 510 aC – 27 dCRoma es converteix en un estat fort i pròsperPoder exercit pel SenatExpansió cap a nous territoris: •Domini del Mare Nostrum •Guerres púniques (Roma –vs- Cartago)
  4. 4. CONTEXT HISTÒRICIMPERI >> 27 dC – 476 dC Romanització: expansió de les formes, el dret i lallengua llatina per la totalitat de les terres conquerides.Els períodes artístics es coneixeran per les Dinastiesque els van encarregar.
  5. 5. EXPLICACIÓ MÍTICA DE L’ORIGEN DE ROMA• Després de la Guerra de Troia:• Enees, Anquises i Ascani fugen cap a la Península Itàlica• Ascani fundà la ciutat d’Alba Longa, inici d’una dinastia reialque acabà quan Numitor fou derrocat per Amuglius• Rea Silvia (filla de Numitor) s’uneix a Mart i neixen dosbessons: Ròmul i Rem. Amuglius obligà a abandonar elsbessons a les aigües del Tíber on foren recollits per una llobaque els crià.• Ja adults, Ròmul i Rem ajuden a Numitor a recuperar elpoder i més tard, fundaren Roma. Finalment, Ròmul matà elseu germà i es convertí en rei de Roma.
  6. 6. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA CULTURA ROMANA• RELIGIÓ ROMANA • Influència d’altres religions • Grècia: mitologia i formes de representació de les divinitats • Etrusca: culte privat als penates, lares i manes • Divinització de l’emperador • Cap al final de l’Imperi influència de religions orientals
  7. 7. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA CULTURA ROMANA• ROMANITZACIÓ • Expansió del llatí arreu de l’Imperi Romà • Dret civil romà vigent en alguns aspectes fins a l’actualitat • Urbanisme • Llegat literari
  8. 8. L’ART ETRUSCDurant el primer període de la seva història , Romaestava sota domini de la monarquia etrusca.Aquesta època resultà clau en la formació i definicióde la cultura i el caràcter romà.
  9. 9. L’ART ETRUSC1. Ús de la volta i l’arc2. Planificació urbanística (exemple Marza Botto) 1. Ús del sistema hipodàmic o ortogonal heretat dels campaments militars. 2. Delimitació dels eixos principals segons criteris astronòmics: Pomerium. De Nord a Sud: Cardo D’Est a Oest: Decumanus Fortificació i abituallament de la ciutat
  10. 10. L’ART ETRUSC3. Culte als morts • Necròpolis • Pintura parietal amb la tècnica del fresc a l’interior de les tombes • Representacions en aixovar funerari
  11. 11. PLÀSTICA ETRUSCA• Art funerariTant les pintures murals que decoren les tombes comels relleus que trobem als sarcòfags tenen el mateixobjectiu: glorificar el difunt i representar-lo en vida.
  12. 12. PLÀSTICA ETRUSCA PinturaDenota certa influència grega pel que fa alpredomini de la línia. Malgrat tot, no se segueix capconvenció pictòrica ni ordre en la composició.Apareixen escenes de caire funerari, de la vidaquotidiana i fins i tot històriques.
  13. 13. ESCULTURA ETRUSCA• Escultura•Arcaica i frontal. Hieratisme típic del primer períodegrec.• Materials: terracota policromada i bronze. Escassautilització de la pedra.• Sorgeix el retrat com a gènere escultòricindependent. El costum de fer màscares funeràriesserà molt ben acollit per Roma, que l’adoptarà deseguida.
  14. 14. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀ• Eclecticisme• Anonimat dels artistesMONARQUIA • Austeritat • ArcaismeREPÚBLICA • Influències: etrusques, gregues i hel·lenístiques (Grècia i Àsia Menor) • Espoli sistemàtic i tallers de copistes • Rebuig del públic per les obres d’art gregues ja que no coincidien amb l’austeritat pròpia dels romans.
  15. 15. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀIMPERI •Amb August es renova i s’embelleix la ciutat de Roma: imatges amb funció propagandística i programàtica. •Art com a manifestació d’idees polítiques, socials i històriques. •Art per enfortir l’estat i sobretot, l’emperador.
  16. 16. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I TÈCNIQUES CONSTRUCTIVESMATERIALS•Predomini de la pedra fins època imperial •Tuf local, Peperí, travertí•Generalització del marbre en època imperial endetriment de la pedra local (marbre blancmajoritàriament, però també de colors importat deles canteres d’Àsia Menor)
  17. 17. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES•Maneres de construir els murs (opus siliceum, opuscuadratum, opus caementicium, opus latericium, opusspicatum).OPUS SILICEUM OPUS OPUS OPUS OPUS CUADRATUM INCERTUM RETICULATUM LATERICIUM
  18. 18. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I TÈCNIQUES CONSTRUCTIVESTÈCNIQUES CONSTRUCTIVESGran eclecticisme: els romans sabien aprendre delsterritoris que conquerien. La seva arqutiectura n’ésuna mostra.• Ús dels ordres arquitectònics grecs. A partir d’èpocaimperial el dòric o toscà i el jònic gairebédesapareixen com a elements de suport. Esgeneralitza l’ús del corinti.
  19. 19. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES• s. I aC creació de l’ordre corinti canònic• Ús dels tres ordres arquitectònics alhora ambfinalitat decorativa• Ús de l’arc, la bòveda i la cúpula (conegut peretruscos i grecs) que juntament amb l’opuscaementicium va fer possible la construcció d’edificistècnicament molt complexos.
  20. 20. ARQUITECTURA PÚBLICA RELIGIOSA EL TEMPLETemple: templum espai sagratPòrtic profundElevat sobre podi amb escalinataImportància de la façana marcada per l’escalinataPlanta rectangular o circular seguint el model del tholos grec
  21. 21. ARQUITECTURA PÚBLICA RELIGIOSA EL TEMPLETipus de temples: 1. Sobre podi amb columnes a la part anterior (façana) amb 3 cel·les (tríada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva) Les parets laterals s’allarguen fins a la façana. 2. Sobre podi. Les parets laterals s’allarguen des de la façana fins a la part posterior. Trobem dues columnes a cadascun dels costats curts. 3. Sobre podi. Adaptació del peristil grec. Mitjançant columnes exemptes o columnes adossades.
  22. 22. PANTEÓ, Roma
  23. 23. MAISON CARRÉE, Nimes
  24. 24. ARQUITECTURA PÚBLICA CIVIL EDIFICIS LÚDICSEL TEATRE•Deriva del teatre grec.•No sempre es recolza a la falda d’un turó•Usos del teatre: • Representacions • Actes de culte
  25. 25. ARQUITECTURA PÚBLICA CIVIL EDIFICIS LÚDICSL’AMFITEATRE•Espectacles cruents (lluita de gladiadors, gladiadors i feres inaumàquies)•Edifici netament romà• Característiques: •Arena ovalada (de vegades amb estances a sota) • Arena separada de les graderies pel pulpitum • Graderies construides mitjançant bòvedes, arcs i opus caementicium • Part superior amb pòrtic amb seients de fusta • Consoles per col·locar les velae • Seients del pulpitum reservats pels aristòcrates i senadors: individuals i amb nom
  26. 26. COLOSSEU, Roma
  27. 27. ARQUITECTURA PÚBLICA CIVIL EDIFICIS LÚDICSCIRC•Carreres de cavalls (bigues, quadrigues…)•Planta allargada amb curvatura pronunciada en un dels extrems•PULMINAR zona on seien les autoritats•Arena dividida en dos per l’espina on es col·locaven estàtues de divinitatso abituallament del circTERMES• Costum del bany molt estès (procedent de Grècia)• Ús higiènic i lúdic• Construcció mitjançant l’opus caementicium• L’aigua de les termes arribava pels dipòsits de la ciutat o bé mitjançantels aqüeductes.
  28. 28. MONUMENTS PÚBLICS: FUNCIÓ PROGRAMÀTICA I COMMEMORATIVA SIMBIOSI ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES I ESCULTURAARC•Cobert de relleus•Part superior coronada per estàtues de divinitats o família imperial.En època republicana, general vencedor i família.•Tipologia més coneguda és l’arc de triomf • Commemora victòries militars però també • Commemorar noves vies • Límit entre territorisCOLUMNA• Coberta de relleus o no• Fòrum• Coronada per escultura de l’emperador o general vencedor• Relleus històrics: representació de batalles
  29. 29. ESCULTURA• Importància del relleu històric, funerari i retratESCULTURA IDEAL• Divinitats, herois, atletes i tot tipus de figura mitològica• Còpies romanes dels esquemes grecs• Es troba en relleu i escultura exempta• Ús del bronze, el marbre i la pedra• Mides superiors al natural: les mides grans denotenrepresentació de la divinitat
  30. 30. ESCULTURAESCULTURA EXEMPTAMaterials diversos, els més abundants bronze i marbreEscultura policromada (cera sobre marbre i pigments alsDetalls fins s. II dC, després només es polia el marbre perdonar-li brillantor.Escultura pública que s’exhibia en llocs públics i també privada.
  31. 31. ESCULTURARETRAT• Gènere característic dels romans• Màscares dels difunts per tenir un record (de cera en època republicana ide pedra o marbre en època imperial, depenent del poder adquisitiu delcomitent).• Àmbit domèstic i funerari• Categories de retrat • Privat • Públic: la manera que l’emperador fos conegut pel vast imperi (moneda i retrats)• Estils: Verista o helenístic. Retrat fisionòmic, psicològic, sintètic, fictici-retrospectiu…• Relleu i escultura exempta
  32. 32. ESCULTURARELLEU HISTÒRIC• Commemoració de les victòries•En època republicana el comitent podia ser un general; enèpoca imperial l’emperador o la seva família.•Funció propagandística• Es troba a: • Arcs triomfals • Columnes • Ares o altars monumentalitzats• Temàtica: exaltació de les virtuts de l’emperador (apoteosi,decursio, escenes de sacrifici, lluites, adventus i profectio• Estil: •Eclecticisme: gust per les formes clàssiques •A finals de l’imperi destaca un estil medieval: simetria, esquematisme i hieratisme
  33. 33. COLUMNA TRAJANA
  34. 34. ARA PACIS AUGUSTAE
  35. 35. ARA PACIS AUGUSTAE
  36. 36. PINTURA• Decoració de les parets interiors de les cases• Tècnica del fresc Sobre la paret es disposa una capa d’estuc (barreja de guix i calç). Sobre la capa encara humida s’apliquen els pigments barrejats amb aigua. Quan la capa preparatòria i els pigments s’assequen s’aplica una capa de pols de marbre per donar brillantor i duresa a la pintura.• Es conserva poca pintura• Gràcies a les restes de pintura trobades a Pompeia (ciutatdevastada per l’erupció del Vesuvi), els historiadors de l’arthan pogut establir una periodització o catalogació de lapintura romana.
  37. 37. ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS• 1r Estil Pompeià o d’incrustacions: Creació d’unaarquitectura fictícia mitjançant plaques de marbre ipilastres sobre l’estuc que fins i tot, sobresurten de laparet. S’inclouen alguns detalls de vegetació.• 2n Estil Pompeià o arquitectònic: imitació d’espaisarquitectònics que permetien eixamplar l’espai físic.L’espai arquitectònic es complementa amb detalls dejardins i pintura figurativa.
  38. 38. ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS• 3r Estil Pompeià o ornamental:Decoració lineal sobre fonsfoscos. La decoració constad’emmarcats de figures ipaisatges.•4t Estil Pompeià o d’il·lusionismearquitectònic: Eixamplament delsespais arquitectònics mitjançantl’il·lusionisme arquitectònic. Lafigura humana pren màximprotagonisme.
  39. 39. PINTURES DE LA VIL·LA LÍVIA 2n Estil Pompeià
  40. 40. MOSAIC• Decoració mitjançant l’opus teselatum: peces demarbre, pedra, ceràmica o pasta de vidre d’un centímetrequadrat aproximadament i de forma força regular ipolicromades.• Tècnica originària de Grècia• El mosaics cobrien parets i paviments• Les tessel·les s’inserien sobre una capa d’estuc, calç omorter.
  41. 41. SACRIFICI D’IFIGÈNIA

Views

Total views

315

On Slideshare

0

From embeds

0

Number of embeds

2

Actions

Downloads

0

Shares

0

Comments

0

Likes

0

×