645pub

698 views

Published on

Published in: Technology, Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
698
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

645pub

  1. 1. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets”Titulació: Enginyeria Tècnica Industrial Esp. en Electricitat AUTOR: Albert Bel Esteller DIRECTOR: J.J. Tena Tena DATA: Setembre / 2004.
  2. 2. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Memòria descriptiva AUTORS: Albert Bel Esteller DIRECTORS: J. J. Tena Tena. DATA: Setembre / 2004.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 1
  3. 3. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria DescriptivaÍndex de la Memòria Descriptiva Índex de la Memòria descriptiva ...............................................................................2 1 Objecte del projecte............................................................................................5 2 Abast del projecte...............................................................................................5 3 Situació ..............................................................................................................5 4 Antecedents........................................................................................................6 5 Titular ................................................................................................................7 6 Normes i referències...........................................................................................7 7 Descripció del polígon........................................................................................8 8 Justificació del Projecte....................................................................................12 9 Posta en marxa i funcionament .........................................................................13 10 Anàlisi de solucions......................................................................................17 11 Descripció general........................................................................................27 11.1 Línia Subterrània de Mitja Tensió .........................................................27 11.1.1 Objecte del projecte ..........................................................................27 11.1.2 Justificació ...................................................................................27 11.1.3 Característiques de la Línia Subterrània. ...........................................27 11.1.4 Descripció de la línia de Mitja Tensió ...............................................27 11.2 Centres de Transformació .....................................................................32 11.2.1 Introducció........................................................................................32 11.2.2 Objecte .............................................................................................33 11.2.3 Emplaçament ....................................................................................33 11.2.4 Centres de Transformació prefabricat adoptats.................................33 11.2.5 Distribució interior dels Centres de Transformació ............................33 11.2.6 Transformadors de distribució MT/BT ..............................................34 11.2.7 Aspectes constructius dels Centres de Transformació ........................35Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 2
  4. 4. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva 11.2.8 Instal·lació elèctrica. .........................................................................38 11.2.9 Equips de mesura i contatge. .............................................................42 11.2.10 Mesures de seguretat. ......................................................................43 11.2.11 Posta a terra.....................................................................................44 11.2.12 Enllumenat del centre de transformació ...........................................46 11.2.13 Senya litzacions i material de seguretat ..............................46 11.3 Xarxa de distribució en baixa tensió ......................................................46 11.3.1 Introducció........................................................................................46 11.3.2 Objecte .............................................................................................46 11.3.3 Descripció de la instal·lació...............................................................46 11.3.4 Proteccions de la xarxa de BT contra sobreintensitats:fusibles...........50 11.3.5 Caixes Generals de Protecció i Caixes de Seccionament....................50 12 Obra Civil.....................................................................................................51 12.1 Rases ....................................................................................................51 12.2 Arquetes de registre ..............................................................................57 12.3 Cementacions .......................................................................................57 13 Enllumenat exterior del polígon Industrial “Los Campets”............................58 13.1 Introducció ...........................................................................................58 13.2 Objecte .................................................................................................58 13.3 Requisits de disseny..............................................................................58 13.4 Abast de la instal·lació ..........................................................................59 13.5 Descripció de la instal·lació ..................................................................59 13.6 Secció dels conductors..........................................................................59 13.7 Lluminàries i suports ............................................................................59 13.8 Presa a terra de l’Enllumenat Exterior...................................................59 13.9 Proteccions ...........................................................................................60Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 3
  5. 5. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva 13.9.1 Contra contactes directes...................................................................60 13.9.2 Contra contactes indirectes................................................................60 14 Planificació i Programació ............................................................................60 15 Posta en Marxa i Funcionament ....................................................................60 16 Resum del pressupost ...................................................................................61Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 4
  6. 6. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva1 Objecte del projecte L’objecte d’aquest projecte, és el de poder realitzar la planificació i els càlculsnecessaris per a poder subministrar energia elèctrica al Polígon Industrial, en tot el seuabast, que es construirà al Terme Municipal d’Alcanar, justificant cadascuna de les parts del’electrificació que ens ocupa i complint amb la normativa i les reglamentacions vigents, jasiguin locals com administratives i legals que afectaran a la construcció del mateix.2 Abast del projecte Amb el Polígon Industrial “Los Campets” construït a les afores del nucli urbàd’Alcanar, es farà una important inversió econòmicament parlant, però al mateix temps,una inversió que farà que el poble en conjunt augmenti les seves prestacions, ja siguineconòmiques - a mig o llarg plaç -, socials o industrials. Pel que fa a l’aspecte d’electrificació, aprofitant la línia de mitja tensió (25 kV) del’empresa FECSA, que passa per Alcanar, per la part posterior del poble - l’oest del mateix-, i justament al sud oest del poble - on està situat el polígon - es realitzarà la derivació i lesconseqüents instal·lacions pertinents per a poder subministrar el polígon d’una maneraeficient, sense deixa de pensar amb el futur, considerant les possibles ampliacions delpolígon que es puguin realitzar. Tot això es podrà observar al plànol de situació i emplaçament i al Plànold’entroncament amb FECSA per al subministrament del polígon. A part de l’electrificació, al projecte també s’inclouran la il·luminació necessària ales vies, ja siguin d’accés com de servei a l’igual que la part d’obra civil, estacionstransformadores i aparamenta necessària per al correcte i segur funcionament de tota lainstal·lació que abastarà a tot el polígon.3 Situació El Polígon Industrial “Los Campets” - que té una superfície total de 169.823,68m2, dels quals uns 64.075 m2 són edificables- esta ubicat al Terme Municipal d’Alcanar ala província de Tarragona (sud de la província), tal com es pot observar al plànol deSituació que es troba a document bàsic dels Plànols. També cal dir que està situat just alsud oest del nucli urbà, entre la banda esquerra de la carretera de l’Estació TV-3321(direcció a l’estació) i la banda esquerra del Riu Sénia, que cal explicar que es la“frontera” que separa Catalunya del País Valencià, o dit d’una altra manera les provínciesde Tarragona i Castelló. L’entrada al polígon es podrà realitzar per una derivació que apareix a una rotonda.En aquesta rotonda també hi ha derivacions que enllacen en la carretera de l’Estació TV-3321, amb la Ronda Circumval·lació, i la carretera Nova que porta al nucli urbà.(veurePlànol de Situació).Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 5
  7. 7. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva4 Antecedents Amb la realització del projecte es pretén dotar al municipi d’Alcanar d’una ofertade sòl industrial, la qual mancava al municipi fins al moment, i aprofitar el creixement quela localitat ha experimentat si més no en indústria i en activitats comercials. El fet l’haprovocat la implantació de noves indústries en terrenys molt dispersats no destinatssolament a sòl industrial, sinó que en parcel·les comprades i destinades a l’activitat quesigui en cada cas, és per això que l’ajuntament ha cregut convenient el de poder centralitzarla indústria de la localitat, en uns mateixos terrenys, és a dir al polígon industrial que espretén realitzar. Per aquest fet l’ajuntament d’Alcanar està promocionant la implantació denoves zones per a ús industrial amb ofertes de 18 €/m2, que en relació amb els preus de lesdiverses localitats veïnes, es molt assequible econòmicament parlant. Contrastant aquesta informació s’ha aconseguit en dades reals la relació de lespoblacions veïnes i els seus respectius polígons al butlletí mensual “EBR€CONÒMIC”,de l’octubre del 2003, on es relacionaven els polígons industrials de les Terres de l’Ebre.Com a exemples de diverses poblacions i d’alguns dels seus polígons s’ha extret elsegüent: POBLACIÓ POLÍGON UBICACIÓ EXTENSIÓ PREU L’ALDEA PLA AL NORD 533.791M2 (TOTAL) / 33,06- PARCIAL DE L’ALDEA 339.016M2 (IND.NET) 36 € / M2 CATALUNYA SUD TORTOSA PLA SUD DE 860.500 M2 (TOTAL) / 30,05 PARCIAL 11 TORTOSA 610.955M2(IND.NET) € / M2 AMPOSTA P.I SORTIDA 697.293 M2 (TOTAL) / 27- L’ORIOLA D’AMPOSTA PER 495.078M2(IND.NET) 32,45 €/M2 LA N-340, DIRECCIÓ VALÈNCIA S.C. DE LA P.I. EL NORD DE 434.100 M2 (TOTAL) / 2 4 -3 3 RÀPITA SALT LA RÀPITA 308.211M2(IND.NET) €/M2 ULLDECONA P.I SUD 1 7 9 . 8 2 6 M 2 ( T O T AL ) / 24 VALLDEPINS D’ULLDECONA 123.301M2(IND.NET) €/M2 GANDESA P.I. LA ES HJKT 186.837 M2 (TOTAL) / 27 € / PLANA DE DEL NUCLI 142.535M2(IND.NET) M2 MERLET URBÀ FLIX P.I LA MARGE 146.900 M2 (TOTAL) / 30,05- DEVESA ESQUERRE DEL 103.200M2(IND.NET) 42,7 €/ M2 RIU EBREAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 6
  8. 8. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva5 Titular El titular del projecte és l’Ajuntament d’Alcanar amb CIF: B-47.589.695 ambdomicili al Carrer La Generalitat s/n, i codi postal: 43.530. Com a representant legal del’Ajuntament: Alfons Beltran Bort amb NIF:42.569.867-M6 Normes i referències Totes les construccions i instal·lacions que es realitzaran en el Polígon Industrial“Los Campets” aniran determinades per les diverses prescripcions tècniques, normes ireferències que s’esmenten a continuació: REGLAMENTS CONSULTAT S: - Reglament electrotècnic per Baixa Tensió e Instruccions Tècniques Complementàries. - Reglament sobre Condicions tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals Elèctriques i Centres de Transformació e Instruccions Tècniques Complementàries. - Reglament Tècnic de Línies Elèctriques Aèries d’Alta Tensió. - Reglament d’Estacions de Transformació. - Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el Subministrament d’Energia. NORMATIVES: - Ordenances Municipals de l’Ajuntament d’Alcanar. - Reglaments vigents. - Normes Europees EN. - Normes Internacionals CEI. - Normativa FECSA-ENDESA. - Normes Tecnològiques d’edificacions: “Instal·lacions Elèctriques”, “Centres de Transformació” y “Presa a Terra”. - Recomanacions UNESA – RU6404A – RU5201C – RU6302 A – RU3407B – RU3401B – RU3405B. - Recomanacions UNESA Terres. - Normes Unesa: - UNE 21081,CEI - UNE-EN 60129 ,CEI 129 - UNE-EN 60255 ,CEI 255 - UNE-EN 60298,CEI 298 - UNE-EN 60694 ,CEI 694Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 7
  9. 9. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva - UNE-EN 60801 ,CEI 801 - UNE-EN ISO 9001:2000 - UNE 21-320/5-IEC 296 - UNE 48103 - UNE 21.428 - UNE-EN 60056 CEI 60056 - UNE-EN 60265-1 CEI 60265-1 - UNE-EN 60420 CEI 60420 - UNE-EN 61000-4 CEI 61000-4 Quaderns Tècnics: - Àngel Muñoz Medina. “Càlcul i Anàlisi d’instal·lacions elèctriques en Baixa Tensió”. - Enciclopèdia CEAC d’electricitat. “Estacions de transformació i distribució. Protecció de sistemes elèctrics”. - Jose Carlos Toledano Gasca. Antonio Luna Alonso. “Escomeses elèctriques. Legislació i exemples”. - E. Gallango, “Instal·lacions de presa a terra en xarxes de distribució”, Palma de Mallorca.7 Descripció del polígon Per a fer la descripció completa del Polígon Industrial “Los Campets”, ens basaremen els següents punts: Superfícies distribuïdes per càlculs realitzats i el Pla Urbanístic Municipal del’Ajuntament d’Alcanar. Extensió total 169.823,68 m2 Sòl públic: - Vialitat: 18.280.04 m2 - Vialitat de serveis 1.080,13 m2 - Espais lliures: 30.109,66 m2 - Equipament públic: 6.375,37 m2 Total sòl públic: 55.845,20 m2 Sòl privat: 113.970,24 m2 Superfície edificable 64.075 m2Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 8
  10. 10. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Subministrament de tensió al polígon i empresa subministradora: El Polígon es subministrarà mitjançant una línia aèria de Mitja Tensió (25 kV) a 50Hz que hi passa just per la banda posterior del polígon propietat de FECSA-ENDESA ianomenada Lª Renfe.1. Potència total necessària: Per poder realitzar el càlcul de la potència total a transportar, i per poder projectar simés no, en una bona aproximació els centres de transformació, és necessari tenir unaaproximació de la potència total del Polígon. A part també cal dir que s’ha de tenir en conte que prèviament l’Ajuntamentd’Alcanar no sap quines indústries s’hi instal·laran, de quin tipus seran i la quantitatd’aquestes. Sabent això, amb el que ens hem basat per a tenir una aproximació de la potèncianecessària ha estat amb el Reglament de Baixa Tensió, concretament a la ITC-BT-10 on esdeterminen les condicions a seguir en diferents casos que ens poden afectar i algunescondicions que exposa el Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar que sónd’obligat compliment. Cal explicar que en el cas del nostre projecte, la superfície que es tindrà en compte ion s’aplicarà la ITC-BT-10, serà la superfície edificable, tal com es dictamina pel PlaUrbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar, la qual es pot observar al plànol dedistribució de parcel·les on s’exposa el Gàlib Màxim de l’Edificació i l’AlineacióObligatòria de les naus futures. També cal dir que en aquest pla queda constància que estindrà e conte un 60 % de la superfície edificable per a edificis destinats a una concentraciód’indústries i amb el 40 % restant, es realitzaran els càlculs com a edificis comercials ioficines. A banda d’aquests percentatges dictaminats en el Pla Urbanístic Municipal del’Ajuntament d’Alcanar, en aquest pla també hi apareix un factor d’utilització de lasuperfície edificable que es de 0,5 per a tenir superfície per a poder maniobrar en casd’accident, ja siguin camions o altres vehicles de grans dimensions, deixant passadissos detres metres com a mínim entre naus. En el nostre cas, i seguint amb la classificació dels llocs de consum que s’exposa alreglament, hem de seguir “Edificis destinats a una concentració d’indústries” i “Edificiscomercials o d’oficines”, ja que al Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar esdictamina que un 60% de la superfície edificable (la que a partir de la qual realitzarem totsels càlculs) sigui per a edificis destinats a una concentració d’indústries i el 40% restant pera edificis comercials o d’oficines. Sabent això ens queda el següent: - La superfície total edificable al Polígon Industrial “Los Campets” són 64.075 m2. - El 60% d’aquesta superfície es 38.445 m2, i en aquest cas s’aplica la normativa d’edificis destinats a concentració d’indústries de 125W/m2.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 9
  11. 11. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva - El 40% restant són 25.630m2, i com ja s’ha esmentat, degut al Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar en aquest cas s’aplica la normativa per a edificis comercials o d’oficines que tracta de considerar 100W/m2. A la potència total obtinguda segons el Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntamentd’Alcanar se li ha d’aplicar un coeficient d’utilització de la superfície edificable de 0,5degut a consideracions urbanístiques d’edificabilitat, volum, etc..., es a dir, una superfíciesuficient per a poder maniobra sense dificultats alhora de l’edificació de les naus o inclòsen perspectives de que hi pugui ocórrer algun accident (maniobra de vehicles de gransdimensions), i com no, segons les característiques particulars del tipus d’indústria que espretengui instal·lar a la zona esmentada. Potència = Superfície edificable x ITC-BT-10 x Coeficient d’utilització - Superfície concentració d’indústries: 38.445m2 -- Potència = 2.403 kW - Superfície per a edificis comercials :25.630m2 -- Potència = 1.281,5 kW Aplicant un factor de potència de 0.85 ens quedarà el següent: POTÈNCIA TOTAL = 2.403 + 1.281,5 = 3.684,3 KW - Potència en kVA total = 3.684,3 / 0,85 = 4.334,47 kVA A part de realitzar els càlculs a partir de la superfície edificable, tal com s’indica alReglament de B.T i al Pla Urbanístic Municipal de l’Ajuntament d’Alcanar, a l’hora de feruna previsió de potència també tindrem en compte la potència que es podrà necessitar pera enllumenat exterior, i cal fer esmena que la potència corresponent a l’enllumenat exteriordel polígon determina a partir d’estudis luminotècnics, però que en absència de dades espot fer una aproximació estimant 1,5 W/m2 de vial a enllumenar. Tenint en compte això i sabent la superfície vial del polígon es pot aplicar el següent: - Superfície vial = 18.000 m2 Previsió de potència per a enllumenat = 18.000x1,5 = 27.000 W = 27 kW Una vegada fet el càlcul de les potències que ens afectaran a la previsió de potència,la previsió de potència que tindrem serà la següent: Previsió de potència=Potència total + Previsió de Potència per a enllumenat Previsió de potència = 3.684,3 + 27 = 3.711,3 kW La previsió de potència en principi és 3.711,3 kW - Parts de la instal·lació: Línia aèria de la qual ens abastem.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 10
  12. 12. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva La derivació, es realitzarà des d’una línia de Mitja Tensió que hi passa justament perdamunt del Polígon. El fet de que aquesta línia passés en principi per damunt del polígon era unproblema, però es va aplicar la següent solució: Com es pot veure al plànol d’entroncamentamb FECSA per al subministrament del polígon, es realitza un desplaçament de la línia deM.T. per la part posterior del polígon, sempre esquivant la parcel·la que està més al’esquerra del polígon, ja que no es podia construir un polígon per sota mateix d’una líniade mitja tensió, és per això que es va desplaçar la línia de mitja per l’exterior del polígon isoterrant-la per a que es poguessin complir les distàncies mínimes de seguretatdeterminades en el RAT. La línia esmentada que ens subministrarà el Polígon és una línia que ve de l’estacióreceptora d’Alcanar i s’anomena “LªRenfe.1” i subministra una part de línia ferroviària quepassa per les localitats de Ulldecona i Alcanar i la cementera d’Alcanar. Aquesta línia es va fer per a una cimentera que hi ha al Terme Municipal d’Alcanarde “CEMEX España”. Aquesta cimentera tenia contractada amb FECSA-ENDESA unasola entrada, es a dir un sol subministrament, però es van tenir problemes amb elsubministrament esmentat i es va quedar sense electre durant un determinat espai de temps. Cal dir que aquestes indústries estan produint les 24 hores del dia i no es podenpermetre parades ja que el ser tan grans de seguida hi ha pèrdues molt elevades, és per aixòque es va pensar que es podria fer una nova línia de mitja tensió de 25 kV des de l’estacióreceptora d‘Alcanar i així poder disposar de dues entrades per al subministrament de lacementera. Recepció de la línia de 25 kV. Tal com s’indica al Reglament Tècnic de línies elèctriques aèries d’Alta Tensió,concretament al “Capítol 3-Article 8”, la recepció de la línia es realitzarà mitjançantempalmes – unió de conductors que assegurin la continuïtat elèctrica i mecànica – tot i quela connexió a la xarxa no es l’objecte del nostre projecte, quan a una elèctrica s’utilitzencom a conductors cables, independentment de la seva naturalesa o composició, elsempalmes dels conductors es realitzaran mitjançant peces adequades a la naturalesa,composició i secció dels conductors (empalmes termorretràctils), d’aquesta formarealitzarem l’entrada i sortida a la xarxa de M.T. al polígon, deixant així un anell obert pera poder desplaçar la càrrega sempre que es necessiti. Cal dir que aquests empalmes serande disseny i naturalesa tal que evitin els efectes electrolítics, i s’hauran de prendre lesprecaucions necessàries per a que les superfícies en contacte no sofreixin oxidacions. Complint l’exposat en l’article 8 del reglament esmentat, l’empalme no had’augmentar la resistència elèctrica del conductor, al igual que també hauran de suportarsense ruptura ni lliscament del cable el 90 per 100 de la càrrega de ruptura del cableempalmat. Complint el mateix article cal dir també que els empalmes s’efectuaran ambelements adequats que assegurin la continuïtat de l’alumini ja que han de restituir-setotalment les característiques mecàniques y elèctriques del conductor. Transformació de la tensió de 25 kV a 380 V:Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 11
  13. 13. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva La transformació de M.T a B.T es realitzarà per part dels centres de transformacióubicats de la forma estudiada i calculada, i on segons s’indica al document bàsic dePlànols, concretament al Plànol de distribució en mitja Tensió. Els centres de transformació esmentats seguiran un criteri de proximitat amb lesparcel·les subministrades per cadascun, de distribució de càrregues i de potènciescalculades per a cada zona, i cal dir que aquest criteri alhora de determinar els càlculs aniràd’acord amb les diferents normatives i reglamentacions aplicables en cada un dels casos. Xarxa de Baixa Tensió Per a la xarxa de baixa tensió seguirem les següents directrius: - - Línies de distribució en B.T d’alimentació a les parcel·les. - - Secció dels conductors escollits. - - Proteccions de les línies que formen la xarxa de B.T. Enllumenat del Polígon Industrial: Es realitzaran els càlculs lumínics corresponents de les vies que formen el polígonamb el programa informàtic Calculux. D’acord amb les normatives establertes,reglamentacions aplicables i ordenances municipals que ens poden afectar, sempre buscantun estalvi energètic i un respecte pel medi en les solucions adoptades, sense repercutir ambel rendiment de la instal·lació. Els resultats de l’aplicació del programa informàtic esmentates poden consultar en l’annex del present projecte.8 Justificació del Projecte El creixement del poble d’Alcanar a nivell d’habitants ha estat considerable en elsdarrers anys d’història. En els últims anys s’ha passat de quasi 7.000 habitants a estar perdamunt de la xifra dels 10.000. Aquest increment ha estat degut a la molta immigració quehan estat patint les Terres de l’Ebre, i en especial tota la zona d’Alcanar, ja que és un delspobles on hi ha més activitat agrària de les nostres terres. Aquesta activitat es deguda a que al llarg de la història la majoria de la població(80%) es va bolcar en el cítrics, en concret en la mandarina i en la taronja (el regadiu - jaque l’emplaçament ho permet -) , i van deixar de banda altres activitats agràries (el secà),industrials i comercials. Aquesta població es va bolcar d’una forma tan intensiva, que la venda de cítrics alpoble d’Alcanar ha arribat límits com per exemple, ser el segon exportador mundial demandarines i el primer exportador mundial de vivers (mandariners i tarongers de diversesclasses d’edat baixa per replantar), tot això va comportar un augment molt elevat de lafeina, i conseqüentment de l’economia. Però l’aparició dels punts esmentats a continuació ha fet que el sector on visquessinla majoria del poble estigui en veritables problemes:Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 12
  14. 14. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva - Molta immigració, tan de països àrabs com de països de l’est, que han col·lapsat el mercat i el treball. - Juntament amb la malaltia de “La Tristesa” (els arbres moren) que han patit la major part dels arbres. - I l’aparició de moltes empreses de diferents sectors del món industrial per establir-se al poble, però degut a una mancança de terrenys adequats amb facilitats (polígon), feia que aquestes empreses anessin a poblacions veïnes que tenien un polígon amb les conseqüents facilitats. - Al voltant de 800 joves del poble han d’anar a treballar a diverses empreses situades als polígons industrials dels pobles del costat, cosa que fa que el jovent del poble hagi d’utilitzar vehicle per anar a treballar. Aquests punts ha fet “obrir els ulls” a l’Ajuntament, i ha estat estudiant unadiversificació de l’activitat laboral, ja que s’ha vist que no solament es pot dependre d’unaactivitat, ja sigui rural, com comercial o industrial. És per això que la forma de diversificar les activitats, és que les empreses quevinguin des de diferents sectors, tinguin les facilitats corresponents per poder-se establir.Tot això repercutiria en que es generarien llocs de treball i conseqüentment no es dependriatan de l’agricultura. Degut a aquesta reflexió feta per part de l’administració local, s’ha arribat a laconclusió que el millor, tan econòmicament com en facilitats per donar un servei méscomplet a les empreses, és el de poder centralitzar tot el sòl industrial en un polígon. Per a definir la ubicació del polígon s’ha tingut en conte la comunicació de la RondaCircumval·lació, recent acabada, que la seva finalitat és el desviar el trànsit de vehicles delnucli urbà, per a evitar embussos i accidents que tenien alguns vehicles, alguns de gransdimensions, en passar per carrers petits. I aquesta Ronda juntament amb la carretera del’Estació TV-3321 que ens comunica amb Vinaròs (Capital de comarca del Baix Maestrat)i amb l’autopista A-7 s’aconsegueix una comunicació excel·lent.9 Posta en marxa i funcionament La posta en marxa de Polígon Industrial “Los Campets” es realitzarà efectuant elssegüents passos indicats en el següent Diagrama de Gantt: - - Permisos. - - Legalitzacions. - - Instal·lació de castillets de conversió aeri/subterrani. - - Obertura de rases de BT i MT. - - Instal·lar els Centres de Transformació. - - Estesa del cable MT. - - Maniobres y connexió a la xarxa de M.T. - - Col·locació de les CGP, Caixes de Seccionament.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 13
  15. 15. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva - - Estesa dels conductors de B.T. - - Proves d’assaig. - - Connexions de B.T. - - Maniobres y connexió a xarxa de B.T. Un cop realitzades les instal·lacions i amb totes les obres executades, havent fet lesverificacions i proves adients s’establirà, segons el Plec de Condicions Generals, larecepció provisional, previ pagament d’una part del pressupost, iniciant així el termini degarantia d’un any després del qual s’efectuarà la recepció de l’obra.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 14
  16. 16. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Diagrama de barres (Diagrama de Gantt) 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 Permisos Oficials Legalitzacions. Instal·lació de castillets Obertura rases BT, MT. Instal·lar C.T. Estesa conductors MT. Maniobres i connexió M.T. Col·locació CGP i Seccionament. Estesa dels conductors de B.T. Maniobres i Connexions de B.T. Proves d’assaig. Maniobres i connexió a la xarxa 85 90 95 100 105 110 115 120 125 130 135 140 145 150 155 160 165 Permisos OficialsLegalitzacions.Instal·lació de castillets Oberturarases BT, MT.Instal·lar C.T. Estesa conductors MT. Maniobres i connexió M.T. Col·locació CGP iSeccionament. Estesa delsconductors de B.T. Maniobres iConnexions deAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 15
  17. 17. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva B.T. Proves d’assaig. Con. Xarxa 170 175 180 Permisos Oficials Legalitzacions. Instal·lació de castillets Obertura rases BT, MT. Instal·lar C.T. Estesa conductors MT. Maniobres i connexió M.T. Col·locació CGP i Seccionament. Estesa dels conductors de B.T. Maniobres i Connexions de B.T.. Proves d’assaig Connexió xarxaAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 16
  18. 18. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva10 Anàlisi de solucions Connexió a la xarxa de Mitja Tensió La connexió del polígon a la xarxa de M.T es farà mitjançant una línia que apropi elsubministrament d’electre justament al punt, on a partir del qual es distribueix en M.T. perdintre del polígon subministrant els centres de transformació. Alhora d’escollir el tipus de línia ens basarem en les característiques pròpies de cadaopció. - Línia soterrada Les línies soterrades aporten un nivell més alt de seguretat degut a l’aïllament quecomporta està soterrada i aïllada, i és així quan es redueixen en gran quantitat lesactuacions de manteniment correctiu. A banda d’aquest motiu, el de poder soterrar leslínies, també ens aportarà com a avantatge una major llibertat d’actuació en l’espai queenvolta la línia, ja que una vegada, la línia ja estarà soterrada a la superfície es podràrealitzar qualsevol cosa, sempre tenint en compte que en una determinada profunditat hihaurà la línia de mitja tensió de la qual ens subministrarem. A part de tenir avantatges com els esmentats, també s’han de tenir en compte elsinconvenients alhora d’escollir l’opció que més ens interessi, i en aquest cas com adesavantatge podem tenir tot el que comporta tan econòmic com laboralment el fet derealitzar les excavacions amb les maquinàries pertinents, i com no també les avaries, quetot i que cal dir que en les línies soterrades el risc d’avaries és més baix, en cas de que hihagi alguna, també s’han de tenir en compte les excavacions pertinents que s’hauran derealitzar per a poder localitzar-la, reparar-la i tornar-la a soterrar. Tenint en compte aquest inconvenient, la forma de solucionar-ho seria aprofitantl’entrada-sortida que realitzem en el polígon, i en cas de tenir una avaria en un puntdeterminat descarregar la zona afectada i intentar cobrir la resta electrificant-ho per l’altrabanda. Línia aèria Les línies aèries, com avantatge principal tenen que resulten molt més econòmiques. Com a desavantatge, en el cas del nostre projecte, tenim l’obligació en cas de líniaaèria de complir totes les distàncies mínimes de seguretat dictaminades pels reglaments deB.T i A.T, a banda també, de la col·locació dels suports per a la subjecció de la línia; totaixò s’ha tingut en compte alhora de l’elecció, ja que en el cas d’un polígon industrial, hihaurà a banda de naus industrials, vehicles de grans dimensions que circularan per les viesdel polígon i ens interessa tenir la major superfície de maniobra possible per als vehicles,sense tenir en compte suports de la línia, ni la proximitat de la mateixa, per a evitarpossibles accidents. Una vegada analitzades les avantatges i desavantatges que es tenien per a cada opcióla solució adoptada ha estat la de la línia soterrada. Ja que en el nostre cas, com la línia deAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 17
  19. 19. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria DescriptivaMitja Tensió ens passa directament per sobre del polígon, la connexió ja la farem en un palconversor aeri/soterrani al límit del polígon i d’allà es realitzarà el subministrament alscentres de transformació de forma subterrània. A l’hora d’escollir la solució adoptada, s’ha tingut en compte la inversió inicial ques’hauria de fer tan en una opció com en l’altra, la quantitat d’avaries que es produeixen alsdos tipus de línies esmentats, i el risc que es té d’avaries en els dos casos. A banda tambés’ha estudiat que en el cas d’avaria en un o altre cas, les despeses que es poden tenir alhorade reparar la línia. Després d’estudiar les dues opcions s’ha arribat a la conclusió que degut al nivells deseguretat que són més elevats en el cas de línies soterrades, i degut també a la llibertatd’actuació en l’espai que envolta la línia, sense deixar de banda el risc d’avaria, que tambéen el cas de línia soterrada és menys elevat que en l’altre cas, s’ha escollit la solució delínia soterrada. Cal dir que un altre punt que s’ha tingut en compte ha estat, que la línia soterradadóna una major seguretat, i això en el cas del nostre polígon es molt important per que esvol aconseguir des d’un primer moment un bon funcionament, i una bona seguretat per aque es redueix-hi al mínim el risc d’avaries, ja que coses que es fan noves com es el nostrecas interessa que arranquin amb bon peu i molta força. Línia Subterrània de Mitja Tensió Forma de dimensionar la línia Per a realitzar el càlcul per al posterior dimensionat, la línia de mitja tensió tenimdues opcions: - Càlcul preliminar - Càlcul de comprovació. La primera de les opcions consisteix en escollir la secció del conductor normalitzadaper excés, cal dir que es la corresponent a la major de les calculades pels tres criteris:màxima caiguda de tensió, màxima intensitat de curtcircuit i màxima intensitat admissible. La segona de les opcions consisteix, en que una vegada escollida unasecció, es comprova que la intensitat en règim permanent, la caiguda detensió i la intensitat de curtcircuit estan dintre dels valors admissibles. Per al nostre projecte hem escollit el segon mètode de càlcul, ja que ésel més usat per a instal·lacions de mitja tensió, a més, les companyiessubministradores, alhora de realitzar l’estesa de la línia subterrània demitja tensió, bàsicament es limita a instal·lar cables d’alumini de 150 o 240mm 2 , i més concretament en els últims temps tan sols s’est enen conductorsd’alumini de 240 mm 2 .Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 18
  20. 20. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Traçat de la Línia Subterrània de Mitja Tensió Aquesta línia subterrània de Mitja Tensió farà arribar la tensió de 25 kV que ensporta la línia aèria que ens arriba de l’Estació Receptora ALCANAR, subministrada perFECSA des del suport de conversió de línia aèria/soterrada des d’on fem la connexió a laxarxa fins als centres de transformació, i una vegada passa per tots els CT’s es torna aconnectar a la xarxa MT amb una altra conversió, d’aquesta manera es realitza el circuittancat, o dit d’una altra manera l’entrada-sortida al polígon. La forma de connectar elsreceptors a la xarxa pot ser en les diferents distribucions que s’esmentaran a continuació: Xarxa de distribució en sèrie Es considera com a línies en sèrie, la unió del castillet de conversió de línia aèria asoterrada, amb el primer centre de transformació mitjançant un tram de la línia soterrada, ila unió d’aquest centre de transformació amb el segon centre de transformació, amb unaltre tram de línia, aquest procés es pot repetir tantes vegades com nombre de centres detransformació hi hagi al polígon. En aquest tipus de distribució tots els receptors es monten en sèrie sobre un circuit,essent la tensió E, aplicada als extrems, igual a la suma de les tensions necessàries per a ferfuncionar cada receptor o a la suma de les caigudes de tensió originades per ditfuncionament. Aquest procediment se sol utilitzar en enllumenats exteriors ja que en aquests,s’aconsegueixen considerables economies en la instal·lació, tenen l’inconvenient de que alquedar fora de servei algun receptor per avaria queda tallada la distribució. Com a inconvenient principal que ens pot donar aquesta opció es que un defecte enel primer tram deixa oberta tota la línia i per lo tant sense subministrament, però cal dir queés la solució més econòmica i el fet de soterrar la línia ens pot donar més seguretat. Xarxes en distribució en derivació - Xarxes en distribució amb anell: Es tracta d’una línia que va del suport de conversió aeri/subterrani fins a la primeraestació transformadora, una altra línia que vagi del suport fins al segon centre detransformació, i una altra que uneixi els dos centres de transformació. És a dir, tracta d’uniramb les línies corresponents cada centre de transformació amb els suport aeri/subterrani idesprés s’uneixen tots els centres de transformació. Aquesta opció com avantatge que té, es que dóna majors recursos al moment desubministrar l’energia en cas de possibles defectes en algun dels trams de la línia, peròeconòmicament suposa un cost econòmic molt alt. La veritat, es que molta gent es favorable a connectar-ho en anell, però el fet de quesigui la solució més cara no proporciona que sigui la millor, tot i que alguns són moltfavorables a aquesta connexió, i a d’altres que no hi estan tan d’acord ja sigui per aspecteseconòmics o bé per sobrecàrregues que es produeixen a conductors per on després que hiAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 19
  21. 21. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptivahagi una fallada o un tall a un tram de línia passi tota la corrent pel mateix conductoresmentat, tot i que cal dir que tots els càlculs previs estan bastant sobre-dimensionats. En aquesta, cada receptor funciona amb independència dels demés. Els receptorspoden funcionar en diferents tensions, ja que la resistència que ofereix el conductor al pasde la corrent origina una pèrdua de tensió en la línia, en canvi, sempre que la pèrdua detensió no excedeixi de certs límits de tensió tolerats, no es produiran anomalies en elfuncionament dels receptors. En canvi la forma més comú de distribució és en forma de corrent alterna trifàsica,connexió en estrella amb neutre que consisteix en un quart fil, el neutre, connectat al centrede l’estrella. Per raons de seguretat, es posa a terra el neutre de la instal·lació, aconseguintamb ell que la tensió existent en cada punt no sobrepassi la del transformador o alternador.Cal dir que generalment s’accepta que la secció del neutre sigui la meitat de la dels demésfils de fase. La distribució es realitza mitjançant circuits principals i secundaris. Els circuits seran anells obertes, els principals van recolzades als centres detransformació i els secundaris (anells o xarxes radials) parteixen del pal convertidord’aeri/subterrani fins als centres de transformació.(en el nostre cas), i cal fer esmena queaquest centres de transformació es posen molt a prop els centres de consum. S’ha de dir que a cada estació transformadora, el cable s’interromp per a donar pas auns barres col·lectores, de les quals s’alimenten els diversos transformadors a travesd’interruptors i seccionadors; això permet, en qualsevol moment, desconnectar el sectorque interessa, tenint en compte que mai s’haurà de derivar la sortida del C.T. en forma deT; sempre es farà amb seccionament d’entrada i sortida. Formant un o diversos anells, s’obtindrà una major seguretat en el servei del’explotació, i en el cas de que es produeix-hi una avaria en algun tram del circuit tancat,desconnectant els seccionadors immediats al tros avariat quedarà aquest fora de servei,però els transformadors seguiran en funcionament, alimentat per l’altre extrem, ja que enaquest tipus de xarxa ens assegurem la realimentació en tota el circuit, assegurant d’aquestmanera la continuïtat en el subministrament. - Xarxes en distribució radial: Una altra distribució utilitzada de vegades es la distribució de forma radial, que noimpedeix, que a la seva vegada es formin xarxes tancades. Tracta d’unir el traçat d’una línia per a cada centre de transformació amb un origencomú per a cada traçat, com és el castillet des d’on es realitzarà la conversióaèria/subterrània. Econòmicament parlant representa un increment del cost econòmic enrespecte a l’anterior opció, ja que un part de la línia queda doblada. Solució adoptada: La solució adoptada per a la línia de mitja tensió soterrada serà la de traçar una líniaque des que connecta en el pal conversor, passi per tots els CT’s connectats en aquesta, itorni a tancar el circuit connectant amb el segon pal conversor que ens unirà una altravegada a la línia de Mitja Renfe.1. Amb aquest traçat aconseguirem realitzar un circuit ensèrie entre els diversos CT’s del polígon, però a la vegada unim en paral·lel tota laAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 20
  22. 22. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptivainstal·lació de l’interior del polígon amb la línia principal de Mitja Tensió anomenadaRenfe.1. Aquest mètode utilitzat per a la unió de la xarxa subterrània als diferents centres detransformació, és un sistema de distribució oberta, ja que s’han de tenir en comptepossibles ampliacions, ja sigui en ampliacions de demanda de potència dins del mateixpolígon marcades per activitats especials que es puguin realitzar en alguna de lesparcel·les, o bé una ampliació de la superfície del polígon amb la conseqüent electrificacióde la zona esmentada, i així aconseguir amb aquest sistema que es pugui cobrir ambrelativa facilitat un augment en la demanda de potència. Aquesta solució és la més econòmica - i en una inversió inicial tan gran s’ha de tenirmolt en compte aquest aspecte - i cal dir que aquesta opció l’hem escollit per la seguretatque ens dona el fet que la línia estigui soterrada, el fet de que estigués connectada tota lainstal·lació en sèrie feia que una avaria provoqués la fallida a tot el polígon, però el fet detorna a connectar una altra vegada a la línia, aquest problema desapareix perquè enqualsevol moment es pot realitzar un moviment de càrregues i mantenir el subministramentde l’electricitat en la majoria dels punts del polígon. També cal fer esmena que després d’haver edificat tot el polígon s’estudiarà en casque quedin recursos econòmics, si es podria tancar tots els centres de transformació enanell, d’aquesta forma es podria fer front a possibles avaries aïllant amb molta facilitat eltram de línia afectat i a la vegada donar continuïtat al servei, sense perill de sobrecàrregueso corrents de retorn d’altres circuits. Tipus de conductors de la línia de Mitja Tensió - Conductors unipolars: Constituït per una sola ànima, que quasi sempre es de secciócircular, i cal fer esmena que els aïllaments i la protecció són similars al del conductormultipolar. - - Longituds de fabricació molt més grans, reduint així el número de possibles empalmes i connexions. - - Permeten adoptar un radi de curvatura menor. - - Molta facilitat per realitzar les connexions i les derivacions. - - Més manejables al moment d’estendre’ls a les rases. - - Tenen l’inconvenient que el seu cost econòmic és major. - - Admeten més intensitat de règim de càrrega permanent. - Conductors multipolars: - - Per la seva constitució més rígida resulta més dificultosa la seva extensió i curvatura. - - La disposició dels diferents conductors de cada pol del cable multipolar i l’efecte que fan uns sobre els altres, fa que sigui necessària una secció major respecte als conductors unipolars. - - El connexionat i les terminacions resulten més dificultoses degut al nombre de pols del cable.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 21
  23. 23. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Solució adoptada: Per a realitzar l’estesa de la línia de mitja tensió pel traçat esmentat s’utilitzaranconductors unipolars que permetran una major facilitat per manejar-los i per connectar-los. El cable a utilitzar serà d’alumini amb camp radial ja que tenen un menor radi decorbatura , més manejables en la seva estesa, faciliten l’execució d’empalmes i terminals iuna longitud de fabricació majors reduint el nombre d’empalmes - també cal dir que decamp no radial, només s’utilitza fins a tensions d’uns 15 kV- utilitzarem d’alumini perresultar més lleugers tot i que com a inconvenient suposarà la necessitat d’una secciósuperior. Aïllament dels conductors - Aïllament de paper impregnat - - Excel·lents característiques i garantia. - - Màxima seguretat. - - Cost econòmic bastant elevat. - - S’utilitzen en instal·lacions on es requereix màxima seguretat de funcionament. - Policlorur de vinil - - Rigidesa dielèctrica bastant elevada. - - Resistència a la sobrecàrrega i curtcircuit. - - Gran resistència mecànica. - - Temperatura de treball entre 70º i 80ºC. - - No absorbeix l’aigua. - - Resisteix al agents químics. - - Utilització vàlida fina 20 kV. - Polietilè reticulat - - Excel·lent comportament a les sobrecàrregues i curtcircuits. - - Elevada resistència mecànica. - - Resistent a la humitat i als agents químics. - - Temperatura de treball entre 90º i 100ºC. Solució adoptada Els cables unipolars seleccionats tindran un aïllament de polietilè reticulat i deltipus UNE DHV 18/30 kV ja que tenen una millor capacitat tèrmica i una gran resistènciamecànica i gran resistència a la humitat.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 22
  24. 24. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Centres de Transformació. Per fer efectiu el subministrament de la potència demandada pel polígon i per a poderrealitzar la transformació des de mitja tensió a una tensió òptima per a poder treballar,s’adoptarà la instal·lació de sis centres de transformació de 800 kVA cada un, on mésendavant es podrà observar que cada un dels C.T constaran de dos transformadors de 400kVA. En la memòria de càlcul es podrà observar quins mètodes s’han utilitzat per adeterminar el nombre de centres de transformació i la potència de cadascú. A banda també en la memòria de càlcul també es pot veure la previsió de càrregaportarà cada centre de transformació i quines parcel·les subministraran cadascun. Emplaçament Els diferents centres de transformació es col·locaran de manera que la sevalocalització estigui més o menys al centre d’equilibri dels diversos punts de consum que espreestabliran prèviament, a partir d’una proporció de les superfícies de les diversesparcel·les i la potència que consumiran. S’ha intentat alhora d’escollir els subministramentsde cada centre de transformació que tots tinguin la mateixa superfície a subministrar en lasuma de les parcel·les que subministren cadascú. Tanmateix la localització exacta dels centres de transformació es pot veure en elplànol de distribució en Mitja Tensió. A part d’això s’intentarà que estiguin al centre pel motiu anterior, i per a afavorir laxarxa de distribució en baixa tensió a cada parcel·la i així intentar que les caigudes detensió siguin mínimes. Transformadors La solució adoptada és la d’instal·lar dos transformadors de 400 kVA 25/0,4 kV encada centre de transformació. En el nostre cas tindrem 12 transformadors ja que tindrem 6centres de transformació distribuïts arreu del polígon. El repartiment de la càrrega es faràel més proporcional que es pugui tal com s’ha pogut avançar en l’anterior apartat i els siscentres de transformació permetran que en cas d’alguna avaria no quedin afectades latotalitat de les parcel·les. Edifici del Centre de Transformació Alhora d’escollir quin tipus de centres de transformació utilitzarem en el nostre cas,tenim dues opcions: - Obra civil - Pre-fabricat La solució adoptada en el nostre cas, és la d’instal·lar centres de transformacióprefabricats de la marca Ormazabal.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 23
  25. 25. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva L’elecció ha anat lligada als motius econòmics que ens dóna els centres prefabricats ila rapidesa en que es poden instal·lar. A part també cal dir que el nostre polígon estàcompletament fora del casc urbà i conseqüentment fora de les poblacions es podeninstal·lar centres prefabricats perfectament, en el cas que tinguéssim d’instal·lar un centrede transformació dintre d’un casc urbà llavors és indispensable que el centre detransformació sigui d’obra civil. Els centres de transformació prefabricats esmenats, estaran formats per diferentselements prefabricats de formigó, que s’uneixen en obra per construir un edifici. Tal comes podrà detallar en l’apartat de centres de transformació de descripció general per la sevaestructura modular aquests centres de transformació poden ser transportats per a la sevainstal·lació i permeten qualsevol configuració, incloent el nombre de portes d’accés itransformadors que es requereixen en cada lloc. En el seu interior s’incorporaran tots els components elèctrics: aparamenta de mitjatensió amb aïllament i tall, quadres de baixa tensió, transformadors, dispositius de control iinterconnexions entre els diferents elements. Els centres de transformació utilitzats en el nostre polígon son centres detransformació de la marca ORMAZABAL. Dins de la marca esmentada n’hi ha de diversesclasses i referències, però en el nostre cas serà un PF 203-303. Xarxa de Distribució de Baixa Tensió. Per a realitzar l’estesa de les línies subterrànies de baixa tensió, tenim dues opcions,com es la distribució oberta i la distribució tancada. En el cas de una distribució oberta les línies que surten de les estacionstransformadores, finalitzen en els subministres corresponents amb total independència,d’una línia a una altra. En canvi quan realitzem una distribució tancada, cadasubministrament es alimentat per més d’una línia per a d’aquesta forma assegurar elsubministrament en tot moment. Si fem la comparació entre les dues opcions i analitzem les avantatges que tindríemen cada cas, en la distribució oberta tenim l’avantatge que és molt més simple i econòmica.Mentre que en la distribució tancada tot i tenir un major cost econòmic i temporal tél’avantatja com ja s’ha dit prèviament que assegura la continuïtat del subministrament alsabonats en cas de que hi hagués alguna avaria. Cal explicar que normalment l’opció de distribució tancada s’utilitza en zonesurbanes, on es necessita un subministrament continuïtat, però amb el que es el nostre casamb una distribució oberta tindrem suficient, ja que al ser una inversió inicial tan grans’intenta poder estalviar amb el que més certesa tinguem que ens pugui rendir amb unnivell més alt. Les línies de distribució que s’utilitzaran sortiran de cada centre de transformacióper a subministrar cada una de les parcel·les que han estat repartides per a cada un. Cal dirque el repartiment de les parcel·les s’ha fet de forma que s’ha mirat la previsió de potènciade cada una, i els centres de transformació tal com estan situats en el polígon, de forma queels trams no siguessin molt llargs i que més o menys tots els centres de transformacióAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 24
  26. 26. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptivaestiguessin carregats de la mateixa forma, ja que com es pot veure en el plànol desuperfícies de les parcel·les no totes les parcel·les tenen la mateixa superfície, iconseqüentment no tindran la mateixa potència. El tipus de conductors que s’adoptaran per al subministrament en BT seranconductors unipolars d’alumini amb aïllant de polietilè reticulat tipus UNE RV 0,6/1kV.Cada línia constarà de tres conductors, un per fase, més un neutre i les seccionscorresponents a cada conductor es determinaran a la Memòria de Càlcul del presentprojecte, i en la forma de calcular-les es tindrà en compte la caiguda de tensió i laintensitat màxima admissible. Per fer una mica d’esmena de les solucions que s’adoptaran, al que es refereix a laprotecció contra sobreintensitats de cada una de les línies de distribució de B.T s’adoptaranfusibles adequats a la respectiva intensitat màxima admissible de cadascun dels conductorsde cada línia, i cal dir que aquests fusibles aniran instal·lats al quadre de baixa tensió decada centre de transformació, concretament als sòcols dels quadre de baixa de cadatransformador. Enllumenat exterior Pel que respecta a l’enllumenat exterior, tal com indica que s’ha de nomenar el nouReglament Electrotècnic per a Baixa Tensió aprovat en el Real Decreto 842/2002 del 2d’agost del 2002, es dotarà el polígon d’una xarxa d’enllumenat distribuïda en tots els seuscarrers. I la instal·lació complirà amb els nivells d’il·luminació establerts en normativesluminotècniques fetes per experiència, sempre sense deixa de banda el respecte pel medi iconseqüentment per ala contaminació ambiental. També cal explicar que la il·luminació del polígon en aquest projecte es realitzaràmitjançant el programa informàtic CALCULUX, de la marca Philips. La instal·lació que s’utilitzarà per a la xarxa d’enllumenat serà una instal·lació demés d’una línia, ja que s’intentarà repartir les diverses zones del polígon amb els diversoscentres de transformació repartits també pel mateix. És a dir s’intentarà aprofitar laproximitat dels centres de transformació per a repartir-se les diverses zones del polígonamb la respectiva potència. Làmpades Per a l’elecció de les làmpades utilitzades en el nostre polígon s’han tingut en conteles següents: - Làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió: S’obté un índex de reproducció cromàtica alt, el seu rendiment és de 40 a 60 lm/W,la vida útil és de 10000 hores. - Làmpades de vapor de sodi d’alta pressió: S’obté un índex de reproducció cromàtica baix, el seu rendiment és de 80 a 120lm/W, la vida útil és de 12000 hores.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 25
  27. 27. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Solució adoptada: Tenint en compte les característiques tècniques de cada tipus de làmpades, iconsiderant que no es necessària una bona reproducció del color mentre s’obtingui un bongrau d’il·luminació, i damunt si tenim en compte que en un polígon industrial per les nitsl’activitat es molt baixa, s’adopten les làmpades de vapor de sodi per aconseguir un millorrendiment i duració.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 26
  28. 28. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva11 Descripció general11.1 Línia Subterrània de Mitja Tensió11.1.1 Objecte del projecte L’objecte de la línia subterrània de Mitja Tensió serà el de subministrar energiaelèctrica als centres de transformació que estan distribuïts per tot el polígon, es a dir portarl’electricitat des del pal de conversió des d’on entroncarem fins als diversos centres detransformació esmentats.11.1.2 Justificació El motius de fer la línia subterrània, tot i tenir un cost més elevat, i no realitzar-ho enlínia aèria, són per motius de seguretat i constructius del polígon, ja que es va estudiar lapossibilitat de poder subministrar l’electricitat en aeri, però la vam desestimar per raons deseguretat, ja que per dintre del polígon es tindran que construir naus industrials, hauran detransitar vehicles de grans dimensions, col·locar bàculs per a l’enllumenat i altres aspectesque poden fer que la línia aèria sigui menys segura que la subterrània en respecte al’entorn que l’envoltaria i a banda també s’ha de dir que el polígon és una zona de públicaconcurrència. El fet de que la línia soterrada ens doni certes garanties de seguretat, pel fet d’estaraïllada respecte a tot el que l’envolta, i no influeixi per a res amb el del voltant, fa quehaguéssim escollit soterrar la línia. Encara que cal dir que a banda d’aquests motiusesmentats, el fet que avui en dia s’intenti soterrar totes les línies que es pugui, també haestat un punt que ha influït.11.1.3 Característiques de la Línia Subterrània. La línia subterrània de Mitja Tensió tindrà una longitud total de 1200 metres, ja quees té en compte que es farà entrada/sortida sobre la línia que derivarem. Així doncs tal coms’indica al plànol hi haurà trams de 2 circuits i trams d’un (entrada i sortida), ja que uniremtots el transformadors i tornarem a sortir a la línia. La derivació de la línia es farà en una conversió que es pot veure en tot detall alplànol de pal conversor, la derivació en conversió es realitza a través d’un ferrament per atres terminals de les mateixes característiques que els cables subterranis. En aquest mateixferratge s’instal·laran les autovàlvules connectades amb el terra. Al que és la descripció dela línia de mitja es farà una descripció més detallada i més clara de tots el elements queformen aquesta línia.11.1.4 Descripció de la línia de Mitja Tensió11.1.4.1 Derivació i Conversió La línia subterrània Mitja Tensió, derivarà del recolzament indicat al plànol dedistribució en Mitja Tensió i tindrà una longitud de 1.200 m.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 27
  29. 29. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Estarà formada per tres conductors d’aïllament sec 18/30 kV i conductor d’aluminide 240 mm² de secció (un per fase). Una mica més avall de la creueta i a una alturaprudent del castillet, s’instal·larà un ferratge per quatre conjunts terminals de les mateixescaracterístiques que el cable subterrani i que servirà també com a recolzament per leselectrovàlvules que seran tres en total, una per fase. La baixada dels cables subterranis es farà al llarg de l’estructura del suportsubjectant-los amb brides, i per a la seva protecció des d’una alçada de 3 m per sobre elnivell del terra, es protegirà amb un tub d’acer galvanitzat. En les terminals de connexió dela línia aèria subterrània, es trauran les malles dels cables de MT i es connectaran a terra,així com les malles dels terminals situats en el CT.11.1.4.2 Traçat de la xarxa subterrània de Mitja Tensió El traçat de la xarxa MT transcorrerà fins als centres de transformació tal coms’indica al plànol de distribució en Mitja Tensió. La longitud de la línia serà de uns 1200 maproximadament, i cal dir que el traçat passarà per baix de les voreres i de la calçada, i perlo tant es tindran que realitzar a banda de les rases corresponents per a cada cas, seguir elspermisos administratius corresponents tal y com s’indica al plec de condicionsadministratives. Per a realitzar les rases s’haurà de sol·licitar permisos oficials municipalsde l’Ajuntament d’Alcanar per a obertura de rases.11.1.4.3 Conductors Tipus Cable de MT fins 25 kV - Material Alumini - Secció 240 mm2 - Designació Cable DHV - Nivell d’aïllament 18 / 30 kV - Coberta exterior PVC color vermell - Intensitat admissible 410 A - Espessor aïllant 41,5 mm - Pes aproximat 2 kg / m L’esforç màxim de tracció que pot suportar un cable unipolar d’alumini de MT,l’utilitzat en el nostre projecte, és de 3 daN/mm2, i en cap cas l’esforç total al cable podràsuperar els 2500 daN. Per a realitzar l’estesa dels conductors a les corbes es col·locaranvaries rodets, evitant d’aquesta forma que el cable sofreixi esforços de tracció, la màximatracció admissible en trams de corbes és 450 x R (daN), essent R el radi de corbatura delcable.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 28
  30. 30. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva11.1.4.4 Proteccions de la línia. Proteccions contra sobretensions Es realitzarà mitjançant les autovàlvules col·locades en el recolzament de conversióaeri soterrat. S’instal·laran tres autovàlvules, una per cada fase, connectades cada una entrela seva fase i el terra. Característiques de les electrovàlvules: - Model EV 21. - Tensió nominal 21 kV. - Corrent nominal de descàrrega 5 kA. - Tensió mínima de cebat a 50 Hz 38 kV. - Tensió cebat ona plana 1,2/50ms 76 kV (cresta). - Alçada 460 mm. - Pes 6 kg. Proteccions contra sobreintensitats Tant la línia aèria com la subterrània estan protegides contra sobreintensitats per lesproteccions existents de la companyia.11.1.4.5 Rases i estesa dels conductors Rases L’obertura de la rasa serà realitzada mitjançant maquinària pesada (retroexcavadora)o a ma quan sigui necessari. Els barems per a que es faci a mà o en maquinària, es elsegüent: - Fins a 5 metres es realitzen les rases a mà. - Entre 5 i 15 metres es realitzaran rases mixtes, es a dir a maquinària i a mà. - Més de 15 metres es realitzaran totes les rases amb maquinària pesada. Per lo tant en el nostre polígon com s’han deexcavar més de 15m de rasa es realitzaràtot en màquina. Les rases es realitzaran seguint els criteris establerts per la companyia distribuïdorad’electricitat. Els conductors passaran per les voreres y els creuaments dels carrers esrealitzarà sota tub formigonat perpendiculars a la calçada. Als plànol de les rases es potveure en més detall com seran les rases depenent de per on passi per dintre del polígon. Entrant amb més detall amb el que seran aspectes més constructius de les rases, deles tipus de rases, i de l’estesa dels conductors, pel que fa a les corbes que es tingui querealitzar al conductor estaran sempre d’acord amb el radi de corbatura mínim que admetràcada conductor,Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 29
  31. 31. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva El fons de les rases haurà d’estar en terreny ferm pera evitar possibles deterioramentsde la rasa i dels conductors degut als esforços d’estirament dels cables. Es procurarà deixar, un pas de 0,50 m. entre les terres extretes i les rases amb lafinalitat de facilitar la circulació del personal de l’obra i evitar la caiguda o bé del mateixpersonal, o inclús una altra vegada de la mateixa terra extreta anteriorment. A les rases que faran el creuament dels carrers o calçades, s’instal·laran tubs per a laconducció i seguretat dels conductors, i cal dir que sempre es deixarà un tub lliure per apossible ampliacions o avaries de la línia de MT. Els tubs seran de formigó, amb un diàmetre exterior de 160 mm i un diàmetreinterior de 135 mm. Com ja s’ha afirmat, els tubs es posen sempre als creuaments decalçades i de carrers per a guardar els conductors de la compressió que provoquen elsvehicles que passen par damunt, i es per això que es pot dir que la resistència a lacompressió que ens donen aquests tubs és molt fiable. A les rases que s’hauran de col·locar els conductes tubulars hauran d’estar obertes enla seva totalitat per a poder donar una mica de pendent, i així poder evitar l’acumulaciód’aigua en l’interior dels tubs. Cal apuntar a més que quan la longitud dels tubs siguisuperior a 100 m i als canvis de direcció amb angles superiors de 60º s’instal·laran arquetesde registre amb la finalitat de no sotmetre als conductors a un excés de d’esforços detracció i conseqüentment facilitar els posteriors treballs d’estesa de conductors. El bloqueig dels tubs es realitzarà amb formigó de resistència H-100 quan provinguide la planta on es realitza la mescla, o amb una dosificació del ciment de 200kg/m3 quanes realitzi a peu d’obra. A banda s’haurà de tenir en compte alhora d’escampar el formigóesmentat de que no s’introdueixi dintre els tubs. I en cas de que ens hagi entrat una mica deformigó o qualsevol altra cosa procedirem a la neteja de l’interior dels tubs fent passar unaesfera metàl·lica de diàmetre inferior al del tub, amb moviment de vaivé, i després peracabar-ho de netejar es passa una bossa de draps per a netejar els residus que puguinquedar. La distància mínima a mantenir entre conductors de MT i BT pel que fa a les rasesamb conductes tubulars serà de 0,25 m, la distància del punt de creuament als empalmesserà d’1 m, i en el cas que no es puguin respectar aquestes distàncies, el conductor ques’estengui últim es disposarà separat mitjançant divisions d’adequada resistència mecànica.Segons una resolució de la Generalitat de Catalunya (DOG nº 1649 del 25.09.92) aquestaprotecció es podria fer amb totxos massissos de 290 x 140 x 40 mm amb una capa d’arenaa cada costat de 20mm com a mínim. A banda d’aquests, en el nostre projecte no es preveuen altres tipus de creuament i/oparal·lelismes ja que, al ser una àrea rústica i deshabitada no existeix cap altre servei en lazona. Cal dir que en el nostre cas no realitzarem cates de detecció d’altres serveis existentssubterrànies, ja que el Polígon Industrial “Los Campets”, es realitzarà íntegrament a partird’un projecte de construcció de tot el polígon amb tots el seus serveis i construccions, abanda d’afirmar aquesta qüestió un altre punt en el qual ens hem basat per a no realitzarcates al terra es perquè els terrenys on està previst realitzar el polígon són uns terrenysAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 30
  32. 32. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptivatotalment rurals on es produeixen cítrics, i es per aquesta raó que no serà necessari realitzarles cates. Quan l’estesa s’efectuï sota tub i als canvis de sentit, serà necessària la construcciód’arquetes de registre cada 100 m, ja que cal fer esmena que la funcionalitat de les arquetesde registre es facilitar l’estesa dels conductors. Les arquetes seran prefabricades amb unes dimensions de 115x115 cm y una alturade 82 cm, les quals una vegada col·locades s’ompliran amb 40 cm d’arena amb la finalitatd’esmortir i suavitzar les vibracions que es puguin transmetre desde l’exterior. Damunt dela capa d’arena s’omplirà amb terra cribada compactada fins a l’altura que es precisid’acord amb l’acabat superficial de la rasa. Les rases han de ser el suficientment amplies i amb una mica d’inclinació cap als pusde recollida. Per a la confecció d’empalmes es seguirà els procediments establerts pelsfabricants i homologats per l’empresa distribuïdora i subministradora. El traçat de les línies serà el més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud avoreres o façanes dels edificis, sempre intentar guardar la integritat de les cementacions devoreres i façanes. I alhora de marcar el traçat de les rases es tindrà en compte el radi mínimde corbatura que s’ha de respectar als canvis de direcció. El radi de corbatura d’un cable deMT ha de ser superior a 30 vegades el seu diàmetre durant l’estesa y a 15 vegades el seudiàmetre una vegada instal·lat Estesa de conductors L’estesa dels conductors cal dir que no es una tasca fàcil, i inclòs és pot afirmar queés l’operació més difícil en la instal·lació de qualsevol línia subterrània, ja que es podenproduir danys ja sigui als conductors o inclòs en alguns dels tubs que no estavenperfectament nets o ben instal·lats, és per aquests motius que l’estesa dels conductors i laprotecció s’efectuarà sempre davant de l’obra. Abans d’iniciar l’estesa dels conductors s’estudiarà quin és el lloc més adequat per acol·locar la bobina. Després, la extracció dels cables es realitzarà fent rotar la bobina iestirant del cable a la part superior. L’entrada del cable a la rasa serà mitjançant unapendent suau i una vegada ja estigui estès tot el cable a l’interior de la rasa, aquest noméspodrà ser desplaçat lateralment i a mà. Com és el cas d’una línia de Mitja Tensió els cables monofàsics es disposaran enforma de triangle equilàter per a evitar possibles desequilibris en les fases. Els cables essubjectaran amb cinta aïllant cada 1,5 m per a evitar que es puguin moure degut algun tipusd’esforç elctrodinàmic generats per un curtcircuit. Pel que fa a l’estesa dels conductors als tubs, el primer que tindrem en compte ésque es col·locarà un circuit per cada tub per a reduir la reactància, Tot el que implica l’estesa de conductors als tubs, com és el cas de rases ques’utilitzen com ja em dit en creuaments de calçada i carrers, es el següent, abans d’iniciarla instal·lació del cable que s’ha de netejar el tub com ja s’ha comentat en anterioritat,durant l’estesa s’ha de protegir el cable de les boques del tub per evitar danys en la coberta,Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 31
  33. 33. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptivacol·locant un rodet a l’entrada i un munt d’arena a la sortida, de forma que s’obligui alcable a sortir per la part mitja sense recolzar-se als extrems del tub. Una vegada fet això estindran que tapar les boques dels tubs per a evitar l’entrada de gasos i animals.11.1.4.6 Reompliment i compactament de les rases Si alhora d’efectuar l’excavació s’observa que la terra no es el suficientment bonacom per a tornar-la a compactar, ja sigui perquè conté deixalles, o té massa pedres,...etc nos’utilitzarà aquesta terra i es farà el reompliment amb una altra terra de major qualitat. El reompliment de les rases es realitzarà per capes successives, de 0,15 m d’espessorprèviament compactades per a que el terreny quedi el suficientment compacte i ferm. Laprotecció dels cables es realitzarà mitjançant plaques de polietilè, per damunt d’aquestesplaques y a 0,20 m com a mínim es col·locarà una cinta de color groc que advertirà del’existència de cables elèctrics d’acord amb la RU 0205.11.2 Centres de Transformació11.2.1 Introducció Els centres de transformació seran de la marca ORMAZABAL, del tipus prefabricatamb pannells composats per formigó armat vibrat i amb acabats de poliuretà de color blanca les parets i de color marró a les portes i teulada. Els Centres de transformació PF estan formats per diferents elements prefabricats deformigó que s’acoblen en obra per a construir un edifici, on dintre el seu interiors’incorporaran tots els components elèctrics: des de la Mitja Tensió fins al quadres deBaixa Tensió, incloent els transformadors, dispositius de control i interconnexions entre elsdiversos elements. Per la seva estructura modular, aquests tipus de Centres de Transformació poden serfàcilment transportats per a ser instal·lats en llocs de difícil accés, i permeten realitzarl’execució de qualsevol configuració de Centre de Transformació, incloent el numero deportes d’accés i transformadors que es requereixin en cada aplicació. L’entrada al centre es realitzarà a través d’una porta frontal que dóna accés a la zonade l’aparamenta on es troben les cel·les d’alta tensió, els quadres de baixa tensió i elementsde control del centre. Cada transformador té una porta pròpia que permet la sevaintroducció i l’extracció del centre o l’accés per realitzar manteniments. Els centres de transformació objecte del present projecte serà del tipus interior,utilitzant per al seu aparellament cel·les prefabricades sota un envolvent metàl·lic segonNorma UNE-20.099. L’escomesa als Centres de Transformació serà subterrània, s’alimentarà de la xarxade Mitja Tensió subterrània de la qual ens subministrarem, el subministrament s’efectuaràa una tensió de servei de 25 kV i una freqüència de 50 Hz, essent la Companyia Elèctricasubministradora FECSA- ENDESA.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 32
  34. 34. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva11.2.2 Objecte Els Centres de Transformació realitzaran la transformació de 25 kV a 0,4 kV, per apoder donar subministrament en baixa tensió a totes les parcel·les, ja que com mésendavant s’explicarà amb més detall, els Centres de Transformació s’ubicaran de formaque quedin ben distribuïts per tot el polígon. Els Centres de Transformació tindran unapotència de 800 kVA repartits en dos transformadors de 400 kVA. Com es pot veure a laprevisió de potència de l’apartat de Descripció del Polígon Industrial, es considerarà que lapotència que ens podran donar els centres de transformació, serà suficient per a podergarantir tots els serveis de totes les parcel·les que formen el polígon11.2.3 Emplaçament Els sis centres de transformació es col·locaran de manera que la seva localitzacióestigui al centre d’equilibri dels diversos punts de consum que es preestabliran prèviament.Aquests punts de consum es preestabliran a partir d’una proporció de les superfícies de lesdiverses parcel·les i la potència que consumiran. S’ha intentat alhora d’escollir elssubministraments de cada centre de transformació que tots tinguin la mateixa superfície asubministrar en la suma de les parcel·les que subministren cadascú, per a d’aquesta formaaconseguir que els centres de transformació estiguin tots carregats de la mateixa forma, o simés no s’ha intentat. Tanmateix la localització exacta dels centres de transformació es pot veure en elsdiferents plànols de distribució, ja sigui en Baixa com en Mitja.11.2.4 Centres de Transformació prefabricat adoptats Com ja s’ha avançat anteriorment a l’anàlisi de solucions, la solució escollida haestat la de Centres de Transformació prefabricat PF-203/303 pels molts avantatges que té,facilitat per a la instal·lació: Tant la construcció com el muntatge i equipament interior espoden realitzar íntegrament a la fàbrica, garantint , així, una qualitat uniforme i reduintconsiderablement els treballs d’obra civil i muntatge en el punt de la instal·lació. Aquests Centres de Transformació tenen un disseny que permet la instal·lació tant enzones de caràcter industrial com en entorns urbans. Els centre de transformació utilitzat serà del tipus UNIBLOCK de la marcaORMAZABAL model PF-203 / 303 amb capacitat per encabir-hi dos transformadors de1000kVA com a màxim, quatre quadres B.T i espai per quatre cel·les amb la corresponentaparamenta de M.T. La qualitat de les diferents casetes ha estat reconeguda per la Comissió de QualitatUNESA en els centres de formigó UNIBLOCK pels seus excel·lents resultats obtinguts enels assajos realitzats segons la RU 1303 A ( Centres de transformació prefabricats deformigó ).11.2.5 Distribució interior dels Centres de Transformació Pel que fa referència a la distribució en planta de tots els elements que es podentrobar dintre d’un Centre de Transformació, concretament es pot trobar en el plànol del CTAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 33
  35. 35. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria DescriptivaORMAZABAL PF-203/303 del present projecte amb més claredat, on es podrà veure lalocalització dels trafos, els quadres de baixa, l’aparamenta de mitja, els ponts de mitja i debaixa...11.2.6 Transformadors de distribució MT/BT S’utilitzaran dos transformadors de 400 kVA en lloc d’un sol transformador de 1000kVA, ja que per recomanacions de la companyia subministradora en l’actualitat s’intentaevitar la instal·lació d’aquests transformadors, d’aquesta manera s’aconseguirà una millorseguretat i continuïtat en el subministrament, ja que en el cas d’avaria d’un transformadores reduiran les zones del polígon sense subministrament d’energia i no es dependràsolament d’un trafo. Els dos transformadors que s’utilitzaran per cada centre de transformació seran debany d’oli de 36 kV de nivell d’aïllament. S’utilitza l’emplenat integral d’oli degut alsavantatges que presenta respecte a altes tecnologies de fabricació. - - No hi ha degradació de l’oli ni per oxidació ni per absorció d’humitat, al no estar en contacte amb l’aire. - - Baix grau de manteniment, degut a l’absència d’elements, no precisa secador d’aire, ni manteniment de l’oli, ni vàlvules de sobrepressió. - - Gran robustesa al no presentar punts dèbils de soldadura com seria la unió del dipòsit d’expansió amb la tapa. - - Menor pes del conjunt. L’equip base estarà format per els següents elements: - Commutador de regulació maniobrable sense tensió. - Passatapes MT de porcellana. - Passabarres BT de porcellana. - 2 Terminals de terra. - Dispositiu de buidat i toma de mostres. - Dispositiu d’omplert. - Placa de característiques. - Placa de seguretat i instruccions de servei. - 2 “Cáncamos” d’elevació. - 4 Dispositius d’arriostrament. - 4 dispositius d’arrastre. - Dispositius per allotjament de termòmetre. Les característiques elèctriques dels transformadors seran:: - - Potència assignada 400 kVA. - - Tensió primària assignada ( 24 kV a 36 kV).Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 34
  36. 36. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva - - Tensió en el secundari 400 V. - - Regulació de tensió (+ 2.5% , + 5%). - - Pèrdues en buit 1120 W. - - Pèrdues en càrrega a 75º C 4900 W. - - Impedància de curtcircuit 4,5 %. - Intensitat de buit al 100% de Un 2,2 - Nivell de potència acústica 65 - - Caiguda de tensió a plena càrrega - Cos ϕ = 1 ∆V = 1,32 %. - Cos ϕ = 0,8 ∆V = 3,62 %. - - Rendiment a plena càrrega amb cos ϕ = 1 : η = 98,7 %. - - Rendiment al 75 % de càrrega amb cos ϕ = 0,8 : η = 98,4 %.11.2.7 Aspectes constructius dels Centres de Transformació Estructura Aquests tipus de C.T: es basen en la combinació de peces bàsiques de formigóprefabricat, en les quals s’obté la caseta tipus UNIBLOCK. El conjunt d’aquest C.T. és deformigó vibrat, i es compost de dues parts: la primera part consta del que podríemanomenar fons i parets, que incorpora portes i reixes de ventilació natural i l’altra part queincorpora el sostre. Tots els armats de formigó estan units entre si i al col·lector de terra, segonsRV1303, les portes i reixes presenten una resistència de 10kΩ respecte al terra del conjunt.L’acabat estàndard del C.T. es realitza amb poliuretà, de color blanc a les parets i marró alsostre i reixes. El pes total de cada centre de transformació serà de 25.800 kg Reixes de ventilació Es tracta de reixes de ventilació amb làmines en forma de “V” invertida quecombinada amb una reixa mosquitera i amb la seva posició de muntatge, permet la perfectaventilació del transformador. Aquesta ventilació queda avalada en el protocol nº 93066-1-E per a transformadorsde potència inferior o igual a 630kVA i el protocol nº 92202-1-E per a transformadors depotència majors. Aquests protocols han estat realitzats per personal d’ Assajos eInvestigacions Industrials LABEIN, d’acord amb la normativa. Es col·loquen els pannells verticals, en les perforacions que aporta el fabricant, i esfixen mitjançant cargols estàndards. Portes i tapes d’accésAlbert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 35
  37. 37. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva Per a l’accés al Centre de Transformació es disposa de dos tipus, un per a l’accés delpersonal tècnic i un altre per a l’accés directe del transformador. El nombre d’accessos, caldir que pot ser variable i s’acomoda a la necessitat de cada tipus de transformador. Cementacions Els Centres de Transformació, tot i ser prefabricats, en tota la seva estructura,s’hauran d’aposentar sobre unes cementacions que seguiran d’acord amb les mides de lacaseta prefabricada del Centre de Transformació PF-203/303 una longitud de 8700mm, unaprofunditat de 560mm i una amplitud de 3788mm. Dimensions de la caseta centres fins a 36 kV pf-203/303 longitud 7240 mm amplada 2620 mm dimensions exteriors alçada 3144 mm superfície 19,3 m2 alçada vista 2595 mm centres fins a 36 kV pf-203/303 longitud 7080 mm dimensions amplada 2460 mm interiors alçada 2615 mm superfície 17,8 m2 Solera i paviment Tots els elements que formen els Centres de Transformació estan prefabricats d’unasola peça de formigó, tal i com s’ha esmentat anteriorment quan s’ha fet la introducció delsCentres de Transformació. Sobre la placa base, i a una alçada de 460mm, està situada lasolera, quedant un espai buit entre les dues, que permet el pas dels conductors de MT i BT,als que s’accedeix a través d’uns orificis coberts amb dues lloses.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 36
  38. 38. Electrificació Polígon Industrial “Los Campets” Memòria Descriptiva En el lloc del transformador es disposa de dos perfils en forma de “U”, que poden serdesplaçats en funció de la distància de les rodes del transformador. En la part inferior deles parets frontals i posteriors es troben els orificis per als conductors de MT y BT. Aquestsorificis estan semi-perforats, perforant-se totalment en obra estrictament els necessaris peral nou subministrament. De la mateixa manera es disposen d’uns forats semi-perforatspracticables per a les sortides de les terres exteriors. Tanques exteriors En la paret frontal es situen les portes d’accés de peatons, portes del transformador ireixes de ventilació. La porta d’accés per a vianants té unes dimensions de 900x2100mm,mentre que la del transformador té unes dimensions de 1260x2400. La porta d’accés per avianants disposa d’un sistema de tanca amb la finalitat de garantir la seguretat delfuncionament i evitar la obertura imprevista. Per això s’utilitza una tanca dissenyORMAZABAL. Les dues portes esmentades, es poden obrir uns 180º, és a dir gairebétotalment. Ventilació Les reixes de ventilació del transformador estan situades a la part inferior de la portad’accés d’aquest, i en la part posterior del transformador. Aquest fet provoca que l’aire en el seu moviment envolta totalment el transformador,principal productor de calor, realitzant una eficaç refrigeració dels trafos pel termosifó quees produeix d’entrada i sortida. Condicions de servei Les casetes prefabricades UNIBLOCK estan construïdes per a suportar les següentscondicions de treball: - Sobrecàrrega de neu de 250 kg /m² en cobertes - Sobrecàrrega en solera de 600 kg /m² . - Càrrega de un transformador de 5000 kg sobre la meseta. - Les temperatures de funcionament de un PF - 203 / 303 son: (fins a una humitat del 100%) - Mínima transitòria -15º C - Màxima transitòria +50º C - Màxima mitjana diària +35º C Aquestes dades corresponen a una alçada de 2500 m per sobre del nivell del mard’acord amb la norma MV-101-1962.Albert Bel EstellerEnginyer TècnicIndustrial en Electricitat 37

×