Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Aparença i realitat

4,410 views

Published on

Aparença i realitat

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Aparença i realitat

  1. 1. QUÈ ÉS LA REALITAT? 3 Aparença/Realitat
  2. 2. CONTINGUTS
  3. 3. APARENÇA I REALITAT <ul><li>Per parlar de la realitat i l´aparença fem servir definicions negatives, és a dir, caracteritzem aquests dos conceptes a partir del que no són: </li></ul><ul><li>Real és tot allò que no és aparent o una realitat falsa. </li></ul><ul><li>Aparença és tot allò que no és real o que no és real del tot. </li></ul><ul><li>Podem tractar aquesta problemàtica des de tres punts de vista: </li></ul><ul><li>des de l´origen del coneixement, </li></ul><ul><li>des del model de coneixement i </li></ul><ul><li>des de les concepcions de la realitat. </li></ul>
  4. 4. APARENÇA I REALITAT (ORIGEN CONEIXEMENT) <ul><li>Des de els diferents plantejaments sobre l´origen del coneixement: empirisme, racionalisme i criticisme , l´oposició entre realitat i aparença queda de la manera següent: </li></ul><ul><li>Empirisme : real és tot allò que puc percebre a través dels sentits. </li></ul><ul><li>Real seria la taula que puc percebre ara mateix. </li></ul><ul><li>Irreal seria un unicorn que no puc percebre i és producte de la meva imaginació. </li></ul>
  5. 5. APARENÇA I REALITAT (ORIGEN CONEIXEMENT) <ul><li>Racionalisme : real és tot allò que puc pensar sense contradir-me. </li></ul><ul><li>Real és un triangle de tres costats. </li></ul><ul><li>Irreal és un triangle esfèric. </li></ul><ul><li>Criticisme o transcendentalisme : hi ha dos tipus de realitat, la noümènica i la fenomènica. </li></ul><ul><li>La realitat noümènica , la realitat tal com és, és inaccessible a les nostres facultats cognitives. </li></ul><ul><li>La realitat fenomènica és la realitat tal com la coneixem, el resultat de l´acció conjunta dels sentits i dels aprioris del meu enteniment. </li></ul>
  6. 6. APARENÇA I REALITAT (MODELS CONEIXEMENT) <ul><li>Des dels diferents models de coneixement: realisme i idealisme la manera d´abordar l´oposició entre realitat i aparença queda de la manera següent: </li></ul><ul><li>Des del punt de vista del realisme , només el crític es planteja aquesta qüestió. </li></ul><ul><li>La realitat autèntica queda fora de l´abast dels sentits. Només a través de la ciència podem accedir-hi. </li></ul><ul><li>Allò que sentim, veiem, olorem, degustem i toquem no és la realitat tal com és ella en si, sinó la realitat tal com els nostres sentits i el nostre cervell ens la presenten perquè puguem sentir-nos còmodes en ella ( Garcia Bacca, vegeu http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/realitat-real-realitat-viscuda.html ) </li></ul>
  7. 7. APARENÇA I REALITAT (MODELS CONEIXEMENT) <ul><li>Des de la perspectiva de l´idealisme més radical , només les idees existeixen, és a dir, realitats que depenen d´una ment intel·ligent, humana o divina ( Berkeley ). </li></ul><ul><li>Per això, la matèria , una realitat que no depèn d´una ment, no existeix, és una falsa realitat . </li></ul><ul><li>Des de la perspectiva de l´idealisme moderat , el fet que una realitat no pugui ser percebuda per una ment, no significa que no pugui existir. El fet que estigui fora de les capacitats humanes de conèixer no impedeix que no pugui existir. Podem pensar que existeix, tot i que no la podem conèixer (Kant) . </li></ul>
  8. 8. APARENÇA I REALITAT (CONCEPCIONS DE LA REALITAT) <ul><li>Des de les dues concepcions de la realitat: espiritualisme i materialisme , el problema queda d´aquesta manera: </li></ul><ul><li>Segons l´ espiritualisme la matèria és una realitat subordinada a l´esperit. Sense l´esperit no pot haver una matèria viva, organitzada i amb una finalitat intel·ligible. </li></ul><ul><li>L´esperit no només l´ordena i estructura a partir d´una pla intel·ligent sinó que també pot actuar sobre ella si ho considera convenient i, a més, és la Causa primera de tot el que li succeeix. </li></ul>
  9. 9. APARENÇA I REALITAT (CONCEPCIONS DE LA REALITAT) <ul><li>Des de la perspectiva del materialisme només allò físic o traduïble a la física és real. </li></ul><ul><li>L´esperit o les entitats espirituals en general només són ficcions de la nostra ment, formes d´evadir-se de l´autèntica realitat, que és material. </li></ul><ul><li>La realitat que observem és una realitat aparent, depèn d´una realitat no visible, la realitat atòmica i subatòmica, la realitat autèntica, on es genera tot el que succeeix a l´univers. </li></ul>Karl Marx : “la religió és l´opi del poble”
  10. 10. TEXT: ARTHUR S. EDDINGTON , LA NATURALESA DEL MÓN FÍSIC <ul><li>És com si existissin dos tipus de taules. Amb la número1 hi estic familiaritzat des dels meus primers anys. Té extensió, és relativament permanent; té color, fonamentalment és substancial ... La taula2 en canvi és la meva taula científica. Més que res és un buit. Disseminades aquí i allà en aquest buit hi ha nombroses càrregues elèctriques que es precipiten a gran velocitat; però tot el seu volum representa menys d´una bilionèsima del volum de la taula mateixa. No obstant això, la taula sosté el paper en el qual escric d´una manera tan satisfactòria com en la taula número1; perquè quan hi deixo el paper al damunt, les petites partícules elèctriques, amb la seva temerària velocitat, continuen actuant per sota, talment que el paper es manté com suspès en l´aire en un nivell gairebé constant. (...) </li></ul>
  11. 11. TEXT: ARTHUR S. EDDINGTON , LA NATURALESA DEL MÓN FÍSIC <ul><li>No cal dir que la física moderna m´ha assegurat, amb proves exquisides i amb una lògica despietada, que la meva segona taula, la taula científica, és l´única realitat que és allà. D´altra banda, però, no cal dir que la física moderna no aconseguirà mai exorcitzar aquella primera taula - compost estrany de naturalesa externa, imatgeria mental i prejudici heretat- quan se´m presenta visible i tangible a les mans. </li></ul>
  12. 12. TEXT: ARTHUR S. EDDINGTON , LA NATURALESA DEL MÓN FÍSIC <ul><li>Activitats: </li></ul><ul><li>Quines són les característiques de cada una de les taules de què parla el text? Què tenen a veure entre elles? </li></ul><ul><li>Com s´ha arribat al coneixement de cada taula? </li></ul><ul><li>Per què diu l´autor que la taula2 és l´única que en realitat és allà ? És que la primera no hi és? Per què? </li></ul><ul><li>Per què diu que la taula2 no aconseguirà mai exorcitzar la taula1? </li></ul><ul><li>Des de quin punt de vista, o des de quins, dels tres possibles, aborda Eddigton el problema de la realitat i l´aparença? Justifiqueu la resposta. </li></ul>Arthur S. Eddington
  13. 13. TEXT: ARTHUR S. EDDINGTON , LA NATURALESA DEL MÓN FÍSIC <ul><li>En Josep Lluís Blasco i el Tobies Grimaltos sostenen una interpretació diferent del text anterior. </li></ul><ul><li>Afirmen que el fet que el fet d´acceptar que el coneixement d´una cosa no s´adequï fidelment a la realitat de la cosa, no significa que la cosa coneguda sigui una cosa diferent: una aparença, una cosa diferent o un cosa falsa. </li></ul><ul><li>Igual que no diem que un daltonià veu una cosa diferent a un no daltonià, sinó que ambdós veuen la mateixa cosa, però de forma distinta, de la mateixa manera, doncs, el que coneix el científic no és el coneixement d´una cosa distinta al que coneix un no científic, sinó que el científic i el no científic coneixen de forma diferent la mateixa cosa. </li></ul><ul><li>Per tant, no hi ha una taula 1 diferent de la taula 2 , ni la taula 1 és més real que la taula 2 , sinó que el coneixement del científic i el no científic són dues maneres distintes de conèixer la mateixa realitat, la taula . </li></ul><ul><li>Josep Lluís Blasco, Tobies Grimaltos , Teoria del coneixement </li></ul><ul><li>Vegeu en ( http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/es-la-cosa-i-no-la-seva-aparenca-la-que.html ) </li></ul>
  14. 14. LA REALITAT METAFÍSICA <ul><li>La Metafísica sorgeix de l´oposició entre realitat necessària i realitat contingent. </li></ul><ul><li>La realitat necessària és una realitat absoluta, allò que és i que no pot no ser, que no deriva de cap altra realitat superior. </li></ul><ul><li>La realitat contingent , en canvi, és una realitat relativa, és a dir, allò que és però que podria no ser, una realitat en què la seva existència depèn de l´existència d´una realitat superior. </li></ul>
  15. 15. LA REALITAT METAFÍSICA <ul><li>La realitat contingent és de fàcil accés: és tot allò que ens envolta, nosaltres mateixos formem part d´aquesta realitat contingent. </li></ul><ul><li>Per contra, accedir a la realitat necessària resulta difícil i complicat, per tal de descobrir-la cal esforçar-se en apartar la realitat contingent que l´amaga darrera d´ella. </li></ul><ul><li>A la primera realitat la coneixem, a la segona tan sols la pensem, és a dir, suposem que existeix. </li></ul><ul><li>Tanmateix, a la realitat contingent se la considera com una realitat de segona categoria , aparent , mentre a la realitat necessària se la considera com la realitat autèntica, la realitat . </li></ul>
  16. 16. LA REALITAT METAFÍSICA <ul><li>La pregunta metafísica no s´adreça al per què són les coses particulars que tenim davant nostre, sinó al què és la realitat que fa possible l´existència de les coses particulars. La pregunta metafísica és la pregunta per l´Ésser . </li></ul><ul><li>La metafísica idealista-espiritualista respon que l´Ésser és Déu. </li></ul><ul><li>La metafísica materialista respon que aquest Ésser són les partícules elementals de l´univers físic. </li></ul>
  17. 17. TEXT 1: JOSÉ ORTEGA Y GASSET , ¿QUÉ ES EL CONOCIMIENTO? EL PAÍS , 08/06/1983 <ul><li>Cuando pregunto, ¿qué es esta luz?, ¿es esta luz lo que me preocupa? Evidentemente, no: esta luz está ahí, ante mí, y yo no me propongo hacer con ella nada cuando me hago esa pregunta, más aún, yo no me pregunto por ella, sino que digo: ¿qué es esta luz? Me pregunto por el ser de esta luz y no por ella misma. No busco las cosas sino su ser. </li></ul>José Ortega y Gasset (1883-1955)
  18. 18. TEXT 1: JOSÉ ORTEGA Y GASSET , ¿QUÉ ES EL CONOCIMIENTO? EL PAÍS , 08/06/1983 <ul><li>(...) la cosa esta luz significa por sí lo que vemos, algo patente ante nuestros ojos, que tenemos ahí y que no hay que buscar. El ser de la luz está, a lo que parece, tras ella, más allá de ella y –nótese bien- oculto por ella. (...) Lo cual significa que esta luz, según ella se representa, no es ella misma, no es su ser, sino que, por el contrario, me anuncia que hay un ser de la lu z , me incita a buscarlo y no me lo da con su presencia. Para llegar a él necesito, a lo que parece, negar a esto que tengo delante y patente y esforzarme en encontrar el ser tras ella. Necesito, pues, quitar de mi mente lo que veo para descubrir lo latente; luego, la luz cubre su ser. Por eso, los griegos, al hallazgo del ser llamaban aletheuein, esto es, des-cubrimiento, des-ocultación y alétheia ha sido traducido por la palabra verdad. La luz que veo oculta, cubre su propia verdad. </li></ul>
  19. 19. TEXT 1: JOSÉ ORTEGA Y GASSET , ¿QUÉ ES EL CONOCIMIENTO? EL PAÍS , 08/06/1983 <ul><li>Activitats: </li></ul><ul><li>En què s´hi nota que l´autor del text estigui parlant d´una qüestió metafísica? </li></ul><ul><li>Distingiu les característiques definitòries d´una realitat física i una realitat metafísica? </li></ul>Realitat física Realitat metafísica
  20. 20. LA REALITAT METAFÍSICA (EL MITE DE LA CAVERNA) <ul><li>Activitats: </li></ul><ul><li>Llegiu el mite de la caverna de Plató. </li></ul><ul><li>Distingiu els diferents nivells i destaqueu-hi els elements principals. </li></ul><ul><li>En quin sentit es pot parlar que el mite de la caverna és un text metafísic? Per què? </li></ul>http://pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/plat7p0h.htm Plató
  21. 22. REALITAT I MITJANS DE COMUNICACIÓ <ul><li>Bona part del que coneixem o creiem conèixer de la realitat ho fem de forma indirecta a través dels mitjans de comunicació. </li></ul><ul><li>Els mitjans de comunicació ens presenten la realitat a través dels titulars dels diaris, les fotografies de la premsa i les revistes, les imatges dels telenotícies. </li></ul><ul><li>Els seus propagandistes diuen que són la nostra finestra oberta al món, que ens posa en contacte amb realitats que passen a milers de kilòmetres de forma instantània. </li></ul><ul><li>L´aparició d´Internet ha aprofundit encara més aquesta tendència a l´eliminació de les distàncies i l´acceleració del temps. </li></ul><ul><li>L´espai s´ha encongit i el temps s´ha reduït a immediatesa </li></ul><ul><li>( Paul Virilio , El cibermundo, la política de lo peor ). (vegeu: http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/07/globalitzacio-i-llibertat.html </li></ul><ul><li>http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/07/un-mon-sense-distancies.html </li></ul>
  22. 23. REALITAT I MITJANS DE COMUNICACIÓ (TEXT 0) <ul><li>Darrera de la globalització es prepara una cosa que Foucault analitzà per al segle XVIII: el gran confinament (la gran presó). Aquest gran confinament està davant nostre: en l´absència d´espai geogràfic i en l´absència d´espera per comunicar, sense els quals no hi ha llibertat. Vull recordar que una de les primeres llibertats és la llibertat de moviment. </li></ul><ul><li>Aquesta llibertat no està amenaçada per una prohibició com en l´època de Foucault , en la que es tancava la gent a una presó perquè no poguessin moure´s. Ara se la tanca en la rapidesa i en la inutilitat de tot desplaçament. Jean Giono posava en boca del seu mestre d´escola: “Nens, no correu pel pati, us semblarà més gran”. </li></ul><ul><li>Paul Virilio , El cibermundo, la política de lo peor, pàg. 58 </li></ul>
  23. 24. REALITAT I MITJANS DE COMUNICACIÓ (TEXT 0) <ul><li>Activitats: </li></ul><ul><li>En quina mesura l´espacialitat i la temporalitat, les dues mesures a través de les quals estructurem la realitat, queden modificades per efecte de les noves tecnologies i els mitjans de comunicació? Poseu-hi dos exemples. </li></ul><ul><li>En quin sentit, segons Paul Virilio , la nostra llibertat està actualment amenaçada? </li></ul><ul><li>Hi esteu d´acord? Per què? </li></ul>Paul Virilio
  24. 25. REALITAT I MITJANS DE COMUNICACIÓ (TEXT 1) <ul><li>Els periodistes fan servir unes lents particulars mitjançant les quals veuen unes coses, i no altres, i a més veuen d´una forma determinada allò que veuen. Porten a terme una selecció i després elaboren allò que han seleccionat. </li></ul><ul><li>El principi de selecció consisteix en la recerca d´allò sensacional, d´allò espectacular. La televisió incita a la dramatització, en un doble sentit: escenifica en imatges, un esdeveniment, exagera la seva importància, la seva gravetat, així com el seu caràcter dramàtic, tràgic. (...) S´interessa per l´extraordinari, per allò que surt del comú, per allò que no succeeix a diari: incendis, inundacions, assassinats, disturbis ... </li></ul><ul><li>Pierre Bordieu , Sobre la televisión , pàg. 25 </li></ul><ul><li>http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/la-mirada-televisiva.html </li></ul>
  25. 26. REALITAT I MITJANS DE COMUNICACIÓ (TEXT 2) <ul><li>... el que afirmo no és que la televisió és entretinguda, sinó que s ha convertit l´entreteniment en el format natural per representar tota experiència. (...) </li></ul><ul><li>És per això que fins i tot als noticiaris, que ens proporcionen fragments diaris de tragèdia i barbàrie, els presentadors ens diuen “fins demà”. Per què? Sembla que amb uns minuts d´assassinats i mutilacions criminals n´hi hauria d´haver prou per no dormir durant uns quants mesos. Acceptem la invitació dels presentadors perquè sabem que les notícies no s´han de prendre seriosament, que, per dir-ho d´alguna manera, tot és broma. Tot el que hi ha als programes de notícies ens ho diu -l´aspecte i l´amabilitat del personal, el seu tarannà bromista, la música animada que obre i tanca l´espectacle, els metres de vistosa pel·lícula, els anuncis atractius- tot això i més ens suggereix que el que acabem de veure no és motiu per plorar. Dit clarament, un noticiari és un format per a l´entreteniment, no per a l´educació, la reflexió o la catarsi. </li></ul><ul><li>Neil Postman , Divertim-nos fins a morir , pàgs. 111-112 http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/limperatiu-televisiu.html </li></ul>
  26. 27. REALITAT I MITJANS DE COMUNICACIÓ (TEXT 3) <ul><li>Per a l´homo videns allò que no surt per televisió no existeix (...). </li></ul><ul><li>Una fotografia menteix si és producte d´un fotomuntatge. I la televisió dels esdeveniments, quan arriba a l´espectador, és sempre un fotomuntatge. (...) En general, la visió en vídeo sempre falseja una mica perquè descontextualitza, perquè està basada en primers plans fora de context. La veritat és que per falsejar un esdeveniment narrat amb imatges només cal unes tisores. A més no és veritat que la imatge parla per si sola. Se´ns mostra una persona assassinada Qui l´ha assasinat? La imatge no ho diu; ho diu la veu de qui porta un micròfon; i si el locutor vol mentir, o se li ordena que menteixi, ja està tot dit. </li></ul><ul><li>Giovanni Sartori , L´opinió teledirigida , Claves de Razón Práctica , febrer 1998 </li></ul><ul><li>http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/realitat-televisiva.html </li></ul>
  27. 28. REALITAT I MITJANS DE COMUNICACIÓ <ul><li>Activitats: </li></ul><ul><li>Quines són les idees principals de cada text en referència directa al problema de la realitat? </li></ul><ul><li>En quin sentit l´opinió d´aquests autors coincideix amb l´opinió de Plató en el mite de la caverna? Per què? </li></ul>
  28. 29. REALITAT I REALITAT VIRTUAL (TEXT) <ul><li>Digámoslo en términos generales. El ser humano nunca se ha limitado a ver lo que ve. Siempre ha imaginado un más allá de su entorno vital (...). </li></ul><ul><li>Basta con soñar para conocer la realidad virtual. Cada noche nos sumergimos en mundos virtuales que nos son ajenos, y también propios. Y no hay que olvidar que algunos sueños terminan corvirtiéndose en pesadillas. </li></ul><ul><li>Vegeu text sencer en http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/sobre-la-realitat-virtual.html </li></ul><ul><li>Javier Echeverría , Un mundo virtual , págs. 24, 25, 65, 66 </li></ul>
  29. 30. REALITAT I REALITAT VIRTUAL (ACTIVITATS) <ul><li>Com es podria definir el concepte de realitat virtual? </li></ul><ul><li>Quants tipus de realitat virtual distingeix l´autor del text? En què consisteix cadascuna? </li></ul><ul><li>En què es fonamenta l´autor del text quan afirma que la realitat virtual és tan real com qualsevol realitat natural? </li></ul><ul><li>Hi esteu d´acord? Per què? </li></ul>
  30. 31. REALITAT I REALITAT VIRTUAL (ACTIVITATS) <ul><li>Activitats: </li></ul><ul><li>Vegeu la pel·lícula Matrix </li></ul><ul><li>Relacioneu la pel·lícula amb les diferents parts en què es divideix el mite de la caverna de Plató. (3 punts) </li></ul><ul><li>Assenyaleu com es manifesten en la pel·lícula l´oposició realitat-aparença des de: l´idealisme, la metafísica i les noves tecnologies. (3 punts) </li></ul><ul><li>Analitzeu el comportament del personatge anomenat Cifra . Què és preferible, viure en una realitat autèntica, tot i que sigui difícil i complicada, o en una realitat fictícia, còmoda i tranquil·la? (mínim 15 línies) (4 punts) </li></ul>

×