Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

UD 1 LA TAULA PERIÒDICA

22,290 views

Published on

Química 4t ESO

Published in: Education
  • Be the first to comment

UD 1 LA TAULA PERIÒDICA

  1. 1. LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA DDEELLSS EELLEEMMEENNTTSS
  2. 2. Què ééss llaa ttaauullaa ppeerriiòòddiiccaa ddeellss eelleemmeennttss?? La Taula Periòdica dels Elements és l'ordenació que, atenent a diversos criteris, distribueix els diferents elements químics d'acord amb certes característiques. La primera taula sol atribuir-se a Dimitri Mendeléiev, qui va ordenar els elements basant-se en la variació manual de les propietats químiques, si bé Julius Lothar Meyer, treballant per separat i gairebé al mateix temps, va dur a terme un ordenament a partir de les propietats físiques dels àtoms. Actualment està distribuïda en 7 files i 18 columnes que agrupen els 118 elements coneguts.
  3. 3. UUnnaa mmiiccaa dd''hhiissttòòrriiaa Al llarg del segle XIX va augmentar espectacularment el nombre dels elements químics coneguts. Es va comprovar, a més, que entre alguns elements existien notables semblances en les seves propietats químiques i físiques. Davant d'aquest fet, es va fer necessari trobar una manera de poder-los classificar i ordenar per tal de facilitar la seva comprensió i estudi. Döbereiner (1780-1849) va fer un dels primers intents de classificació dels elements, quan en 1817 va presentar agrupacions dels elements segons la similitud de les propietats, relacionant els seus pesos atòmics. Posteriorment va mostrar l'existència de més grups com aquest, als quals va anomenar Tríades.
  4. 4. MMEENNDDEELLÉÉIIEEVV: EELL PPAARREE DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA El 1869 el químic rus Dimitri Ivánovich Mendeléiev (1834-1907) va presentar una taula en la qual apareixien els elements distribuïts en files i columnes, agrupats ordenadament en diverses famílies, seguint un ordre creixent de masses atòmiques. A partir d'aquesta ordenació Mendeléiev va deduir: - Els elements ordenats segons el seu pes atòmic presenten una periodicitat en les seves propietats. La magnitud del pes atòmic determina el caràcter químic de l'element. Algunes de les propietats característiques d'un element es poden deduir del seu pes atòmic. - Es descobriran més elements, alguns d'ells semblants a l'Al i l'Si amb un pes atòmic comprès entre 65 i 75. - El pes atòmic d'un element es pot corregir a partir de les seves propietats i dels seus anàlegs. Així el pes atòmic del Te ha de ser entre 123 i 126 en lloc de 128.
  5. 5. MMEENNDDÉÉLLEEIIEEVV: EELL PPAARREE DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA A la taula de Mendeléiev del 1869 apareixen els 63 elements coneguts en aquella època en ordre creixent de pes atòmic. Alguns d'aquests pesos figuren a la taula amb interrogacions doncs Mendeléiev considerava que els experiments amb què s'havien obtingut no eren del tot fiables.
  6. 6. MMEENNDDEELLÉÉIIEEVV: EELL PPAARREE DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA Després de diverses modificacions Mendeléiev va publicar l'any 1871 una nova Taula Periòdica constituïda per vuit columnes desdoblades en dos grups cadascuna.
  7. 7. MMEENNDDEELLÉÉIIEEVV: EELL PPAARREE DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA Gràcies a la distribució que realitzà, Mendeléiev pogué predir l'existència d'elements químics encara no descoberts i les propietats físiques (punt de fusió, densitat, color...) i químiques (massa atòmica, compostos, reactivitat química amb l'aire, l'aigua, els àcids, les bases...) que tindrien. El descobriment d'algun d'aquests elements es realitzà poc després (el gal·li el 1875, el germani el 1886,...) i es confirmaren les prediccions fetes pel químic rus, la qual cosa donà un fort suport a la seva taula periòdica. L’any 1955 es va anomenar Mendelevi (Md) a l’element químic de nombre atòmic 101, en homenatge al gran científic. El mendelevi, element de la sèrie dels actínids, no es troba en la natura; va ser descobert i es prepara per transmutació nuclear artificial d'un element més lleuger.
  8. 8. LA TAULA PERIÒDICA VVAA MMIILLLLOORRAANNTT...... La taula periòdica original de Mendeléiev s'hagué de modificar per incloure grups d'elements que no havien estat predits (gasos nobles, lantànids) o que se sintetitzaren a laboratoris perquè no existeixen en la natura (actínids) donant lloc a la taula periòdica actual. Posteriorment, quan es va descobrir que un element queda caracteritzat pel seu nombre atòmic, es va comprovar que el criteri correcte de classificació dels elements a la taula no era en base a l’ordre creixent de la massa atòmica sinó en base a l’ordre creixent del nombre atòmic. Taula periòdica del 1953. La taula ha anat evolucionant fins arribar a la que hi ha actualment.
  9. 9. La taula periòdica dels elements
  10. 10. EELLSS EELLEEMMEENNTTSS QQUUÍÍMMIICCSS Actualment es coneixen 118 elements diferents, dels quals només 92 es troben en la natura, la resta s’han obtingut al laboratori. Un element químic és una substància pura formada a partir d’àtoms que tenen el mateix nombre atòmic. Alguns elements químics es troben en la natura en estat lliure, però la majoria es troben combinats amb altres elements formant els compostos químics. A la taula periòdica cada element es representa mitjançant el seu símbol, el nombre atòmic i la massa atòmica.
  11. 11. AAbbuunnddàànncciiaa ddeellss eelleemmeennttss
  12. 12. TAULA PERIÒDICA SEGONS L'ABUNDÀNCIA DD''EELLEEMMEENNTTSS AA LLAA TTEERRRRAA
  13. 13. ESTRUCTURA DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA La taula periòdica s'estructura en: - 7 files que s’anomenen PERÍODES. - 18 columnes que s’anomenen GRUPS o famílies.
  14. 14. EELLSS PPEERRÍÍOODDEESS ((ffiilleess)) Els períodes són les files horitzontals de la taula i es constitueixen col·locant els elements en ordre creixent de nombre atòmic. En cada període, els àtoms de cada element tenen un protó i un electró més que el de la seva esquerra. La taula té 7 períodes. IMPORTANT! El període al qual pertany l'element coincideix amb l'últim nivell energètic on es poden trobar els electrons dels seus àtoms. Ex. 12Mg 1s2 2s2 2p6 3s1 L'últim nivell que s'omple és n=3; per tant, Mg pertany al període 3.
  15. 15. EELLSS PPEERRÍÍOODDEESS ((ffiilleess)) El primer període té només dos elements, el segon i tercer període tenen vuit elements, el quart i cinquè períodes tenen divuit, el sisè període té trenta-dos elements, i el setè no té els trenta-dos elements perquè està incomplet. Els períodes 6 i 7 tenen catorze elements separats (lantànids i actínids), per no allargar massa la taula i facilitar el seu treball amb ella.
  16. 16. ELS PERÍODES de la TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA eesstteessaa
  17. 17. EELLSS GGRRUUPPSS ((ccoolluummnneess)) La taula periòdica té 18 columnes que representen els 18 grups o famílies que reuneixen els elements amb propietats semblants. Avui en dia sabem que aquesta semblança obeeix a la similitud en l’estructura electrònica dels elements, ja que aquestes propietats depenen del nombre d’electrons de valència. IMPORTANT! Tots els elements del mateix grup tenen a l'última capa el mateix nombre d'electrons (electrons de valència).
  18. 18. ELS GGRRUUPPSS oo FAAMMÍÍLLIIEESS DD''EELLEEMMEENNTTSS
  19. 19. ELS GGRRUUPPSS oo FAAMMÍÍLLIIEESS DD''EELLEEMMEENNTTSS
  20. 20. EELLSS GGRRUUPPSS
  21. 21. ELS GRUPS DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA
  22. 22. MMEETTAALLLLSS II NNOO MMEETTAALLLLSS A la taula periòdica hi ha una divisió en forma d’escala que separa els elements metàl·lics dels no metàl·lics. Els elements que toquen la divisió són els semimetalls.
  23. 23. EELLSS MMEETTAALLLLSS Els metalls són el grup majoritari d’elements de la taula periòdica. Ocupen la banda esquerra i el mig. Un element és metall quan té tendència a desprendre dels electrons de la seva última capa o capa de valència (formant cations). A temperatura ambient són sòlids (menys el mercuri, que és líquid) i brillants. Són bons conductors de la calor i de l’electricitat, dúctils, mal·leables. Per a la fabricació de joies s’han fet servir al llarg de la història molts tipus de materials, especialment metalls i pedres precioses o gemmes. Els primers metalls que es van utilitzar van ser el coure, la plata i l’or. Curiosament, aquests tres es troben junts a la taula periòdica dels elements. Cu: Coure Ag: Plata Au: Or
  24. 24. EELLSS MMEETTAALLLLSS K: Potassi Cr: Crom Zn: Zinc Hg: Mercuri Ni: Niquel Be: Beril·li
  25. 25. EELLSS NNOO MMEETTAALLLLSS Els no metalls estan situats a la regió superior dreta de la taula periòdica. Al contrari dels metalls, són mals conductors de la calor i de l’electricitat, són molt fràgils i no poden estirar en fils ni en làmines. A temperatura ambient es troben en els tres estats de la matèria: són gasos (com l'oxigen, nitrogen, clor), líquids (brom) i sòlids (com el carboni). No acostumen a tenir brillantor metàl·lica i no reflecteixen la llum. C: Carboni Diamant: xarxa cristal·lina de C Br: Brom
  26. 26. EELLSS NNOO MMEETTAALLLLSS S: Sofre I: Iode O: Oxigen Se: Seleni N: Nitrogen líquid T ≤ –196 °C P: Fòsfor
  27. 27. EELLSS SSEEMMIIMMEETTAALLLLSS Els semimetalls se situen en diagonal, fent de frontera entre els metalls i no metalls. Tenen propietats químiques intermèdies entre les dels metalls i no metalls. La seva diferència principal amb els metalls és que tendeixen a ser semiconductors en lloc de conductors. A temperatura ambient són sòlids. Són semimetalls el bor (B), el silici (Si), el germani (Ge) i l’arsènic (As).
  28. 28. EELLSS GGAASSOOSS NNOOBBLLEESS Els gasos nobles són gasos inerts, tenen una activitat química gairebé nul·la. Al tenir plena la capà de valència, gairebé mai cedeixen ni guanyen electrons, són molt estables i no reaccionen amb el altres elements. Gràcies a aquesta estabilitat es presenten normalment com gasos monoatòmics.
  29. 29. EELLSS GGAASSOOSS NNOOBBLLEESS
  30. 30. BBLLOOCCSS DDEE LLAA TTAAUULLAA També podem dividir la taula periòdica en quatre blocs: bloc s, bloc p, bloc d i bloc f segons l'orbital que estiguin ocupant els electrons més externs, prenent el bloc el nom d'aquest orbital, és a dir s, p, d o f. Podria haver-hi més elements que omplirien altres orbitals, però encara no s'han sintetitzat o descobert.
  31. 31. L'ESTRUCTURA DDEE LLAA TTAAUULLAA
  32. 32. PPRROOPPIIEETTAATTSS PPEERRIIÒÒDDIIQQUUEESS Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien d’una manera regular al llarg d’un grup i d’un període de la taula periòdica. Per la col·locació d'un element químic en la taula periòdica, podem deduir quins valors presenten aquestes propietats, així com el seu comportament químic. Algunes d'aquestes propietats són les següents: - la massa atòmica - el radi i volum atòmic - l'energia d'ionització - l'electronegativitat - el caràcter metàl·lic i no metàl·lic
  33. 33. MASSA ATÒMICA ((PPRROOPPIIEETTAATTSS PPEERRIIÒÒDDIIQQUUEESS))
  34. 34. RADI ATÒMIC ((PPRROOPPIIEETTAATTSS PPEERRIIÒÒDDIIQQUUEESS)) És la distància des del centre del nucli atòmic a l'orbital electrònic més extern en estat d'equilibri. El radi atòmic augmenta de dalt a baix i de dreta a esquerra, això és degut a la força d'atracció del nucli de l'àtom que exerceix sobre els electrons.
  35. 35. ENERGIA D'IONITZACIÓ ((PPRROOPPIIEETTAATTSS PPEERRIIÒÒDDIIQQUUEESS)) És la mínima energia necessària per arrencar un electró (ionitzar) a un àtom d'un element en estat neutre i gasós.
  36. 36. CARÀCTER MMEETTÀÀLL·LLIICC II NNOO MMEETTAALL·LLIICC
  37. 37. VVÍÍDDEEOOSS Taula periòdica interactiva (Propietats, procedència i aplicació dels elements) Taula periòdica edu365 (Configuració, descobriment, propietats...) Periodic Table of Videos El origen de los elementos químicos (Carl Sagan)
  38. 38. FI

×