Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Els Residus

1,923 views

Published on

Published in: Technology, Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Els Residus

  1. 1. Els residus
  2. 2. <ul><li>L'ecosfera es caracteritza avui en dia perquè una sola espècie, l' home , utilitza gran quantitat de recursos i energia. Ja no tenim una Ecosfera buida de la qual n'utilitzem una part petita sinó que utilitzem la major part dels materials que es troben en aquesta Ecosfera i, per fer-ho, ens ajudem de l' energia exosomàtica que obtenim també d'aquest sistema. </li></ul>
  3. 4. <ul><li>Dels materials que empra de l'Ecosfera, l'home en diu recursos , que classifiquem de la següent manera: </li></ul>
  4. 6.   Per descobrir Recursos Possibles Coneguts però no explotables en les condicions tècniques i econòmiques actuals Potencials Explotables en les condicions tècniques i econòmiques actuals Reserves Actuals Recursos
  5. 7. <ul><li>En utilitzar aquests recursos, en grans quantitats i per usos diversos tant de forma directa (per alimentar-se o bastir les seves ciutats i estris) com indirecta (ocupació de l'espai, com a combustible...), l'home incideix de forma global a l'Ecosfera modificant el balanç dels cicles biogeoquímics i els seus fluxos. La modificació es produeix tant pel consum del recurs com per l'acumulació de subproductes resultat del seu ús (els residus). </li></ul>
  6. 8. <ul><li>Mentre desapareixen alguns recursos, apareixen residus que provoquen canvis importants en les cicles biogeoquímics . Aquests canvis poden donar lloc a alteracions a nivell global que afecten el funcionament de tota l'Ecosfera i canvis en condicions clau per a la vida de l'espècie humana. Un exemple és el canvi climàtic que s'està produint per les excessives emissions de CO2 resultat de l'increment del consum d' energia exosomàtica per part de l'home. </li></ul>
  7. 9. <ul><li>La major part dels canvis produïts per l'home a l'Ecosfera, i que es consideren problemes ambientals , es poden explicar ja pels canvis produïts per l'home en els cicles biogeoquímics a diferents nivells: </li></ul><ul><li>Local: contaminació de les ciutats , contaminació de l'aigua </li></ul><ul><li>Regional: pluja àcida , conflictes de competència per l'aigua </li></ul><ul><li>Global: canvi climàtic , contaminació de la fauna i flora marines per microcontaminants </li></ul>
  8. 10. Els residus <ul><li>Els éssers humans, en les seves, activitats, extreuen recursos de la Terra i en fan us, transformats o no, els recursos són consumits i als final deixen unes substàncies que no són aprofitables i que anomenem residus. </li></ul>
  9. 11. Història <ul><li>Al principi de l’existència dels homes, la generació de residus era molt petita, i la natura la podia eliminar, amb el pas del temps, l’aparició de la vida sedentària va agreujar el problema. Al segle passat, amb la Revolució Industrial, i el creixement de ciutats i indústries, els residus es van convertir en un problema de difícil solució, ja que tots dos consumeixen molts recursos i generen molts residus. Un altre factor que ha contribuït ha agreujar el problema és l’agricultura. En definitiva el poder autoregulador de la natura ha disminuït considerablement. </li></ul>
  10. 12. <ul><li>La natura també genera residus, però els aprofita tot seguit: per exemple en la fotosíntesi les plantes verdes transformen el diòxid de carboni i l’aigua , amb l’ajut de la llum solar, en matèria orgànica generant un residu l’oxigen que utilitzem els éssers vius per respirar.  </li></ul><ul><li>Als ecosistemes hi ha organismes que s’encarreguen de reciclar els residus , integrant-los de nou als cicles que per tant són tancats i en equilibri dinàmic . </li></ul>
  11. 13. La civilització humana ha complicat el procés, però si no equilibrem els cicles, perilla la vida de les generacions futures. És molt important tenir clar els següents punts: <ul><li>  Tots produïm residus </li></ul><ul><li>El reciclatge total dels residus és impossible </li></ul><ul><li>El residu quan passa a l’entorn no l’ha de canviar substancialment </li></ul>
  12. 14. Producció de residus per habitant en ciutats de diferent nombre d’habitants   Habitants Producció de residus sólids en Kg/had dia Més 1.000.000 0,9 De 1.00.000 a 1.000.000 0,75 De 20.000 a 1.00.000 0,65 Menys de 20.000 0,55
  13. 15. Residus sòlids Sòlids pròpiament dits, els fangs, llots i qualsevol material pastós que es pot recollir en un envàs
  14. 16. Classificació de residus sòlids <ul><li>Residus domèstics, comercials i de serveis. </li></ul><ul><li>Residus d’enderrocament i d’obres. </li></ul><ul><li>Electrodomèstics i mobles. </li></ul><ul><li>Residus industrials. </li></ul><ul><li>Residus agropecuaris. </li></ul>
  15. 17. Composició dels residus   Component Percentatge Plàstic 2-5 Fusta 1-2 Cuir 1-2 Cartró 3-4 Paper 13-14 Restes vegetals 40-70 Vidre 3-5 Llaunes 3-5 Altres 10-12
  16. 18. Variació dels residus amb els temps     Component 1885 1985 Matèria orgànica 60% 56% Fusta 1% 2% Tèxtils 2% 5% Metalls 1% 4% Vidre 1% 7% Terres i cendres 30% 5% Paper i cartró 5% 12% Plàstic i cautxú 0% 9%
  17. 19. Recollida i transport de residus <ul><li>Nuclis urbans la fase de recollida i transport és molt important i les seves despeses econòmiques representen de forma aproximada un 80 % del total. </li></ul><ul><li>Normalment els nuclis de població no gaire grans s’han mancomunat per reduir les despeses. Els equips de recollida han de reunir una sèrie de condicions com: </li></ul><ul><ul><li>les bosses han de tancar hermèticament </li></ul></ul><ul><ul><li>s’han de col·locar en els contenidors col·lectius que també han de tancar hermèticament, per evitar les pudors i els insectes </li></ul></ul><ul><ul><li>s’han de recollir i rentar amb freqüència. </li></ul></ul>
  18. 20. Recollida i transport de residus <ul><li>Agricultura i ramaderia en aquest cas ens trobem residus d’origen domèstic, amb altres relacionats amb la manipulació de productes agrícoles, preparació de conserves i els de la ramaderia, que si és intensiva, poden causar problemes importants en el sòl i en les aigües, si s’utilitzen com adobs (purins). </li></ul>
  19. 21. Recollida i transport de residus <ul><li>Indústries els residus industrials presenten molts problemes, sobre tot, per la diferent composició química i les seves característiques físiques. En aquest cas són importants els problemes de recollida, transport i tractament. </li></ul>
  20. 22. Recollida selectiva
  21. 28.   Fracció d’escombraries Tipus de contenidor Avantatges que comporta Característiques Paper                   Disminueix el consum d’aigua en un 85%, el volum de residus en un 25% i d’energia en un 65% Disminueix el consum de fibres vegetals i importació de fusta Disminueix la contaminació Paper reciclat Paper ecològic Vidre     Disminueix el consum d’energia en un 27% i el volum de residus un 10% Disminueix la contaminació Estalvia recursos naturals  
  22. 29.   Fracció d’escombraries Tipus de contenidor Avantatges que comporta Característiques Envasos i llaunes           Disminueix el consum d’aigua, el volum de residus i d’energia Disminueix la contaminació Les llaunes son reciclables al 100% Els envasos de plàstic s’utilitzen per fer mobiliari urbà Piles   Disminueix la contaminació Estalvia recursos naturals per recuperació de metalls  
  23. 30. Processos de tractament
  24. 31. Residus urbans <ul><li>Abocadors controlats poden ser el mètode més senzill i econòmic d’eliminació de residus. Ara bé no s’ha de confondre amb una descarrega controlada en un abocament limitat per una tanca. Els abocadors controlats han de reunir una sèrie de condicions: </li></ul><ul><li>1.- Estar allunyats de qualsevol corrent d’aigua. </li></ul><ul><li>2.- No produir cap desfeta ecològica ni d’impacte ambiental. </li></ul>
  25. 32. Residus urbans <ul><li>Compostatge aquesta tècnica d’eliminació d’escombraries i deixalles consisteix en l’acceleració de processos espontanis de degradació de la matèria orgànica dels residus que es transforma en un humus que es pot aprofitar com a fertilitzant o com a substrat. Les plantes de compostatge poden ser estàtiques o dinàmiques. </li></ul>
  26. 33. Planta de compostatge
  27. 34. <ul><li>1. Recepció de la fracció orgànica de les deixalles La fracció orgànica procedent de la recollida selectiva és garbellada per eliminar les poques impureses que encara contingui.   </li></ul><ul><li>2. Trommel Màquina amb un gran garbell cilíndric que roda i separa la matèria orgànica del rebuig groller.  </li></ul><ul><li>3. Cabina de triatge manual Aquest rebuig passa per un últim control que es realitza manualment. Després, un electroimant n'elimina els residus metàl·lics que hi pugui haver. </li></ul><ul><li>  4. Recepció de la fracció vegetal i trituració Residus vegetals procedents de la jardineria, la neteja de boscos o la deixalleria municipal són triturats.    </li></ul><ul><li>5. Barreja i homogenització Es barregen les dues fraccions en les següents proporcions: 65-75 % de la fracció orgànica sense impureses i 25-35 % de la fracció vegetal triturada. La mescla resultant és sotmesa a un procés de compostatge. </li></ul>
  28. 35. <ul><li>PROCÉS DE COMPOSTATGE:   </li></ul><ul><li>6. Disposició en piles La mescla es disposa amb una pala mecànica formant piles, dins un cobert sense parets i damunt d'un paviment adient amb recollida de lixiviats.  </li></ul><ul><li>7. Voltat de les piles i control de les condicions ambientals del procés Perquè els microorganismes puguin descompondre convenientment la matèria orgànica, cal mantenir les condicions d'humitat i temperatura adequades i la concentració d'oxígen suficient. La humitat es manté regant periòdicament les piles. L'oxigenació s'aconsegueix removent totalment les piles amb una màquina voltadora. </li></ul><ul><li>8. Recollida dels lixiviats i les aigües de pluja Els líquids que desprenen les piles objecte de compostatge (els lixiviats) són recollits i serveixen per continuar regant les piles. Tota la superfície de la planta està pavimentada de manera que les aigües de pluja poden ser recollides i aprofitades per al reg del compost.  </li></ul><ul><li>9. Garbellament del compost madur Al cap de 12-14 setmanes, el compost, ja madur, és garbellat per obtenir un material final homogeni i fi. El rebuig vegetal que pugui quedar es retorna al principi del procés.  </li></ul><ul><li>10. Compost Finalment, s'obté un compost madur i estable que pot ser comercialitzat com a adob o corrector de sòls. Hem transformat, doncs un residu en un producte de consum.   </li></ul>
  29. 36. Residus urbans <ul><li>Incineració Aquest mètode permet una eficàcia màxima en la reducció de volums, però presenta greus problemes de contaminació atmosfèrica si no es disposa d’un sistema eficaç de filtres, que eviti que passi al entorn àcid clorhídric, pols, diòxid de sofre i sobre tot dioxines, els principal problema de les incineradores actualment. </li></ul><ul><li>Les escombraries es trituren, i després es cremen en un forn entre 800º i 1100ºC, durant 45 minuts, les temperatures són les adients per evitat els gasos pestilents i la fusió de les cendres. Les escombraries són autocombustibles, a més, en refredar-se els gasos es forma vapor d’aigua que es pot utilitzar com a font d’energia. </li></ul>
  30. 37. Residus urbans <ul><li>Noves tecnologies actualment s’utilitzen tres noves tecnologies: </li></ul><ul><li>La piròlisi que és una degradació química i anaeròbia de la matèria orgànica a temperatures entre 550º i 1100ºC. </li></ul><ul><li>La digestió anaeròbia s’utilitza per tractar llots residuals de les depuradores d’aigües i que permet obtenir metà. </li></ul><ul><li>La conversió de residus orgànics en material inert fent-los passar per un reactor fisico-químic a temperatures elevades i amb additius químics adients. </li></ul>
  31. 38. Residus Industrials <ul><li>El seu tractament és difícil sobre tot per la gran heterogeneïtat. Els residus de caràcter inert o seminert poden ser descarregats en abocadors controlats, o en el rebliment d’obres públiques. Els residus especials i tòxics han de seguir una normativa internacional.   </li></ul>

×