Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Tesi doctoral_PhP_Defense_Santos-Hermosa

390 views

Published on

Presentation of my Phd desfense in OER and repositories in Higher Education context

Published in: Education
  • Be the first to comment

Tesi doctoral_PhP_Defense_Santos-Hermosa

  1. 1. Desenvolupament i reutilització dels recursos educatius oberts en la docència universitària: repositoris i usuaris Doctoranda: Gema Santos-Hermosa Directors: Dr. Ernest Abadal Falgueras Dra. Núria Ferran-Ferrer Doctorat d’Informació i Documentació en la Societat del Coneixement. Barcelona, 10 de gener de 2018
  2. 2. SUMARI 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Antecedents / 1.2. Marc teòric / 1.3. Interès de l’estudi / 1.4. Objectius / 1.5. Metodologia / 1.6. Estructura 2. REPOSITORIS EDUCATIUS 2.1. Objectius / 2.2. Indicadors / 2.3. Principals resultats / 2.4. Conclusions / 2.5. Publicació 3. USUARIS 3.1. Objectius / 3.2.Perfil dels enquestats / 3.3. Principals resultats / 3.3. Conclusions / 3.4. Publicació 4. CONCLUSIONS 2
  3. 3. 1. INTRODUCCIÓ 3
  4. 4. 1. Introducció Recursos educatius oberts o Open Educational Resources (OER): “Aquells materials d’ensenyament, aprenentatge i investigació en qualsevol suport que siguin de domini públic o que hagin estat difosos amb una llicència oberta que permeti l’accés gratuït, així com l’ús, l’adaptació i la redistribució per d’altres sense cap restricció o amb restriccions limitades”. (Declaració de la UNESCO, 2012) 4 EDUCATIU Proveeixen contingut educatiu Útil per a la docència i l’aprenentatge OBERT Lliure accés a continguts i la reutilització Llicències (Creative Commons) i permisos (5Rs Wiley) conservar (de Retain) Reutilitzar Revisar Remesclar Redistribuir PRÀCTIQUES EDUCATIVES OBERTES EDUCACIÓ OBERTA
  5. 5. 1.1. Antecedents: Trajectòria del moviment 2011-2015: Canvi d’estratègia Estratègies i polítiques de suport Declaració OER de París (2012) Implicació dels governs: College Book Affordability Act, #GoOpen (EUA), Opening up Education (EU) MOOCs 2001-2002: Inicis Establiment de les bases MIT Open CourseWare (OCW) Creative Commons Fòrum de la UNESCO (2002) 2016 - actualitat: Reorientació Millora de la pràctica educativa Iniciatives de libres de text oberts 2on Congrés mundial de OER (2017) 2004- 2010:Adolescència Creixement i expansió Suport d’institucions internacionals (UNESCO, COL, OECD) i entitats finançadores (William &Flora Hewlett Found.) Declaració Ciutat del Cap (2007) La meva recerca: Període pertinent per noves aproximacions
  6. 6. 1.1. Antecedents: Trajectòria de la recerca Base teòrica de coneixement 2002-2006 6 Estudis sobre l’eficàcia dels OERs 2012-2015 Estudis descriptius i poc empírics 2006-2012 La meva recerca: Escenari dinàmic i en línia amb l’impuls a la integració dels OER contemplat a: ● Full de ruta OER Strategy Development (2015) ● Pla d’acció de l’UNESCO 2030 Agenda for Sustainable Development Full de ruta i plans estratègics 2015 - 2017 Altres iniciatives: OER World Map, OER Cloud Knowledge. OER Impact Map, etc.
  7. 7. 1.2. Marc teòric 7 Panoràmica completa (Tzikopoulos et al., 2007) Creació i ús d’OER (Open Text Books) Garantia de qualitat (Atenas, 2015; Clemens et al; 2016)Estructura (McGreal, 2011) Perfils dins l’ensenyament (de los Arcos et al., 2015) Directrius de desenvolupament (OECD, 2007; UNESCO, 2011) Metadades (Bueno-de la- Fuente, 2013) Usuaris Relació establerta amb OERs (Weller et al, 2016) Grups d’interès de suport als OER (Conole i Ehlers (2010) Nivells de compromís dins la docència (Willd, 2012) Serveis addicionals (de los Arcos et al., 2015; Zervas et al., 2014) Comunitats de pràctica de repositoris (Beaven, 2013; Comas-Quinn i Fitzgerald, 2013; Pynoo et al., 2012; Xu, 2016). Repositoris educatius Pràctiques educatives obertes/ Reutilització Adopció dels OER (Wiley, Bliss i McEwen, 2014; Hilton 2015) Seguiment d’ús &tracking (Orr et al., 2015; Pegler, 2011) Guies de reptes i beneficis dels OER (Butcher, 2011; COL, 2011) Recursos educatius oberts MANCANCES en la integració educativa i la reutilització real dels recursos educatius NECESSITAT d’enfocaments alternatius/inèdits Procedència geogràfica (COL, 2012; OER World Congress, 2017) Informes aprenentatge (Babson Survey,i Horitzon Report)
  8. 8. 1.3. Interès de l’estudi 8 Espais personals (Cohen et al., 2015) Garantia de qualitat (Atenas, 2015; Clemens et al; 2016) Estructura (McGreal, 2011) Perfils dins l’ensenyament (de los Arcos et al., 2015) Directrius de desenvolupament (OECD, 2007; UNESCO, 2011) Metadades (Bueno-de la- Fuente, 2013) Usuaris Tipus de relació establerta amb OER (Weller et al, 2016) Grups d’interès: política i gestió de REO (Conole i Ehlers (2010) Nivells de compromís dins la docència (Willd, 2012) Serveis addicionals (de los Arcos et al., 2015; Zervas et al., 2014) Procedència geogràfica (COL, 2012) Comunitats de pràctica de repositoris (Beaven, 2013; Comas-Quinn i Fitzgerald, 2013; Pynoo et al., 2012; Xu, 2016). Repositoris educatius Pràctiques educatives obertes/ Reutilització Adopció dels OER (Wiley, Bliss i McEwen, 2014) Enquestes (Camilleri, Ehlers, i Pawlowski, 2014 Seguiment d’ús &tracking (Orr et al., 2015; Pegler, 2011) Reptes i beneficis dels OER (Butcher, 2011; COL, 2011) Recursos educatius oberts Reutilització i aspectes educatius en repositoris Usuaris creadors i reutilitzadors de recursos educatius Panoràmica completa (Tzikopoulos et al., 2007)
  9. 9. 1.4. Estudi preliminar. Publicació 9 Cites: 45 JCR IF: 1.063 Santos-Hermosa, G; Ferran-Ferrer, N. & Abadal, E. (2012). Recursos educativos abiertos: repositorios y uso. El Profesional de la Información, 21 (2). http://dx.doi.org/10.3145/epi.2012.mar.03
  10. 10. 1.5. Objectius de recerca Objectiu 1 Analitzar el grau de desenvolupament dels repositoris educatius d’educació superior respecte a les seves funcionalitats de reutilització i propietats educatives Objectiu 2 Conèixer les percepcions dels usuaris de recursos educatius oberts a l’hora de reutilitzar-los. És a dir, els factors més influents en la seva decisió de realitzar activitats educatives obertes Objectiu general Estudiar la reutilització dels recursos educatius oberts dins l’educació superior des d’una doble perspectiva: la predisposició dels repositoris i les necessitats dels usuaris de recursos educatius 10
  11. 11. 1.6. Metodologia Aproximació d’orientació qualitativa Tècniques de recerca: ● Revisió bibliogràfica (Fink, 2005) → Estudi preliminar ● Anàlisi de contingut (Krippendorff, 2013) → Objectiu 1 ● Qüestionari (Trochim, 2006)→ Objectiu 2 11
  12. 12. 1.5. Metodologia: anàlisi de contingut (objectiu 1) 1. Elaboració d’un quadre d’indicadors (febrer-juny 2014) 2. Selecció de la població de repositoris (juny-setembre 2014) 12 3. Recollida de dades (gener-juny 2015) ● Procediment: consulta de documentació i cerques. ● Taula de parametrització 4. Anàlisi i categorització (juny- setembre 2015) Avaluació i interpretació de resultats: presència/absència d’indicadors, còmput i establiment de categories Limitacions: urls trencades, duplicats, omissió de dades i dificultats idiomàtiques
  13. 13. 1.5. Metodologia: qüestionari (objectiu 2) 1. Disseny (octubre-desembre 2012): ● ORIOLE 2013, en base a qüestionari-pilot 2011 ● Recerca exploratòria, de cobertura internacional (2 idiomes) i focus en la reutilització. ● Adreçat a perfils professionals educatius que creen, usen/reutilitzen i comparteixen OER ● Exclosos: estudiants/interessats no professionals 2. Distribució (abril-maig 2013): fòrums i llistes de distribució, butlletins internacionals, xarxes socials, web 3. Extracció i anàlisi de dades (juny-desembre 2013): Còmput numèric i categories de valoració (SurveyMonkey) i prova no paramètrica d’independència (Khi quadrat) Projecte Open Resources: Influence on Learners and Educators project (ORIOLE). Programa OER UK (JISC) Estada a l’IET, The Open University, UK 13 Limitació temporal/econòmica: nombre reduït, taxa no resposta i desigualtats geogràfiques
  14. 14. 14 Objectius Tècniques recerca Estudis Capítols Preliminar Revisió bibliogràfica Estat de la qüestió 2. Antecedents Objectiu 1 Grau de desenvolupament dels repositoris educatius Anàlisi de contingut 110 repositoris educatius 3. Repositoris educatius Objectiu 2 Influències per a la reutilització de recursos educatius oberts per part dels seus usuaris Qüestionari Influències manifestades per usuaris d’OER 4. Percepcions i pràctiques educatives dels usuaris 1.6. Estructura
  15. 15. 15 Objectius Tècniques recerca Estudis Capítol Preliminar Revisió bibliogràfica Estat de la qüestió 2. Antecedents Objectiu 1 Grau de desenvolupament dels repositoris educatius Anàlisi de contingut 110 repositoris educatius i 3. Repositoris educatius Objectiu 2 Influències per a la reutilització de recursos educatius oberts per part dels seus usuaris Qüestionari Influències manifestades per usuaris d’OER 4. Percepcions i pràctiques educatives dels usuaris 2. REPOSITORIS EDUCATIUS
  16. 16. 2.1. REPOSITORIS EDUCATIUS: Objectius 16
  17. 17. 2.2. REPOSITORIS EDUCATIUS: Principals resultats ● Exclusius de recursos educatius ● Multidisciplinars i institucionals ● Programari Dspace però tendència emergent a adoptar CMS/ LMS ● Estàndard de metadades Dublin Core però també presència d’estàndars específics educatius (LOM) i croswalk metadata, que incorpora descriptors educatius a DC qualificat ● Originaris, sobretot, d’Europa (Regne Unit, Espanya, i França) i Amèrica del Nord (USA). 17
  18. 18. 2.3. REPOSITORIS EDUCATIUS: IndicadorsQUADREDECLASSIFICACIÓ Indicadors de REUTILITZACIÓ (7) Indicadors EDUCATIUS (3) ● Emmagatzematge total o parcial (exclusius o híbrids) ● Disciplina (multidisplinar o temàtics) ● Responsabilitat (institucional, nacional, governamental, etc) ● Origen geogràfic (país) ● Tipologia de programari /plataforma (DSpace, Drupal, CMS) ● Estàndard de metadades (DC, LOM, tags, etc) Indicadors GENERALS (6) ● Intencionalitat (intenció/suport a la reutilització) ● Versionat (solucions tècniques per la coexistència de versions) ● Llicències (obertes, restringides o totes dues) ● Granularitat (mida) ● Formats oberts ● Garantia de qualitat (top-down i bottom-up) ● Comunitat d’usuaris ● Tipologia de recursos educatius (contingut, format, temàtica) ● Tipologia de metadades educatives ● Objectius d’aprenentatge 18
  19. 19. 2.4. REPOSITORIS EDUCATIUS: Principals resultats *Repositoris exclusius educatius : Major incidència de la qualitat, intencionalitat i granularitat Indicadors de reutilització Indicadors educatius Ídem però major incidència de la qualitat, intencionalitat i granularitat Ídem però major protagonisme de les metadades educatives (> 60%) i objectius d’aprenentatge (> 40%) Total (110) Exclusius d’educació (60) 19
  20. 20. 2.5. REPOSITORIS EDUCATIUS: Principals resultats Nivell alt (8,2%) 7-8 indicadors Ídem anteriors + estàndards de metadades educatives i granularitat 2 Nivell baix (60%) 1-4 indicadors Llicències i xarxes socials 4 Nivell mitjà (28,2%) 5-6 indicadors Ídem anterior + qualitat, intencionalitat i metadades educatives 3 Nivell superior (3,6%) Presència de la majoria d’indicadors Objectius d’aprenentatge (i 50% formats oberts) 1 20
  21. 21. 2.6. REPOSITORIS EDUCATIUS: Conclusions 21 Creixement de llicències obertes: CC i alta presència de BY-NC-SA i BY-NC (escassedat respecte el total) → Augment en l’obertura dels repositoris però encara no la suficient per reutilitzar Increment de serveis d’interacció social (promoció) però no generació de comentaris i valoracions (revisió) → Menor possibilitat de sistemes de garantia de qualitat ascendent (bottom-up) Més incidència d’intencionalitat per reutilitzar que provisió de formats oberts o versionat. → Existeixen funcionalitats de reutilització a nivell teòric que no pas de manera pràctica Tot i que els repositoris exclusius d’educació proveeixen més informació educativa, encara... → N’hi ha molts recursos descrits per tipologia/format i no mitjançant metadades educatives Els repositoris exclusius educatius estan millor preparats per la reutitització i l’educació que els híbrids però no han assolit el seu màxim potencial
  22. 22. 2.7. REPOSITORIS EDUCATIUS: Publicació Cites: 45 IF: 1.063 (JCR, 2016) Cites: 45 IF: 1.063 (JCR, 2016) 22 SSCI IF: 0.734 Accés a dades obertes: https://doi.org/10.6084/m9.figshare.5455789.v1 Santos-Hermosa, G; Ferran-Ferrer, N. & Abadal, E. (2017). Repositories of open educational resources: an assessment of reuse and educational aspects. The International Review of Research in Open and Distributed Learning (IRROLD), 18 (5). http://dx.doi.org/10.19173/irrodl.v18i5.3063
  23. 23. 23 Objectius Tècniques recerca Estudis Capítol Preliminar Estat de la qüestió Revisió bibliogràfica Estat de la qüestió 2. Antecedents Objectiu 1 Grau de desenvolupament dels repositoris educatius Anàlisi de contingut 110 repositoris educatius 3. Repositoris educatius Objectiu 2 Influències per a la reutilització de recursos educatius oberts per part dels seus usuaris Qüestionari Influències manifestades per usuaris d’OER 4. Percepcions i pràctiques educatives dels usuaris 3. USUARIS
  24. 24. 3.1. USUARIS DE REO: Objectius 24
  25. 25. 3.2. USUARIS: Perfil dels enquestats i dades generals ● Nombre: 241 enquestats (137, en anglès i 104, en espanyol) ● Procedència: 37 institucions, de 45 països (Espanya, EUA i Regne Unit) ● Perfil més popular: docent (per davant d’investigadors, dissenyadors pedagògics, informàtics o bibliotecaris). ● Activitat i nivell educatiu predominants: docència presencial i educació superior ● Estratègies de foment: polítiques institucionals, governamentals o regionals. ● Destinataris de la creació/adaptació: principalment estudiants però també col.legues i altres 25
  26. 26. 3.3. USUARIS : Principals resultats 26 Millora la qualitat de l’aprenentatge dels estudiants 1 Pragmatisme (estalvi de temps, exclusivitat, possibilitat de recompensa) Professionals (desenvolupament equip, suport a pedagogia Garantia de qualitat (comentaris i revisions, repositoris de confiança, etc)Garantia de qualitat (actualitat, precisió, característiques enriquides) Pragmatisme (disponibilitat en diferents idiomes) 2 3 Conscienciació i requeriments per reutilitzar (bona pràctica, remescla, etc) 2 Obertura (llicència oberta/ domini públic) Sostenibilitat econòmica (sense cost associat) Requeriments per reutilitzar (permís per derivades, modularitat, etc.) 1 2 3 UTILITZACIÓ REUTILITZACIÓ I COMPARTICIÓ
  27. 27. 3.4. USUARIS: Principals resultats 27 Criteri situat en posicions altes, (inmediatament després d’influències sobre requeriments de reutilització) Percepció general positiva (mitjana de 86,8% ) Criteri altament valorat, sobretot en la decisió de reutilitzar, seguit de la d’’ús i compartició
  28. 28. 3.5. USUARIS: Principals resultats 28 RESULTAT No existeixen diferències demostrades de comportament entre les dues poblacions d’usuaris (variació no rellevant, segons prova d’independència) PERCEPCIÓ INICIAL Probabilitat que existeixi major predisposició per usar, reutilitzar i compartir REO per part d’usuaris vinculats a projectes que requereixin aquestes pràctiques obertes que per aquells sense vinculació
  29. 29. 3.6. USUARIS: Conclusions 29 Intenció per reutilitzar més relacionada amb reptes altruistes (intrínsecs) que amb reconeixement (extrínsecs) ➔ Incentius no vinculats a requisits de projectes o obligacions institucionals sinó amb conviccions personals ➔ Això no es contradiu amb l’interès de que les contribucions a l’ensenyament siguin reconegudes per institució Augment de consciència sobre els recursos educatius oberts i cultura de reutilització ➔ Inverteixen temps i esforç per assegurar qualitat i requeriments tècnics i de reutilització ➔ Cicle de retroalimentació: els usuaris anticipen aspectes que ajuden a generar major pràctica educativa La pràctica educativa oberta no depèn del reconeixement o prestigi docent sinó de la voluntat i el convenciment personal.
  30. 30. 3.7. USUARIS: Publicació IF: xxx (JCR, 2016) IF: xxx (JCR, 2016) 30 Indexat a WoS, ERIC, DOAJ i MIAR Cites: 3 Accés a dades obertes: https://doi.org/10.6084/m9.figshare.5455750.v1 https://doi.org/10.6084/m9.figshare.5455747.v1 Santos-Hermosa, G. (2014). ORIOLE in the search for evidence of OER in teaching. Experiences in the use, re-use and the sharing and influence of repositories. Qualitative Research in Education, 3(2), 232-268. http://dx.doi.org/10.4471/qre.2014.46
  31. 31. 5. CONCLUSIONS 31
  32. 32. 4. CONCLUSIONS (I): Connexió entre usuaris i repositoris Indicadors amb major correspondència amb necessitats d’usuaris: 1. Qualitat d’aprenentatge del recurs 2. Obertura: llicències i formats 3. Intencionalitat per reutilitzar 4. Metadades educatives 32 INFLUÈNCIES dels usuaris a l’hora de reutilitzar INDICADORS que ofereixen els repositoris Els repositoris cobreixen les necessitats pedagògiques i de reutilització dels usuaris? Altres indicadors amb menor pes: Gran ventall d’indicadors més distribuïts Distribució d’indicadors influents
  33. 33. 4. CONCLUSIONS (II) 1. Qualitat d’aprenentatge del recurs: aspecte prioritari pels usuaris però no resolt en la majoria dels repositoris, que pressuposen que han de garantir-la els creadors i estan més orientats a requeriments de dipòsit i sistemes d’acreditació interna, que no a ampliar funcionalitats cap a: ● metadades educatives sobre resultats d’aprenentatge (ús suggerit/ objectius d’aprenentatge) i opcions de valoració i rúbriques d’avaluació pels usuaris (bottom-up) que garantirien que el recurs és útil per aprendre. ● sistemes de revisió externa (per parells/comité avaluador) i segells de qualitat, que acreditarien un recurs abans de formar part de la col.lecció. 1. Obertura: molts repositoris estan superant l’obstacle legal de la reutilització (per mitjà de llicències CC), encara falta resoldre l’obstacle tècnic (desbloqueig gràcies a formats oberts) per poder garantir-la plenament. 33
  34. 34. 4. CONCLUSIONS (III) 34 La intencionalitat per reutilitzar és correspon amb la motivació i consciència dels usuaris (familiaritzats amb les pràctiques educatives obertes) però també cal l’acompanyament d’altres factors complementaris que ha de proveir el context institucional (infraestructura, suport tècnic, capacitació). S’ha constatat que la intencionalitat dels repositoris és més teòrica que pràctica; per tant, la cultura institucional és essencial per dissenyar repositoris a mida de les necessitats reals dels usuaris i particularitats dels recursos educatius oberts. Metadades educatives: tot i que els usuaris necessiten informació pedagògica contextual/addicional dels recursos educatius abans de reutilitzar-los (experiència prèvia), els repositoris educatius mostren una deficiència important al respecte. És un gran repte a assolir si es pretén captar l’atenció dels usuaris per tal que hi acudeixin i trobin recursos pertinents a les seves necessitats educatives.. 4. 3.
  35. 35. 4. CONCLUSIONS (IV): Quina és clau de l’entesa entre usuaris i repositoris? Mentre que molts repositoris compleixen amb requeriments bàsics (estàndards metadades), legals (llicències) i d’interacció (xarxes socials) que permeten usar, reutilitzar i/o compartir recursos de manera oberta, pocs permeten fer-ho d’acord a necessitats educatives específiques (metadades educatives, objectius d’aprenentatge, qualitat) o a característiques tècniques concretes (formats oberts, versionat, granularitat) i d’avaluació social que millorarien l’ús i la reutilització. Aquest exclusiu i reduït nombre de repositoris coincideix amb els més reconeguts i utilitzats, que pertanyen a la categoria alta i són els que compleixen els requisits “de confiança” dels usuaris. 35
  36. 36. 4. CONCLUSIONS (V): Quina és clau de l’entesa entre usuaris i repositoris? El futur dels repositoris hauria de seguir models existents més desenvolupats, que propicien les pràctiques educatives obertes i que generen confiança entre usuaris. 36
  37. 37. Moltes gràcies per la seva atenció! 37

×